Issuu

ACABA EL CURS!!!

N 100 JUNY 2021

MOOOLT BONES CATAKUMBERUS I CATAKUMBERES!! Potser I

és

encara que

teniu

no entre

ho les

sabeu, vostres

però... mans

estem el

catakumba

celebració! número

100!

El catakumba és la revista que fan cada trimestre els monitors i monitores amb mooolt de carinyo per tots i totes vosaltres, és per això eatem tan contents de celebrar-ne el centenar. A cada pàgina d’aquestes 100 revistes hi podem trobar el llarg recorregut de l’Aspirantat: els diferents grups que hi han passat; els equips de monitors i monitores; totes les excursions i activitats d’estiu que hem fet... Amés d’un munt de passatemps i còmics! A l’esplai els tenim gairebé tots guardats... I vosaltres, quants en teniu? Ara comença una nova era...però haureu d’esperar a l’any vient per descobrir els canvis que hi haurà de cara als propers catakumbes... Impacients? Jo també! Segur que amb les activitats d’estiu, l’espera es fa més curta... A reveure!!!

KUMBI

SUMARI ARLEQUINS 23 MENHIRS 24 BUIRACS 25 XIURONS 26 OHANA 27 HASHTAG 28 TIRA I LA FRASE 29 PASSATEMPS 30 ARA FA 29 ANYS 31

EDITORIAL 2 RACÓ DEL RECTOR 3 AGENDA 4 PER MOLTS ANYS 5 PIULES 6 ARLEQUINS 7 MENHIRS 8 BUIRACS 9 XIURONS 10 OHANA 11 VET AQUÍ 12 VET ALLÀ 13 ET DONEM LA NOTA 14 ASPIRATS 15 MEDI AMBIENT 18 FULL NATURAL 19 CONSELL D’EN KUMBI 20 CARTES AL CATAKUMBA 21 CATAKUMREPORT PIULES 22

ENS N’HEM SORTIT!!! Benvolgudes i benvolguts, acabem un nou curs que ha estat molt especial i diferent. Hem continuat convivint amb la pandèmia de Covid-19, i això ens ha suposat restriccions i confinaments. Aquesta situació ha afectat la vida de cada dia i ha amenaçat l’economia de moltes famílies. L’Aspirantat també s’ha hagut d’adaptar i NADAL! buscar nous recursos i maneres de funcionar per continuar endavant al servei dels infants i joves. És per això que vull felicitar l’equip de monitors i monitores que han fet #TORRONADA possible aquest petit miracle d’acabar el curs amb tants reptes aconseguits i amb la il·lusió intacta per començar el casal d’estiu, les colònies i els campaments. Heu fet una feina magnífica. Us agraïm que en cap moment hàgiu abandonat i que hàgiu continuat plantejant maneres creatives i innovadores de superar els entrebancs provocats per la situació sanitària. Gràcies a tot això, hem continuat trobant-nos com esplai. Cal dir que aquest tarannà dinàmic i compromès també ha estat present en la resta de serveis i activitats de la Parròquia de Sant Josep. Aquesta ha continuat al servei de tothom, adaptant-se a les noves circumstàncies i buscant altres maneres d’atendre les diferents necessitats. La catequesi s’ha reinventat amb celebracions familiars cada dissabte, el grup de Càritas ha iniciat el projecte de les targetes moneder, el reforç educatiu ha continuat atenent infants i joves en grups molt reduïts, les eucaristies s’han celebrat amb totes les precaucions establertes, s’han generalitzat les reunions telemàtiques en els diferents grups, etc. Com segurament sabeu, el Papa Francesc ha dedicat aquest any a Sant Josep, el nostre patró. Una oportunitat per descobrir la figura del pare de Jesús i espòs de Maria, i per imitar el seu exemple. Ell ens ensenya a afrontar les dificultats de la vida amb decisió i amb confiança en Déu. El Papa el destaca com un home somiador, valent i creatiu. Penso que la Parròquia, amb l’Aspirantat, ha seguit el seu exemple en aquest curs tan complicat. Com Sant Josep, hem lluitat pels nostres somnis i no hem deixat de fer la tasca encomanada. Donem gràcies a Déu per aquest curs i per haver-lo afrontat amb il·lusió i disponibilitat. Gràcies a totes les persones que ho heu fet possible. Ah, i enhorabona pel número 100 del Catakumba. Per molts anys més d’aquesta revista divertida i fresca que reflecteix tan bé la vida de l’Aspirantat. Mn. Andreu Oller

JUNY

JULIOL

4. Guida de Blas (Arlequí)

4. Isona Vives (Arlequí)

4. Magí de Blas (Menhir)

4. Xabier Barcina (Menhir)

5. Guillem Torrent (Piula)

4. Queralt Barrau (Xiuró)

8. Aitana Pérez (Menhir)

5. Bernat Suñol (Arlequí)

14. Marco San Mateo (Ohana)

6. Martí Almirall (Ohana)

20. Martí Valeri (Ohana)

13. Anna Bitlloch (Xiuró)

22. Aina Serra (Xiuró)

14. Tània Balateu (Buirac)

23. Maria Tossas

18. Josep Ros (Arlequí)

25. Xavi Cornellà (Arlequí) 27. Marcel Valeri (Ohana) 29. Laura Mancho (Menhir)

AGOST

22. Júlia Banús (Ohana) 27. Isaac Figuerola (Menhir)

1. Marc Santiuste 3. Nil Anglada (Menhir) 6. Guiu Marot (Xiuró) 9. Jofre Batalla (Ohana) 13. Gal·la Cendan (Ohana) 13. Núria Garrido (Ohana) 17. Oriol Bitlloch (Buirac) 18. Meritxell Feloaga (Ohana) 19. Pere Bellot (Xiuró) 23. Carmen Estrella (Menhir) 24. Alex Guijarro (Ohana) 26. Ariadna Lillo (Menhir) 26. Sandra Lillo (Menhir) 27. Roc Milagro (Ohana) 28. Valentina Beldjoudi (Buirac)

E H HE HE E EH EHE H HE HEH HE

Totalment d'acord Guia! Arlequins jo us dic adéu, però aquesta no és la vostra última aventura. Bon estiu!

Bip Bibip Bipbipbip Bibip Bip Bip Bibip

ENHORABONA MENHIRS! Hem aconseguit derrotar al senyor Corrumpa, i hem salvat els personatges, estan molt contents perquè ja tornen a ser ànimes lliures, gràcies a vosaltres!

Una altra feina ben feta!

EI BUIRACS! VOLEU COMPROVAR SI ESTEU PREPARATS I PREPARADES PELS VOSTRES PRIMERS CAMPAMENTS??? SI NO HO TENIU CLAR, AQUEST ÉS EL VOSTRE QÜESTIONARI! 1. Què en penses de la latrina? A) M’apassiona fer caca a la natura! Abono pa las plantas. B) A mi m’és igual, la qüestió és tenir on fer caca. C) Bah! Quin fàstic la latrina, no hi ha lavabo? 2. Des d’on et sentiran quan cantis el Bell Matí? A) No només em sentiran, sinó que em seguiran des de la Xina. B) Sense passar-nos, però des de Badalona em senten 100%. C) A mi amb que m’escoltin Xiurons i Ohana ja em val. 3. Com se’t dona rentar els plats? A) Sóc un/a crack! Es podran utilitzar els plats de mirall i tot. B) No sóc el/la millor, però nets queden. C) No he rentat un plat en la meva vida, rentaplats no en tenim? 4. Què prefereixes, riu o piscina? A) Les piscines estan sobrevalorades, res com un bon riu! B) Jo el que vull és no morir de calor, sigui com sigui. C) Booooof, sóc més de que se’m posin els ulls vermells del clor. 5. Quants kg de llaminadures portaràs de campaments? A) Sóc legal, res de llaminadures que sinó venen les formigues. B) Jo passo d’empatxos, les llaminadures es queden a Badalona. C) No m’hi cap ni una llaminadura a la motxilla.

RESPOSTES: Si tens la majoria de respostes A: Sembla que portis tota la vida anant de campaments! Estàs més que preparat/da per marxar, de fet, ja tens la motxilla preparada des de fa dos mesos. Ets un/a Buirac com cal!!! Si tens la majoria de respostes B: Et falten només unes horetes d’entrenament per estar del tot preparat/da, però estàs bastant a tope! Vinga vinga!!! Que pugin aquests ànims per campaments, que serà de traca. Si tens la majoria de respostes C: Uiuiuiii... Poc preparat/da et veiem per marxar de campaments. Però res que no es solucioni amb uns bons dissabtes d’esplai i una bona excursió de cap de setmana.

XUEDO

L'EQUIP D'INVESTIGADORS DELS XIURONS ESTÀ APUNT DE DESCOBRIR QUI ÉS EL CULPABLE DEL MISTERIÓS ENIGMA A LA MANSIÓ XUEDO? QUI SERÀ...??? QUINS NERVIS...

ELS OHANA ESTEM DESITJANT QUE ARRIBI EL JULIOL PER PODER MARXAR TOTS JUNTS D'EXCURSIÓ ABANS DELS CAMPAMENTS! US HO PERDREU? 11

VET AQUÍ... UN FUSTER No fa gaire temps, dos germans que vivien en granges contigües van tenir problemes. Va ser el primer conflicte seriós que tenien en 40 anys de treballar junts, compartint maquinària i intercanviant collites i béns en forma contínua. Aquesta llarga i beneficiosa col·laboració va acabar de sobte. Va començar amb un petit malentès i va anar creixent fins a arribar a ser una gran diferència entre ells, fins que va explotar en un intercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci. Un matí algú va trucar a la porta d’en Lluís. En obrir la porta, va trobar un home amb eines de fuster. “Estic buscant feina per uns dies”, va dir el foraster, ” i potser vostè necessita algunes petites reparacions aquí a la seva granja i jo puc ajudar-lo”. “Sí”, va dir el germà gran, “tinc un treball per a vostè. Miri a l’altre costat del rierol aquella granja, allà hi viu el meu veí, bé, de fet és el meu germà petit. La setmana passada hi havia un bell prat entre nosaltres i ell va prendre el seu buldòzer i va desviar el llit del rierol i el va fer passar entre les dues granges, perquè quedés clara la distància entre nosaltres. Ell va fer això, potser per a enfurir-me, però jo n’hi vull fer una de més grossa. Veu vostè aquella pila de troncs al costat del graner? Vull que construeixi una tanca, una tanca de dos metres d’alt. No vull veure’l mai més.” El fuster li va dir: “Crec que comprenc la situació. Mostri’m on estan els claus i la pala per a fer els clots dels pals i li lliuraré un treball que el deixarà satisfet.” El germà gran va ajudar al fuster a reunir tots els materials i va deixar la granja per la resta del dia per a anar a comprar provisions al poble. El fuster va treballar de valent tot el dia mesurant, tallant, clavant. Al capvespre, quan el granger va tornar, el fuster just havia acabat el seu treball. El granger va quedar amb els ulls completament oberts. No hi havia cap tanca de dos metres! En el seu lloc hi havia un pont, un pont que unia les dues granges a través del rierol! – Era una fina peça d’art, fins i tot amb passamans. En aquest moment, el veí, el seu germà petit, va venir des de la seva granja i abraçant el seu germà li va dir: “Ets un gran amic, mira que construir aquest pont preciós després de tot el que he fet i he dit!”. Estaven en plena reconciliació els dos germans, quan van veure que el fuster prenia les seves eines. “No, espera!”, li va dir el germà gran. “Queda’t uns quants dies. Tinc molts projectes per a tu”. “M’agradaria quedar-me”, va dir el fuster, “però tinc molts ponts per construir”.

VET ALLÀ... UN PAQUET DE GALETES Una noia estava esperant el seu vol en una sala d’espera d’un gran aeroport. Com que havia d’esperar molta estona, va decidir comprar un llibre i també un paquet de galetes.

Va asseure’s en una sala de l’aeroport per a poder descansar i llegir en pau, i va deixar les seves coses al seient del costat. Deixant aquest seient entre mig, va asseure’s un home que va obrir una revista i va començar a llegir. Al cap d’una estona a la noia li va agafar gana, va obrir les galetes que tenia al seient del costat, i va començar a menjar. Quan ella va agafar la primera, l’home també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Només va pensar: “Que descarat! Si jo fos més valenta, fins i tot li donaria una bufetada per a que no se n’oblidi mai”. Cada cop que ella agafava una galeta, l’home també n’agafava una. Allò la indignava tant que no aconseguia concentrar-se ni reaccionar. Quan quedava només una galeta, va pensar: “què farà ara aquest aprofitat?” Aleshores, l’home va partir la última galeta i en va deixar mitja per a ella. Ah, no! Allò li va semblar massa! Es va posar a rebufar de ràbia. Va tancar el seu llibre, va recollir les seves coses i va marxar cap al sector d’embarcament… Quan va asseure’s a l’interior de l’avió, va mirar dins la seva bossa i per la seva sorpresa, allà estava el seu paquet de galetes, intacte, tancat! Va sentir tanta vergonya! Només aleshores es va adonar de quan equivocada estava. Havia oblidat que les seves galetes estaven guardades dins la seva bossa! Ja no era temps ni tenia possibilitats per a donar explicacions o demanar disculpes. Però sí per a raonar: Quantes vegades a la nostra vida traiem conclusions, quan hauríem d’observar millor? Quantes coses no són exactament com pensem sobre les persones? Va recordar que existeixen quatre coses a la vida que no es recuperen: – Una pedra, després d’haver-la llançat; – Una paraula, després d’haver-la dit; – Una oportunitat, després d’haver-la perdut, i – El temps, després d’haver passat.

Afegeix una mica de text al cos

TORNO A SER JO - oques grasses A la fi tornaré a mi, només l’ànima sap tot el que patim. Porto un temps que no sé on vaig, m’he buscat per recordar-me qui era abans, he d’acceptar que les coses van canviant, i encara em queden moments per ser feliç.

RE LA RE SIm SOL RE

SIm

SOL

Ja no espero, ja no espero, ja no et ploro, ja no et ploro, Ja no espero, ja no espero, ja no et ploro, ja no et ploro més, torno a ser jo, torno a ser jo.

LA SOL LA SOL SOL

RE RE RE RE RE

SOL RE LA SIm (x6) Com podria ser les ales d’aquell colom? Encara que em desvisqués no puc ser el que no sóc. Tampoc puc ser la calor d’aquell vell mes d’agost, no havíem sortit del niu, no coneixiem les pors.

RE LA SIm SOL

Que sóc la vida boja, l’eterna juventut, i em sap molt greu però avui ja no ho puc fer millor. Només puc ser com sóc i anar aprenent de tot, i anar aprenent de tot. çó Ja no espero, ja no espero...

RE RE

LA RE SOL MIm SIm SOL LA

SOL RE LA SIm (x6) A la fi tornaré a mi, només l’ànima sap tot el que patim. Hem plorat dins els bassals que ara ens diuen les veritats.

RE RE

SOL RE LA SIm

Quan tanquis els ulls en el teu respirar sincer no podràs ser qui no ets, no podràs ser qui no ets. Torna a ser tu, torna a ser tu, torno a ser jo.

MEDI AMBIENT Famílies, moltes gràcies per la vostra participació al projecte de FILMA Group. Estem molt contents d'anunciar-vos que ja hem entregat el primer contenidor ple i anem pel segon.

Que no baixi el ritme!

LO PEROT ARTICLE D'INVESTIGACIÓ FET EXCLUSIVAMENT PEL CATAKUMBA NÚMERO 100

H A S VIST M A I UN A OLIVER A MIL · LEN A RI A? NOSALTRES TAMPOC, I ENS EN MORIM DE GANES!

JA HAUREU VIST QUE EL CATAKUMBA D’AQUEST ANY ÉS VELLET... 100 ANYS JA! EN HONOR A LA VELLESA I AL RECORREGUT QUE TÉ AQUESTA REVISTA, US VOLEM EXPLICAR UNA ALTRA JOIA QUE TÉ CATALUNYA (NO TAN IMPRESSIONANT COM AQUEST REVISTA, PERÒ!).

Us parlaré de Lo Perot, l’arbre més vell de Catalunya. Té més de 2000 anys de vida... Imagineu-vos la de coses que deu haver vist! Segur que algun cop us ha vist el cul a l’aire als de campaments... I als que aneu de colònies, segur que també ha vist com buscàveu els seus amics grills. A més a més, Lo Perot és una olivera molt especial! És una varietat desconeguda avui en dia, i té unes fulles i uns fruits més allargats del que estem acostumades a veure. I sabeu què? Té el tronc tan gruixut que caldrien unes quantes monitores per abraçar-lo! Quantes creieu que serien necessàries? 3, 4, 5? Espero que us hagi agradat Lo Perot, que a l’esplai ens han informat que es troba sol i necessita que algú li faci una visita. Potser hauriem d’anar-hi d’excursió per provar d’abraçar-lo i fer-li companyia?

Cartes al catakumba Si llegeixes aquesta enuneració així de cop, sense context, no entendràs res de tot això:

Georgina Balart

Bosc de les fades. Oriol del Vendrell. Ulele lita conga a bots i barrals. Els putxis. Ramió. Has visto los carteles. La pluja d’estels. Capità Castanya. Asier ho senc. Sueño contigo que me has dado. Les Bernats. Party Hard. 33. Som tech. Felipe Bonilla. Colacado. La dinàmica de les claus. Bell matí o al matí. Gaspalnasao...

Pol Martínez

Però si has viscut algun d’aquests moments i has entès alguna d’aquestes tonteries, segur que ara mateix també t’acabes de transportar a moments increïbles que jo, personalment, no podré oblidar mai. Llarga vida a l’Aspirantat.

Avui escric aquestes quatre línies al catakumba sabent que entre el potent equip de monitores i monitors que segueixen fent créixer l'esplai hi ha els que fa uns anys van ser els meus nens i nenes. És bonic valorar amb perspectiva tot el que l'esplai m'ha aportat: una preciosa colla d'amics, l'empenta per dedicar-me al món de l'educació, un munt de nits d'acampada al mig del bosc i aquest sentiment de pertinença i cura dels altres... L'energia de l'esplai és i serà sempre dins meu.

Mònica Font

És molt difícil escriure 5 línies sobre l’esplai i tot el viscut durant tants anys així que sóc breu. Els meus amics són de l’esplai. Els meus valors són de l’esplai. Les meves ganes de jugar són de l’esplai. El meu amor a la natura és de l’esplai, etc. etc. etc. i si, l’esplai s’acaba però totes aquestes coses m’acompanyaran tota la vida. Sóc d’esplai (i també sóc Karmanyola, Daff i Sybarita per sempre)

CATAKUMREPORT PIULES AQUEST TRIMESTRE ELS I LES PIULES HAN ACOMPANYAT A UNA TRIPULACIÓ DE PIRATES DURANT EL SEU VIATGE EN LA RECERCA DE LES 6 PERLES

PEL CAMÍ S'HAN TROBAT MOLTS PERSONATGES DIFERENTS QUE ELS HAN ENSENYAT LA SEVA MANERA DE VEURE I VIURE LES COSES

ELS ARLEQUINS CONTRA LA MAGA DE LLÉMENA La Maga ha intentat expulsar els Arlequins del seu planeta.

Però ni els seus encanteris, ni pocions ni amenaces han funcionat.

I tot el que hem hagut de passar, només per descobrir que era un somni de l'Àlex...

CATAKUMREPORT MENHIRS

EXCURSIONS, DINARS, REFLEXIONS...ELS MENHIRS HEM APROFITAT AL MÀXIM AQUEST ÚLTIM TRIMESTRE!

ESTEU PREPARATS PER CONVIURE 10 DIES PLEGATS DE COLÒNIES?

QUI HAGUÉS DIT QUE LA FORÇA DE TOT UN POBLE HAGUÉS POGUT ACABAR AMB EL GOVERN DE LA TAURO?

ELS BUIRACS SÍ! Gràcies Buiracs per ajudarme! Si això us ha semblat una gran aventura, ja veureu el que us espera aquestes activitats d’estiu. Salut i ens veiem aviat.

PREPARATS PER A LA SEGÜENT PARADA?

QUINES GANES D'ANAR DE CAMPAMENTS!

Aquest trimestre els Xiurons hem anat d'excursió a CENTELLES!!! Ens ho hem passat tant bé que no podem esperar més perquè arribin les activitats d'estiu!

CATAKUMREPORT OHANA Després de buscar peces per reconstruir una nau i aconseguir una gemma, per fi hem conegut als 4 Pairats!! Malauradament, això no és tot... Quines aventures ens esperaran?

Acons

eguire m tr pistes? obar les

fre

resistir el co Com se'ns va ja jaja

Quantes cose aprendre de les s vam festes de maig!!!

I que bé ens ho vam passar!

turejar.

da pos

agra om ens

1,2,3 Àrea 51 1,2,3 ja!

Primera gemma aconseguida! Quantes faltaran?

#CATA KUMBA 100! 28

La Tira La Frase “La televisión posee las mismas capacidades que Medusa, porque todo el que la mira se convierte en piedra: durante el día, por las tardes, pero especialmente al caer la noche, el diabólico aparato inmoviliza a millones de personas que no pueden hacer nada por evitarlo.” RAFAEL ESTRADA DELGADO

PASSATEMPS

FES EL LABERINT EL MÉS RÀPID POSSIBLE

TROBEU ELS 100 KUMBIS AMAGATS PEL CATAKUMBA 30

N. +