LA NOVA ABRAÇADA Albert Parés Casanova Són les 18:00!! Avui ja torna!!! Fa 10 dies que no el veig….realment em fa il·lusió i molta tornar a abraçar al meu fill que torna de colònies. També reconec que han estat 10 dies que amb la seva absència he pogut gaudir com una parella de solters… Quan va marxar de colònies estava com cada any (i ja van 3!!) una mica neguitós….però no sé si el pare ho estava més. Aquesta vegada l’acomiadament va ser diferent: el dia abans el seu avi ens va dir adéu per sempre. Va ser un dia on es van barrejar sentiments: l’alegria d’estar sols uns dies com a parella, la tristesa de tenir tants dies el fill fora de casa (únic fill! la qual cosa és una agreujant), i aquest any s’afegeix la tristesa de dir adéu a l’avi, al pare. El meu pare va viure durant molts anys com els seus fills i després les seves nétes marxaven de colònies i això ho hem mantingut els fills. Sabem que s’ho passen bé, aprenen més enllà de l’escola i estan en les millors mans d’unes monitores i monitors que saben fer de papa, mama, educador, educadora, mestre i fins i tot són amigues i amics. És el que el meu pare volia i per això venia a rebre encara a les seves nétes i nets com arriben contentes. Quan va arribar el meu fill el vaig tornar a abraçar després de 10 dies, vaig plorar i vaig recordar l’abraçada del meu pare i tot el que ell m’ha donat i el més important és que la seva estimació sempre la recordaré igual que aquesta estimació que les monitores i monitors de l’Aspirantat doneu a les nostres filles i fills. Una abraçada a tothom i GRÀCIES!!
7
