"Els espais de la nostàlgia", a Ara Lleida, núm. 34 (setembre de 2007). Patronat Lleida

NÚMERO 34 • TARDOR - HIVERN DE 2007

Petits a la neu

ELS ESPAIS DE LA

NOSTÀLGIA

Botiga d’ultramarins de Salàs de Pallars

20

Text: Rosa Matas

Fotos: Jordi V. Pou, O.T.S.

Salàs de Pallars, Senterada, Llardecans, Arbeca i Castellar de la Ribera són alguns dels pobles de Lleida que han fet un lloc a la nostàlgia col·lectiva. Visitar-los és retrobar-se, durant uns instants, amb els anys de la postguerra, iniciar un viatge turístic pels records a través de botigues, farmàcies o escoles de la dècada de 1940. Allí sembla que el temps s’ha aturat.

21

Barberia de Salàs de Pallars.

A sota, Centre d’interpretació del petit comerç, farmàcia i botiga d’ultramarins.

S

alàs de Pallars, al Pallars Jussà, s’està convertint en un museu urbà per l’obstinació d’un particular. Cisco Farràs ha ambientat una botiga, una barberia, una farmàcia i un bar a la postguerra. Ha recuperat la botiga dels seus pares, tancada a la dècada de 1980, i, a poc a poc, comportant-se com un antic proveïdor, ha anar adquirint en petits mercats molts dels productes que es venien en aquest establiment.

Entrar a la botiga Ultramarins i Colonials és mirar amb els ulls de la gent del Pallars Jussà en els anys durs de la dictadura.

Farràs, professor en un institut de Tremp, ha convertit la botiga també en aula per als seus alumnes. Allí aprofita una capsa de galetes de la marca Fontaneda per explicar que aquesta empresa va utilitzar els bidons carregats d’aliments enviats pels Estats Units durant el pla Marshall per fer les seves capses. Els conta que la dècada de 1950 van ser anys de misèria a Espanya. Per a això li serveixen alguns documents, com ara la cartilla de racionament d’una clienta de la fleca del pare de Josep Borrell, l’expresident del Parlament Europeu, que va néixer a la Pobla de Segur.

La botiga ofereix un munt d’articles sense codi de barres, xiclets americans a deu cèntims d’euro, pots de Colacao o paper higiènic El Elefante.

A pocs metres de la botiga, Farràs ha ambientat una antiga barberia i un bar, i ja està treballant en la recuperació d’un antic estanc.

La recreació de la botiga, la barberia, la farmacia i el bar ha animat l’Ajuntament a crear un centre d’interpretació del petit comerç del poble a les antigues escoles, que inclou una sala d’exposicions que estarà oberta des de Setmana Santa fins a Nadal. “Te’n recordes?”, que aplegava més de 400 peces de llauna del fons del Museu de Badalona, a més de les peces de Cisco Farràs, ha estat la mostra inaugural del centre.

La pròxima exposició temporal, “Zoo publicitari”, arribarà a la Setmana Santa del 2008.

Ensenyarà d’una manera didàctica i atractiva com l’ús de la imatge dels animals com a reclam publicitari ha estat una constant al llarg de la història

22

23

de la publicitat comercial catalana, espanyola i mundial. També la publicitat de postguerra protagonitzarà la tercera exposició temporal, prevista ja per a la Setmana Santa del 2010. L’exposició s’articula a partir de 7 personatges publicitaris, dissenyats al llarg de la dècada de 1920, que han esdevingut clàssics en la història del comerç i del disseny gràfic espanyol. Alguns dels més coneguts són el majordom que anunciava els netejametalls Netol, el noi de les galetes Chiquilín, la nena de Tintes Iberia, el nen de sabons Barangué, el famós vailet del cava Freixenet, el nadó que anunciava la llet condensada El Niño i la nena de les galetes Nèlia.

Senterada conserva un grafit del 1939 Sense sortir del Pallars Jussà, a només 16 quilòmetres de Salàs de Pallars, a Senterada, hi ha una altra botiga d’antany: Casa Leonardo, on, com a Ultramarins i Colonials de Cisco Farràs, sembla que el temps s’ha adormit. L’establiment, fundat per l’avi de l’actual propietària, Mireia Font, està exactament com era l’any 1975, quan va morir la padrina.

Casa Leonardo, ara convertida en una casa de turisme rural, va néixer l’any 1914 com molts establiments de carretera en els quals una mateixa persona s’encarregava de la botiga, el bar i la posada. L’avi de la Mireia, que era traginer i duia gènere per vendre als treballadors de la central hidroelèctrica de Cabdella, va instal·lar un mostrador modernista que encara es conserva. Entre les curiositats que s’hi aprecien destaca un grafit, probablement d’algú que escoltava la ràdio mig any abans que acabés la guerra: “El 26 de gener de 1939 entren a Barcelona els nacionals a les quatre de la tarda i a les sis estan a la Plaça Catalunya”.

Dues imatges de com s’ha conservat la botiga d’ultramarins Casa Leonardo, de Senterada, creada el 1914 i tancada al públic l’any 1975.

Envasos de productes d’antany a Arbeca A les Garrigues hi ha una altra botiga de la mateixa època, en la qual els envasos, la majoria buits, ocupen el lloc on eren quan el seu propietari, Amadeu Gras, la regentava. Es va jubilar l’any 1988. Per acomiadar-se del negoci, va avisar tot

Casa Leonardo, a Senterada, abans era la botiga, el bar i la posada. Ara és una casa de turisme rural.

24

Amadeu Gras explica que l’envàs més antic que conserva a la botiga és un de cartró de formatge La Lechera, de Nestlé, de l’any 1930.

el poble amb un pregó. Els últims mesos, empès per la nostàlgia, va començar a col·locar als prestatges alguns envasos dels productes que venia.

“L’envàs més antic –explica Gras– és un de cartró de formatge La Lechera de Nestlé, de quan jo era un nen, de l’any 1930.”

Gras explica que tenia la intenció de llogar la botiga però, finalment, no ho va fer perquè la

A Arbeca, Amadeu Gras ha conservat la seva botiga tal com era quan es va jubilar l’any 1988.

25

Cal Potacari, a Llardecans, era una de les farmàcies més antigues de Catalunya. Conserva les substàncies en un 99% dels pots de ceràmica originals.

seva filla el va animar a gaudir-ne d’una altra manera. Des de llavors, l’ensenya a tothom qui vulgui veure-la. Diu que hi han arribat autocars de Terrassa i Reus. Al marge de les visites programades, la botiga està oberta durant la festa major d’Arbeca, a l’agost i durant la fira de novembre.

Una farmàcia única a Llardecans Gras va tancar l’establiment el mes de gener del 1988. Aquell mateix any, a Llardecans, al Segrià, es jubilava el farmacèutic Tomàs Pinyol i tancava també una de les farmàcies més antigues de tot Catalunya, Cal Potacari. Fundada el 1846, tres generacions de farmacèutics han contribuït a fer-ne un conjunt únic pel seu mobiliari i per la documentació que s’hi conserva. Tot el mobiliari, la biblioteca farmacològica, el mostrador i els armaris, originals del 1846, els va fer un fuster del poble. Els armaris i les vitrines, amb forma d’absis, són decorats amb motius vegetals que envolten els frescos del sostre.

A diferència dels envasos de la botiga d’Arbeca, un 99% dels pots de ceràmica en forma de copa conserven les substàncies d’apotecaria que van guarir tres generacions, abans que els medicaments es fabriquessin en sèrie. Banya calcinada o mirra en són algunes mostres.

Llibres de farmàcia, pintures amb motius al·legòrics a la salut d’un monjo de Poblet del qual ningú no recorda ja el nom, l’envàs de la primera aspirina alemanya que va començar a comercialitzar-se a granel o el llibre de registre de la Guerra Civil són algunes de les curiositats que ofereix la farmàcia, que ja ha estat catalogada com a bé cultural d’interès local i que a la llarga es convertirà en un espai de museu.

Material escolar de postguerra L’escola de Castellar de la Ribera, a 15 quilòmetres de Solsona, feia més temps que era tancada que la farmàcia. Es conserva com era

27

Escola de Castellar de la Ribera.

quan va tancar, l’any 1973. Una trobada d’antics alumnes va animar l’Ajuntament a mostrar com era l’escola rural en temps de la postguerra, una proposta que ha emocionat molts dels qui van compartir-hi pupitre i alguns mestres, com Manola Gasset, filla del poble, que hi va fer classes a les primeries de la dècada de 1950 i que ha participat en l’audiovisual que presenta als turistes com era l’ensenyament d’aquells anys.

En presentar la vella escola, el Consell Comarcal del Solsonès assegura que els qui ja tenen una certa edat hi poden veure moltes coses que els seran familiars. Els més joves probablement se sorprendran per algunes circumstàncies de llavors, com ara que els alumnes fessin una hora o més de camí a peu per venir a l’escola, o bé que s’escalfessin el dinar amb una carmanyola damunt l’estufa, que no assistissin a classe si a casa hi havia feines

que apressaven, o que al mestre se li regalés ous o algun conill.

“Tot això forma part d’una època en la qual tot era molt difícil i es passaven moltes penúries, i l’ensenyament també se’n ressentia. Els mestres havien de posar-hi molt d’esforç i voluntat, i malgrat les consignes del règim franquista, aquí alguns fins i tot s’havien atrevit a ensenyar el català”, conten les tècniques de turisme que han treballat en la recuperació de l’escola.

Conserva la foto del dictador Francisco Franco i el quadre de la Immaculada de Murillo. També queden els mapes de llavors i llibres, a més de l’estufa que va escalfar tantes hores d’aprenentatge d’ortografia i de taules de multiplicar. L’Ajuntament pretén ara incorporar més material escolar de l’època i, fins i tot, una petita mostra de joguines d’aquells temps.

D’INTERÈS Salàs de Pallars – Ajuntament C/ Bon Jesús, 47 Tel. 973 67 60 03 – Botiga Ultramarins i Colonials C/ Sant Pere, 34 – Barberia, farmàcia i bar Pl. del Mercat, s/n – Centre d’interpretació del petit comerç Antigues escoles Tel. 973 67 62 66

Botiga antiga de Senterada Casa Leonardo C/ la Bedoga, 2 Tel. 973 66 17 87

Farmàcia de Llardecans C/ del Vall, 12 Ajuntament de Llardecans Tel. 973 13 02 01

Botiga d’Arbeca Amadeu Gras Av. Portals, 12 Tel. 973 16 05 74 / 973 14 91 77

Escola de Castellar de la Ribera Turisme del Consell Comarcal del Solsonès C/ Dominics, s/n Tel. 973 48 23 10

29

Los espacios de la nostalgia Salàs de Pallars, Senterada, Llardecans, Arbeca y Castellar de la Ribera son algunos de los pueblos de Lleida que han hecho un hueco a la nostalgia colectiva. Visitarlos es encontrarse, durante unos instantes, en los años de la postguerra, iniciar un viaje turístico por los recuerdos a través de tiendas, farmacias o escuelas de la década de 1940. Allí parece que el tiempo se ha detenido.

Salàs de Pallars, en el Pallars Jusssà, se está convirtiendo en un museo urbano por el empeño de un particular. Cisco Farràs ha ambientado una tienda, una barbería, una farmacia y un bar en la postguerra. Ha recuperado la tienda de sus padres, cerrada en la década de 1980 y ha ido adquiriendo en pequeños mercados muchos de los productos que se vendían en el establecimiento. Entrar en la tienda Ultramarinos y Coloniales es mirar con los ojos de la gente del Pallars Jussà en los años duros de la dictadura.

A pocos metros de la tienda, Farràs ha ambientado una antigua barbería y un bar y ya está trabajando en la recuperación de un antiguo estanco.

La recreación de la tienda, la barbería, la farmacia y el bar ha animado al Ayuntamiento a crear un centro de interpretación del pequeño comercio del pueblo en las antiguas escuelas que incluye una sala de exposiciones que estará abierta desde Semana Santa hasta Navidad. “¿Te acuerdas?”, que reunía más de 400 piezas de

lata del fondo del Museo de Badalona además de las piezas de Cisco Farràs, ha sido la muestra inaugural del centro. La próxima exposición temporal, “Zoo publicitario”, llegará en Semana Santa de 2008. También la publicidad de postguerra protagonizará la tercera exposición temporal prevista ya para la Semana Santa de 2010.

A sólo 16 kilómetros de Salàs de Pallars, en Senterada, hay otra tienda de antaño, Casa Leonardo, en la que parece que el tiempo se ha dormido. El establecimiento, fundado por el abuelo de la actual propietaria, Mireia Font, está tal y como era en 1975, cuando murió la abuela. Entre las curiosidades que se aprecian destaca un graffiti probablemente de alguien que escuchaba la radio medio año antes de que acabara la guerra civil: “El 26 de enero de 1939 entran en Barcelona los nacionales a las cuatro de la tarde y a las seis están en la Plaza Cataluña”.

En las Garrigues, hay otra tienda de la misma época en la que los envases, la mayoría vacíos, ocupan el lugar en el que estaban cuando su propietario, Amadeu Gras, la regentaba. “El envase más antiguo –cuenta Gras– es uno de cartón de queso La Lechera de Nestlé de cuando yo era un crío, de 1930.” Al margen de las visitas programadas, la tienda está abierta durante la fiesta mayor de Arbeca, en agosto y durante la

30

feria de noviembre. En el año 1988 en Llardecans, en el Segrià, se jubilaba el farmacéutico Tomàs Piñol y cerraba también una de las farmacias más antiguas de Cataluña, Cal Potacari. Fundada en 1846, tres generaciones de farmacéuticos han contribuido a hacer de ella un conjunto único por su mobiliario y por la documentación que conserva. Un 99% de los botes de cerámica en forma de copa conservan las sustancias de botica que curaron a tres generaciones antes de que los medicamentos se fabricaran en serie.

Cuerno calcinado o mirra son algunas de las muestras.

Finalmente, otro espacio singular que se ha recuperado es la escuela de Castellar de la Ribera, a 15 kilómetros de Solsona. Se conserva tal y como era cuando cerró en 1973. Un encuentro de antiguos alumnos animó al Ayuntamiento a mostrar cómo era la escuela rural en tiempos de postguerra, una propuesta que ha emocionado a muchos de los que compartieron pupitre y a algunos maestros, como Manola Gasset, hija del pueblo, que dio clases a principios de la década de 1950 y que ha participado en el audiovisual que presenta a los turistas cómo era la enseñanza de aquellos años. El Ayuntamiento de la población pretende ahora incorporar más material escolar de la época e incluso una pequeña muestra de juguetes de entonces.

Places for nostalgia Salas de Pallars, Senterada, Llardecans, Arbeca and Castellar de la Ribera are just a few of the villages of the Lands of Lleida that have left their mark on people and aroused collective nostalgia.

Visiting them allows tourists to take a short trip back in time, to just after the Spanish Civil War, and embark on a journey through the memories that these shops, chemist’s shops and schools from the 1940s help to reawaken.

Visiting them gives the impression that time has somehow stood still.

Cisco Farràs, who is from Salàs de Pallars, has recaptured the atmosphere of the post-war period in his restored general store, barber’s shop, chemist’s shop and bar. He started by restoring his parents’ shop, which originally

closed in the 1980s, and has continued to collect some of the products that it used to sell from local markets. Just a few metres away, Farràs has also restored what used to be a barber’s shop and a former bar and he is currently working on the recovery of what used to be a tobacconist’s.

The local council has also established a centre for interpreting the village’s smallscale commerce. This initiative includes an exhibition hall, which will remain open from Easter to Christmas, which already has three interesting exhibitions programmed for the coming years.

Just 16 kilometres from Salas de Pallars, in Senterada, there is an old shop in which time seems to have stood still; Casa Leonardo.

This establishment, which was founded by the grandfather of the present owner, Mireia Font, remains just as it was back in 1975. Its curious contents include a piece of graffiti, probably written by someone who had been listening to the radio six months before the end of the Spanish Civil War finished. The inscription reads: “On 26th January 1939, the nationalist troops enter Barcelona at four o’clock in the afternoon and at six o’clock they are in Plaça Catalunya”.

There is another interesting shop dating from the same period in Les Garrigues. The establishment exhibits numerous packets and containers, the majority of which are now empty, that stand in the same places that they occupied

31

when the shop was run by Amadeu Gras. According to Gras: “the oldest package is a carton of Nestlé, La Lechera cheese, which dates from 1930, when I was just a child”. In 1988, the pharmacist Tomás Piñol retired in Llardecans, El Segrià, which signified the closure of Cal Potacari, one of the oldest chemist’s shops in Catalonia. The business, which was founded in 1846 and run by three generations of pharmacists, is a truly unique centre. Of particular note are its unique furnishings and original documents. Furthermore, 99% of its cup-shaped ceramic jars still contain the remains of the pharmacy products that cured three generations of patients before the arrival of mass produced modern medicines.