Articles se de la pràctica rutinària petrificant en les universitats espanyoles. Els edificis de la UPF son transformacions d’estructures abandonades o poc usades com una caserna militar i una estació de tren. Els estudiants de primers anys obtenen experiència amb tota mena d’equip científic: tecnologia computeril, microscopi electrònic, etc. Nogensmenys, tot això ha causat relacions a voltes una mica agres amb altres universitats, àdhuc a Catalunya, ja que la UPF ha estat acusada d’elitisme a conseqüència de l’abundant subvenció i el relativament baix nombre d’estudiants (10000 comparat amb 67000 a la tradicional Universitat de Barcelona, la segona més gran a Espanya). També s’han fet al·legacions que malgrat que la UPF està oberta a tots els estudiants “qualsevol que sia l’origen, classe social o estat econòmic”, el fet que la UPF té un full-day programa, en comptes del mig dia que és normal a les universitats d’Espanya, va en detriment dels estudiants amb mitjans humils que han de treballar per les tardes. Però precisament això ha permès accelerar amb dos anys l’acabament de carrera. Les beques atorgades pel govern central no arriben més que a 15 per cent dels estudiants de la UPF —la mitjana a Espanya— un percentatge moltíssim inferior al de la Unió Europea de 40 per cent. Tant significant com el programa full-day ha estat la instauració dels cursos basats en trimestres. Tradicionalment a la universitat espanyola hi ha el sistema de cursos que duren un any, si bé en realitat només són 8 mesos! — d’octubre a maig. La UPF fou la primera en canviar-ho. La forma accelerada de cursos trimestrals o semestrals ha resultat consegüentment en una reforma pedagògica marcada i ha canviat la mentalitat dels professors: ara han d’ensenyar el que és fonamental en l’assignatura: per exemple, els estudiants de Dret no tenen perquè saber de memòria tots els articles dels codis legals, sinó que tenen un coneixement general de les lleis més ampli i saben com i a on trobar els articles dels codis. N’és adient explicar ací que el filòsof català Jaume Balmes, molts cops menyspreat, ja havia puntualitzat fa més de 150 anys els defectes de la universitat espanyola en varis dels seus escrits advocant l’estudi en intensitat d’un sol ram de la ciència en comptes d’inutilitzar-se un llegint massa llibres, manuals o enciclopèdies [2a]. Un “no ha de limitar-se a saber els llibres, cal que conegui les coses”[2b]. I encara més: “El veritable mètode d’estudiar és llegir poc, escollir bons autors, i pensar molt. Si ens confinem a conèixer el que hi ha en els llibres, les ciències no avançarien mai ni un pas. Cal aprendre
el que altres no han conegut”[3]. Un altre defecte de les universitats a Espanya ha estat el fet que el personal docent roman estàtic un cop cadascú ha trobat un lloc a una universitat. Precisament els moviments de professorat reporten un bescanvi d’idees i expertesa que són els distintius del progrés científic. La UPF té normes contra l’“in-breeding”. Molts departaments (Econòmiques, Sanitat, Ciències) anuncien tots els càrrecs vacants internacionalment i fan els nomenaments d’acord amb recomanacions d’un comitè extern, i més a més hi ha regulacions en contra d’acceptar els doctorats de la UPF. Els dirigents de la UPF no reconeixen cap originalitat en aquest modus operandi, sinó que admeten haver adoptat el sistema americà, en gran mesura degut a que molts professors de la facultat d’Econòmiques són graduats als EUA. Als estudiants els hi agrada aquest model universitari, perquè els hi permet transferir-se a universitats americanes després d’un any, de tal manera que en els darrers 5 anys estudiants d’Econòmiques han sortit per a acabar llur doctorat a Harvard University, Massachusetts Institute of Technology i University of Chicago entre altres. La Generalitat requereix l’ús exclusiu de l’anglès en els programes subvencionats per la International Graduate School of Catalonia, que no és una escola sinó un sistema becari per a atreure estudiants estrangers a les universitats a Catalunya. Al menys un terç dels estudiants en aquest programa han d’ésser no-espanyols. Àdhuc els estudiants a la UPF tenen l’opció d’estudiar Econòmiques en el llenguatge internacional dels businesses. Els organitzadors al començament tenien por que cap d’aquests estudiants voldrien prendre les classes en anglès…, però fou tot al contrari: tothom s’hi inscriví!. N’hi ha tant de competició que ara espai en aquestes classes és només reservat per als estudiants amb la més alta mitjana de nota escolar L’autor de l’article[ 1 ] reflexiona sobre la ironia que una universitat anomenada en pro d’un pioner en lingüística catalana i finançada per un governament determinat a fer reviure la llengua catalana, un cop tan castigada, ara duu a terme molt del seu ensenyament i recerca d’alt nivell en una llengua estrangera. Però ací no hi ha cap problema: els catalanoparlants no se senten amenaçats per l’anglès, mentre que abans ho eren pel castellà. I malgrat aquesta excursió cap a l’anglès, el fet roman que el 72 per cent de classes es donen en català. No cal dir que el castellà també s’hi filtra.
21