Issuu on Google+

CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA El Butlletí. Número 61. Edició de Primavera. Juny 2003 PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47 Email: pcgarriga@cs.com - http://www.casalcalifornia.org

B U T L L E T Í

Paraules de la Presidenta

ÍNDEX Paraules de la Presidenta

(1)

Casal Acta Assamblea

(2)

Nou Consell

(6)

Localització de la seu

(10)

Aplec de Primavera

(11)

El Cau

(12)

Notícies

(13)

Abans de res, gràcies a tothom pel vostre vot de confiança. La veritat és que no és gens fàcil d’ocupar un càrrec quan la persona que l’ha ocupat fins ara ha fet una feina immillorable. Des de que vaig arribar a Estats Units i més concretament al sud de Califòrnia, ara fa uns quinze anys, he estat involucrada amb la gent i les activitats del Casal i amb la gent catalana que ha anat passant per aquí. Trobar-me a uns catalans a una botiga de Los Angeles o en un restaurant, m’ha fet adonar que per molt gran que sigui el món, encara és petit i és que els catalans som gent valenta i ens agrada conèixer món. El fet de tenir un Casal on ens podem reunir els catalans i amics de catalans és la manera de poder conservar i mantenir les nostres tradicions i cultura catalana estant fora de Catalunya. He de dir que el càrrec de presidenta em fa molt de respecte, però també sé que el president és part d’un equip, en aquest cas, part del Consell. M’agrada veure que hi ha un bon equip i molt entusiasmat i amb ganes de fer molta feina. La meva visió pel futur del Casal és de veure com tots els catalans i els no catalans que vulguin aprendre la llengua catalana ho puguin fer. M’agradaria també que els nostres nens respectessin i entenguessin la riquesa de formar part de dues llengües i dues cultures i per últim, tenir un lloc on ens poguéssim reunir que fos nostre. Una seu. Si treballem tots en equip on cadascú pot aportar i compartir les seves idees, podem portar a terme totes les idees que ara tenim i fer-les realitat.

Words of the President First of all, I want to thank all of you for your trust in voting for me. The truth is that it won’t be a bit easy to succeed someone who performed this job in such an outstanding manner. From the moment I came to the US, and more specifically to California, some 15 years ago, I’ve been involved with the people and activities of Casal, and with a good number of those Catalan folk who have spent some time visiting us. Meeting Catalans at a store or a restaurant in LA makes me realize that even though the world is as big as it is, it is still small and we Catalans are a pretty brave lot who love to explore it. To have a place like Casal where Catalans and our friends can gather is the best way to preserve our traditions and culture away from our homeland. I must confess though that the position of president gives me pause, but then, I also realize that the president is also part of a team, the team in this case being the Consell, our board of directors. I like this team, I want it to be a good team, full of enthusiasm and looking forward to working hard. My vision of the future of Casal is to see that all Catalans and non Catalans who want to learn Catalan have an opportunity to do so. I would also like to see to it that all of our children would respect and understand the great wealth they inherit in the two languages and cultures they belong to. Finally, I would like see us gathering in our own place, a place we could call home. If we all work together as a team, each bring something to the table and sharing ideas, we can make these dreams realities.

Sincerament, Sincerely, Carme Roig Presidenta del Casal dels Catalans de Califòrnia

Carme Roig Presidenta del Casal dels Catalans de Califòrnia

Articles Catalonia. Passion for Knowledge

(18)

Una Universitat Catalana

(20)

Altres

(23)

La veu del Pere Balsells

(24)

1


Casal Des del Consell ...

que el Grup Dansaire pugui renéixer després de la jubilació del seu director Joan Comellas. El Cau està en bones mans amb la diligent i bona direcció que li dóna la Carme Roig. Els joves becaris han demostrat la seva vàlua amb la regular i eficient publicació del Butlletí. Ha donat les gràcies d’una manera especial al secretari Pere Garriga, que dona continuïtat i estabilitat al Casal.

Acta Assemblea Anual de Socis 16 de març, 2003

El diumenge 16 de març, i a les 10:30 del matí, s’ha celebrat l’assemblea general de socis a casa de Pere Balsells a Newport Coast, Califòrnia.

2. Informe del Secretari

L’ordre del dia ha estat el següent: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

El secretari ha resumit les seves activitats durant l’any que han consistit en:

Informe del President Informe del Secretari Informe de la Tresorera Cau Mainada Activitats Culturals Esmenes Proposades als Estatuts Recompte de Vots de les Eleccions al Consell Organització de l’Aplec de Primavera Informe de la Comissió de la Seu

1. Presentació grup dansaire a San Francisco 2. Organització d’Aplec de Primavera i Tardor i Festes de Sant Joan i Nadal 3. Organització de l’assemblea General de Socis, 17 de febrer del 2002 4. Audiència amb President Pujol amb petició de doble nacionalitat durant la seva visita a San Francisco el gener del 2002 5. Coordinació de 4 reunions del consell: 14 abril, 8 de setembre, 24 novembre, 9 de febrer 6. Redacció d’actes a assemblea i reunions del consell que apareixen el Butlletí 7. Edició i distribució de 4 butlletins trimestrals números: 56 a 60 8. Participació en les entrevistes de Catalans al Món de televisió catalana el 29 de juny del 2002 en companyia dels socis Carme Roig, Jordi Domingo, Laia Pagès, Christian Casanova i Cesar Alvaro 9. Coordinació amb Màrius Cucurny de l’Exposició Gaudí de Huntington Beach 10. Coordinació de trobades de Comissió del Seu i participació en les seves deliberacions i recomanacions 11. Renovació de quotes i registre de 110 socis (han renovat en el 2003 90 socis, en falten 16; hi han hagut 21 nous socis i 30 baixes.). S’han lamentat les defuncions de Josep Aguilar Belloc, Joan Arbolés, Paquita Sambres i Marcela Domingo 12. Redacció de les bases i entrevistes amb els monitors del Cau 13. Coordinació de reunions amb els becaris sobre els seus projectes i responsabilitats

A la reunió han assistit el president Pere Balsells, el secretari Pere Garriga, la tresorera Patricia Petherbridge Hernández, i els vocals Carme Roig, Anselm Bossacoma, Cristina Vargas, Joan Bertran i Teresa Wroblewski. A més han assistit l’anterior president Josep G. Llauradó amb la seva esposa, i els socis Elisa de Val, Màrius Cucurny, Magda Lemoine, Agustí Guardino, Nuri i Quimet Andreu, Rosaura Ulvestad, el matrimoni Jose León i Lérida Miguelarcaina i la seva filla Lérida Miguelarcaina, Hee Joo Vallvé, Lisa i Sergi Solé. El vice-president Joan Furné s’ha excusat.

1. Informe del President El president ha manifestat que ha sigut una gran satisfacció haver servit al Casal com a president des del 1992 i ha agraït la confiança i col·laboració que els socis li han donat en el decurs de la seva llarga presidència. Tot i que aquesta sigui l’última reunió que presideix, té el propòsit de seguir col·laborant en les activitats del Casal en la capacitat que se li encarregui. Ha sigut una particular satisfacció veure el progrés del Casal durant el període de la seva presidència especialment en el Butlletí, el Cau i el Grup Dansaire. Espera

2


Casal

14. Coordinació d’eleccions al consell. Publicació del recull biogràfic i propòsits dels candidats 15. Presentació de sol·licituds de subvencions del 2002 i 2003 16. Presentació de justificació de les subvencions 2002 17. Manteniment de correspondència del Casal per correu postal i electrònic

5. Informe sobre altres activitats culturals Màrius Cucurny ha informat sobre la bona acollida de l’Exposició Gaudí a Huntington Beach. Ara s’està preparant la reanudació de les classes de català que ara es presentaran per primera vegada a Orange County al Golden West College. Es donaran 10 dissabtes seguits començant el 22 de març. Cada classe serà de 3 hores. La professora serà Antonieta Capdevila, una mestra catalana del programa bilingüe de Los Angeles. Es cobrarà una quota de $85 que ajudarà a cobrir les despeses de lloguer i assegurança. Patricia Petherbridge ha recomanat que es fes propaganda a les universitats de les rodalies que tenen estudiants que anualment van a Barcelona i els interessaria aprendre català. S’ha recomanat també que es fes un avís per internet als socis i s’enviï un correu als socis i amics del Casal. Rosaura Ulvestad ha recomanat que es demanés ajuda a la Pompeu Fabra del que el seu germà és vice-rector.

3. Informe de la Tresorera

La tresorera ha presentat un resum dels ingressos i despeses durant el 2002. Hi ha hagut un total de $14,995 en ingressos, dels quals $6,631 corresponen a subvencions atorgades per la Generalitat i el Ministerio de Trabajo d’Espanya i $1520 a quotes de socis; altres ingressos són profits de les festes i aplecs. Les despeses del Casal han sigut de $13,630. Les despeses més elevades han sigut les del Butlletí, $3,669 i del Cau, $2,571. Al compte corrent del Casal el dia de l’assemblea Màrius també ha informat sobre els contactes que s’ha fet hi havia un balanç de $9,420. amb la Ramon Llull i de l’arribada d’una delegació el mes de maig. També de la visita d’Eva Torrent de la Universitat de Girona que donarà una conferència a Long Beach state a començaments de maig. L’Eva està interessada en fer recerca 4. Informe sobre el Cau sobre els emigrants catalans a Califòrnia i està actualment associada amb el Colegio de Jalisco de Guadalajara, Mèxic, Carme Roig ha explicat que les sessions del Cau són els amb qui ha estat en contacte també. dissabtes dues vegades al mes. Les sessions acostumen a ser de dues hores i es fan al Community Center d’un dels El 26 d’abril es celebra Earth Day al Huntington Beach Pier. parcs de Santa Monica. En l’actualitat el Cau compte amb tres Aquest any el Casal tindrà una taula amb presentació de monitors regulars que es divideixen la feina en diferents temes i llibres escrits per catalans als Estats Units. Màrius seccions. Una ensenya a llegir i escriure en català, l’altra s’ha posat en contacte amb varis autors. dirigeix jocs i representacions didàctics. Ara s’està preparant una Llegenda de Sant Jordi per l’aplec. El tercer monitor dirigeix treballs manuals com són fer caps grossos de guix per les festes del Casal. També hi han sessions de cuina de tant en 6. Proposta d’esmenes als Estatuts tant. Es fan excursions a llocs històrics. Una de les excursions serà a UCI que un dels becaris ajudarà a muntar. El Màrius El secretari ha presentat dues esmenes als Estatuts del Casal Cucurny va suggerir que els nens col·laboressin amb el Dia que van ser recomanades pel consell en la seva reunió del 7 de la Terra a Huntington Beach Pier el 26 d’abril del que en de febrer. Són les següents: parlarà més endavant. Estatuts – versió 19 febrer 1989

3


Casal No. Paragr.

30

22

Es

Proposta

El Consell Directiu és elegit per l’Assemblea General. La duració del Consell és de 2 anys. Cada any l’Assemblea General renova la meitat del Consell (vice-president, tresorer, cultura, editor del butlletí i dos vocal un any i president, secretari, activitats socials, relacions públiques i 2 vocals l’altre).

El Consell Directiu és elegit per l’Assemblea General. La duració del Consell és de 2 anys. Cada any l’Assemblea General renova la meitat del Consell (vice-president, tresorer, cultura, editor del butlletí i dos vocal un any i president, secretari, activitats socials, relacions públiques i 2 vocals l’altre). El president, secretari i tresorer no poden ser elegits per tercera vegada seguida.

El Casal dels Catalans de Califòrnia té dos tipus de socis: socis associats i socis honoraris

El Casal dels Catalans de Califòrnia té tres tipus de socis: socis associats, socis honoraris i socis becaris.

24a

Els socis becaris són aquells socis que assisteixen a la University of Irvine i han sigut atorgats la Beca Balsells. Els socis becaris no paguen quota ni tenen dret a vot. Els socis becaris designaran entre ells un representant per a assistir a les reunions del Consell com observadors. Després del primer any els socis becaris poden optar ser socis associats pagant la quota d’estudiant.

Després d’un debat es van aprovar per votació les esmenes proposades tal com estan redactades de la següent manera: No. Paragr. 30 22 24a

Vots a favor

Vots en contra

23 26 26

3 0 0

7. Eleccions Seguidament s’ha fet el recompte de vots a les eleccions del Consell. Els fulls electorals havien estat tramesos als socis per correu el mes de gener. El secretari ha lliurat els sobres sense obrir a dos dels socis de l’assemblea: David Escandell i Teresa Wroblewski, per a comptar els vots. La meitat dels càrrecs del consell que es renovaven aquest any eren els de president, secretari, cultura i relacions públiques. Més del 80 percent del socis han votat. Els resultats han estat els següents: Càrrec

Nom

Vots a favor

President Secretari Cultura Relacions Públiques Relacions Públiques

Carme Roig Pere Garriga Màrius Cucurny Pere Balsells Anselm Bossacoma

4

81 80 80 71 1

Vots en contra 0 1 0 9 0


Casal La duració del càrrec és dos anys. Per tant el consell del Casal queda format de la manera següent: Consell del Casal 2003- 2004

(1) (2)

Càrrec

Nom

Caducitat

Senyes

President Vice President Secretari Tresorera Relacions Públiques Cultura Activitats Socials Butlletí (1) Vocal Vocal Vocal Vocal Represent Fasec(2)

Carme Roig Joan Furné Pere Garriga Patricia Petherbridge Pere Balsells Màrius Cucurny Teresa Wroblewski Sílvia Estévez i Albert Mercadé Joan Bertran Anselm Bossacoma David Escandell Norma Vargas Pepita Martínez

2005 2004 2005 2004 2005 2005 2004 2004 2004 2004 2004 2004

carma.roig@verizon.net jfurne@aol.com pcgarriga@cs.com patiprof2000@aol.com pete@balseal.com mcucurny@care2.com teresa_wroblewski@hotmail.com butlleticasal@yahoo.com 619 284 1344 anselmboss@hotmail.com Davidibiza1@yahoo.com nclemoine@sbcglobal.net 626 304 0059

Socis becaris comissionats pel consell – Pere Garriga assessor del Butlletí. Comissionada pel consell

8. Organització Aplec de Primavera L’aplec tindrà lloc el diumenge 27 d’abril al Rancho Domínguez. El secretari ha repassat les responsabilitats de la comissió organitzadora. La Carme Roig ha manifestat que espera poder presentar la Llegenda de Sant Jordi actuada pels nens i nenes del Cau. El secretari no podrà assistir a l’aplec aquest any però s’encarregarà de distribuir la propaganda, contractar la neteja del recinte, donar els sacs pels jocs dels nens a la Lisa Fuster i l’equip de so a l’Anselm Bossacoma.

9. Comissió Seu Finalment després d’un període de descans pel lunch preparat per Pere Balsells, s’ha finalitzat l’Assemblea amb la presentació de les recomanacions de la Comissió de la Seu a càrrec de Norma Vargas. La comissió es va formar a l’assemblea de l’any passat amb l’objecte d’estudiar la manera en que el Casal pogués adquirir una seu fixa. Els components de la comissió són: Anselm Bossacoma, Joan Furné, Pere Garriga, Norma Vargas i Josefina Vidal. Norma va mostrar un dibuix de l’edifici que podria ser la seu. Va explicar els avantatges que repercutiria al Casal en cas de tenir un local propi. Entre els problemes d’una seu fixa però estan els de cost i ubicació. La ubicació és naturalment molt important i al mateix temps complicada per

5

l’enorme extensió en que es troben distribuïts els socis i simpatitzants del Casal, repartits des de San Francisco fins a la frontera de Mèxic. Marc Medrano, un soci becari, ha fet un excel·lent estudi del centre aritmètic geogràfic del Casal ponderant diferentment la població del Casal segons siguin socis familiars, individuals o simpatitzants. Ha determinat el centre aritmètic trobant-se a la cruïlla dels freeways 5 i 10, es a dir el “downtown” de Los Angeles si es té en compte els socis del nord de Califòrnia. En canvi, si només es tenen en compte els socis situats entre Santa Barbara i la frontera, aleshores el centre aritmètic es mou més cap al sud a prop de la cruïlla dels freeways 92 i 605. La Norma ha manifestat que la ubicació de la seu hauria de trobar-se a una distància entre 10 i 20 milles a la rodona d’un d’aquests centres aritmètics i ha de tenir en compte la facilitat de accés de transport, la visibilitat i el cost del lloc. També s’hauria de ponderar potser millor els socis més interessats en les activitats del Casal i que estarien millor disposats a ajudar en l’èxit de l’empresa. S’han esmentat tres maneres diferents d’adquirir una seu: compra, lloguer tipus “lease” i lloguer tipus “time share” i s’han discutit els avantatges i desavantatges de cada una d’elles amb exemples de possibles costs. La compra involucrava el cost (calculat en entre $600 mil i un milió) i el risc més elevat. Amb tot, té l’avantatge de proporcionar, si està ben administrada, una gamma de possibilitats d’activitats i autofinançament mitjançant lloguers de sales.


Casal A més representa un patrimoni per l’entitat. La Norma proposava un finançament amb accions d’inversionistes que es liquidarien després d’un període per sorteig i una administració professional. El “lease” involucrava una inversió menor (calculada en un 10 percent del cost de la compra). El risc era menor i es podria fer millor una prova del projecte i ubicació en un plaç de temps molt més reduït. Les possibilitats d’autofinaçament eren però menors que tenir una casa pròpia. El cost de $60 mil s’hauria d’aconseguir segurament per donatius. Finalment el “time share” involucra usar les dependències d’un altra entitat (per exemple església, escola, universitat, comerç, clubs) durant períodes que l’entitat no el necessita. S’ha posat com exemple la seu per molts anys de la Casa d’Espanya de Los Angeles al Temple Maçònic de Pasadena. Es firmaria també un contracte amb l’entitat amb condicions negociables. Aquest seria el tipus de seu amb menors costs i riscs i on es podria fer millor una prova del projecte.

simpatitzats i possibles donants o inversionistes en un futur pròxim. El secretari ha explicat que el “lease” era la recomanació de la comissió perquè semblava tenir les millors possibilitats de realització a curt plaç i representaria millor el potencial d’activitats que podria desenvolupar el projecte. Bertran ha comentat que la Casa d’Espanya de San Diego acaba de reunir $120 mil per a començar les obres d’edificació de la seva seu d’un 1700 peus quadrats a Balboa Park en un terreny donat per la ciutat de San Diego. La Casa d’Espanya ha reunit el diners en un període de tres anys en part per donatius, però majoritàriament mitjançant un grup de socis que desinteressadament i cada setmana han venut paelles a Balboa Park.

La Norma ha explicat que la programació prevista pel projecte era reunir dades més concretes i fer una presentació a un hotel o restaurant del centre on estarien invitats els socis,

Pere Garriga

S’ha demanat als socis que han assistit a l’assemblea el seu parer sobre els tres tipus de seus presentats. La majoria ha recomanat el “time share”.

Nou Consell A l’assemblea del mes de març es va fer l’escrutini de vots i van ser elegits o renovats els càrrecs de Carme Roig, Pere Garriga, Màrius Cucurny i Pere Balsells. Sota trobareu presentacions de cada un dels candidats elegits. El consell dels Casal queda format de la manera següent: Càrrec

Nom

Caducitat

Senyes

President Vice President Secretari Tresorera Relacions Públiques Cultura Activitats Socials Butlletí (1) Vocal Vocal Vocal Vocal Represent Fasec(2)

Carme Roig Joan Furné Pere Garriga Patricia Petherbridge Pere Balsells Màrius Cucurny Teresa Wroblewski Sílvia Estévez i Albert Mercadé Joan Bertran Anselm Bossacoma David Escandell Norma Vargas Pepita Martinez

2005 2004 2005 2004 2005 2005 2004 2004 2004 2004 2004 2004

carma.roig@verizon.net jfurne@aol.com pcgarriga@cs.comp patiprof2000@aol.com pete@balseal.com mcucurny@care2.com teresa_wroblewski@hotmail.com butlleticasal@yahoo.com 619 284 1344 anselmboss@hotmail.com Davidibiza1@yahoo.com nclemoine@sbcglobal.net 626 304 0059

(1) Socis becaris comissionats pel consell – Pere Garriga assessor del Butlletí. (2) Comissionada pel consell

6


Casal CARME ROIG (Presidenta) Vaig néixer a Vilafranca del Penedès, terra de bon vi i bona cava. Des de fa 15 anys resideixo al sud de Califòrnia. Primer vaig viure a Hollywood i des de fa 10 anys visc a Redondo Beach. Estic casada amb en Ralph Preston i tenim una filla d’11 anys que es diu Anna. Sóc mestra bilingüe i entre altres coses m’agrada viatjar, caminar, ballar i anar de festa. Vaig saber del Casal abans d’arribar aquí per una professora a UCLA que era d’un poblet prop de Vilafranca. Així que, de seguida em vaig involucrar amb el Casal i ràpidament em van donar càrrecs i feina per fer. Vaig ser vocal d’activitats socials durant 4 o 5 anys, després vaig ser vocal de relacions públiques. Durant set anys he sigut part del Grup Dansaire Catalunya. Finalment i juntament amb altres pares vam fundar el Cau de la Mainada l’any 2000. El Cau està format per nens i nenes de pares o familiars catalans. I com a última cosa des del passat setembre, amb altres socis he organitzat caminades cada tercer diumenge de mes.

el cafè i llegir el diari o veure algun vídeo en català. M’agradaria que els nostres nens, quan es fessin grans, encara fossin una part important del Casal. Són el puntal pel futur del nostre Casal . M’agradaria veure una connexió amb diferents entitats perquè no se’ns escapi cap oportunitat cultural i recreativa. El Casal és la casa de tots els Catalans que vivim fora de Catalunya. El Casal ha d’estar obert a tothom que s’interessi i vulgui formar part de la nostra cultura i llengua.

PERE GARRIGA (Secretari) La major part de vosaltres ja em coneixeu. He sigut soci des de que es va fundar el Casal el 1983 i he servit primer de membre de la comissió del Butlletí el 1984 i després de secretari, des de 1986. Tots aquests anys m’han donat una bona experiència de com funciona la nostra entitat. Sóc nascut als EUA de pares catalans, refugiats de la Guerra Civil espanyola. A l’acabar la Segona Guerra Mundial la família va tornar a Barcelona on vaig cursar el batxillerat. Després vaig tornar als EUA a estudiar telecomunicacions i des de 1962 he viscut contínuament a Califòrnia treballant a la indústria de l’espai. Sóc pare de dues noies i l’avi orgullós de tres nens i una nena.

Presidenta del Casal Carme Roig

Considero que ser president del Casal és un càrrec de molta responsabilitat, però com tot, no és una feina que pugui fer sola. La meva visió seria primerament d’unió, respecte i comunicació. És important que treballem tots junts com a grup; petits i grans, joves i no tan joves, homes i dones. També que ens comuniquem entre nosaltres, que puguem expressar les nostres idees i opinions d’una manera respectuosa i constructiva. M’agradaria veure un Casal unit on tothom col·labora i fa l’esforç. M’agradaria veure una seu on tots ens podéssim reunir de tant en tant per fer el vermut o

Crec que la feina del secretari és en primer lloc la de complir els acords del consell amb la millor eficàcia possible, d’escoltar i informar el consell amb imparcialitat de les inquietuds i queixes dels socis, de portar l’ordre del dia de les reunions del consell i assemblees, de portar al dia el registre de socis i la documentació oficial del Casal, de mantenir els contactes necessaris amb les institucions governamentals dels EUA i Catalunya, de dirigir la sol·licitud de subvencions d’acord a les instruccions del consell. Comprenc que el treball de secretari requereix una persona disposada a dedicar-se a la tasca enèrgicament i que és una peça fonamental pel bon funcionament del Casal. Una de les coses que voldria aconseguir durant aquesta tanda de treball és reduir la feina del secretari repartint millor la seva responsabilitat, potser creant una posició de vice-secretari i fent que les tasques repetitives siguin millor automatitzades i de més fàcil maneig. Hem començat, amb l’ajuda dels becaris, a preparar una nova base de dades que espero sigui l’eina idònia per a realitzar això.

7


Casal

Actualment la meva feina és una part com a professor de llengua espanyola al Orange Coast College i de tecnologies del medi ambient al Golden West College i, per altra banda, de coordinador dels programes d’intercanvi. Sóc membre de ATA (American Translators Association) i sóc traductor free lance de publicacions sobre medi ambient. L’any 2001 vaig fundar una ONG, Tierra Institute International, amb la idea de fomentar i facilitar oportunitats de participació a programes de mobilitat internacional, dins del tema de medi ambient i salut pública, a persones i grups amb necessitats econòmiques. Visc amb els meus fills Jordi de 17 anys i Tess de 15 anys que m’ajuden a mantenir-me jove amb un peu a Califòrnia i l’altre entre Barcelona on tenim família, amics i contactes professionals i Eivissa on anem els estius per contemplar i disfrutar del Mediterrani i de la companyia dels amics a dalt d’una muntanya. Entre altres coses, m’agrada fer activitats combinades amb el coneixement de la naturalesa, passejar, piragüisme; cuinar una bona paella amb un foc fora pels amics; compartir experiències amb els meus fills.

Secretari Pere Garriga

MARIUS CUCURNY (Vocal de Cultura) La meva aportació al Casal ha de ser dins de la línia que penso és per mi una forma de vida: promocionar la riquesa de la diversitat de cultures i llengües com a primera manifestació de qualsevol cultura per mitjà de col·laboracions amb gent i organitzacions amb diferents línies d’actuació però amb una visió semblant. Concretament, continuar i encarrilar els programes del Casal: d’ensenyament del català; d’activitats de promoció de la llengua i cultura catalanes; de construcció del pont de patrimoni històric i cultural entre Catalunya i Califòrnia.

Vaig néixer a un pis del carrer Via Augusta a Barcelona el 18 de maig de 1945. Vaig créixer dins d’una família molt unida de ceramistes industrials i vaig anar a l’escola i a la universitat de Barcelona on vaig estudiar enginyer industrial amb especialitat de Tècniques Energètiques. La meva carrera professional lligada sempre amb un interès de conèixer altres cultures, va començar el 1973 i em va portar uns anys amb empreses i projectes de tècniques de conversió i aplicació d’energies renovables a Catalunya, Balears, Noruega, Equador, Costa Rica i finalment a Califòrnia. L’any 1980 el Orange Coast College em va contractar per fer un estudi d’estalvi energètic i per iniciar un programa de formació de tècnics d’energia solar i aplicacions que va continuar fins l’any 1991. Després d’un reciclatge de formació i un MA de Bilingual Vocational Education i un MA de Spanish a CSULB, vaig continuar de professor de llengua al departament d’espanyol al Orange Coast College. Des del 1998, he tingut l’oportunitat de lligar el món de las ciències i el món de les lletres com a co-director de dos programes d’intercanvi de professorat i alumnes entre el Coast Community College District i diverses institucions acadèmiques i de formació professional a Catalunya, França, Portugal, Mèxic i Canadà finançats per organitzacions dels corresponent països.

Vocal de Cultura Màrius Cucurny

8


Casal

PERE BALSELLS (Vocal de Relacions Públiques) Crec que relacions públiques és un càrrec molt important en el qual podré ajudar a coordinar diverses activitats del Casal que involucren el tracte amb socis, la seguretat de les nostres actuacions, els contactes amb altres entitats, el treball dels estudiants becaris i altres qüestions que ajudin a la bona marxa del Casal. He estat president del Casal entre el 1992 i el 2002. En aquest nou càrrec crec que podré coordinar bé aquestes activitats amb l’objectiu de fer el funcionament de l’organització més eficient. Espero poder continuar servint al Casal.

Vocal de Relacions Públiques Pete Balsells

El nou Consell: en Màrius Cucurny, la Carme Roig, en Pere Garriga i en Pete Balsells

9


Casal Localització del centre geogràfic dels socis del Casal Com molts de vosaltres sabeu, el Casal de Catalans al Sud de Califòrnia està iniciant les gestions per adquirir un centre que serveixi de local per trobades, assemblees i altres activitats dels socis. Una de les primeres coses que cal fer per activar la compra d’un local és decidir on es situarà aquest centre. Per tal de prendre aquesta decisió de la manera més objectiva i democràtica possible, el Consell del Casal va decidir aplicar un criteri quantitatiu que situés aquest punt geogràfic en funció de la localització de cadascun dels socis integrants del Casal.

Tipus Assignat CA E J I F FJ FE EN

Descripció

P e s

Candidat Estudiant Jubilat Individual Familiar Familiar Jubilat Familiar Estudiant Entitat

0.5 1 1 1 2 2 2 0

4. Finalment es van calcular els promigs de les coordenades de l’eix d’abscisses i de l’eix d’ordenades de tots els punts.

A la figura de baix es mostra el resultat de l’aplicació d’aquest procés. El punt més al nord representa el centre geogràfic si A continuació s’expliquen en més detall els passos seguits s’inclouen tots els socis de Califòrnia, mentre que el punt més per determinar aquest punt: al sud només inclou els socis de Califòrnia que viuen al sud 1. Es va extreure de la base de dades del Casal els de Santa Bàrbara, els quals són en realitat els socis que podran codis zip de tots els socis. gaudir més sovint d’un eventual local. Evidentment, el Consell 2. Es va utilitzar un programa informàtic de GIS (Geoconsiderarà altres criteris, com l’econòmic o la facilitat de graphic Information Systems) per representar els codis comunicació, per acabar de perfilar la situació final del nou zip de cada soci en un mapa i determinar les local del Casal. Tanmateix, pensa utilitzar el resultat d’aquest coordenades geogràfiques de cada punt. càlcul matemàtic per delimitar un radi d’acció on començar a 3. Com hi ha diferents categories de socis, es va decidir buscar la millor opció. aplicar uns factors que reflectissin el major o menor pes de cada soci. El criteri de pesos establert pel Consell Marc Medrano va ser el següent: Becari Balsells postdoctoral Irvine, juny 2003.

10


Casal APLEC DE PRIMAVERA 2003

El passat diumenge 27 d’abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, el Casal va organitzar l’aplec de primavera al Rancho Domínguez. Ens vam reunir nombrosos amics del Casal que vam disfrutar una vegada més d’un dia fantàstic. Tots els presents van poder degustar les paelles que havien preparat els becaris Balsells. Al matí el pare Ramon Martí va oficiar una missa. A bans de dinar, els nens del Cau de la Mainada van oferir una representació de la llegenda de Sant Jordi que va deixar tothom bocabadat. Enhorabona als petits actors! El drac de la llegenda, molt entremaliat, espantava els més menuts que no gosaven acostar-s’hi. Els assistents vam poder contemplar també els bonics dibuixos que els nens del Cau havien fet de la llegenda de Sant Jordi. Per commemorar la diada de Sant Jordi es van vendre llibres i repartir roses. A la tarda es van ballar sardanes, es va fer la rifa en què no faltava el pernil i hi va haver jocs pels nens que van fer curses de sacs i van trencar l’olla. Tots vam passar-ho molt bé i volem agrair a l’esforç a totes aquelles persones que treballen per fer possible tan agradables trobades. Sílvia Estévez

11


Casal

El Cau AUCA DE SANT JORDI: En un poble molt llunyà la gent es va espantar... ...perquè el drac de la cova sortia i es menjava el que volia. Per poder-lo alimentar a la princesa li va tocar. Mentre el drac està esperant la princesa està plorant. Aquest drac molt afamat va a buscar el seu primer plat. Quan està a punt de clavar les dents Sant Jordi ve corrents. Una llança li va clavar i el drac va matar. De la sang que va sortir una rosa va florir. Quan la rosa li va donar de la princesa es va enamorar.

llibres i roses que es van oferir al públic assistent. Moltes gràcies a la Montse Jason, Ana Possel i Tess Cucurny i els estudiants del Golden West College i Orange Coast College per tota la feina que van fer durant la jornada!

Informe d’activitats culturals del Casal

El 26 d’abril es va fer la segona celebració anual del Dia de la terra al moll de Huntington Beach amb assistència de més de dues mil persones. Aquest any, el tema era “Aigua per la vida” i durant la jornada des de les 10 del matí fins les 3 de la tarda, es va comptar amb la participació de grups musicals de Disneylandia i Invisibly Mic’d, jocs i activitats per a nens, una exposició de vehicles elèctrics, taules amb material de difusió sobre el medi ambient de diverses organitzacions del país i també internacionals. El Casal dels Catalans va estar present també i es van promocionar las activitats del Casal, el Dia de Sant Jordi com a celebració de la cultura catalana amb

L’organització del Dia de la Terra a Huntington Beach es va fer amb la col·laboració de la Ciutat de Huntington Beach i el programa de estudis de medi ambient del Golden West College. Els patrocinadors principals van ser Poseidon Water Resources, Fieldstone Foundation, Hilton Waterfront Hotel, Ricoh Electronics Inc i Toyota of Huntington Beach.

12

El passat mes de març va començar el primer curs de català per a adults al Golden West College amb les classe impartides per la professora Antonieta Capdevila del programa de mestres


Notícies espanyols a Califòrnia. El curs de 3 hores els dissabtes al matí continuarà fins el 31 de maig. També estan anunciades les classes pel pròxim curs a començar el mes d’octubre que es faran en del departament de llengües del Golden West College.

turístics d’aquesta part del món Moltes gràcies a la Josefina Vidal per l’ntrevista amb l’Eva a la seva oficina d’editorial de La Opinión i per la volta turística del downtown històric de LA! També moltes gràcies a la Patricia Petherbridge per la seva atenció amb l’Eva i l’esplèndida i ràpida visita als llocs importants de Hollywood! Màrius Cucurny Vocal de Cultura

el Dia de la Terra

la taula del Casal

Aprofitant la visita a Califòrnia d’Eva Torrent de la Universitat de Girona que està fent una feina d’investigació sobre l’exili català a Mèxic amb col·laboració del Colegio de Jalisco, es van fer una sèrie d’activitats durant la setmana del 28 d’abril fins al 3 de maig.

Cultural Activities Report

La visita de l’Eva va ser possible gràcies a l’ajuda de Josep Maria Muria, director del Colegio de Jalisco, Pete Balsells i la col·laboració d’alguns membres del Casal. Aquesta visita es pot considerar com el primer pas concret del projecte Catalunya-California-Mexico Heritage amb col·laboració del Casal, Colegio de Jalisco, California State University Long Beach (CSULB), Golden West College (GWC) i Tierra Institute International. L’objectiu principal del projecte es la producció de material relacionat amb la pres138ncia catalana a la costa del Pacífic, especialment a Mèxic i Califòrnia. En aquest projecte participaran investigadors, professors i estudiants de Catalunya, Califòrnia i Mèxic.

The Second Annual Earth Day Expo at the Huntington Beach pier was celebrated on April 26 from 10 am to 3 pm with more than two thousand people attending. This year, the main theme was “Water for Life”, and the event featured musical entertainment by Disneyland and Invisibly Mic’d bands, games and activities for children, an electric vehicle exhibition, as well as more than forty participant’s booths presenting promotional and educational material related to Environment and Water and representing both national and international organizations. The Casal participated also promoting its activities as well as the day of Sant Jordi as a celebration of the Catalan culture providing roses and books for the public visiting the Expo. Many, many thanks to Montse Jason, Ana Possel, Tess Cucurny, and all the Golden West College and Orange Coast College for all the help during the day!

Primer es va fer un sopar amb representants de las entitats col·laboradores del projecte i durant la setmana l’Eva va fer presentacions del seu treball a CSULB, GWC i OCC convidada pels professors Shirley Mangini i Màrius Cucurny. Les presentacions del dia 3 de maig es van seguir amb un sopar al Torito de Long Beach on van assistir la Carme Roig i altres membres del Casal. Acompanyada per la Shirley i el Màrius, l’Eva va tenir l’oportunitat de conèixer a altres membres del Casal visitant la classe de català al GWC i també els llocs

13

The Earth Day Expo was organized in collaboration of the City of Huntington Beach and the Department of Environmental Studies at Golden West College. The main sponsors of the event were Poseidon Water Resources, Fieldstone Foundation, Hilton Waterfront Hotel, Ricoh Electronics Inc, and Toyota of Huntington Beach.


Notícies

to the Catalan presence in the Pacific Coast, mainly in Mexico and California. Faculty and students from Catalunya, California and Mexico will be participating in the project.

A first Catalan course for adults at GWC started in March with Antonieta Capdevila as the teacher for the classes being held weekly for three hours on Saturdays and will continue until May 31. Antonieta is also one of the Spanish faculty members participating in the US/California Spain Teacher Exchange Program. More Catalan courses have been programmed starting in October to be offered as part of the College’s Foreign Languages curriculum.

A dinner with representatives of all the participating institutions was organized. Eva Torrent presented her work at CSULB, GWC and OCC invited by professors Shirley Mangini and Marius Cucurny. The conference on May 3 was followed by a social gathering/dinner at El Torito in Long Beach, and the president of the Casal, Carma Roig, and other Casal members were also present. Eva had an opportunity to meet other members of the Casal when she visited the Catalan class at GWC, and she was able to spend a few hours touring some of the main attractions in Southern California with the company of Shirley and Marius. Thank you very much to Josefina Vidal for her time spent with Eva and Marius at her editorial office in the newspaper La Opinión, and for her guided tour of the historical downtown LA! Also, many, many thanks to Patricia Petherbridge for the time she dedicated to Eva and her wonderful and fast tour of Hollywood! Màrius Cucurny Vocal de Cultura

Several activities were organized during the week of April 28 to May 4 as a result of Eva Torrent’s visit to Southern California. Eva is a graduate student from the University of Girona writing her dissertation about the Catalan Exile in Mexico and collaborating with the Colegio de Jalisco faculty.

Entrevista a en Pere Balsells La revista Catalunya Recerca, dins la secció “Catalans arreu del món”, va publicar el passat mes de gener la següent entrevista al senyor Pere Balsells, fundador de Bal Seal Engineering Company i antic president del nostre Casal. Diu:

Pere (Pete J.) Balsells il.lustra molt bé la figura mítica del selfmade man. Nascut fa setanta-quatre anys a Barcelona, en una família humil, orfe de pare als tretze anys, marxa de Catalunya el 1947. L’empresa que va crear el 1958, la Bal Seal Engineering Company, dedicada a la fabricació i aplicació de retens, ocupa avui tretze mil metres quadrats i hi treballen gairebé Eva’s visit was made possible by the generosity of the Presi- tres-centes persones. dent of Colegio de Jalisco, Josep Maria Muria, Pete Balsells, and the participation of several members of the Casal. The Balsells no oblida el seu primer país i es resisteix a perdre les visit represents the first step in the Catalunya-California- arrels . President del Casal dels Catalans de Califòrnia, l’any Mexico Heritage project in collaboration between the Casal, 1995 va crear un programa de beques, en col·laboració amb Colegio de Jalisco, CSULB, GWC, and Tierra Institute Inter- l’Escola d’Enginyeria a Irvine i amb la Generalitat de Catalunya, national. The objective of the project is producing educa- adreçades a investigadors catalans per fer estudis tional material in the form of written texts and exhibits related postdoctorals d’enginyeria. En aquests set anys, més de seixanta persones han tingut l’oportunitat que ell no va tenir.

14


Notícies

P: La figura del mecenes, algú que a títol particular dedica una part del seu benefici o del seu patrimoni a finançar un esforç de recerca, és molt esporàdica a Catalunya. Quina és la gènesi de la seva iniciativa, de les beques Balsells? R: Va ser força simple. Volia fer alguna cosa pel país d’on vinc. Vaig haver de sortir-ne en un temps molt difícil i vaig decidir fer la meva contribució des de la meva situació actual. Vaig anar a la universitat amb la idea d’establir una col·laboració entre ells i jo. Amb la proposta de fer un donatiu vaig aconseguir que m’escoltessin. La meva contribució era, és, pagar una beca, una part de la beca. Hi contribueixo cada any amb vint mil dòlars, del total de trenta-tres mil. P: Qui en fixa els requisits? R: Han estat sempre els de la Universitat de Califòrnia; els candidats han de formar part dels seus departaments, que els han d’admetre. Ara han canviat una mica, però els primers tres o quatre anys eren totes d’enginyeria. Actualment, s’admeten de física, química o matemàtiques, sempre relacionades amb el sector d’enginyeria. P: La seva presència a Catalunya en aquests moments, a més de fer un dinar amb totes les persones que han gaudit de beques Balsells durant aquests anys, és la presentació d’una ampliació, una nova línia... R: El que hem presentat avui ho vam presentar a San Francisco amb el president Pujol i el conseller Mas-Colell. Es tracta de posar més èmfasi en les investigacions en què una universitat catalana o un soci de la indústria catalana estiguin interessats i que formin part de l’activitat de la universitat de Califòrnia. Projectes d’investigació que són força barats, perquè els duen a terme estudiants que fan el doctorat, i que creiem són d’utilitat per a la indústria catalana. El meu propòsit és ajudar a crear indústries a Catalunya basades en el lideratge de persones que han tingut ocasió de conèixer un altre món. Encara que el concepte sigui el mateix, l’aproximació que tenim als Estats Units és diferent, perquè es basa en professors que han treballat a la indústria o deixen de ser professors o treballen amb una altra persona per crear una indústria nova. Els projectes moltes vegades busquen un àngel. Molts fallen, però l’error sempre és conseqüència del risc. La variació fóra, doncs, que la recerca hauria de ser molt aplicable a la universitat, en benefici de Catalunya, en àrees de bioenginyeria o biomedicina.

P: Estades a la universitat de Califòrnia o a empreses de Califòrnia? R: A la universitat, tot i amb la possible participació d’indústries catalanes o americanes, però sempre en benefici de Catalunya. Per a nosaltres, des del punt de vista català, crec que és un bon rendiment, perquè la universitat de Califòrnia no està generalment interessada en projectes estrangers, però ells també es beneficien de la qualitat dels estudiants, pel prestigi que els suposa la disseminació de la seva recerca. Per això tenen interès a continuar. P: A la seva autobiografia, penjada a internet, explica que la seva entrada al negoci dels retens a produir-se quan va haver de dissenyar vàlvules per als míssils Atles que funcionessin a temperatures extremes... R: No hi havia res. El meu càrrec era dissenyar vàlvules i reguladors per mantenir la pressió de l’oxigen als tancs. Vaig tenir la idea d’un retén amb una molla articulada, inclinada. Durant set anys vaig treballar amb la manera de fer-ho, que encara roman en secret tècnic; ho vigilem molt. Fa quaranta anys que el guardem. Hem tingut un plet sobre això. Algú ens ho va copiar, vam anar a judici i ens va haver de pagar deu milions de dòlars. P: Continua l’empresa tenint aquest camp prioritari? R: No. Això representa ara un percentatge molt petit de que fabriquem. Ens hem ampliat a altres camps. Bombes analítiques, química, aliments. Tot allò que necessiti un retén de goma. Tot el que fem nosaltres gira al voltant d’aquesta molla, en tenim més de seixanta patents americanes registrades. A més, des de fa uns cinc anys, hem anat en una altra direcció, la biomèdica. Aplicacions de les molles en aparells aplicats en tractaments cardiovasculars i en estimulacions musculars. Aquests retens són molt petits, tenen una molla de mig mil·límetre de diàmetre. P: Com funciona el seu departament d’R+D? R: Dediquem el deu per cent de les vendes a recerca, amb unes deu persones treballant en aquest departament; sobretot enginyers, però no exclusivament. P: Les seves raons van ser molt diferents d’aquelles que tenen els qui surten avui, però encara són vàlides com a exemple viu que l’estada a l’estranger és molt important des del punt de vista professional.

15


Notícies R: Especialment fora d’Europa, perquè les maneres de treballar Naixements són molt diferents. Els americans són més individuals. O t’adaptes o et mors. A Roma, com els romans. Qui sap, potser ara no hagués marxat. Però va ser una gran aventura. I conTenim la satisfacció d’anunciar el naixement d’Emily Alexis tinua sent-ho. Landaverde, filla de la Cristina i en Merlin. L’Emily va néixer el passat 6 de maig del 2003 a les 8:30PM al Glendale Memorial Hospital de Califòrnia. Va pesar el néixer una mica més de 6 lliures i media 18 polzades. L’àvia de l’Emily ha vingut de Barcelona per ajudar als pares i l’avi vindrà també de Barcelona al juliol. En Johan Paul, que ja té cinc anys, està molt content The Henry Samueli School of Engineering amb la seva nova germaneta.

at UC Irvine launches the California-Catalunya Engineering Innovation Program

After several months of intense planning that started with a presentation to President Jordi Pujol in San Francisco in January 2002, and with the sponsorship of The Generalitat de Catalunya and Pete Balsells, Sr., the HSSoE at UCI is launching the California-Catalunya Engineering Innovation Program. This is an ambitious program, unique in its kind, whose goal is to create a University-Industry-Government Partnership that serves as a bridge for innovation in engineering and technology between California and Catalonia. The program is directed by Professor Roger Rangel and includes participation from engineering faculty members from UCI and from Catalonia, industrial partners from both California and Catalonia, and students from the Balsells-Generalitat Fellowship program.

L’ Emily Alexis Landaverde

En Jordi Domingo ens escriu: He tingut una nova néta, la Gabriella Domingo Lerman. Va néixer el passat 25 d’abril a les 11:30 pm (bastant bona hora!), i segons els pares, germana, oncles i amics que l’han vista, la Gabriella és preciosa com podem veure en la fotografia adjunta. Va pesar 7 lliures i 3 unces. Encara ningú sap del tot a qui s’assembla més, però The projects will explore new approaches to support and sus- com que té 5 dits a casa mà i dues orelles com jo, encara tinc tain innovations in the translation of research into results l’esperança que s’assembli a mi. that benefit both California and Catalonia. The long-term goal of the program is to stimulate the transformation of knowledge created at the academic level into innovations that create new wealth and build strong local, regional and inter-related national economies. Nine project proposals were submitted to the first cycle of this program and two or three will be selected during the summer for one year of support. Roger Rangel UCI Professor of Engineering and Balsells Fellowship Director

la Gabriella i la Veronica

16


Notícies Necrològica

Mor el científic David Cardús (1922-2003)

IN MEMORIAM Un home de projecció internacional

Aquesta matinada ha mort a Houston (Texas, EUA), el Dr. David Cardús, eminent científic català que actualment presidia l’American Institute for Catalan Studies, com a conseqüència de problemes cardiovasculars que patia des de Ens ha deixat el Dr. David Cardús i Pascual, científic català fa algun temps. que vivia als EUA des del 1957, que durant tota la seva vida ha desenvolupat una important labor de recerca i que va David Cardús i Pascual va néixer a Barcelona, el 6 d’agost de tenir l’oportunitat de participar en la selecció dels primers 1922. Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona astronautes del programa espacial dels EUA. A banda de la realitzà també estudis de postgrau a la Universitat de París i al seva feina com a investigador i docent, Cardús va Manchester Royal Irmay. Posteriorment es traslladà als Estats desenvolupar també una destacada activitat en favor de la Units d’Amèrica, on estudià matemàtiques a la Universitat de projecció internacional de Catalunya. El vaig conèixer fa Michigan. gairebé vint-i-cinc anys i des del primer dia em va fer la impressió que era un català universal. Rigorós, treballador, Fou un dels científics que participà en la selecció de la primera senzill i molt preocupat pel futur del nostre país, del qual feia tripulació que els Estats Units enviaren a l’espai, a principi unes anàlisis molt aprofundides, tot i residir a Houston. dels anys seixanta. Des d’aleshores que residia a Houston. Molts catalans varen descobrir la persona de Cardús quan en Joaquim Maria Puyal va dedicar-li Un tomb per la vida. Durant molts anys ha impartit docència a Baylor College of Compromès amb el seu país d’origen, al qual mai va renunciar, Medicine. També ha dirigit la Divisió de Biomatemàtiques i el el 1979 va fundar l’American Institute for Catalan Studies, programa de Rehabilitació cardíaca a l’Institut de Texas. entitat que s’ha distingit pel seu treball de projecció de la cultura i fet nacional català als EUA. Aquest institut ha estat A banda de la seva valuosa labor científica, reconeguda també l’impulsor de la Federació d’Entitats Catalanes de internacionalment, David Cardús s’ha distingit per la seva Nord-amèrica i ha editat diverses publicacions, totes en activitat de promoció de Catalunya als Estats Units. El 1979 anglès, atès que, com deia en David, “nosaltres hem de va fundar The American Institute for Catalan Studies, entitat treballar en la llengua del país que ens acull perquè els nord- des de la qual ha publicat diversos llibres de temàtica catalana americans coneguin la nostra existència”. Destaquen el adreçat al públic dels Estats Units i ha impulsat la Federació butlletí Catalonia Today i diversos llibres. Ell estava d’Entitats Catalanes de Nordamèrica. Era, també, vicepresident especialment orgullós d’haver editat The Catalan Nation de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). and Its People , de Josep Carner Ribalta. Fundador i vicepresident de la Federació Internacional Ha rebut nombroses condecoracions i premis, tant als Estats d’Entitats Catalanes (FIEC), era també membre del Consell Units, com a Catalunya i d’altres parts del món. de les Comunitats Catalanes. Tot i la precària salut, la seva responsabilitat envers el país el va fer desplaçar-se fins a Barcelona, 2 de juny de 2003 Barcelona, el novembre de l’any passat, per assistir a la reunió anual d’aquest organisme. Aquesta fou la darrera estada a Federació Internacional d’Entitats Catalanes, Secretaria Catalunya. I l’última activitat pública, la celebració del Sant General Jordi i el Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2003, a Ronda Universitat, 7, 08007 Barcelona Houston. Telèfon: +34-934123294, Fax: +34-934126871 E.Mail: fiec@retemail.es

Publicat al diari Avui el dia 3 de juny de 2003.

Xavier Tudela Secretari general de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes

17


Articles La revista Scientific American del passat mes de maig de 2003 inclou un suplement publicitari especial de la Generalitat de Catalunya sobre la recerca a Catalunya. Pels interessats, en reproduïm la introducció.

CATALONIA: PASSION FOR KNOWLEDGE Catalonia, a Land with its own History and Language Located at the heart of the northwestern Mediterranean arc, Catalonia is a nation with a strong personality, proud of its language and heritage and caring as few others for its customs and traditions. The Catalan language, although spoken by about 7 million people, is the nineteenth most used in the Internet.

The capital of Catalonia is Barcelona, a city renowned for its abundance of skilled human resources, good infrastructures and excellent standard of living. These all combine to make it one of the top cities for knowledge-based activities and an outstanding business location. Catalonia, a Dynamic Economic Area Over the last years, average GDP growth in Catalonia has been larger than in the EU (European Union). In 2001, the GDP of Catalonia was about D125 billion, equivalent to that of Finland. In terms of GDP per capita, Catalonia has a level similar to that of the United Kingdom or the average for the EU. Over the last two centuries, the Catalan economy has been the powerhouse of Spain. Nowadays, Catalan production accounts for 19% of Spanish GDP. It has a highly qualified labor force: the percentage of the population with post-secondary education in Catalonia is above the EU average.

The industrial sector is predominant in the Catalan economy Catalonia is an “autonomous community” within Spain. The (28.2% of the gross value added-GVA). Leading sub-sectors Generalitat de Catalunya is the political institution that holds are: automotive, food, logistics, electronics, pharmaceutical, the self-governing powers guaranteed by the Spanish Conchemical and petrochemical industries and information and stitution and the Catalan Statute of Autonomy. communication technologies. The service sector has steadily grown in importance (62% of GVA). Nowadays, Catalonia is Catalonia covers a total surface area of 31.9 thousand square very competitive for design, R&D , organization of internakilometers, an area similar to Belgium, Baden-Württemberg in tional conferences and congresses, new technologies and Germany or Maryland in the USA. The population of Catalonia high added-value business services such as shared-service is 6.4 million inhabitants, comparable to Denmark or Massacenters. chusetts in the USA. The population and territory of Catalonia represent 15.4% and 6.3% respectively of the total of Spain.

R&D expenditure R&D expenditure as % of GDP Business R&D exp. As a % of GDP R&D personnel in FTE (full time equiv.) R&D&I expenditure as % of GDP High tech manuf. international exports Employed in med/high tech manuf. Pop. with post-secondary education

Units million % % 1,000 FTE % % total exports % total employment % of 25-64 years age class

18

Catalonia 1,334 1.10 0.70 26 2.78 10.9 9.5 23.7

Spain 6,227 0.96 0.47 126 2.12 8.1 5.5 22.7

EU-15 160,926 1.94 1.28 1,623 Na Na 7.6 21.2


Articles Catalonia is one of the main tourist destinations in the world, The R&D and Innovation System in Catalonia and the Catalan tourism industry is renowned for its top- Catalonia has an extensive network of private and public requality services. search institutions. The Catalan System of Science and Technology is formed by the universities, the public research cenOver the last years, a highly positive evolution of the foreign ters promoted by the Autonomous and Local Administratrade balance has led to a rapid process of internationaliza- tions (including those of the public health services), the pubtion of the Catalan economy, which is by now a highly open lic research centers promoted by the Spanish government one. Its foreign trade of goods and services exceeds its GDP. and the R&D departments of private firms. The private sector There are over 3,000 foreign companies established in accounts for two-thirds of R&D expenditure in Catalonia. Catalonia, as well as a mature and efficient network of small and medium-sized innovative firms. The R&D expenditure has more than quintupled in the last 15 years, growing at an annual rate of more than 12% between Catalonia: Platform of Knowledge 1987 and 2001. This is very significant, as one of the engines Words of Minister Andreu Mas-Colell (Minister for Universi- of Catalan growth lies in its export sector’s competitiveness, ties, Research and the Information Society of the Govern- which is increasingly based in the ability to generate new ment of Catalonia; former Economics professor at Harvard products and processes (that is to say, in research, developUniversity): “In R&D, Catalonia aspires to be a front-line ment and innovation). contributor to the emerging European Research Area. The experience of the last quarter of the twentieth century tells A Modern and Extensive University System us that this is possible. All the indicators of R&D activity The Catalan University System provides, year after year, a point out that, over this period, the research carried out in well-educated and technologically skilled population of graduCatalonia has increased very substantially, both in quan- ates. Catalonia has seven public universities, one distance tity and in quality. We have seen the emergence of dozens of learning university and three private universities. They are new centers and of hundreds of new research groups and spread all over the territory. There were 230,000 students for networks. We are not yet there, but we are well on the way. the 2000-01 academic year, including Ph.D. research students. And without any doubt we’ll get there.” The number of university professors is around 14,600.

Population Surface Density Active Population Activity Rate Employment By sector 1. Agriculture 2. Industry and Construction 3. Services GDP at current prices GDP per capita GDP per capita (PPS)

Units million 1,000 km2 Inh./km2 million % million

Catalonia 6.4 32 199 2.7 53.1 2.5

Spain 41 506 81 17 51.6 14.8

EU-15 376 3,236 117 174 55.4 158.4

% of total employment % of total employment % of total employment billion thousand EU=100

2.7 38.9 58.4 125.0 19.7 99

6.6 31.2 62.2 651.6 15.8 82

4.3 26.4 69.3 8,813 23.4 100

19


Articles Most Catalan universities have promoted science and techUNA UNIVERSITAT CATALANA nology parks, associated in the XPCAT network COMME IL FAUT (www.xpcat.com). These parks bring together universities, firms and research centers in order to foster interdisciplinary research and promote the transfer of know-how and technolPer a molts catalans el nom de Pompeu Fabra evoca imatges ogy from the academic to the business sector. d’una gramàtica catalana i un diccionari català. En realitat ell fou qui salvà la llengua catalana estandarditzada d’esdevenir A Modern R&D Infrastructure Adapted to the Socio-ecoun patois amb el seu treball infatigable composant la gramàtica nomic Environment i el diccionari catalans abans del 1936. Així ens deixà un Some fields of scientific knowledge and research-especially monument lingüístic que ens ajudà a passar el malson de biomedical and natural sciences-have a long tradition in l’opressió franquista resolta a destruir la llengua i cultura Catalonia. They continue bearing excellent fruits and are now catalanes. Per tant, és escaient que el nom de Pompeu Fabra accompanied by such fields as genomics, microelectronics, s’hagi donat a una de les noves universitats sorgides en el material sciences and telecommunications. Biomedical repost-franquisme. search, in particular, is one of the leading areas of Catalan research. Jo no conec l’estat actual de les universitats a Catalunya. Els meus darrers contactes foren en el 1975 i 1977 quan m’invitaren The 3rd Research Plan for Catalonia (2001-2004) anticipates com a professor vis itant d’Enginyeria Biomcdica a dues several guidelines of the Sixth European Union Research and universitats a Barcelona. Després he vist amb molt entusiasme Development Framework Program. The Research Centers Proels progressos fets en la meva especialitat de Medicina Nuclear gram, one of the core elements of the 3rd Research Plan, aims reflectits amb nombroses publicacions en les més prestigioses to set up centers that will work in key research areas for revistes nord-americanes per investigadors catalans — Catalonia, and that will be able to participate in the networks alguns d’ells bon amics meus— a l’hospital de la Vall of excellence promoted in the context of the European Red’Hebron, al de Sant Pau, etc. search Area. Per tant, és de gran interès un article aparegut no fa gaire en The Chronicle of Higher Education , una revista hebdomadària que és la primera font de notícies per a professors i administradors a Universitats i “Colleges” a NordAmèrica. L’autor, F X Rocca[1] comenta com en 12 anys d’existència la Universitat Pompeu Fabra [UPF] ha guanyat una reputació internacional. Les places per a estudiants són disputadíssimes (8 sol·licituds per a cada lloc), els estudiants es graduen com a 2 anys abans que a les altres universitats a Espanya i troben càrrecs i col·locacions ràpidament. El departament d’Econòmiques ha obtingut el rang de12 a Europa en un estudi finançat per l’European Economic Association. Altres departaments són, o estan vora, al cim dins Catalunya. La UPF és la universitat més “internacionalitzada” a Espanya amb un 30 per cent dels estudiants pel doctorat provenint de The Catalan R&D system has received a significant recent l’estranger, i varis programes ensenyats exclusivament en boost by an agreement reached between the Government of anglès. Catalonia and the Spanish Central Government to build a latest generation synchrotron light source near Barcelona. This L’estel·lar ascens de la UPF es degut a dos factors: 1) una new large scientific installation should represent a major techinversió financera considerable per part de la Generalitat que nological opportunity for the entire Southern European sciha resultat en la UPF essent la universitat més ben finançada entific community. a Espanya rebent $6000 anuals per estudiant, com el doble de la mitjana a Espanya; i 2) els esforços d’un grup, petit encara, For further information: dursi.gencat.net de docents i administradors universitaris encaminats a departirThe setting up of these research centers involves the collaboration of the relevant Ministry or Departments of the Government of Catalonia, with the universities, research centers and firms in the corresponding sector. Sources of funding also include the Spanish Central Government, the European Union and the private sector. They incorporate largescale infrastructures, equipment and a critical mass of research personnel and technology experts. They are also actively involved in the training of human resources. Almost all of them belong to the ACER (Catalan Association of Research Centers). Additionally, there is a network of 80 centers of Technology Innovation (Xarxa IT) aimed towards technology transfer activities.

20


Articles se de la pràctica rutinària petrificant en les universitats espanyoles. Els edificis de la UPF son transformacions d’estructures abandonades o poc usades com una caserna militar i una estació de tren. Els estudiants de primers anys obtenen experiència amb tota mena d’equip científic: tecnologia computeril, microscopi electrònic, etc. Nogensmenys, tot això ha causat relacions a voltes una mica agres amb altres universitats, àdhuc a Catalunya, ja que la UPF ha estat acusada d’elitisme a conseqüència de l’abundant subvenció i el relativament baix nombre d’estudiants (10000 comparat amb 67000 a la tradicional Universitat de Barcelona, la segona més gran a Espanya). També s’han fet al·legacions que malgrat que la UPF està oberta a tots els estudiants “qualsevol que sia l’origen, classe social o estat econòmic”, el fet que la UPF té un full-day programa, en comptes del mig dia que és normal a les universitats d’Espanya, va en detriment dels estudiants amb mitjans humils que han de treballar per les tardes. Però precisament això ha permès accelerar amb dos anys l’acabament de carrera. Les beques atorgades pel govern central no arriben més que a 15 per cent dels estudiants de la UPF —la mitjana a Espanya— un percentatge moltíssim inferior al de la Unió Europea de 40 per cent. Tant significant com el programa full-day ha estat la instauració dels cursos basats en trimestres. Tradicionalment a la universitat espanyola hi ha el sistema de cursos que duren un any, si bé en realitat només són 8 mesos! — d’octubre a maig. La UPF fou la primera en canviar-ho. La forma accelerada de cursos trimestrals o semestrals ha resultat consegüentment en una reforma pedagògica marcada i ha canviat la mentalitat dels professors: ara han d’ensenyar el que és fonamental en l’assignatura: per exemple, els estudiants de Dret no tenen perquè saber de memòria tots els articles dels codis legals, sinó que tenen un coneixement general de les lleis més ampli i saben com i a on trobar els articles dels codis. N’és adient explicar ací que el filòsof català Jaume Balmes, molts cops menyspreat, ja havia puntualitzat fa més de 150 anys els defectes de la universitat espanyola en varis dels seus escrits advocant l’estudi en intensitat d’un sol ram de la ciència en comptes d’inutilitzar-se un llegint massa llibres, manuals o enciclopèdies [2a]. Un “no ha de limitar-se a saber els llibres, cal que conegui les coses”[2b]. I encara més: “El veritable mètode d’estudiar és llegir poc, escollir bons autors, i pensar molt. Si ens confinem a conèixer el que hi ha en els llibres, les ciències no avançarien mai ni un pas. Cal aprendre

el que altres no han conegut”[3]. Un altre defecte de les universitats a Espanya ha estat el fet que el personal docent roman estàtic un cop cadascú ha trobat un lloc a una universitat. Precisament els moviments de professorat reporten un bescanvi d’idees i expertesa que són els distintius del progrés científic. La UPF té normes contra l’“in-breeding”. Molts departaments (Econòmiques, Sanitat, Ciències) anuncien tots els càrrecs vacants internacionalment i fan els nomenaments d’acord amb recomanacions d’un comitè extern, i més a més hi ha regulacions en contra d’acceptar els doctorats de la UPF. Els dirigents de la UPF no reconeixen cap originalitat en aquest modus operandi, sinó que admeten haver adoptat el sistema americà, en gran mesura degut a que molts professors de la facultat d’Econòmiques són graduats als EUA. Als estudiants els hi agrada aquest model universitari, perquè els hi permet transferir-se a universitats americanes després d’un any, de tal manera que en els darrers 5 anys estudiants d’Econòmiques han sortit per a acabar llur doctorat a Harvard University, Massachusetts Institute of Technology i University of Chicago entre altres. La Generalitat requereix l’ús exclusiu de l’anglès en els programes subvencionats per la International Graduate School of Catalonia, que no és una escola sinó un sistema becari per a atreure estudiants estrangers a les universitats a Catalunya. Al menys un terç dels estudiants en aquest programa han d’ésser no-espanyols. Àdhuc els estudiants a la UPF tenen l’opció d’estudiar Econòmiques en el llenguatge internacional dels businesses. Els organitzadors al començament tenien por que cap d’aquests estudiants voldrien prendre les classes en anglès…, però fou tot al contrari: tothom s’hi inscriví!. N’hi ha tant de competició que ara espai en aquestes classes és només reservat per als estudiants amb la més alta mitjana de nota escolar L’autor de l’article[ 1 ] reflexiona sobre la ironia que una universitat anomenada en pro d’un pioner en lingüística catalana i finançada per un governament determinat a fer reviure la llengua catalana, un cop tan castigada, ara duu a terme molt del seu ensenyament i recerca d’alt nivell en una llengua estrangera. Però ací no hi ha cap problema: els catalanoparlants no se senten amenaçats per l’anglès, mentre que abans ho eren pel castellà. I malgrat aquesta excursió cap a l’anglès, el fet roman que el 72 per cent de classes es donen en català. No cal dir que el castellà també s’hi filtra.

21


Articles En realitat, les objeccions a certs ensenyaments donats directament en anglès vindrien de la gent curta de gambals. Cal sinó recordar que no fa gaire segles les classes a les universitats es donaven en llatí malgrat que els diferents idiomes europeus eren ja llengües literàries. L’anglès s’ha imposat com a mitjà universal de comunicació cultural, científica i escolar per els avenços fets als països on normalment es parla l’anglès, per la seva simplicitat sintàctica —però no fonètica!!— i per influència política a l’orbe.

Nota d’agraïment: és per al Doctor Glenn Foster, professor de Cardiologia a Loma Linda University School of Medicine, amic meu i admirador personal de Catalunya, qui em proporcionà l’article de F X Rocca.

Contrasta aquesta situació amb la que nosaltres vivíem com estudiants en la post-guerra civil: mentre esperàvem dins l’aula el professor parlàvem en català entre nosaltres de futbol, espectacles, noies, etc; de sobte entrava el professor, tots ens posàvem drets amb un silenci sepulcral, llavors el professor amb “el brazo levantado” deia “Franco, Franco, Franco, Arriba España” i començava a deslliurar el “rotllo” en castellano. Alguns professors no dominaven bé el castellà perquè havien estudiat en català en el breu període 1931-39, però d’alguna forma havien arribat a la zona franquista durant la guerra civil i “llurs pecats els hi foren perdonats”. Llavors ells “castellanitzaven” els mots catalans durant llur ensenyament. Jo me’n recordo especialment d’un catedràtic, per cert molt bona persona i que influí molt sobre mi, qui sempre deia “escasedad” volent dir escasez. La diferència essencial és que ara els estudiants accepten/volen l’ensenyament en anglès; llavors ens l’hi imposaven sobre nosaltres.

[2] J Balmes, El Criteri, Editorial Selecta, Barcelona, 1948: (a) cap xxii; (b) cap xviii.

En resumides comptes, el nacionalisme català te un caire cosmopolita, sense dubte lligat a la llarga tradició de comerç ultramarí a Catalunya, que el motiva a mirar fora per a afirmarse. Això n’és com un professor ho posà: “el prestigi internacional obtingut per la UPF és el millor camí per a promoure cultura catalana”[1]. I per a cloure cal fer esment d’un detall interessant i colpidor: en un racó del patí d’un dels edificis de la UPF hi ha una taula rodona de vidre com d’uns 4 metres en diàmetre i mig metre d’alçada. Un raig de llum des de dins es mou…com la busca d’un rellotge passant contínuament per les incripcions sobre el vidre: són com 120 noms de professors d’universitat obligats a l’atur o forçats a emigrar a l’acabament de la Guerra Civil d’Espanya el 1939.

Bibliografia succinta: [1] F X Rocca, A young university in the old world, Chronicle of Higher Education: vol 49, num 11, p 40A, 2002.

[3] J Balmes, Protestantism and Catholicity compared in

Fe d’errades

En el passat Butlletí d’Hivern faltava incloure el següent paràgraf de l’article Una Obra de Gaudí per a reemplaçar les Twin Towers? d’en Josep Llauradó. Els editors lamentem l’errada i publiquem a continuació el comentari amb què l’autor acabava l’article:

...Regracio la distingida amiga Dolores Little Penk, resident a Boston i admiradora de Gaudí, per haver-me tramès l’article de Glenn Collins al NYT en el que he basat aquest comentari. Com a detall curiós: en el curs de la preparació d’aquest comentari, he revisat en el Diccionari Manual de la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans les mides en peus: resulta que el “peu anglosaxó”, abreviat ft, és equivalent a 30,48 cm. A Catalunya abans de la introducció del sistema mètric la mida d’un “peu” variava a diferents localitats. A Barcelona era equivalent a una sisena part de la cana, o sia 25,93 cm. Per als que col·leccionin antigalles: 1 cana = 8 pams = 6 peus = 2 passos = 1,556 m a Barcelona.

Josep G LLauradó

SI TENIU UNA FOTOGRAFIA INTERESSANT, ENVIEU-LA AL BUTLLETÍ AMB UNA PETITA EXPLICACIÓ I US LA PUBLICAREM

22


Altres Coca de Sant Joan

T’agrada caminar? Doncs anima’t i forma part de les caminades mensuals que el Casal organitza. Aquest últim trimestre hem fet dues caminades i una tercera que es va suspendre per la pluja. La primera caminada va ser a la vora de les platges de Hermosa Beach i Palos Verdes, l’altra va ser per les muntanyes de San Gabriel. La idea era d’arribar a un pont que es diu “Bridge to Nowhere” però no hi vàrem arribar, degut que s’havia de travessar el riu vàries vegades i no anàvem prou preparats. Va fer un dia preciós, la muntanya estava verda i amb moltes flors silvestres i el riu San Gabriel portava molta aigua. Va ser una experiència molt maca.

Ingredients: 3 tasses de farina 3 ous 2 culleradetes de llevat en pols (baking soda powder) 2 tasses de sucre 1 tassa de llet 1 tassa d’oli vegetal una culleradeta de raspadura de llimona pinyons fruita confitada

Barrejar tots els ingredients fins que estigui ben batut i la Saps d’algun lloc interessant per anar-hi a caminar? Ens ho massa quedi ben suau.Agafar una plata i untar-la amb mantega pots dir: envia un correu electrònic a Tamariu@aol.com o i escampar-hi una mica de farina perquè no s’enganxi. P o s a r truqueu al (562) 927 1764 després de les 6 del vespre. tota la massa a la plata, escampar els pinyons, la fruita confitada tallada a trossets i empolvorar per sobre amb sucre. Posar-ho al forn a 325 durant 30 minuts més o menys o fins que estigui daurada. Es deixa reposar una estona i ja es pot menjar. Disfruteu-la com a postre, berenar, o per esmorzar. Aquesta és la recepta que fa servir la Teresa Wrobleski per fer les coques de Sant Joan cada any pel Casal. Gràcies Teresa!

El Molt Honorable President de la Generalitat Jordi Pujol, la Donna Dawson i en Pere Balsells

23


La Veu del Pere Balsells

MEDALLA PRESIDENT MACIÀ

On February 21, 2003 I had the honor of being received by the President of Catalonia, the Honorable Jordi Pujol. We waited for him in an office, which was relatively large - Donna Dawson and a friend, Assumpta Sendra accompanied me. Upon entering the room, he saw me and yelled Hola Balsells. I was somewhat taken aback because I didn’t expect such a show of friendship, since I don’t know him that well, although I had met him in San Francisco and I had talked to him briefly the night before during the ceremony honoring me and many other recipients of the Medal President Macià. The meeting was rather brief (approximately 10 minutes) and he expressed a tremendous amount of interest about my points of view concerning the rift between the United States and Europe - in particular, France and Germany. He also asked me about the impending war in Iraq. He then gave me a copy of the speech that he had presented at George Washington University a week before in which he expressed tremendous friendship towards the United States but concerned about the rift that was occurring, which could affect the relationship between Europe and the U.S. Then he asked me about the Balsells Fellowship and I indicated that we are extremely pleased with the success and the benefit derived to the many students that participate in it, which in turn would enhance the economic value of Catalonia. Then he asked me about the forthcoming research and development program between UCI and the Generalitat, and I pointed out that I think that would be a great success, since that would also benefit the students in Catalonia in general. He was extremely pleased and thanked me for the effort in that direction. I expressed that a great deal of the effort was due in part to Professor Roger Rangel at UCI, who has been instrumental in moving these different programs forward. I find him very caring about Catalonia and the projection that Catalonia has within Europe and to a certain degree in other countries. I expressed my congratulations at the years of service to Catalonia and I wished him well in the future.

Pete Balsells

Les despeses de publicació dels butlletins del 2003 han sigut en part subvencionades en col.laboració amb la Direcció General de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

El Butlletí som: Pere Garriga, editor en cap i redactor. Sílvia Estévez i Albert Mercadé, editors. butlleticasal@yahoo.com Les opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles.

Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de: Carme Roig, Marc Medrano, Josep Llauradó, Màrius Cucurny, Roger Rangel i Pete Balsells qui ha fet sentir la seva veu.

24


Butlletí 61