Page 1

Foto: R. GallofrĂŠ especial 30 anys

1


2

especial 30 anys


www.esthernogueras.cat

especial 30 anys

3


4

especial 30 anys


Sumari

Articles especials

President de la Generalitat de Catalunya

Alcalde de Mataró

President de l’ACPG

Mataró: un munt d’ oportunitats de futur

Les debilitats i amenaces

| 6

| 12

Fortaleses

Potencial i oportunitats

El Maresme, una comarca pendent d’articular

El Maresme, una perspectiva econòmica

| 32

30 anys i tot el futur per endavant

Fredu Aleñà

Cristina Alís Raurich

Oriol Cortada

Carolina Poyatos

Joan Safont

El comerç, testimoni de 30 anys de canvis a la ciutat

| 64

Anys 80: Les Santes en alça

| 102

Jo també sóc capgròs

| 104

Editorial: Gratuïtat i gratitud

| 112

30 anys de notícies resumits en 30 capítols

| 118

Tempus Fugit: una confrontació amb el passat

| 122

Albert Alís

Josep Mª Codina

Manuel Cusachs

Marta Duran

Ricard Jordà

Joan Parés de Mataró

| 44

Perecoll

Espai Capgròs: 11 anys de suport als artistes locals

Articles especials

| 150

Edició especial amb motiu del 30è aniversari de Capgròs. Es distribueix conjuntament amb l’edició de Capgròs núm. 1306 - 17/04/2014 Staff: Director general: Mateu Ros. Adjuntes a direcció: Roser Muñoz i Erika Ros. Sots direcció: Ferran Pous. Dep. Comercial: Francesc Salazar, Kenneth Brau, Judit Nogueres. Producció: Vern Bueno (Redactor), Salvador Fernandez. (Redactor), Miquel Guillem (Aux. de redacció). Marta Ramis (Dissenyadora) Col·laboradors: Núria Ferreres, Silvia Ruiz Administració: Ramon Ayter, Eva Ramirez especial 30 anys

5


6

especial 30 anys

www.pels.es


Salutacions Artur Mas President de la Generalitat de Catalunya

És per a mi tot un honor participar en aquest número especial del setmanari Capgròs i afegir-me a la commemoració del 30è aniversari de la publicació, una efemèride que cal celebrar com es mereix. Així doncs, crec que les meves primeres paraules han de ser per felicitar els fundadors, editors, equip de redacció i tota la resta de persones que han fet possible que el setmanari compleixi els primers trenta anys de vida. I també cal tenir ben presents els anunciants i patrocinadors que han confiat en la revista, així com el conjunt dels lectors i les lectores, els veritables artífex de l’èxit de la publicació. Amb una tirada setmanal que voreja els trenta-mil exemplars, Capgròs s’ha consolidat com un mitjà de comunicació de referència al Maresme. Les noticies més properes, les col·laboracions de qualitat i la fidelitat dels comerciants han permès que, poc a poc, el setmanari anés arrelant al territori i hagi esdevingut, amb el pas dels anys, una publicació senyera a la comarca. A més, ha estat la llavor d’un grup de comunicació local que ha anat diversificant els seus serveis i que també és present a la xarxa, amb el diari digital del mateix nom. La revista fou la primera publicació gratuïta editada íntegrament en català. Aquest és un fet digne d’un especial reconeixement, atès que posa de manifest el compromís dels impulsors de Capgròs amb la nostra llengua i amb el conjunt del país. Ho fa palès també l’activa pertinença del setmanari a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta. Tot i les evidents dificultats dels mitjans de comunicació en general i de la premsa escrita en particular, crec que les publicacions gratuïtes en català se n’estan sortint prou bé. Capgròs és un clar exemple de la feina ben feta, adaptació als nous temps i d’innovació constant, per convertir-se en un mitjà molt ben considerat per informar-se. Finalment reitero la meva felicitació al setmanari Capgròs pel trentè aniversari i desitjo que continuï amb aquesta mateixa línia, fent un periodisme de qualitat, de proximitat i ben proper a la gent de Mataró i comarca.

especial 30 anys

7


Salutacions Joan Mora Alcalde de Mataró

Que una empresa compleixi 30 anys no pot ser res més que una excel·lent notícia. Les empreses són el teixit que permet a aquesta societat generar riquesa, valor afegit i benestar. Sense les empreses, la societat no seria res més que una immensitat d’autòmats desmotivats, sense horitzó ni afany de superació. Per tant, el primer que cal expressar és la satisfacció per aquest trentè aniversari de l’empresa Capgròs Comunicació S. L. L’obligació de tota empresa és tenir beneficis per redistribuir-los entre els seus treballadors, reinvertir en el negoci i remunerar a aquells que van decidir arriscar un capital per ajudar a tirar endavant l’aventura. Però una empresa de comunicació, a més de la seva rendibilitat, té un compromís amb la societat a la que serveix. Un mitjà de comunicació -en aquest cas, un mitjà de proximitat- té la responsabilitat de traslladar a la comunitat a la que serveix i, de la que obté uns recursos per sostenir l’empresa, uns continguts fiables i verídics. El gran actiu d’un mitjà de comunicació no són els recursos que hi destina per ser més competitiu; ni el tiratge; ni tan sols la publicitat; el gran actiu dels mitjans és la seva credibilitat i el seu compromís amb la veritat. Això és el que diferencia els mitjans seriosos dels pamflets. Capgròs porta 30 anys explicant el que passa a Mataró. Apostant per allò que creu que ha d’apostar i jugant -legítimament- les seves cartes. I ho ha fet sempre en català. En la nostra llengua, ha explicat la transformació d’una ciutat que treballa i lluita per tornar a fer-se un lloc entre les grans capitals de Catalunya. La nostra història ens diu que Mataró ha estat una ciutat clau pel país. I ho volem continuar essent. Sense renunciar a res. Mirant el futur amb l’optimisme d’aquell que sap que la seva matèria primera és de qualitat. Fent compatible les aspiracions legítimes d’aquesta comunitat amb l’empenta dels valors que ens han fet com som: l’esforç, el compromís, la justícia, ..., la il· lusió. Tots aquests valors segur que també són els que han empès la propietat i els treballadors de Capgròs a buscar permanentment nous horitzons que serveixin per donar més viabilitat al projecte. I quan algú persegueix amb convicció alguna cosa, ja ho comença a tenir mig aconseguit. Per molts anys!!!

8

especial 30 anys


especial 30 anys 9 www.esthersanchezisanchez.com


Salutacions Alfons Udina President de l’ACPG-Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals

Hi ha qui compta i dimensiona la vida per anys i, conseqüentment, els amida i commemora tot agrupant aniversaris. Són les famoses “noces” que totes i tots celebrem quan s’escau. Les que van des del paper (1 any), passant per la fusta (5 anys), l’alumini (10 anys), el cristall (15 anys)... per no parlar de les més conegudes: l’argent (25 anys), l’or (50 anys) o els brillants (75 anys). I vet-ho aquí que el setmanari mataroní Capgròs, es disposa a commemorar els seus primers 30 anys de vida. I el primer que he fet és capbussar-me dins la meva particular i única “Cercapèdia” per escatir quines noces haig de celebrar i compartir amb la gent de Capgròs i el seu editor, el bon amic Mateu Ros. I el què em surt és una perla, unes noces de perla. Potser perquè els anys em comencen a trair (una pista: enguany a mi em cauen les noces de titani) o tal vegada perquè no m’acaba de fer el pes -el nom de perla, no pas l’aniversari- prefereixo enfocar-ho des del punt de vista generacional, com fan els arqueòlegs i antropòlegs més saberuts. La generació és una unitat de mesura molt més racional quan comencem a parlar de molts i molts anys. I les lleis de la gerontologia fixen la generació justament en els 30 anys (3 generacions per segle a l’engròs). Ras i curt, vol dir que hi ha tota una generació de mataronins i mataronines que va néixer, ha crescut, s’ha fet adult i ha procreat i garantit una nova generació amb el setmanari Capgròs entre les mans, amb una publicació que els ha acompanyat cada dia de la seva vida. I que sense solució de continuïtat, tal com és la mateixa existència humana, podem afirmar que tota la societat mataronina i maresmenca, tingui l’edat que tingui, està meravellosament influïda per Capgròs. Una generació, 30 anys o unes noces de perla són molts i molts anys per un mitjà de comunicació. Hi ha molta ciència, paciència i sapiència al darrere. Un esforç ingent, un treball de grup, una professionalitat i un amor a la feina sense parió. A totes i a tots que l’heu fet possible i ho seguireu fent, la més cordial felicitació. L’enhorabona més efusiva. I l’agraïment més profund pel vostre mestratge. Sou de la generació de l’èxit!

10

especial 30 anys


www.crc.cat

especial 30 anys

11


Reportatge

Mataró: un munt d’ Malgrat que el present és complex i els propers anys es presenten incerts, el món econòmic i social de la ciutat apunta moltes vies per ressorgir i posicionar-se de nou en el mapa català Ciutat

Vern Bueno / Fotos: R. Gallofré / Arxiu

12

30 anys és una edat en què es ja pot mirar al passat per fer balanç, però sobretot és el moment d’analitzar el present i albirar quines són les perspectives de futur immens que encara queda per davant. Per això, en aquest trentè aniversari Capgròs no vol fer un exercici de nostàlgia, sinó pensar en tot allò que està per venir. El present i el futur del setmanari està vinculat de manera estretíssima al de Mataró. Després de més de 1300 números explicant el que passa a la ciutat a través dels seus fets i de la seva gent, arribem a un 2014 en què la ciutat no travessa el seu millor

especial 30 anys

Mataró, des de la zona agrícola de les Cinc Sènies

moment. La crisi econòmica l’ha colpejat de manera especialment severa, l’atur es manté des de fa anys en xifres intolerables i el deute de l’Ajuntament és de rècord. Tot plegat fa que els moments actuals siguin durs i que el futur es presenti, com a mínim, incert. Però Mataró és una ciutat plena de potencial, amb oportunitats en diversos sectors per ressorgir i posicionar-se en el mapa català i internacional. Així ho manifesten totes les fonts consultades per a aquest reportatge: un DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i


oportunitats de futur Oportunitats) de la capital del Maresme, on s’estableix què s’ha fet malament a la ciutat per arribar a l’actual situació d’estancament, i quines són aquelles coses que cal canviar amb urgència; però també que

hi ha molts camins per corregir aquesta situació. En aquest DAFO de Mataró hi participen l’alcalde, Joan Mora, el director de la Fundació TecnoCampus, Jaume Teodoro; la presidenta de la patronal

FAGEM, Roser Moré, la directora del centre tecnològic Cetemmsa, Anna Escoda, el president del Consorci Sanitari del Maresme, Josep Mañach, el líder de CCOO a la comarca, Gonzalo Plata, i l’escriptor Jordi Carrión.

especial 30 anys

13


Sense cites com el Cruïlla, Mataró ha perdut presència en el mapa català

Les debilitats i amenaces Joan Mora (Alcalde de Mataró): L’enganyaria si li digués que la ciutat està fenomenal, però també ho faria si li digués que és un desastre. Patim el problema de l’atur, l’abandonament de la promoció de la indústria i del centre com a pulmons econòmics de Mataró, i de la inversió en els barris per generar-hi més activitat econòmica. Hem de fer compatible la diversificació dels centres de generació d’activitat i de riquesa. Això s’hauria de reconduir. Jaume Teodoro (director de la Fundació TecnoCampus): La ciutat està en la postdewww.elpou.es

14

especial 30 anys

pressió. Som un malalt amb moltes possibilitats de sobreviure, però el diagnòstic encara és greu. I les seqüeles són la destrucció del teixit productiu i associatiu. Tenim un nivell educatiu molt baix, per sota de la mitjana catalana. No podem acceptar que en el segle XXI, en una societat basada en el coneixement i en els serveis, el percentatge de fracàs escolar a la nostra ciutat sigui tan gran. A això s’hi suma l’atur tan elevat. Una altra mancança és que no hem sabut reivindicar el nostre paper dins de Catalunya. Sovint els grans esdeveniments de país ens han esquivat.


www.finquescastella.com

especial 30 anys

15


Josep Mañach (president del Consorci Sanitari del Maresme): La crisi ens ha colpejat per partida doble, perquè ja veníem de la patacada del tèxtil. Malgrat que a Mataró sempre ens hem sabut reinventar, de moment la crisi ha estat molt més forta que la nostra capacitat de regeneració. Avui tenim debilitats que, si les revertim, podem convertir en oportunitats. El front marítim ens hauria de donar molt més joc. El nostre potencial turístic queda minvat per

i im fro Por n d fit es t m t at a a s pr o-

rít

s S en icio en na se e ca l m m po ta ap en là a t

e T d’a lev axa tu ada r

t d Pè du eixi ua d rstr t in el ial -

fo bai Niv rm x d ell ac e ió

Les principals debilitats de Mataró

Jordi Carrión (escriptor): “A Mataró viu molta gent amb molta empenta, bons professionals que fan vida a Barcelona i que si rebessin prou motivacions, invertirien el seu temps també a la ciutat” www.swapyme.com

16

especial 30 anys

unes infraestructures fins ara molt dèbils. I la pèrdua de teixit industrial ens ha deixat en situació de feblesa. La proximitat amb Barcelona ha fet que deixéssim en mans de la capital moltes coses que hauríem pogut impulsar dins del nostre terme municipal. Anna Escoda (Directora de Cetemmsa). El gran punt feble d’aquesta ciutat crec que és la manca d’autoestima. No sabem posar de relleu les potencialitats que tenim. Deu ser un tema cultural, abans potser ens amagàvem de la nostra potència industrial, i avui que ja no la tenim hem descobert que en realitat era un gran actiu. Tampoc hem sabut explotar la nostra proximitat amb Barcelona, la capital catalana ens ha tret força quan ens n’hauria d’haver donat. A la vegada, vivim molt poc integrats en el nostre entorn; cal treballar molt millor el fet de ser capital de comarca. Gonzalo Plata (Secretari General de CCOO al Maresme i Vallès Oriental). A la ciutat no hi tenim un polígon industrial prou potent, sobretot si ho comparem amb els del Vallès, que ens permeti articular una Anna Escoda (Directora de Cetemmsa):

“El gran punt feble d’aquesta ciutat és la manca d’autoestima. Nos sabem posar de relleu les potencialitats que tenim”


www.ximenesoptics.com

especial 30 anys

17


Joan Mora (alcalde de Mataró):

“Tenim tecnologia, innovació, coneixement , història i cultura. Ara bé, cal creure’ns-ho”

La ciutat ha perdut teixit industrial (a la foto, protesta de treballadors al polígon del Rocafonda)

economia pròpia al voltant seu. Mataró no ha sabut relacionar-se amb el seu entorn, ha volgut jugar una lliga diferent, ho va poder fer quan la construcció li va permetre esmorteir la crisi tèxtil, però avui la ciutat ja no pot seguir pensant en clau personal. Un altre problema que té la capital el Maresme és que, si bé ha cuidat molt el seu centre i la façana marítima, s’ha despreocupat dels barris perifèrics, la situació dels quals avui és un problema.

www.fornmaresme.cat

18

especial 30 anys

Roser Moré (Presidenta de la FAGEM). El nostre teixit empresarial s’ha afeblit per la globalització primer i per la crisi després. L’atur és molt elevat, i difícil de solucionar a curt termini. A això s’hi suma un poder adquisitiu dels consumidors molt baix. S’han fet coses malament, com la creació de PUMSA sense tenir en compte al sector privat, la promoció d’un edifici com El Rengle poc eficient, o l’excessiu endeutament públic. L’administració ha de treballar més colze a colze amb associacions i gremis empresarials. Jordi Carrión (escriptor): Necessitem trobar un relat de ciutat, perquè no crec que en tingui. Veig Mataró desorientada, sense projecte. Debilitats: la dependència absurda de La Caixa Laietana, haver de conviure amb els còmplices del robatori, una col·lecció d’art contemporani a la Nau Gaudí que no té el nivell que es va insinuar que tindria, falta d’espais esportius i culturals d’alt nivell... Caldria invertir diners i recursos en la xarxa d’espais dedicats a la cultura, perquè el turisme i la innovació tecnològica necessita d’aquest tipus de xarxes, i també els propis ciutadans. Caldria un nou pla general de museus i centres culturals. I una persona amb experiència internacional al capdavant. Tots aquests punts febles eviten, precisament, que es pugui crear un discurs comú que situï Mataró en un lloc especial dins l’imaginari territorial català.


www.ihes.com/mat/

especial 30 anys

19


El TecnoCampus, esperança de futur de la ciutat

Fortaleses Joan Mora: La principal potencialitat de Mataró és la seva gent. És una societat en transformació però que conserva l’esperit emprenedor que ha tingut sempre. Hem estat, durant molt períodes de la història, la segona La ubicació ciutat de Catalunya; i no era per casualitat. Tenim una mida de ciutat atractiva, un estil de de la ciutat vida mediterrani, tenim platja, port, indústria, i la cultura universitat... No tothom ho pot dir. Un punt emprenedora mataronina són fort, potser poc explotat, és que som la ciutat més gran entre Barcelona i França; i això és un les fortaleses actiu. Tenim mar, som a 40 minuts del centre més citades de Barcelona i estem ben comunicats. Tenim www.tfcclima.com

20

especial 30 anys

tecnologia, innovació, coneixement, història i cultura. Ara bé, cal creure’ns-ho que som el que som, i no menys del que som. Jaume Teodoro: Som una ciutat endreçada, teixida amb equipaments culturals, educatius i cívics de primer ordre. Tenim una bona universitat, centres de recerca i una xarxa de formació professional prou forta. La ubicació és perfecte, som al centre del món. Mataró és un gran lloc per viure-hi, té la mida justa, ni massa gran ni massa petita, i Barcelona i el Mediterrani són actius. Tenim


La ciutat a la teva mà

www.mataroenunclic.cat

Unió de Botiguers de Mataró

Amb el suport de

Patrocini institucional

Col·laboren


un tramat d’associacions excel·lent, tant a nivell productiu com social, de cultura popular i esportiu. Sempre ens ha caracteritzat la cultura emprenedora, estem capacitats per espavilar-nos, reinventar-nos i tenir iniciativa.

La Caminada per l’Alzheimer, un exemple de la fortalesa del món associatiu local

Josep Mañach: Respecte a la resta de ciutats de la segona corona metropolitana, estem molt ben situats i gaudim d’avantatges competitius. Som a la zona nord, cosa que ens lliga de manera més directa amb Europa, i tenim mar. Gaudim per tant d’una ubicació

fantàstica i també d’un clima privilegiat. A més, som una ciutat amb un bon teixit associatiu, i amb gent emprenedora, que al llarg de la història s’ha sabut reinventar: de la patata a la ceba, de la ceba a la flor, d’aquí al tèxtil, després la construcció i a partir d’ara ja veurem, però segur que serem capaços de trobar nous sectors. Anna Escoda: Malgrat tot el que li ha passat, Mataró segueix sent avui una ciutat molt viva, activa i dinàmica, que se sobreposa al negativisme que comporten les condicions actuals. La ciutat està fent esforços titànics a nivell econòmic per sortir d’una crisi molt severa, a Cetemmsa estem en contacte permanent amb el teixit empresarial i social i cada dia veiem que ningú contempla rendir-se. Encara som una ciutat amb component industrial, i avui això es veu com un valor en alça. Tenim una cantera de nous emprenedors que impulsa projectes basats en una nova manera d’entendre l’economia, l’entorn i les possibilitats de negoci. Gonzalo Plata: Entre les fortaleses, destacaria que tenim un centre de formació de

Josep Mañach (president del Consorci Sanitari del Maresme): “Cal aprofitar

molt més la proximitat amb Barcelona i les seves grans iniciatives com el Mobile World Congress o el projecte Smart City” www.rehastet.com

22

especial 30 anys

Gonzalo Plata (secretari general de CCOO al Maresme): “Estem ben connectats amb

l’entorn, tenim qualitat de vida, mar... Això pot ser atractiu per a barcelonins o vallesans a l’hora d’establir la seva residència”


www.cmascarell.es

especial 30 anys

23


primer nivell com és el TecnoCampus; i el Mar Mediterrani, que ens diferencia de ciutats similars del país, com per exemple Igualada, ja que ens dona moltes més portes d’entrada. Ah! I una qualitat de vida fora de sèrie. Roser Moré: La nostra ubicació, pel mar i el clima, amb Barcelona a 30 kilòmetres, i el veïnatge d’altres comarques potents. El gran nombre d’eines que tenim: el port, Cetemmsa, el TecnoCampus i les seves universitats. La nostra cultura tradicionalment industrial i emprenedora; i l’actitud dels mataronins,

Les principals fortaleses

Cultura emprenedora i capacitat de reinventar-se

24

especial 30 anys

Ubicació i proximitat amb Barcelona

El mar com a avantatge competitiu respecte a municipis similars

persones creatives, amb ganes, tant en el món laboral com en l’associatiu. Jordi Carrión: Una ubicació privilegiada: amb una platja magnífica, ben connectada per autopista i tren, entre Barcelona i Girona, la Costa Brava, prop de La Roca i de pobles de la costa. També cal destacar el substrat humà. A Mataró hi viu molta gent amb molta empenta, bons professionals, persones dedicades a la comunitat i gent que fa vida a Barcelona que, si rebés prou motivacions, invertiria el seu temps també a la ciutat.

TecnoCampus i la seva universitat

El tramat associatiu

La capacitat de diversificació econòmica


www.bbva.es

especial 30 anys

25


Ser una ciutat marítima és un avantatge competitiu respecte a ciutats catalanes similars

Potencial i oportunitats Joan Mora: La ciutat està molt més endre- sector serveis amb un fort component del çada que fa dos anys. Dit d’una altra turisme de lleure però també el manera, estem en millors condicions turisme cultural i esportiu. Podem per superar aquesta situació de apostar per grans iniciatives, portant sortida de la crisi. Tenim molta més esdeveniments a la ciutat que la visibilitat a l’exterior i ens hem situat L’Alcalde facin ser el centre d’atenció. Ja ho a Catalunya com a Porta Nord de assegura que fem, i molt, en l’àmbit esportiu, però la Gran Barcelona. Cal aprofitar la ciutat ha s’ha d’anar més enllà. Cal impulsar aquesta empenta a nivell de re- d’apostar pel encara més el triangle format per industrialització, potenciació del turisme “de universitat-TIC-innovació; hem de comerç i del turisme i creixement del lleure, cultural fer més visible tot allò que està negoci nàutic. L’evolució d’aquesta vincular a les activitats econòmii esportiu” ciutat ha de ser apostar fort pel ques del mar: port, platja i nàutica; www.mataro.cup.cat

ELLS DIUEN

NOSALTRES DIEM

PERQUÈ TOT QUEDI IGUAL…

PER CANVIAR-HO TOT!

NO SÍ

www.mataro.cup.cat 26

especial 30 anys


www.spa.advocats.com

especial 30 anys

27


però sense abandonar el comerç i la indústria (sobretot, el nou impuls al tèxtil). Josep Mañach: Potenciar el front marítim, som la platja del Vallès, aprofitem-ho. Tenim potencial turístic, però ens manca infraestructura. Hem de refer el teixit industrial a partir de les noves tecnologies amb el far del TecnoCampus. I aprofitar molt més la proximitat amb Barcelona i les seves grans iniciatives com el Mobile World Congress o el projecte Smart City.

El centre tecnològic Cetemmsa, puntal de la investigació i un pilar per al futur de Mataró

Jaume Teodoro: Els serveis a les persones, l’educació, la salut, l’economia al voltant del coneixement, l’oci, l’entreteniment i la informació. Tot plegat és i serà una font de beneficis per a la ciutat. El turisme també ho ha de ser. A Catalunya representa el 12% del PIB, però a Mataró no deu arribar ni a l’1%. Tenim potencial, per la nostra ubicació i característiques, per créixer. Hem d’apostar per la universitat, perquè atreu estudiants de fora i dóna a conèixer Mataró al país com a ciutat universitària. I també pel mar. El port, les infraestructures nàutiques, la logística... Per què no podem pensar que Mataró pot ser respecte a Barcelona el que Fort Lauderdale a Miami? Anna Escoda: El teixit industrial, el dinamisme social i el nostre entorn geogràfic; aquestes són les tres grans bases sobre les quals podem construir. I el turisme és una gran oportunitat. Mataró pot apostar per trobar nínxols concrets, un turisme més tranquil i familiar, més “slow”, per a col·lectius com la tercera edat, el turisme esportiu, o les estades per intensificar entrenaments. I amb l’atractiu de tenir Barcelona al costat.

Jaume Teodoro (director del TecnoCampus): “Sempre ens ha caracteritzat la

cultura emprenedora, estem capacitats per espavilar-nos, reinventar-nos i tenir iniciativa” www.gremihosteleria.com

28

especial 30 anys

Roser Moré (presidenta de la FAGEM):

“La nostra cultura és tradicionalment industrial i emprenedora, i l’actitud dels mataronins és la de persones creatives i amb ganes. Això són fortaleses per al futur”


especial 30 anys

29


Les principals oportunitats

Esdevenir Potenciar el ciutat universitària front marítim i el de referència port com a elements de dinamització econòmica Aprofitar millor la proximitat amb Barcelona i els seus Recuperació esdeveniments del sector tèxtil El turisme especialitzat (familiar, empresarial, tercera Atreure població edat, esportiu) de l’àrea metropolitana perquè s’estableixi a Mataró

30

especial 30 anys

Gonzalo Plata: El port de Mataró no només pot ser un punt d’oci, també l’hem de concebre com un generador d’activitat econòmica. Sense les nostres locomotores tradicionals, és hora de diversificar-se. Recuperem el tèxtil, potenciem l’economia de serveis, aprofitem el turisme i el comerç. I també podem atreure població de fora perquè vingui a viure a la ciutat. Estem ben connectats amb l’entorn, tenim qualitat de vida, mar... Això pot ser molt atractiu per a barcelonins o vallesans a l’hora d’establir la residència . No cal pas obra nova, amb tot l’habitatge buit que tenim aquesta pot ser una oportunitat de donar-li sortida. Roser Moré: El sector tèxtil torna a ser una oportunitat si sabem recuperar-lo. Però també ho són el tecnològic, el marítim i el turístic. En aquest darrer cas, seria molt interessant potenciar el turisme de convencions empresarials. La salut


i l’àmbit universitari també tenen potencial. I hem de ser capaços de facilitar el creixement del sector industrial. Jordi Carrión: Les oportunitats de futur de Mataró? Cultura, turisme, gastronomia, comunicació i tecnologia. Crec que la ubicació de Mataró, la seva connexió amb Barcelona i altres ciutats, i la força de les seves associacions cíviques permeten ser optimistes. Però cal prendre decisions polítiques i decidir si es vol que sigui una ciutat amb rellevància, ambiciosa, o bé continuï sent una ciutat secundària com ho ha estat sempre.

www.lacloska.com

Raons per a l’optimisme Per completar el reportatge, preguntem a l’alcalde Joan Mora quines són les raons que han de tenir els mataronins per a ser optimistes i encarar el futur, tan incert, amb esperit positiu. Aquesta és la seva resposta: “La primera raó i més important: perquè si no som positius no ens en sortirem. Però no només Mataró, ningú. Confio plena i absolutament en la societat civil. En la capacitat d’arriscar i emprendre. Objectivament, la ciutat sap el que li passa, sap el que té i sap el que pot gastar. Dit d’una altra manera, tenim la ciutat –des d’aquest punt de vista—més endreçada. Hem de ser optimistes perquè hem pres consciencia de la potencialitat d’aquesta ciutat que no vol tancar-se sinó obrir-se al món. També perquè hem identificat uns sectors econòmics que ens poden col·locar en un bon lloc per encarar el futur. Mataró se’n sortirà i serà una ciutat important en la nova Catalunya que estem construint”.

www.elabogadodetrafico.com

especial 30 anys

31


Reportatge

Àrea de descans a l’autopista C-32, una via que creua tota la comarca

El Maresme, una comarca pendent d’articular Cinc veus de llarga trajectòria maresmenca reflexionen sobre la debilitat de la comarca respecte a territoris veïns més cohesionats

Maresme

Vern Bueno / Fotos: R. Gallofré

32

“Tots els pobles, viles i ciutats del Maresme que baixa lentament cap a la costa i el mar són iguals” escrivia Josep Pla a ‘Viatge a la en llunyedança”. Catalunya vella’. Considerat per molts el El paisatge i la geografia són els grans trets millor prosista català del segle XX, que defineixen en el seu conjunt al Pla retratava, amb la seva ploma Maresme, una de les 41 comarques certera, una comarca homogènia, catalanes establertes l’any 1936 amb municipis articulats sobre les per la Generalitat republicana, rieres abruptes que els travessen, en El paper de una divisió territorial del país que forma de Rambla on “tothom hi ha Mataró com es manté vigent avui. El Mediterde passar cada dia”. Poblacions de a capital del rani i la Serralada Litoral, l’àrea la costa “vives, animades, denses i Maresme metropolitana de Barcelona i el sovint industrials” que contrasten s’acostuma riu Tordera, conformen els seus amb els pobles de l’interior i la seva a posar en límits i justifiquen que, a primera “prodigiosa calma”, des d’on es veu vista, aquesta estreta i allargada entredit “una falda de terra elegantíssima franja costanera es pugi considerar

especial 30 anys


www.bankia.es

especial 30 anys

33


Vista aèria del far de Calella, el municipi més turístic de la comarca

plenament una comarca, entesa com un territori unit en l’aspecte geogràfic, històric i de relacions de veïnatge. Però més enllà de sèrie d’elements comuns i compartits entre els pobles i terres que la conformen, el Maresme dista molt de ser una comarca articulada i homogènia. I això té repercussions: els 30 municipis que la conformen -16 de mar, 14 d’interior- van molt a la seva, atenent dinàmiques i pols d’atracció particulars que sovint disten molt dels seus pobles veïns. En l’etapa actual dels ajuntaments democràtics, al Maresme s’hi ha trobat a faltar capacitat per treballar conjuntament i sumar forces, fet que ha restat fortalesa a la comarca respecte a territoris veïns més cohesionats. El Maresme sempre ha format part del radi d’acció de Capgròs. El setmanari es distribueix actualment a 12 municipis de la comarca. L’empresa Capgròs ha fet apostes decidides Josep Jo (expresident del Consell Comarcal i alcalde de Dosrius): “Mataró ha estat

una capital més de paraula que no pas de fets, els antagonismes polítics han creat moltes distàncies” www.finquespous.cat

34

especial 30 anys

Manuel Mas (exalcalde de Mataró): “N’hi ha que s’enfaden quan em senten dir això, però la comarca del Maresme, com a tal, no existeix ni ha existit mai”


per projectes d’abast comarcal, amb publicacions com el mensual Report Maresme, dedicat a descobrir racons i instal·lacions culturals, lúdiques i esportives del territori. Però l’experiència mai ha estat gens senzilla, ni per a Capgròs ni per a qualsevol altre agent o emprenedor que s’hagi atrevit a promoure un projecte que abracés la comarca com un tot. En el marc del 30è aniversari de Capgròs, com a revista i empresa amb llaços molt estrets amb aquest territori, demanem a cinc veus de maresmencs molt experimentades que reflexionin per què és, encara avui, una comarca pendent d’articular. Maresme: capital Barcelona “La comarca del Maresme, com a tal, no existeix ni ha existit mai, ni cultural ni física ni econòmicament”. Així de radical és l’opinió de Manuel Mas, alcalde de Mataró entre els anys

Girona i la Costa Brava, al nord, i Barcelona al sud, polaritzen i divideixen la comarca 1983 i 2004. Qui el conegui i n’hagi seguit la trajectòria no se sorprendrà d’una afirmació tan contundent, que no cau pas bé a tothom. “N’hi ha que s’enfaden molt quan em senten dir això, perquè voldrien que tot fos com a ells els agradaria, no com és en realitat”. A Mas sempre li ha agradat citar precisament a Josep Pla, que deia que “Barcelona és la capital del Maresme”. I apunta: “Al contrari que altres comarques, els municipis maresmencs mai han estat articulats a l’entorn d’una única capital”. Aquests pobles, segons l’exalcalde de Mataró i diputat al Congrés, sempre han gaudit de “molta personalitat pròpia i un funcionament independent”, capaços en el seu moment de comerciar i negociar directament amb les Amèriques sense ciutats especial 30 anys

35


intermediàries. Mas considera que “amb tota aquesta amalgama, és ben difícil construir i articular una comarca”. No tant vehement, però també amb fortes dosis d’escepticisme, és la visió del periodista i escriptor cabrerenc Albert Calls, que sempre ha fet del Maresme un dels seus camps de batalla. “Des de fora potser es percep com una unitat, però quan t’acostes a la comarca veus que és un conjunt molt fragmentat”, explica. Calls, que va treballar a Capgròs i

durant molts anys va dirigir Tribuna Maresme, a més de promoure nombroses iniciatives a l’entorn dels escriptors maresmencs, apunta a les “diverses realitats socioeconòmiques” que conviuen a la comarca com una de les claus. Un Alt Maresme abocat a Girona, els municipis centrals que orbiten a l’entorn de Mataró i el Baix Maresme succionat per l’àrea metropolitana conformen tres zones clarament diferenciades.

Cirera d’en Roca d’Arenys de Munt, calamars d’Arenys de Mar, pèsols... La gastronomia és un dels trets identitaris més forts del Maresme Albert Calls (escriptor i periodista):

“Des de fora potser es percep com una unitat, però quan t’acostes a la comarca veus que és un conjunt molt fragmentat”

36

especial 30 anys

Jaume Borrell (president del Consorci de Promoció Turística) “Hem d’aconseguir

que el turista vegi el Maresme en el seu conjunt i vulgui visitar la Capella dels Dolors, la Fundació Palau, el modernisme de Canet o les bodegues d’Alella”


www.onacustica.net especial 30 anys 37


El turisme de sol i platja, vital per l’economia de l’Alt Maresme

Una capital ‘sui generis’ El paper que ha jugat Mataró com a capital del Maresme ha estat històricament molt discutit. Els més crítics apunten que la ciutat no ha estat capaç d’exercir la capitalitat del territori, com per exemple Granollers sí que ho fa amb el Vallès Oriental, o Vic amb Osona. “Ha estat una capital més de paraula que no pas de fets”, apunta Josep Jo, que lamenta que els “antagonismes polítics” entre l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal van crear “moltes distàncies” entre la ciutat i la resta de la comarca. Manuel Mas, criticat en aquest sentit en la seva etapa com a edil mataroní, assegura que els intents de Mataró d’exercir de capital han estat “molt poc valorats” per la resta del Maresme. “El que passa és que la www.ciudadanos-cs.org

38

especial 30 anys

majoria de pobles de la comarca no la demanen pas, aquesta capitalitat”, es reafirma Mas, incidint en la visió d’una comarca desunida. Hi ha hagut iniciatives en els darrers anys que han fet créixer el perfil de Mataró com a capital aglutinadora: el Consorci Sanitari del Maresme, el TecnoCampus i la seva universitat i la planta de tractament de residus en són els millors exemples. Altres propostes liderades per Mataró, en canvi, no han estat tan reeixides: és el cas d’M1TV, la televisió pública d’abast comarcal, que ha sumat menys municipis dels esperats. Un exemple més que els projectes que volen arribar a tot el Maresme, entenent la comarca com un territori unificat, ho tenen molt difícil.


Miquel Àngel Martínez (president del Consell Comarcal): “Reconeixem que

cal treballar molt més la consciència de ser maresmencs, encara hi ha buits que fan que els municipis tirin cadascun pel seu costat”

Però hi ha altres qüestions que ho agreugen. “La bipolarització política va fomentar que cadascú cuidés dels seus interessos, i la casa comuna quedés sense escombrar”. Calls lamenta que “ningú se n’hagi estat de vendre imatge i escriure EL MARESME, amb majúscules”, accions que defineix “de pur màrqueting, sense resultats

La necessitat de mancomunar serveis, més que altres raons, ha acabat creant llaços entre pobles tangibles”. Però reconeix que més enllà del paper galdós de les institucions, la societat civil tampoc ha estat capaç de propiciar-ho. “Potser en el fons això del Maresme és una entelèquia o un miratge, no ho sé”. Units per la necessitat “És evident que el Maresme dista molt de ser uniforme, però si hi ha quelcom que ens uneix i ens dóna identitat, són les necessitats” resol Josep Jo, alcalde de Dosrius i expresident del Consell Comarcal. El Maresme actual s’ha construït a partir de la mancomunació de serveis i de recursos entre municipis. “La gestió de l’aigua i dels residus, la fibra òptica que ens connecta, abaratir costos en compres agregades, el transport escolar, les beques menjador....”, cita especial 30 anys

39


Jo. La impossibilitat de fer front als reptes en solitari ha acabat teixint una xarxa que d’alguna manera lliga els pobles maresmencs, més enllà de les seves realitats independents. L’actual president del Consell Comarcal i alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez, defensa que sí s’ha avançat: “S’ha fet un treball potent perquè els 30 municiEl Maresme té 30 municipis; 16 de mar i 14 d’interior

del Maresme es ven el Maresme com un “tot” als turistes, amb publicacions sobre el modernisme maresmenc o webs on que recullen l’oferta pis de d’oci i cultura de la comarca. “Hem d’aconla comarca, seguir que el turista que ens visiti, més enllà malgrat la seva d’anar a la capital o al Roca Village, també diversitat, tingues- vulgui fer parada a la Capella dels Dolors, a la sin objectius i prioritats Fundació Palau, al modernisme de Canet o a les bodegues d’Alella”, explica comunes”. A Jaume Borrell, president de través de quines l’organisme. Malgrat tot, encara vies? La gastronomia, queda feina per fer, com diu el turisme o l’esport. Les fires Martínez: “Reconeixem que gastronòmiques, dedicades La gastronomia, el cal treballar molt més la consal pèsol, la cirera, la maduixa turisme i l’esport ciència de ser maresmencs, o el calamar; o proves com la són tres eixos amb encara hi ha buits que fan que Challenge Costa de Barcelona- els quals s’intenta els municipis tirin cadascun Maresme. I des del Consorci articular la comarca pel seu costat”. de Promoció Turística Costa

www.eurofitness.com

40

especial 30 anys


www.sucasa.es

especial 30 anys

41


La seu d’Inditex, a Tordera, és el gran pol industrial del nord del Maresme

El Maresme, una perspectiva econòmica Una comarca que acumula l’impacte de vàries crisis, abocada al sector serveis i gairebé amb tantes realitats com municipis existents A la comarca hi conviuen pobles com Alella, Cabrera o Teià, que tenen una taxa d’aturats per sota del 10% i rentes per càpita entre les més elevades de Catalunya, amb municipis com Tordera o Pineda que superen el 20% L’enfonsament d’atur. Des del punt de vista econòmic el Maresme també és una comarca marcada del tèxtil i per la diversitat, cosa que dificulta, de nou, la posterior una planificació o treball conjunt. irrupció de la crisi econòmica És la quarta comarca més poblada de Catalunya (437.000 habitants el 2013, global han gairebé el 6% del total de la població del deixat la país) i la cinquena en aportació al PIB total comarca tocada (un 4%). Però també és la quarta taxa

d’atur més elevada del país. La seva capital, Mataró, és la ciutat de 50.000 habitants amb un percentatge d’aturats més elevat de Catalunya. L’enfonsament del sector tèxtil i la posterior irrupció de la crisi econòmica global, que va torpedinar especialment la construcció, sector al qual s’havien agafat molts municipis, ha deixat la comarca doblement tocada. En els darrers sis anys, l’atur al Maresme ha augmentat un 85,4%, amb l’aplicació de 822 ERO que han afectat més de 9.000 treballadors. Davant d’aquest panorama, la comarca intenta apostar per la diversificació, buscant www.tag-cs.es

42

especial 30 anys


La quarta comarca més poblada de Catalunya

75% de treballadors al sector serveis

4a

nous models econòmics basats en el coneixement (amb TecnoCampus i Cetemmsa al capdavant), els serveis i el turisme. Una diversificació que dista de ser perfecta, ja que l’economia terciària engloba prop del 75% de les empreses de la comarca. El grup SERHS, que aglutina més de 60 empreses dedicades al turisme i la logística, entre d’altres, és la

75% líder en dimensió i facturació. En l’àmbit industrial, els sectors químic i farmacèutic són prou potents, amb firmes com Procter & Gamble, Hartmann o Bioibèrica. La indústria tan sols representa, en tot cas, un 16,2% dels llocs de treball. Més enllà d’algunes grans corporacions, el Maresme és una de les comarques amb més presència de microempreses i Pimes (la

62.000 sortides al dia del Maresme per anar a treballar

62.000

Té la quarta taxa d’atur més elevada del país

4a

La cinquena comarca respecte a l’aportació al PIB

5a

mitjana és de set treballadors per cada firma). L’evolució dels darrers anys, amb un important augment demogràfic, ha convertit el Maresme en una comarca residencial, que depèn molt de Barcelona: cada dia unes 62.000 persones surten de la comarca per desplaçar-se al seu lloc de feina, però només 15.000 fan el camí a la inversa.

L’atur augmenta un 85,4% en els darrers 6 anys

85,4%

especial 30 anys

43


Perfils

30 anys i tot el futur per endavant Cinc perfils de mataronins i mataronines que van néixer el mateix any que Capgròs i avui destaquen en l’àmbit artístic, empresarial, comunicatiu, esportiu i legal Personatges

Salva Fernàndez / Fotos: Romuald Gallofré

Cinc mataronins i mataronines que van néixer l’any 1984 i compleixen, com la revista Capgròs, trenta anys, repassen la seva trajectòria en els àmbits on destaquen actualment, identifiquen les potencialitats i necessitats de la ciutat i donen indicatius de cap on ha d’anar el futur. Tant el seu com el de la pròpia capital del Maresme. Fredu Aleñà, director general de Ditexmed, una

www.cabrejunqueras.com

44

especial 30 anys

de les empreses de tèxtil més pròsperes de la ciutat; Cristina Alís Raurich, intèrpret de música i investigadora de música antiga; Oriol Cortada, enginyer de camins i president de l’Iluro HC; Carolina Poyatos, advocada especialitzada en l’afer de les preferents; i el periodista Joan Safont. Cinc punts de vista d’àmbits diversos i que, amb 30 anys, tenen tot el futur a les seves mans.


www.landrover.es

especial 30 anys

45


Fredu Aleñà. Empresari tèxtil

“El tèxtil encara té molt a dir a Mataró” Fredu Aleñà. Complirà 30 anys el proper 21 de juliol i és actualment el director general de Ditexmed, una empresa tèxtil establerta al polígon industrial del Rengle. Nascut a Vilassar de Mar l’any 84 i resident a Mataró de tota la vida, els esdeveniments al voltant d’aquest jove empresari han anat sempre dues passes per davant del que li pertocava per edat. Des de fa dos anys, després de la mort del seu pare, està al capdavant d’una companyia que es dedica a la fabricació i comercialització de productes tèxtils amb llicències que siguin tendència en el mercat infantil. Viatja constantment a la Xina, on tenen una altra oficina des d’on controlen tots els

46

especial 30 anys

processos de fabricació dels seus productes. “La meva família ha estat tota la vida relacionada amb el món del tèxtil; el meu avi és fabricant a Mataró, el meu pare també, i això ens va marcar tant a mi com a la meva germana Andrea”. Aleñà recorda que va iniciar-se en el món dels teixits fa poc més de deu anys, quan va començar a estudiar moda a IDEP de Barcelona. Segons explica, mai havia estat “molt bon estudiant” però li interessava el tèxtil pel que veia a casa. “El primer projecte el vaig tirar endavant amb una línia de roba per adult que es deia Essentiel i que vaig produir a l’empresa del meu avi”. Un any després, per diversos motius, el projecte no va seguir, però l’experiència li va servir per veure clar que es volia “dedicar plenament al món del tèxtil”. Va tornar a IDEP, on es va centrar en teixit i patronatge, i acabat el curs va marxar a San Francisco seguint els consells del seu pare per aprendre anglès. Allà va fer amistat amb un dissenyador italià, Simone Barbero, amb el que van fer “petites coses”. En tornar va començar la preparació dins de Ditexmed. “El meu pare em va veure aptituds i potencial i em va enviar a la Xina a viure per gestionar


l’empresa ubicada a Xiamen (Fujian). Era el 2008, i amb 25 anys va suposar un canvi molt dur”, explica. A la Xina va aprendre a portar “tota la gestió del procés de producció: des del disseny en un paper que ens enviaven de Mataró fins al contenidor que retornàvem des de la Xina amb tota la roba feta”. Tres anys després, el seu pare va morir sobtadament i va haver de tornar a Mataró. Després de repartir responsabilitats i càrrecs per departaments, i buscar gent de la seva confiança, l’empresa funciona “a tota vela malgrat la situació actual” amb ell i la seva germana Andrea al capdavant d’un equip de 25 persones a Mataró i 16 a la Xina que produeixen roba de nen i nena amb llicències de Disney, Warner Bros, Pet Rock, Pocoyo, Tortugues Ninja o Universal. El futur del tèxtil a Mataró Amb la seva experiència, abrupta però intensa, Aleñà considera que el tèxtil “és i tornarà a ser molt important a Mataró”. Actualment “es troba a faltar fabricants de teixit tant a la ciutat com a nivell estatal”, un rol que quan torni a renovar-se aquí pot donar “un impuls al negoci intern”, ja que es poden fer sinèrgies amb els diversos agents que formen part del procés de producció del món del tèxtil. També considera que el futur del sector passa pel

nostre país més que per a la Xina: “No paguem aranzels, no hi ha canvi de divisa i no es necessiten tantes línies de finançament”; “Quan vas amunt i això i “l’encariment de costos en origen” són els seus raonaments. avall constantment, Havent viscut la meitat de la la tranquil·litat que darrera dècada fora de Mataró, et dóna Mataró no la Aleñà té molt clar que la capital trobes a tot arreu” del Maresme sempre serà casa seva. “Enyores coses com la platja, un lloc privilegiat de la nostra ciutat”, explica, per afegir: “En un món on anem amunt i avall constantment, la tranquil·litat que et dóna un lloc com Mataró, que té el millor d’una ciutat i el millor d’un poble, no es troba a tot arreu”.

Al corrent del que passa a Mataró Per Fredu Aleñà, els mitjans locals com Capgròs tenen una importància vital. “Quan viatges, tenir un portal com capgros. com que compta amb informació actualitzada diària et serveix per estar al corrent de què passa a la teva ciutat, i com a empresa també és una bona tribuna per poder promocionar les nostres accions. Encara que no vagi al camp des de fa temps, sempre agrada saber què ha fet el CE Mataró setmana rere setmana”.

especial 30 anys

47


www.carrefour.es

48

especial 30 anys


www.escuelatonbal.es

especial 30 anys

49


Crístina Alís Raurich. Intèrpret de música

“La música té un paper molt important a Mataró” Cristina Alís Raurich és intèrpret de música i investigadora de música medieval. Aquest 2014 fa 30 anys, i ha passat dos terços de la seva vida a Mataró fins que li ha tocat voltar per tot Europa gràcies a la seva tasca professional. La música forma part de la seva vida, i l’interès per aquest àmbit li va sorgir de manera innata, escoltant música de tots tipus i estils (clàssica, antiga, del món, tradicional, jazz, cantautors, etc.) de ben petita i començant els estudis musicals

50

especial 30 anys

a Mataró. Avui és una mataronina que ofereix les seves troballes històrico-musicals en forma de concerts per tot el vell continent. Viu a Suïssa, se sent cada cop més nòmada, però sap d’on ve. I on vol tornar sempre que en té ocasió. “A casa sempre hi ha hagut un ambient molt sensible davant l’art, sigui quina sigui la seva expressió, i és cert que els meus pares tenen aquesta sensibilitat i l’han sabut traspassar al meu germà i a mi”, explica la mataronina, filla del pintor Albert Alís. De ben petita, amb nou anys, tenia clar que volia ser pianista. I així va començar a estudiar a l’Escola de Música del Centre Catòlic. “L’aprenentatge allà va ser molt bo, i em va permetre donar el salt al Liceu on em vaig començar a especialitzar amb professors de l’escola russa de piano”. Estudis superiors, màster i posteriorment un curs de perfeccionament a Holanda tots seguint aquesta tradició pedagògica forta i clara. Va ser a Holanda on va tenir el primer contacte amb la música medieval, terreny que l’atreia de feia temps i on en els últims anys ha establert el seu creixement personal i professional. En veure que podia estudiar-ho amb profunditat a la Schola Cantorum Basiliensis –una escola especialitzada en música antiga- va traslladar-se a Basilea, Suïssa, on hi va cursar el Màster en música Medieval i del Renaixement i on hi viu actualment. “És un món fascinant, més complex que altres àmbits musicals. És necessari conèixer i saber interpretar els manuscrits originals i les fonts medievals amb tota la seva complexitat paleogràfica per poder-ne fer una interpretació acurada”, explica. “Partim de manuscrits que poden ser interessants en molts aspectes i a vegades no sabem amb precisió com s’han de llegir, és com desxifrar un jeroglífic”. A banda d’in-


terpretació, ha hagut d’estudiar musicologia, paleografia i codicologia, llengües medievals, literatura medieval, societat, pensament i simbologia medieval. Tot això li ha permès oferir concerts per tot Europa on ella és “el mitjà a través del qual fem arribar una part de la història de la música”. “Els concerts per tant no se centren en mi com a intèrpret solista, sinó que intentem que sigui com visitar un museu d’història interactiu amb una interpretació del passat de manera ben documentada i a la vegada atractiva”, els defineix. També té projectes a Catalunya lligats amb la música medieval, com el grup Magister Petrus amb qui prepara un segon CD o la seva participació com a Assistent de Direcció i professora al Curs Internacional d’Interpretació de Música Medieval de Besalú. Mataró i la música Malgrat viure fora i voltar pel món, la Cristina Alís Raurich no s’oblida dels atractius mataronins: “Res com l’espontaneïtat de la gent d’aquí i el seu humor, la seva manera de ser”. “Quan torno veig molts canvis físics al carrer, però mai em sento com si fos quelcom llunyà i sempre m’és familiar, casa meva”, assegura. Ella, que manté el contacte amb molts àmbits culturals de la capital del Maresme, creu que

la música té un bon punt de partida a la ciutat. “Hi he tingut molts bons professors i aconseguit una gran preparació per Alís, intèrpret i arrencar”, assegura, a la vegada investigadora de música que considera que la música té un paper important a la ciutat medieval, viu a Basilea amb “cites com la Setmana de i ofereix concerts Música Antiga, una activitat molt arreu d’Europa valuosa per a Mataró i que porta a músics de primer nivell” i també ressalta la tasca d’Antoni Vilà al Foment. Com a contrapunt creu que “la ciutat necessita un auditori de primer nivell acústic, un espai que la majoria de ciutats catalanes amb el mateix número d’habitants tenen i que ens permetria fer tot tipus d’activitats amb bones condicions acústiques”.

Connectada amb l’actualitat local “Tenint en compte que fa temps que visc fora i el fet que, malgrat voltar per tot el món, Mataró sempre serà casa meva, Internet em permet estar connectat amb l’actualitat i el dia a dia del que passa a la ciutat gràcies a mitjans com Capgròs, un setmanari que realitza una tasca important a nivell informatiu”. www.lamoreramataro.com

especial 30 anys

51


www.saterra.com

www.cubasmafe.com.com

52

especial 30 anys


www.aluminiosiluro.com

especial 30 anys

53


Oriol Cortada. President de l’Iluro HC

“L’Iluro HC ha evolucionat tant com Mataró durant aquests 30 anys” L’Oriol Cortada és enginyer de ponts i camins, però se’l coneix més a Mataró per la seva tasca com a president de l’Iluro HC, recentment nomenat millor club d’Europa de l’any 2013. Aquest 2014 fa 30 anys i segueix treballant per convertir una entitat que estava a punt de desaparèixer en un dels referents del hockey herba català. En un mapa esportiu on destaquen Terrassa, Sant Cugat i Barcelona, Mataró ja s’ha guanyat un lloc privilegiat gràcies a l’entitat taronja que presideix Cortada. La passió del hockey herba, que d’herba en tenia poc a Mataró, va arribar a l’Oriol Cortada l’any 97, quan a l’Escola Pia Santa Anna es feien algunes classes a la pista de ciment que hi ha al mig del velòdrom. “És un esport tremendament addictiu, encara que soni a tòpic, i si t’agrada és per a tota la vida”, explica Cortada. En aquella època el club Iluro s’acabava de fundar, tenien un camp de sorra

54

especial 30 anys

al costat de les pistes d’atletisme i somiaven en disposar d’un camp de gespa “algun dia”. Cortada es va anar implicant en l’entitat, fins que al 2001 va integrar-se en la junta directiva. “Tenia 17 anys, així que no era del tot legal, però a efectes pràctics en formava part; l’any següent ja era vicepresident”. El seu ascens s’explica de manera senzilla: “Als clubs petits hi ha una norma, als que ens agrada fer coses sempre ens fan fer coses. Et diuen ‘necessitem algú per fer això’, i t’ofereixes”. Cortada va protagonitzar un moment de transició vital pel club, que a l’any 2000 només tenia 30 jugadors. Ell i companys de generació van planificar i tirar endavant un projecte per fer-lo créixer. Actualment són gairebé 300 jugadors i jugadores. Jugador, entrenador 14 temporades i president. Ha fet tots els papers de l’auca, i considera que el creixement de l’entitat es deu a la competència: “Tenim la sort que els


nostres rivals són tant bons que hem pogut aprendre de tot allò que feien bé”. Quatre equips catalans de Hockey Herba estan al Top 10 de millors clubs de Catalunya, sense anar més lluny. El model de gestió del club ha estat un èxit, però també de portes cap enfora. “En la relació amb l’Ajuntament, ens vam guanyar el seu respecte perquè complíem el que prometíem; l’aposta per la gespa al camp s’ha demostrat un encert”, afirma. I afegeix: “hem fet les coses com si fos un negoci, però sense guanyar mai ni un euro”. Fins arribar avui a ser un referent en els valors de l’esforç i el compromís i a haver estar premiat com a millor club mitjà d’Europa per la Federació Europea d’Hockey. Primer club Estatal que ho aconsegueix. L’evolució del club, l’evolució de la ciutat Per Cortada, el creixement espectacular del club és similar a l’evolució dels darrers 30 anys de la ciutat. “Em considero optimista, tot i que tenim coses per millorar a la ciutat, hem fet un salt important. La Via Europa, els accessos a l’autopista, una Universitat de veritat, el passeig marítim, la renovació dels camps de sorra, el hockey que ni existia, ni tampoc la meitat de pavellons.” Per ell, la ciutat “ha crescut i millorat molt”, i posa més exemples com “la presència d’hotels o el nou hospital” i el “desenvolupament urbanístic de la dècada dels 90”. “Sí, tot això pot haver comportat problemes a dia d’avui, però són coses tangibles, que tenim”, explica. Per ell, ara toca tirar endavant “apostes com el projecte ‘Mataró Ciutat de Valors’,

coses que fomentin l’orgull de la ciutat” i aconseguir “elements de cohesió que ens uneixin sota l’orgull mataroní”. Per Cortada, “ens calen tres o quatre coses que serveixin per identificar-nos com a ciutat, no més” ja que la resta, com “una qualitat de vida envejable per moltes grans ciutats, com Barcelona”, ja hi és.

“La ciutat ha crescut i millorat molt, i avui tenim una qualitat de vida envejable”

Mataró des del Vallès “Jo treballo al Vallès Oriental, i una de les coses que més em va sorprendre era la gran quantitat de mitjans que hi ha escrits, i quasi tots de pagament. Sempre explicava que a Mataró tenim referents gratuïts com el Capgròs, un representant clar de la importància que la premsa gratuïta té a Mataró. Com a mitjà local, el paper que fa Capgròs és essencial, un referent de fa molts anys que separa les coses: “Si no surt a Capgròs, allò no ha passat”. especial 30 anys

55


ICREA_anunCapgròs 02 (17-4-14).ai

Vols donar-li un canvi d’imatge al teu negoci?

1

08/04/14

12.30

• SERVEIS INTEGRALS PER A NOUS COMERÇOS •

C

p

M 2D

CM

37 cm

Imatge · disseny d’espais Comunicació Visual

Vinil glassejat imprès interior vidre

IDRES

206 x 237 cm po r ta co r re de ra

408 x 179 cm vi dre f i xe

La

Interiorisme i decoració Reformes i rehabilitacions per a vivendes i comerços

K

Disseny i comunicació visual

Descomptes fins a un 30% per als associats a *Aplicables al conjunt d’estudi, disseny i creació. www.bassatgaudimataro.cat

56

especial 30 anys

192 x 171 cm

a pa ra do r 1

184 x 169 cm

a pa ra do r 2

a pa ra do r 3

1.732 cm

Projectes d’enginyeria pròpia

CMY

Vinil de tall interior vidre retroil·luminat (baixa intensitat) Caixa de llum a l’interior d’aparador

Vinil de tall / Placa lateral Encara per definir

MY

CY

44 cm

TV

Y

Natura

CENTRE D’HERBODIETÈTICA

PERRUQUERIA

videojocs • pel·lícules • venda i lloguer 24h vending • servei de videoclub

w w w. i c re a d i s s e n y. c o m Sant Isidor, 26 1r 2a · 08302 Mataró info@icreadisseny.com www.facebook.com/icreadisseny f

93 536 44 50


www.lavostrallar.com

especial 30 anys

57


Carolina Poyatos. Advocada

“Mataró ha d’estar orgullosa de com els jutges han afrontat l’afer de les preferents” Carolina Poyatos és llicenciada en Dret i Administració i Direcció d’Empreses, aquest 2014 compleix 30 anys i ha tirat endavant més de 250 casos relacionats amb l’estafa de les preferents, un mal que ha colpejat amb força a la capital del Maresme. El seu objectiu professional ha estat sempre intentar fer quelcom que ajudi a la gent, i creu que el rol d’advocada és una etapa amb data de caducitat: quan l’últim dels seus clients estafat per preferents recuperi els seus diners. “Vaig treballar a Caixa Laietana i també en una auditoria, i sabia que això no podia acabar

58

especial 30 anys

bé”, explica, i segueix argumentant-t’ho: “Els meus pares tenien preferents, i va ser llavors quan vaig entendre que molta més gent en tenia”. En el seu despatx hi ha un munt de carpetes amb documentació. Tot perfectament ordenat. Sentències guanyades, casos pendents de sentència, d’altres guanyats però no cobrats, casos especials que cal mirar-se bé, casos pendents per presentar la demanda... En total, segons explica, porta i ha portat “uns 150 casos de demandes de preferents i un centenar d’arbitratges”. Considera que avui la gent “sap molt millor com funciona la banca” i “està més posada en temes financers perquè s’hi juguen els estalvis”. Sobre la banca, considera que “segueixen i seguiran col·locant productes perillosos; des de les targetes amb 3.000 euros que rebíem a casa i que després estàvem deu anys pagant el 25% TAE d’interessos, passant pels fons d’inversió garantits que de garantits només tenen el nom”. Les preferents han afectat a un munt de gent, tanta que Poyatos avisa: “No hi ha prou advocats a Mataró per totes les demandes que s’haurien de posar; ara entrarem en breu al tema d’accions de Bankia que afecta a 300.000 persones i ens


faltaran jutges, advocats, procuradors, de tot”. Per això creu que el millor seria establir una xarxa de comunicació entre advocats, ja que amb tanta demanda “no som competència”. Orgull mataroní En aquest tema, Poyatos creu que Mataró s’ha de sentir “orgullosa dels jutges que tenim, perquè s’han esforçat molt en treure endavant el tema de les preferents amb recursos escassos i cada cop més retallades i menys personal”. Per ella és lloable “poder tenir sentència en un any, tenint en compte la lentitud que domina la justícia”. Lamenta, això sí, que tot plegat s’hagi emportat per davant “una insígnia com Caixa Laietana i una feina d’obra social importantíssima que feien”. El futur, però, el veu amb optimisme. Tot i considerar Mataró “una ciutat dormitori”, creu que té potencial emprenedor: “M’agradaria que tinguéssim quelcom similar a Barcelona Activa, on s’expliqui com es munta una SL, fiscalitat, ajuda telemàtica, subvencions”. Aquestes subvencions haurien de ser a fons perdut perquè es creï negoci. “Aquells als que ajudes crearan empresa, baixarà l’atur, pagaran impostos, llicències d’activitats, taxes, IBI, tot retorna”, enumera, i afegeix que “els treballadors pagaran lloguers, compraran a

comerços de la ciutat, una roda”. Mataró pot ser “la nova Silicon Valley; no vull que siguem Calella, sinó un referent tecnològic i tenim “No vull que a Mataró emprenedors per aconseguir-ho”. I això passa per “disposar d’incusiguem com Calella, badores d’start-ups, amb cursos sinó un referent com de màrqueting, comunicació, Silicon Valley, i tenim vendes, xarxa de networking... emprenedors per El model és Barcelona, i el Tecaconseguir-ho” noCampus ha de potenciar tot això encara més; no hem d’estar acomplexats”. De fet, el seu futur estarà lligat per aquí: “em veig muntant una empresa que tingui consciència social i que pugui ajudar a gestionar PIMEs, a fer classes sobre temes financers, a millorar la gestió d’empreses i buscar noves vies de finançament”.

Revistes que volen “Un mitjà local i rellevant com Capgròs és imprescindible per poder conèixer tot tipus de coses que no ens n’assabentaríem mai si no fos per aquesta feina de proximitat. La prova de que funciona és que a la carnisseria dels meus pares, quan arriba el piló de Capgrossos cada divendres, volen en cinc minuts. I sempre va bé poder saber què es fa en qualsevol àmbit de ciutat, esports o oci; ocupa un lloc important a Mataró”. www.chacosa.com

especial 30 anys

59


60

especial 30 anys


www.elmondelapiscina.com

especial 30 anys

61


Joan Safont. Periodista

“Els mataronins tenim la virtut d’acabar parlant sempre de la nostra ciutat” “Qui és Joan Safont?”. La primera resposta, amb un “això de parlar de mi en tercera persona només ho feien Cèsar i Joan Gaspart, a mi se’m fa pretensiós”, promet. El mes de gener va fer 30 anys aquest escriptor, periodista, guionista, llicenciat en dret, exadvocat i autor d’una tesina sobre la revista Iberia. Un mataroní constantment amb un peu a la història, al periodisme i a la recerca. Ha participat en el guió de documentals reconeguts com “Somiar un País, construir un

62

especial 30 anys

somni” sobre la Mancomunitat –estrenat fa dues setmanes a TV3- o “Pujol/Catalunya. Consell de Guerra”. Safont sempre ha estat relacionat amb el món de les lletres, però la seva elecció professional inicial, estudiar dret, anava més enllà d’una simple vocació. “Em vaig deixar portar per allò que et deien que era una carrera amb oportunitats i sortides, seguretat laboral... Vaig ser massa pragmàtic per tenir 18 anys”, explica. Safont exerciria d’advocat, però entre que va veure que no podia tenir temps per fer altres coses, com llegir i escriure, i un problema de salut que li recomanava canviar el ritme de vida, va decidir començar de zero. “La justícia va perdre molt poc amb mi”, considera. Qui en va sortir guanyant va ser el periodisme. Després d’haver col·laborat al Full de Mataró –la llavor de la revista Valors on també hi escriu-, a la revista Òmnium i al Matí Digital, va començar a treballar a la productora Òptim TV. Una mica d’aquí i una mica d’allà, com pertoca al periodista del Segle XXI: “estem a una professió inestable, i s’ha de saber conviure amb això”. Safont pertany a una generació gairebé única, que en aquests 30 anys ha sigut prou jove per “créixer i fer-se gran amb Internet”, però haver viscut també “el món vell” on només existia la premsa escrita, televisió i ràdio. Les noves tecnologies, primer Internet i després les xarxes socials –on n’és usuari actiuno considera que siguin


un problema per la professió. El periodisme, creu, continua “viu perquè sempre hi ha històries per explicar i per llegir”, i la clau està en la manera d’explicar. “Que s’ha incendiat una casa o el resultat del Barça ho pot dir tothom a Twitter; explicar el per què, les raons de la no reacció en el partit, quina situació en resulta o l’opinió de confiança d’algú com Ramon Besa (cap d’Esports del diari El País), això es troba encara als diaris”. La gent de Mataró Safont, que volta per tot Catalunya, destaca que “els mataronins tenim la virtut d’acabar parlant sempre de la nostra ciutat”. Considera que no comptem amb “fills il·lustres com poden tenir altres ciutats, llevat de Puig i Cadafalch o Miquel Biada” però en canvi “hi ha molta gent de Mataró fent coses”. “Expliquem d’on som, encara que estiguem als Estats Units, i sense caure en el xovinisme, sempre hi ha mataronins fora de Mataró que recorden d’on venen”, afegeix. Malgrat això, veu amb “preocupació” el futur de la ciutat. “La manera com som ens ha fet d’aquesta ciutat, amb tant poc espai entre mar i muntanya, tant a prop i a la vegada tant lluny de Barcelona, amb un sentiment intens per les Santes, que tothom té Festes Majors, però nosaltres les lluïm pel

món”. Les Santes, precisament, és una de les seves “dèries”. Considera que hi ha el perill que “només parlem d’això, i si ens “M’agradaria que hi agradem el 25 de juliol hem de hagués gent pensant un saber repartir aquest sentiment tot l’any, si no acabarem sent una relat i una ambició de futur per la ciutat, però caricatura de nosaltres mateixos”. Safont creu que Mataró ha patit si hi és, no la conec” amb les crisis, però que ara és el moment de pensar en el futur. “Cal buscar quelcom que ens doni un relat, una ambició de futur; no sé quina pot ser. M’agradaria que hi hagués gent que pensés en això, i m’agradaria creure que ho està fent, però si hi és, no la conec”.

El bagatge que no es perd “És lloable que Capgròs faci 30 anys i una molt bona notícia que el bagatge no es perdi com ha passat amb publicacions com el Mataró Report, amb les redaccions àmplies o mitjans que s’han fusionat. La premsa gratuïta la vam veure com el futur, però a la primera sacsejada ha patit molt. Si perdéssim els pocs mitjans però lloables, meritoris i amb el servei públic que tenim, no tindrem qui ens expliqui què passa. I llavors valdrà més que ens tornin a convertir en carrer de Barcelona com en el segle XV”.

especial 30 anys

63


Reportatge

El comerç, testimoni privilegiat de 30 anys de canvis a la ciutat

Comerç

Salva Fernàndez, Núria Ferreres / Fotos: R. Gallofré

64

Si una cosa ha aconseguit Mataró durant aquests últims trenta anys és transformar-se a nivell urbanístic. La ciutat, molt dividida per zones i amb barris força aïllats a principis dels 80, s’ha cohesionat amb el pas del temps gràcies a grans projectes que han permès unir i fer créixer sectors fins llavors desconnectats entre ells. Testimonis privilegiats d’aquest seguit de transformacions durant tres dècades són els establiments comercials de tot tipus que ja llavors ja estaven oberts a la capital del Maresme i que han aconseguit mantenir-se actius fins avui. Cadascun d’ells pot donar una visió, des de la seva pròpia experiència, sobre com ha evolucionat la ciutat, com els han afectat els canvis que han viscut des del seu negoci i també com s’ha transformat el món en el que vivim a través dels seus àmbits d’acció.

especial 30 anys

La restauració, la moda per home i per dona, el ‘boom’ de les noves tecnologies, el sector de l’automòbil, establiments variats com queviures, estancs o cellers entre d’altres, repartits per tots els barris, conformen aquest repàs a com ha canviat la configuració de la ciutat, el seu comerç i també la gent que hi viu. Tres dels escollits, Skema-2, Vico i Automóviles Cárdenas, van néixer el 1984 com Capgròs i enguany també celebren el seu 30è aniversari.

El comerç ha assistit a la cohesió urbanística d’una ciutat que tenia molts barris aïllats


especial 30 anys

65


“La Plaça Santa Anna ha canviat molt més que la Rosita” Rafa Jurado, preparant els tradicionals xurros que han fet popular l’establiment

Rosita Plaça de Santa Anna Any: 1980 66

La Rosita és un dels establiments més emblemàtics del centre de Mataró, que porta més de 30 anys oferint al cor de la ciutat xurros, bunyols i tot tipus de pastisseria elaborada per ells mateixos, acompanyat de la clàssica xocolata desfeta. Rafa Jurado, el seu propietari, recorda que en aquests últims trenta anys ha canviat molt més tot el que envolta l’establiment que no pas el seu dia a dia en sí: “El negoci de la Rosita està gairebé igual que quan el vam obrir, el 1980”, recorda. El que sí que s’ha transformat manera significativa en aquests anys és precisament l’entorn on es troba l’establiment, la plaça de Santa Anna. El centre neuràlgic de la capital del Maresme ha fet un tomb molt gran en aquestes tres dècades, deixant enrere el pas de vehicles habitual per la zona i convertint-se en una espai totalment per a vianants. Jurado recorda que abans “els vehicles venien i s’aturaven davant de la porta, la plaça Santa Anna era un espai de trànsit constant i això era un al·licient per

especial 30 anys

a nosaltres”. Explica que era un lloc molt privilegiat, ja que “just davant hi havia les parades dels autobusos que arribaven tant de Barcelona com de tota la comarca, i el negoci era un no parar; s’organitzaven grans cues davant de la Rosita abans que obríssim”. Avui això s’ha perdut, però hi ha altres beneficis. “La integració amb la plaça actual és bona i comptem amb altres avantatges com ara disposar de terrassa”.

“La Plaça Santa Anna era un lloc de trànsit de vehicles constants, s’aturaven a la porta i compraven” “Les parades d’autobusos ens permetien tenir clientela de Barcelona i altres punts de la comarca”


especial 30 anys www.belperruqueria.com

67


“Hem viscut tres revolucions: els videojocs, Internet i els mòbils” Felip Garriga, un mite mataroní del món dels videojocs i l’electrònica, al seu establiment

Garriga C/ Llauder 29 Any: 1970 68

Felip Garriga –es diu Josep Garriga Felip, però li agrada més fer servir de nom el seu segon cognom- és un dels botiguers històrics de la ciutat de Mataró. Arribat a la capital del Maresme des del Masnou, Garriga va ser el primer en oferir “components electrònics en una època on els mataronins encara anaven a Barcelona a buscar-los”. Després d’aquests inicis, recorda els anys vuitanta com un moment clau a nivell tecnològic per l’arribada de les primeres consoles i microordinadors. Noms com Spectrum, Commodore o MSX “a Mataró només es podien trobar aquí”. També recorda que tenia un dels primers PC (“la gent no sabia ni què era això”, explica) que el va vendre “per un milió de pessetes a una empresa”. El boom dels videojocs va enganxar de ple a Garriga amb l’arribada de màquines com Amstrad CPC (1984), Màster System (1985) i Nintendo NES (1986). “Els Nadals eren una bogeria. Recordo moltes àvies venint a buscar jocs per la NES o per la Gameboy, va ser un boom increïble”. I Garriga era dels pocs que venia jocs d’aquest tipus a la ciutat. Més endavant es va especialitzar en importar jocs -“me’ls portava un pakistanès,

especial 30 anys

una mica mafiós però bona gent”- i en viure en plena onada de la bogeria dels noranta: “La botiga sempre estava plena de nens, havies de vigilar perquè els jocs valien 13.000 pessetes i clar, a la que podien te’n feien alguna”. Avui en dia Garriga manté una botiga d’electrònica al carrer Llauder on repara tot tipus d’aparells, i el seu fill segueix al món dels videojocs amb la botiga Garriga 3. Per Felip Garriga, aquest 30 anys són fascinants: “Hem viscut tres revolucions: l’arribada dels videojocs i el PC, el boom dels mòbils i Internet, que ho ha canviat tot, per bé i malament”.

“El boom dels videojocs va ser espectacular, es van convertir en els reis dels regals per Nadal” “Vam ser els primers en vendre noms mítics com Spectrum, Commodore o MSX”


especial 30 anys www.gabinetmedicmaresme.com

69


70

especial 30 anys

www.clinicabadia.com


especial 30 anys

71


“Rocafonda era el barri on tothom hi volia anar a viure”

Julio Gómez, amb plànols i maquetes a la seu de la seva promotora

Gómez (esquerra), als anys 80, en una construcció impulsada per l’empresa

Promotora Gómez C/ Jaume Comas, 2 Any: 1969 72

El creixement de Mataró a tots nivells s’ha sustentat, en gran part, en el creixement urbanístic que ha viscut la ciutat durant aquests trenta anys. Els promotors immobiliaris han estat clau. Julio Gómez de Promotora Gómez recorda que als anys vuitanta no hi havia planejaments urbanístics com els actuals, sinó solars despenjats per adquirir. Va ser a principis dels noranta quan es van “fer planificacions de zones com Camí de la Serra”. “Tots els barris eren bons als anys 80; Cerdanyola era nou, Plaça Catalunya emergia, i cap als anys 90 s’hi van sumar sectors com el nou Parc Central o la Via Europa”. En l’època del ‘boom’, recorda Gómez, un edifici a mig construir ja tenia tots els habitatges venuts, cosa que no passa actualment amb la irrupció de la crisi. “Fa 30 any, els barris que més es desenvolupaven eren la Llàntia, Cirera i Molins”. En la dècada dels 80, totes les zones perifèriques de Mataró“van anar creixent molt més ràpid que els anys anteriors”. Gómez recorda que “el barri que va millorar més va ser Rocafonda, era un lloc on tothom volia anar-hi a viure”. Avui, la perspectiva d’alguns barris ha canviat

especial 30 anys

força, i el negoci també. “Tornem als anys setanta, quan hi havia menys promocions i es construia només el que es podía vendre; la gent no té accés al crèdit i els constructors es limiten a anar a allò que és segur”.


especial 30 anys www.belperruqueria.com

73


“La Riera era sorollosa i contaminada, amb molt de trànsit”

Rafel Hurtado atenent a la botiga Oliveras Moda

Oliveras Moda La Riera, 83 Any: 1940

La transformació de la Riera també l’ha viscuda Oliveras Moda, un establiment històric que està al bell mig de Mataró des de 1940. Anna Sánchez i Rafel Hurtado recorden alguns canvis dels anys vuitanta respecte l’època actual. “El volum de vendes que teníem era molt més gran que ara, ja que no existia tanta competència en el món de la moda”. Malgrat l’augment de l’oferta comercial, des d’Oliveras assenyalen que la clientela s’ha mantingut “fidel” a la seva proposta, tant a nivell de qualitat de la roba com en

www.institutcoachingmaresme.com

www.residencialaia.com

74

especial 30 anys

temes d’assessorament. També identifiquen canvis en la concepció de la moda de part de l’home: “Vol anar més estilitzat, amb roba més amena que sigui informal però mantenint l’elegància”. “L’home avui en dia compta amb un fons d’armari més ampli i variat que fa trenta anys”, afegeixen. Sobre l’entorn recorden la presència d’una “Riera sorollosa i contaminada amb molt de trànsit” degut a l’elevada presència de vehicles, cosa que ha canviat amb la zona de vianants en la que s’ha convertit el centre.


especial 30 anys

75


“Cerdanyola era el barri perifèric més ben connectat amb el centre”

Morell, a l’obrador de la pastisseria. A sota, noies del concurs Miss Catalunya 1981, a l’establiment

Pastisseria La Moreneta Roselló, 6 Any: 1966 76

Cerdanyola era a principis dels 80 un sector encara força jove de la ciutat, però ja tenia comerços de llarga trajectòria. Entre els més emblemàtics, avui encara en plena forma, hi ha la pastisseria Moreneta, al cor del barri. La Moreneta comptava amb dues botigues a principis dels vuitanta, fins que van posar-ne a la venda una per comprar l’edifici on es troben actualment. “Eren els anys gloriosos del negoci” recorda el seu propietari, Josep Morell. D’aquella època data la foto en blanc i negre d’aquesta pàgina, tot de noies d’un concurs de Miss Catalunya celebrat a la mítica discoteca Experience de Mataró, assegudes

especial 30 anys

a l’aparador de la botiga. Morell recorda que llavors Cerdanyola era el barri perifèric més ben connectat amb el centre. “Però tot i així n’hi havia molts que deien que allò de ‘baixo a Mataró’ quan anaven al casc antic”, recorda. El pastisser ha assistit a la gran transformació que s’ha produït en una de les zones més poblades de la ciutat, protagonitzada en bona part per les noves onades migratòries. “Molts dels que van arribar primer amb el temps van marxar del barri, per anar a viure als nous pisos de la Via Europa”, explica. Magrebís i subsaharians han ocupat les llars dels antics veïns d’origen andalús, murcià i extremeny.

“Malgrat tot, molta gent del barri deia que ‘baixava a Mataró’ quan anava al centre” “Molts antics veïns van marxar cap a les noves promocions de la Via Europa”


www.grupomarthe.com

especial 30 anys

77


Albert Batlle, al mostrador de l’establiment de la Riera

“El món digital ha canviat totalment el concepte de fotografia”

El propietari de la botiga, a la dècada dels 80

Batlle Foto La Riera, 33 Any: 1952

78

Batlle Foto forma part de la història viva del comerç tradicional del centre. Instal·lats a la Riera des de 1952 i especialitzats en el món de la fotografia, tot i que també van endinsar-se per qüestions de demanda en el món de la música. Primer vinils, després CD’s. “Amb l’arribada d’Internet mica en mica es va anar deixant de banda el tema de discos i vam mantenir el que ha estat la nostra especialitat de sempre, el món de la fotografia”, explica Albert Batlle. Un món totalment diferent si es compara la situació

especial 30 anys

de fa 30 anys amb l’actual. “El concepte ha canviat, abans es revelaven còpies i carrets; ara es fan moltes més fotografies, el client l’edita ell mateix a casa i nosaltres ens limitem a fer alguna ampliació concreta, com a regal”. La transformació de la Riera en aquestes tres dècades també ha estat vital. “Sobretot han canviat els hàbits de tothom des que no es van deixar passar cotxes, ara es pot passejar més tranquil·lament en un espai amb una concentració variada de negocis”, recorda Batlle. Ells també han viscut modificacions estructurals. El seu negoci comptava amb un segon local a l’interior de les antigues galeries de la Riera que finalment van desaparèixer quan Benetton va quedar-se tot l’espai.


www.caliborra.com

especial 30 anys

79


“La Granja Caralt original tenia el seu encant, però hem millorat molt amb el temps”

Nati Martínez, amb dècades d’experiència servint a la clientela fidel de la granja

Granja Caralt La Riera, 91 Any: 1932

Granja Caralt és un símbol de Mataró. Sembla que el temps no hi hagi passat, però des de la seva barra i obrador recorden la multitud de canvis que en realitat han viscut. “El nostre interior ha guanyat moltíssim des dels anys 80 fins avui, llavors tenia el seu encant, però en realitat estàvem molt obsolets”, explica Nati Martínez. L’any 1986 van renovar els generadors, un canvi vital perquè van poder deixar d’anar els dies de festa a comprovar si els frigorífics s’havien apagat. Així van poder potenciar un àmbit en el què avui són referència, el dels gelats; i millorar la imatge de cara a una clientela fidel al llarg del temps,

fins i tot amb diverses generacions de famílies. La Granja Caralt també ha estat un lloc privilegiat per veure l’evolució de la Riera, el nervi del casc antic de la ciutat. “El pitjor de tots aquests anys és la pèrdua d’establiments emblemàtics del centre”, lamenta Martínez.

“La Riera ha perdut alguns dels establiments emblemàtics que tenia” www.centreauditiu.cat

80

especial 30 anys


www.motospaya.com

especial 30 anys

81


82

especial 30 anys


www.gruplesseps.com

especial 30 anys

83


“La manera de vendre vi i licors ha canviat totalment, hem passat de 200 referències a prop de 3.000”

Toni Cruz, servint vi a granel, que encara té molta sortida

Cellers Monserrat Carretera de Mata, 36 Any: 1895

Mataró compta amb un ampli ventall de cellers de vins repartits per la ciutat. Un dels més antics és Monserrat, a la carretera de Mata. Des del seu mostrador, han assistit al canvi total que el món del vi ha experimentat en els darrers trenta anys. Toni Cruz explica que “abans es venia molt de vi a granel, però avui tothom és molt més selectiu amb els embotellats”.”La manera de vendre el vi i els licors ha canviat del tot”, afegeix. En el passat licors com el brandi o la ginebra barata tenien molta sortida, mentre que avui licors com la

www.rehastet.com/esport

84

especial 30 anys

ginebra ‘premium’ arrasen. Es ven menys però de més qualitat, afirma. Les diferències entre els 80 i l’actualitat no s’acaben aquí, ja que actualment “hi ha moltíssima més oferta que abans. Potser hem passat de 200 referències a tenir-ne unes 3.000”. Actualment l’augment i especialització del consum ha fet que l’oferta de cellers s’hagi multiplicat. Davant d’això, l’aparició d’Internet és clau per a establiments com Cellers Monserrat, ja que poden buscar vins que la gent els demana i que no tenen a la botiga en stock.


www.santlluc.org

www.costabarcelonamaresme.cat

especial 30 anys

85


“Abans estàvem molt més aïllats, només s’arribava per camins de sorra” Ca l’Oliva Carrer de la Font dels Reis Any: 1969

Ca l’Oliva s’ha mantingut com un dels restaurants de cuina catalana i carn a la brasa més coneguts de Mataró, malgrat que durant els anys 80 la seva ubicació, per sobre de les pistes d’atletisme i als entorns de Can Vilardell, els feia estar molt aïllats. “Només s’hi arribava per camins de sorra, i ara la cosa ha millorat: hi ha asfalt, el Mataró Bus arriba fins on estem i ens van construir l’Hospital de Mataró a tocar. Tot plegat ens fa més propers”, explica Àngel Puyane.

www.nouespai.cat

86

especial 30 anys

Àngel Puyane, a la masia que acull el seu restaurant de cuina catalana i carna a la brasa

“Avui ha millorat molt, està tot asfaltat i fins i tot arriba el Mataró Bús a la zona”


www.aliancamataro.cat

especial 30 anys

87


“Cirera sempre ha sigut una zona privilegiada dins de Mataró”

Salvador Gómez col·locant tabac en un mostrador de l’Estanc Sánchez Estanc Sánchez

Mare de Déu del Pilar, 16 Any: 1967

88

Estanc Sànchez porta tota una vida a Cirera, i malgrat que manté una gran part del negoci intacte durant aquests darrers trenta anys, les coses també han canviat en el seu establiment. “El negoci d’estanc, papereria i administració de loteries de l’Estat els mantenim i funcionen bé, no ens podem queixar, però és cert que dels anys vuitanta fins aquí hem perdut algunes de les coses que feiem”, explica la propietària, Maria Dolores Sánchez, i Salvador Gómez. Entre elles, la venda de “tot tipus de revistes i llibres de text per escoles; en els dos casos

especial 30 anys

vam deixar-ho córrer perquè va començar a caure en picat”. Sobre el tabac, comenta que se segueix venent com sempre malgrat ara hi ha “moltíssimes més marques que abans”. Instal·lats al barri de Cirera, Sánchez creu que sempre ha estat una de les zones privilegiades de la ciutat. “Abans, perquè se’ns coneixia com el jardí de Mataró per la nostra vegetació, i després perquè gràcies a obres com la Via Europa i el Nou Parc Central el barri, que fins llavors estava aïllat, va guanyar una connexió directa amb el centre i altres punts de la ciutat.”


especial 30 anys

89


“El Bar Europa està igual que fa cinquanta anys”

Eduard Gené, servint racions de pernil al bar del Camí Ral

Bar Europa Camí Ral, 468 Any: 1957

90

El Bar Europa porta mitja vida ubicat al Camí Ral i s’ha convertit en un dels referents de la restauració amb les seves apreciades tapes. Eduard Gené explica que el bar, malgrat el pas del temps, sembla el mateix que fa mig segle. “El bar està igual que 50 anys abans, l’única cosa que hem canviat és la clientela i el producte que hi oferim”, afirma. El seu pare, que va inaugurar l’establiment, es dedicava sobretot a oferir conserva clàssica: olives, patates, cloïsses i en definitiva tot el que es coneix pel vermut. “Ara hem anat avançant

especial 30 anys

cap al marisc i la tapa fresca”, afegeix. Amb el pas del temps, el Bar Europa s’ha convertit en un establiment singular, ja que n’hi ha molt pocs de similars pel centre. Gené i destaca aquest fet: “A la zona on estem som els únics que quedem de l’època en què vam començar, tots han anat canviant”. Recorda que el propi Camí Ral també s’ha transformat molt, ja que abans “es podia circular en dues direccions i hi havia lloc per aparcar als dos costats. “Clar que llavors circulaven quatre cotxes pel carrer. ara n’hi passen un munt més”.


www.escolagrem.cat

especial 30 anys

91


Els carnissers de Postigo, botiga de queviures molt arrelada a La Llàntia

Postigo C/Galícia, 58 Any: 1976

“Els taxis no volien pujar fins a la Llàntia perquè els quedava molt lluny” La Llàntia és un dels barris que més s’ha transformat durant aquests 30 anys. Antonia Morales, que fa dècades que té aquesta carnisseria i botiga de queviures al carrer Galícia, n’ha estat testimoni: “Abans no pujaven ni els autobusos, i molts taxis tampoc t’hi portaven perquè estava massa lluny, allà a la muntanya”, recorda. “La veritat és que

www.ipainversions.com

92

especial 30 anys

estàvem una mica aïllats fins l’arribada de la Via Europa, però aquí sempre s’ha viscut molt bé” afegeix, tot i que reconeix que amb la reurbanització feta la dècada passada el barri ha millorat i també ha augmentat l’oferta comercial. Ells també s’han hagut d’adaptar, reformant el local i oferint nous productes als seus clients de sempre.


www.pragma-advocats.com

especial 30 anys

93


Mataró a través del comerç

Tres empreses que compleixen tres dècades Capgròs compleix 30 anys, però no és l’única empresa de la ciutat que va néixer justament el 1984 i que avui segueix dempeus. També és el cas d’establiments com Automóviles Cárdenas, Skema-2 i Vico. .

Skema-2, ubicat al barri del Pla d’en Boet, s’ha centrat des de 1984 a la venda de mobles i des de fa gairebé vint anys també en la decoració. Segons explica la propietària Remei Calderón, en els anys vuitanta “els mobles es feien servir a casa com a simple magatzem, sense tenir en compte res que els relacionés amb el color de les parets o la il·luminació”. A més, els mobles eren menys diversos, i es valorava més la seva capacitat abans que l’estètica i el disseny. El temps que tardaven en produir-los i lliurar-los també era molt més llarg. Un altre exemple de l’evolució del sector: “Abans fèiem packs de www.ciumataro.cat

94

especial 30 anys

cadires de vuit en vuit, i ara les fem de quatre perquè el model familiar no és el mateix avui que fa trenta anys”. Skema-2 ha aconseguit mantenir-se tots aquests anys gràcies a un model familiar “sense projectes molt agressius” i “sempre buscant que la qualitat del producte generi boca-orella i que els clients tornin”. El mateix any, un 10 d’abril, un matrimoni obria a la Avinguda Amèrica la sabateria Vico. Un establiment on s’hi podia trobar calçat per a senyora, home i nen. La idea del seu projecte, segons explica Lidia Vico, era “ser una botiga familiar, que pugui satisfer a tots


www.mitsubishi-cat.com

especial 30 anys

95


Skema-2 Ronda Francesc Macià, 50

Remei Calderón, propietaria de la botiga de mobles Skema-2

els públics i que una parella i els seus fills es puguin calçar tots a la vegada”. Actualment el negoci compta amb cinc botigues distribuïdes a Mataró, Vic i Arenys. Vico va obrir un segon establiment al carrer Barcelona fa més de 20 anys i després es va expandir amb un tercer local al carrer Santa Teresa. En aquella època,

www.mataroradio.cat

96

especial 30 anys

expliquen, només hi havia tres sabateries al centre; ara mateix n’hi ha moltes més. Pel que fa a la seva presència inicial a Rocafonda on Vico va estar instal·lada gairebé 30 anys (avui aquesta botiga ha tancat portes), explica que el canvi al barri va ser significatiu. “Al principi era una zona molt bona, teníem la clientela d’allà


especialwww.tecnocampus.cat 30 anys

97


Vico Sabaters Carrer Santa Teresa 35

Lidia Vico i els seus companys a la botiga que tenen al carrer Santa Teresa a Mataró

98

però venia fins i tot gent de fora a comprar a la nostra sabateria; amb els anys el nostre tipus de client potencial va marxar del barri i ara s’ha quedat una mica pobre”, explica per detallar com ha afectat l’evolució de la ciutat en un dels seus establiments. L’essència del negoci per mantenir-se encara en actiu 30 anys

especial 30 anys

després, segons ella “fer un producte bo, creat aquí i seguint sempre la moda del moment”. Automóviles Cárdenas va obrir portes el 1984 i des de llavors la venda de vehicles ha experimentat un canvi profund, segons explica Joaquim Cárdenas. “La manera de comprar i de vendre és diferent; abans teníem com a


www.motorsol.es

especial 30 anys

99


Automóviles Cárdenas Avinguda América, 81

Joaquim Cárdenas, envoltat dels vehicles d’ocasió que tenen a l’establiment.

clients als mataronins i als veïns de poblacions properes; avui estem vius gràcies a Internet, que ens permet vendre a tot Espanya”. Segons Càrdenas, “a Mataró tan sols hi fem un 3% del volum total de vendes”. Actualment “la gent sap que té un establiment de vehicles d’ocasió a la seva ciutat, simplement busca un model a la xarxa i si li interessa el va a buscar, sigui a prop

www.finquesbonamusa.es

100

especial 30 anys

o lluny”. “Per això tenim a dia d’avui clients de Jaén o Madrid, cosa impensable als anys 80”. També ha canviat el tipus de mercat: “Llavors era veritablement de segona mà, ara en canvi els cotxes més vells que posem a la venda tenen quatre anys com a molt”. També ha canviat els patrons de consum, ja que “s’aguantava molts anys abans de canviar de vehicle; ara no”.


www.oitt.net

especial 30 anys

101


Festes

Anys 80: Les Santes en alça

Jaume Calsapeu

Membre històric de la comissió de la Festa Major de Les Santes

La banda de Gaianes, en un Desvetllament dels anys 80

Aparició de les Diablesses (1985) FOTOS. Autor desconegut. Arxiu Municipal de Mataró. Fons Mataróescrit

102

El 1984 es crea l’Aula de Teatre, l’Ajuntament Ple aprova les Bases que regulen el funcionament dels gegants de la ciutat, també neix la publicació Capgròs, però en matèria cultural també hi ha exemples clars d’oportunitats perdudes. El millor exponent és l’Artpista (1980-1985). El multidisciplinari Festival d’estiu organitzat pel grup de teatre Xaloc, a l’aire lliure, al Pati del Cafè Nou firma la seva defunció el 1985, en veure’s obligat a abandonar el seu escenari natural, l’any que va venir Georges Moustaki. En el camp de la cultura popular, la sort ha estat menys esquiva. No costa gaire afirmar que Les Santes, amb encerts i mancances, han reforçat l’autoestima dels mataronins. El patrimoni genuí de Les Santes, fusionat amb d’altres cultures o enriquit amb aportacions pròpies, s’ha transformat gradualment. L’examen al carrer és implacable. Les Santes són importants. Fins i tot el cartell passa per aquest sedàs i estimula tota mena d’opinions i comentaris. En coses de Les Santes els mataronins sempre han demostrat tenir sentit crític i treure punxa de tot. Tot passa per l’adreçador. Els focs, els balls, la missa, els castells...

especial 30 anys

El llenç de Les Santes és com una pintura de moltes capes en la qual s’hi apliquen moltes mans. El voluntariat és fonamental. La Nit Boja supera definitivament la seva prova de foc en l’estrena del Desvetllament bellugós (1983). Els organitzadors compten al mil·límetre la distància i estableixen el temps de pas exacte que triguen les figures. A la baixada i pujada desenfrenada de la família Robafaves no es

L’any 1984 el correfoc de la Nit Boja pren el nom d’Escapada a Negra Nit, que es manté avui

deixa res a la improvisació. Mitja hora avall, mitja hora amunt. El geganter Uanxo Fradera ho té tot mesurat. La novetat estètica i emocional d’una coreografia tan simple constitueix una autèntica troballa. Els giravolts dels gegants casen extraordinàriament bé amb el ritme del Bequetero, la melodia popularitzada per la banda de la Societat Musical “Mestre Orts” de


Gaianes, que s’instauraria, per sempre més, com a himne de la festa. Encara haurien de passar uns anys que el seguici popular del Desvetllament adoptés la coreografia col·lectiva que va néixer espontàniament d’un grup de noies, comptant fins a quinze. Els musics dormien al Palau d’Esports Josep Mora, els primers anys, i després a Can Soleret. La Comissió de la Festa Major sempre designava els voluntaris que s’havien d’ocupar de la banda i portar-los amunt i avall. Fer de “bandido” era tot un honor. Tere Almar i Ramon Bassas se’n van fer un tip. El 1983 també arrenca la Passejada a negra nit, impulsada per Miquel Aliberas i la colla de la Momerota, activitat que el 1984 ja s’anomena Escapada. Es conviden colles de foc, els diables de Vilanova i de Vilafranca, i el 1985 ja s’incorporen les Diablesses

i els Tabalers do Maresme. El cercle de la Nit Boja es completa amb la Ruixada (1989) bona pensada d’una altra generació de joves (Jordi Gurri, Espartac Peran, Albert Gómez, germans Sabater Lladó). Més endavant, quan l’aigua dels aspersors i els watts de música moren d’èxit a la plaça de l’Ajuntament, la Pujada tabalada connecta la traca final de l’Escapada amb la Ruixada, fent via al Parc Central, espaiós i segur, per seguir aclamant el bona nit, Mataró! El 3 de desembre de 1985 moria Quirze Perich i, en el cartell de Les Santes de l’any següent, Artur Palomer “Pal” presentava el cartell còmplice de Robafaves picant l’ullet, emergint de la multitud que conqueria l’espai públic. Els ciutadans, definitivament, havien guanyat la batalla. Article íntegre a Capgros.com www.fundaciomeritxell.cat

especial 30 anys

103


www.bi6xevi.cat

www.copisteriaprims.com

“Jo també sóc Capgròs!” Amb aquesta idea, la revista ha volgut lligar la satisfacció que suposa complir 30 anys amb l’orgull de ser i sentir-se mataroní. Ser capgròs, com es coneix als habitants de la capital del Maresme, ha deixat de tenir connotacions negatives per convertir-se en una manera de proclamar l’orgull de ser d’on som. Per això, diverses personalitats de la ciutat expressen, en poques paraules, què és per ells ser Capgròs i què els agrada de la seva ciutat.

Landi López Jugador del CE Mataró

Jo també sóc Capgròs perquè sóc capaç de viure amb passió defensant amb honor els colors del CE Mataró i tota la història que hi ha darrera d’aquesta gran entitat.

Sergi Rodríguez Ex-jugador del Joventut Handbol

Sentir-se arrelat al poble on has nascut, has crescut i on has compartit i viscut tantes i tantes experiències mataronines. Per tot això estic orgullós de ser Capgròs i d’haver defensat els seus colors en el món de l’handbol. 104

especial 30 anys


www.inlinguamataro.com

Sílvia Serra Presidenta de la SPAM

Jo també sóc Capgròs perquè tot i no haver nascut aquí, treballar per una entitat molt “capgròs” com la SPAM ha estat per a mi una de les experiències més enriquidores dels darrers 16 anys.

Eric Florenza Jugador del CH Mataró

Jo també sóc Capgròs per dos motius. Un, el que més m’agrada de Mataró: l’ambient que es respira durant Santes. I com a mataroní també m’omple d’orgull poder defensar la ciutat pels diferents indrets on anem a jugar a hoquei patins.

Antoni Vilà President de Càritas

Jo també sóc Capgròs perquè soc fill de Mataró i m’agrada la meva ciutat. He vist com anava canviant amb els anys i, segur que té mancances, però també té moltes coses bones. Podem gaudir de molts espais verds, que són pulmons d’oxigen per els mataronins. especial 30 anys

105


Josep Nonell President del Joventut Handbol Mataró

www.llarinfantssnoopy.cat

Sent com sóc del món de l’esport, tenir una ciutat que ha crescut tant i que ens permet practicar qualsevol activitat esportiva, això em dóna orgull de mataroní, com també el fet de poder arribar a 50 anys de la nostra entitat arrelada a Mataró. I per molts més.

Ramon Salicrú Ex-Director del GEM

Habitem en una ciutat on “fa bo de viure-hi”. Una ciutat agradable, serena, relativament compensada, oberta, plural i solidària. Una ciutat que té una identitat pròpia i que, per les seves dimensions i característiques, permet encara un relatiu contacte social i humà entre els seus habitants. Una ciutat que possibilita el que cada un de nosaltres ens hi puguem sentir plenament realitzats.

106

especial 30 anys


Joan Safont Escriptor

Ser Capgròs vol dir ser d’una ciutat que no és la més gran, antiga, coneguda o bonica de Catalunya, però sí la que ens ha fet com som. Amb tot el que això comporta.

David Gallemí Director de l’Escola Pia Santa Anna

Tot i que sóc repicatruges, fa molts anys que treballo al “barri pescador d’Argentona”, tal com us diem nosaltres de manera carinyosa. Em sento orgullós de fer mitja vida a Mataró i treballo per acompanyar i ajudar a tirar endavant nous capgrossos.

Jordi Ventura Entrenador del Platges de Mataró

Jo també sóc Capgròs perquè m’agrada la costa i m’agrada la nostra ciutat que he defensat sempre amb honor i dignitat.

especial 30 anys

107


Josep Mañach President del Consorci Sanitari del Maresme www.clinicapodologicajrivas.com

Jo també sóc Capgròs perquè m’agrada la capacitat del teixit associatiu de la ciutat. Mataró, de sempre, ha tingut una gran capacitat d’integració i d’innovació davant dels reptes, no sempre positius, que ens ha plantejat la història. Sempre hem tingut gent que ha respost al que se’ns han plantejat. Això i els aspectes d’entorn i clima és el que em fa sentir-me Capgròs.

www.tallerllisa.com

David Rivera President del Futsal Aliança Mataró

Jo també sóc Capgròs, ja que esportivament parlant, la meva passió pel futbol sala sempre inclou la passió pel joc net i Mataró.

www.marcart.cat

Albert Peña Coordinador de l’AE Boet

M’identifico amb la meva ciutat i ser mataroní perquè podem gaudir d’estar al costat del mar i a un pas de la muntanya i, sobretot, pel valor que se li dóna a la cultura, a l’esport i a les tradicions.

108

especial 30 anys


Xavier Peral Jugador de tennis taula del CN Mataró

Ser Capgròs em transmet orgull, estima i felicitat per tots els bons anys que he passat aquí i per els molts més que queden per arribar. El CN Mataró, el passeig marítim i la bona cuina són el millor de la ciutat.

Alberto Romero Pintor

No he estat mai militant del sentiment de voler pertànyer a res especial o diferent de la resta, però això sí, quan veig la ciutat de Mataró de lluny i torno a ella, m’inunda la satisfacció de sentir que torno a casa.

Care Santos Escriptora

Ser Capgròs vol dir que a cap lloc em sentiria a casa meva. No pel paisatge, que és el meu i no el canviaria per cap altre, sinó per la gent. Un lloc sempre és, per damunt de tot, la seva gent. I la meva és aquesta.

www.boscvertical.com

especial 30 anys

109


www.lardantar.es

Pere Pascual Crític d’art

Soc Capgròs ja que crec que visc a la millor ciutat del món, sabent que no és així, però lluitant per aconseguir-ho.

Sílvia Sebastián Directora de la Biblioteca Pompeu Fabra Jo també sóc Capgròs significa voler créixer contínuament com a persona a partir de la curiositat per descobrir coses noves i ampliar coneixements, a través de la lectura, l’oci i el lleure.

Toni Grané Director de Sala Cabanyes

Sóc Capgròs perquè em sento orgullós de ser de Mataró i tossut, em dono cops de cap una i altra vegada, intentant que es cregui a sí mateixa, sigui una ciutat oberta i d’oportunitats, surti de la mediocritat, deixi de mirar-se el melic i torni a ser emprenedora, ambiciosa, brillant, puntera per esdevenir cosmopolita i, sobretot, culta i per a tothom. 110

especial 30 anys


Ivó Óller Músic

Jo també sóc Capgròs! Per això no entenc que alguns no vulguin que la nostra ciutat exerceixi i sigui la capital del Maresme amb tots les lletres! Tenim un potencial com a ciutat espectacular, algú farà alguna cosa algun dia?

Gàlia Dvorak Jugadora de tennis taula del CN Mataró

Jo també sóc Capgròs perquè quan viatjo al llarg de la temporada, sempre parlo de la llum i el mar del lloc on visc.

www.providecnia.cat

Teresa Robert Presidenta de la Unió de Botiguers

Jo també sóc Capgròs perquè entre moltes altres coses, m’agrada ser mataronina per la proximitat de les persones d’aquí, el comerç que tenim i l’entorn en el que estem.

especial 30 anys

111


Editorial Mateu Ros Editor de Capgròs

Gratuïtat i gratitud Al posar-me a escriure em venen dues paraules a la ment que s’assemblen molt, “gratuïtat i gratitud”. Les dues tenen connotacions bàsiques molt similars. Per un costat la gratuïtat segueix sent la nostra essència per arribar a un públic massiu. En ple segle XXI, amb tantes plataformes informatives, les persones podem triar en quin moment del dia volem informar-nos i des de quin suport, i sempre al darrere sol haver-hi majoritàriament la gratuïtat. Aquesta paraula connota en el nostre cas el poder informar amb rigor i amb independència, de manera que al lector li arribi una informació transparent i contrastada. La premsa gratuïta ha sabut trobar el seu nínxol i fer-se un lloc en les llars del nostre país. Des de fa anys estudiosos d’aquest mitjà han confirmat en diferents congressos internacionals de comunicació que la premsa gratuïta a Catalunya va ser pionera al continent, és un exemple a seguir i és un referent a Europa. Avui l’ACPG, l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta, acull unes 200 capçaleres informatives en paper i digital. La contribució a la comunicació de proximitat i el compromís amb la nostra llengua materna és la nostra aportació principal de país. Ara toca desfer-se del cognom, del “gratuït”, que fa tant temps que ens diferenciava. La premsa ja és tota gratuïta, per tant perquè no parlem de premsa com es parlava fa més de tres dècades quan la “gratuïta” no existia? Si trobem els La premsa gratuïta a mitjans de premsa tradicionals de pagament de Catalunya va ser pionera forma gratuïta als nostres al continent i és un trens, hotels i universitats, referent a Europa què representa que fem deixant un euro i escaig al quiosquer? La paraula gratuïtat comporta generositat, accés lliure per tothom i així és com es mou la comunicació avui a la xarxa, la televisió, la ràdio i també, per què no, a la premsa, sobretot a la de proximitat. I la gratitud? Per a cadascú de vosaltres. La revista ha anat transformant-se com també ho ha fet el nostre entorn, donant protagonisme i veu als veïns, a les associacions, als col·lectius, a les entitats i administracions, creant un vincle amb la ciutadania i buscant la complicitat comunicativa entre els lectors i la publicació. Hem crescut fent ciutat i al costat de la comarca. Hem innovat també tecnològicament com ella, hem estat pioners en informació local a la xarxa i avui Capgròs.com és per molts mataronins i maresmencs el mitja de confiança.

112

especial 30 anys


Aquest llarg camí no hagués estat possible sense la implicació de molts tercers que han contribuït a que aquests vincles fossin possibles. Els que som al darrere de Capgròs us estem molt agraïts: a vosaltres lectors fidels que ens llegiu valorant la nostra tasca; agraïm de manera significativa als nostres anunciants que en una època tant complicada com la que estem vivint fan un esforç gran per comptar amb el nostres mitjans; agraïts també estem amb

Capgròs s’ha transformat com també ho ha fet el nostre entorn, i ha crescut al costat de la ciutat

les administracions locals que han entès el gran paper social que fem amb la nostra feina; als nostres distribuïdors que fa tants i tants anys que hi tenim complicitat; també gràcies a molts col·laboradors que, alguns de manera desinteressada han estat anys participant en el projecte... “Jo també sóc Capgròs”, és l’eslògan de la campanya dels 30 anys. Vosaltres també sou Capgròs. Moltes gràcies, avui res del que fem i som seria possible sense vosaltres. Iniciant aquesta nova etapa, és el moment de tenir present el nostre compromís, de renovar-lo. Seguirem fent ciutat, seguirem promocionant el que genera la comarca, seguirem treballant per estar al capdavant de la informació de proximitat, i sobretot volem poder seguir fent camí junts, amb el vostre suport... Des del cor: la nostra més sincera gratitud.

www.royassessors.cat

especial 30 anys

113


L’equip dels 30 anys

El nostre agraïment a la gent que ha format part de l’equip de Capgròs durant aquestes tres dècades Alsina, David Amat, Xavier Argüelles, Yaiza Aragón, Gerard Ars, Montse Arnó, Jordi Ayter, Ramon Aymerich, Eloi Badenas, Victor Barri, Alex Bartra, Laura Benitez, Joan Blaya, Omar Blázquez, Enrique Bienzobas, Xavier Bosch, Laura Brau, Kenneth Bueno, Vern Calls, Albert Camino, Maria Capdevila, Oscar Castanyer, Francesc Castanyer, Gemma Castillon, Ruben Castarnado, Esther Clavell, Albert Cruz, Marga Coll, Maria Colomer, Marc Cusachs, Manel De Arriba, Àngel De Caralt, Albert De la Fuente, Toni 114

especial 30 anys

Escobar, Rubén Fernández, Aina Fernández, Joan Fernández, Paquita Fernández, Salva Ferreres, Núria Gamell, Enric Gallofré, Romuald Garcia, Carles Garcia, Esteve Garcia, Marc Garcia, Pilar Garcia, Santi Gay, Glòria Geronès, Anna Guillem, Miquel Grabulosa, Dúnia Hernández, Quique Loire, Mar Lopez, Ruth Jubany, Meritxell Mayola, Marc Márquez, Leonor Monrós, Josep Mª Muñoz, Jordi Muñoz, Roser Nogueras, Judit Nogueras, Carles Pagès, Antonio Pascual, Pere Perea, Esther Pineda, Dolors Pla, Teresa

Pous, Ferran Radó, Ramon Ramis, Marta Ramirez, Eva Ribas, Albert Ros, Erika Ros, Mateu Rodriguez, Xavier Rodríguez, Gisela Rodón, Toni Rovira, Jordi Rubí, Albert Ruiz, David Ruiz, Sergio Ruiz, Silvia Salazar, Antonio Salazar, Francesc Salicru, Joan Salrach, Joan Samper, Montse Sánchez, Antoni Sans, Agustí Sant Antonio, Ivàn Sanz, Cayetana Soriano, Aida Taberner, Gemma Teixidor, Joan Vidal, Josep Vallbona, Teresa Vilarrupla, Maite Vivas, Felisa Vives, Judith


www,mbmotors.es

especial 30 anys

115


30 aniversari

Més cites per celebrar els 30 anys de Capgròs

Comunicació Redacció

Més enllà d’aquest número especial, Capgròs tarà amb la col·laboració de dues productores organitza altres iniciatives per commemorar mataronines, Clack , de l’àmbit audiovisual, i el 30è aniversari de la revista. L’acte central Factea, del teatral. tindrà lloc el divendres, D’altra banda, en motiu del dia 6 de juny, al teatre 30è aniversari de Capgròs, Monumental. Serà un esl’Associació Catalana de deveniment per recordar Premsa Gratuïta celebrarà les darreres tres dèca- L’acte central tindrà lloc l’assemblea anual el diivendes de vida de Mataró, el divendres dia 6 de juny dres 16 de maig a l’hotel NH analitzar-ne el present i al Teatre Monumental Ciutat de Mataró. Els actes intentar entreveure com de commemoració van arserà el seu futur. L’acte L’assemblea de l’Agència rencar el dia 4 d’abril amb estarà protagonitzat per Catalana de Premsa la inauguració de l’exposició personalitats del món Gratuïta se celebrarà el Tempus Fugit, que acull les social, cultural i esportiu 16 de maig a Mataró obres de set dels artistes de la ciutat. Per portar-ho més rellevants que ha donat a escena, Capgròs compla ciutat, a l’Espai Capgròs.

Els anteriors aniversaris

El músic Pep Sala va protagonitzar l’acte central dels 20 anys de Capgròs, en un espectacular concert el dia 21 de maig de 2004 al Foment. Va ser una gran producció, ja que estava acompanyat d’una vintena de músics de l’Orquestra Terrassa 48. 116

especial 30 anys

L’entrevista en públic amb el publicista i col· leccionista Lluís Bassat, celebrada a l’Ateneu el 19 de juny de 2009 , va ser la proposta per celebrar els 25 anys de la revista. Llavors, el museu d’art de la Nau Gaudí encara era tan sols un projecte.


www.cuinesfernandez.com

especial 30 anys

117


Reportatge

30 anys de notícies resumits en 30 capítols Comunicació

Núria Ferreres / Sílvia Ruiz

Què va passar a Mataró l’any 1984? Doncs, entre moltes altres coses, que el Centre Catòlic va celebrar el seu centenari, que es va decidir il·luminar millor l’N-II després de nombrosos accidents, o bé que el consistori va comprar el Teatre Monumental. 30 anys són molts anys, Mataró ha canviat molt des de llavors, però moltes de les notícies i temes d’aquella època ens segueixen sent avui força familiars. Una de les notícies d’aquell 1984 va ser l’aparició de Capgròs. En commemoració a aquesta efemèride, iniciem una sèrie de 30 capítols que servirà per rescatar l’actualitat mataronina any a any, fins a l’actualitat. Una finestra als

www.bareuropa.cat

118

especial 30 anys

records, des d’on es podran recuperar grans esdeveniments com la inauguració de la Via Europa, el nou Hospital o el Nou Parc Central o el rififi de Caixa Laietana, combinats amb les millors imatges i anècdotes d’aquestes tres dècades. Tot plegat ha estat possible després de repassar, any per any, els mitjans escrits de cada època: l’extint Crònica de Mataró (vital fins a mitjans dels 90), El Punt i el propi Capgròs, que amb el pas dels anys va anar adquirint el caràcter informatiu que té en l’actualitat. La Fundació Iluro, que guarda en la seva Biblioteca un valuós arxiu de mitjans locals, ha col·laborat en facilitar aquests 30 capítols .


especial 30 anys

119


MATARÓ, 1984

El Centre Catòlic celebra el seu centenari L’any 1984 el Centre Catòlic va celebrar el seu centenari amb una jornada festiva a la ciutat. Per commemorar els cent anys d’una de les entitats històriques més significatives de Mataró, es van organitzar un conjunt d’actes on hi van estar presents els directius del Centre i un gran nombre de socis i simpatitzants mataronins. La celebració va començar amb una missa a la Basílica Parroquial de Santa Maria. Tot seguit, la Pista Esportiva del Centre va acollir un acte presidit per l’alcalde de Mataró, Manuel Mas i Estela, on es van poder trobar i conversar socis i simpatitzants. Acompanyat també del president del Centre Catòlic, Claudio Uñó Encesa, van voler posar de manifest la labor del centre al llarg dels seus cent anys d’història agraint l’esforç de tots els companys. La jornada va acabar amb la representació de l’obra “El ferrer de tall”, de Frederic Soler, a la Sala Cabanyes, la secció teatral de l’entitat

120

especial 30 anys

El diari Crònica de Mataró del 6 de novembre de 1984

Primera portada de Capgròs, abril de 1984


Un dels utilitaris més venuts, el Peugeot 205, es presenta a Mataró Una notícia curiosa d’aquell any va ser la presentació del nou Peugeot-205. Concretament el dia 10 de febrer va tenir lloc la presentació d’aquest nou model de cotxe dins les instal·lacions del concessionari oficial a la ciutat de Mataró, Peugeot Talbot, FUGAROLAS,S.A.A. L’acte va comptar amb la presència d’un gran nombre de clients i personalitats. El 205 va ser un dels utilitaris més venuts i populars.

Llum verda a la construcció del Port de Mataró Aquell any es va aprovar la construcció del Port de la ciutat aprovat en el ple municipal amb 16 vots a favor i 6 abstencions. Aquest projecte va ser molt significatiu per la necessitat històrica de la ciutat de disposar d’unes instal·lacions d’aquestes característiques, ja que el Port representava, entre d’altres coses, la recuperació de la flota pesquera.

Un mataroní a la Olimpíada d’Hivern

Un exemplar del diari Crònica de Mataró

Il·luminació de la carretera N-II al seu pas per Mataró No va ser fins aquest any que la il·luminació de la N-II al seu pas per Mataró es va fer efectiva. Fins llavors la travessia de la ciutat havia tingut un nivell d’il·luminació pràcticament nul·la, causant situacions de perill permanent. Concretament l’any 1983 hi va haver en aquell tram 11 morts i 14 ferits greus, la majoria per atropellament en hores nocturnes.

Per primera vegada la ciutat de va tenir una representació a la Olimpíada d’Hivern que es va celebrar a la ciutat iugoslava de Sarajevo. El mataroní Bernat Solà va participar en la categoria de salts d’esquí amb la delegació d’Espanya.

L’Ajuntament compra el Teatre Monumental L’alcalde de Mataró, Manuel Mas, va fer efectiva la compra del Teatre Monumental per un valor de 75 milions de pessetes. Finalitzats els tràmits legals, el teatre passava a convertir-se en propietat municipal després que el Ple de l’ajuntament així ho acordés al desembre de l’any anterior.

especial 30 anys

121


Reportatge

Foto de família dels 7 artistes el dia de la inauguració de l’exposició

Tempus Fugit: una confrontació amb el passat Set grans artistes de la ciutat reflexionen sobre el pas del temps i l’evolució de les seves trajectòries vitals i artístiques, amb motiu de l’exposició a l’Espai Capgròs Art

Vern Bueno / Fotos: Romuald Gallofré

Un dels actes importants de la celebració del 30è aniversari de Capgròs és l’exposició ‘Tempus Fugit’, amb set dels artistes més emblemàtics de la ciutat. Albert Alís, Josep Mª Codina, Manuel Cusachs, Marta Duran, Ricard Jordà, Joan Parés de Mataró i Perecoll són els protagonistes a l’Espai Capgròs d’aquesta mostra patrocinada per IOTT. Cada un d’ells presenta dues obres; una de fa 30 anys, i una

www.gescobaradvocats.com

122

especial 30 anys

altra de recent. S’han prestat a participar en aquest joc, proposat pel crític d’art Pere Pascual, i han escollit acuradament les seves obres, per establir un diàleg entre elles (temàtic, estilístic o sentimental) i captar l’evolució artística de tres dècades. Girar la vista cap al passat, tant lluny en el temps (30 anys en són molts) també els ha fet pensar sobre la seva trajectòria vital i artística. Aquestes són les seves reflexions.


especial 30 anys

123


Albert AlĂ­s

124

especial 30 anys


L’atmosfera i la llum d’espais en transformació

“Camí” (1981)

“L’obra de fa 30 anys és un apunt al natural fet a Mataró, a la zona del Sorrall i de la Riera d’Argentona. Avui no sabria dir exactament on és, perquè tot aquest sector ha canviat moltíssim. Pot ser que passi el mateix amb l’espai que he retratat en l’obra actual, el Pati del Cafè Nou, que s’està convertint en una plaça pública. Sembla que cada cosa “Pati del que pinto o bé l’enderroquen o la canvien! Molts sovint Cafè Nou” pinto el que em trobo de manera quotidiana, allò que em (2011) trobo en el meu camí diari de casa a l’estudi, quelcom que em crida l’atenció per la llum, el color o el seu perfil retallat contra el cel. Diria que la llum, i el fet que siguin espais mataronins transformats o en transformació, són els dos nexes que uneixen l’obra de fa 30 anys i l’actual”. “Penso en aquests 30 anys i me n’adono que hi ha una gran distància però que, alhora, és molt proper. Ho deia Dalí: ‘Tot em modifica, però res em canvia’. Les circumstàncies, el treball i les relacions et van definint però l’essència, en el fons, es manté inalterable. Per a l’espectador que s’enfronta als dos quadres pot ser menys evident, però tu constates que malgrat les diferències, hi ha una constància que es manté. Quan rescates obres antigues també tornen a aflorar moltes emocions que estaven adormides, ja que l’art és una manifestació de la teva pròpia vida, és quelcom molt vivencial. Mires enrere i també trobes a faltar gent que ja no hi és. El dia de la inauguració vaig pensar molt en Pepe Novellas, tota la colla hi teníem vincles i se’l trobava molt a faltar, malgrat que tots el duem al cor”.

+

Albert Alís (Mataró, 1961) és el més jove dels set pintors que protagonitzen la mostra. Amb només 20 anys va realitzar la seva primera exposició individual al Museu de Mataró, després dels estudis realitzats amb Pablo Mañé, Josep Martínez Lozano i Raúl Capitani. Al llarg de la seva trajectòria ha exposat a països com Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa i els Països Baixos, i té obres a museus i col·leccions d’arreu del país. La seva capacitat de captar l’atmosfera i la llum dels paisatges i llocs que reprodueix a les seves teles és la característica més reconeguda i apreciada de la seva obra. www.viute.cat

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Nacidas para el placer

Instinto y sexualidad en la mujer

amb l’autora Mireia Darder, doctora en psicologia Presenta l’acte Maria Lluïsa Aranaz, periodista Dimarts 22 d’abril a les 19 h a Viute al carrer Santa Marta 15 de Mataró Preguem que confirmeu l’assistència info@viute.cat · 93 790 93 31 En acabar l’acte brindarem amb una copa de cava especial 30 anys

125


Josep Maria Codina www.picon-prats.com

126

especial 30 anys


a

El rellotge que marca el pas del anys

“Rellotge” (1984)

“L’obra que he escollit de fa 30 anys és un reflex de com pintava en aquella època, una figuració molt realista influïda de manera descarada pel meu mestre de llavors, en Pepe Novellas. És un quadre de la meva primera exposició individual, que vaig fer l’any 1985 a la sala de Caixa Laietana. Aquesta peça ja parla del pas del temps, una preocupació que s’ha mantingut en tota la meva obra durant aquests anys. Mai me la vendré, i això que m’han fet diverses ofertes, però l’aprecio molt i em fa molta il·lusió tornar-la a exposar. La peça actual és inèdita, perquè tot just l’acabo de despenjar del cavallet. Malgrat que hi ha conceptes i discursos pictòrics que es mantenen, és evident que hi ha moltes diferències entre les dues obres, passem de la figuració absoluta i radical a l’abstracció. Tot i així, jo segueixo defensant que en les meves peces actuals hi segueix havent figuració. Quan confrontes les dues peces, sembla que entre elles hi hagi un salt al buit, però ens manca tot el procés que hi ha hagut entremig”. “Aquest procés de triar una obra de fa 30 anys i confrontar-la amb l’actual m’ha fet adonar que el temps passa molt ràpid. L’obra antiga m’evoca situacions, persones i moments molt concrets, un àlbum de fotografies de gent que ja no hi és. Com el propi Pepe Novellas, una persona que ha estat molt important en la meva trajectòria, tant a nivell artístic com personal. El trobo molt a faltar. És el que sap més greu quan mires enrere, com el temps s’ha emportat a persones a qui estimes”.

“Sense títol” (2014)

+

Josep Maria Codina (Mataró, 1958) tenia 27 anys quan va realitzar la seva primera exposició individual a Mataró. Format a la facultat de Belles Arts de Barcelona, la seva trajectòria artística va arrancar com a alumne de dos dels grans artistes de la història de Mataró, Joaquim Arenas i Pepe Novellas. De la figuració inicial, Codina ha evolucionat cap a l’abstracció, jugant magistralment amb les textures per mostrar l’impacte del pas del temps. Professor a l’Escola Pia Santa Anna, és un habitual de la Galeria Àmbit de Barcelona i ha realitzat prop d’una trentena d’exposicions individuals arreu del país. www.golbalenglish.com

especial 30 anys

127


www.tradipres.com

128

especial 30 anys


www.quadis.es

especial 30 anys

129


Manuel Cusachs www.ferreteriacandau.com

130

especial 30 anys


La marca del temps

“Noia del Nil” (1984)

“L’escultura antiga és una terra cuita patinada, titulada ‘Noia del Nil’. Forma part d’una sèrie de petites escultures que vaig realitzar l’any 1984, durant una beca que em va concedir la Fundació Castellblanc, a l’acadèmia de Perúgia (Itàlia). L’actual és molt recent, és una de les últimes expressivitats que tinc. S’anomena ‘Doble X’, i forma part de la sèrie “Signes del no res”. Són figures que amb la seva actitud fan signes, ja siguin lletres, números o altres. He escollit aquestes dues peces perquè en comparació permeten veure molt bé els efectes del pas del temps. La del passat té un caràcter plenament acadèmic, d’alumne, que contrasta amb l’actual, fruit de la meva expressivitat més recent”. “La iniciativa d’aquesta exposició a Capgròs em sembla molt simpàtica i també escaient, perquè aquestes coses et fan reflexionar sobre la teva pròpia evolució, en l’ofici i en la mentalitat. A vegades el pas del temps et sembla que és molt lent, però quan mires enrere veus que en realitat és molt curt. Recordes com realitzaves les peces abans, com eren les teves creacions, i te n’adones que potser avui no les sabries fer, no tens ni idea de com les repetiries. Aquesta és la marca del temps, que et fa canviar tant que inclús les mans t’acaben obeint d’una altra manera”.

”Doble X” (2010)

+

Manuel Cusachs (Mataró, 1933) és l’artista més veterà dels set que protagonitzen l’exposició, i l’únic que presenta escultures. La seva primera exposició es remunta a 1962. Ha fet retrats i monuments dedicats a personatges tan il·lustres com Josep Pla, Josep Maria Flotats, Joan Fuster o Miquel Martí i Pol. Entre les seves obres més destacades, hi figuren les escultures de la sèrie “El caminant i el mur” (el poemari de Salvador Espriu) i “Dotze Senyes de Catalunya”, amb textos de Joan Fuster. Ha exposat a ciutats com Boston, Estrasburg i Roma, ha rebut la Creu de Sant Jordi i compta amb diverses escultures en un dels edificis més famosos del país, la Sagrada Família de Barcelona.

especial 30 anys

131


www.impuls45.com

Poligon Industrial Congost - Av. Sant Julià 104-112 08403 - Granollers (Barcelona) Tel. 93 840 54 00 - Fax. 93 840 94 06 http://www.impuls45.com www.mataro.socialistes.cat

1984-2014

DE COMPROMÍS COMPARTIT

AMB MATARÓ mataro.socialistes.cat 132

especial 30 anys


especial 30 anys

133


Marta Duran

134

especial 30 anys


Un viatge del Mediterrani al Carib

“Barca en blau” (1980)

“La peça de fa trenta anys la tinc penjada aquí al taller, em feia molta gràcia exposar-la. És un racó desaparegut de la ciutat, una zona que m’agradava molt, amb unes cases de pescadors i l’ombra dels arbres, des d’on vaig pintar una barca blava. Aquell quadre va ser seleccionat per a un concurs de pintura jove de la Sala Parés de Barcelona. L’actual és una peça pintada molt més lluny, a l’illa de Roatán, entre Jamaica i Hondures, on vaig estar en unes vacances recents fent-hi snórquel i banyant-nos amb dofins a alta mar. És una illa salvatge, no tan explotada turísticament, i la vegetació és espectacular, les palmeres són tan frondoses que fins i tot es fa fosc quan passeges sota d’elles”. “El fet d’haver de buscar una obra de fa trenta anys m’ha fet recordar una època plena de canvis i de noves sensacions, com també estava passant al país. Corrien els anys 80, jo acabava de tenir la meva filla i encara donava classes de biologia. El que havia aprés als tallers de pintura ho practicava els caps de setmana anant a pintar del natural . No va ser fins l’any 1988 que vaig prendre la decisió de dedicar-me de ple a la pintura. Vaig ‘embolicar-me la manta al cap’ com se sol dir. Amb molt d’entusiasme i perseverança vaig emprendre un camí ple de dificultats però molt gratificant. Ho segueixo fent perquè m’agrada investigar, aprendre del treball i de l’atzar. Utilitzant una altra frase feta, si no he ‘llençat la tovallola’ i encara hi sóc, deu ser perquè ara fa trenta anys vaig prendre una sàvia decisió”.

“Mar del Carib”

+

Marta Duran (Mataró, 1955), biòloga de formació, va aprendre pintura amb Pablo Mañé i Josep M. Martínez Lozano. Com Albert Alís, es va estrenar amb una exposició al Museu de Mataró l’any 1981. Des de llavors ha exposat arreu de Catalunya i també a ciutats com París, Copenhague, Gant, Miami o Nova York. Els paisatges, les marines i els jardins són la seva temàtica preferida, amb una marcada evolució des de la figuració cap a peces més abstractes, tal i com es pot apreciar en les dues obres que exposa a l’Espai Capgròs. www.contrafoc.cat

especial 30 anys

135


www.toldoshidalgo.com

136

especial 30 anys


www.ancamataro.com

especial 30 anys

137


Ricard JordĂ

www.restaurantemataro.com

138

especial 30 anys


Cap a una actitud més visceral

Al·legoria (1989)

“Fa 30 anys pintava bé, però no tenia la mala llet que tinc ara. L’obra de fa tres dècades no deixa de tenir el seu punt sarcàstic i crític, hi presento la figura d’una noia per denunciar el concepte de ‘dona-objecte’. Però la veig i penso que li falta quelcom. La peça actual és molt més visceral, és una denúncia contra el sistema eclesiàstic, contra les religions en general, que la veritat és que m’ho posen molt fàcil per ser crític”. “Em sento molt honorat de poder participar en una efemèride tan important com els 30 anys de Capgròs. Aquesta exposició m’ha fet pensar en com he evolucionat cap a posicions molt més radicals i agressives, i això es tradueix en la meva obra actual. He arribat a un punt que imaginant-me com serà cada peça en tinc prou, fer-la sobre tela és avorrit perquè és simple tècnica, en realitat ja sé com quedarà. Per això ara faig aquestes estructures, aquesta mena d’obres amb volum. L’objectiu final és que, agradi o no agradi, el receptor no quedi indiferent”.

Al·legoria (2012)

+

Ricard Jordà (Mataró, 1943), el segon de dotze germans, és un pintor de formació autodidacta. La seva primera exposició la va fer tan sols amb 18 anys, el 1961, al Museu de Mataró. Després d’un primer viatge a França i de retorn a casa, va ser en la seva estada a Brasil on va aconseguir la millor projecció internacional. A Catalunya, ha exposat principalment a galeries de Barcelona i de Girona. L’any 2011 va celebrar 50 anys de trajectòria artística amb diferents iniciatives, entre elles una exposició a l’Espai Capgròs on ara torna pel 30è aniversari del setmanari.

especial 30 anys

139


www.clinicadelpeu.cat

140

especial 30 anys


www.gimnasiomataro.com

especial 30 anys

141


Par茅s de Matar贸 www.m1tv.cat

142

especial 30 anys


ó

En mans de la providència

“Noucentisme a la Basílica” (2014)

“Per participar en aquesta exposició, vaig decidir posar-me en mans de la providència. I va aparèixer una obra providencial, un oli de fa 30 anys, que tinc penjat a casa i que lliga molt bé amb el que tinc entre mans ara. És tota una sort, perquè d’obra meva gairebé no en tinc, jo sempre m’he guanyat la vida treballant per encàrrec. La peça antiga és una mena de jeroglífic, porta per títol “Va callar”, hi presento un bacallà, però que simbolitza una escena del Nou Testament, quan Pilates pregunta a Jesús, ja crucificat, què és la veritat. I Jesús prefereix callar”. “La temàtica religiosa uneix l’obra de fa 30 anys i l’actual. Darrerament he estat dibuixant la iconografia de Santa Maria, passejant-m’hi per l’interior amb ulls de catequista. La sèrie està completada, són 10 metres de dibuixos fets en tres o quatre mesos, en un estat gairebé catalèptic. Va ser una passió ben forta, a Santa Maria em miraven de manera sospitosa! A Capgròs hi presento una d’aquestes peces. Una altra cosa providencial per als artistes mataronins és l’existència d’en Pere Pascual, que em té admirat. Aquesta idea de l’exposició dels 30 anys és fenomenal”.

”Va-Callar” (1988)

+

Joan Parés i Gomis (Mataró, 1939), conegut popularment com a Parés de Mataró, celebra enguany el seu 75è aniversari. Ho fa ja jubilat, després de tota una vida com a pintor d’encàrrecs. Aquest fet ha comportat que no s’hagi prodigat en l’àmbit expositiu: la darrera mostra en solitari es remunta precisament a fa 30 anys, si exceptuem la seva participació sempre puntual a la Col·lectiva Sant Lluc. Però això no ha impedit pas, al contrari, que sigui un dels artistes més coneguts i emblemàtics de la ciutat, tant per la qualitat de la seva pintura de caire figuratiu com per la seva bonhomia i caràcter afable. www.matarofoment.org

especial 30 anys

143


www.cronda.com

144

especial 30 anys


www.imatcenter.com

especial 30 anys

145


Perecoll

146

especial 30 anys


Una visita a les golfes

“Túnez” (2014)

“A l’hora de buscar l’obra de fa trenta anys, vaig decidir fer una visita a les golfes de casa, a la recerca d’una obra experimental de 1984. Per aquella època precisament vam inaugurar el Sant Sebastià [l’escultura del màrtir a la plaça de Santa Anna, una de les seves obres més conegudes], però jo buscava una peça diferent i desconeguda, una obra inèdita i experimental, que hagués obert un camí que finalment no hagués portat enlloc. Vaig trobar una obra que era una abstracció de colors i formes, que té en comú amb l’obra actual el fet de ser experimentals. Aquesta segona és una peça molt recent. Sóc el pintor del negre? Doncs aquí hi ha blancs, vermells i transparències. Presento tres figures entrant o sortint d’un túnel, no se sap, una mica com el moment que vivim avui. Ja veurem si això que estic fent ara porta a algun lloc, o no, com va passar amb l’obra de fa 30 anys”. “Han passat tres dècades i me n’adono que en el fons tot segueix igual, perquè continuo experimentant. Canvia la forma de mostrar-ho, el tipus d’olis i de pinzells que empres... És tota una evolució, però al final, en el fons, seguim sent el mateix”.

“Composició” (1985)

+

Perecoll (Mataró, 1948) és escultor, pintor, gravador i dissenyador de joies. Es tracta de l’artista mataroní amb més projecció internacional, ja que ha exposat a Miami, Nova York, Ginebra, Londres o París, entre d’altres capitals mundials. En pintura, és conegut sobretot per les seves sèries negres, mentre que en l’àmbit escultòric treballa sobretot el bronze per retratar el cos humà. Compta amb un bon grapat d’escultures públiques arreu del món, entre elles diverses a Mataró, la més emblemàtica de les quals el Sant Sebastià de la plaça de Santa Anna. www.fresiamataro.com

especial 30 anys

147


Espai Capgròs: 11 anys de suport als artistes locals La sala s’ha convertit en una referència de l’art mataroní i maresmenc, davant la manca de galeries a la ciutat L’Espai Capgròs va néixer l’any 2003 com una peculiar galeria d’art, instal·lada al vestíbul de la seu de Capgròs. La gran visibilitat des del

Inauguració d’una mostra dedicada a Opisso

148

cèntric carrer Sant Benet, i l’alta circulació de visitants pròpia del setmanari compensa la superfície reduïda i altres peculiaritats de l’espai. Onze anys i més de 100 exposicions

especial 30 anys

després, a raó d’una per mes, s’ha convertit en un dels punts de referència de l’art mataroní i maresmenc. En el moment del seu naixement, l’Espai Capgròs obria portes per donar resposta a la manca de sales i galeries d’art a la ciutat. Després d’una dècada, la situació no ha canviat pas gaire a la ciutat, i la sala segueix jugant un paper destacat. El crític d’art Pere Pascual és l’assessor. “Sempre hem treballat amb tres línies”, destaca Pascual. Per una banda, exposicions d’artistes mataronins consagrats, a qui l’Espai Capgròs “dóna l’oportunitat de poder presentar peces petites, investigacions i treballs personals que sovint no poden mostra a altres galeries, però que poden ser el germen d’obres futures”, explica. En segon lloc, artistes amb talent i desconeguts, joves o no tan joves (Pascual recorda la figura del dibuixant Joaquim Bartra, que es va estrenar als 77 anys amb una mostra en aquest espai l’any 2005). I per últim, algunes pinzellades de creadors de fora de Mataró i de la comarca.


Noves iniciatives Amb el pas dels anys, l’Espai Capgròs s’ha obert a gèneres com l’escultura o la fotografia, i també a altres iniciatives, com ara les exposicions de punts de llibre per Sant Jordi, en col·laboració amb l’Associació Sant

La sala s’ha obert a iniciatives com el Concurs fotogràfic popular de Santes Lluc, o el concurs fotogràfic popular de Santes. En motiu del 25è aniversari de Capgròs, la sala va acollir l’exposició “Mataró. Mirades”, en què 19 pintors i 6 fotògrafs locals oferien el seu particular retrat de la ciutat. Amb ‘Tempus Fugit’, aquest 2014, l’Espai Capgròs reafirma un cop més el seu compromís amb l’art local.

Els artistes que han passat per l’Espai Capgròs Tomàs Safont-Tria • Caamaño Leston • Santi Estany • Marisa Blasco • Bernardo Pascual • Raúl Capitani • Pere- Màrtir Brasó • Xavier Ubach • Rosa Ma. Font • Santi Clavell • Francesc Bas • Alfred Opisso • Antoni Lluís • Carlos Soriano • Núria Lleonart • Mariano Cabellos • Oscar Sanchís • Rafael Català • Jordi Curós • Tomàs Atienza • Joaquim Bartra • Marta Duran • María José Carrasco • Jordi Torrent • Mònica Ródenas • Miquel Arnau Lladó • Daniel Llin • Antonin M.S. • Concha Ibañez • Catherine Lorton • Lemonzo • Nefer • Margarida Riera • Pere Gayan • Cristina Fonollosa • Xavier Bassons • Pere Pagès • Manuel Contreras • Josep Novellas • Jordi Jubany • Salvador Castellà • Rosa Agenjo • Miguel Ángel González • Ruth Aixemeno • Margarita Feixas • Domingo Beltran • Pep Codó • Stanffiel • Mario Ghislandi • Raul Capitani • Monse Sanpere Clavell • Alexandra Nyman • Oriol Gispert •

Santi Domínguez • Paloma Rodríguez • Carme Fageda • Eva Casado • De Antonio • Tomàs Safont-Tria • Marc Prat • Josep Ma.Codina • Neus Colet • Josep Ma. Jodar • Cesc López • Santi Estrany • Albert Alís • Marga Sáenz Mir • Núria Hurtado • Josep Pla • Rafael Català • Conxa Ibañez • Eduard Novellas • Yago Vilamanyà • Ivan Jordà • Marc Llacuna • Josefina Enrich • Àlex Valls • Ramon Moscardó • Josep Ma. Gomis • Joan Pau Blanch Ribó • Pere Cabaret • Lola Casas • Sandro Soriano • Ana Caballero • Joan Poch • Matias Lizana • Ricard Jordà • Antoni Lleonart • Rosa Ma. Font • Jordi Santamaria • Mª José Carrasco • Esther Carbonell • Mariona Lizana • Santi Dominguez • Carme Fageda • Pol Peiró Navarro • Marga Riera • Josep Serra • Ramon Moscardó • Llucià Gonzalez Viza • Rafael Catalá • Ana Esteban • Roger Estrany • Montse Pous •

especial 30 anys

149


Salutacions Joan Antoni Baron Exalcalde de Mataró i cap del grup municipal del PSC

Resumir en unes breus línies el que han estat aquests trenta anys del Capgròs és com reescriure la història de la ciutat de Mataró en aquest mateix període de temps. Portada a portada, reportatge a reportatge, notícia a notícia el popular setmanari gratuït ha anat relatant tot el que d’important ens ha passat en les tres darreres dècades. Uns anys que han estat apassionants i que han estat testimonis de la transformació física i social de la ciutat. Han estat els anys de recosir urbanísticament la ciutat, de dotar-nos de les infraestructures i dels equipaments dels que estàvem mancats. Els anys de la recuperació de les platges, de la construcció del Port, del Passeig Marítim, de la Porta Laietana i la Via Europa, del Nou Parc Central, del polígons industrials, del Tecnocampus, de les noves escoles, dels nous poliesportius i del nou Hospital. Anys de treball molt dur i intens amb l’objectiu clar de fer de Mataró una sola ciutat, de posicionar la ciutat en l’àmbit metropolità sense renunciar a la capitalitat comarcal. Liderant el territori i impulsant projectes comuns amb altres ciutats i pobles. Anys també de complexitat econòmica i social amb canvis de gran magnitud que han canviat definitivament la ciutat. Cada setmana, puntual a la seva cita, el Capgròs ha estat testimoni de tots aquests canvis i ha ajudat a cohesionar la ciutat fent als ciutadans protagonistes de les notícies que hi publicava. Trenta anys doncs de servei a la ciutat, als mataronins i mataronines i un munt de reptes per davant en uns moments difícils, complexes i especialment incerts. És l’hora doncs de les felicitacions i sobretot de desitjar que per molts anys seguiu informant puntualment del que passa a Mataró.

150

especial 30 anys


especial 30 anys

151


www.progressamataro.com

Lluís Bassat Publicista

www.pastisseriauno.com

He dedicat tota la meva vida a la comunicació i sempre he considerat als mitjans de comunicació com una eina fonamental pels ciutadans, pels publicistes i per les marques. Des de que conec el Capgròs el segueixo setmana a setmana i s’ha convertit per a mi en imprescindible, no només per la informació que ens dóna de Mataró i el Maresme en general, sinó també per la publicitat que inclou. Capgròs complirà 30 anys, tot un rècord en el mon editorial, cosa que prova la seva gran utilitat. Ningú ha donat mai una informació tan acurada, tan positiva i tant entusiasta de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí com el Capgròs, que ja es feia ressò de la intenció de fer-la, molt abans de la seva inauguració. Espero seguir comptant amb el meu Capgròs durant molts anys més i que d’aquí a 20 anys puguem celebrar plegats el seu 50è aniversari i el 25è de la Nau Gaudí. 152

especial 30 anys


Salutacions Albert Calls Periodista. Impulsor del suplement ‘5 Cèntims’ de Capgròs

L’endemà dels 30 anys El ‘Cap Gros’ que jo recordo (encara no es deia ‘Capgròs’, tot junt) és el d’abans d’Internet. Es fa difícil d’imaginar com era quan només hi havia fax, gairebé tot es solucionava trucant (sense mòbil) i calia tenir un petit arxiu de documentació… En l’àmbit de l‘edició de la revista encara es treballava retallant columnes de text i muntant-les i teníem uns petits ordinadors Mac, els Classic, que eren tota una meravella. La meves primeres passes al ‘Cap Gros’ ‘primigeni’ van ser ‘picant’ textos, corregint i reescrivint-adaptant els articles de les revistes de temàtiques generalistes per omplir amb contingut. La ‘premsa’, diguem-ne ‘oficial’ d’aquells anys no creia en els mitjans gratuïts. Un dia vaig plantejar-li a l’editor, en Mateu Ros, de fer un suplement cultural de temàtica local amb articles de producció pròpia –que es va acabar dient ‘5 Cèntims’– i ell va ser molt sensible al tema. A partir d’aquí vam anar creixent exponencialment amb les múltiples possibilitats que tenia la premsa gratuïta com a mitjà de comunicació i de difusió, les mateixes que tenia la de pagament però ampliades per grans tiratges; podem començar a parlar de redacció pròpiament quan va incorporar-se en Francesc Castanyer. I això sí, molts col·laboradors que ens van donar suport. I han passat 30 anys, 30, amb l’impuls dels editors de la publicació, de tots els equips que han passat per la revista i de diverses generacions de periodistes, fins avui, quan el repte continua encara ben viu. Tot i així, malgrat la piconadora de la crisi i el nou espai que han creat les noves Tecnologies de la Comunicació i la Informació, el Maresme continua sense un mitjà en paper consolidat, amb estricta voluntat comarcal, comú a tots els pobles. Un mateix repte que que encara ens espera pendents, en un escenari tan diferent a aquells primers anys de bolígraf, llibreta i sense smartphone. Encara hi som. Encara hi ha camí per recórrer. www.egraupera.com

especial 30 anys

153


Salutacions Francesc Castanyer Director de Pauta Media i ex-director de Capgròs

La conquesta del Capgròs Primavera de 2014: Mataró no té diari propi –les capçaleres més recents, El Punt Maresme i Crònica de Mataró, fa més d’una dècada que acumulen pols a les hemeroteques–, s’ha perdut la pista d’aquelles digníssimes revistes que proposaven una lectura en profunditat dels temes ciutadans i la majoria de mitjans generalistes han prescindit dels seus corresponsals. Avui la informació local –no pública– és a mans dels mitjans gratuïts. La premsa comarcal de pagament ja és història. Fa trenta anys la fotografia era ben diferent: hi havia diaris, revistes i corresponsals. Més fiscalització del poder, més punts de vista, més opinió i més debat. I no calia mitjans públics. La premsa gratuïta va aparèixer en aquella galàxia analògica desafiant el model de la premsa tradicional. Mitjans com el Capgròs van ser pioners a Catalunya en aprofitar la seva avantatge competitiva –la difusió– per fer informació local, per assajar nous formats i per fer d’escola de periodistes. I la premsa de pagament va quedar fora de joc: no hi havia prou mercat (ni prou cultura lectora) per a tots. I per què han resistit els gratuïts? Potser perquè són empreses que han fet periodisme i no periodistes que han fet empreses. Perquè no han estat mitjans subvencionats, ni instrumentalitzats, sinó que han viscut de la publicitat. Però també, i sobretot, perquè s’han guanyat la credibilitat que abans tenia en exclusiva la premsa de pagament. I aquesta és la veritable conquesta del Capgròs. Per aconseguir-la ha fet falta una redacció professional, –amb periodistes i dissenyadors gràfics–, una estructura comercial sòlida i un editor decidit a invertir. I molta tossuderia. Estic molt orgullós d’haver estat un dels tossuts d’aquesta aventura. I encoratjo el Capgròs a seguir marcant el pas de la informació local els pròxims trenta anys.

154

especial 30 anys


Salutacions Ramon Grau Ex-president de l’ACPG

El valor d’una marca La premsa gratuïta a casa nostra té un llarg recorregut. Catalunya sempre ha desenvolupat un model propi de comunicació de proximitat i les publicacions com Capgròs han demostrat que des de fa anys, i 30 anys són molts anys, s’han fet un espai que ha esdevingut un element d’integració, cohesió i dinamització ciutadana. I ho han fet innovant, amb creativitat i professionalitat, adaptant-se a les noves necessitats i hàbits dels lectors. I, sobretot, ho han fet des de la ferma vocació de servei públic a la seva ciutat. En aquests anys, Capgròs ha evolucionat fins a convertir-se en un referent per a tot el col·lectiu que treballem en mitjans de comunicació propers a les persones. Mataró n’ha estat sempre una ciutat pionera. Voldria felicitar tots els que en aquests anys han format i formen part dels seu equip, així com tots els anunciants que hi han fet i en fan confiança. La premsa gratuïta implantada al territori té un retorn publicitari més que demostrat. I sobretot, voldria felicitar els milers de lectores i lectors que cada setmana se l’emporten a casa i l’han convertit en un element familiar. També vull fer un esment especial al seu impulsor, Mateu Ros. Amb ell i un petit grup d’editors locals vam constituir, aviat farà vint anys, l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i Digital, que avui és, sens dubte, l’entitat que agrupa premsa de proximitat més important del país. Més de 200 capçaleres que ocupen els primers llocs d’audiència arreu de les nostres ciutats i comarques. L’amic Mateu sempre ha treballat amb rigor i entusiasme i ha contribuït, des del capdavant, tant com a membre de les primeres juntes i com a president, a fer possible aquesta realitat. Sens dubte estem en un moment convuls, en què el paper ha de compartir el seu espai amb internet. A Capgròs fa anys que ho saben i també han estat capdavanters potenciant el Capgros.com. Des del rigor, la seriositat i la feina ben feta, el valor d’aquesta marca té profundes arrels i, sobretot, té un gran futur. Felicitats! www.espaifred.com

especial 30 anys

155


Salutacions Antoni Luis i Planas President de l’Associació Sant Lluc per l’Art de Mataró

Quan els bons amics de l’empresa Capgròs es disposen a celebrar el trentè aniversari de l’estrena de la seva revista, apart de felicitar-los entusiàsticament i sincera, cal que per la nostra part posem l’èmfasi sobre quin ha estat el seu paper en pro de l’art mataroní i els seus artistes. D’entrada, recordem amb plaer, com d’important era , tan bon punt arrencar, el seu suplement setmanal “5 cèntims“ , en el que tots els aspectes culturals eren tractats amb especial cura , atenent de manera especial tot allò que feia referència a les arts plàstiques. Aquesta dedicació no era solament de caire periodístic. Hi havia quelcom més, d’arrel vocacional. Els seus articles sobre els esdeveniments lligats amb l’art sempre han estat una de les línies informatives a seguir i si, a més, hi comptem la col·laboració assídua de qui podríem considerar el crític d’art “oficial” de la nostra ciutat, Pere Pascual, acabem d’arrodonir els continguts que la revista sempre ha dedicat a aquest aspecte cultural. La cirereta de tot plegat va ser quan, ja instal·lats en la nova seu editorial, van tenir la inspiració de promocionar exposicions d’artistes locals i forans en el seu ampli hall, havent fet nombroses mostres i, sortosament, moltes d’elles han estat autèntiques revelacions per als mataronins . Desitgem de tot cor que no els hi manqui ni la feina ni l’interès per seguir fent de la seva publicació i la seva editorial el setmanari local de referència en què s’ha convertit. Per molt anys!

www.escolabressolpeques.es

156

especial 30 anys


Salutacions Manuel Mas Ex-alcalde de Mataró

L’editor del Capgròs em demana una nota pel número especial de la revista commemoratiu dels seus 30 anys en atenció a les meves passades responsabilitats públiques. 30 anys! No n’han passat de coses en aquests 30 anys al món! Sí, i també a Mataró. En la vertiginosa dinàmica en la que la humanitat està immersa s’han capgirat i trasbalsat moltes coses al nostre voltant. La societat, l’economia, l’hàbitat, la informació, la publicitat,... res hi ha que s’assembli al que hi havia llavors. A casa nostra, enteneu-ho com vulgueu, l’economia començava la seva imparable transformació que ens ha portat a les societats post-industrials. Els agents socials i les seves estructures que feien possible el que llavors hi havia també han canviat. No cal que destaquem les eines que emprem ara que llavors segurament ni albiràvem. Avui estem en una altra societat. Qui vulgui tenir la panoràmica completa del que ha passat sols ha d’anar a les hemeroteques, per repassar com eren els mitjans de comunicació i què deien i com paulatinament anaven canviant i arribaven a ser el que són avui. Si, i no només què s’hi diu, els continguts, sinó els propis mitjans, els continents. Un mitjà gratuït, com el Capgròs, és un bon exemple per portar a terme aquest exercici. Per aguantar 30 anys ha hagut d’anar-se adaptant a les condicions que l’entorn canviant l’imposava. Si és una referència en la informació de la nostra comunitat, el que reflecteix és la realitat de la pròpia comunitat. Si es repassa la seva trajectòria es veurà la trajectòria de la comunitat. Va néixer en temps d’una de les crisis del tèxtil. Va viure l’ensorrada post olímpica. El naixement de la societat de la informació i les comunicacions. L’esclat de la bombolla immobiliària i el descabdellament de la Gran Recessió. Ha viscut les alternances polítiques a tots els nivells de les administracions, les transformacions físiques i socials del nostre entorn: la nova ciutat, la nova immigració, la nova economia. Això són els 30 anys del Capgròs.

especial 30 anys

157


Salutacions Pere Pascual Crític d’art

En aquest joiós 30 aniversari de Capgròs crec que cal remarcar l’absoluta i permanent relació que la publicació ha mantingut amb la cultura en general, i molt especialment amb el món de l’art. Una relació establerta, al meu entendre, en tres elements claus: Informació, difusió i potenciació. Informació, ja que de sempre i més especialment d’ençà l’aparició del suplement cultural 5 Cèntims i les seves evolucions, l’activitat artística ha estat valorada com element informatiu important, aportant a l’espectador notícia puntual dels esdeveniments artístics. Una informació que ha anat molt més enllà de les dades purament d’agenda per introduir-se en els conceptes de les activitats i fer-les més avinents als espectadors. Difusió, ja que mitjançant cròniques, crítiques, entrevistes, etc..., ha volgut anar sempre més enllà del fet noticiable, per fer-ne un anàlisi ponderat i especialitzat amb el que l’espectador podés obtenir-ne unes pautes de judici que l’ajudés a una millor comprensió i gaudi de l’activitat artística. Potenciació, ja que no sols ha acotat el camp cultural al purament informatiu, sinó que ha volgut prendre part activa del mateix amb la creació de l’Espai Capgròs que amb més de deu temporades a les seves esquenes i un centenar d’exposicions ha servit com un espai expositiu plural pel qual hi han passat exposicions de grans mestres i de tots els artistes plàstics importants de la ciutat. Alhora, ha sigut finestra oberta per a joves o artistes menys coneguts que han pogut mostrar el bo i el millor del seu art. Per tot això en nom propi i agafant la veu dels artistes, gràcies Capgròs per haver-nos fet sempre confiança.

158

especial 30 anys


Salutacions Teresa Robert Presidenta de la Unió de Botiguers de Mataró

Mataró és una ciutat d’entitats. A través d’aquestes, els ciutadans participem i contribuïm a desenvolupar la vida social i econòmica del nostre dia a dia. La seva tasca és duta a terme amb l’esforç i la il·lusió dels seus membres, que aspirem a fer que el resultat de les accions sigui profitós, conegut i compartit per la resta de mataronins i pels foranis. Per a tal propòsit és primordial la qualitat de les accions que s’organitzen, però de la mateixa manera és fonamental que algú ho expliqui i se’n faci ressò. La informació del que succeeix a la nostra ciutat facilita que progressivament les entitats creixem i millorem en la nostra funció, ja que ens veiem enriquits per l’interès comú dels altres ciutadans que sumen sinèrgies amb esperit col·laborador per tal de crear una ciutat més completa. El Capgròs ja fa 30 anys que realitza aquesta funció de difusió i informació del que les entitats realitzem. Recollint les notícies i activitats de la ciutat, la revista representa el que és i ha estat Mataró. El Capgròs sempre ha cobert la notícia i s’ha interessat per donar a conèixer totes les noves iniciatives que han sorgit, ha col·laborat amb les entitats i, així, ha fet que no quedés silenciat el treball voluntariós de tanta i tanta gent. Creiem, doncs, que aquest 30è aniversari és el moment d’agrair-vos i felicitar-vos per tota aquesta labor, feta sempre amb generositat i il·lusió d’una feina cada dia ben feta, amb dedicació i ganes de seguir endavant, el que en ocasions és pels altres un alè d’aire fresc. Desitgem que segueixin al dia d’avui molts anys iguals o millors que fins ara. Gràcies.

especial 30 anys

159


Salutacions Manuel Sala Director General de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD)

Els mitjans digitals , el futur de la premsa de proximitat En els darrers temps s’ha accelerat de forma molt important la transformació digital dels mitjans de comunicació com a conseqüència de diversos factors. D’una banda, l’increment de la penetració entre la població dels dispositius mòbils amb connexió a Internet (tauletes i smartphones) unida a la millora dels serveis i cobertura de les xarxes de telefonia mòbil (velocitat i preu). D’altra banda, l’èxit dels anomenats mitjans socials (Social Media) que es fan ressò de les informacions amb valoracions i comentaris. Finalment, la proliferació de aplicacions (Apps) gratuïtes que faciliten l’accés als continguts adaptats als nous formats. Els mitjans de proximitat, complint amb la seva vocació de servei a la comunitat de lectors d’un territori, no han estat aliens a aquesta transformació i prova d’això és el creixent nombre de pàgines web en català que certifica l’OJDinteractiva, entre elles Capgros.com. Al Gener de 2014 són més de 44 i manifesten de forma clara l’interès dels lectors pels continguts informatius locals, cosa que ha permès al Capgròs celebrar aquest 30 anys. L’enhorabona! La publicitat surt doblement beneficiada d’aquests canvis: els anunciants no només compten amb el mitjà imprès per fer arribar ofertes i notícies als lectors, sinó que poden fer servir els avantatges de la publicitat interactiva que les noves edicions digitals dels mitjans permeten. El futur immediat amb la proliferació d’espais wi-fi gratuïts i l’acceptació per l’usuari de les notificacions de les Apps de què disposa en el seu terminal mòbil, multiplicaran les possibilitats de comercialització i publicitàries, gràcies a la personalització d’ofertes de proximitat, obrint noves vies de serveis i d’ingressos per als editors.

160

especial 30 anys


Salutacions Joan Salicrú Periodista, ex-cap de Cultura de Capgròs

Se’m fa difícil pensar no el que vaig aprendre a Capgròs sinó què no hi vaig aprendre, perquè quan hi vaig arribar, el 2000, no havia vist el món per un forat –i això que tenia 19 anys-. Diria més: el món el vaig començar a conèixer a Capgròs estant, començant per la meva ciutat, de la qual jo coneixia tot just una part. Vaig aprendre a estimar-la, amb la seva complexitat i les seves parts fosques. A Capgròs vaig aprendre l’ofici: a plantejar una notícia, una obertura de secció, una revista sencera... I simplement a titular. Encara avui quan faig aquest exercici sento la veu d’en Quico Castanyer suggerint-me una versió més curta del titular, més sintètica, més clara-. Quan plantejo un reportatge veig la cara de la Pilar Garcia, redactora en cap de l’enyorat Mataró Report, exigint més rigor i professionalitat. O si em venen dubtes lingüístics al cap m’intento posar en la pell del corrector de l’època, en Xevi Rodríguez. I així amb tants d’altres. Vaig aprendre també que els somnis es podien fer possibles si trobaves algú que hi cregués –en Mateu Ros, sempre disposat a engegar-ne una de més grossa que l’anterior-. I sobretot que, si tu hi creies molt, quasi no hi havia límits. I vam fer els primers documentals en els quals vaig estar involucrat -27-G. L’entrada dels nacionals a Mataró i Teixint la ciutat-. També vaig entendre que calia innovar constantment, no quedar-se quiet, jo que tendeixo a conservador. El dia que posàvem en marxa el Capgros.com, vaig mirar a en Quico i li vaig dir: “Vols dir que ho mirarà algú, això?”. El mitjà, malgrat els meus auguris, es va consolidar fins avui, que segueix sent referència. A Capgròs vaig créixer com a persona. Vaig aprendre a comportar-me per telèfon, en un ple, en un sopar, en un esdeveniment públic. A conviure amb els companys i amb els protagonistes de l’actualitat. Vaig saber què era gaudir de valent treballant. Diria que és el lloc on he rigut més a la meva vida. A Capgròs vaig ser molt feliç, francament. www.llium.cat

especial 30 anys

161


www.ccmir-mir.com

162

especial 30 anys


especial 30 anys

163


www.mataro.cat

164

especial 30 anys

Especial 30anys