Festes
Anys 80: Les Santes en alça
Jaume Calsapeu
Membre històric de la comissió de la Festa Major de Les Santes
La banda de Gaianes, en un Desvetllament dels anys 80
Aparició de les Diablesses (1985) FOTOS. Autor desconegut. Arxiu Municipal de Mataró. Fons Mataróescrit
102
El 1984 es crea l’Aula de Teatre, l’Ajuntament Ple aprova les Bases que regulen el funcionament dels gegants de la ciutat, també neix la publicació Capgròs, però en matèria cultural també hi ha exemples clars d’oportunitats perdudes. El millor exponent és l’Artpista (1980-1985). El multidisciplinari Festival d’estiu organitzat pel grup de teatre Xaloc, a l’aire lliure, al Pati del Cafè Nou firma la seva defunció el 1985, en veure’s obligat a abandonar el seu escenari natural, l’any que va venir Georges Moustaki. En el camp de la cultura popular, la sort ha estat menys esquiva. No costa gaire afirmar que Les Santes, amb encerts i mancances, han reforçat l’autoestima dels mataronins. El patrimoni genuí de Les Santes, fusionat amb d’altres cultures o enriquit amb aportacions pròpies, s’ha transformat gradualment. L’examen al carrer és implacable. Les Santes són importants. Fins i tot el cartell passa per aquest sedàs i estimula tota mena d’opinions i comentaris. En coses de Les Santes els mataronins sempre han demostrat tenir sentit crític i treure punxa de tot. Tot passa per l’adreçador. Els focs, els balls, la missa, els castells...
especial 30 anys
El llenç de Les Santes és com una pintura de moltes capes en la qual s’hi apliquen moltes mans. El voluntariat és fonamental. La Nit Boja supera definitivament la seva prova de foc en l’estrena del Desvetllament bellugós (1983). Els organitzadors compten al mil·límetre la distància i estableixen el temps de pas exacte que triguen les figures. A la baixada i pujada desenfrenada de la família Robafaves no es
L’any 1984 el correfoc de la Nit Boja pren el nom d’Escapada a Negra Nit, que es manté avui
deixa res a la improvisació. Mitja hora avall, mitja hora amunt. El geganter Uanxo Fradera ho té tot mesurat. La novetat estètica i emocional d’una coreografia tan simple constitueix una autèntica troballa. Els giravolts dels gegants casen extraordinàriament bé amb el ritme del Bequetero, la melodia popularitzada per la banda de la Societat Musical “Mestre Orts” de