AIGUAICULTURA
AminaElHarrak,CarlaSanchez,Elnasanchez,MarRodrigueziCaterinaTarrado
AminaElHarrak,CarlaSanchez,Elnasanchez,MarRodrigueziCaterinaTarrado
ElMitedeNarcís
Segons la mitologia grega, Narcís va ser un fill de Cefís i de Liríope. Hi ha diverses versions del mite, la més coneguda és la d'Ovidi, que explica les relacions d'Eco i Narcís.
Narcís només pot enamorarse d'ella mateixa quan es mira al aigua quan veu el seu reflex .
Elmitedelessirenes
A la mitologia grega, les sirenes eren criatures híbrides amb cos d'au i rostre de dona que atreien els mariners amb els seus hipnòtics cants, conduint-los a un destí fatal.HomerlesvaesmentarperprimeravegadaalasevacèlebreOdissea,donant pasainfinitatdellegendesihistòriesfabuloses.
La imatge que tenim actualment de les sirenes mig dona, meitat peix dista molt de la seva forma clàssica alada. Algunes versions afirmen que l'aparença original d'aquests éssers mitològics és deguda a un càstig que van rebre por no protegir Persèfone de Hades, el déu de l'inframón. D'altres, en canvi, indiquen que va ser Zeus qui les va oferir ales per perseguir el déu raptor. Però, d'on van sorgir exactament les sirenes? Encara que els seus orígens són difusos, és molt probable queaquestséssersbellsipèrfidsestiguessinrelacionatsambelmóndelsmorts.
Elmitedelesnimfes
Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana veneradescomagenisfemeninsdelesfonts,delsmars,delsriusidelsllacs,delsboscos,i delesmuntanyes.Tambéselesanomenaoceànides.
A l'època homèrica es consideraven filles de Zeus i divinitats secundàries a les que s 'adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaveneltempscantantifilant.
A les pintures es representen com a dones despullades o semidespullades, que estimen, canteniballen.
Encara que mai envelleixen ni moren per malalties, poden tenir fills dels deus fills completament immortals, no son necessariamenet immortals, poden morir d'altres maneres,perexemple,sacrificis.
L'importanciadel'aiguaenaquetmite,ésque viuenenllocsambaigua.
Elmitedelesdonesd'aigua
Sonéssersdelamitologiacatalanaqueviuenenestanysocascades. Sonéssersqueballenicantenalallumdelalluna.
En tots els llocs on hi ha llegendes de les dones d'aigua són comunament éssers femenins, rodejades de misteri, que vesteixen túniques i que les rentenalanit,quesóndebellesanotòria.
Poden conviure amb un home quan se n ' enamoren i l'afavoreixen amb riqueses fins que l'home trenca el secret fent públic que la seva parella és una dona d'aigua, moment en què deixa de ser ric, perd la seva companya i veulasevavidaconvertidaenunacalamitat
Eldéugreciromàdelmar
Déu grec:
Diu el mite de Posidó que Rea va fingir haver donat a llum un poltre i Cronos el va engolir. Mentrestant, ella va amagar el seu fill en un ramat d'ovelles. Arne, filla d'Eolo, el déu dels vents, va ser la mainadera. Després Poseidón va ser criat pels Telquines, que eren nou germans amb cap de gos i la part inferior del cos en forma de peix.
Déu romà:
Tritó era fill de Posidó i Anfitrite segons la Teogonia d'Hesíode. Era el governant (posseïdor) de les profunditats del mar, que és "terrible" o "poderós" (δεινός) segons l'epítet que li va donar Hesíode. Tritó vivia amb els seus pares a palaus daurats sota l'aigua.
