Maria Saguer i Carla Ruiz
Introducció1.
2. La Cultura
L'Origen
3. Estaments Socials
4 La Religió
L'Origen
Els Deus
5.Rituals i Homenatges
L'Origen
Mite d'Osiris
Enterraments
Momificació
6.Balls i Música
L'Origen
Instruments
Ball de Bastó
Indumentària
7.L'art dels Accessoris
Maquillatge
Cabell
Joies
L’antic Egipte va ser una civilització del Nord-est d’Àfrica, més concretament estava establerta al voltant del riu Nil
Aquestes terres envoltaven el desert del Sàhara i limitaven amb Líbia i Iraq. Es va originar al 3000 aC i va arribar a la fi 640 dC, quan l’imperi romà va arribar a conquerir les seves terres i la reina de l’imperi, Cleòpatra, es va suïcidar.
i el seu origen
Egipte formava part d’una cultura cosmopolita, comptava amb una història de cinc mil anys, rica en art, història, persones i llocs. Egipte es va convertir en una de les nacions més cultes del món La seva antiga cultura estava organitzada de forma piramidal, el més alt era el faraó i la seva dinastia, la base era el poble organitzat per llauradors, ramaders i esclaus. L'ocupació principal era l’agricultura, per l’abundància d’aigua que rebien. Generalment, construïen les seves ciutats sobre les zones elevades prop del Nil, ja que hi havia perill d’inundacions.
L’antic Egipte va ser una civilització del Nord-est d’Àfrica, més concretament estava establerta al voltant del riu Nil. Aquestes terres envoltaven el desert del Sàhara i limitaven amb Líbia i Iraq. Es va originar al 3000 aC i va arribar a la fi 640 dC, quan l’imperi romà va arribar a conquerir les seves terres i la reina de l’imperi, Cleòpatra, es va suïcidar
Els antics egipcis veien homes i dones, gent de totes les classes socials excepte els esclaus, com a iguals davant la llei, i fins i tot el més baix camperol tenia dret a demanar compensacions. Tant homes com dones tenien el dret de posseir i vendre propietats, fer contractes, casar-se i divorciar-se, rebre herències, i prosseguir disputes legals.
El faraó era cap del sistema legal oficialment, responsable de crear les lleis, lliurar justícia, mantenir la llei i l'ordre, els antics egipcis es referien com a Ma'at.
Els alts funcionaris o nobles obedients les lleis del faraó i l’aconsellaven Posseïen gran part de les terres, on els camperols sembraven els seus cultius.
Els soldats i l’exèrcit eren responsables de defensar el poble contra invasions estrangeres, i per a mantenir la dominació egípcia de l'antic Pròxim Orient. El nomarca recloïa soldats a la seva regió i els enviaria al rei. Lluitaven en guerres i eren responsable de mantenir fortificacions al llarg de les rutes comercials importants.
Els escribes exercien el paper d'escriure, classificar, comptabilitzar i copiar. Els antics egipcis cobrien els seus temples i tombes amb jeroglífics. Ho registraven tot, des de les existències a les botigues, els procediments en els tribunals, encanteris màgics, testaments i altres contractes legals, procediments mèdics, registres d'impostos i genealogies.
La majoria dels pagesos treballaven en els camps produint cultius, mentre que alguns treballaven com a servents a les cases dels nobles rics Durant la temporada d'inundacions, els pagesos sovint treballa-vent en grans projectes de construcció per al govern. La producció agrícola era apropiada per l'estat, el temple, o la família noble que posseïa la terra.
Els comerciants portaven a altres països productes com or, papir d'escriure, llenços i joies. Tornaven amb fusta de cedre, ullals d'elefant i animals com lleons per als palaus.
Els artesans estaven sota control estatal, treballant a les botigues lligades als temples i pagades directament del tresor de l'estat.
Els esclau eren l'estat social més baix. No tenien drets i estaven al servei del faraó. Aquests estaven ocupats en la construcció de piràmides, monuments, entre altres edificacions pròpies de l'època.
i el seu origen
La religió tenia una gran importància. De fet, en el segle V aC, l’historiador grec Heròdot va afirmar en els seus escrits sobre el país del Nil que els egipcis eren el poble més religiós del món La religió egípcia era politeista, és a dir, que creien en diversos déus i deesses, no en un de sol. Els solien representar en forma d'animals o bé amb cos humà. Les divinitats tenien una mitologia diferent de les altres.
Els inicis de la religió egípcia s'estenen fins a la prehistòria, ho sabem perquè han quedat alguns d'escassos i ambigus registres arqueològics La pràctica formal religiosa es va centrar en el faraó, rei d'Egipte, que creia que posseïa un poder diví per la seva posició. Aquest era considerat com l'encarnació del déu Horus, i estava obligat a sostenir els déus a través de rituals i ofrenes perquè mantinguessin l'ordre universal. Enterraments curosos durant el període predinàstic impliquen que la gent d'aquest temps creia en una mena de més enllà
Amon era el déu principal de la ciutat de Tebes En el seu origen va poder ser un déu dels vents, i, com a tal, era el protector dels navegants.
Anubis era el déu que presidia les momificacions i guardià habitual de les necròpolis. Es representava com un xacal negre o com un home amb cap de xacal o de gos. Guiava l'ànima del difunt en el més enllà.
Apis va ser un Bou sagrat. Relacionat amb Ptah Ptah sota l'aparença de foc celeste, va impregnar a una vaca i d'ella havia concebut un toro negre que es convertiria en el portaveu de Ptah.
Bastet era una deessa que es presentava com una dona amb cap de gat. Representava la personificació dels raigs calents del Sol i exercia els seus poders benèfics.
Bes era representat com un nan amb barba i cabellera, apareixia nu i traient la llengua. Se li associava amb els nens i les embarassades Assistia en el part i les protegia dels esperits malignes.
Cnum era un déu representat amb cap de moltó. Era el ‘déu de les fonts’ del Nil Era el déu de les aigües que circulaven pel món inferior.
Horus era fill d'Osiris i Isis. Va tenir una infantesa difícil. Era representat com un home com cap de falcó o com falcó portant posada sobre el seu cap la doble corona del rei.
Isis era una deessa que personifica el tron. Era anomenada 'mare dels déus'. En el cicle osiríac, Isis tenia el paper d'esposa d'Osiris, i mare d'Horus.
Montu era un déu-falcó També déu solar i antic déu de la guerra. Es representava com un home amb cap de falcó que portava plomes i el disc solar.
Neftis era Filla de Gueb i Nut, esposa de Set. Va ajudar a Isis a localitzar el cadàver d'Osiris. Era l'amant d'Osiris; de la relació d'ells va néixer Anubis. Se li va associar al culte funerari.
Hapi era representat com a home barbut i panxut, tenia la pell de color verd i era una figura de l'aigua. Posseïa característiques com els pits caiguts Era la idealització de la fertilitat.
Hathor era una deessa de l'alegria, les festes, la dansa i de l'amor. Mare, esposa i companya Se la representava com a dona o vaca, amb el disc solar entre les banyes.
Kheper el déu que simbolitza la resurrecció Se'l representava com un home amb un escarabat al cap (explica la multitud d'escarabats presents en pedres i joies).
Maat era representada com una dona, amb una ploma d'estruç al cap. Filla de Rá, Maat. Representava l'equilibri, l'harmonia de l'univers tal com va ser creat al principi
Nut era déu Atón, segons un mite havia creat el món a partir dels seus fluids interns. D'aquesta manera van sorgir els primers déus: Shu (l'aire), i Tefnut (la humitat). Aquests déus van procrear a güeb (la terra) i Nut (el cel). Nut apareixia en el panteó egipci com la deessa creadora de l'univers físic.
Osiris se la representava amb una corona blanca amb plomes i banyes. Vinculat a la vegetació que neix de la terra, governava el món dels morts als quals atorgar la vida eterna al seu costat
Ptah va ser el déu creador. Es deia que ell va crear tots els éssers amb el cor i la llengua. Se li denominava també 'senyor de la veritat' Es representava en forma humana, semblant a les mòmies.
Ra era el déu solar d'Egipte. Quan desapareix feia l'oest és Atón, quan torna a la vida al matí a l'est, ho fa en forma d'escarabat, Kheper. Durant el dia il·lumina la terra en forma de falcó.
Set va personificar la terra desèrtica, la sequera. Simbolitza les forces destructores, la seva veu era el tro. Amenaçava periòdicament l'ordre còsmic. Era l'assassí d'Osiris.
Thot, déu de l'escriptura, de les biblioteques, de la llengua i el senyor de les paraules divines. Representava les matemàtiques, l'astronomia i les ciències en general. Es representava com babuí, ibis i com a home amb cap d'ibis. Era advocat i déu de les lleis; va estar molt lligat a la deessa Maat com a representant de la veritat i la justícia.
Sobek era déu-cocodril Emergit de les aigües del caos en la creació del món. Era 'senyor de les aigües', temible per la seva voracitat. Eliminava els enemics aquàtics.
Per entendre la civilització egípcia cal tenir present l'enorme pes de la religió en la societat i, sobretot, la creença en la vida d'ultratomba. Es pensava que la vida continuava després de la mort, però perquè això fos així, era del tot necessari que es conservés el cos del difunt. Per això embalsamaven els seus morts amb tècniques molt especialitzades, els embolicaven amb benes impregnades de líquids especials, i els posaven dins d'un sarcòfag decorat per ells.
Els sarcòfags dels faraons i dels nobles de la cort eren guardats dins les piràmides o hipogeus, envoltats de riques ofrenes, joies de tota mena, pedres precioses o objectes d'ivori. Per tal que totes aquestes riqueses que rodejaven el sarcòfag no fossin robades, es traçaven, dins les tombes, passadissos falsos per desorientar els lladres i fer-ne impossible el saqueig.
Després de la mort, els egipcis creien que eren jutjats per Osiris, déu dels morts. Anubis posava en una balança el cor del mort i un ploma. Si pesava més el cor significava que la persona havia comès males obres i, per tant, seria devorada per un monstre. Si la balança es mantenia en equilibri, la persona gaudiria de la pau eterna.
interès Aquest interès prové i s’origina a través del mite d'Osiris que es el següent:
Osiris va ser víctima d'un complot dirigit pel seu germà Set. Durant un banquet on celebraven les nombroses victòries d'Osiris, Set el va captura i el va tancar en un bagul fet a mida, seguidament el va llançar al riu Nil. Isis era germana de Set i germana i dona d'Osiris, ella va decidir partir a la recerca del seu marit
Finalment, va trobar el bagul a Fenícia i va decidir amagar-lo perquè ningú no el trobés. Set després d'una partida de caça va retrobar a Osiris i el va esquarterar en catorze trossos que va escampar per tot Egipte. Isis un altre cop va partir a la recerca dels fragments que formaven el seu marit. Els retrobà tots, excepte un que un peix del Nil havia devorat Isis reconstituí el cos d'Osiris i el portà al seu nebot Anubis perquè el momifiqués. Després la deessa màgica va ajudar a fer que tornes en vida.
Gràcies a l'embalsamament i als encanteris, Osiris fou ressuscitat. Osiris esdevingué llavors el déu dels morts i de la renúncia a la vida, representat com una mòmia envoltada de benes Anubis va esdevenir el patró dels embalsamadors.
servir les mastabes. Més tard, es van fer servir les piràmides, que van durar poques dinasties, ja que eren massa vistosos i els lladres les saquejaven gairebé al moment. Per això, es van començar a fer servir els hipogeus, construccions o excavacions subterrànies, en forma de cambra, galeria o passadís, especialment destinades a servir de sepulcre
La mòmia és l’element més important dels allí dipositats. Per aixo estava protegida per sarcòfags de materials durs i formes diverses. Entre les seves benes s’hi col·locaven amulets de tota mena que garantien el seu benestar en el món d’ultratomba
Els egipcis rics s'enterraven amb grans quantitats d'objectes de luxe, però tots els enterraments, indiferentment de l'estat social, incloïen béns per als morts. Els rituals en els enterraments que reanimaven màgicament el mort.
Les tombes, les piràmides i els temples eren la part del món en què els egipcis buscaven trobar un espai sagrat per aconseguir la immortalitat. Per als antics egipcis, la mort física no era el final, sinó la transició d'una vida a una altra; de la vida en aquest món a la vida eterna, en el més enllà. Els monuments funeraris funcionaven com a recordatoris de la mort. El mort, un cop enterrat, pot existir gràcies a la màgia de la representació i el text de la tomba que li proporciona les seves necessitats. Les tombes, les piràmides i els temples eren la part del món en què els egipcis buscaven trobar un espai sagrat per aconseguir la immortalitat. Per als antics egipcis, la mort física no era el final, sinó la transició d'una vida a una altra; de la vida en aquest món a la vida eterna, en el més enllà. Els monuments funeraris funcionaven com a recordatoris de la mort El mort, un cop enterrat, pot existir gràcies a la màgia de la representació i el text de la tomba que li proporciona les seves necessitats.
La momificació a l'antic Egipte formava part d'un ritual funerari. A l'Antic Egipte, la conservació del cos era un símbol molt important, ja que la destrucció d'aquest els hi representava un risc molt greu Els egipcis creien en la immortalitat La mort representava la separació entre el suport material i els elements immaterials; el ba corresponia a l'ànima i el ka representava l'energia vital. Des del punt de vista ritual, la momificació del cos era el procés que condicionava en més gran mesura la possibilitat de vida eterna.
La momificació tenia com a objectiu principal purificar i tornar el cos diví perquè així Osiris i Anubis poguessin esdevenir el seu destí.
Per momificar el cos tenien alguns trucs per treure tots els òrgans, per exemple el truc del nas. Per extreure el cervell del cos, introduïen un ganxo per un nariu i el feien girar amb força, durant 20 minuts Així desfeien el cervell i el convertien en una substància enganxosa que es podia treure pel nas. Aleshores invertien el cap i el rentaven amb conservants.
Quan momificaven un cadàver, en treien el fetge. Després rentaven els òrgans, els eixugaven, els enverinaven i els ficaven en uns recipients anomenats vasos canopis. Els vasos tenien forma de la deïtat protectora de cada òrgan i els deixaven al costat de la mòmia, dins la tomba. El vas Tuamufet nuet conservava el cor i els pulmons, el vas Hephep conservava l'intestí prim, el Kebehsenuf achus el fetge i la vesícula seminal i el vas Amset conservava l'estómac i l'intestí gros També li posaven or per aparentar ser més ric
Perquè la momificació surtis bé, calia que el cos estigues ben sec. El posaven damunt d’una taula especial per embalsamar i el cobrien de natró. El cadàver reposava 40 dies i perdia 75 quilos de pes.
El cos s'embenava lentament amb tèxtils de qualitat, generalment lli. Durant aquest procés també s'amagaven amulets protectors entre les benes, s'untaven amb ungüents, sovint s'escrivien fórmules màgiques, també de protecció, entre els plecs i es practicaven diversos rituals de caràcter màgic.
Els egipcis creien que els ritus religiosos eren necessaris per mantenir l’equilibri de l’univers. Per exemple, la crescuda anual del Nil depenia d’aquests ritus. Per això cada déu disposava necessàriament d’un temple en un districte o una ciutat del país on es podia practicar el culte religiós i guardar la seva estàtua. Cada temple tenia un cos de sacerdots, netejaven i vestien l’estàtua i després practicaven els ritus. Els sacerdots rivalitzaven entre ells per tal que el seu déu tingués més influència i, en conseqüència, rebés més ofrenes i diners. Cada dia anaven en processó fins al santuari portant aliments i begudes com a ofrena a la divinitat.
La Música a l'antic Egipte estava en diverses activitats fetes als temples. Es feia servir els ritus dedicats als déus i era utilitzada com a remei terapèutic. El signe jeroglífic per a la música és el mateix que benestar i alegria A altres pobles propers també es considerava un mitjà de comunicació amb els difunts. La setmana egípcia era de deu dies, nou per treballar i un de descans. Així que la gent tenia poc temps per esbargir-se. Tot i això, es feien jocs populars i de taula. Els rics, per exemple, organitzaven festes privades amb balls i música.
La Música a l'antic Egipte s'emprava en diverses activitats, però el seu desenvolupament principal va ser als temples, on era usada durant els ritus dedicats als diferents déus i era utilitzada com a remei terapèutic, com indiquen alguns papirs. Pels egipcis, la música té la capacitat de modificar la sensació del temps real i obrir la consciència a una altra dimensió Aquesta capacitat, que tots hem viscut més o menys, es relaciona amb el terme encantar.
Tots els tipus de formes que la música tenia a l’Antic Egipte, exercien un paper molt crucial a les seves vides. Des dels simples palmells, el cant o la interpretació d'instruments fins a la música orquestral avançada. La música se sentia als temples com a part del culte, durant processons i festes, en celebracions, enterraments…
En aquells temps la veritat es que hi havia força instruments per fer melodies, cada una diferent i original. Totes es categoritzaven per la família d'instruments que eren de vent, fusta, metall i percussió.
- Arpa de sis a vuit cordes molt decorada. Es recolzava a terra, i la seva carena d'una sola peça recorda fins i tot el més antic arc musical. El mateix desemboca en un ressonador ample, en forma de pala, que sovint porta pintats ulls de déus, destinats a contrarestar les desgràcies. Les seves cordes es fixaven a la part inferior d'una barra d'afinació, que hipotèticament podria haver servit per canviar l'afinació de totes les cordes, tal com es fa actualment amb el joc de pedals de l'arpa moderna.
- Guitarra, de tres cordes, amb un pal el doble de llarg que el cos.
- El llaüt un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre ll id à d ll d
- Flauta recta, de canya vertical, amb quatre a sis forats, sense filtre i de gairebé un metre de longitud. Subsisteix fins al dia d'avui amb els noms de nay i uffata a les músiques cultes i populars d'Egipte.
- Xirimia doble, que consistia en dos tubs paral·lels de canya amb llengüeta, d'igual longitud, que sonaven a l'uníson És l'actual instrument egipci anomenat zummarah. Potser es tocava la mateixa melodia de forma duplicada, amb lleugeres variants, tal com es fa a la pràctica actual
- Trompeta, de coure o plata, que s'usava a les desfilades militars i per al culte als morts, eren metàl·liques, similars a la trompeta palestina
Percussió
- Címbals és un instrument de corda i es toca amb un parell de malls a les dues mans, colpejant les cordes per fer-les sonar. És una mena de salteri però més gran, encara que també n'hi ha portàtils
- Tambors és un instrument de percussió de so indeterminat, pertanyent a la família dels membranòfons segons el sistema de classificació de Hornbostel-Sachs Consta d'una caixa de ressonància, que sol ser de forma cilíndrica, i una membrana anomenada pegat, que cobreix l'obertura de la caixa.
- El sistre es un instrument de percussió amb un marc de fusta en forma d'U, un mànec i barres creuades que sostenien unes plaques metàl·liques, que va anar variant al llarg del temps. També es anomenat sistrum i es de la família dels idiòfons, en la gamma d'indirectament percudits, o sacsejats, com les maraques, les castanyoles o els cascavells. De fet, és un sonall, com els dels nadons. Era molt utilitzat en les festes religioses de l'antic Egipte, d'on el van copiar els romans. És considerat un atribut important de la dea Hathor, tot i que també ho utilitzaven les dees Bat i Bastet.
El ball de bastó també conegut com el sàidi és una dansa tradicional originària
d'Egipte actualment també integrada dins de la dansa del ventre Tradicionalment, es balla amb un pal o bastó de canya.
Aquesta dansa era en origen un art marcial pels homes del sud d'Egipte, a la regió coneguda com a Alt Egipte. Els bastons eren força llargs i podien ser substituïts per armes. Més tard, d'aquest art marcial va començar a néixer com una dansa, primer masculina i després femenina Van ser les dones les que van afegir una gran component de joc i de gràcia, a més de suavitzar els moviments i feminitzar-la fins al punt que actualment s'associa gairebé més a dones que a homes.
Al començament el bastó era una arma, després va passar a ser un pal força gran i pesat, i actualment és un pal fet de canya de bambú, o d'un altre material que s'assembla. Ara fa aproximadament un metre de longitud, però els originals, que s'empraven tant a peu com a cavall, feien tres metres i mig de llargària. Els bastons usats al sàidi són més lleugers. Solen estar pintats de colors vius i poden tenir forma de pal, totalment recta, o acabar en una corba de mig punt, com alguns bastons i paraigües.
La vestimenta del Faraó era generalment una falda clàssica amb una cua de bou que recalcava el seu poder, i podia portar un tocat de tela a ratlles blaves i daurades a sobre del cap anomenat nemes. També podia portar una corona diferent segons l'època o el moment que representés. En realitat, en un principi no es diferenciava gaire de la resta, excepte per la qualitat i els adorns, i no va ser fins a la dinastia XVIII, al començament del Regne Nou, que es va afegir a la vestimenta mànigues, transparències i plecs. La tela principal era el lli Depenent de l'estatus social, aquest lli podia ser de més o menys qualitat. A més, sempre era blanc per causa de la dificultat de tenyir-lo. Això sí, podia portar alguna mena de brodat a les vores A vegades podien fer servir pell de cabra, llana d'ovella o fibres de palmeres, però el lli era el teixit principal amb diferència. El cotó i la seda serien introduïts a Egipte segles després de desaparèixer l'època dels faraons.
Els egipcis acostumaven a anar descalços. Només les classes altes portaven sandàlies fetes de cuir o fibres de papir, idèntiques en forma a les típiques que portem avui dia a la platja.
Pel que fa a la vestimenta, era poca i molt marcada per l'estament al qual es pertanyia. Per començar, per als egipcis anar despullat no tenia res de dolent Per causa del clima, els camperols, pescadors i artesans, podien fer la seva feina nus o amb una mena de tapall, com si fos un eslip. Les dones, quan no anaven mig despullades, portaven vestits amplis per poder estar més còmodes fent les tasques diàries. Els homes portaven una falda per damunt dels genolls, anomenada shenti estava confeccionada amb una tela curta, amb els extrems creuats i ficats al cinturó i amb un nus davanter. En ocasions especials hi col·locaven un fermall com a adorn. Els que eren pobres podien tenir aquest tipus de falda, segurament de pitjor qualitat, que usaven només per ocasions concretes, com anar al temple, visitar algun parent llunyà o celebrar el final de la collita. Les dones benestants portaven vestits ajustats i suggeridors, al principi amb només dos tirants i ensenyant els pits. Més endavant, aquests vestits serien com una túnica tubular sense costures i cenyida al cos Amb el temps, podien tenir alguna petita variació, com deixar al descobert una espatlla.
Maquillatge
A l'antic Egipte millorar l'aparença revelava un sentit espiritual i sagrat, calia mantenir-ne el cos i conservar-lo bé. Les cremes eren habituals, extretes de la natura i que "servien" per a tot, des d'espantar els insectes fins a allisar-se les arrugues. Tant homes com dones s'afaitaven i depilaven tot el cos i es maquillaven. Per a l'ús del maquillatge existia un mite que ho explicava Horus, durant el seu combat amb el seu oncle Seth va perdre un ull. Per tant, va inventar el maquillatge per restaurar la perfecció de la seva bellesa.
La neteja i la higiene eren molt importants. Llavors portaven perruques perquè el cabell no es veies brut. Tots dos sexes i eren part fonamental de l'estilisme dels més adinerats. Aquest complement, que havia d'estar impecable en festes i trobades amoroses, es fabricava amb cabells humans i fibres vegetals La perruca es podia posar a sobre del cabell natural, ja que no calia portar el cap rapat. Pel que fa als pentinats, els homes podien portar rissos curts, amb serrell o ratlla al mig. Al Regne Nou ho complicaven amb flocs de cabells llisos amb la punta extremadament arrissada en forma de borla. Les dones humils es recollien els cabells amb només una cinta, mentre que les nobles ho feien amb diademes o corones més elaborades, i podien fer-se extensions.
Les joies que duien els faraons tenien una funció ornamental tot i que també eren amulets de protecció Aquestes joies les portaven quan estaven vius, però també ho feien en el moment de la seva mort, creient que tindrien una protecció en el més enllà. Les joies estaven molt presents en tota la societat egípcia. Però mentre que els rics usaven or, plata i altres metalls, els pobres feien servir ceràmica, os, pedra o flors naturals.
També els egipcis creien que les pedres i els metalls preciosos eren un dels llegats que havien deixat els déus a la Terra, la seva reminiscència. Així doncs, es creia que l’or era la seva pell, la plata els seus ossos, la coral·lina la seva sang, els lapislàtzuli el seu cabell i la turquesa els seus iris.
Es molt important estudiar el passat per entendre el present. Per això aquí parlem sobre, la cultura, la religió i l'art de l'antic Egipte.
Podràs trobar curiositats com la momificació o sobre les seves joies. Tota la informació al teu abast.
Creat el 2023. Carla Ruiz i Maria Saguer.