PERQUÈ…? Un dels temes que com a mestres de música més ens ha preocupat al llarg d’aquests anys ha estat el desenvolupament de la imaginació musical en els infants, o dit d’una altra manera, la seva implicació personal en la comprensió de la música. Atès que el fet creatiu està vinculat a l’experiència vital i que el fet musical és eminentment abstracte, és més assequible dirigir aquest procés creatiu partint de referents concrets. Així doncs, des de 1991 i una vegada per curs, concretem aquest procés de forma col·lectiva, amb el pretext d’un conte, adequat a les edats i seqüenciat prèviament en tantes parts com grups de llenguatge hi ha a l’escola. Cada grup construeix amb la guia del mestre, primer la lletra i finalment la música que se’n desprèn, segons la mètrica, l’accentuació i el caràcter implícit en el text. El resultat final és un conte que ells han il·lustrat musicalment en forma de petita cantata. Alhora, aquest treball col·lectiu aporta valors identitaris i contribueix a la socialització dels alumnes i a la seva integració en la dinàmica del centre. La cantata JOSA, com les altres vint-i-dues cantates compostes pels nostres alumnes de 4 a 12 anys, és la lectura personal i musical que ells han fet d’aquest conte. Nosaltres, mestres i col·laboradors, ens posem al servei de la seva música procurant no restar-li l’espontaneïtat i la senzillesa que li confereixen valor. En una primera etapa conduïm el seu treball i posteriorment el vestim amb els arranjaments musicals que li donaran la personalitat final en el moment de la seva presentació en públic. Com és habitual, la cantata d’enguany s’estrenarà el segon trimestre del proper curs 14-15 prèviament arranjada per a piano i interpretada per tots els grups de cant coral de l’escola amb el reforç d’un narrador.
L’editorial DINSIC, ha publicat les cantates: El Patufet i Les set cabretes (1996), i Els músics de Bremen i El gegant egoista (2001).
Josa i el violí màgic Jeromir feia de carboner en un bosc. Era alt i fort com un arbre i tenia un fill que es deia Josa. Josa, però, era baixet i ni poc ni gens valent. Això entristia molt al vell Jeromir que pensava que el seu fill mai no podria arribar a ser carboner com ell. Tanmateix Josa tenia un amic: era un ocell. Un ocell de debó amb el qual parlava, ja que en aquell temps els carboners encara entenien tot el que deien els ocells. Un dia mentre Josa plorava al peu d’un arbre, desconsoladament, perquè no podria ser mai carboner com el seu pare, se li apropà el seu amic i li regalà un violí. Era un violí meravellós. Un violí màgic, fet per ell mateix, amb una ploma del pit de la senyora Reina dels ocells. Amb les quatre cordes dels quatre vents cardinals. Li donà i li ensenyà una melodia que cada vegada que la toques, faria crèixer a tots aquells qui l’escoltessin. Es faran tan grans com Jeromir. Però si la toques a l’inrevés, tots els qui l’escoltin esdevindran petits, tan petits com llavors de rosella. I l’ocell besà la galta del seu amic Josa i s’allunyà volant per damunt dels arbres. Josa deixà de plorar i començà a assajar tot seguit la melodia. Al vuitè dia el fill digué al seu pare que ja no calia que estigués més trist, que encara que no arribés a ser mai carboner com ell, podria encisar tot el món amb la melodia del seu violí màgic i guanyar-se d’aquesta manera, l’orgull del seu pare. Així, algun dia, potser arribaria a encisar la lluna. i fer-la més grossa o més petita, com el seu pare desitgés. Li demanà llavors, de deixar-lo anar a còrrer món. Jeromir li donà permís. Besà Josa a les galtes i girà el cap perquè tenia els ulls plens de llàgrimes i més valia que Josa no ho veiés. Abans de sortir del bosc, Josa tocà una vegada més la seva cançó en el violí. El vell Jeromir l’escoltà i s’adonà que creixia una miqueta i ja no dubtà que Josa, algún dia encisaria la lluna. Però al bosc hi havia una formiga que també escoltà la cançó de Josa i esdevingué tan grossa com un cavall. Josà li posà unes brides i cavalcà al seu llom arreu del món. També li posà molsa a les orelles per no encisar la formiga cada vegada que toqués la melodia. I la història de Josa i el seu violí màgic s’estengué per tot el país. Sobretot perquè Josa feia, soviet, alguna bona acció. Per exemple, va fer crèixer l’ànec del jornaler Burek que només ponia un ou per setmana i així, passar a pondre’n un de gros cada dia!
Avui, ja ningú no sap que els gira-sols, tan bonics! Abans no eren gira-sols sino unes floretes grogues i menudes que van poder escoltar la cançó de Josa. També els pobres cabrers van poder gaudir de l’encanteri del violí de Josa, perquè la seva cabreta va esdevenir tan grossa com una vaca i donà més llet que mai! La gent dels pobles l’aclamà i cridaven: Visca Josa! Visca Josa! I fou així com es va fer famós. I ocorregué que, com que tothom en parlava, la història de Josa i el seu violí màgic arribà a oïdes del senyor Rei. I va saber també que el pare de Josa, Jeromir, era alt com un arbre. Llavors, com la majoria de reis que sempre volen ser més grans que l’altra gent, va fer manar als seus missatgers que duguèssin la notícia a Josa de que el rei volia tenir-lo com a músic de Palau i així poder ser ell, el més alt del reialme. Però Josa s’hi va negar i desobeí les seves ordres. El rei, molt enfadat, envià els seus genets per a que el capturèssin. Josa però, treié la molsa de les orelles de la formiga i l’encisà altra vegada amb la seva música per a fer-la més gran i poder fugir com un llonzí dels seus perseguidors. Fins que arribà al mar, un cop allí, com que les formigues no saben de nadar girà cua i començà a tocar la melodia a l’inrevés. D’aquesta manera els genets del rei es féren petits, petits com potes de mosca. Només un d’ells no empetití: el cavaller Griebelstein. Com que era sord no podia sentir la cançó de Josa i el capturà. Perquè Josa no era ni poc ni gens fort i valent. Josa fou conduït a Palau i esdevingué músic del Rei. Cada dia havia de tocar el violí; però mai no tocava la cançó de l’ocell i el Rei no arribà mai a ser tan alt com el vell Jeromir, el carboner. I algunes vegades, de nit, quan Josa és ben sol i tots dormen, pensa en el seu pare i agafa el violí i toca la cançó de l’ocell. Per a la Lluna. I quan el vell Jeromir veu que la lluna creix o empetiteix, diu als seus amics: Aquest que pot fer crèixer o empetitir la lluna és el meu fill Josa. I tu mateix pots comprovar que el violí de Josa no era un violí com els altres, sinó que era un violí màgic de debó, ja que quan és de nit i mires el cel, veus que la lluna és grossa, molt grossa, o bé petita, molt petita. Tu mateix ho pots veure!
C A N T A T A
2014
Composta pels alumnes de l’escola durant el curs 13-14 sobre un conte original de JANOSCH (Polònia 1931)
ESCOLA DE MÚSICA DEL PALAU
LES CANTATES DE L’ESCOLA DE MÚSICA DEL PALAU Compostes pels grups de llenguatge musical de l’escola (alumnes de 4 a 12 anys)
91-92
Tema lliure
92-93
Tema lliure
93-94
El Patufet (pop. català)
94-95
El llop i les set cabretes (Grimm)
95-96
La ventafocs (Perrault)
96-97
La rínxols d’or i els tres óssos (pop.)
97-98
El gegant egoïsta (Oscar Wilde)
98-99
Els músics de bremen (Grimm)
99-00
La nostra escola de música - cantata commemorativa del 25è aniversari
00-01
El nan saltador (Grimm)
01-02
La princesa que no reia mai (pop. provençal)
02-03
La gerra la fons del llac (pop. armeni)
03-04
Allò que fa el vell de casa (H. C. Andersen)
04-05
L’amor de les tres taronges (pop.)
05-06
En joan vint-i-un (popular)
06-07
La flor nova (Enric Larreula)
07-08
El vell que va enganyar els gegants (trad. dels balcans)
08-09
El desig de la Ruby (Shirin Yim Bridges)
-------
Barreja barrejada – cantata commemorativa del 35è aniversari
amb una selecció de cançons de les cantates dels últims 5 anys
10-11
La jove enginyosa (trad. d’Europa central)
11-12
La cullera bruta (llegenda africana)
12-13
Tristany i isolda (llegenda medieval irlandesa)
13-14
Josa (Janosch)