a té aquesta donzella edat de matria a penes trenta anys que a Barcelona, Quant herois deellacompte guerra queque tantestinc, provesjade valor ni, que,alssegons s dubte la ciutat de major vida intel·lectual havien els uns moriren al camp de batalla; els altres sa delsdonat, 12 anys..” Catalunya, la dona literata hi era vista acabaren els seus dies a l’exili; en Bach escavalcà, i, anant a peui laaltres, sevacommercè mb marcada prevenció. Tant és així, que jo, desep, Roda, foren penjats com cova a traïdors i lladresfou alt d'una paret seca cercaren alguna secreta onper haver ranthome llarg temps, segonsfet amb qui immensa parlava, un que m’ha una uitat per lai pàtria Déu els perdoni. çat, al independència. cap detrobaren temps, oguessin amagar, i .. en una, Déu a tots els esforços possibles per amagar les Escric. Escric i no arribo ada, es diu Francisco Franco. lsón doni glòria, així comfantasia també atemor, ladures, seva terra” viu la munt les pedres uí entraren amb molta arris“No liarribant quedava perclaus; a aquell home més ves afeccions, a consultar el confessor, mat he donades totes les poder comunicar la i gran havia tot el que ell representava (Vigatans i botiflers, 1878-1879) a uniformització. gant per les llivanyes t-se al que perillun de menyspreu les bèsties feres per una enferestit que en vintde veritat cometia una falta en donar al “Jardins volia i tremootes lesliteratura seves, arreja de sensacions que EscriptoresCatalanes aures, meva vida, no sols destruint els ò aquesta és només trobí el vell drac pròpia i-quatre hores s’enverinà d’una gran bic les meves produccions.” lor d’estrelles en la nit es Però resta una cambra oldria poder comunicar. depaus. la meva existència, sinó Afins i nològica. I és que ara aferrissat.” violència.(..) Ja enesaquell estat la vida clara. Ara només del fons aant vida denostre debò no hi que arriba ladel meva conducta, ja no part cerenpodríem comú se li dels tornà intolerable.... De pero la foscor rar no ingú. Intents, proves. Ashauria estat la condemna ,om l'emotiva, s'hasense dia.. se sentia més tranquil.la, però a teus braços” us segons. “ aigs. sme.” Escaramusses envolupat molt poc. d’indi les nits,ésen el la fosca iastut”. en el recatament ioux que més mòria, 1987) escàs fruit d'aquest llitconfiança matrimonial, les seves tortures de ladel bella
Institut Català de les Dones Pl. Pere Coromines, 1, 08001 Barcelona Telf: 93 495 16 00 www.gencat.net/icdona icd.presidencia@gencat.net
OFICINES D'INFORMACIÓ:
“..; en aqueix sentit que us fa ésser liberals i tolerants, serens i equitatius per naturalesa; que us fa considerar la dona, no com un moble d’ús particular o una bestioleta silvestre en l’ordre privat i com un competidor avorrible en lo professional, sinó com una bona companya, en totes ocasions; ja companya lliure, ja companya comanditària, segons tingui o no lligament amb vosaltres; és a dir, que us la fa considerar com un ésser parell a vosaltres i com a vosaltres digne de consideració sempre que com a individu la mereixi.”
Pietat, marit, que els mals que em deu, passo sofrint, i doncs torneu que cap tresor no val un cor que per vos mor, amb amorosa pensa." (Cançoneret de Ripoll, primera meitat del s. XIV)
(Vita Christi. Ed pòstuma 1497)
“Quant als herois de la guerra que tantes proves de valor havien donat, els uns moriren al camp de batalla; els altres acabaren els seus dies a l’exili; i altres, com en Bach de Roda, foren penjats com a traïdors i lladres per haver lluitat per la pàtria independència. Déu els perdoni. Déu els doni glòria, així com també a la seva terra” (Vigatans i botiflers, 1878-1879)
M. Antònia Salvà i Ripoll (1869-1958)
“Fa a penes trenta anys que a Barcelona, sens dubte la ciutat de major vida intel·lectual de Catalunya, la dona literata hi era vista amb marcada prevenció. Tant és així, que jo, durant llarg temps, segons amb qui parlava, feia tots els esforços possibles per amagar les meves afeccions, arribant a consultar el confessor, si de veritat cometia una falta en donar al púbic les meves produccions.” (Estudi feminista, 1909)
Després de guanyar el seu primer premi amb un monòleg teatral sobre un infanticidi i esdevenir ferotgement criticada, Caterina Albert, filla d’uns propietaris rurals de l’Escala, decidí adoptar el pseudònim de Víctor Català. Rera aquesta màscara literària masculina no només aconseguí un gran èxit com a prosista i novel·lista, sinó que, i un cop descobert que es tractava d’una dona, ocultà la seva vida i difongué d’ella mateixa la imatge d’una soltera, abocada a la hisenda i a la literatura, que no sortia gairebé mai de casa. La memòria, però, dels escalencs, contradiu aquesta llegenda. A més d’una excel·lent narradora (Drames rurals, Ombrívoles, La mare Balena...), és la iniciadora amb Solitud de la novel·la catalana moderna i la novel·lista més important del segle XX, juntament amb Mercè Rodoreda. “No li quedava per a aquell home més que un menyspreu enferestit que en vint-i-quatre hores s’enverinà d’una gran violència.(..) Ja en aquell estat la vida en comú se li tornà intolerable.... De dia.. se sentia més tranquil·la, però a les nits, en la fosca i en el recatament del llit matrimonial, les seves tortures arribaven a no tenir terme.” (Solitud. 1905)
Es quedà sense mare quan només tenia un any. Fou llavors que el seu pare, influent i ric propietari mallorquí, decidí enviar-la amb unes parentes a Llucmajor. En aquest ambient la petita Maria Antònia aprengué la poesia popular de mà de la seva dida i tingué accés a la poesia més moderna de l’època. Aquests dos factors, tradició i modernitat, influïren en la seva poesia, arrel de la qual se la considera la primera poeta catalana moderna. Encara que realitzà alguns viatges, com el que féu amb Costa i Llobera a Terra Santa; i encara que fou aclamada per poetes com Carner, Maria Antònia dugué una vida retirada i rural a Mallorca on es dedicà a la poesia i a la traducció, art en el qual també excel·lí. ELL ÉS A CUBA
Passarà el temps de sembrar, l’herba colgarà les soques, el favar traurà bajoques i mon bé no tornarà.
Cada hora passa més llarga, cada dia més cruel… Terra de la canyamel, terra de la mort amarga! (LLuneta del pagès 1952)
Els somnis es van fer realitat i Aurora Bertrana va abandonar aviat la seva Girona natal i va viure moltes de les aventures que somiava, amb una existència ben diferent a la destinada a les dones del seu temps. Va estudiar música a Ginebra i va treballar en una orquestra de senyoretes, va actuar en hotels dels Alps i, també, en locals dels baixos fons de Barcelona. Tocava el violoncel i va ser fundadora del primer quartet femení de jazz a Europa. El 1926 va viure una temporada a Tahití i, allí, recollint les seves impressions dels mars del sud, va iniciar la seva trajectòria com a escriptora. De tornada l’any 1930 a Barcelona, va col.laborar en nombrosos diaris i revistes, va viatjar al Marroc per fer un llibre reportatge i va tenir una intensa activitat pública i política durant la II República. Exiliada el 1939 a Suïssa, on va ajudar la resistència francesa contra el nazisme, va viure amb moltes dificultats econòmiques, però no va deixar mai d’escriure contes i novel·les fins a la seva mort. I és autora, per exemple, d’una de les primeres novel·les sobre el fenomen del turisme, Vent de grop (1967).
”..dalt d'una paret seca fou llançat, i al cap de temps, damunt les pedres dures, furgant per les llivanyes i juntures, trobí el vell drac encara aferrissat.”
“Mentre la mare em preparava a fer de senyoreta pobra amb dignitat, jo no somiava sinó a viure aventures. Sentia avidesa de viure, de veure món, de sortir d’una manera o altra d’aquell cercle familiar i provincià. El que en definitiva volia no ho sabia del cert. M’hauria costat molt de definir-ho.”
(El Retorn 1934)
(Memòries)
D'UN CACTUS
Foto: “Paradisos Oceànics” (1939). Ed. Proa. Barcelona
Dolors Monserdà tingué una participació molt activa en la vida cultural catalana de les darreres dècades del segle XIX i les primeres del segle XX. Fou autora d’una obra literària prolífica i variada en diversos gèneres. Va ser repetidament premiada en els Jocs Florals i fou una de les primeres dones periodistes del nostre país, col·laborant i dirigint també diaris i revistes. La seva obra novel·lística és extensa i és una de les primeres teòriques del feminisme a Catalunya. Des de la seva condició de dona de la burgesia catalana, conservadora i catòlica, escrivia sobre les dones i per a les dones, amb uns missatges i uns models concrets, conscient que els seus textos eren un vehicle de transmissió ideològica. El seu feminisme, dins d’aquestes coordenades de “Llar, Art, Pàtria i Déu”, incidia en l’educació de les dones i la seva capacitat intel·lectual, però no es qüestionava l’ordre social existent.
Aurora Bertrana i Salazar (1899-1974) Foto: Fototeca.cat -M.Manent
Caterina Albert i Paradís Víctor Català (1869-1966) Foto: Lluís Albert. Museu-Arxiu Victor Català de L’Escala
“ I ja té aquesta donzella edat de matrimoni, que, segons el compte que tinc, ja passa dels 12 anys..” “.. descavalcà, i, anant a peu la seva mercè i Josep, cercaren alguna cova secreta on es poguessin amagar, i .. en trobaren una, i aquí entraren amb molta temor, arriscant-se al perill de les bèsties feres per fugir de la malícia i la fúria dels homes.”
Pilar Maspons i Labrós va ser una escriptora de la Renaixença catalana amb una gran activitat entre 1865 i 1882. Influïda per les tendències d’aquest moviment, per un Romanticisme de caire medieval, patriòtic i tradicionalista, va triar el pseudònim de Maria de Bell-lloch per firmar algunes de les seves obres. Es va donar a conèixer com a poeta i va publicar en nombroses revistes de l’època. Fou també una de les primeres dones folkloristes, que va fer treball de camp i va recollir i transcriure llegendes i narracions etnogràfiques que després va recrear i editar. I, sobretot, Pilar Maspons fou la primera autora documentada que va publicar una novel·la en la literatura catalana contemporània, Vigatans i botiflers (oferta per fascicles entre 1878-1879), ambientada durant la guerra de Successió (1705-1714), la qual va significar la pèrdua de les llibertats polítiques i culturals de Catalunya.
Dolors Monserdà i Vidal (1845-1919) Foto: Calendari ICD. Barcelona, 19??
La nostra primera novel·lista, Lionor de Villena fou filla il·legítima d’un parent proper del rei, Enrique de Villena, de qui deien que era un creador de bastards. Els seus parents reials, desitjosos de treure-la del mig de la cort, la ingressaren al convent de la Trinitat de València. Allí prengué el nom d’Isabel de Villena, fou nomenada abadessa i esdevingué el personatge més influent de la València del segle XV. Va escriure una novel·la sobre dones al voltant de la vida de Crist.
Del llibre Vita Christi, 1497
Fragment de la miniatura del llibre de Jaume Marquilles Comentari als usatges, pintat per Bernat Martorell
i bé em podria estar acabant per vós, que amo i desitjo tant; "que tant em triga l’abraçar i el raonar i tot s’esmuny quan penso que anat us n’heu i no torneu i que sou lluny, desesperat em viu el cor: per poc no mor si en breu no en té guarença!
Pilar Maspons i Labrós Maria de Bell-lloch (1841-1907)
Isabel de Villena (1430-1490)
Foto: Llibre Les Cinc Branques. Barcelona, 1975
La Reina de Mallorca (1320-1372)
L’exposició Una literatura pròpia és el reconeixement de l’Institut Català de les Dones a les aportacions que algunes escriptores han fet a la literatura catalana i universal. Amb les seves obres aquestes autores han experimentat nous llenguatges i noves representacions, i han transformat les maneres de dir i de dir-nos.
Lleida Telf: 973 28 11 93 icdlle.presidencia@gencat.net
Girona Telf: 972 41 29 90 icdgi.presidencia@gencat.net
Tarragona Telf: 977 24 13 04 icdtar.presidencia@gencat.net
Terres de l’Ebre Telf: 977 44 47 58 icdtee.presidencia@gencat.net
Víctor Català. De Civisme i Civilitat. Discurs dels Jocs Florals de l’any 1917. Obres Completes. Ed. Selecta 1951.
Es tracta segurament de Violant de Vilaragut, segona esposa de l’últim rei de Mallorca. Regnà només durant 3 anys mentre el seu marit, lluny d’ella, intentava endebades recuperar les terres. A la mort del seu marit fou feta presonera.
Barcelona Telf: 93 317 92 91 icdbcn.presidencia@gencat.net
CANÇÓ DE LA BELLA CONFIANÇA
“A l'amat he donades totes les claus; jo tinc totes les seves, i fem les paus. Però resta una cambra al fons del fons on entrar no podríem ni breus segons.“ (L'alta llibertat, 1920)
“Les teves mentides! No t’has demostrat un home com tots amb mi? No m’has parlat d’amor, de passió, de felicitat només? No m’has tractat com una nina de luxe, bona per a fer l’amor i prou? Te n’has preocupat mai, de saber com pensava i com et veia? No has estat tu mateix amb mi, per què vols, ara, que et comprengui, si no t’has obert mai, si m’has tractat com una inferior? Sempre em deies que no hi entenia, que no era feina meva, que ja en tinc prou d’ésser bonica” (Final i preludi)
“Escric. Escric i no arribo a poder comunicar la gran barreja de sensacions que voldria poder comunicar. A la vida de debò no hi arriba ningú. Intents, proves. Assaigs. Escaramusses d’indi sioux que és el més astut”. (Paràlisi, 1979)
“L’amor és com les magnòlies: molta olor mentre són a la branca, però si les culls se’t tornen negres el temps de bufar un misto. L’amor, com més lluny, més bonic.” (El parc de les magnòlies, 1976)
PÒRTIC
“Jo porto dintre meu per fer-me companyia la solitud només. La solitud immensa de l'estimar infinit que voldria ésser terra, aire i sol, mar i estrella, perquè fossis més meu, perquè jo fos més teva.” (Epigrames i Cançons 1938)
“-Sí, hi ha un home que m’ha fet una immensa mala passada, es diu Francisco Franco. Realment, tot el que ell representava havia trastocat la meva vida, no sols destruint els fonaments de la meva existència, sinó fins i tot modificant la meva conducta, que ja no podia ser com hauria estat sense la condemna del franquisme.” (Mala memòria, 1987)
Montserrat Roig va excel·lir en diversos camps de l’ofici d’escriure, sobretot en el de la narrativa i el del periodisme. El 1970 va iniciar, guanyant el premi Víctor Català de contes, la seva obra narrativa, que ha estat molt valorada, amb nombroses reedicions i traduccions. A través de diferents personatges i nissagues familiars, Montserrat Roig va recrear, en contes i novel·les, la memòria històrica del segle XX català, sobretot la de les dones. Aquests interès per la memòria i la història són presents també en el seu periodisme d’investigació i literari, amb assaigs i aportacions essencials com els seus reportatges sobre l’Holocaust. Actriu i autora de teatre, va col·laborar en diferents mitjans de comunicació, entre els que cal destacar els seus articles a la premsa escrita i els seus programes d’entrevistes a la televisió. Revoltada sempre contra la injustícia, també la de la seva malatia mortal, Montserrat Roig va ser una escriptora compromesa amb la cultura catalana i el feminisme. “L’única droga que no et mata –encara que et faci emmalaltir–, l’únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l’únic amor que no fa fàstic és la bona literatura. Plaers solitaris, vicis compartits.” (Digues que m’estimes encara que sigui mentida, 1991)
A partir de les seves tres rebel.lions –dona, de classe baixa i nació oprimida–, Maria Mercè Marçal va elaborar una obra literària molt personal i única, una de les més importants dins de la poesia catalana del segle XX. Amb domini de la tradició popular i de la lírica clàssica, des del 1976, en què el seu primer llibre va guanyar el premi Carles Riba, fins a la seva mort prematura, va construir tot un nou llenguatge per parlar de les identitats de les dones, les seves experiències, les seves veus, els seus cossos, les seves genealogies i el seu ordre simbòlic. Editora, poeta, narradora i assagista, fou des del posicionament feminista, una dona amb compromís social i consciència nacional. DIVISA
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
(Cau de llunes, 1977)
TOMBANT
Una dona sense un home És com un peix sense bicicleta
(Bruixa de dol, 1979)
Foto: Pilar Aymerich
Maria Aurèlia Capmany fou una de les figures intel·lectuals més destacades de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX. Marcades la seva vida i obra per la dictadura franquista, a la qual es va oposar activament, va començar la seva carrera literària com a novel·lista l’any 1948, però la seva activitat s’intensifica i es multiplica a partir de 1960. A la faceta de novel·lista i narradora, cal afegir-hi el teatre –com a autora, directora i actriu (també de cinema)–, l’assaig, les traduccions, les cançons, les col·laboracions als mitjans de comunicació, els guions per a còmics, ràdio i televisió, les conferències i els mítings polítics. Fou una escriptora compromesa amb el seu temps i el seu país, defensora de les llibertats col·lectives i, també, les personals. En aquest sentit, Maria Aurèlia Capmany fou una de les primeres teòriques que va introduir el feminisme modern a Catalunya.
© Generalitat de Catalunya Institut Català de les Dones
Maria Mercè Marçal i Serra (1952-1998) Foto: Pilar Aymerich
La vida de la barcelonina Rosa Leveroni, fou una vida apassionada i turbulenta. És l’exemple de la nova “dona moderna” que es dedica a la seva professió i a la literatura i defuig l’enclaustrament o els lligams del matrimoni. Això l’abocà a relacions amoroses clandestines de moltes de les quals en deixen constància els seus versos. En la seva joventut entrà en contacte amb els grans “popes” masculins de l’època com Carner, Riba o Soldevila entre d’altres. D’obra escassa, dos llibres de poesia i una antologia que aplega tota la seva obra, des de la publicació del seu primer llibre l’any 1938, en ple període d’entreguerres, se la considerà deixebla i seguidora de Carles Riba. Com Maria Antònia Salvà es dedicà també a la traducció. En edat madura es retirà a Cadaquès on defugí els ambients litetaris i passà els últims anys de la seva vida.
Montserrat Roig i Fransitorra (1946-1991) Foto: Pilar Aymerich
Mercè Rodoreda és l’escriptora catalana amb més projecció internacional. La seva novel·la més coneguda i emblemàtica, La plaça del diamant, ha estat traduïda a 28 idiomes. Abans de la guerra del 1936, Mercè Rodoreda havia començat la seva carrera literària com a periodista i novel·lista, però el desenllaç bèl·lic, amb la derrota de les tropes republicanes, va comportar la seva fugida a l’exili. Fins al seu retorn definitiu a Catalunya el 1974, va residir entre França i Suïssa, on va elaborar la majoria de les seves obres sota aquestes condicions d’exiliada. Mercè Rodoreda va escriure poemes i teatre, però és coneguda i celebrada sobretot la seva faceta de narradora. Amb un estil propi i amb gran domini de la llengua, Mercè Rodoreda va crear personatges universals que ens parlen de l’existència, les relacions i els comportaments humans.
Maria Aurèlia Capmany i Farnés (1918-1991) Foto: Ricard Marco. Catàleg de l’Arxiu Literari. Biblioteca de Catalunya
Maria Teresa Vernet va cursar estudis de música, filosofia i literatura i va esdevenir una de les autores amb més èxit i prestigi en els anys de la II República. Tocava habitualment el piano i va ser la presidenta de la secció cultural del Club Femení d’Esports. Dona intel·ligent, amb esperit crític i gran vocació per l’escriptura, va fer de la literatura l’eix de la seva existència. Va ser autora de diverses traduccions, com la del “Diari d’un artista adolescent” de James Joyce. Va publicar un parell de llibres de poemes, unes proses d’impressions sobre París i un recull de narracions. I, sobretot, diverses novel·les psicològiques que se centren en les relacions entre homes i dones des d’una visió moderna i avançada, entre les que hi destaca Les algues roges, premi Crexells el 1934. Després de la guerra, amb la dictadura franquista, Maria Teresa Vernet va optar pel silenci i es va negar a reeditar les seves obres.
RosaLeveroni i Valls (1910-1985) Foto: Studio Mandanis. Ginebra, 1970
La barcelonina Clementina Arderiu era filla d’un argenter del qual n’aprengué l’ofici. Estudià música i llengües i se sentí atreta per la literatura i en especial per la poesia. Carles Riba es casà amb ella, fet que marcà la seva vida literària, pel gran prestigi i fama que Carles Riba tenia en aquells moments. Potser a causa d’aquest matrimoni va ser una de les poques dones que participà directament de la vida intel·lectual activa del país i de l’exili. I també una de les poques a qui els historiadors literaris tingueren i han tingut en compte. Fos com fos, Clementina Arderiu, i seguint les passes del seu admirat Carner, va bastir una poètica pròpia i extensa; a més de participar des de la clandestinitat en el redreçament de la cultura catalana que havia sesgat l’adveniment del franquisme.
Foto: Fototeca.cat
M. Teresa Vernet i Real (1907-1974) Foto: Arxiu Serra d’Or. Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Mercè Rodoreda i Gurgui (1908-1983)
Clementina Arderiu i Voltas (1889-1976)
“ I ja té aquesta donzella edat“de I jamatrité aquesta donzella edat de m “Fa a penes trenta anys “Fa que a a penes Barcelona, trenta anys qu “Quant herois deellacompte guerra queque tantes“Quant proves valor herois deellacompte guerra queque tantest moni, que,alssegons moni, tinc, que, jadealssegons sens dubte la ciutat de major sens dubte vida intel·lectual la ciutat de majo havien els uns moriren al camppassa dehavien batalla; els12altres els uns moriren al camp de passa delsdonat, 12 anys..” delsdonat, anys..” de acabaren Catalunya, la dona literata de Catalunya, hi era vista la dona lite els seus dies a l’exili; com acabaren en Bach els seus dies a l’exili; “.. descavalcà, i, anant a peui laaltres, “.. sevadescavalcà, mercè i, anant a peui laaltres, sevaco amb marcada prevenció. amb Tant marcada és així, que prevenció. jo, Ta de Roda, foren penjats com cova a ”..dalt traïdors idelladres Roda, per haver foren penjats com cova a traïdors ”..dalt d'una paret seca fou d'una paret sec i Josep, cercaren alguna isecreta Josep, on cercaren alguna secri durant llarg “-Sí, temps, segons durant amb llarg qui immensa parlava, temps, segonsf “-Sí, hi llançat, ha un home que hi m’ha ha un fet home una que m’ha lluitat per lai pàtria Déu elslluitat perdoni. per laiDéu pàtria Déu el al independència. cap de llançat, temps, al independència. cap detrobare tem es poguessin amagar, i .. en trobaren es poguessin una, amagar, i .. en feia tots els esforços possibles feia tots per els amagar esforços les possibl “Escric. Escric i no arribo “Escric. Escric iseva mala passada, es diu mala Francisco passada, Franco. es diu Francisc els doni glòria, així com també a la seva els terra” doni glòria, així com també a la El món viu la fantasia El món viu la fantasia damunt les pedres damunt dures, les pedres dur i aquí entraren amb molta temor, i aquí arrisentraren amb moltamés temor,p “No li quedava per a aquell home “No li quedava meves afeccions, arribant a meves consultar afeccions, el confessor, arribant a co “A l'amat he donades totes “A l'amat les claus; he donades totes le a poder comunicar la gran a poder comunicar Realment, tot que Realment, ellbèsties representava tot que havia ellbèsties repre (Vigatans i botiflers, 1878-1879) (Vigatans i botiflers, 1878-1879) de la uniformització. de la uniformització. una furgant per les llivanyes furgant iel per les llivany cant-se al el perill de les cant-se feres per al perill de les fer que un menyspreu enferestit que en vintque un menyspreu si de veritat cometia una si falta de veritat en donar cometia al una fa “Jardins volia i tremo“Jardins volia i trem jo tinctotes les seves, jo tinctotes les seves, barreja de sensacions que barreja de sensaci literatura EscriptoresCatalanes trastocat la aquesta mevatrobí trastocat vida, sols ladrac meva destruint vida, els no sol Però éselno només Però aquesta ésel nomé juntures, juntures, vell trobí vell i-quatre hores s’enverinà d’una gran i-quatre hores s’e pròpia púbic les meves produccions.” púbic les meves produccions lor d’estrelles en la nit lor d’estrelles en la i fem les paus. Però resta i fem una les cambra paus. Però resta una voldria poder comunicar. A voldria poder comu fonaments de la meva fonaments existència, de la sinó meva fins existèn i tecnològica. I és tecnològica. que I és que encara aferrissat.” encara aferrissat.” violència.(..) Ja enesaquell estat la vida violència.(..) Ja ene clara. Ara només clara. Ara només al fons del fons al fons del fons lapart vida de debò no hi arriba lapart vida denostre no tot modificant ladel meva tot modificant conducta, la que meva jadebò no condu una nostre una cerdel cer enpodríem comú seonli dels tornà no intolerable.... enpodríem comú se liDe torn pero la foscor pero la foscor dels on entrar no entrar ningú. Intents, proves. As-estat ningú. Intents, pr podia ser com hauria podia estat ser sense com hauria la condemna vell, l'emotiva, s'ha vell, l'emotiva, s'hasen dia.. se sentia més tranquil.la, però a dia.. se sentia mé teus braços” teus braços” ni breus segons. “ ni breus segons. “ saigs. Escaramusses d’indi saigs. Escaramusse del franquisme.” del molt franquisme.” desenvolupat desenvolupat poc. molt poc les nits,ésen el la fosca iastut”. en elnits, recatament les en el la fosc sioux que més sioux que és mé (Mala I memòria, 1987) (Mala I memòria, 1987) escà el fruit d'aquest escàs el fruit d'aquest llitconfiança matrimonial, les seves tortures del llitconfiança matrimoni (Cançó de ladel bella (Cançó de la bella © Fotografíes Pilar Aymerich, Lluís Albert, Fototeca.com, Biblioteca de Catalunya (Lluís Marco), i la resta de fonts. © Biografies i selecció dels textos i les imatges Dolors Miquel Abellà i Montserrat Palau Vergés
© Textos Reina de Mallorca, Isabel de Villena, Pilar Maspons i Labrós (Maria de Bell-lloc), Dolors Montserdà i Vidal, Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), Maria Antonia Salvà i Ripoll, Aurora Bertrana i Salazar, Clementina Arderiu i Voltas, Maria Teresa Vernet i Real, Mercè Rodoreda i Gurgui, Rosa Leveroni i Valls, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, Montserrat Roig i Fransitorra i Maria Mercè Marçal i Serra. Producció Institut Català de les Dones Maig de 2006
Disseny villuendas+gomez