“Uno de los principales valores de un buen liderazgo es la visión, saber en todo momento dónde queremos ir y cómo. Liderar con el ejemplo, trabajando para el equipo y no al revés; si mi equipo triunfa la empresa prospere”.
Eduard Marfa, Global Marketing Director Digital Enterprise Industries de Siemens
“Creemos que la IA puede ser un instrumento transformador al servicio de las personas, capaz de generar progreso, equidad y desarrollo sostenible”.
Josep M. Santos, Director general de La Salle-URL y copresidente del CBC
EDITORIAL
CBC ACTIVITY
Seguimos progresando con los propósitos y la agenda del CBC
Innovación, ética y colaboración: el futuro de la inteligencia artificial pasa por el compromiso social.
ENTREVISTA
El liderazgo empresarial no debería quedar encerrado en las lógicas puramente económicas y técnicas, sería interesante abrirse a la perspectiva ética, por Juan García del Muro Solans
BUSINESS MANAGEMENT
Para anticipar el futuro es necesario entender el presente, por Josep M. Ribes.
Ignasi Belda, Director general de la Agencia Española de Supervisión de Inteligencia Artificial (AESIA).
CBC EMPRESAS
NTT Data
Siemens EVENTOS
SIRT
Barcelona XRLAB Palo Alto
ALUMNI TECH
LAIA Hub: La Salle-URL impulsa un faro de inteligencia artificial para el desarrollo socioeconómico, por Dra. Rosa Maria Alsina y Dra. Carina Rapetti
INVESTIGACIÓN
Eduard Marfa, Global Marketing Director Digital Enterprise Industries de Siemens. IA grande, IA pequeña, por Xavier Vilasís
TRENDS
La inteligencia artificial tiene que aprender a leer arquitectura para poder pensar y generar arquitectura, por Mario Hernández Mola
Antonio Diéguez Lucena, Doctor en Filosofía por la Universidad de Málaga y catedrático de Lógica y Filosofía de la Ciencia.
EDITA:
CBC - Corporate Board Council La Salle Campus
Director: Josep Grau
Secretaria editorial: Ivonne Roselló
Edición y maquetación: Berta Cruces
Supervisión edición y estilo: Cristofer Fernández
Consejo Editor: Josep Grau, Josep M. Piqué, Rosa Maria Alsina, Virginia Sanz, Cristofer Fernández, Laura Blanco, Ivonne Rosselló, Maria del Carmen Adán, Gemma Massana
SEDE:
LA SALLE - UNIVERSIDAD RAMON LLULL
San Juan de La Salle, 42 08022 Barcelona
Tel. (+34) 932902400 infocbc@salle.url.edu
DISEÑO Y MAQUETACIÓN:
LA SALLE - CBC cbc.news@salle.url.edu
EDITORIAL
Bienvenidos a la décima edición del CBC News, un número especial dedicado a la inteligencia artificial (IA).
Las doctoras Rosa M. Alsina y Carina Rappeti presentan el LAIA Hub de La Salle-URL, una de las iniciativas más ambiciosas y transformadoras para liderar el impacto de la IA en el desarrollo social, económico y ético. Este laboratorio nace como un núcleo estratégico de investigación aplicada en inteligencia artificial, con el objetivo de generar conocimiento, formar talento, promover la transferencia tecnológica y valorizar la IA mediante startups de base tecnológica.
Destacamos también la entrevista a Eduard Marfa, recientemente nombrado Global Marketing Director Digital Enterprise Industries en Siemens. Este grupo centenario, que se reinventa constantemente, es hoy líder mundial en software industrial y pionero en la aplicación de IA en la ingeniería.
En esta misma línea, el Dr. Xavier Vilasís, miembro del Consejo Rector de la Catalan Association for Artificial Intelligence, firma el artículo titulado “IA grande, IA pequeña”, una reflexión que plantea una gran oportunidad: fomentar la colaboración entre pymes y grupos de investigación para impulsar un progreso tecnológico real y accesible.
Josep M. Ribes, director del Observatorio de la IA de La Salle-URL, nos recuerda que, para anticipar el futuro, es imprescindible comprender e interpretar adecuadamente el presente.
Recomendamos la entrevista con Ignasi Belda, director general de la Agencia Española de Supervisión de la Inteligencia Artificial (AESIA), que aparece en la sección Alumni. La Agencia es la encargada de garantizar el cumplimiento del reglamento europeo en materia de IA y de velar por los derechos de la ciudadanía en este ámbito.
Desde una perspectiva crítica, el filósofo y profesor de La Salle-URL Juan García del Muro plantea que quienes lideran las organizaciones deben reflexionar sobre los fines que persiguen, y no dejarse llevar únicamente por el pensamiento instrumental. Los directivos deben preguntarse por el sentido profundo de lo que desarrollan.
Mario Hernández Mola, profesor de la Escuela de Arquitectura de La Salle-URL, reflexiona sobre la aplicación de la IA a la arquitectura. Destaca que la IA debe aprender a leer arquitectura para poder pensarla y generarla.
Finalmente, en nuestra contraportada, conversamos con Antonio Diéguez, catedrático de Filosofía de la Ciencia en la Universidad de Málaga y miembro del Comité Español de Ética en la Investigación. Diéguez sostiene que la tecnología incorpora una carga axiológica que puede transformar nuestros valores. No se trata de condenarla, sino de entender que no es neutral desde una perspectiva ética.
Seguimos invitándoles a participar y a enriquecer este espacio con contenidos relevantes para el ecosistema del CBC.
Josep M. Piqué
Principal del CBC y Presidente Ejecutivo de La Salle Technova Barcelona.
Josep Grau Secretario - Coordinador del CBC
Seguimos progresando con los propósitos y la agenda del CBC
Ampliamos el CBC con nuevas incorporaciones: la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales (CCMA-3Cat) y la de Advanced Music – Sonar.
Seguimos progresando en todos los proyectos del CBC. El lanzamiento del proyecto LAIA Hub, uno de los proyectos más ambiciosos y transformadores en el impacto de la inteligencia artificial en el desarrollo social, económico y ético, con un laboratorio como núcleo estratégico de investigación aplicada en IA, con el objetivo de generar conocimiento, formar talento, promover la transferencia tecnológica y valorizarla.
Dentro del proyecto New Talent, se ha iniciado el Grado y Máster en Inteligencia Artificial y Datos, y AI & Data Business Management, con una previsión de más de 400 estudiantes en un formato singular.
En referencia al proyecto Reskilling hemos ampliado su alcance, aplicando la IA en la formación y capacitación interna; y en cómo mejorar la productividad de las empresas.
En Routing International, el propósito es conectar talento internacional con oportunidades. Hemos avanzado en la segunda etapa, trabajando con las empresas para conocer los perfiles que requieren, y dirigir nuestras estrategias de atracción para que cumpla los requerimientos y lograr que tanto las corporaciones como los estudiantes se beneficien.
En el proyecto Trends, a partir del análisis de las tendencias, y la participación de estudiantes participantes en el programa NMUN de la ONU, trabajamos en ocho proyectos estructurados en seis capítulos de las tendencias seleccionadas. Los resultados se presentarán en el mes de setiembre. Finalizamos, con notable éxito, el proyecto Emprendimiento, con la presencia de 34 startups en once sesiones, con más de 1.300 horas de mentorías, con la participación de doce corporaciones del CBC
En los proyectos recurrentes, mencionar que Challenges está teniendo un impacto superior, con la participación de las corporaciones del CBC. En el proyecto Comunica estamos ampliamos el CBC news y la Memoria anual. Y en el proyecto SDG’s Challenges impulsamos nuevos proyectos con su presentación en Roma.
Además, hemos iniciado un Programa de evaluación del CBC, que nos permitirá medir y la mejora continua. El proceso se divide en cuatro capítulos: estratégico, organizativo, operativo y futuro.
Finalmente, comunicar que el próximo mes de junio se constituirá el Social Board Council (SBC), un espacio de diálogo y colaboración con las organizaciones sociales; el SBC fue presentado al CBC, y debemos establecer su relación con el CBC.
Seguimos progresando en todos los ámbitos
Innovación, ética y colaboración: el futuro de la inteligencia artificial pasa por el compromiso social ARTÍCULO
Josep M. Santos, director general de La Salle-URL y copresidente del CBC
En esta era de cambios constantes y acelerados, desde La Salle Campus Barcelona somos impulsores del progreso con una mirada que nos invita a pensar con profundidad y propósito. Solo la reflexión consciente da valor al cambio que estamos promoviendo. La inteligencia artificial nos obliga a revisar verdades que parecían indiscutibles, a la vez que reconfigura no solo la mayoría de los sectores clave de la economía, sino también nuestras maneras de relacionarnos, de trabajar y de afrontar los retos.
En este contexto, en La Salle Campus Barcelona nos hemos consolidado como un referente en el estudio y la aplicación ética de la inteligencia artificial, reafirmando nuestro compromiso histórico con la educación, la innovación y el bien común. Este propósito es compartido con todas las empresas que integran nuestro Corporate Board Council.
Juntos adoptamos un rol estratégico para asegurar que la inteligencia artificial se convierte en una herramienta que potencia el talento humano, promueve la justicia social y contribuye a construir un futuro más sostenible.
De este modo, creemos que la IA puede ser un instrumento transformador al servicio de las personas, capaz de generar progreso, equidad y desarrollo sostenible. Desde nuestra misión, fundada en los principios lasalianos que nos impulsan a formar profesionales de valor y comprometidos con la sociedad, entendemos la inteligencia artificial como una fuerza poderosa y transformadora que debe ser guiada por principios éticos y una visión humanista. Por eso, nuestro enfoque es integrador y transdisciplinario, orientado a formar profesionales con capacidad de incidencia real en el mundo.
Este compromiso
terializa en nuestro campus en iniciativas clave que refuerzan nuestra posición como líderes en la investigación y la educación en este campo. Un ejemplo de ello es el Observatorio de Inteligencia Artificial de La Salle Campus Barcelona, un espacio para explorar los retos y las oportunidades que presenta la IA, analizando sus implicaciones éticas y sociales. Impulsamos la reflexión académica, pero también la generación de espacios de diálogo y colaboración con las empresas y otros agentes de nuestro ecosistema, fomentando la creación de iniciativas innovadoras que contribuyen al bienestar social.
Tras más de dos décadas trabajando con inteligencia artificial, ahora queremos dar un paso más con la creación del LAIA Hub, en el que el papel de las empresas del Corporate Board Council será clave. Este laboratorio en ciernes nace para convertirse en el centro neurálgico de la investigación aplicada en IA en Barcelona. Además, fomentará la colaboración transdisciplinaria y empresarial en proyectos orientados a resolver desafíos globales como la sostenibilidad, la salud o las ciudades del futuro. En todos ellos, la aplicación responsable de la inteligencia artificial será determinante para garantizar que el desarrollo tecnológico avance de la mano de los valores, el bienestar colectivo y el impacto social positivo que siempre han guiado nuestra misión.
EDUARD MARFA
Global Marketing Director Digital Enterprise Industries de Siemens, nombrado en abril de 2025. Ingeniero de Telecomunicaciones por La Salle-URL
Tienes una dilatada trayectoria y experiencia profesional de casi 25 años, en diferentes ámbitos y competencias directivas en el Grupo Siemens, y además eres antiguo alumno de Ingeniera de La Salle-URL.
Empecé trabajando como ingeniero de software, especializado en procesos de diseño y fabricación, implantando soluciones de gestión de producto para empresas de aeronáutica y de automoción, y como product manager para estas soluciones en Europa como responsable de la mayoría de los clientes europeos. Después, me ofrecieron la oportunidad de pasar a la división global de software industrial de Siemens, para desarrollar una nueva solución de ingeniería de datos para pymes, desarrollando con equipos en EE.UU. y en la India. La verdad, fue muy interesante poder ver cómo se desarrolla software globalmente
en cualquier país del mundo. En aquella época teníamos grupos de desarrollo no solo en la India, sino en China, en Estados Unidos y en Europa. La verdad es que cuando trabajas 24 horas a este nivel ves que codificar es lo más sencillo, lo más complicado es el control de calidad y la comercialización. Hace unos cinco años pasé a ser director de marketing global para productos de consumo.
Siemens es un grupo centenario con más de 177 años. Siemens es una empresa que constantemente está cambiando; cuando pregunto qué hace Siemens, muchos nos conocen por
productos que hemos hecho en el pasado, nos conocen por los electrodomésticos o por los teléfonos móviles, que ya no fabricamos.
Siemens es aún una gran startup, fundada por los hermanos Siemens en 1847 en un garaje en Alemania con diez empleados. Empezaron a buscar soluciones con el nuevo invento que había surgido, la electricidad, y vieron que se podía aplicar a muchos campos, como en las comunicaciones, donde empezaron a fabricar telégrafos, o en el campo industrial, donde inventaron los primeros motores eléctricos. Somos una empresa que se ha ido reinventando siempre Hoy Siemens es una de las grandes compañías de tecnología del mundo, con unos 312.000 empleados, que está centrada en la industria (Digital Industries), la infraestructura (Smart Infraestructure), la movilidad (Mobility) y la atención médica (Siemens Healthineers). De esta última empresa, Siemens posee una participación mayoritaria. El resto pertenecen cien por cien al grupo.
En Siemens Healthineers se fabrica desde sistemas de radiodiagnóstico o de análisis sanguíneo hasta sistemas de gestión hospitalaria. La división Siemens Digital Industries se dedica al diseño, fabricación y comercialización de sistemas de control, software y digitalización para empresas de muy diversas industrias, como pueden ser la automotriz, aeroespacial, productos de consumo, electrónica, energía o alimentación, entre otras.
Una curiosidad que no mucha gente conoce es que Siemens Digital Industries Software, la uni-
dad de negocio de Software de Siemens Digital Industries, es la octava compañía en software del mundo y la primera en software industrial.
Desde hace justo un mes empecé a trabajar en Digital industries, con unos 25.000 desarrolladores en todo el mundo. Desarrollamos software para diferentes negocios, y en más de 36 países. Siemens es una de las empresas del mundo que crea más patentes, sobre unas 3.600 patentes al año. Cualquier tipo de industria, en todos estos ámbitos, utiliza nuestras soluciones tanto de software como de automatización. En el sector aerosespacial, empresas como Boeing y Airbus, o en automoción para diseñar coches y gestionar los procesos de producción de sus fábricas y para fabricación de baterías de vehículos eléctricos entre otros
Estáis entrenando sistemas con inteligencia artificial, que permiten que una máquina, una fábrica o una línea acelere su producción. Sí, el poder actual de computación combinado con inteligencia artificial nos permite hacer cosas imposibles hace años. Desde hace muchos años Siemens ha estado entrenando sistemas de inteligencia artificial para que entiendan y puedan trabajar en entornos de ingeniería e industria. Hay múltiples aplicaciones de inteligencia artificial ya en servicio en nuestros clientes para agilizar tareas de inspección visual, control de calidad, detección de anomalías, detección de objetos.
Estamos entrenando a Microsoft Copilot, en el lenguaje de simula-
ción de ingeniería y en ingeniería de sistemas para que entienda y pueda asistir a ingenieros en tareas cómo la configuración de sistemas en un coche eléctrico
Espectacular… Siempre innovando.
Sí, otro ejemplo donde utilizamos inteligencia artificial es para para hacer training de robots. En muchas aplicaciones se necesitan muchos datos sintéticos que no existen. Un ejemplo es lo que hacemos con los robots de picking de Amazon, un robot cuya misión es la de coger paquetes de diferentes formas y dimensiones que llegan en diferentes posiciones y en diferentes sitios. Generamos datos 3D sintéticos con inteligencia artificial y usamos el gemelo digital del robot para entrenar al sistema de control. No es factible tener un robot durante tres meses en prueba y error en la planta. De esta forma nos aseguramos que cuando el robot se instale físicamente en la línea de producción sabrá hacer su tarea, ya lo hemos entrenado en el mundo virtual. Es una combinación de inteligencia artificial y digital twin.
Cambiamos de tercio. ¿Cómo te defines como persona?
Soy una persona curiosa, siempre me gusta aprender, creo que es la misma mentalidad que tenía cuando estaba en La Salle-URL. Pienso que La Salle-URL me ha ayudado mucho para aprender tecnología nueva, nuevas formas. Soy un apasionado de la tecnología, de cómo aplicarla y ver cómo solucionar los problemas y mejorar la vida de la gente.
¿Cuáles crees que son los principales valores de un buen liderazgo?
Par mí la visión es básica, saber en todo momento dónde queremos que ir y cómo. Luego es muy importante decidir cómo quiero mover a mi empresa para conseguir ese reto. Siempre digo que es importante intentar liderar dando ejemplo, trabajando para el equipo y no al revés, porque si mi equipo triunfa, hace que el resto de la empresa prospere.
¿Cuáles son tus retos para este año?
Seguir la tradición de seguir reinventándose y seguir cambiando. Uno de los retos que tenemos, desde marketing, es seguir comunicando nuestra nueva visión: One tech company. Comunicar que Siemens es una de las grandes compañías tecnológicas del mundo.
Hablemos de talento. ¿Cuáles son las políticas de Siemens?
Estar en contacto con las universidades y las escuelas técnicas. Tenemos una red de universidades mundiales con las que trabajamos, porque creemos que parte de nuestra misión es ayudar a formar talento y poder darles oportunidades.
Tenemos programas internos para captar talento, sobre todo mirando los gaps que hay que cubrir. En las vocaciones STEAM, aparte de incentivarlo, creo que hay que ‘forzar’ un poco este tipo de políticas, haciendo campañas internas para poder ecualizar un poco la situación.
¿Cómo valoras la relación con La Salle-URL y el CBC?
La valoro positivamente, creo que es muy importante en diferentes áreas.
La primera es que relacionarnos nos mantiene “frescos”, el contacto con las nuevas generaciones, con la forma que tienen de pensar, se aprende mucho. Otro de los puntos que a mí particularmente me sirve es probar contenidos, ideas, hacer un “poquito” de research, ver cómo responde una audiencia muy joven y fresca, cómo recibe soluciones nuevas que hacemos.
Otra de las cosas que valoramos mucho es la oportunidad de poder influir o poder asesorar desde el punto de vista educativo, en programas y currículums con tecnologías o con soluciones que nosotros trabajamos. Y el último punto que quería remarcar es el foro que se ha creado entre las diferentes empresas que nos permite poder tener momentos de reflexión y debate con directivos de otras empresas, en el que surgen sinergias muy potentes.
¿Cuáles son las cualidades que admiras más de una persona?
¿Y a quién admiras?
La honestidad, el sentido del humor y la inteligencia. Me encantan las personas inteligentes o que son especialmente elocuentes, en las que puedas confiar, que puedas trabajar bien. Destacaría a mi abuelo, José Antonio de la Loma, que era director de cine, una persona bastante curiosa, había dirigido más de 150 películas en España y Estados Unidos; una persona culta, con una gran capacidad mental, que siempre me inspiraba mucho, que te animaba mucho a ir hacia delante.
Por último, ¿cuál es tu lectura actual?
Estoy leyendo The Art of Great Speeches: And Why we Remember Them de Dennis Glover, con discursos, entre otros, de Winston Churchill, John F. Kennedy, Cicerón.
ALUMNI
Ignasi Belda
Director general de la Agencia Española de Supervisión de Inteligencia Artificial (AESIA)
Ingeniero en computación por La Salle-URL, doctorado por la UPC en IA y Ciencias de la vida y en Derecho de la Ciencia y la Tecnología. Premio Príncipe de Girona y premio Catalyst por la Academia Americana de Medicina.
¿Por qué decidiste ser ingeniero en computación y por qué en ciencias de la salud?
Siempre he considerado que las ciencias de computación son una herramienta, donde el valor se multiplica cuando se aplican para solucionar un problema concreto. Desde muy pequeño me motivaba mucho las ciencias de la salud y, decidí dedicar mi carrera profesional a la inteligencia artificial en biomedicina.
Has fundado seis compañías en el sector de la Salud Soy un emprendedor, fundé seis empresas. La primera fue Intelligent Pharma, donde aplicamos sistemas de IA para el diseño de nuevos fármacos. Después fundamos SOM Biotech, donde utilizábamos herramientas de IA en nuevas aplicaciones médicas de fármacos existentes. De hecho, fuimos pioneros en el uso de inteligencia artificial aplicada a la biomedicina.
En junio del 2024, fuiste nombrado por el Gobierno de España como director general de la Agencia Española de Supervisión de la Inteligencia Artificial (AESIA)
Si, el Gobierno de Pedro Sánchez ha hecho una apuesta muy importante por la inteligencia artificial, aplicando el Reglamento Europeo, donde el impulso final se dio durante la Presidencia española del Consejo de la Comisión de la Unión Europea. Se han impulsado muchas iniciativas, como la creación de la estrategia nacional de inteligencia artificial, y la creación de AESIA, agencia que tengo el honor de dirigir. La Agencia es el supervisor de que se cumpla el reglamento europeo, y que se respeten los derechos de los ciudadanos.
Para ti cuáles son las cualidades para un buen liderazgo
Que tenga una visión muy clara, que la sepa transmitir y que tenga el carisma suficiente para que la organización le siga. Me defino como un Emprendedor, soy de familia de emprendedores y así me han educado. En ser una persona honesta, transparente, con unos principios éticos rectos, en definitiva, una buena persona.
Cómo ha impactado en ti haber estudiado en La Salle-URL, tanto en lo personal como en lo profesional
Me ha impactado de muchas maneras, por ejemplo, los principios éticos que me inculcaron desde pequeño los Hermanos de La Salle en Alcoy. Me he llevado la cultura del esfuerzo, saber valorar el trabajo de los demás. En lo ingenieril, debo decir que La Salle Barcelona tiene un nivel altísimo. Cuando he ido por el mundo, puedes hablar de tú a tú con un ingeniero de cualquier otro sitio del mundo, en Stanford, en el MIT y de donde sea.
Finalmente, que es para ti la felicidad?
Para mí ser feliz, es poder disponer de tu tiempo como quieras, no depender de la agenda, no ser esclavo del reloj ni de la agenda.
CBC - EMPRESAS
NTT DATA inaugura un centro de innovación tecnológica en Barcelona
NTT DATA, inauguró en Barcelona ‘Living Lab’, un centro de co-innovación con clientes y socios. Esta apertura responde a la estrategia de la compañía de centralizar sus esfuerzos en Barcelona, donde ya trabajan más de 4.000 profesionales.
El espacio integra distintas áreas diseñadas para cubrir el ciclo completo de la innovación, desde la generación de ideas hasta su validación y aplicación real. Entre los espacios clave se encuentran las salas de cocreación, diseñadas para facilitar el trabajo colaborativo en el diseño de soluciones, y el ‘Garage’, donde se desarrollan y prueban desarrollos tecnológicos de forma intensiva. Además, este espacio,
Estudiantes de todo el mundo compiten en el primero Immersive Design Challenge de SIEMENS.
Siemens Digital Industries Software, en colaboración con Sony, ha organizado el primer reto de diseño inmersivo con el objetivo de empoderar a los estudiantes con las herramientas y el conjunto de habilidades necesarias.
El reto contó con 900 participantes, representando a más de 230 universidades de 38 países, para crear ideas, desarrollar su mentalidad digital y su conjunto de habilidades digitales, y aprender más sobre cómo los principios de diseño sostenible se pueden combinar con la tecnología de ingeniería inmersiva para imaginar el futuro.
ofrece experiencias inmersivas orientadas a explorar casos de uso reales y conocer cómo la tecnología desarrolla las ideas innovadoras a la práctica.
NTT DATA, es miembro del Consejo de Empresas (CBC) de La Salle -URL.
SIEMENS es miembro destacado del Consejo de Empresas (CBC) de La Salle-URL
Encuentro en el Ministerio para la Transformación Digital, en el que se anuncia una inversión de 1.157M€, como parte del Plan Industrial y Tecnológico para la Seguridad y la Defensa
Óscar López, ministro para la Transformación Digital, y el secretario de Estado de Telecomunicaciones e Infraestructuras Digitales, Antonio Hernando, presentaron el Plan donde participaron los principales actores del ecosistema nacional de ciberseguridad, que contó con la participación activa de David Garriga, CEO de SIRT.
Entre los objetivos del Plan destacaron el de proteger las infraestructuras críticas y acelerar el desarrollo de capacidades estratégicas en ciberseguridad, posicionar España como referente internacional en el sector, el impulso del talento y destacar el papel clave de la colaboración público-privada para garantizar la protección digital del país
Barcelona inaugura el Hub Palo Alto BCN XRlab, un espacio tecnológico que alberga un laboratorio de tecnologías inmersivas para las empresas audiovisuales
Palo Alto BCN Xrlab es el resultado de la colaboración entre Barcelona Activa y el consorcio formado por Lavinia, MagmaCultura y ArtsMediatech. Un equipamiento centrado en las industrias creativas, con el objetivo de contribuir activamente al crecimiento y la competitividad del sector audiovisual, promover interés inversor y generar talento y ocupación de calidad, en uno de los sectores más dinámicos de la ciudad.
ante los desafíos actuales de la ciberseguridad.
SIRT es miembro del Consejo de Empresas (CBC) de La Salle-URL
Lavinia es miembro del Corporate Board Council (CBC) de La Salle-URL
LAIA Hub: La Salle-URL impulsa un faro de inteligencia artificial para el desarrollo socioeconómico TECH
Por Dra. Rosa Maria Alsina y Dra. Carina Rapetti La Salle–URL – Innovation Ecosystems
La Salle-URL se lanza a construir una de sus iniciativas más ambiciosas y transformadoras: el LAIA Hub (La Salle Artificial Intelligence Hub), un ecosistema pionero que sitúa la inteligencia artificial (IA) al servicio del progreso económico, social y ético, tanto en Cataluña como en el escenario internacional.
En un contexto en el que la IA está redefiniendo industrias, empleos y formas de vida, el LAIA Hub nace con una visión clara: ser un catalizador de desarrollo sostenible e inclusivo a través de la tecnología. Su misión es convertir las capacidades avanzadas de investigación en IA de La Salle-URL en soluciones reales que impacten positivamente en la sociedad y el mercado.
El hub se desarrollará en el campus de La Salle-URL en Barcelona, integrando laboratorios de última generación, espacios colaborativos, programas de incubación y una comunidad diversa y comprometida. Pero más allá de sus instalaciones, lo que hace único al LAIA Hub es su modelo de innovación abierta y colaborativa, basado en la cuádruple hélice: administración pública, universidad, sector empresarial y sociedad civil.
Un viaje completo de la idea al impacto
El LAIA Hub se estructura en estaciones interconectadas que representan todo el ciclo de innovación:
• ORACULUM: espacio para identificar desafíos reales desde la experiencia ciudadana y sectorial.
• IDEARIUM: generación de ideas mediante IA, con participación de investigadores, estudiantes y empresas.
• LABORATORIUM: desarrollo de prototipos tecnológicos con alto potencial de impacto.
• INCUBATORIUM: validación y escalado de soluciones
en el mercado.
• PORTUS, FORUM y NEXUS: conexión con el ecosistema global, divulgación y diálogo entre actores clave.
• ETHICORUM y LEGALIUM: espacios que garantizan el cumplimiento ético y legal de cada iniciativa.
Este enfoque integral permite que las ideas nacidas en el hub no solo sean técnicamente viables, sino también socialmente deseables y económicamente sostenibles.
Conectando con el mundo, transformando desde lo local
El LAIA Hub se conecta con las estrategias de inteligencia artificial de la Unión Europea, España, Cataluña y Barcelona. Pero su ambición va más allá: busca crear talento, oportunidades y soluciones que puedan aplicarse tanto en barrios de Barcelona como en ciudades del mundo entero.
El hub será también una plataforma educativa viva, desde donde se impulsarán programas formativos, investigaciones interdisciplinarias y colaboraciones con startups, pymes, grandes corporaciones, instituciones públicas y ONGs. Todo ello bajo un marco común: la IA como herramienta para un futuro más justo, eficiente y humano.
En definitiva, el LAIA Hub no es solo un espacio físico, sino una invitación a cocrear el futuro. Un lugar donde la inteligencia artificial se pone al servicio de las personas, la economía y el planeta. Y donde todos los actores —empresas, gobiernos, universidades y ciudadanía— están llamados a ser protagonistas.
INVESTIGACIÓN E INNOVACIÓN
Por Xavier Vilasís Cardona - Profesor de La Salle Campus Barcelona, investigador principal del grup de recerca Smart Society IA grande, IA pequeña
En los últimos diez años, el progreso en inteligencia artificial (IA) se ha producido impulsado por grandes corporaciones de TI. Estas han proporcionado la unidad a través de su necesidad de mejorar productos de datos, o algoritmos de recomendación, o servicios de traducción automática. Incluso hemos sido testigos de cómo la empresa madre de Google, Alphabet, ha construido AlphaGo, el primer programa capaz de ganar el campeón del mundo Go. Y después, reutilizando el profundo entendimiento obtenido de este reto para predecir cómo se pliegan las proteínas, un avance en bioquímica merecedor del premio Nobel de 2024.
Esto es muy parecido a lo que pasa en el desarrollo de drogas, que también está dominado por grandes corporaciones. El paralelismo se basa en tres hechos. En primer lugar, ambas industrias comparten una sólida formación en investigación y la investigación se entiende como una inversión necesaria para mantener la competitividad. En segundo lugar, el retorno de la inversión es potencialmente muy sustancial. Y en tercer lugar, la cantidad de dinero que se tiene que invertir es tan grande que solo los grandes jugadores pueden permitírselo. En efecto, las grandes corporaciones de TI almacenan enormes cantidades de datos de todo tipo, tienen infraestructuras de potencia de computación sin par y pueden pagar salarios tentadores a los investigadores más prometedores en el campo: los ingredientes clave para asegurar este progreso. Dejadme denominar esto como IA grande. Los resultados de esta investigación acaban mejorando la oferta de la empresa, con mercancías mejores o nuevas. Ejemplos de esto son la nueva gama de herramientas de productividad emitidas desde el boom generativo de la IA y los futuros agentes de la IA destinados a automatizar procesos corporativos.
Estos productos pueden ser, sin duda, útiles para que las pymes sean más productivas y simplifi-
quen sus procesos. Si se los puede permitir. Las pymes tienen la necesidad, como cada empresa, de seguir siendo competitivas y la IA es una herramienta clave para conseguir este objetivo. Sin embargo, el núcleo del modelo de negocio de las pymes de éxito se basa en una ventaja competitiva dada por algún factor único, ya sea un procedimiento único, algún conocimiento único o algún enfoque único en su sector. Esta diferencia se puede eliminar utilizando herramientas estándares: si hacéis lo mismo que otros, obtendréis los mismos resultados. Para preservar la singularidad, las pymes requieren de soluciones completas a medida, manteniendo y profundizando en su ventaja competitiva. Es probable que estas soluciones no provengan de la aplicación directa de algoritmos conocidos, pero puede requerir que algunos científicos y expertos en pymes lleven a cabo una investigación perspicaz. Esta sería la IA pequeña. La IA pequeña no es menos interesante o desafiando que la IA grande. Solo es menos exigente con los recursos. Y ofrece una oportunidad única para que tanto las pymes como los grupos de investigación académicos trabajen juntos para el progreso real de la sociedad.
TRENDS
La inteligencia artificial tiene que aprender a leer arquitectura para poder pensar y generar arquitectura.
Mario Hernández Mola - Profesor y tutor en la Escuela de Arquitectura La Salle y coordinador del Área de Cultura Digital
La Escuela de Arquitectura de La Salle apuesta por la transversalidad en la enseñanza de la arquitectura, partiendo de la idea de que el aprendizaje no nace tanto del conocimiento profundo de una sola disciplina, sino de las conexiones que se establecen entre diferentes ámbitos. Actualmente, la inteligencia artificial (IA) interviene principalmente en áreas específicas: puede generar textos, imágenes hiperrealistas que representan espacios arquitectónicos como si ya estuvieran habitados, pero todavía no es capaz de establecer vínculos entre estos diversos conocimientos.
¿Cómo surge una idea arquitectónica? La incorporación de la IA al proceso de diseño nos ha hecho reflexionar sobre la naturaleza de este mismo proceso. A menudo, los artificios que construimos responden a una lógica que imita nuestra propia naturaleza; por eso, trabajar con IA nos lleva, inevitablemente, a compararla con la inteligencia natural y a reflexionar sobre cómo generamos las ideas. Una idea arquitectónica nace de la confluencia de múltiples dimensiones: la estructural, la energética, la estética, la funcionalidad... Todas ellas intervienen en la definición de la forma de un edificio. Hoy, la IA puede generar imágenes sorprendentemente realistas de arquitecturas inexistentes. Pero a menudo estas imágenes no tienen un proyecto detrás: no hay estructura, distribución de espacios ni coherencia funcional. Nos haría falta que las diferentes inteligencias artificiales en áreas diversas pudieran dialogar entre ellas, para dar sentido a una idea arquitectónica.
Lo estamos esperando, aunque la IA no intervenga en el proceso de diseño arquitectónico sustituyéndolo completamente, sí lo hace modificándolo sustancialmente. Si el proceso habitual de creación de un
arquitecto iba de la idea a la imagen, o render final, pasando por un proceso proyectual, ahora, con la IA, este proceso se ha invertido, y va de la imagen. Actualmente, ya hay arquitectos que están convirtiendo en arquitectura las imágenes que les sugiere una IA. O despachos de arquitectura, encargados de generar imágenes, o ambientes arquitectónicos, que posteriormente desarrollará otro arquitecto.
En el mundo de la imagen arquitectónica hay una necesidad de demostrar que el edificio es real antes de construirlo. Las últimas tendencias en la representación de la arquitectura mediante IA muestran edificios ya acabados e incluso desgastados por un uso que todavía no han sufrido. De la imagen hiperrealista se está pasando a la imagen en movimiento y la arquitectura se expresa en vídeos donde se ven los espacios habitados por un montón de personajes, quizás para demostrar que ese será un edificio de éxito. Nuestros alumnos utilizan programas como Midjourney, Lookx o D5 Render en sus procesos de creación. Al trabajar con IA hemos delegado el acto de creación/generación, pero no el de selección. Hace falta formar un criterio que permita a los alumnos escoger la mejor opción para su proyecto.
HUMANISMO, ÉTICA Y PENSAMIENTO
El liderazgo empresarial no debería quedar encerrado en las lógicas puramente económicas y técnicas, sería interesante abrirse a la perspectiva ética
Juan García del Muro Solans - Profesor Asociado de la Facultad de Filosofía de La Salle-URL
¿Puede una empresa adquirir compromisos puramente morales? ¿Debe hacerlo? Como saben, Milton Friedman respondía que no, que el único compromiso es maximizar los beneficios: “Los negocios tienen una y solo una responsabilidad social: aumentar los beneficios tanto como lo permitan las reglas de juego”. Sería absurdo negar que la maximización del valor de la empresa es el objetivo principal.
Está claro: los líderes empresariales deben perseguir la eficiencia y el beneficio. Pero lo que aquí nos proponemos defender es que quizá no exclusivamente, no por encima de todo. Sería interesante que se abrieran a la perspectiva ética. El liderazgo en la empresa no debería quedar encerrado en las lógicas puramente económica o ingenieril.
Vivimos tiempos bastante complejos y plagados de incertidumbres: nuevas guerras, posthumanismo, emergencia climática, la fuerza imparable y disruptiva de la inteligencia artificial, la globalización asimétrica, populismos, crisis de soberanía, algunas viejas utopías que antes parecían irrealizables y ahora parecen inquietantemente realizables, etcétera. En tales circunstancias, no pretendemos que los líderes empresariales se conviertan en líderes espirituales, ni tan siquiera en referentes morales, pero sí les invitamos a elevar su compromiso un poco por encima del beneficio y la eficiencia.
¿Se imaginan ustedes a un vendedor de neveras que intente convencernos de que no necesitamos un frigorífico nuevo? El líder empresarial del siglo XXI no debería pensar únicamente como un vendedor.
Benjamin Labatut relata en Maniac un episodio enormemente ilustrativo en este sentido: John Von Neumann, uno de los físicos más brillantes del siglo pasado, y uno de los que participó en la creación de la bomba atómica, unas pocas horas antes de que el
ejército norteamericano la arrojara sobre Hiroshima, se dedicó a hacer llamadas y a insistir, muy preocupado, en que programaran la bomba para que explotase no en el instante de impactar contra el suelo, sino a dos mil metros de altura. Así, su poder destructivo se multiplicaría. Von Newmon no era una persona especialmente sádica, ni un monstruo moral, más bien parece que al contrario, era un buen hombre que, simplemente, no fue capaz de escapar de la lógica de la eficiencia técnica. El ingeniero debe procurar diseñar un cuchillo que corte lo mejor posible, poner todos los medios para alcanzar el fin que le han propuesto. El uso que después hagamos del cuchillo es ya otra cosa. Desde el punto de vista puramente técnico, tan eficiente es un veneno si lo usamos para asesinar como para curar. Fíjense: desde esta óptica, Auschwitz, por ejemplo, fue un éxito extraordinario. Técnicamente impecable.
En la empresa, todos trabajan en mejorar los medios para obtener un fin. Los ingenieros se plantean el “cómo” conseguirlo, pero creo que a los que dirigen la empresa les correspondería plantearse, además del “cómo”, el “por qué”; además de ocuparse de los medios, reflexionar sobre los fines. La actividad empresarial no está inmersa en una tragedia griega, donde se trataba de acepar un destino inamovible. Escapando al pensamiento instrumental, el directivo debe pensar sobre el sentido de lo que entre todos llevan entre manos.
BUSINESS MANAGEMENT
Para anticipar el futuro es necesario entender el presente
Por Josep M. Ribes - Director del Observatorio de la IA de
La Salle Campus Barcelona.
A pesar de que la IA no es nueva —todos recordamos cuando Deep Blue ganó a Kasparov— desde hace un par de años esta tecnología vuelve a estar en boca de todo el mundo. Y es que el lanzamiento de ChatGPT nos hizo darnos cuenta de que la IA, concretamente la IA generativa, es una tecnología que se puede usar de forma razonablemente sencilla e intuitiva, sin ser experto en inteligencia artificial.
Creo que solo con las aplicaciones que hemos visto en estos dos años, está fuera de debate que la IA generativa es una tecnología con una enorme capacidad de transformación, y con gran impacto transversal en las organizaciones y en la sociedad. Prueba de esto es que el nivel de inversión en IA por parte de las administraciones y de las empresas tecnológicas sigue al alza, puesto que un mercado que tiene previsiones de crecer un 2.000 % (x20) en los próximos diez años atrae inversión a pesar de ser actualmente deficitario.
Una característica destacable de esta IA generativa es la rapidez con la que evoluciona. Más allá de la propia capacidad de transformación que ofrece esta tecnología, no habíamos visto hasta ahora otra con un ritmo de adopción tan acelerado. Esta rápida evolución está haciendo posible imaginar de forma continuada casos de uso y aplicaciones impensables pocos meses atrás.
Justamente esta rapidez puede hacer que nos sintamos desconcertados o sobrepasados por el reto que supone estar al día en la evolución de la IA. De entre todas las iniciativas que La Salle Campus Barcelona tiene alrededor de la IA, el Observatorio de la IA se erige como un instrumento que ofrece una mirada de atalaya internacional.
Con una observación permanente de las iniciativas en IA a escala global, identificamos un estado del arte en constante movimiento, que nos permite identificar impactos, retos y oportunidades en diferentes sectores empresariales, así como en la ciudadanía y la sociedad en sentido amplio.
Esta mirada holística permite también identificar tendencias y anticipar aquello que muy probablemente sucederá en los próximos meses y años. Si bien es útil, por ejemplo, saber hacia dónde están evolucionando los modelos más relevantes en términos de razonamiento, investigación profunda o multimodalidad, también lo es conocer tendencias en la generación de contenidos audiovisuales, los cambios en los hábitos de búsqueda y consumo, así como la incorporación de los agentes de IA como elementos de productividad y diferenciación, o cómo la IA se está haciendo presente entre la ciudadanía, entre muchas otras tendencias.
Desde la perspectiva del negocio, la identificación de tendencias es una herramienta clave tanto para empresas como para instituciones, puesto que posibilita anticipar la toma de decisiones. Y es que para mirar de anticipar el futuro es clave entender con detalle el presente e interpretarlo adecuadamente.
EVENTOS
La Salle Technova Barcelona participó en el Foro Transfiere 2025, celebrado en marzo en Málaga, como parque tractor del programa APTENISA LAUNCH.
En esta edición, Technova acompañó a 24 de las 32 startups aceleradas, que presentaron sus propuestas innovadoras durante el Demo Day en el espacio Ágo-
La Salle Technova Barcelona lideró el Startup Forum en Advanced Factories 2025, consolidándose como un actor clave en la conexión entre startups, industria e inversión.
El foro reunió a emprendedores, expertos e inversores en una jornada centrada en la innova-
El Contech Startup Forum de Rebuild 2025 , organizado por La Salle Technova, reunió a startups, inversores y expertos del sector de la construcción.
El evento celebrado a finales de abril en Madrid, destacó por su enfoque en la innovación
La Salle Technova impulsa el ecosistema y la transformación del sector agroalimentario en Lleida
La Salle Technova ha colaborado con el Parc Agrobiotech de Lleida en la elaboración del Plan de Acción Sectorial para la transición ecológica y digital del sector agroalimentario. Fruto
ra, ante representantes clave del ecosistema inversor.
El programa APTENISA, impulsado por APTE y cofinanciado por ENISA, reunió startups procedentes de siete parques científicos y tecnológicos, consolidando su papel como catalizador del emprendimiento tecnológico en España.
ción industrial y la transferencia tecnológica. La mesa redonda sobre retos de ventas y adopción tecnológica en fábricas avanzadas generó un valioso espacio de reflexión y diálogo. Con esta iniciativa, Technova refuerza su compromiso con un ecosistema de innovación abierto y colaborativo.
tecnológica, con presentaciones de soluciones disruptivas y mesas redondas sobre sostenibilidad y digitalización. La jornada organizada por La Salle Technova fortaleció el compromiso con el impulso de la innovación y la colaboración en el sector de la construcción.
de un proceso colaborativo con agentes del territorio, el plan ha identificado 26 proyectos transformadores, de los cuales se priorizarán 10 durante el primer año. Esta iniciativa estratégica tiene como objetivo proyectar Lleida como hub mundial del agrobiotech .
DESTACADOS LA SALLE
La Salle-URL coorganiza el Segundo Encuen -
tro Europeo de Escuelas de Negocios de CLADEA
La Salle Campus Barcelona, miembro fundador de la Universitat Ramon Llull, ha coorganizado el Segundo Encuentro Europeo de Escuelas de Negocios junto con el Consejo Latinoamericano de Escuelas de Administración (CLADEA). El evento, celebrado en el campus, ha reunido a representantes institucionales y académicos de América Latina y Europa con el objetivo de acercar la IA a la educación en gestión empresarial y explorar sinergias entre la innovación tecnológica y la formación en gestión.
Sónar+D presenta su programación en el IASlab de La Salle Campus Barcelona
El Interactive Arts & Science Laboratory (IASlab) de La Salle Campus Barcelona ha acogido la presentación de la 13ª edición de Sónar+D, el encuentro internacional de arte, ciencia y cultura digital de Sónar. Durante el acto, representantes del festival y del campus han detallado las temáticas de este año. Acoger este acto refuerza la colaboración del campus con Sónar, miembro del Corporate Board Council, y consolida La Salle-URL como referente universitario en el estudio e investigación en artes digitales y tecnologías creativas, sectores que contribuyen al posicionamiento internacional de Barcelona y Cataluña como territorios impulsores de la industria audiovisual.
Las jornadas se han centrado en la integración de la inteligencia artificial como herramienta para transformar los modelos formativos y, en esta línea, las conferencias, talleres y mesas redondas han analizado los retos y oportunidades que plantea el uso de la IA en entornos educativos, con la participación de expertos en estrategia académica, digitalización y liderazgo.
La Salle-URL impulsa la convergencia entre innovación, emprendimiento y creatividad en el 4YFN
Con el lema “Empowering innovation, shaping creativity”, La Salle Campus Barcelona ha participado en el 4YFN, el evento de startups vinculado al Mobile World Congress, poniendo en valor el emprendimiento y la innovación como catalizadores de la creatividad, tres de los elementos que definen el valor único del campus universitario. Por el stand han pasado muchas de las startups que forman parte de la red de La Salle Technova y se ha dado a conocer cómo el campus trabaja desde la transdisciplinariedad.
Esta iniciativa refuerza el compromiso de La Salle-URL con la formación de líderes globales, preparados para afrontar los desafíos de un entorno cambiante, y consolida el campus como un referente internacional en la formación e investigación de la IA y su aplicación a la gestión y los negocios.
Nace Brooder Lab para impulsar proyectos de animación, VFX y artes digitales
La Salle-URL consolida su compromiso con la industria creativa y el talento emergente mediante la firma de los primeros acuerdos de colaboración con Brooder Lab, el estudio audiovisual nacido en La Salle-URL para impulsar y acompañar el recorrido profesional de los estudiantes y graduados del campus en los ámbitos de la animación, efectos visuales y artes digitales. Los primeros proyectos que se impulsan son el resultado de los Trabajos de Fin de Grado de alumnos de la promoción 202021 del Grado en Animación & VFX.
Aprender siempre, adaptarse siempre: la formación como clave de futuro en un mundo tecnológico
Desde su fundación, La Salle-URL ha sido pionera en el ámbito de las ingenierías, destacando especialmente por integrar la Inteligencia Artificial (IA) como eje estratégico en la docencia, la investigación y la transferencia tecnológica. Gracias a esta trayectoria consolidada, hoy podemos ofrecer formación técnicamente rigurosa, con mirada ética y con enfoque estratégico:
-Para los futuros profesionales, con formaciones como el Grado en Inteligencia Artificial y Ciencia de Datos.
-Para profesionales que quieren especializarse de forma profunda con programas de Máster en ámbitos como la IA, la Ciencia de Datos o el Big Data
-Professional & Executive Education para managers y líderes que necesitan integrar la IA en sus equipos y procesos, con nuestros Cursos de Especialización en IA aplicada a la gestión empresarial en sectores clave como:
• Marketing y Ventas
• Industria Farmacéutica
• Ciberseguridad
• Legal
• Dirección de Proyectos
En La Salle-URL creemos firmemente que formar a los líderes de hoy y de mañana es fundamental para afrontar con éxito los retos del futuro tecnológico.
SOLICITA INFORMACIÓN
Josep Boza Marketing & Communication Director en IPD Dental Group
Antiguo alumno del Programa en Gestión de la IA en la Empresa: “El programa me ha brindado la oportunidad de comprender, asimilar y gestionar los aspectos clave de la IA en el entorno empresarial. He adquirido una visión integral para afrontar la transformación de las necesidades de la empresa y la optimización de recursos mediante la automatización de procesos, reduciendo costes e incrementando la capacidad productiva y personal”.
CULTURA
El secreto de Spinoza, por José Rodrigues dos Santos (Espasa Editor)
Spinoza, uno de los mayores filósofos de la historia, inspira esta magnífica novela sobre el final de la Edad de las Tinieblas en Europa. Ámsterdam, 1640. Un judío es expulsado de la sinagoga por cuestionar las sagradas escrituras. Este episodio planta en el pequeño Bento de Spinoza la semilla de la duda, que le llevará a la mayor búsqueda intelectual de todos los tiempos. ¿Quién escribió realmente los textos sagrados? ¿Cuál es la verdad sobre Dios? Se trata de una búsqueda prohibida y pronto descubrirá que tendrá que pagar un precio terrible por sus preguntas.
Recomendado por Ignasi Belda, director general de la Agencia Española de Supervisión de la Inteligencia Artificial (AESIA)
Pensar la tecnología, por Antonio Diéguez (ShaKleton Books)
El Doctor Antonio Diéguez Lucena aborda algunos de los principales interrogantes que plantea el desarrollo tecnológico actual, como el determinismo tecnológico, la supuesta neutralidad moral de la tecnología y la ética de la inteligencia artificial. Un ensayo que desmonta los mitos del determinismo tecnológico y reivindica la necesidad de pensar y debatir la tecnología. Vivimos inmersos en una incesante explosión tecnológica, que cada día nos ofrece sorpresas: inteligencia artificial, biotecnología, edición genética, biónica. La tecnología no es una realidad objetiva autónoma y ajena a nosotros, sino que modifica el hábitat en el que vivimos, y configura lo que somos y cómo somos.
The Art of Great Speeches: And Why we Remember Them, por Dennis Glover Great Speeches (Cambridge UP)
¿Qué hace que un gran discurso guste? El arte de las grandes palabras utiliza ideas de los pensadores clásicos para revelar cómo grandes oradores como Barack Obama, Martin Luther King, los Kennedy, Al Gore y Hitler han persuadido a sus audiencias de manera tan convincente.
Recomendado por Eduard Marfa, Global Marketing Director Digital Enterprise Industries de Siemens
The worlds I see, por Dra. Fei Fei Li (Flatiron Books)
La Dra. Fei Fei Li es profesora de ciencias de la computación en la Universidad de Stanford y codirectora del Instituto de Inteligencia Artificial Centrada en el ser humano en Stanford.
Esta es una obra apasionada donde se entremezcla el desarrollo de la inteligencia artificial y la visión con su vida, una aventura personal y de vivencias de Li a lo largo de los años de los elementos científicos y técnicos, aunque es cierto que es una perspectiva interesante contemplar esos avances desde la perspectiva de una de sus protagonistas de primera mano.
Museu Nacional d‘Art de Catalunya (MNAC), hasta el 29 de junio
Bolero de Ravel
CaixaForum
Citissimum Altissimum Fortissimum disecciona la competitividad como signo identitario del siglo XXI
Centre d’Arts Santa Mònica, hasta el 14 de septiembre
Tres versiones de San Francisco según la visión del Papa Nicolás V de Zurbarán se reúnen en una misma sala. Una viene de Lyon, otra de Boston y la tercera del MNAC. Este encuentro inédito nos permite observar cómo el genio barroco jugó con la luz, la composición y los detalles para dar forma a su visión de una leyenda religiosa, y es el punto de partida de la exposición que el MNAC dedica al genio barroco.
Una nueva experiencia inmersiva audiovisual con tecnología de realidad virtual que nos descubre los instrumentos de la orquesta a través del Bolero de Maurice Ravel, bajo la batuta de Josep Pons y con la Orquesta Sinfónica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Una nueva experiencia inmersiva sitúa al público en una posición privilegiada en medio de la orquesta sinfónica, donde el espectador puede sentir el sonido de los instrumentos y la magia que se produce cuando vibran a la vez; podrá vivir desde dentro del sonido de la orquesta, el latido del ritmo, la respiración de los músicos y la emoción del gesto del director.
Una oda al anhelo de mejora y progreso constante del siglo XXI, que expone el fenómeno actual de la competición de altas esferas y que se ha convertido en un síntoma de la comunicación de masas que forma parte de la identidad de una era. El deporte de competición entra en conexión con la expresión artística, a partir del trabajo de artistas como Curro Claret, Cabosanroque, Joan Fontcuberta, Paula Artés o Realmente Bravo, desvelando conceptos como el cuerpo, la medida, el rendimiento y la competitividad.
San Francisco según la visión del papa Nicolás V, de Zurbarán
El
HABLAMOS CON...
Antonio Javier Diéguez Lucena, Doctor en Filosofía por la Universidad de Málaga y catedrático de Lógica y Filosofía de la Ciencia por esta universidad. Profesor visitante en las universidades de Harvard, Helsinki y Oxford.
En 2023 fue nombrado, por el Ministerio de Ciencia e Innovación, miembro del Comité Español de Ética de la Investigación. Se le considera un referente del transhumanismo en el mundo hispanohablante. Se define como una persona inquieta en el sentido intelectual y tranquila en el sentido físico.
Cómo podemos responder a los interrogantes que plantea el desarrollo tecnológico, como la ética de la inteligencia artificial (IA) y su regulación Es evidente que la tecnología nos trae muchas cosas buenas, que ha mejorado nuestras condiciones de vida de una forma sorprendente. Pero las tecnologías son muy potentes y tienen la capacidad de destruir a la propia humanidad si se usan mal. El gran reto es la gobernanza de la tecnología, y para eso necesitamos acuerdos internacionales globales, aunque creo que no va a ser fácil por razones geoestratégicas: tanto Europa como Estados Unidos han de llegar a acuerdos con China.
Europa ha dado un primer paso con la regulación de la IA, y no va contra la innovación, sino al contrario. Las regulaciones que hoy día existen sobre la experimentación con animales han mejorado muchísimo los protocolos. Creo que va a pasar lo mismo en IA, la Unión Europea ha tomado la iniciativa. En Estados Unidos, diversos estados han elaborado regulaciones sobre la inteligencia artificial y ese es del camino.
Pienso que la tecnología tiene una carga valorativa, una carga axiológica, porque cambian nuestros valores. El automóvil cambió nuestra forma de vida y, por lo tanto, trajo cambios valorativos. No se trata de condenar a las tecnologías, sino de mostrar que no son tan neutrales desde un punto de vista axiológico. Es verdad que lo ideal sería que la regulación tuviera un carácter mundial, al igual que sobre la proliferación de armas nucleares, pues lo mismo podrían llegar a acuerdos sobre la inteligencia artificial, del mismo modo que, hoy día, hay una gran homogenización en las leyes que regulan la biotecnología.
Qué crees que deben hacer las empresas tecnológicas
Europa tiene un mercado muy potente de cuatrocientos millones de habitantes. Los ciudadanos europeos tienen un enorme poder adquisitivo, con lo cual es un mercado muy apetecible. Las tecnológicas tendrán que acceder a las normativas que impone Europa. Una vez que se fabrican sus productos con esas normativas, les sale más barato aplicarlas en otros países, en lugar de tener un doble estándar; esto se conoce como el efecto Bruselas. Europa puede marcar un camino que van a seguir otros muchos. De hecho, las legislaciones en IA de Canadá y de Australia siguen muy de cerca la normativa europea.
Desde el 2023 eres miembro del Comité Español de Ética de la Investigación.
Es un comité encargado de velar por la integridad científica. La misión fundamental es velar para que la investigación se haga de acuerdo con los cánones éticos, adecuados para que sea una investigación aceptable, desde un punto de vista moral y legal. Está formado por doce expertos en áreas como la bioética, el derecho, la filosofía de la ciencia y la experimentación animal.
Finalmente, ¿qué filosofo admiras?
A Philip Kitcher, un filósofo de la ciencia y de la biología, relacionadas con la bioética, que acaban de darle en España el Premio Fronteras del Conocimiento.
Maig 2025 - EDICIÓ ESPECIAL IA
“Un dels principals valors d’un bon lideratge és la visió, saber en tot moment on volem anar i com. Liderar amb l’exemple, treballant per a l’equip i no al revés; si el meu equip triomfa l’empresa prospera”.
Eduard Marfa, Global Marketing Director Digital Enterprise Industries a Siemens
“Creiem que la IA pot ser un instrument transformador al servei de les persones, capaç de generar progrés, equitat i desenvolupament sostenible”.
Josep M. Santos Director general de La Salle-URL i copresident del CBC
EDITORIAL
CBC ACTIVITY
Continuem progressant amb els propòsits i l’agenda del CBC
Innovació, ètica i col·laboració: el futur de la intel·ligència artificial passa pel compromís social.
Eduard Marfa, Global Marketing Director Digital Enterprise Industries a Siemens.
ALUMNI
Ignasi Belda. Director general de l’Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial (AESIA).
CBC EMPRESES NTT Data
Siemens
SIRT
Barcelona XRLAB Palo Alto
TECH
LAIA Hub: La Salle impulsa un faro de inteligencia artificial para el desarrollo socioeconómico, per Dra. Rosa Mª Alsina i Dra. Carina Rapetti
INVESTIGACIÓ
IA gran, IA petita, per Xavier Vilasís.
El lideratge empresarial no hauria de quedar tancat en les lògiques purament econòmiques i tècniques, seriosa interessant obrir-se a la perspectiva ètica, per Juan García del Muro Solans.
BUSINESS MANAGEMENT
Per anticipar el futur, cal entendre el present, per Josep M. Ribes.
La intel·ligència artificial ha d’aprendre a llegir arquitectura per poder pensar i generar arquitectura, per Mario Hernández Mola.
Antonio Diéguez Lucena, Doctor en Filosofia per la Universitat de Màlaga i catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència.
CBC - Corporate Board Council La Salle Campus
Director: Josep Grau
Secretària editorial: Ivonne Roselló
Edició i maquetació: Berta Cruces
Supervisió edició i estil: Cristofer Fernández
Consell editor: Josep Grau, Josep M. Piqué, Rosa Maria Alsina, Virginia Sanz, Cristofer Fernández, Laura Blanco, Ivonne Rosselló, Maria del Carmen Adán, Gemma Massana
EDITA: SEU:
LA SALLE - UNIVERSIDAD RAMON LLULL
San Juan de La Salle, 42 08022 Barcelona
Tel. (+34) 932902400 infocbc@salle.url.edu
I MAQUETACIÓ:
LA SALLE - CBC cbc.news@salle.url.edu
EDITORIAL
Benvinguts a la desena edició del CBC News, un número especial dedicat a la intel·ligència artificial (IA).
Les doctores Rosa M. Alsina i Carina Rappeti presenten el LAIA Hub de La Salle-URL, una de les iniciatives més ambicioses i transformadores per liderar l’impacte de la IA en el desenvolupament social, econòmic i ètic. Aquest laboratori neix com un nucli estratègic de recerca aplicada en intel·ligència artificial, amb l’objectiu de generar coneixement, formar talent, promoure la transferència tecnològica i valoritzar la IA mitjançant startups de base tecnològica.
Destaquem també l’entrevista a Eduard Marfa, recentment nomenat Global Màrqueting Director Digital Enterprise Industries a Siemens. Aquest grup centenari, que es reinventa constantment, és avui líder mundial en programari industrial i pioner en l’aplicació d‘IA en l’enginyeria. En aquesta mateixa línia, el Dr. Xavier Vilasís, membre del Consell Rector de la Catalan Association for Artificial Intelligence, signa l’article titulat “IA gran, IA petita”, una reflexió que planteja una gran oportunitat: fomentar la col·laboració entre pimes i grups de recerca per impulsar un progrés tecnològic real i accessible.
Josep M. Ribes, director de l’Observatori de la IA de La Salle-URL, ens recorda que, per anticipar el futur, és imprescindible comprendre i interpretar adequadament el present.
Recomanem l’entrevista amb Ignasi Belda, director general de l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA), que apareix en la secció Alumni. L’Agència és l’encarregada de garantir el compliment del reglament europeu en matèria d‘IA i de vetllar pels drets de la ciutadania en aquest àmbit.
Des d’una perspectiva crítica, el filòsof i professor de La Salle-URL Juan García del Muro planteja que els qui lideren les organitzacions han de reflexionar sobre els fins que
persegueixen, i no deixar-se portar únicament pel pensament instrumental. Els directius han de preguntar-se pel sentit profund del que desenvolupen.
Mario Hernández Mola, professor de l’Escola d’Arquitectura de La Salle-URL, reflexiona sobre l’aplicació de la IA a l’arquitectura. Destaca que la IA ha d’aprendre a llegir arquitectura per poder pensar-la i generar-la.
Finalment, en la nostra contraportada, conversem amb Antonio Diéguez, catedràtic de Filosofia de la Ciència en la Universitat de Màlaga i membre del Comitè Espanyol d’Ètica en la Recerca. Diéguez sosté que la tecnologia incorpora una càrrega axiològica que pot transformar els nostres valors. No es tracta de condemnar-la, sinó d’entendre que no és neutral des d’una perspectiva ètica.
Continuem convidant-los a participar i a enriquir aquest espai amb continguts rellevants per a l’ecosistema del CBC.
Josep M. Piqué Principal del CBC i president executiu de La Salle Technova Barcelona.
Josep Grau Secretari - Coordinador del CBC
Continuem progressant amb els propòsits i l’agenda del CBC
Ampliem el CBC amb noves incorporacions: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA-3Cat) i la d‘Advanced Music – Sonar.
El llançament del projecte LAIA Hub, un dels projectes més ambiciosos i transformadors en l’impacte de la intel·ligència artificial en el desenvolupament social, econòmic i ètic, amb un laboratori com a nucli estratègic de recerca aplicada en IA, amb l’objectiu de generar coneixement, formar talent, promoure la transferència tecnològica i valoritzar-la.
Dins del projecte New Talent, s’ha iniciat el Grau i Màster en Intel·ligència Artificial i Dades, i AI & Data Business Management, amb una previsió de més de 400 estudiants en un format singular.
En referència al projecte Reskilling hem ampliat el seu abast, aplicant la IA en la formació i capacitació interna; i en com millorar la productivitat de les empreses.
En Routing International, el propòsit és connectar talent internacional amb oportunitats. Hem avançat en la segona etapa, treballant amb les empreses per conèixer els perfils que requereixen, i dirigir les nostres estratègies d’atracció perquè compleixi els requeriments i aconseguir que tant les corporacions com els estudiants es beneficiïn.
En el projecte Trends, a partir de l’anàlisi de les ten-
dències, i la participació d’estudiants participants en el programa NMUN de l’ONU, treballem en vuit projectes estructurats en sis capítols de les tendències seleccionades. Els resultats es presentaran en el mes de setembre. Finalitzem, amb notable èxit, el projecte Emprenedoria, amb la presència de 34 startups en onze sessions, amb més de 1.300 hores de mentories, amb la participació de dotze corporacions del CBC.
En els projectes recurrents, esmentar que Challenges està tenint un impacte superior, amb la participació de les corporacions del CBC. En el projecte Comunica ampliem el CBC news i la Memoria anual. I en el projecte SDG’s Challenges impulsem nous projectes amb la seva presentació a Roma.
A més, hem iniciat un Programa d’avaluació del CBC, que ens permetrà mesurar i la millora contínua. El procés es divideix en quatre capítols: estratègic, organitzatiu, operatiu i futur.
Finalment, comunicar que el mes vinent de juny es constituirà el Social Board Council (SBC), un espai de diàleg i col·laboració amb les organitzacions socials; el SBC va ser presentat al CBC, i hem d’establir la seva relació amb el CBC.
Continuem progressant en tots els àmbits.
ARTICLE
Innovació, ètica i col·laboració: el futur de la intel·ligència artificial passa pel compromís social
Josep M. Santos, , director general de La Salle Campus Barcelona i copresident del CBC
En aquesta era de canvis constants i accelerats, des de La Salle Campus Barcelona som impulsors del progrés amb una mirada que ens convida a pensar amb profunditat i propòsit. Només la reflexió conscient dona valor al canvi que estem promovent. La intel·ligència artificial ens obliga a revisar veritats que semblaven indiscutibles, alhora que reconfigura no només la majoria dels sectors clau de l’economia, sinó també les nostres maneres de relacionar-nos, de treballar i d’afrontar els reptes.
En aquest context, a La Salle Campus Barcelona ens hem consolidat com un referent en l’estudi i l’aplicació ètica de la intel·ligència artificial, reafirmant el nostre compromís històric amb l’educació, la innovació i el bé comú. Aquest propòsit és compartit amb totes les empreses que formen part del nostre Corporate Board Council. Junts adoptem un rol estratègic per assegurar que la intel·ligència artificial es converteix en una eina que potencia el talent humà, promou la justícia social i contribueix a construir un futur més sostenible.
D’aquesta manera, creiem que la IA pot ser un instrument transformador al servei de les persones, capaç de generar progrés, equitat i desenvolupament sostenible. Des de la nostra missió, fonamentada en els principis lasal·lians que ens impulsen a formar professionals amb valors i compromesos amb la societat, entenem la intel·ligència artificial com una força poderosa i transformadora que ha de ser guiada per principis ètics i una visió humanista. Per això, el nostre enfocament és integrador i transdisciplinari, orientat a formar professionals amb capacitat d’incidència real en el món.
Aquest compromís amb el desenvolupament de la IA es materialitza al nostre campus a través d’iniciatives clau que reforcen la nostra posició com a
líders en recerca i educació en aquest àmbit. Un exemple n’és l’Observatori d’Intel·ligència Artificial de La Salle Campus Barcelona, un espai per explorar els reptes i les oportunitats que presenta la IA, analitzant-ne les implicacions ètiques i socials. Impulsem la reflexió acadèmica, però també la generació d’espais de diàleg i col·laboració amb les empreses i altres agents del nostre ecosistema, fomentant la creació d’iniciatives innovadores que contribueixen al benestar social.
Després de més de dues dècades treballant amb intel·ligència artificial, ara volem fer un pas més amb la creació del LAIA Hub, en el qual el paper de les empreses del Corporate Board Council serà clau. Aquest laboratori en projecció neix amb la vocació de convertir-se en el centre neuràlgic de la recerca aplicada en IA a Barcelona. A més, fomentarà la col·laboració transdisciplinària i empresarial en projectes orientats a resoldre desafiaments globals com la sostenibilitat, la salut o les ciutats del futur. En tots ells, l’aplicació responsable de la intel·ligència artificial serà determinant per garantir que el desenvolupament tecnològic avanci de la mà dels valors, el benestar col·lectiu i l’impacte social positiu que sempre han guiat la nostra missió.
EDUARD MARFA
Global Marketing Director Digital Enterprise Industries de Siemens, nomenat a l’abril de 2025. Enginyer de Telecomunicacions per La Salle-URL
Tens una dilatada trajectòria i experiència professional de gairebé 25 anys, en diferents àmbits i competències directives en el Grup Siemens, i a més ets antic alumne d’Enginyera de La Salle-URL.
Vaig començar treballant com a enginyer de programari, especialitzat en processos de disseny i fabricació, implantant solucions de gestió de producte per a empreses d’aeronàutica i d’automoció, i com a product manager per a aquestes solucions a Europa com a responsable de la majoria dels clients europeus. Després, em van oferir l’oportunitat de passar a la divisió global de programari industrial de Siemens, per desenvolupar una nova solució d’enginyeria de dades per a pimes, desenvolupant amb equips als EUA i a l’Índia. La veritat, va ser molt interessant poder veure com es desenvolupa programari global-
ment en qualsevol país del món. En aquella època teníem grups de desenvolupament no només a l’Índia, sinó a la Xina, als Estats Units i a Europa. La veritat és que quan treballes 24 hores a aquest nivell veus que codificar és el més senzill, el més complicat és el control de qualitat i la comercialització. Fa uns cinc anys vaig passar a ser director de màrqueting global per a productes de consum.
Siemens és un grup centenari amb més de 177 anys. Siemens és una empresa que constantment està canviant; quan pregunto què fa Siemens, molts ens coneixen per productes que
hem fet en el passat, ens coneixen pels electrodomèstics o pels telèfons mòbils, que ja no fabriquem. Siemens és encara una gran startup, fundada pels germans Siemens el 1847 en un garatge a Alemanya amb deu empleats. Van començar a buscar solucions amb el nou invent que havia sorgit, l’electricitat, i van veure que es podia aplicar a molts camps, com en les comunicacions on van començar a fabricar telègrafs, o en el camp industrial, on van inventar els primers motors elèctrics. Som una empresa que s’ha anat reinventant sempre.
Avui Siemens és una de les grans companyies de tecnologia del món, amb uns 312.000 empleats, que està centrada en la indústria (Digital Industries), la infraestructura (Smart Infraestructure), la mobilitat (Mobility) i l’atenció mèdica (Siemens Healthineers). D’aquesta última empresa, Siemens posseeix una participació majoritària. La resta, pertanyen cent per cent al grup.
A Siemens Healthineers es fabrica des de sistemes de radiodiagnòstic o d’anàlisi sanguínia fins a sistemes de gestió hospitalària. La divisió Siemens Digital Industries es dedica al disseny, fabricació i comercialització de sistemes de control, programari i digitalització per a empreses de molt diverses indústries, com poden ser l’automotriu, aeroespacial, productes de consum, electrònica, energia o alimentació, entre altres. Una curiositat que no molta gent coneix és que Siemens Digital Industries Programari, la unitat de negoci de Programari de Siemens Digital Industries, és la vuitena
companyia en programari del món i la primera en programari industrial.
Des de fa just un mes vaig començar a treballar en Digital industries, amb uns 25.000 desenvolupadors a tot el món. Desenvolupem programari per a diferents negocis, i en més de 36 països. Siemens és una de les empreses del món que crea més patents, sobre unes 3.600 patents a l’any.
Qualsevol tipus d’indústria, en tots aquests àmbits, utilitza les nostres solucions tant de programari com d’automatització. En el sector aerosespacial, empreses com Boeing i Airbus, o en automoció per dissenyar cotxes i gestionar els processos de producció de les seves fàbriques i per a fabricació de bateries de vehicles elèctrics entre altres
Esteu entrenant sistemes amb intel·ligència artificial, que permeten que una màquina, una fàbrica o una línia acceleri la seva producció.
Sí, el poder actual de computació combinat amb intel·ligència artificial ens permet fer coses impossibles fa anys. Des de fa molts anys Siemens ha estat entrenant sistemes d’intel·ligència artificial perquè entenguin i puguin treballar en entorns d’enginyeria i indústria. Hi ha múltiples aplicacions d’intel·ligència artificial ja en servei en els nostres clients per agilitzar tasques d’inspecció visual, control de qualitat, detecció d’anomalies, detecció d’objectes. Estem entrenant a Microsoft Copilot, en el llenguatge de simula-
ció d’enginyeria i en enginyeria de sistemes, perquè entengui i pugui assistir a enginyers en tasques com la configuració de sistemes en un cotxe elèctric
Espectacular… Sempre innovant.
Sí, un altre exemple on utilitzem intel·ligència artificial és per a per fer training de robots. En moltes aplicacions es necessiten moltes dades sintètiques que no existeixen. Un exemple és el que fem amb els robots de picking d‘Amazon, un robot la missió del qual és la d’agafar paquets de diferents formes i dimensions que arriben en diferents posicions i en diferents llocs. Generem dades 3D sintètiques amb intel·ligència artificial i usem el bessó digital del robot per entrenar el sistema de control. No és factible tenir un robot durant tres mesos en prova i error en la planta. D’aquesta forma ens assegurem que quan el robot s’instal·li físicament en la línia de producció sabrà fer la seva tasca, ja l’hem entrenat en el món virtual. És una combinació d’intel·ligència artificial i digital twin.
Canviem de terç. Com et defineixes com a persona?
Soc una persona curiosa, sempre m’agrada aprendre, crec que és la mateixa mentalitat que tenia quan estava a La Salle-URL. Penso que La Salle-URL m’ha ajudat molt per aprendre tecnologia nova, noves formes. Soc un apassionat de la tecnologia, de com aplicar-la i veure com soluciona els problemes i millora la vida de la gent..
Quins creus que són els princi-
pals valors d’un bon lideratge?
Per a mi la visió és bàsica, saber en tot moment on volem anar i com. Després és molt important decidir com vull moure a la meva empresa per aconseguir aquest repte. Sempre dic que és important intentar liderar donant exemple, treballant per a l’equip i no al revés, perquè si el meu equip triomfa, fa que la resta de l’empresa prosperi.
Quins són els teus reptes per enguany?
Seguir la tradició de continuar reinventant-se i continuar canviant. Un dels reptes que tenim, des de màrqueting, és continuar comunicant la nostra nova visió: One tech company. Comunicar que Siemens és una de les grans companyies tecnològiques del món.
Parlem de talent. Quines són les polítiques de Siemens?
Estar en contacte amb les universitats i les escoles tècniques. Tenim una xarxa d’universitats mundials amb les quals treballem, perquè creiem que part de la nostra missió és ajudar a formar talent i poder donar-los oportunitats.
Tenim programes interns per captar talent, sobretot mirant els gaps que cal cobrir. En les vocacions STEAM, a part d’incentivar-ho, crec que cal ‘forçar’ una mica aquest tipus de polítiques, fent campanyes internes per poder equalitzar una mica la situació.
Com valores la relació amb La Salle-URL i el CBC?
La valoro positivament, crec que és molt important en diferents
àrees. La primera és que relacionar-nos ens manté “frescos”, el contacte amb les noves generacions, amb la forma que tenen de pensar, s’aprèn molt. Un altre dels punts que a mi particularment em serveix és provar continguts, idees, fer una “mica” de research, veure com respon una audiència molt jove i fresca, com rep solucions noves que fem.
Una altra de les coses que valorem molt és l’oportunitat de poder influir o poder assessorar des del punt de vista educatiu, en programes i currículums amb tecnologies o amb solucions que nosaltres treballem. I l’últim punt que volia remarcar és el fòrum que s’ha creat entre les diferents empreses que ens permet poder tenir moments de reflexió i debat amb directius d’altres empreses, en el qual sorgeixen sinergies molt potents.
Quines són les qualitats que admires més d’una persona? I a qui admires?
L’honestedat, el sentit de l’humor i la intel·ligència. M’encanten les persones intel·ligents o que són especialment eloqüents, en les quals puguis confiar, que puguis treballar bé. Destacaria al meu avi, José Antonio de la Lloma, que era director de cinema, una persona bastant curiosa, havia dirigit més de 150 pel·lícules a Espanya i Estats Units; una persona culta, amb una gran capacitat mental, que sempre m’inspirava molt, que t’animava molt a anar cap endavant.
Finalment, quina és la teva lectura actual?
Estic llegint The Art of Great Speeches: And Why we Remember Them de Dennis Glover, amb discursos, entre altres, de Winston Churchill, John F. Kennedy, Ciceró.
ALUMNI
Ignasi Belda
Director general de l’Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial (AESIA)
Enginyer en computació per La Salle-URL, doctorat per la UPC en IA i Ciències de la vida i en Dret de la Ciència i la Tecnologia. Premi Príncep de Girona i premi Catalyst per l’Acadèmia Americana de Medicina.
Per què vas decidir ser enginyer en computació i per què en ciències de la salut?
Sempre he considerat que les ciències de computació són una eina, on el valor es multiplica quan s’apliquen per solucionar un problema concret. Des de molt petit em motivaven molt les ciències de la salut i vaig decidir dedicar la meva carrera professional a la intel·ligència artificial en biomedicina.
Has fundat sis companyies en el sector de la Salut Soc un emprenedor, vaig fundar sis empreses. La primera va ser Intelligent Pharma, on apliquem sistemes de IA per al disseny de nous fàrmacs. Després vaig fundar SOM Biotech, on utilitzàvem eines de IA en noves aplicacions mèdiques de fàrmacs existents. De fet, vam ser pioners en l’ús d’intel·ligència artificial aplicada a la biomedicina.
Al juny del 2024, vas ser nomenat pel Govern d’Espanya com a director general de l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA)
Sí, el Govern de Pedro Sánchez ha fet una aposta molt important per la intel·ligència artificial, aplicant el Reglament Europeu, on l’impuls final es va donar durant la Presidència espanyola del Consell de la Comissió de la Unió Europea. S’han impulsat moltes iniciatives, com la creació de l’estratègia nacional d’intel·ligència artificial, i la creació d‘AESIA, agència que tinc l’honor de dirigir. L’Agència supevisaque es compleixi el reglament europeu, i que es respectin els drets dels ciutadans.
Per a tu quines són les qualitats per a un bon lideratge
Que tingui una visió molt clara, que la sàpiga transmetre i que tingui el carisma suficient perquè l’organització li segueixi. Em defineixo com un emprenedor, soc de família d’emprenedors i així m’han educat. A ser una persona honesta, transparent, amb uns principis ètics rectes, en definitiva, una bona persona.
Com ha impactat en tu haver estudiat a La Salle-URL, tant en l’aspecte personal com en el professional
M’ha impactat de moltes maneres, per exemple, els principis ètics que em van inculcar des de petit els Germans de La Salle a Alcoi. M’he emportat la cultura de l’esforç, saber valorar el treball dels altres. En el enginyeril, he de dir que La Salle Campus Barcelona té un nivell altíssim. Quan he anat pel món, pots parlar de tu a tu amb un enginyer de qualsevol altre lloc del món, a Stanford, al MIT i d’on sigui.
Finalment, què és per a tu la felicitat?
Per a mi ser feliç és poder disposar del teu temps com vulguis, no dependre de l’agenda, no ser esclau del rellotge ni de l’agenda.
CBC - EMPRESES
NTT DATA inaugura un centre d’innovació tecnològica a Barcelona
NNTT DATA va inaugurar a Barcelona ‘Living Lab’, un centre de coinnovació amb clients i socis. Aquesta obertura respon a l’estratègia de la companyia de centralitzar els seus esforços a Barcelona, on ja treballen més de 4.000 professionals.
L’espai integra diferents àrees dissenyades per cobrir el cicle complet de la innovació, des de la generació d’idees fins a la seva validació i aplicació real. Entre els espais clau es troben les sales de cocreació, dissenyades per facilitar el treball col·laboratiu en el disseny de solucions, i el ‘Garage’, on es desenvolupen i proven desenvolupaments tecnològics de manera intensiva.
Estudiantes de todo el mundo compiten en el primero Immersive Design Challenge de SIEMENS
Siemens Digital Industries Software, en col·laboració amb Sony, ha organitzat el primer repte de disseny immersiu amb l’objectiu d’empoderar els estudiants amb les eines i el conjunt d’habilitats necessàries. El repte va comptar amb 900 participants, representants de més de 230 universitats de 38 països, per crear idees, desenvolupar la seva mentalitat digital i el seu conjunt d’habilitats digitals, i aprendre més sobre com els principis de disseny sostenible es poden combinar amb la tecnologia d’enginyeria immersiva per imaginar el futur.
A més, aquest espai ofereix experiències immersives orientades a explorar casos d’ús reals i conèixer com la tecnologia desenvolupa les idees innovadores a la pràctica.
NTT DATA és Membre del Consell d’Empreses (CBC) de La Salle-URL
SIEMENS és membre destacat del Consell d’Empreses (CBC) de La Salle-URL
Trovada en el Ministerio para la Transformación Digital, en el qual s’anuncia una inversió de 1.157M€, com a part del Plan Industrial y Tecnológico para la Seguridad y la Defensa
Óscar López, ministre per a la Transformació Digital, i el secretari d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, Antonio Hernando, van presentar el Pla on van participar els principals actors de l’ecosistema nacional de ciberseguretat, que va comptar amb la participació activa de David Garriga, CEO de SIRT.
Entre els objectius del Pla van destacar el de protegir les infraestructures crítiques i accelerar el desenvolupament de capacitats estratègiques en ciberseguretat, posicionar Espanya com a referent internacional en el sector, l’impuls del talent i destacar el paper clau de la
Barcelona inaugura el Hub Palo Alto BCN XRlab, un espai tecnològic que alberga un laboratori de tecnologies immersives per a les empreses audiovisuals
Palo Alto BCN Xrlab és el resultat de la col·laboració entre Barcelona Activa i el consorci format per Lavinia, MagmaCultura i ArtsMediatech. Un equipament centrat en les indústries creatives, amb l’objectiu de contribuir activament al creixement i la competitivitat del sector audiovisual, promoure interès inversor i generar talent i ocupació de qualitat, en un dels sectors més dinàmics de la ciutat.
col·laboració público-privada per garantir la protecció digital del país davant dels desafiaments actuals de la ciberseguretat.
SIRT és membre del Consell d’Empreses (CBC) de La Salle-URL
Lavinia és membre del Corporate Board Council (CBC) de La Salle-URL
TECH
LAIA Hub: La Salle impulsa un faro de inteligencia artificial para el desarrollo socioeconómico
Per Dra. Rosa Mª Alsina i Dra. Carina Rapetti La Salle –URL – Ecosistemes d’Innovació
La Salle-URL es llança a construir una de les seves iniciatives més ambicioses i transformadores: el LAIA Hub (La Salle Artificial Intelligence Hub), un ecosistema pioner que situa la intel·ligència artificial (IA) al servei del progrés econòmic, social i ètic, tant a Catalunya com en l’escenari internacional. En un context en el qual la IA està redefinint indústries, ocupacions i formes de vida, el LAIA Hub neix amb una visió clara: ser un catalitzador de desenvolupament sostenible i inclusiu a través de la tecnologia. La seva missió és convertir les capacitats avançades de recerca en IA de La Salle-URL en solucions reals que impactin positivament en la societat i el mercat.
El hub es desenvoluparà al campus de La Salle-URL a Barcelona, integrant laboratoris d’última generació, espais col·laboratius, programes d’incubació i una comunitat diversa i compromesa. Però més enllà de les seves instal·lacions, la cosa que fa únic al LAIA Hub és el seu model d’innovació oberta i col·laborativa, basat en la quàdruple hèlix: administració pública, universitat, sector empresarial i societat civil.
Un viatge complet de la idea a l’impacte El LAIA Hub s’estructura en estacions interconnectades que representen tot el cicle d’innovació:
• ORACULUM: espai per a identificar desafiaments reals des de l’experiència ciutadana i sectorial.
• IDEARIUM: generació d’idees mitjançant IA, amb participació d’investigadors, estudiants i empreses.
• LABORATORIUM: desenvolupament de prototips tecnològics amb alt potencial d’impacte.
• INCUBATORIUM: validació i escalat de solucions en el mercat.
• PORTUS, FÒRUM i NEXUS: connexió amb l’ecosistema global, divulgació i diàleg entre actors clau.
• ETHICORUM i LEGALIUM: espais que garanteixen el compliment ètic i legal de cada iniciativa.
Aquest enfocament integral permet que les idees nascudes en el hub no sols siguin tècnicament viables, sinó també socialment desitjables i econòmicament sostenibles.
Connectant amb el món, transformant des del local El LAIA Hub es connecta amb les estratègies d’intel·ligència artificial de la Unió Europea, Espanya, Catalunya i Barcelona. Però la seva ambició va més enllà: cerca crear talent, oportunitats i solucions que puguin aplicar-se tant en barris de Barcelona com en ciutats del món sencer.
El hub serà també una plataforma educativa viva, des d’on s’impulsaran programes formatius, recerques interdisciplinàries i col·laboracions amb startups, pimes, grans corporacions, institucions públiques i ONGs. Tot això sota un marc comú: la IA com a eina per a un futur més just, eficient i humà.
En definitiva, el LAIA Hub no és només un espai físic, sinó una invitació a cocrear el futur. Un lloc on la intel·ligència artificial es posa al servei de les persones, l’economia i el planeta. I on tots els actors —empreses, governs, universitats i ciutadania— estan cridats a ser protagonistes.
INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ
IA gran, IA petita
Per Xavier Vilasís Cardona - Professor de La Salle Campus Barcelona, investigador principal del grup de recerca Smart SocietyCampus Barcelona
En els últims deu anys, el progrés en intel·ligència artificial (IA) s’ha produït impulsat per grans corporacions de TI. Aquestes han proporcionat la unitat a través de la seva necessitat de millorar productes de dades, o algorismes de recomanació, o serveis de traducció automàtica. Fins i tot hem estat testimonis de l’empresa mare de Google, Alphabet, construint AlphaGo, el primer programa capaç de guanyar el campió del món Go. I després, reutilitzant el profund enteniment obtingut d’aquest repte per predir com es pleguen les proteïnes, un avanç en bioquímica que va ser mereixedor del Premi Nobel de 2024.
És quelcom molt semblant al que passa en el desenvolupament de drogues, que també està dominat per grans corporacions. El paral·lelisme es basa en tres fets. En primer lloc, totes dues indústries comparteixen una sòlida formació en recerca i la recerca s’entén com una inversió necessària per mantenir la competitivitat. En segon lloc, el retorn de la inversió és potencialment molt substancial. I en tercer lloc, la quantitat de diners que s’han d’invertir és tan gran que només els grans jugadors poden permetre-ho. En efecte, les grans corporacions de TI emmagatzemen enormes quantitats de dades de tot tipus, tenen infraestructures de potència de computació sense igual i poden pagar salaris temptadors als investigadors més prometedors en el camp: els ingredients clau per assegurar aquest progrés. Deixeu-me anomenar això com la IA gran. Els resultats d’aquesta recerca acaben millorant l’oferta de l’empresa, com mercaderies millors o més noves. Exemples d’això són la nova gamma d’eines de productivitat emeses des del boom generatiu de la IA i els futurs agents de la IA destinats a automatitzar processos corporatius.
Aquests productes poden ser, sens dubte, útils perquè les pimes siguin més productives i simplifiquin els seus processos. Si se’ls pot permetre.
Les pimes tenen la necessitat, com cada empresa, de seguir sent competitives i la IA és una eina clau per aconseguir aquest objectiu. No obstant això, el nucli del model de negoci de les pimes d’èxit es basa en un avantatge competitiu donat per algun factor únic, ja sigui un procediment únic, algun coneixement únic o algun enfocament únic en el seu sector. Aquesta diferència es pot esborrar utilitzant eines estàndard: si feu el mateix que els altres, obtindreu els mateixos resultats. Per preservar la singularitat, les pimes requereixen solucions completes a mida, mantenint i aprofundint en el seu avantatge competitiu. És probable que aquestes solucions no provinguin de l’aplicació directa d’algorismes coneguts, però pot requerir que alguns científics i experts en pimes duguin a terme una recerca perspicaç. Aquesta seria la IA petita. La IA petita no és menys interessant o desafiant que la IA gran. Només és menys exigent amb els recursos. I ofereix una oportunitat única perquè tant les pimes com els grups de recerca acadèmics treballin junts per al progrés real de la societat.
TRENDS
La intel·ligència artificial ha d’aprendre a llegir arquitectura per poder pensar i generar arquitectura
Mario Hernández Mola - Professor i tutor a l’Escola d’Arquitectura La Salle i coordinador de l’Àrea de Cultura Digital
L’Escola d’Arquitectura de La Salle aposta per la transversalitat en l’ensenyament de l’arquitectura, partint de la idea que l’aprenentatge no neix tant del coneixement profund d’una sola disciplina, sinó de les connexions que s’estableixen entre diferents àmbits. Actualment, la intel·ligència artificial (IA) intervé principalment en àrees específiques: pot generar textos, imatges hiperrealistes que representen espais arquitectònics com si ja estiguessin habitats, però encara no és capaç d’establir vincles entre aquests diversos coneixements.
Com sorgeix una idea arquitectònica? La incorporació de la IA al procés de disseny ens ha fet reflexionar sobre la naturalesa d’aquest mateix procés. Sovint, els artificis que construïm responen a una lògica que imita la nostra pròpia naturalesa; per això, treballar amb IA ens porta, inevitablement, a comparar-la amb la intel·ligència natural i a reflexionar sobre com generem les idees. Una idea arquitectònica neix de la confluència de múltiples dimensions: l’estructural, l’energètica, l’estètica, la funcionalitat... Totes elles intervenen en la definició de la forma d’un edifici. Avui, la IA pot generar imatges sorprenentment realistes d’arquitectures inexistents. Però sovint aquestes imatges no tenen un projecte al darrere: no hi ha estructura, distribució d’espais ni coherència funcional. Ens caldria que les diferents intel·ligències artificials en àrees diverses, poguessin dialogar entre elles, per donar sentit a una idea arquitectònica.
Tot esperant, encara que la IA no intervingui en el procés de disseny arquitectònic substituint-lo completament, sí ho fa modificant-lo substancialment. Si el procés habitual de creació d’un arquitecte anava de la idea a la imatge, o render final, passant per un procés
projectual, ara, amb la IA, aquest procés s’ha invertit, i va de la imatge. Actualment, ja hi ha arquitectes que estan convertint en arquitectura les imatges que els suggereix una IA. O despatxos d’arquitectura, encarregats de generar imatges, o ambients arquitectònics, que posteriorment desenvoluparà un altre arquitecte. En el món de la imatge arquitectònica hi ha una necessitat de demostrar que l’edifici és real abans de construir-lo. Les últimes tendències en la representació de l’arquitectura mitjançant IA mostren edificis ja acabats i fins i tot desgastats per un ús que encara no han sofert. De la imatge hiperrealista s’està passant a la imatge en moviment i l’arquitectura s’expressa en vídeos on es veuen els espais habitats per un munt de personatges, potser per demostrar que aquell serà un edifici d’èxit.
Els nostres alumnes utilitzen programes com Midjourney, Lookx o D5 Render en els seus processos de creació. Al treballar amb IA hem delegat l’acte de creació/generació, però no el de selecció. Cal formar un criteri que permeti els alumnes escollir la millor opció per al seu projecte.
HUMANISME, ÈTICA I PENSAMENT
El lideratge empresarial no hauria de quedar tancat en les lògiques purament econòmiques i tècniques, seriosa interessant obrir-se a la perspectiva ètica
Per Juan García del Muro Solans - Professor Associat de la Facultat de Filosofia de La Salle-URL
Pot una empresa adquirir compromisos purament morals? Ha de fer-ho? Com saben, Milton Friedman responia que no, que l’únic compromís és maximitzar els beneficis: “Els negocis tenen una i només una responsabilitat social: augmentar els beneficis tant com ho permetin les regles de joc”. Seria absurd negar que la maximització del valor de l’empresa és l’objectiu principal.
És clar: els líders empresarials han de perseguir l’eficiència i el benefici. Però el que aquí ens proposem defensar és que potser no exclusivament, no per sobre de tot. Seria interessant que s’obrissin a la perspectiva ètica. El lideratge en l’empresa no hauria de quedar tancat en les lògiques purament econòmica o enginyeril.
Vivim temps bastant complexos i plens d’incerteses: noves guerres, posthumanisme, emergència climàtica, la força imparable i disruptiva de la intel·ligència artificial, la globalització asimètrica, populismes, crisis de sobirania, algunes velles utopies que abans semblaven irrealitzables i ara semblen inquietantment realitzables, etcètera. En tals circumstàncies, no pretenem que els líders empresarials es converteixin en líders espirituals, ni tan sols en referents morals, però sí que els convidem a elevar el seu compromís una mica per sobre del benefici i l’eficiència.
S’imaginen vostès a un venedor de neveres que intenti convèncer-nos que no necessitem un frigorífic nou? El líder empresarial del segle XXI no hauria de pensar únicament com un venedor. Benjamin Labatut relata a Maniac un episodi enormement il·lustratiu en aquest sentit: John Von Neumann, un dels físics més brillants del segle passat, i un dels quals va participar en la creació de la bomba atòmica, unes poques hores abans que
l’exèrcit nord-americà la llancés sobre Hiroshima, es va dedicar a fer crides i a insistir, molt preocupat, que programessin la bomba perquè explotés no en l’instant d’impactar contra el terra, sinó a dos mil metres d’altura. Així, el seu poder destructiu es multiplicaria. Von Newmon no era una persona especialment sàdica, ni un monstre moral, més aviat sembla que al contrari, era un bon home que, simplement, no va ser capaç d’escapar de la lògica de l’eficiència tècnica. L’enginyer ha de procurar dissenyar un ganivet que talli tan bé com sigui possible, posar tots els mitjans per aconseguir el fi que li han proposat. L’ús que després fem del ganivet és ja una altra cosa. Des del punt de vista purament tècnic, tan eficient és un verí si l’usem per assassinar com per curar. Fixin-se: des d’aquesta òptica, Auschwitz, per exemple, va ser un èxit extraordinari. Tècnicament impecable.
En l’empresa, tots treballen per millorar els mitjans per obtenir un fi. Els enginyers es plantegen el “com” aconseguir-ho, però crec que als qui dirigeixen l’empresa els correspondria plantejar-se, a més del “com”, el “perquè”, a més d’ocupar-se dels mitjans, reflexionar sobre els fins. L’activitat empresarial no està immersa en una tragèdia grega, on es tractava d’acceptar un destí inamovible. Escapant al pensament instrumental, el directiu ha de pensar sobre el sentit del que entre tots porten
BUSINESS MANAGEMENT
Per anticipar el futur, cal entendre el present
Per Josep M. Ribes - Director de l’Observatori de la IA de La Salle Campus Barcelona.
Malgrat la IA no és nova —tots recordem quan Deep Blue va guanyar Kasparov—, des de fa un parell d’anys aquesta tecnologia torna a estar en boca de tothom. I és que el llançament de ChatGPT ens va fer adonar que la IA, concretament la IA generativa, és una tecnologia que es pot fer servir de forma raonablement senzilla i intuïtiva, sense ser expert en intel·ligència artificial.
Penso que només amb les aplicacions que hem vist en aquests dos anys, està fora de debat que la IA generativa és una tecnologia amb una enorme capacitat de transformació, i amb gran impacte transversal a les organitzacions i a la societat. Prova d’això és que el nivell d’inversió en IA per part de les administracions i de les empreses tecnològiques segueix a l’alça, ja que un mercat que té previsions de créixer un 2.000 % (x20) en els propers deu anys atreu inversió malgrat ser actualment deficitari.
Una característica destacable d’aquesta IA generativa és la rapidesa amb què evoluciona. Més enllà de la pròpia capacitat de transformació que ofereix aquesta tecnologia, no n’havíem vist fins ara una altra amb un ritme d’adopció tan accelerat. Aquesta ràpida evolució està fent possible imaginar de forma continuada casos d’ús i aplicacions impensables pocs mesos enrere.
Justament aquesta rapidesa pot fer que ens sentim desconcertats o sobrepassats pel repte que suposa estar al dia en l’evolució de la IA. D’entre totes les iniciatives que La Salle Campus Barcelona té al voltant de la IA, l’Observatori de la IA s’erigeix com un instrument que ofereix una mirada de talaia internacional.
Amb una observació permanent de les iniciatives en IA a escala global, identifiquem un estat de l’art en constant moviment, que ens permet identificar impactes, reptes i oportunitats en diferents sectors empresarials, així com en la ciutadania i la societat en sentit ampli.
Aquesta mirada holística permet també identificar tendències i anticipar allò que molt probablement succeirà en els propers mesos i anys. Si bé és útil, per exemple, saber cap a on estan evolucionant els models més rellevants en termes de raonament, recerca profunda o multimodalitat, també ho és conèixer tendències en la generació de continguts audiovisuals, els canvis en els hàbits de cerca i consum, així com la incorporació dels agents d’IA com a elements de productivitat i diferenciació, o com la IA s’està fent present entre la ciutadania, entre moltes d’altres tendències.
Des de la perspectiva del negoci, la identificació de tendències és una eina clau tant per empreses com per a institucions, ja que possibilita anticipar la presa de decisions. I és que per mirar d’anticipar el futur és clau entendre amb detall el present i interpretar-lo adequadament.
EVENTS
La Salle Technova Barcelona va participar al Fòrum Transfiere 2025, celebrat el març passat a Màlaga, com a parc tractor del programa APTENISA LAUNCH.
En aquesta edició, Technova va acompanyar 24 de les 32 startups accelerades, que van presentar les seves propostes innovadores durant el Demo Day
La Salle Technova Barcelona va liderar l’Startup Forum a Advanced Factories 2025, consolidant-se com un actor clau en la connexió entre startups, indústria i inversió.
El Contech Startup Forum de Rebuild 2025, organitzat per La Salle Technova, va reunir startups, inversors i experts del sector de la construcció.
L’esdeveniment, celebrat a finals d’abril a Madrid, va destacar per l’enfocament en la innovació
La Salle Technova impulsa l’ecosistema i la transformació del sector agroalimentari a Lleida.
La Salle Technova ha col·laborat amb el Parc Agrobiotech de Lleida en l’elaboració del Pla d’Acció Sectorial per a la transició ecològica i digital del sec-
El programa APTENISA, impulsat per APTE i cofinançat per ENISA, va reunir startups procedents de set parcs científics i tecnològics, consolidant el seu paper com a catalitzador de l’emprenedoria tecnològica a Espanya.
industrial i la transferència tecnològica. La taula rodona sobre els reptes de vendes i l’adopció tecnològica en fàbriques avançades va generar un espai valuós de reflexió i diàleg. Amb aquesta iniciativa, Technova referma el seu compromís amb un ecosistema d’innovació obert i col·laboratiu.
El fòrum va reunir emprenedors, experts i inversors en una jornada centrada en la innovació a l’espai Àgora, davant de representants clau de l’ecosistema inversor.
tecnològica, amb presentacions de solucions disruptives i taules rodones sobre sostenibilitat i digitalització. La jornada, organitzada per La Salle Technova, va reforçar el compromís amb la promoció de la innovació i la col·laboració en el sector de la construcció.
tor agroalimentari. Fruit d’un procés col·laboratiu amb agents del territori, el pla ha identificat 26 projectes transformadors, dels quals se’n prioritzaran 10 durant el primer any. Aquesta iniciativa estratègica té com a objectiu projectar Lleida com a hub mundial de l’ agrobiotech .
DESTACATS LA SALLE
La Salle-URL coorganitza la Segona Trobada
Europea d’Escoles de Negocis de CLADEA
La Salle Campus Barcelona, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, ha coorganitzat la Segona Trobada Europea d’Escoles de Negocis juntament amb el Consell Llatinoamericà d’Escoles d’Administració (CLADEA). L’esdeveniment, celebrat al campus, ha reunit representants institucionals i acadèmics d’Amèrica Llatina i Europa amb l’objectiu d’apropar la IA a l’educació en gestió empresarial i explorar sinergies entre la innovació tecnològica i la formació en gestió.
Sónar+D presenta la seva programació a l’IASlab de La Salle Campus Barcelona
L’Interactive Arts & Science Laboratory (IASlab) de La Salle Campus Barcelona ha acollit la presentació de la 13ª edició de Sónar+D, la trobada internacional d’art, ciència i cultura digital de Sónar. Durant l’acte, representants del festival i del campus han detallat les temàtiques d’enguany. Acollir aquest acte reforça la col·laboració del campus amb Sónar, membre del Corporate Board Council, i consolida La Salle-URL com a referent universitari en l’estudi i la recerca en arts digitals i tecnologies creatives, sectors que contribueixen al posicionament internacional de Barcelona i Catalunya com a territoris impulsors de la indústria audiovisual.
Les jornades s’han centrat en la integració de la intel·ligència artificial com a eina per transformar els models formatius i, en aquesta línia, les conferències, tallers i taules rodones han analitzat els reptes i les oportunitats que planteja l’ús de la IA en entorns educatius, amb la participació d’experts en estratègia acadèmica, digitalització i lideratge.
La Salle-URL impulsa la convergència entre innovació, emprenedoria i creativitat al 4YFN
Amb el lema “Empowering innovation, shaping creativity”, La Salle Campus Barcelona ha participat al 4YFN, l’esdeveniment d’startups vinculat al Mobile World Congress, posant en valor l’emprenedoria i la innovació com a catalitzadors de la creativitat, tres dels elements que defineixen el valor únic del campus universitari. Per l’estand han passat moltes de les startups que formen part de la xarxa de La Salle Technova i s’ha donat a conèixer com el campus treballa des de la transdisciplinarietat.
Aquesta iniciativa reforça el compromís de La Salle-URL amb la formació de líders globals, preparats per afrontar els desafiaments d’un entorn canviant, i consolida el campus com un referent internacional en la formació i la recerca de la IA i la seva aplicació a la gestió i els negocis.
Neix Brooder Lab per impulsar projectes d’animació, VFX i arts digitals
La Salle-URL consolida el seu compromís amb la indústria creativa i el talent emergent mitjançant la signatura dels primers acords de col·laboració amb Brooder Lab, l’estudi audiovisual nascut a La Salle-URL per impulsar i acompanyar el recorregut professional dels estudiants i graduats del campus en els àmbits de l’animació, els efectes visuals i les arts digitals. Els primers projectes que s’impulsen són el resultat dels Treballs de Fi de Grau d’alumnes de la promoció 2020-21 del Grau en Animació & VFX.
Aprendre sempre, adaptar-se sempre: la formació com a clau de futur en un món tecnològic
Des de la seva fundació, La Salle-URL ha estat pionera en l’àmbit de les enginyeries, destacant especialment per integrar la Intel·ligència Artificial (IA) com a eix estratègic en la docència, la recerca i la transferència tecnològica. Gràcies a aquesta trajectòria consolidada, avui podem oferir formació tècnicament rigorosa, amb mirada ètica i amb enfocament estratègic:
-Per als futurs professionals, amb formacions com el Grau en Intel·ligència Artificial i Ciència de Dades.
-Per a professionals que volen especialitzar-se de forma profunda amb programes de Màster en àmbits com la IA, la Ciència de Dades o el Big Data.
-Professional & Executive Edu-
cation per a managers i líders que necessiten integrar la IA en els seus equips i processos, amb els nostres Cursos d’Especialització en IA aplicada a la gestió empresarial en sectors clau com:
• Màrqueting i Vendes
• Indústria Farmacèutica
• Ciberseguretat
• Legal
• Direcció de Projectes
A La Salle-URL creiem fermament que formar els líders d’avui i de demà és fonamental per afrontar amb èxit els reptes del futur tecnològic.
Josep Boza
Màrqueting & Communication Director en IPD Dental Group
Antic alumne del Programa en Gestió de la IA a l’ Empresa: “El programa m’ha brindat l’oportunitat de comprendre, assimilar i gestionar els aspectes clau de la IA en l’entorn empresarial. He adquirit una visió integral per afrontar la transformació de les necessitats de l’ empresa i l’ optimització de recursos mitjançant l’ automatització de processos, reduint costos i incrementant la capacitat productiva i personal”.
CULTURA
El secreto de Spinoza, per José Rodrigues dos Santos (Espasa Editor)
Spinoza, un dels majors filòsofs de la història, inspira aquesta magnífica novel·la sobre el final de l’Edat de les Tenebres a Europa. Amsterdam, 1640. Un jueu és expulsat de la sinagoga per qüestionar les sagrades escriptures. Aquest episodi planta en el petit Bento de Spinoza la llavor del dubte, que li portarà a la major cerca intel·lectual de tots els temps. Qui va escriure realment els textos sagrats? Quina és la veritat sobre Déu? Es tracta d’una cerca prohibida i aviat descobrirà que haurà de pagar un preu terrible per les seves preguntes.
Recomanat per Ignasi Belda, director general de la Agencia Española de Supervisión de la Inteligencia Artificial (AESIA)
Pensar la tecnologia, per Antonio Diéguez (ShaKleton Books)
El Doctor Antonio Diéguez Lucena aborda alguns dels principals interrogants que planteja el desenvolupament tecnològic actual, com el determinisme tecnològic, la suposada neutralitat moral de la tecnologia i l’ètica de la intel·ligència artificial. Un assaig que desmunta els mites del determinisme tecnològic i reivindica la necessitat de pensar i debatre la tecnologia. Vivim immersos en una incessant explosió tecnològica, que cada dia ens ofereix sorpreses: intel·ligència artificial, biotecnologia, edició genètica, biònica. La tecnologia no és una realitat objectiva autònoma i aliena a nosaltres, sinó que modifica l’hàbitat en el qual vivim, i configura el que som i com som.
The Art of Great Speeches: And Why we Remember Them, per Dennis Glover Great Speeches (Cambridge UP)
Què fa que un gran discurs agradi? L’art de les grans paraules utilitza idees dels pensadors clàssics per revelar com grans oradors com Barack Obama, Martin Luther King, els Kennedy, Al Gore i Hitler han persuadit les seves audiències de manera tan convincent.
Recomanat per Eduard Marfa, Global Marketing Director Digital Enterprise Industries de Siemens
The worlds I see, per Dra. Fei Fei Li (Flatiron Books)
La Dra. Fei Fei Li és professora de ciències de la computació en la Universitat de Stanford i codirectora de l’Institut d’Intel·ligència Artificial Centrada en l’ésser humà a Stanford. Aquesta és una obra apassionada on s’entremescla el desenvolupament de la intel·ligència artificial i la visió de la seva vida, una aventura personal i de vivències de Li al llarg dels anys dels element científics i tècnics, encara que és cert que és una perspectiva interessant contemplar aquests avanços des de la perspectiva d’una de les protagonistes de primera mà.
Tres versions de Sant Francesc segons la visió del papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera del MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l’exposició que el MNAC dedica al geni barroc.
Museu Nacional d’Art de Catalunya ( MNAC), fins el 29 de juny
El Bolero de Ravel
CaixaForum
Una nova experiència immersiva audiovisual amb tecnologia de realitat virtual que ens descobreix els instruments de l’orquestra a través del Bolero de Maurice Ravel, sota la batuta de Josep Pons i amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Una nova experiència immersiva situa el públic en una posició privilegiada al bell mig de l’orquestra simfònica, on l’espectador pot sentir el so dels instruments i la màgia que es produeix quan vibren alhora; podrà viure des de dins el so de l’orquestra, el batec del ritme, la respiració dels músics i l’emoció del gest del director.
Citissimum Altissimum Fortissimum dissecciona la competitivitat com a signe identitari del segle XXI
Centre d’Arts Santa Mònica, fins el 14 de setembre
Una oda a l’anhel de millora i progrés constant del segle XXI, que exposa el fenomen actual de la competició d’altes esferes i que s’ha convertit en un símptoma de la comunicació de masses que forma part de la identitat d’una era. L’esport de competició entra en connexió amb l’expressió artística, a partir del treball d’artistes com Curro Claret, Cabosanroque, Joan Fontcuberta, Paula Artés o Realmente Bravo, entre altres, desvetllant conceptes com el cos, la mesura, el rendiment i la competitivitat.
Sant Francesc segons la visió del papa Nicolau V, de Zurbarán
Antonio Javier Diéguez Lucena, Doctor en Filosofia per la Universitat de Màlaga i catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència d’aquesta universitat. Professor visitant en les universitats de Harvard, Hèlsinki i Oxford.
El 2023 va ser nomenat, pel Ministeri de Ciència i Innovació, membre del Comitè Espanyol d’Ètica de la Recerca. Se’l considera un referent del transhumanisme en el món hispanoparlant. Es defineix com una persona inquieta en el sentit intel·lectual i tranquil·la en el sentit físic.
Com podem respondre als interrogants que planteja el desenvolupament tecnològic, com l’ètica de la intel·ligència artificial (IA) i la seva regulació. És evident que la tecnologia ens porta moltes coses bones, que ha millorat les nostres condicions de vida d’una forma sorprenent. Però les tecnologies són molt potents i tenen la capacitat de destruir a la pròpia humanitat si s’usen malament. El gran repte és la governança de la tecnologia, i per a això necessitem acords internacionals globals, encara que crec no serà fàcil per raons geoestratègiques: tant Europa com els Estats Units han d’arribar a acords amb la Xina.
Europa ha fet un primer pas amb la regulació de la IA, i no va contra la innovació, sinó al contrari. Les regulacions que avui dia existeixen sobre l’experimentació amb animals han millorat moltíssim els protocols. Crec que passarà el mateix en IA, la Unió Europea ha pres la iniciativa. Als Estats Units, diversos estats han elaborat regulacions sobre la intel·ligència artificial i aquest és del camí.
Penso que la tecnologia té una càrrega valorativa, una càrrega axiològica, perquè canvien els nostres valors. L’automòbil va canviar la nostra forma de vida i, per tant, va portar canvis valoratius. No es tracta de condemnar a les tecnologies, sinó de mostrar que no són tan neutrals des d’un punt de vista axiològic. És veritat que l’ideal seria que la regulació tingués un caràcter mundial, igual que sobre la proliferació d’armes nuclears, perquè el mateix podrien arribar a acords sobre la intel·ligència artificial, de la mateixa manera que, avui dia, hi ha una gran homogeneïtzació en les lleis que regulen la biotecnologia.
Què creus que han de fer les empreses tecnològiques.
Europa té un mercat molt potent de quatre-cents milions d’habitants. Els ciutadans europeus tenen un enorme poder adquisitiu, amb la qual cosa és un mercat molt interessant. Les tecnològiques hauran d’accedir a les normatives que imposa Europa. Una vegada que es fabriquen els seus productes amb aquestes normatives, els surt més barat aplicar-les en altres països, en lloc de tenir un doble estàndard; això es coneix com l’efecte Brussel·les. Europa pot marcar un camí que seguiran molts altres. De fet, les legislacions en IA del Canadà i d’Austràlia segueixen molt de prop la normativa europea.
Des del 2023, ets membre del Comitè Espanyol d’Ètica de la Recerca.
És un comitè encarregat de vetllar per a la integritat científica, la missió fonamental és vetllar perquè la recerca es faci d’acord amb els cànons ètics, adequats perquè sigui una recerca acceptable, des d’un punt de vista moral i legal. Està format per dotze experts en àrees com la bioètica, el dret, la filosofia de la ciència i l’experimentació animal.
Finalment, quin filòsof admires?
A Philip Kitcher, un filòsof de la ciència i de la biologia, relacionades amb la bioètica, que acaben de donar-li a Espanya el Premi Fronteras del Conocimiento
“One of the main values of good leadership is vision, always knowing where we want to go and how. Lead with example, working for the team and not the other way around; if my team succeeds, the company prospers”.
Eduard Marfa, Global Marketing Director Digital Enterprise Industries of Siemens
“We believe that AI can be a transformative instrument in the service of people, capable of generating progress, equity, and sustainable development”.
Josep M. Santos, General General Manager La Salle-URL & CBC Copresident
We continue to make progress with the CBC’s purposes and agenda
Innovation, ethics, and collaboration: the future of artificial intelligence depends on social commitment
INTERVIEW
Eduard Marfa, Global Marketing Director Digital Enterprise Industries of Siemens
Ignasi Belda, General Director of the Spanish Agency for the Supervision of Artificial Intelligence (AESIA)
CBC
NTT Data
Siemens
Sirt
Barcelona XRLab Palo Alto
Promoting urban competitiveness through innovation districts: a performance analysis, by PhD. Rosa Mª Alsina and PhD. Carina Rapetti
Big AI, Small AI, by Xavier Vilasís
La intel·ligència artificial ha d’aprendre a llegir arquitectura per poder pensar i generar arquitectura, by Mario Hernández Mola
Business leadership should not be locked in purely economic and technical logics, serious interest in opening up to the ethical perspective, by Juan García del Muro
To anticipate the future, it is necessary to understand the present, by Josep M. Ribes
Antonio Javier Diéguez Lucena, Doctor in Philosophy from the University of Malaga and Professor of Logic and Philosophy of Science
Director: Josep Grau
Editorial Secretary: Ivonne Roselló
Editing and layout: Berta Cruces
Editing and proofreading supervision: Cristofer Fernández
Editor Council: Josep Grau, Josep M. Piqué, Rosa Maria Alsina, Virginia Sanz, Cristofer Fernández, Laura Blanco, Ivonne Rosselló, Maria del Carmen Adán, Gemma Massana
LA SALLE - UNIVERSIDAD RAMON LLULL
San Juan de La Salle, 42 08022 Barcelona
Tel. (+34) 932902400 infocbc@salle.url.edu
LA SALLE - CBC cbc.news@salle.url.edu
EDITORIAL
Welcome to the tenth edition of CBC News, a special issue dedicated to artificial intelligence (AI).
Drs. Rosa M. Alsina and Carina Rappeti present the LAIA Hub of La Salle-URL, one of the most ambitious and transformative initiatives to lead the impact of AI on social, economic and ethical development. This laboratory is born as a strategic nucleus of applied research in artificial intelligence, with the aim of generating knowledge, training talent, promoting technology transfer and evaluating AI through technology-based start-ups.
We also highlight the interview with Eduard Marfa, recently appointed Global Marketing Director Digital Enterprise Industries in Siemens. This centenary group, which is constantly reinventing itself, is today a world leader in industrial software and a pioneer in the application of AI in engineering.
In the same way, Dr. Xavier Vilasís, member of the Governing Council of the Catalan Association for Artificial Intelligence, writes the article entitled “large AI, small AI”, a reflection that poses a great opportunity: to promote collaboration between SMEs and research groups to promote real and accessible technological progress.
Josep M. Ribes, Director of the AI Observatory of La Salle-URL, reminds us that, to anticipate the future, it is essential to properly understand and interpret the present. We recommend the interview with Ignasi Belda, General Director of the Spanish Agency for the Supervision of Artificial Intelligence (AESIA), who appears in the Alumni section. The Agency is responsible for ensuring compliance with the European AI regulation and ensuring the rights of citizens in this area.
From a critical perspective, the philosopher and professor Juan García del Muro suggests that those who lead organizations must reflect on the ends they pursue and not be carried away solely by instrumental thinking. Managers need to ask themselves about the deep sense of what they
are developing.
Mario Hernández Mola, professor at the La Salle-URL School of Architecture, reflects on the application of AI to architecture. He emphasizes that AI must learn to read architecture to think about it and generate it.
Finally, in our back cover, we talk with Antonio Diéguez, professor of Philosophy of Science at the University of Malaga and member of the Spanish Committee of Ethics in Research. Diéguez argues that technology incorporates an axiological load that can transform our values. It is not a question of condemning it, but of understanding that it is not ethically neutral.
We continue to invite them to participate and enrich this space with content relevant to the CBC ecosystem.
Josep M. Piqué CBC Principal and Executive President at La Salle Technova Barcelona.
Josep Grau Secretary- Coordinator at CBC Council.
CBC ACTIVITY
We continue to make progress with the CBC’s purposes and agenda
We expand the CBC with new additions: the Catalan Corporation of Audiovisual Media (CCMA-3Cat) and Advanced Music – Sonar.
The launch of the LAIA Hub project, one of the most ambitious and transformative projects in the impact of artificial intelligence on social, economic and ethical development, with a laboratory as a strategic nucleus of applied research in AI, with the aim of generating knowledge, training talent, promoting technology transfer and evaluating it..
Within the New Talent project, the Degree and Master in Artificial Intelligence and Data, and AI & Data Business Management, has begun, with a forecast of more than 400 students in a unique format.
In reference to the Reskilling project we have expanded its scope, applying AI in internal training and training; and in how to improve the productivity of companies.
In Routing International, the purpose is to connect international talent with opportunities. We have advanced in the second stage, working with companies to know the profiles they require, and direct our attractive strategies so that they meet the requirements and get both corporations and students to benefit.
In the Trends project, based on the analysis of trends, and the participation of students participating in the UN
NMUN program, we work on eight projects structured in six chapters of the selected trends. The results will be presented in September. We ended, with remarkable success, the Entrepreneurship project, with the presence of 34 startups in eleven sessions, with more than 1,300 hours of mentoring, with the participation of twelve CBC corporations.
In recurring projects, we mention that Challenges is having a higher impact, with the participation of CBC corporations. In the Comunica project we are expanding the CBC news and the Annual Report. And in the SDG’s Challenges project we promote new projects with their presentation in Rome.
In addition, we have started a CBC Evaluation Program, which will allow us to measure and continuously improve. The process is divided into four chapters: strategic, organizational, operational and future
Finally, we want to communicate that next June the Social Board Council (SBC) will be established, a space for dialogue and collaboration with social organizations; the SBC was presented to the CBC, and we must establish its relationship with the CBC.
We continue to make progress in all areas.
ARTICLE
Innovation, ethics, and collaboration: the future of artificial intelligence depends on social commitment
Josep M. Santos, General Director of La Salle Campus Barcelona and Co-President of the CBC
In this era of constant and accelerated change, La Salle Campus Barcelona is a driving force for progress, guided by a perspective that invites us to think deeply and purposefully. Only conscious reflection gives true value to the change we are promoting. Artificial intelligence compels us to reconsider truths once seen as indisputable, while it reshapes not only most key sectors of the economy, but also our ways of relating, working, and addressing challenges.
In this context, from La Salle Campus Barcelona we have established ourselves as a benchmark in the ethical study and application of artificial intelligence, reaffirming our long-standing commitment to education, innovation, and the common good. This purpose is shared by all the companies that make up our Corporate Board Council. Together, we adopt a strategic role to ensure that artificial intelligence becomes a tool that enhances human talent, promotes social justice, and contributes to building a more sustainable future.
We believe that AI can be a transformative instrument in the service of people, capable of generating progress, equity, and sustainable development. Aligned with our mission, rooted in Lasallian principles that drive us to educate professionals of value and commitment to society, we understand artificial intelligence as a powerful and transformative force that must be guided by ethical principles and a humanistic vision. That is why our approach is integrative and transdisciplinary, aimed at training professionals with real capacity to impact the world.
Our commitment to AI development is embodied on our campus through key initiatives that strengthen our position as leaders in research and education in this field. One example is the Artificial Intelligen-
ce Observatory of La Salle Campus Barcelona, a space to explore the challenges and opportunities presented by AI, while analysing its ethical and social implications. We promote academic reflection, but also the creation of dialogue and collaboration spaces with companies and other stakeholders in our ecosystem, encouraging the development of innovative initiatives that contribute to social well-being.
After more than two decades working with artificial intelligence, we are now ready to take a further step with the creation of the LAIA Hub, where the role of the companies in the Corporate Board Council will be key. This emerging lab is set to become the nerve centre of applied AI research in Barcelona. It will also foster transdisciplinary and business collaboration in projects aimed at solving global challenges such as sustainability, health, and the cities of the future. In all of them, the responsible application of AI will be crucial to ensure that technological development moves forward hand in hand with values, collective well-being, and the positive social impact that has always guided our mission.
EDUARD MARFA
Global Marketing Director Digital Enterprise Industries of Siemens, appointed in April 2025. Telecommunications Engineer from La Salle-URL
You have an extensive career and professional experience of almost 25 years, in different areas and managerial skills in the Siemens Group, and you are also a former student of La Salle-URL Engineering.
I started working as a software engineer, specializing in design and manufacturing processes, implementing product management solutions for aeronautics and automotive companies, and as a product manager for these solutions in Europe as responsible for most European customers. Then, they offered me the opportunity to move on to the global industrial software division of Siemens, to develop a new data engineering solution for SMEs, developing with teams in the US and India. The truth was that it was very interesting to be able to see how software is developed globally in any country in the
world. At that time, we had development groups not only in India but in China, in the United States, and in Europe. The truth is that when you work 24 hours at this level you see that codifying is the simplest, the most complicated is quality control and marketing. About five years ago I became Director of Global Marketing for consumer products.
Siemens is a centenary group with more than 177 years. Siemens is a company that is constantly changing; when I ask what Siemens does, many know us about products that we have done in the past, they know us
about appliances or mobile phones, which we no longer manufacture.
Siemens is still a large startup, founded by the Siemens brothers in 1847 in a garage in Germany with ten employees. They began to look for solutions with the new invention that had arisen, electricity, and saw that it could be applied to many fields, such as in communications, where they began to manufacture telegraphs, or in the industrial field, where they invented the first electric motors. We are a company that has always reinvented itself
Today Siemens is one of the world’s largest technology companies, with about 312,000 employees focused on industry (Digital Industries), infrastructure (Smart Infraestructure), mobility (Mobility) and medical care (Siemens Healthineers). Of this last company, Siemens has a majority stake. The rest belong one hundred percent to the group. Siemens Healthineers manufactures from radiodiagnosis or blood analysis systems to hospital management systems. The Siemens Digital Industries division is dedicated to the design, manufacture and commercialization of control systems, software and digitization for companies from very diverse industries such as automotive, aerospace, consumer products, electronics, energy or food, among others. A curiosity that not many people know is that Siemens Digital Industries Software, the Software business unit of Siemens Digital Industries, is the eighth software company in the world and the
first in industrial software. Just a month ago I started working in Digital industries, with about 25,000 developers around the world. We develop software for different businesses, and in more than 36 countries. Siemens is one of the companies in the world that creates the most patents, about 3,600 patents per year.
Any type of industry, in all these areas, uses our solutions both software and automation. In the aerospace sector, companies such as Boeing and Airbus or in automotive design cars and manage the production processes of their factories and for the manufacture of electric vehicle batteries among others.
You are training systems with artificial intelligence, which allow a machine, a factory or a line to accelerate its production.
Yes, the current power of computing combined with artificial intelligence allows us to do things impossible years ago. For many years Siemens has been training artificial intelligence systems so that they understand and can work in engineering and industry environments. There are multiple artificial intelligence applications already in service in our clients to streamline visual inspection, quality control, anomalies detection, object detection. We are training Microsoft Copilot, in engineering simulation language and systems engineering to understand and assist engineers in tasks such as setting up systems in an electric car.
Spectacular... Always innovating.
Yes, another example where we use artificial intelligence is for robot training. Many applications require many synthetic data that do not exist. An example is what we do with Amazon’s picking robots, a robot whose mission is to take packages of different shapes and dimensions that come in different positions and in different places. We generate synthetic 3D data with artificial intelligence and use the robot’s digital twin to train the control system. It is not feasible to have a robot for three months in trial and error in the plant. In this way we make sure that when the robot is physically installed in the production line it will know how to do its task, we have already trained it in the virtual world. It is a combination of artificial and digital twin intelligence.
Let’s change the topic. How do you define yourself as a person?
I am a curious person, I always like to learn, I think it is the same mentality I had when I was at La Salle-URL. I think La Salle-URL has helped me a lot to learn new technology, new ways. I am passionate about technology, how to apply it and see how it solves problems and improves people’s lives.
What do you think are the main values of good leadership?
My vision is basic, always knowing where we want to go and how. Then it is very important to decide how I want to
move my company to achieve this challenge. I always say that it is important to try to lead by setting an example, working for the team and not the other way around, because if my team succeeds, it makes the rest of the company prosper.
What are your challenges for this year?
Follow the tradition of continuing to reinvent and continue to change. One of the challenges we have, from marketing, is to continue communicating our new vision: One tech company. Communicate that Siemens is one of the great technology companies in the world.
Let’s talk about talent. What are Siemens’ policies?
Be in touch with universities and technical schools. We have a network of global universities with which we work, because we believe that part of our mission is to help train talent and give them opportunities. We have internal programs to attract talent, especially looking at the gaps that need to be covered. In STEAM vocations, apart from incentivizing it, I believe that we must ‘force’ this type of policy a little, carrying out internal campaigns to be able to equalize the situation a little.
How do you value the relationship with La Salle-URL and the CBC?
I value it positively; I think it is very important in different areas. The first is that relating keeps us “fresh”, contact with new generations, with the way they think,
it helps us learn a lot. Another point, which particularly serves me, is to try out content, ideas, to do research, to see how a very young and fresh audience responds, how it receives new solutions that we do.
Another of the things that we value a lot is the opportunity to influence or be able to advise from the educational point of view, in programs and resumes with technologies or with solutions that we work with. And the last point I wanted to highlight is the forum that has been created between the different companies that allows us to have moments of reflection and debate with managers of other companies, in which very powerful synergies arise.
What are the qualities that you admire more in a person? And who do you admire?
Honesty, sense of humor and intelligence. I love intelligent people or those who are especially eloquent, whom you can trust, who can work well. I would highlight my grandfather, José Antonio de la Lloma, who was a film director, a rather curious person, who had directed more than 150 films in Spain and the USA; an educated person, with a great mental capacity, who always inspired me a lot, who encouraged you a lot to go forward.
Finally, what is your current reading?
I’m reading The Art of Great Speeches: And Why we Remember Them by Dennis Glover, with speeches, among others, by Winston Churchill, John F. Kennedy, Ciceron.
ALUMNI
Ignasi Belda
General Director of the Spanish Agency for the Supervision of Artificial Intelligence (AESIA)
Computer engineer from La Salle-URL, PhD from the UPC in AI and Life Sciences and in Law of Science and Technology. Prince of Girona Award and Catalyst Award by the American Academy of Medicine.
Why did you decide to be a computer engineer and why in health sciences?
I have always considered that computer science is a tool, where value is multiplied when applied to solve a specific problem. From a very young age I was very motivated by the health sciences, and I decided to dedicate my professional career to artificial intelligence in biomedicine.
You have founded six companies in the health sector
I am an entrepreneur; I founded six companies. The first was Intelligent Pharma, where we applied AI systems for the design of new drugs. Then we founded SOM Biotech, where we used AI tools in new medical applications of existing drugs. In fact, we were pioneers in the use of artificial intelligence applied to biomedicine.
In June 2024, you were appointed by the Government of Spain as General Director of the Spanish Agency for the Supervision of Artificial Intelligence (AESIA)
Yes, Pedro Sánchez’s Government has made a very important commitment to artificial intelligence, applying the European Regulation, where the final momentum was given during the Spanish Presidency of the Council of the Commission of the European Union. Many initiatives have been promoted, such as the creation of the national artificial intelligence strategy, and the creation of AESIA, an agency that I have the honor to lead. The Agency is the supervisor of compliance with the European regulation, and of respect for citizens’ rights.
For you, what are the qualities for good leadership
To have a very clear vision, to know how to transmit it and to have enough charisma for the organization to follow. I define myself as an entrepreneur, I am a family of entrepreneurs, and they have educated me in this way. To be an honest, transparent person, with some straight ethical principles, in short, a good person.
How it has impacted on you to have studied at La Salle-URL, both personally and professionally I have been impacted in many ways, for example, by the ethical principles that the Brothers of La Salle in Alcoy instilled in me since childhood. I have taken away the culture of effort, knowing how to value the work of others. In Engineering, I have to say that La Salle Campus Barcelona has a very high level. When I’ve been around the world, you can talk with an engineer from anywhere else in the world, at Stanford, at MIT and wherever.
Finally, what is happiness for you?
For me to be happy is to be able to have your time as you want, not to depend on the agenda, not to be a slave to the clock or the agenda.
NTT DATA inaugurates a technological innovation center in Barcelona
NTT DATA inaugurated in Barcelona ‘Living Lab’, a co-innovation center with customers and partners. This opening responds to the company’s strategy of centralizing its efforts in Barcelona, where more than 4,000 professionals already work.
The space integrates different areas designed to cover the complete cycle of innovation, from the generation of ideas to their validation and real application. Among the key spaces are the co-creation rooms, designed to facilitate collaborative work in the design of solutions, and the ‘Garage’, where technological developments are developed and tested intensively. In addi-
Students from all over the world compete in the first SIEMENS Immersive Design Challenge
Siemens Digital Industries Software, in collaboration with Sony, has organized the first immersive design challenge with the aim of empowering students with the necessary tools and skills set. The challenge was attended by 900 participants, representing more than 230 universities in 38 countries, to create ideas, develop their digital mindset and set of digital skills, and learn more about how sustainable design principles can be combined with immersive engineering technology to imagine the future.
tion, this space offers immersive experiences aimed at exploring real use cases and knowing how technology develops innovative ideas in practice.
NTT DATA is a member of the Corporate Board Council (CBC) of La Salle-URL
SIEMENS is a prominent member of the Corporate Board Council (CBC) of La Salle-URL
Meeting at the Ministry for Digital Transformation, in which an investment of ‘1,157 million is announced, as part of the Industrial and Technological Plan for Security and Defense
Óscar López, Minister for Digital Transformation, and the Secretary of State for Telecommunications and Digital Infrastructures, Antonio Hernando, presented the Plan in which the main actors of the national cybersecurity ecosystem participated, with the active participation of David Garriga, CEO of SIRT.
Among the objectives of the Plan were to protect critical infrastructures and accelerate the development of strategic capabilities in cybersecurity, to position Spain as an international benchmark in the sector, the promotion of talent, and highlight the key role of public-private collaboration, to guarantee the digital
Barcelona inaugurates the Hub Palo Alto BCN XRlab, a technological space that houses an immersive technology laboratory for audiovisual companies
Palo Alto BCN Xrlab is the result of the collaboration between Barcelona Activa and the consortium formed by Lavinia, MagmaCultura and ArtsMediatech. A facility focused on creative industries, with the aim of actively contributing to the growth and competitiveness of the audiovisual sector, promoting investment interest, and generating talent and quality employment, in one of the most dynamic sectors of the city.
protection of the country, in the face of the current challenges of cybersecurity.
SIRT is member of the Corporate Board Council (CBC) of La Salle-URL
Lavinia is a member of the Corporate Board Council (CBC) of La Salle-URL.
Promoting urban competitiveness through innovation districts: a performance analysis
By PhD. Rosa Mª Alsina and PhD. Carina Rapetti La Salle – URL – Innovation Ecosystems
La Salle-URL is launching one of its most ambitious and transformative initiatives: the LAIA Hub (La Salle Artificial Intelligence Hub), a pioneering ecosystem that places artificial intelligence (AI) at the service of economic, social and ethical progress, both in Catalonia and on the international stage. In a context in which AI is redefining industries, jobs and ways of life, LAIA Hub is born with a clear vision: to be a catalyst for sustainable and inclusive development through technology. Its mission is to convert the advanced AI research capabilities of La Salle-URL into real solutions that positively impact society and the market.
The hub will be developed at the La Salle-URL campus in Barcelona, integrating state-of-the-art laboratories, collaborative spaces, incubation programs and a diverse and committed community. But beyond its facilities, what makes LAIA Hub unique is its model of open and collaborative innovation, based on the quadruple helix: public administration, university, business sector and civil society.
A complete journey from idea to impact
The LAIA Hub is structured in interconnected stations that represent the entire innovation cycle:
• ORACULUM: space to identify real challenges from the citizen and sectoral experience.
• IDEARIUM: generation of ideas through AI, with the participation of researchers, students and companies.
• LABORATORIUM: development of technological prototypes with high impact potential.
• INCUBATORIUM: validation and scaling of solutions in the market.
• PORTUS, FORUM and NEXUS: connection with the global ecosystem, dissemination and dialogue between key actors.
• ETHICORUM and LEGALIUM: spaces that guarantee the
ethical and legal compliance of each initiative.
This comprehensive approach allows the ideas born in the hub not only to be technically viable, but also socially desirable and economically sustainable.
Connecting with the world, transforming from the local
The LAIA Hub connects with the artificial intelligence strategies of the European Union, Spain, Catalonia and Barcelona. But his ambition goes further: he seeks to create talent, opportunities and solutions that can be applied both in neighborhoods of Barcelona and in cities around the world.
The hub will also be a living educational platform, from where training programs, interdisciplinary research and collaborations with startups, SMEs, large corporations, public institutions and NGOs will be promoted. All this under a common framework: AI as a tool for a fairer, more efficient and humane future.
In short, the LAIA Hub is not only a physical space, but an invitation to co-create the future. A place where artificial intelligence is put at the service of people, the economy and the planet. And where all the actors – companies, governments, universities and citizens – are called to be protagonists.
RESEARCH AND INNOVATION
By Xavier Vilasís Cardona - Professor La Salle Campus Barcelona, lead researcher of the Smart Society research group Big AI, Small AI
In the last ten years, progress in artificial intelligence (AI) has been fostered by large IT corporations. They have provided the drive through their need to improve data products, or recommendation algorithms, or machine translation services. We have even witnessed Google’s parent company, Alphabet, building AlphaGo, the first program capable of winning the Go world champion. And then, re-using the deep understanding obtained from this challenge to predict how proteins fold, a breakthrough in biochemistry worth 2024’s Nobel Prize. Very much like what happens in drug development, which is also dominated by large corporations. The parallel is grounded on three facts. First, both industries share a strong research background and research is understood as a necessary investment to keep competitive. Second, the return of the investment is potentially very substantial. And third, the amount of money to be invested is so large that only big players can afford it. In effect, large IT corporations store huge amounts of data of all sorts, have unparalleled computing power infrastructures and can pay tempting salaries to the most promising researchers in the field: the key ingredients to secure this progress. Let me call this Big AI. The results of this research end up improving the company’s offerings, as better or new commodities. Examples for this are the new range of productivity tools issued from the generative AI boom and the coming AI agents bound to automate corporate processes.
These products may be, no doubt, useful to SMEs to become more productive and to simplify their processes. If they can afford them. SMEs have the need, as every company does; to remain competitive and AI is a key tool to achieve this goal. However, the core of the business model of successful SMEs relies on a competitive advantage given by some unique factor, let it be a unique procedure, some unique knowledge or some unique approach
in their sector. Such a difference might be erased using standard tools: if you do the same others do, you will obtain the same results. To preserve uniqueness, SMEs require full custom-tailored solutions, keeping and deepening their competitive advantage. These solutions are not likely to come from the straightforward application of well-known algorithms but may require some insightful research to be carried out together by scientists and the SME experts. This would be the Small AI. The Small AI is no less interesting or challenging than the Big AI. It is only less resource demanding. And provides a unique opportunity for both SMEs and scholar research groups to work together for society’s real progress.
TRENDS
La intel·ligència artificial ha d’aprendre a llegir arquitectura per poder pensar i generar arquitectura
Mario Hernández Mola - Professor and tutor at the La Salle Higher Technical School of Architecture and Building and Coordinator of the Digital Culture Area
The School of Architecture of La Salle is committed to the transversality in the teaching of architecture, starting from the idea that learning is not born so much from the deep knowledge of a single discipline, but from the connections that are established between different areas. Currently, artificial intelligence (AI) intervenes mainly in specific areas: it can generate texts, hyper-realistic images that represent architectural spaces as if they were already inhabited, but it is still not able to establish links between this various knowledge.
How does an architectural idea arise? The incorporation of AI into the design process has made us reflect on the nature of this same process. Often, the artifices we construct respond to a logic that mimics our own nature; therefore, working with AI inevitably leads us to compare it with natural intelligence and to reflect on how we generate ideas. An architectural idea is born from the confluence of multiple dimensions: structural, energy, aesthetics, functionality... All of them intervene in the definition of the shape of a building. Today, AI can generate surprisingly realistic images of non-existent architecture. But often these images do not have a project behind them: there is no structure, distribution of spaces or functional coherence. We need that the different artificial intelligence in different areas could dialogue with each other, to give meaning to an architectural idea.
We are waiting, even if AI does not intervene in the architectural design process by replacing it completely, it does so by substantially modifying it. If the usual process of creation of an architect is going from the idea to the image, or final rendering, going through a projectual process, now, with AI, this process has been
reversed, and goes from the image. Currently, there are already architects who are turning the images suggested by an AI into architecture. Or architectural offices, responsible for generating images, or architectural environments, which will later be developed by another architect.
In the world of architectural image there is a need to demonstrate that the building is real before building it. The latest trends in the representation of architecture through AI show buildings that are finished and even worn down by a use that they have not yet suffered. From the hyper realistic image we are passing to the moving image and architecture is expressed in videos where you see the spaces inhabited by a lot of characters, perhaps to show that this will be a successful building.
Our students use programs such as Midjourney, Lookx or D5 Render in their creation processes. When working with AI, we have delegated the act of creation/generation, but not the act of selection. It is necessary to form a criteria that allows students to choose the best option for their project.
HUMANISM, ETHICS, AND THOUGHT
Business leadership should not be locked in purely economic and technical logics, serious interest in opening up to the ethical perspective
By Juan García del Muro Solans – Associate Professor at the Faculty of Philosophy, La Salle-URL.
Can a company make purely moral commitments? Do they have to? As you know, Milton Friedman replied no, that the only commitment is to maximize profits: “Business has one and only one social responsibility: increase profits as much as the rules of the game allow.” It would be absurd to deny that maximizing the value of the company is the main objective.
It is clear: business leaders must pursue efficiency and profit. But what we intend to defend here is that perhaps not exclusively, not above all. It would be interesting if they open to the ethical perspective. Leadership in the company should not be closed to purely economic or naive logics.
We are living in quite complex times full of uncertainties: new wars, posthumanism, climate emergency, the unstoppable and disruptive force of Artificial Intelligence, asymmetric globalization, populism, sovereignty crises, some old utopias that previously seemed unrealizable and now seem disturbingly realizable, etc. In such circumstances, we do not intend business leaders to become spiritual leaders, or even moral referents, but we do invite them to raise their commitment a little above profit and efficiency. Can you imagine a fridge seller trying to convince us that we do not need a new fridge? The business leader of the 21st century should not think solely like a seller.
Benjamin Labatut explains in Maniac an enormously illustrative episode in this regard: John Von Neumann, one of the most brilliant physicists of the last century, and one of those who participated in the creation of the atomic bomb, a few hours before the American army launched it on Hiroshima,
devoted himself to making calls and insisting, very worried, that they program the bomb to explode not at the moment of impacting on the ground, but at a height of two thousand meters. Thus, its destructive power would multiply. Von Newmon was not a particularly sadistic person, nor a moral monster, rather it seems that on the contrary, he was a good man who simply was not able to escape the logic of technical efficiency. The engineer must try to design a knife that cuts as well as possible, to put all the means to achieve the purpose that they have proposed. The use that we then make of the knife is something else. From a purely technical point of view, it is as efficient a poison if we use it to kill as to cure. Look: from this point of view, Auschwitz, for example, was an extraordinary success. Technically impeccable.
In the company, everyone works to improve the means to achieve an end. Engineers consider how to achieve it, but I think that it would be up to those who run the company to consider, in addition to the “how”, the “why”, in addition to taking care of the means, to reflect on the ends. Business activity is not immersed in a Greek tragedy, where it was a question of anchoring an immovable destiny. Escaping instrumental thought, the manager must think about the meaning of what they all carry in their hands.
To anticipate the future, it is necessary to understand the present
Josep M.
Despite AI is not new —we all remember when Deep Blue won Kasparov—, for a couple of years this technology is back on everyone’s lips. The launch of ChatGPT made us realize that AI, specifically generative AI, is a technology that can be used in a reasonably simple and intuitive way, without being an expert in artificial intelligence.
I think that only with the applications we have seen in these two years, it is beyond debate that generative AI is a technology with a huge capacity for transformation, and with a great transversal impact on organizations and society. Proof of this is that the level of investment in AI by administrations and technology companies continues to rise, since a market that has forecasts to grow by 2,000% (x20) in the next ten years attracts investment despite being currently lacking.
A remarkable feature of this generative AI is the speed with which it evolves. Beyond the capacity for transformation offered by this technology, we had not seen another one so fast-paced in adoption. This rapid evolution is making it possible to continuously imagine cases and applications unthinkable a few months ago.
Precisely this speed can make us feel bewildered or overwhelmed by the challenge of being up to date in the evolution of AI. Among all the initiatives that La Salle Campus Barcelona has around AI, the AI Observatory stands as an instrument that offers an overlook at international watchtowers.
With a permanent observation of AI initiatives on a global scale, we identify a state of art in constant movement, which allows us to identify impacts,
challenges and opportunities in different business sectors, as well as in the public and society in a broad sense.
This holistic view also allows us to identify trends and anticipate what will most likely happen in the coming months and years. While it is useful, for example, to know where the most relevant models are evolving in terms of reasoning, deep research or multi-modality, it is also useful to know trends in the generation of audiovisual content, changes in search and consumption habits, as well as the incorporation of AI agents as elements of productivity and differentiation, or how AI is becoming present among citizens, among many other trends.
From the business perspective, the identification of trends is a key tool for both companies and institutions, since it makes it possible to anticipate decision-making. To try to anticipate the future, it is key to understand in detail the present and interpret it properly.
By
Ribes - Director of the AI Observatory at La Salle Campus Barcelona.
EVENTS
La Salle Technova Barcelona took part in the Transfiere 2025 Forum, held in March in Málaga, as a leading park in the APTENISA LAUNCH program.
In this edition, Technova supported 24 out of the 32 accelerated startups, which showcased their innovative proposals during the Demo Day at the Ágora space,
La Salle Technova Barcelona led the Startup Forum at Advanced Factories 2025, establishing itself as a key player in connecting startups, industry, and investment.
The forum brought together entrepreneurs, experts, and investors for a day focused on indus-
The Contech Startup Forum at Rebuild 2025, organized by La Salle Technova, brought together startups, investors, and experts from the construction sector.
Held in late April in Madrid, the event stood out for its focus on
in front of key representatives of the investment ecosystem.
The APTENISA program, driven by APTE and co-financed by ENISA, brought together startups from seven science and technology parks, reinforcing its role as a catalyst for tech entrepreneurship in Spain.
trial innovation and technology transfer. The roundtable on sales challenges and tech adoption in advanced factories created a valuable space for reflection and dialogue. With this initiative, Technova reinforces its commitment to an open and collaborative innovation ecosystem.
technological innovation, featuring disruptive solution pitches and roundtables on sustainability and digitalization. The forum, led by La Salle Technova, reinforced its commitment to driving innovation and collaboration in the construction industry.
La Salle Technova drives ecosystem growth and agrifood sector transformation in Lleida.
La Salle Technova has collaborated with the Agrobiotech Park of Lleida to develop the Sectoral Action Plan for the ecological and digital transition of the agri-food sector. As a result of a collaborative process with local stakeholders, the plan identifies 26 transformative projects, with 10 prioritized for implementation in the first year. This strategic initiative aims to position Lleida as a global hub for agrobiotech.
LA SALLE HIGHLIGHTS
The Salle-URL co-organizes the Second European Meeting Business Schools of CLADEA
La Salle Campus Barcelona, a founding member of Universitat Ramon Llull, has co-organized the Second European Meeting of Business Schools alongside the Latin American Council of Management Schools (CLADEA). The event, held on campus, brought together institutional and academic representatives from Latin America and Europe with the goal of bringing AI closer to business education and exploring synergies between technological innovation and management training.
Sónar+D unveils its program at La Salle Campus Barcelona’s IASlab
The Interactive Arts & Science Laboratory (IASlab) at La Salle Campus Barcelona hosted the presentation of the 13th edition of Sónar+D, Sónar’s international meeting on art, science, and digital culture. During the event, representatives from the festival and the campus outlined this year’s themes. Hosting this event strengthens the campus’s collaboration with Sónar, a member of the Corporate Board Council, and reinforces La Salle-URL as a university benchmark in the study and research of digital arts and creative technologies—sectors that contribute to the international positioning of Barcelona and Catalonia as driving forces in the audiovisual industry.
The sessions focused on integrating artificial intelligence as a tool to transform educational models. In this context, the conferences, workshops, and panel discussions analysed the challenges and opportunities presented by the use of AI in educational environments, with the participation of experts in academic strategy, digitalization, and leadership.
La Salle-URL promotes convergence between innovation, entrepreneurship and creativity at 4YFN
Under the slogan “Empowering innovation, shaping creativity”, La Salle Campus Barcelona took part in 4YFN, the startup event linked to the Mobile World Congress, highlighting entrepreneurship and innovation as catalysts for creativity, three core elements that define the unique value of the university campus. Many of the startups that are part of the La Salle Technova network visited the stand, and attendees were introduced to how the campus operates through a transdisciplinary approach.
This initiative strengthens La Salle-URL’s commitment to training global leaders who are prepared to face the challenges of a changing environment and consolidates the campus as an international benchmark in AI education and research and its application to management and business.
Brooder Lab is born to promote animation, VFX and digital arts projects
La Salle-URL consolidates its commitment to the creative industry and emerging talent by signing the first collaboration agreements with Brooder Lab, the audiovisual studio born at La Salle-URL to promote and accompany the professional journey of students and graduates of the campus in the fields of animation, visual effects and digital arts. The first projects promoted are the result of the Final Degree Projects of students of the 202021 promotion of the Degree in Animation & VFX.
Always learn, always adapt: training as a key to the future in a technological world
Since its foundation, La Salle-URL has been a pioneer in the field of engineering, standing out especially for integrating Artificial Intelligence (AI) as a strategic axis in teaching, research and technology transfer. Thanks to this consolidated track record, today we can offer technically rigorous training, with an ethical outlook and a strategic approach:
-For future professionals, with training such as the Bachelor’s Degree in Artificial Intelligence and Data Science.
-For professionals who want to specialise in depth with Master’s programmes in fields such as AI, Data Science or Big Data
-Professional & Executive Education for managers and leaders who need to integrate AI into
their teams and processes, with our Specialization Courses in AI applied to business management in key sectors such as:
• Marketing & Sales
• Pharmaceutical industry
• Cybersecurity
• Legal
• Project Management
At La Salle-URL we firmly believe that training the leaders of today and tomorrow is essential to successfully face the challenges of the technological future.
Alumni of the Program in AI Management in Business:
“The program has given me the opportunity to understand, assimilate, and manage the key aspects of AI in the business environment.
I have acquired a comprehensive vision to face the transformation of the company’s needs and the optimization of resources through the automation of processes, reducing costs and increasing production and personnel capacity”.
Josep Boza Marketing & Communication Director at IPD Dental Group
CULTURE
Spinoza, one of the greatest philosophers in history, inspires this magnificent novel about the end of the Dark Age in Europe. Amsterdam, 1640. A Jew is expelled from the synagogue for questioning the Sacred Scriptures. This episode planted in the little Bento de Spinoza the seed of doubt, which will lead to the greatest intellectual search of all time. Who wrote Sacred Texts? What is the truth about God? It is a forbidden search and will soon discover that you will have to pay a terrible price for your questions.
Recommended by Ignasi Belda, General Manager of the Spanish Agency for the Supervision of Artificial Intelligence (AESIA)
Pensar la tecnologia, by Antonio Diéguez (ShaKleton Books)
Dr. Antonio Diéguez Lucena addresses some of the main questions posed by current technological development, such as technological determinism, the supposed moral neutrality of technology and the ethics of artificial intelligence.
An essay that dismantles the myths of technological determinism and vindicates the need to think and debate technology. We live immersed in an endless technological explosion, which every day offers us surprises: artificial intelligence, biotechnology, genetic editing, bionics. Technology is not an objective reality autonomous and alien to us, but it modifies the habitat in which we live and configures what we are and how we are.
The Art of Great Speeches: And Why we Remember Them, por Dennis Glover Great Speeches (Cambridge UP)
What makes a great speech great´? The Art of Great Speeches uses insights from classical thinkers to reveal how great orators such as Barack Obama, Martin Luther King, the Kennedys, Al Gore and Hitler have persuaded their audiences so convincingly.
Recommended by Eduard Marfa, Global Marketing Director Digital Enterprise Industries of Siemens
The worlds I see, by Dra. Fei Fei Li (Flatiron Books)
Dra. Fei Fei Li is a professor of computer science at Stanford University and co-director of the Institute of Human-Centered Artificial Intelligence at Stanford. This is a passionate work where the development of artificial intelligence and the vision of his life are intermingled, a personal adventure and experiences of Li throughout the years of the scientific and technical elements, although it is true that it is an interesting perspective to contemplate these advances from the perspective of one of its protagonists firsthand.
El secreto de Spinoza, by José Rodrigues dos Santos (Espasa)
Three versions of Saint Francis according to Pope Nicholas V of Zurbarán meet in the same room. One comes from Lyon, another from Boston and the third from the MNAC. This unpublished meeting allows us to observe how the Baroque genius played with light, composition and details to shape his vision of a religious legend and is the starting point of the exhibition that the MNAC dedicates to the Baroque genius.
Ravel’s El Bolero
CaixaForum
A new immersive audiovisual experience with virtual reality technology that discovers the instruments of the orchestra through the Bolero by Maurice Ravel, under the baton of Josep Pons and with the Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu in Barcelona.
A new immersive experience places the audience in a privileged position in the middle of the symphonic orchestra, where the spectator can hear the sound of the instruments and the magic that occurs when they vibrate at the same time; they can live from within the sound of the orchestra, the beat of the rhythm, the breathing of the musicians and the emotion of the gesture of the director.
Citissimum Altissimum Fortissimum dissects competitiveness as an identity sign of the 21st century
Centre d’Arts Santa Mònica, until 14 September
An ode to the yearning for constant improvement and progress of the 21st century, which exposes the current phenomenon of high-level competition and has become a symptom of mass communication that is part of the identity of an era. The sport of competition comes into connection with artistic expression, from the work of artists such as Curro Claret, Cabosanroque, Joan Fontcuberta, Paula Artés or Reale Bravo, among others, revealing concepts such as body, measurement, performance and competitiveness.
Saint Francis according to Pope Nicholas V, from Zurbarán
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), until June 29
Antonio Javier Diéguez Lucena, Doctor in Philosophy from the University of Malaga and Professor of Logic and Philosophy of Science at this university. Visiting professor at the universities of Harvard, Helsinki, and Oxford
In 2023 he was appointed, by the Ministry of Science and Innovation, member of the Spanish Committee of Research Ethics. He is considered a benchmark of transhumanism in the Spanish-speaking world. He defines himself as a restless person in the intellectual sense and calm in the physical sense.
How can we respond to the questions posed by technological development, such as the ethics of artificial intelligence (AI) and its regulation
It is obvious that technology brings us many good things, that it has improved our living conditions in a surprising way. But technologies are very powerful and have the ability to destroy humanity itself if they are misused. The big challenge is the governance of technology, and for that we need global international agreements, although I do not think it will be easy for geostrategic reasons: both Europe and the United States must reach agreements with China.
Europe has taken a first step with the AI regulation, and it is not against innovation, but on the contrary. The regulations that exist today on animal testing have greatly improved the protocols. I believe that the same will happen in AI, the European Union has taken the initiative. In the United States, several states have drawn up regulations on artificial intelligence and that is the way.
I think that technology has a valuative burden, an axiological burden, because it changes our values. The car changed our way of life and therefore brought valuable changes. It is not a question of condemning technologies, but of showing that they are not so neutral from an axiological point of view. It is true that the ideal would be for regulation to have a global character, as well as the proliferation of nuclear weapons, because it could reach agreements on artificial intelligence, just as today there is a great homogenization in the laws governing biotechnology.
What do you think technology companies should do. Europe has a very powerful market of 400 million inhabitants. European citizens have enormous purchasing power, making it a very appetizing market.
Technology will have to comply with the regulations imposed by Europe. Once their products are manufactured with these regulations, it is cheaper for them to apply them in other countries, rather than having a double standard; this is known as the Brussels effect. Europe can mark a path that many others will follow, in fact, the AI laws of Canada and Australia closely follow European regulations.
Since 2023, you have been a member of the Spanish Research Ethics Committee.
It is a committee responsible for ensuring scientific integrity. The fundamental mission is to ensure that research is carried out according to ethical standards, appropriate to make it an acceptable research, from a moral and legal point of view. It is made up of twelve experts in areas such as bioethics, law, the philosophy of science and animal experimentation.
Finally, what philosopher do you admire?
Philip Kitcher, a philosopher of science and biology, related to bioethics, who has just been given Spain the Borders of Knowledge Award.
