Can Picafort # 124

Page 1

Can Picafort I nformació i Cultura. Santa Margalida, Son Serra de Marina, Por t d’Alcúdia. NÚMERO 124 | Novembre - Desembre 2016 | 2,00 €

Bon Nadal!

JOAN MONJO nou batle de Santa Margalida

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SON SERRA DE MARINA (pàg 16)

• El Ayuntamiento rebaja un 10% el Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI). • El Govern “saca” a los niños del colegio de Can Picafort

ntamiento cumple con su omiso de rebajar impuestos

tos prevén una baja del IBI del 10% y se incrementan las inversiones

mbre el Ayunlos votos de artido Popular ara 2016 que 6 euros. Suma y MÉS) y Can uvieron. • Se aprueba la robó unos inColón. na reducción Bienes Inmue• SALADINA ART bajada se vimo periodo de esto global de 12.928.996 eu-

DEPORTES (pàg 40-43)

remodelación y mejora del Paseo

FEST transforma Can Picafort. l Govern ‘saca’ a los niños el colegio de Can Picafort

stos destacan (más de 225 millones de las anti- (350.000 euros), acondicionamiento Conselleria de Educación permite al centro a abrir susdel puertas a las 9 en punto camino de Son Mas (50.000 euersonal (4,87 guas pesetas). vocando aglomeraciones diarias y obligando al Ayuntamiento al cierre de tres público Entre las inversiones destacan ros), mejora de alumbrado s corrientes y es yLaa una mayorlas aportación policías para controlar accesos que se de realizarán dentro del enlos Can Picafort, Son Serra y Santa es). partida incrementado Plan Estratégico de Can Pica- Margalida (150.000 euros), mejoras os del colegio Voramar depolideportivos alumnos y familiares. El alcalde de y el (40.000 euros) ativa hasta la fortde (400.000 euros), compra de en ort ya no pueden acceder al VECINOS, PADRES Y ALUMNOS Santa Margalida, Martí A. Torres, para la brigada de obras asfaltado de calles y caminos. ones de euros una nave PERJUDICADOS(pàg 26-29)

centro antes de las 9 de la or orden de la Conselleria de

Reclamamos al nuevo Govern la escue de Can Picafort y el centro de Salud

Desde el Ayuntamiento considera-

remitió el 4 de noviembre al conseller de Educación la comunicación del di-

Hemos puesto a disposición del Govern un solar en Can Picafort para el nuevo colegio y otro en Santa Margalida para el Centro

El nuevo equipo de gobierno PP-Convergència solicitó el pasado 15 de septiembre una reunión con el conseller de Educación para reiniciar la tramitación de la construcción de una nueva escuela en Can Picafort, dado que el 30 de julio del 2015 ya se aprobó XERRADA AMB... (pàg 30-31) de forma definitiva la calificación del Miguel deenArriba solar docente toda su extensión (8.415 m2).

reunión. El Consistorio ya ha hecho municipios de interior, como todos sus deberes y ahora está a la derecho a PAC independien espera de que el Govern acepte la ce- de la zona de Muro. La propu sión de los terrenos, calificados como tió de Joan Monjo como re suelo docente, de la avenida Pinar de tante del equipo de gobierno Santa Eulàlia, junto a la zona verde vergència. del sector 11. El alcalde, Martí Torres, sol Entrevista (pàg 23-25) Además, en el pleno del 28 de sep- Conselleria una reunión par Beatriu Gamundí tiembre se aprobó solicitar a la Coneste tema, así como la cons selleria de Salut un cambio del mapa del nuevo centro de salud y


BAR · RESTAURANTE

especialidad en CARNES A LA BRASA

MENÚ DIARIO - TAPAS - FRITURAS COMIDAS A LA CARTA Y PARA LLEVAR

ABIERTO TODO EL AÑO

CARRETERA ALCUDIA-ARTÁ Nº 29 CAN PICAFORT · TEL: 971 85 23 10

2

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016


TELÉFONOS DE INTERÉS

GENERALS Servei urgent al ciutadà: 112 Urgències Guardia Civil: Urgències mèdiques (UVI mòvil): Urgències bombers: Hospital de Manacor: Urgències hospital de Manacor: Son Espases: GESA avaries: P.A.C. Muro: Trasport Illes Balears: Hospital de Muro: Hospital d’Inca:

062 061 085 971 84 70 00 971 84 70 60 971 17 50 00 971 88 00 77 971 86 03 57 971 17 77 77 971 89 19 00 971 88 85 00

STA. MARGALIDA Parròquia: Correus: Col·legi Eleonor Bosch: Escola Vella: Escola de música: Institut Sta. Margalida: Fax: Biblioteca: Ajuntament: Fax: Centre Sanitari: Serveis Funeraris: Farmàcia Pujades:

971 52 31 19 971 52 23 17 971 52 34 31 971 52 32 94 971 52 30 08 971 85 60 60 971 85 60 77 971 52 38 95 971 52 30 30 971 52 30 50 971 52 37 77 971 52 36 50 639 63 86 88 971 52 34 89

SON SERRA DE MARINA Oficina municipal: Apotecària Quetglas:

971 85 42 30 971 85 41 49

CAN PICAFORT Correus: 971 85 11 36 col·legi Vora Mar: 971 85 08 06 Oficines municipals: 971 85 03 10 Fax: 971 85 18 36 Biblioteca: 971 85 17 34 Centre sanitari: 971 85 21 92 Policlinic Nord: 971 85 26 82 Policlinic Can Picafort: 971 85 14 14 Policia local: 971 85 19 09 Centre cívic: 971 85 30 04 Taxis: 971 85 07 23 Farmàcia Buades: 971 85 02 83 Farmàcia M. Juan - David Hekking: 971 85 04 00 Farmàcia M. Paz Eleta: 971 85 19 69 Guàrdia Civil: 971 52 30 22 Servei recollida de fems: 971 90 01 89 Parròquia: 971 85 01 15 / 971 85 05 69 PLATGES DE MURO Farmàcia Gamundí Cloquell:

971 89 02 34

ALTRES CLÍNIQUES D’INTERÈS Hospital General: Hospital Joan March: Hospital Sant Joan de Deu: Hospital Psiquiàtric: Policlinica Miramar: Clínica Femenia: Clínica Juaneda: Clínica Planas: Clínica Rotger: Clínica Palma Planas: Verge de la salut: Mútua Balear: Son Espases

971 72 84 84 971 61 30 25 971 26 58 54 971 76 16 12 971 76 70 00 971 45 23 23 971 73 16 47 971 22 00 50 971 44 85 00 971 91 80 00 971 17 56 56 971 71 58 05 871 20 50 00

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

3


SUMARI 5 | Editorial 6-7 | Notícies 8-11 | Opinió. NO i SI. Repols i Corder 12-14 | Turismo 15 | Convegència informa 16 | Crónica Associació Veïns Son Serra 17 | Crónica Associació Veinats Son Bauló 18 | Crónica Mestresses de Casa 19 | CPU Informa 20 | Opinión. Magín Janer 21 | Opiniò. El filòsof 22 | Información elecciones generales 23-25 | Entrevista. Beatriu Gamundí 26-29 | AVUI. Notícies locals

6

10

30-31 | 32 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36-37 | 38-39 | 40-43 | 44-45 | 45 | 47 | 48-49 | 50 |

Xerrada amb Miguel de Arriba Opinió. Félix Estelrich Opinió. Es debat Opinión. Desde mi ventana Notícies Premsa Forana Històries culinàries. Arròs brut Salud. Gripe El psicólogo opina. Bebés adultos Deportes. Necrològiques In Memoriam. Cati Font Palau La página poética. William Wordsworth Relat. Toni Cantarellas Pasatiempos

16 7

23

30

43

43

REVISTA CAN PICAFORT

Director: Fèlix Estelrich

Dipòsit legal: PM 200-2004

Subdirector: Pep Escalas

Edita: Associació REVISTA CAN PICAFORT NIF: G57654188 C/. Molí d´en Mostatxet, 35 07458 Can Picafort - Illes balears E-mail: revistapicafort@hotmail.com Tel. 629 735 019 facebook.com/canpicafort Associats a la Premsa Forana

Suscripcions i publicitat: María Perelló - 629 720 416 Impressió:

www.GELABERT.eu

L’opinió de la revista només s’expressa a l’editorial i en els articles signats per la redacció. La resta són responsabilitat dels autors que els firmen. Les faltes ortogràfiques o de redacció dels articles són responsabilitat de cada autor.

4

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

40

41

Secretari: Sebastià Rosselló Tresorer: Jaume Estrany Redactors: Pep Escalas Sebastià Rosselló Magín Janer Guillem Alomar Lola Pujades María José Aguiló Associació Son Bauló Associació de Mestresses de Casa Associació de Veïns de Son Serra de Marina Equipo de Atención Primaria, Unidad Básica de Can Picafort

Disseny i maquetació: Sebastià Rosselló


EDITORIAL

BONES FESTES! Quasi sense adonar-nos, ha passat un altre any del que dins poc arribarem al final Si fa no fa, per ventura per uns ha passat, poc a poc i per altres massa aviat ja sabem que sempre és una qüestió molt personal: si tenim salut o no, si podem arribar a final de mes amb els ingressos suficients, també cal dir si ens sentim estimats o no. A C’an Picafort les novetats han estat freqüents, s’han fetes moltes transformacions importants que li donarà un nou semblant : las imatges d’Itaca a vorera de la mar d’en Joan Bennàssar, la Saladina Art Fest a on participen Hyuro, Bosolleti i Joan Aguiló. Cal també anomenar la remodelació i millora del passeig Colón, que esperam tenir acabada el proper estiu. Un punt negatiu que no podem deixar apart, és que els nostres carrers no han estat netejats com pertoca, com correspon a un poble que ha de donar bona imatge a molts visitants i també perquè ens ho mereixem els que hi vivim tot l’any. Son Serra de Marina ha tingut molts de combats per mantenir el seu medi ambient millorat. En el xiu, xiu... diuen el que en pensa la gent. Malgrat tot, no ens podem queixar massa, anem millorant, demostrant que som un poble que progressa. Entre els ciutadans i polítics, tenim el repte de crear un futur millor BON NADAL I QUE PUGUEM GAUDIR D’UN ANY NOU AMB MOLTA SALUT

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

5


Notícies

Operación recogida de “trastos viejos” En las últimas semanas, coincidiendo con el cierre de la temporada, en diversos hogares de Can Picafort, se ha realizado la sustitución de muebles, enseres y electrodomésticos viejos o rotos. ¡Perfecto! Todos tenemos derecho a vivir de la manera más confortable posible. Pero, este derecho no incluye el de utilizar la calle de una manera “particular”, como si fuéramos los únicos pobladores, sin respetar a los demás conciudadanos. Al depositar nuestros viejos aparatos en la calle, de cualquier manera, ensuciamos, no reciclamos i no respetamos a los demás. El respeto a los demás nos garantiza el nuestro propio respeto. Los lunes, martes, jueves y viernes funciona un servicio de recogida de “trastos viejos”, incluido en la tarifa de residuos sólidos urbanos. Se saca el “trasto viejo” por la mañana, antes de las nueve, se coloca delante de nuestra fachada, y al rato pasan a recogerlo. El teléfono, para solicitar este servicio es 971 900 189. Llamar el día anterior.

6

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016


Nota de premsa

Alexandre Jordi Hoffman Molinas, campió d’Espanya de Karate en kata junior El batle de Santa Margalida, Martí Àngel Torres, i la regidora d’Esports, Maria Magdalena Marimon, volen donar l’enhorabona al jove del municipi, n’Alexandre Jordi Hoffman Molinas, que cursa primer de batxillerat a l’Institut de Santa Margalida, per haver guanyat el campionat d’Espanya de Karate en kata junior. Així mateix volen fer lextensiva l’enhorabona al Sonkei karate Club de Can Picafort, on s’ha format n’Alexandre Jordi, i a en David Mulet, que ha dirigit la formació del nou Campió d’Espanya. El batle, Martí Àngel Torres, assenyala que “la victòria de n’Alexandre Jordi Hoffman Molinas constitueix una fita històrica en la història esportiva del nostre municipi i tot un exemple per als nostres joves.” La regidora d’Esports, Maria Magdalena Marimon, ha afirmat que l’Ajuntament té previst dur a terme un acte de reconeixement a n’Alexandre-Jordi Hoffman en el marc del mercat i de les festes de Nadal de Can Picafort, que s’anunciarà properament.

CAN PICAFORT

Polígon Industrial Can Picafort Nave 1, local 1 971852050 - superbalear@gmail.com

MÁXIMO SERVICIO, CALIDAD Y VARIEDAD AL MÍNIMO PRECIO

OFERTAS QUINCENALES

s! o n r e c o n o c a ¡Ven Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

7


Opinió

NO I S I SI Repols i Corder

Si que tenguérem el dia 14 de Octubre una “gran rissaga”. La mar anava molt alta. La pressió atmosfèrica era baixíssima. Estàvem ben al centre de la borrasca. No feia vent. No plovia i, a cent/dos cents metre de la vorera, s’aixecaven unes ones “enormes”. Bandera vermella. Ningú podia nedar. Uns atrevits que, amb posts de “surfejar” volien relliscar per damunt les ones, pujant i baixant al seu ritme, foren prohibits d’entrar dins les escumoses aigües marines. La caseta del socorrista va haver d’ésser “socorrida” pels membres de la brigada d’obres, que amb gruixades cordes, l’estiraren cap a la vorera, impedint volcàs

SI

Si es va trobar amb grups, “pandilles” i famílies que celebraven el “Halloween” i n’hi havia, de petits, que feien cara de satisfets i, de majors, que cantaven i bé, i amb disfresses ben “aconseguides”. Ca’n Picafort és un nucli modern i els medis de comunicació son molt potents. La globalització arranca de rel, les tradicions més ancestrals i, fins hi tot, ens imposa com hem de sentir. On hi “hagui” un “carinyós” somriure d’una jova al.lota esperançada, uns ulls que xerren sense dir res, una tendra expressió d’una cara il.lusionada,... la globalització no te res que fer.

NO

No està gens content pel “succés” del Col·legi Anselm Turmeda. Ja heu tengut informació i opinió a bastament. Vos diria un pensament de un educador social (Enrique Pérez Guerra): “Por blindar al menor frente al adulto, le hemos dejado indefenso frente a si mismo”.

SI

NO

No va sentir cap “serenata” la “Nit de les verges”. La gran part dels nostres joves, ni saben que és aquesta “simpàtica i juvenil celebració”. “Menos” mal, que l’endemà, el dia 21, un diari de la comunitat es feia ressò que s’havia celebrat a un parell de escoles, amb els bunyols, el moscatell, cantant “Clavelitos”, “Las cintes de mi capa” i... altres cançons de “tuna”. A qual ca escoleta “els petitets” regalaven a les “petitetes” clavells vermells, que elles acceptaven una mica desconcertades. En arribar els pares a recollir-les, orgulloses les mostraven el clavell i les contaven la festeta feta. (L’associació de la gent major, ho celebrà la setmana del davant)

8

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

Si que estan florits els rosers de la veïnada a mitjans novembre. I, res de hivernacle, ni de condicions de cultiu especials. A l’aire lliure, a Ca’n Picafort, i conrats per no especialistes. El canvi climàtic és qual ca cosa més que una elucubració de joves científics. Les roses tardanes, confondre el maig amb l’octubre i l’abril amb el novembre, és de un clima tropical. El clima sec mediterrani, prest serà passat.

NO

No fou la força de les aigües qui tombà les estàtues d’En Joan Bennàssar del “Clot de l’alga”, davant el “Marypaz”, abans arribar als escars. Les aigües marines, molt alçurades, si se’n dugueren l’arena i les algues, damunt les quals estaven col·locades i, sense el “sustent”, tombaren, sense romper-se. L’aigua arribava a la paret de contenció del passeig, fet en temps del ministre senyor Mates i que està aprovat “s’adecenti” i millori, a “fondo”, aquest hivern.


Opinió

SI

Si continua l’ajuntament pintant. “Bueno”, els membres del consistori, ja sabem pinten molt al nostre poble. Ens referíem, als “empleats” municipals. Primer pintaren les barreres grogues empleades com a seguretat i per dirigir la mobilitat motoritzada. I, ara estan amb els “passos de peatons”. Als voltants de l’escola i als encreuaments d’aquells carrers perpendiculars amb poca visibilitat: molta precaució, atenció, prudència i... per part de l’ajuntament, ben pintades les senyals de trànsit!

SI

Si que hi ha idees i plans per les estàtues d’en Joan Bennàssar. Avui no vos puc dir res més. Veurem si “el Mago d’en Joan Monjo” serà capaç de fer sortir una bona sorpresa de dins del seu capell. A lo millor, els reis ens duen un regal, un regal pel municipi.

NO

No té massa possibilitats de salvar-se la antiga i senyorial casa de “vereneo” de la primera línia, just davant el moll dels pescadors. M’hi vaig acostar. Està amb mal estat. El ferro ha rebentat i les columnes de imitació d’aigües de marbre gris estan a punt d’esfondrar-se. El cel ras també està malament. El que té millor aspecte, les persianes, d’alumini. És una llàstima! Els actuals propietaris fa anys no hi venen i l’han posada a la venta. Als majors, els que sempre hem admirat les seves arcades, els que l’hem vista retratada a moltes fotos del Ca’n Picafort “Yé Ye”, quan la refacin amb un nou edifici, una profunda melancolia brotarà en el nostre interior.

NO

No m’ho hagués cregut mai i , sin embargo, es cierto! L’altre dia vaig anar a la Vila i davant Ca’n Maco, a la Plaça de l’abeurador, vaig veure una senyora que anava cap a una antiga cabina de “Telefonica” (Em pensava ja havien desaparegut).Ben convençut que el telèfon, o l’auricular estarien destrossats, no tendria línia, el xap de ficar les monedes tapat amb un “xiclet”... Res d’això passà. La senyora pogué introduir les monedes, marcà, li contestaren, aclariren els “asuntos” i , al penjar, vaig sentir el renou de caure dins el compartiment petit les monedes que sobraren. Allà, potser son una mica més antics. Però conserven millor les coses que a Ca’n Picafort. Aquí, moltes n’he vistes de destrossades

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

9


Opinió

NO

No faltaren, els darrers dies de setembre, els membres de la Germandat de mestres i professors jubilats, a la trobada anual que tenen, des de fa 21 anys, a Ca’n Picafort. Primerament a “La Residencia”, els darrers onze anys a “L’hotel Janeiro”, passen un dies junts fent activitats culturals i recreatives molt variades: conferències, taules redones, cine fòrum, vetlades musicals, planificació de les activitats del proper curs, recordatori i anàlisis de les fetes la temporada d’abans,... Darrerament les agrada passar unes bones estones a l’spa de l’hotel, -es volen cuidar aquests vellets!-. Però, enguany, les activitats “campeones” han estat: la gran vetlada final (amb la representació de l’obra teatral “La nina no es vol casar”, cant de l’himne de la Germandat, ensaïmada i copa de xampany) i la visita guiada a la Vila poble. Si, enguany, demanaren al consistori, les organitzes una visita cultural guiada per la Vila. La col·laboració municipal va ésser molt bona. Des del primer moment, el batle senyor Torres i la regidora de cultura senyora Romero s’implicaren de bon de veres. El senyor Mas preparà l’itinerari pels llocs importants: la plaça, la rectoria, la iglesia i les seves escales, els edificis que foren dels March, la casa consistorial i les escoles. Les encantà escoltar les explicacions del senyor Mas. Sap molta història de la Vila i la sap esposar d’una manera molt comprensiva. A la Sala de Plens de l’edifici de “L’Avinguda del Pouàs”, foren rebuts pel senyor batle, el primer tinent de batllia, senyor Juan Monjo i la regidora de cultura, senyora Romero. Fou tot un detall! A altres pobles que han visitat, això no ha estat possible. Tornats a les seves moltes ocupacions ordinàries, el senyor Mas els explica, breument, la personalitat dels fills il·lustres del municipi. El que més les va interessar,

10

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

fou en Joan Mascaró i Fornés. Les personalitats que han dedicat la seva vida i esforços a la Cultura i a l’aprenentatge son molt apreciades dins el mon docent. No les va agradar molt l’estat de conservació de l’escola de primària. Aquelles persianes velles, espenyades i descuidades mostraven unes instal·lacions deficitàries. Tot el contrari l’escoleta 0 -3. Quan la dinàmica directora, les mostrava les instal·lacions, els ulls brillants de les seves “embadalides” cares, eren signes d’aprovació i de sana enveja. Quan, al final, el grup dels més grans, acompanyats per la guitarra, sonada per les mans d’una vital professora, les cantà dues cançons, per les galtes de dues mestres que, en actiu foren “parvulistes”, regalimaren un parell de llàgrimes. Se’n tornaren a Ca’n Picafort ben satisfets, molt contents. Molt les agradà el que veren i molt bens rebuts es sentiren. Quan l’altre dia, a Ciutat, a la seu de la Germandat, contaren la visita als que no havien pogut venir –nets, malalties...- tot eren paraules favorables i... queixes –“llàstima, jo no hi vaig poder venir. Em sap molt de greu”-, deien els que es perderen la visita. El senyor batle i els altres membres del consistori, que tenen la taula de feina acaramullada de problemes i dificultats, que passen un mal “rato” quan les coses no les surten bé o les complicacions més es compliquen, el dia de la visita, obtengueren la màxima qualificació. Inclús, lo del mal estat de la escola de primària acabà bé: -“Segur que l’equip directiu ha fet peticions i visites a l’ajuntament i a la conselleria. No afluixaran. Hi tornaran anar, acompanyats d’alumnes i pares. I, heu arreglaran. Guanyaran la batalla. Les instal·lacions es milloraran”-, comentava una veterana directora a una companyera no tan major, que, amb el cap, afirmava.


Opinió

SI

Si que han crescut molt els baladres dels carrer Jaume III i voltants. Ja traspassem el “bordillo” - freguen amb els grossos vehicles- i dificulten la visibilitat als encreuaments. Una bona “escapsada ”és ben necessària.

NO

No li va passar per alt la celebració del “dia del Càncer”. A Ca’n Picafort fou dia 21 d’octubre, dia del mercat. -“S’han d’aprofitar ses caigudes”-. Per això es retardà dos dies respecta a la resta de la nació. La AECC és una ONG que dedica el 75% dels seus recursos a la investigació de com poder curar aquesta malaltia. Al nostre nucli urbà, som nou membres, tots voluntaris. Darrerament, han tengut tres baixes. Na Catalina Bufi, llinatge eivissenc, amb melanoma, metàstasis, càncer de mama, plena de força per lluitar, en va contant: -“També van a la Vila, el dia de la Fira. Feim una mica de loteria per Nadal, qual ca conferència mèdica-assistencial, i... si els ànims son alts, un sopar benèfic amb sortejos. Tot això, amb l’objectiu d’arreplegar diners per l’associació. Aquí al Centre de salut hi ha una

psicòloga disponible. Basta sol·licitar-la. A Ciutat fan més coses. Tenen viviendes pels acompanyants dels malalts desplaçats”-. -“Tots tenim la pell al Sol”, -em diu-, mentre els companys es queixen del poc recolzament. I, xerrant i comentant les seves dificultats, canvien un donatiu amb bosses per anar al “supermercat”, o per capells de palla, o per camisetes... i t’ofereixen un senzill llaç rosa amb un somriure acollidor, si dius tens ja, molts de trastos a casa. La seva dedicació és admirable.

SI

Si que darrerament hi hagut canvis de mobiliari, electrodomèstics... Ens alegram. Està molt bé millorem les nostres llars. Això vol dir que la temporada ha estat bona, que el catàleg de Ikea ens ha agradat... que progresam. Be. Molt be! Però, encara millor si telefonam al número de recollida de trastos o agafam el que no ens serveix i el “duim” al punt vert, al polígon. Aferrar “cartells” amb aquesta informació, per part de l’ajuntament, estaria, també, ben fet.

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

11


Turismo

LA ASOCIACION HOTELERA DE CAN PICAFORT Y ALCUDIA PARTICIPA EN LA X EDICION DEL SEMINARIO “ INTO” Las jornadas de Innovación y Turismo estuvieron dedicadas en esta edición al “Turismo experiencial como clave de la desestacionalización” se celebraron en el Parc Bit el 24 y 25 de octubre y contaron con un variado papel de ponentes y expertos. En este encuentro se ha analizado y debatido sobre el concepto de turismo experiencial y su utilidad para contribuir al alargamiento de las temporadas turísticas. A través de varias ponencias y exposiciones de experiencias de otros destinos y de productos innovadores, los asistentes pudieron conocer ejemplos, datos y enfoques para aplicarlos a sus respectivos campos de trabajo. Una de las ideas clave que se puso de manifiesto, fue la de dejar de pensar en el consumidor como un elemento pasivo, sino como un activo clave en la experiencia turística y en su posterior difusión. Hay que dejar de producir para el consumidor y empezar a hacerlo con él para que sea una co-creación efectiva. No es suficiente hoy en día ofrecer un buen producto, el cliente demanda un plus, busca el consumo del producto pero también entretenimiento y ocio vinculado al mismo. Quiere formar parte de él y es esencial que las empresas aporten las herramientas necesarias para que el cliente pueda interactuar. PRODUCER+CONSUMER=PROSUMER, esta es la fórmula actual. La empresa debe ofrecer los recursos y propuestas para crear las experiencias y el consumidor es quien genera el valor cuando las usa y promueve. Uno de los ponentes invitados, Joan Enric Capellà de la empresa Som, analizó los factores que, a su juicio, están relacionados con la estacionalidad: servicios en los destinos, comunidad local, fuerza de trabajo y propietarios de hoteles. A raíz de su intervención se planteó la pregunta ¿realmente queremos desestacionalizar? Para lograr un objetivo primero hay que conocer si todos los actores implicados tienen la voluntad de conseguirlo. ¿Queremos un modelo turístico intensivo como el de temporada alta durante más meses?, ¿queremos reducir los picos de julio y agosto y aumentar la afluencia de visitantes en los meses de febreroabril y octubre-noviembre?, ¿queremos solamente reducir la población flotante en los meses pico pero sin alargar la temporada más meses?, ¿no se desestacionaliza porque a la empresa y sociedad ya le va bien el patrón seis meses que hay instalado?, los nuevos agentes que entran en liza como el alquiler turístico ¿contribuyen a agudizar la estacionalidad poniendo más plazas en el mercado y aumentando el número de personas en temporada alta y evitan con ello 12

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

que la demanda que no puede venir en junio, julio y agosto viaje en otras épocas?... ¿Cuál es el modelo que deseamos? Estas fueron algunas de las preguntas que se lanzaron al auditorio para reflexionar y analizar el futuro que queremos para las islas y en base a ello adoptar medidas, acciones y políticas en consecuencia, siempre con diálogo y trabajo cooperativo entre el regulador, el empresario, agentes de la cadena de valor turístico y locales. 1 Otras intervenciones realmente interesantes apuntaron a la necesidad de tener datos para hacer diagnósticos, muchas decisiones se toman en base a intuiciones y de forma poco rigurosa. Sin datos no hay conocimiento, sin conocimiento no es posible una buena planificación, sin planificación se produce improvisación y en muchos casos no llega el éxito. Para diseñar políticas turísticas hay que tener datos, analizarlos, hacer un diagnóstico, conocer las preferencias, coordinarse, trazar planes de acción, ejecutar y medir los resultados. En lo que a la administración concierne, hay que hacer rendición de cuentas porque los administrados deben saber cómo se invierte el dinero común y por un ejercicio de transparencia esencial en sociedades sanas, activas y con verdadero progreso. Sobre la administración se apuntó que algunas de las medidas que adoptan lejos de resolver la estacionalidad la agudizan, por ejemplo al adoptar medidas homogéneas sin atender a los cambios que se producen cada época (tasas aeroportuarias lineales, impuestos lineales, falta de


Turismo

flexibilidad en las cuotas de la seguridad social en lugar de adoptar incentivos, etc) Más allá de consideraciones generales previas y necesarias para plantear otras medidas, en relación a la creación del producto experiencial hay que entenderlo como el valor económico del producto y su progresión. Hay que crear historias y hay que provocar momentos extraordinarios que el usuario viva, disfrute, comparta y recuerde. No hay mejor prescriptor de un producto o destino que un usuario satisfecho. En los destinos hay más oferta de experiencias turísticas de lo que a priori se tiende a creer, lo que sucede es que muchas son ofrecidas por microempresas que no están dentro del circuito comercial porque en muchos casos no saben gestionarlo, porque desconocen los canales o porque no tienen acceso a ellos. El trabajo cooperativo es primordial y también hay que considerar que el turismo experiencial no debe ser masivo porque perdería entonces parte de sus atributos y encantos. En el análisis realizado por el director de la empresa Buscounviaje.com se explicó con datos reales y gráficos que la estacionalidad no es un problema exclusivo de Baleares sino que es una situación que se da en la mayoría de destinos. Muy interesante fue la visión aportada en relación a las dificultades de reposicionar un destino, muchas veces no se dan porque no haya oferta ni actividades en el mismo sino porque no se comunican y porque no hay nadie que los distribuya y comercialice. Las tres preguntas fundamentales son ¿cuándo organizan las agencias los viajes?, ¿cuándo organizan los usuarios sus viajes?, ¿cuándo viajan? Las agencias altamente especializadas a diferencia de las generalistas tienen menor estacionalidad Y otra visión muy interesante y que debe hacer pensar fue la de la doctora Gianna Moscardo de la universidad James Cook de Australia. Explicó que al documentarse sobre Mallorca le llamó la atención que en las búsquedas de Google su imagen se asociaba exclusivamente a playas, líneas aéreas y fiesta y que no hay historia ni un relato que capte al visitante experiencial. Además para países tan lejanos Mallorca en sí misma, ni siquiera España son percibidos como destino sino que es Europa. Abundo en la

necesidad de contar y transmitir la historia y los valores de las islas, que se tienen pero no se comunican correctamente. No encontró nada distinto ni especial en lo que se encuentra en las páginas que promocionan Mallorca. En su opinión “hay que construir buenas historias atrayentes, trabajar con la gente local y dar autenticidad” La Jornada de INTO no defraudó e incluso se hizo corta dados los interesantes temas que se pusieron de relevancia y los múltiples campos que dejó abiertos para trabajar en el futuro. MENSAJES PARA REFLEXIONAR • Hay que pensar cómo piensan los clientes, no qué quieren • Los clientes quieren marcas que les diviertan y aporten un plus • La tecnología es un catalizador pero el factor humano es esencial, el contacto personal es clave como factor de éxito • Los consumidores quieren marcas que vayan más allá de sus productos, valoran lo que representa, el espíritu • La marca es una promesa de experiencia • La clave del éxito es transformar una marca en una historia que valga la pena compartir • Los buenos relatos y la autenticidad son las bases del turismo experiencial • La tecnología actúa como propulsor y propagador de datos pero son las personas las que hacen que la experiencia tenga sentimiento.

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

13


Turismo

ELECCIONES A LA PRESIDENCIA DE LAS ASOCIACIONES HOTELERAS DE ALCUDIA Y CAN PICAFORT Jaume F. Horrach Arrom fue reelegido como Presidente de las Asociaciones hoteleras de Alcudia y Can Picafort en la Asamblea General Extraordinaria celebrada el 27 de octubre en el Hotel Grupotel Montecarlo En cumplimiento de los vigentes estatutos que rigen ambas Asociaciones, se celebraron las elecciones para elegir, por un periodo de tres años, al Presidente de las Asociaciones Hoteleras de Alcudia y Can Picafort y renovar las Juntas Directivas.

* VOCALES: Juan José Carretero (Portvi), Vicente Giménez (Mac Hotels), Gabriell Llobera Prats (Garden Hotels), Joan Morro (Ivory Playa), Pablo Riera Marsá (Sea Club), Margarita Socias Fornés (JS Hotels), Bernat Sorell Serra (Iberostar)

El Sr. Horrach valoró positivamente su experiencia durante este mandato que finaliza y por ello en su día manifestó su voluntad de presentarse a la reelección del cargo al contar con el apoyo y la confianza de los Asociados. En la Asamblea expresó también su voluntad de mantener la continuidad de la metodología de trabajo y seguir la trayectoria de sus predecesores dado que los resultados son óptimos. Igualmente ha trasladado su interés por incorporar todas las propuestas y mejoras que los Socios aporten para optimizar los resultados.

En Can Picafort:

Una vez elegido por aclamación unánime, el Presidente presentó y fue aprobada su propuesta para conformar cada Junta Directiva. En Alcudia: * VICEPRESIDENTA: Antonia Plomer (Viva Hotels & Resorts) * SECRETARIO: Joan Maimó Cañellas (Sol Alcudia Center) * TESORERO: Ricardo González Mata (Siesta I)

Jaume Mas Tous

President Grent Gran Hero

Plaça de la Vila, 16 -3º Ap. Correus 31 07450 Santa Margalida

14

Can Picafort

Tel. Fax 971 52 37 96 Mòb. 608511846

Novembre · Desembre 2016

* VICEPRESIDENTA: Margarita Ramis Fornés (Grupotel) * SECRETARIO: Sebastián Rosselló Escalas (Stil Hotels) * TESORERO: Miquel Vidal (Ferrer Hotels) * VOCALES: Jordi Bota (Vista Park), Guillem Cantarellas Mestre (Magic Hotels), Margarita Socias Fornés (JS Hotels), Pedro Sastre (BG Hotels) Las Asociaciones Hoteleras de Alcudia y Can Picafort, tienen personalidad jurídica y órganos de gobierno propios, no obstante desde el año 2010, operan de forma unificada para optimizar la actividad y recursos. Tanto el Presidente como los Asociados destacan la efectividad de esta medida aprobada siendo presidenta Margarita Socías. Actualmente la Asociación Hotelera de Alcudia cuenta con 54 establecimientos asociados y la Asociación Hotelera de Can Picafort con 39.



Associacions

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SON SERRA DE MARINA

JA ACABANT L´ANY Ja en temps de tardor, un any més, ens han acurçat el dia, ens han llevat una hora. Els veïns de Son Serra ens afegim a la demanda que es mantingui l’horari d’estiu durant tot l’any, això que a les 17 ja faci fosca no pot ser bo per a la salut... Amb la tardor, arribaren ses pluges, i de quina manera! el passat 24 de setembre va tornar a quedar en evidència que els hibornals de devora el mollet i la placeta del final del carrer Veneçuela, no són suficients. L’Ajuntament ho hauria d’estudiar i cercar-hi alguna solució. Des de l’Associació, en compliment dels acords de la passada assemblea, hem demanat, tant a l’Ajuntament com a la Conselleria de Medi Ambient, que els ANEI de Son Serra i Son Real s’integrin dins el Pac Natural de Llevant, i que això no sigui només una integració administrativa, sinó que impliqui una gestió ambiental de tota la zona forestal, que se recuperi, se restauri, se netegi... que sigui una gestió eficient i n’asseguri la conservació per a les generacions futures. Sens dubte, seria una bona destinació de part dels fons de l’ecotaxa. Parlant, de fe net... No podem escriure aquestes línies sense recordar el lamentable i vergonyós estat del mal anomenat punt verd... realment s’ha convertit en un abocador. Quan la incompetència municipal s’ajunta amb les conductes incíviques d’alguns desaprensius, es donen resultats com el nostre abocador de Son Serra, una absoluta vergonya. I amb la tardor, també arriben els bolets. El passat 12 de novembre, organitzada per l’associació, vam gaudir d’una agradable i interessant jornada micològica. El Sr. Josep Lleonart Siquier, com a bon coneixedor dels nostres bolets, ens va fer una molt interessant dissertació sobre la vida, les espècies, les varietats i també els perills dels nostres bolets. Després una cercada en grups, vam classificar-ne prop de 50 espècies diferents i vam saber quines són bones comestibles, amb quines s’ha d’anar alerta i algunes que són directament mortals. Tot va acabar amb un bon arròs brut, amb bolets, a Can Jaume. Els nostres majors van de festa en festa, després de la bunyolada de Ses Verges, han commemorat el 22 aniversari de l’associació amb un bon dinar a Son Sant Martí, des d’aquí la nostra felicitació, i que segueixin així d’actius i alegres molts d’anys més. 16

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

Panorama vergonyós

Xiu xiu a Son Serra es parla de.. • Lo cotitzades que estan les platges naturals de Son Serra i Sa Canova com a platós de cinema i televisió. • Que a Son Serra no tenim punt verd.... és més aviat punt negre. • Que fa temps que diuen que vénen faroles noves, però no arriben.... s’hauran perdut pel camí ? • Que ja tenim un carrer del Barça, els merengues estan queixosos...


Associacions

CRÓNICA DE SON BAULÓ El verano ha llegado a su fin y la temporada turística también y todos los indicadores dicen que ha sido una temporada casi redonda, mucha gente, tanto turistas como gente local y nacional, Can Picafort ha sido un lugar que ha superado cualquier expectativa casi desbordada su capacidad habitable y no hablemos de la cantidad de automóviles en sus calles, insufrible para los que vivimos aquí de forma permanente i para los visitantes que tienen que dejar el coche lejos de donde quieren ir, aunque no cabe quejarse, la era del automóvil tiene sus pros y sus contras, ya se sabe. Pronto tendremos un parque de recreo y de esparcimiento para niños y mayores, totalmente remozado en cuanto a los juegos y se instalarán unos aparatos para hacer ejercicios físicos. También sabemos que a partir de principios de diciembre, entrará la nueva empresa de recogida de residuos y limpieza de viales, además se procederá a la implantación de nuevos contenedores, con información en los mismos para como echar la basura en dichos contenedores y de las sanciones para quienes no cumplan las normas previstas en la ordenanza municipal, habrá teléfonos para la recogida de residuos sólidos que ya existe ahora y que mucha gente todavía no llama y lleva estos residuos a puntos de los contenedores de basura, dejándolos al lado y muchas veces echándolos dentro y luego no se puede echar la basura convencional, como también quienes echan los residuos de poda del jardín causando el mismo problema, la limpieza es responsabilidad de todos y deberíamos de colaborar en tener nuestro entorno limpio, habrá vigilancia severa para saber quién no cumple las normas de civismo correspondientes.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE

SON BAULÓ

El próximo día 10 de diciembre celebraremos el ya tradicional Concierto de Navidad por la Coral de Santa Margalida y su Banda de Música en la iglesia de Can Picafort, con un atractivo programa de composiciones con temas tradicionales de estas fechas. A las 18.45 de la tarde-noche, sábado después de la misa, dará comienzo el concierto, por lo que están invitados todos los vecinos de Can Picafort que quieran venir, nuestros socios recibirán la invitación como siempre con una carta, esperamos que sean muchos los que nos acompañen. Como cada año la Asociación juega 2 euros por socio que esté al corriente de pago de su cuota, al Nº58997, como veis a la junta directiva cree en el compartir ya que nos consideramos una gran familia y así con la ilusión de que algo nos toque, la Junta Directiva quiere desearos una muy feliz Navidad y un no menos feliz Año Nuevo. La Junta Directiva

BLAU ELÈCTRIC INSTALACIONES ELÉCTRICAS C/ Rotra den Gri, s/n Polígono Can Picafort

C / A v i n g u d a d e s a C o v a d e s a Ni n e t a , 9 0 7 4 5 9 - So n Se r r a d e M a r i n a ( M a l l o r c a ) Te l . 9 7 1 8 5 4 2 4 5 · w w w . c a n j a u m e m a l l o r c a . c o m

Tel. Tienda: 971 853 006 Móvil Toni: 619 189 015 Móvil Jaime: 619 189 016 electricablau@hotmail.com

HORARIO

9:30 a 13:00 -- 15:00 a 18:30

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

17


Associacions

LA CRÓNICA La Presidenta Teresa López

Camino de finalizar el año en curso y metidos en la estación invernal empezamos esta crónica con el deseo de que, la temporada turística, que acabamos de terminar, haya quedado satisfecha, el mayor número de gente posible, lo decimos en plan económico que es el que realmente nos saca de apuros en los momentos de necesidad. Viendo, oyendo y leyendo la información de todos los días, los expertos en estadística nos dan a entender que la riqueza que ha generado tan buena temporada turística, no se habrá repartido con la proporcionalidad debida entre las capas sociales existentes como debiera ser, lo cual causa alarma social y gran preocupación lamentablemente. El pasado Julio tuvimos como colaboradora a la Sta. Cristina Pizarro Fargallo durante la semana del 4 al 9, que como profesional en temas como las familias con personas de discapacidad intelectual y su inclusión en la sociedad, estuvo recabando información sobre nuestro trabajo de asesoramiento a las mujeres y sus familias, que sufren violencia de género y de nuestro voluntariado en el banco de alimen-

tos, siendo la relación muy enriquecedora y productiva por ambas partes al intercambiar información mutua. Este es el último artículo del presente año y debiéramos de poder terminarlo positivamente o al menos con alguna buena noticia, pero no, todo sigue igual, todos los días pasan las mismas cosas o parecidas, continúan los problemas en la política, demasiada gente sigue sin poder llegar a fin de mes, demasiada gente en el paro y sigue la desigualdad

entre hombres y mujeres. El próximo día 25 de noviembre es el día internacional contra la violencia de género y lo más lamentable es que sigue imparable el goteo de muertes injustas de mujeres, a manos de sus pa-

Paseo Colón, 95, 1º Tel: 971 850 431 - Fax: 971 850 344 E-mail: gestion@gestoriagaya.com

18

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

rejas sin que se vislumbre ningún cambio en nuestras leyes, ni decisiones políticas que se traduzcan en más protección a esas mujeres y mayor castigo a sus asesinos. Nosotras instamos y aconsejamos a las mujeres con problemas de violencia machista, que la denuncien, llamen al teléfono 016 que no sale en la factura. A pesar de todo ello, no debemos de dejar de luchar contra la adversidad y tenemos que intentar encontrar la felicidad, aunque sea en pequeños sorbos del vino de la vida. Cada año por estas fechas al final de la temporada turística nos queda la placidez de haber cumplido con el trabajo de cada uno, de haber contribuido al mantenimiento de nuestras familias, que así entre todos podemos seguir proyectando nuestros sueños, nuestras quimeras y nuestros deseos de ser felices en algún momento. No nos daremos cuenta y será Navidad y después año nuevo, nosotras desde esta humilde crónica os deseamos a todas y a todos unas muy felices fiestas de Navidad y año nuevo. La Junta Directiva La Presidenta Teresa López Vera


Novembre ¡ Desembre 2016

Can Picafort

19


Opinión

“ L’ANTIC EGIPTE”

Magin Janer

Cinc mil anys de d’avançar científicament, per ara posarmos ara a escriure com ho fèiem els antics egipcis fa més de cinc mil anys

Fa devers dèu anys vaig anar a Egipte. Un viatge magnífic. Vol còmode fins a Assuan. Bona temperatura. Ambient sec. Creuer pel Nil. Cinc mil anys de història. Monuments impressionants. Preus més que raonables. Bons servicis. Cel espectacular. Molt bona companyia. Mercats amb coses desconegudes, asombroses. Visita al Museu de les Antiguitats Egípcies. Begudes exòtiques. Prendre un bany dins les fresques aigües del riu. A travessar una “exclusa”. Temples colossals. Arquitectura arquitravada. Niló metres. Verdor a prop i groc pàl·lid més enllà... I les parets plenes de pintures i dibuixos hieràtics, acompanyats de dibuixos més petits i senzills, col·locats un a continuació de l’altre. Eren dibuixos que estaven molt ben fets. Era l’escriptura dels antics egipcis. La forma de comunicar-se i deixar constància del que havien comunicat. Qual c’ uns havien estat “picats” damunt aquelles fluixes pedres mil·lenàries, amb punxons i mans molt hàbiles. Moltes més coses va veure a aquell viatge i molt molt maques i interesants: les piràmides, les tombes i mòmies dels faraons, les escultures, les tècniques d’aprofitament de l’aigua del riu, la “Esfínge”, les cataractes del riu, el poble “nubi”... I, també una vida social molt diferenta de la nostra. Les dones a penes existien, vestimenta molt tapada, barbes llargues i pell obscura, pobresa, transports públics no massa bons. En certa manera, el que’ns passà a noltros els anys seixanta amb les primeres grans onades de turistes, quan els padrins anaven a “Marjals” amb el carro de llantes metàl·liques i la bístia que sabia el camí de memòria, anava tota sola. I les padrines, amb mocador pel cap i manegots, només deixaven la cara destapada. Però, tornem al dia d’avui. Primer foren les senyals de trànsit. Amb la frisor per treure’ns els “carnet”, les apreníem sense fitxar-nos massa, -el dibuixet de la màquina del ferrocarril, la senyal de les obres, la de zona escolar... -Després, les caricatures dels humoristes i “còmics” i, darrerament amb els “emoticonos”. L’altre dia, vaig rebre un “wap sap” d’un company, molt actualitzat, sense cap lletra del nostre abecedari. Tot “emoticonos”. Em va costar una estona desxifrar-lo. Em sentia un nin egipci anant a escola amb l’escriba que amb un punxó escrivia damunt una tableta de fang de argila. Cinc mil anys de donar voltes, de barallar-nos i conquistar terres llunyanes, de caure imperis i fer revolucions, d’escriure llibres i sentir-nos savis, d’avançar científicament, de progressar amb els transports i amb la mecànica, de fer trasplantaments de ronyons i inseminacions artificials i... tot això, per posar-mos a escriure com ho fèiem, fa més cinc mil anys!, els antics egipcis. Perque vos aneu adaptant, mirar la “nova proposta de la “seguretat social”. Tranquils! De moment, està en fase experimental!

20

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016


Opinió

L’ART I LA CULTURA A CAN PICAFORT

El Filòsof

La gent sols ha vist com es pintaven una sèrie de murals a alguns edificis de la nostra localitat, sense saber el per què de la cosa

Sembla que la nostra localitat ha despertat d’una gran letàrgia de manca de qualsevol tipus de cultura pel que fa al significat d’aquesta paraula, llevat de les festes populars i alguns esdeveniments organitzats per qualque col·lectiu local. Ara, els nostres mandamassos sembla que per pròpia voluntat o per necessitat política, s’han adonat que de la cultura es pot treure rèdit publicitari i en conseqüència inclús rèdit econòmic, ara bé, les cosses s´han de fer de forma seriosa i amb responsabilitat, començant per els qui donen les ordres d’emprar els doblers i medis públics per organitzar qualsevol acte cultural, com ha passat amb el “Saladina Art Festival” en què la gent no se n`ha adonat del que passava, perquè l’acte no es va publicitar com cal ni en la quantitat necessària, la gent sols ha vist com es pintaven una sèrie de murals a alguns edificis de la nostra localitat, sense saber el per què de la cosa, creant una certa controvèrsia. Tampoc no hi ha una explicació per part de l’autor de la pintura que ens mostri la seva idea de l’obra, les obres acabades han estat interpretades amb varietat d’opinions i no precisament positives, no passa el mateix amb els conjunts d’estàtues situades a vora de mar, on si que hi ha a cada grup d’escultures unes plaques que ens diuen el que l’autor vol que sapiguem de la seva idea artística i en aquest cas les opinions han estat positives per part del públic que les ha contemplades. Tampoc es va entendre el que passava a la plaça Cervantes amb un muntatge on la gent hi va caure per casualitat. Als qui tenim una certa preocupació per la cultura, ens causa una certa alarma quan passen

aquestes coses, i si passen es perquè qualcú no fa les coses bé, per tant seria bo que es giràs la clau i s’obrís la porta dels actes culturals ben dirigits i amb la qualitat que es mereixen. Si Can Picafort gaudeix aleshores de tot aquest art espargit arreu de tot el poble és per aplaudir ben fort i a la vegada demanar que el compromís tingui continuació, i demanar a qui pertoqui que es faci la feina que ens queda per fer pel que fa a la catalogació d’els monuments talaiòtics, cementiri dels fenicis, la sendera blava, Son Real etc, etc... i una guia per visitar-los i, per quan un centre per fer-hi actes culturals mes sovint? Un poble sense cultura i sense actes culturals, no pot oferir massa als visitants ni pot crèixer com a tal, així que hem d’aspirar a què els nostres mandamassos seguesquin per el camí començat i entre tots facem que valgui la pena venir a veure·nos. Vull desitjar a tothom unes bones festes de Nadal i Any Nou, molts d’anys!

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

21


Información RESULTADOS ELECCIONES GENEREALES

TOTAL ESPAÑA

BALEARES

SANTA MARGALIDA

22

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016


Entrevista

Xerrada amb NA BEATRIU GAMUNDI MOLINA Una senyora de Ca’n Picafort des del néixer

Quan vaig arribar, ja m’esperava. A mitjan matí em telefonà per confirmar la cita. Persona responsable. Vaig deixà que ella triàs:- “¿Menú o a la carta?”-, demanà el cambrer. Endevinau quina va ésser la seva resposta. A la terrassa del “Marisco”, després d’una salutació cordial, li vaig enflocar: - Qué tal la “nova feina”? - Molt be! Estic a la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears, i m’han encarregat la direcció general de “Relacions amb el Parlament”. És una experiència gratificant. Constantment estic aprenent. Les funcions que tenc assignades son: - Interlocució entre el Govern i el Parlament -. És una feina complexa i molt més amb el nou escenari polític,

molt més plural que ’l de la legislatura anterior. A més, una de les prioritats del nou govern, és traslladar al Parlament,- que és on resideix la sobirania -, la vida política. - Coordinació normativa-. Planificar i procurar que la tramitació de les lleis, ordres i reglaments que surten de les diferents conselleries, respectin tots els drets dels ciutadans. Donar seguretat jurídica als habitants de la comunitat. - Traspassos de competències-. Tant des del Govern Central cap a la Comunitat Autònoma, com de la Comunitat als Consells Insulars. - Relacions, a nivell constitucional, entre les diferents administracions-. Quan una norma no s’adapta a les competències, corregir-la o, a més alt nivell, defensar-la, a la comissió corresponent”. Aquesta feina, és una experiència enriquidora. Em dona una visió amplia de la política. Toques a totes les portes i a totes les conselleries. Entens el funcionament del Ple del Parlament i, a més, participes a les juntes de portaveus, com a Govern, amb veu pròpia. - Resumint: teniu un ull que mira a la Conselleria de Presidència, un altre atent al B.O.E. de Madrid, un altre a veure que diuen els parlamentaris, estar amb contacte amb els “menurquins”, eivissencs, formenterers i esperar que el Consell Insular de Mallorca no posi pegues”. - Heu has resumit bé. Al cap i a la fi, estic a l’aguait d’un grapat de possibles dificultats i don conformitat a moltes normes”. - Canviant de tema.Com veis les coses del nostre municipi, des de la llunyania? - D’enfora i d’a prop! Continuï amb les meves responsabilitats dins el municipi. Veig un canvi: tenim un batle que no

Administración de Loterías Can Picafort

C/. Isabel Garau, 22 Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

23


Entrevista exerceix, realment, com a tal. Els plens les desenvolupa una altra persona. Hi ha una bona relació entre ells, s’entenen. Hi ha estabilitat. Però, s’han perdut moltes coses que posarem en marxa a la passada legislatura. Intentàvem un canvi important al municipi”. La neteja s’ha de millorar i sobre tot, no es pot donar sempre, la cupa als ciutadans. Tots hem d’assumir les nostres responsabilitats. A “Suma”, li crida l’atenció que, sempre, la cupa de la brutor, sigui dels que viven o venen aquí. Hem donat, aquest estiu, mala imatge. Això, no es pot repetir. En el darrer ple, que vaig ésser portaveu, es modificà l’ordenança de la recollida dels fems. Es deprecià la feina feta en tres anys. Xerr de la tarifa ITR, que bonificava el bon tractament dels fems. 658 viviendes i uns 50 establiments que generen activitat econòmica, es beneficiaven d’una reducció de la tarifa d’un vint i quatre per cent. “L’associació hotelera va fer una bona feina, explicant i implicant a que molts d’hotels s’hi afegissin a aquest programa. Modificant la ordenança, s’han “carregat” tres anys d’esforços... i, al reciclatge, al bon tractament dels residus no hi veig alternativa millor. Persones, que s’apuntaren i es van comprometre a separar i reciclar els residus, son castigades pel nostre equip de govern. Ens digueren que això no garantia que la persona dipositàs els residus al “contenidor” corresponent. Excuses de mal pagador! Això que, a “ca teva destriïs per després mesclar o tirar-ho tot junt” , és mal de creure. És andoiar! La nostra legislació pressuposa la innocència, no la culpabilitat. Qui s’apunta voluntàriament, és per complir i fer complir als de ca seva. Qual ca “carota”, potser hi sigui. Trobar-lo i castigar-lo. No fer pagar a justs per dolents! Em pareix bé, la tipificació de les “vivendes vacacionals”. No seria raonable que una “vivenda habitual”, pagàs el mateix que una “vacacional”, que’n vol treure un lícit benefici comercial-turístic. Gràcies a la nostre intervenció, la taxa serà de 150 euros/tres persones i 35 euros addicionals per plaça afegida. Comparant amb les places hoteleres -58 euros/plaça-, és molt més raonable que la proposada inicialment, sense lògica, per l’equip de govern. Una plaça hotelera, tot inclòs, on es berena, menja i es consumeix dia i nit, produirà més residus que una “vivenda vacacional”, on és freqüent anar a menjar a fora. Dins l’ordenança inicialment proposada, produir “menos” residus, era penalitzat”.A les vivendes de fora vila, se’ls ha llevat un terç dels “containers”. Han pagat la recollida de fems i durant mig any, no han tengut el servici, o incomplet. Mal fet. Injust. Per l’any que ve, se’ls elimina la taxa de recollida, -que inclou el transport-, que haurem de pagar entre tots. El transport a la planta de Son Reus i el tractament, és idèntic, venguin d’on venguin els residus. S’hagués pogut fer molt millor. A la passada legislatura, el “Partit Popular” proposà que el descompta per l’ITR es fes a tots. Ara que estàs governant, perquè no heu dus cap en van? El senyor Martí Torres, que

24

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

demanava descompta per tots, no sols no l’ha mentengut, sinó que’l s’ha “empampolat”. Els avanços amb el reciclatge, han quedat amb res. Ni reciclatge, ni separació. Això no ajuda a mantenir un municipi més net. El programa ITR funcionava. Mirar d’aconseguir més gent i establiments apuntats al programa ITR amb més informació i activitats formatives era i és, el bon camí. - Quins projectes trobeu s’haurien de fer, al municipi? - Una millora de les instal·lacions esportives, agradaria a nins i joves. Millora, que sigui fruit d’una planificació., d’un model de instal·lació. Quin temps fa que no s’ha reunit el Consell municipal de l’esport? Amb temes de l’esport, no hi ha, ara, un referent polític. “Una mar de cultura”, era millor el d’abans. Vertebrava el municipi. Cada nucli tenia la seva pròpia cultura. Actualment, son poques les activitats. No es fan amb la mateixa empenta i no s’aconsegueix la gent hi participi intensament. Pel joves i adults, poca cosa es fa. Mirar si es pot fer un centre cultural-juvenil a Ca’n Picafort, per intentar “abrigar” al jovent que no té altra referència que ’l carrer. De l’administració municipal, lament profundament les situacions de tardança que, de tant en tan, es donen en el pagament de les ajudes no tècniques. No pot ésser que a una persona se li consigni una ajuda a començament d’any i li arribi a mitjan estiu. Que fa tot aquest temps d’espera? Després de beure un glop d’aigua, continua diguent: - Voldria aclarir el tema de la depuradora. Dir que ’l “asunto” va començar l’any 2006, amb el senyor Jaume Font, conseller. L’any 2009, amb el senyor Grimalt, el projecte s’envià, després de moltes discussions i reunions, al ministeri a Madrid. Darrerament , el conseller senyor Company va tramitar tot el projecte. El senyor Bauzá, antic president, declarà, que l’única depuradora que no havia pogut fer, era la de Santa Margalida. El govern municipal anterior, Suma i Convergència, ens hi oposarem. Ara, el nou govern autonòmic es troba amb tota una tramitació feta pel PP. Hi ha una sèrie de convenis que no es poden obviar. Aquí, a Santa Margalida, fa uns deu anys, hi va haver uns regidors que si es varen comprometre. Per que? Per comissions? Els governants municipals d’aquells moments, potser, no miraven pel municipi, sinó per les seves butxaques i s’acceptaven uns convenis que mos lliguen jurídicament i la conselleria té aquests convenis i una decisió de Madrid presa. A la conselleria s’ ha fet feina per tornar reobrir el tema i mirar de veure si l’emissari es pot eliminar. La contesta del govern central: “això ja s’ha estudiat i decidit”. Jo no vull, ni emissari, ni depuradora situada al meu municipi. Però, qual ca solució hem de donar. El conseller va intentar una reunió amb les bandes implicades. La reunió ha estat impossible per part del ministeri. Els de “Suma” no em som responsables i... el senyor Monjo no pot pegar fort al PP. L’escola d’adults ha tengut baixades grans en la matrícula


Entrevista

d’alumnes i una disminució grossa en l’ oferta de cursos. Hauria d’ésser tot el contrari. El Consell de Mallorca, amb el pla de cooperació local, donarà al municipi, enguany, -amb un sol any- 435.000 euros, per fer inversions sostenibles. Amb els quatre anys de la legislatura passada, tenguérem “menos”... I teníem el senyor Martí Torres com a director insular de cooperació! Després de pegar una profunda mirada cap a la mar, ens continuà “diguent”: - Les persianes de l’escola de la Vila, s’arreglaran aviat. És un tema que fa 5 anys que arrossega. Esta adjudicat i l’IBISEC te tres mesos per fer-les i col·locar-les. Recuperar les competències amb sanejament, que va anunciar “Convergència”, és “un farol”. L’aigua és de tots i els recursos hídrics son competència del Govern. L’aigua ha estat, de vegades, un negoci “d’embaucadors”. Per desgràcia! Faig feina de 7 a 3, o a 4, o... les hores que facin falta. Com a política, som també persona. No pots ésser una cosa sense l’altra. Fer les coses per quedar bé, és fer comèdia! Vull exercir la meva ciutadania. Crec amb les persones. No crec en el “clientelisme de l’administració”. Lluitaré per això. Som persona d’esquerres, que vol el progrés i que entén la política com una eina de transformació social. Vull ésser

fidel a les meves pròpies conviccions. Això s’ha perdut. Ara: “Tot va a canvi de”. Dels insults no se’n pot fer medi polític. No és poden “emplear” els atacs personals. Son els arguments qui donen la “convicció”. Ses formes son tan importants com el fons. En la política i en la vida, tot s’ha de fer de manera constructiva. Millorar la imatge del municipi amb temes artístics, ens sembla bé. Començà a la legislatura anterior, amb les obres de n’Àgueda –maleta davant la biblioteca a la Vila, obres estiuenques a ca’n Picafort...i continua amb les estàtues d’en Joan Bennàssar i l’escultura de bonze, els murals d’en Joan Aguiló i “El Saladina Art Fest”. Està bé. Hi ha un emperò: manca transparència!. Ja ’m hagut d’aprovar una modificació pressupostària de 65.000 euros”. Alerta, alerta amb els euros! Ens trobarem un deute de sis milions d’euros i deixarem el municipi sanejat. Tornarem a les andades?”. Ella és na Beatriu Gamundí Molina, regidora del “Suma” i membre del Partit Socialista de les Illes Balears. Anà a l’escoleta de ca ses monges, estudià al “Vora mar” i a l’institut de Santa Margalida, abans de fer els estudis de pedagogia i de magisteri -educació especial-. Una dona de empenta! L’empenta que donen les sòlides conviccions! En nom dels nostres lectors, moltes gràcies per les seves paraules. Magín Janer

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

25


El Ayuntamiento rebaja un 10% el Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) Cumpliendo con sus compromisos,el equipo de gobierno Convergència-PP ha hecho efectivo este año la rebaja de un 10% del IBI y,además,incrementará servicios a los ciudadanos,como el nuevo sistema de limpieza y recogida de basuras Los vecinos del municipio de Santa Margalida han constatado este mes de noviembre como el equipo de gobierno ha cumplido con su promesa de rebajar el IBI. Concretamente, el presente año se ha reducido el impuesto de bienes inmuebles en un 10%. La gestión económica del Consistorio ha permitido reducir este impuesto sin suponer ninguna pérdida de servicios para los ciudadanos. Un ejemplo de esto lo tendremos este mes de diciembre, cuando se estrene el nuevo servicio de recogida de residuos sólidos urbanos y limpieza viaria. Un cambio muy necesario y que centraba buena parte de las críticas que los vecinos de nuestro municipio hacían llegar al Ayuntamiento. El equipo de gobierno ha realizado una apuesta fuerte por la mejora del servicio y para ello invertirá 200.000€ anuales más de lo que se destinaba hasta ahora. Este incremento no repercutirá en el bolsillo de los vecinos, puesto que se reducen partidas de gasto que se consideran innecesarias y se modifican las tarifas en aquellos casos que no se ajustaban a la actividad que se efectuaba. Por ejemplo, las viviendas vacacionales antes pagaban 102€ como cualquier vivienda generando más residuos, y a partir de ahora de26

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

DESGLOSE TASA RSU (BASURAS) SANTA MARGALIDA TOTAL Recogida RECOGIDA RSU ELIMINACIÓN RSU + Transporte + Y TRANSPORTE (cobra el Consell de Mallorca) (cobra el Ayuntamiento)

35€

67€

Eliminación

102€

COMPARATIVA TASA RSU SANTA MARGALIDA (102€) CON OTROS MUNICIPIOS ALGAIDA ANDRATX ARIANY ARTÀ CALVIÀ CAPDEPERA COSTITX DEIÀ ESPORLES FELANITX FORNALUTX LLORET

214€ 115€ 150€ 240€ 167€ 122€ 180€ 159€ 108€ 131€ 141€ 181€

OPTIMIZAR RECURSOS

Se invertirán 200.000€ anuales en mejorar el servicio de recogida de basuras y limpieza viaria sin repercutir el aumento en el bolsillo del ciudadano. Se optimizan recursos adaptando las tarifas a la realidad. Una vivienda vacacional de 8 plazas pasará de pagar 102€, como cualquier casa, a 325€.

LLUBÍ LLUCMAJOR MANACOR MARIA MARRATXÍ MONTUÏRI PETRA POLLENÇA PORRERES SA POBLA SINEU SÓLLER

180€ 242€ 146€ 145€ 233€ 195€ 160€ 161€ 176€ 217€ 175€ 244€

berán abonar 150€ en casas de hasta 3 plazas, y después 35€ más por plaza añadida, lo que significa que un establecimiento con capacidad para 8 personas aportará 325€. Además, se elimina la inspección técnica de residuos y las subvenciones, lo que supone un ahorro económico que se invierte en mejorar realmente el servicio. Se apuesta por el reciclaje, se harán más campañas ciudadanas y se incrementa el número de puntos de recogida y contenedores.


El Govern ‘saca’ a los niños del colegio de Can Picafort La Conselleria de Educación permite al centro a abrir sus puertas a las 9 en punto provocando aglomeraciones diarias y obligando al Ayuntamiento al cierre de tres calles y a una mayor aportación de policías para controlar los accesos Los alumnos del colegio Voramar de Can Picafort ya no pueden acceder al recinto del centro antes de las 9 de la mañana por orden de la Conselleria de Educación, que ha recordado a la dirección del centro que en el caso de producirse cualquier incidente el seguro de responsabilidad civil solo cubre a partir de las nueve de la mañana. Esta situación, que según se comenta viene motivada por el caso de la niña agredida en el colegio de Son Roca de Palma, supone numerosos problemas tanto para el alumnado como para el Ayuntamiento. La dirección del colegio se ha dirigido al delegado de alcaldía en Can Picafort, Joan Monjo, para solicitar el cierre de las calles Bonavista, Elcano y Volantí, para evitar que las aglomeracio-

VECINOS, PADRES Y ALUMNOS PERJUDICADOS

Desde el Ayuntamiento consideramos que si se retrasa el acceso de los alumnos se pierden muchos minutos de clase

Hemos reiterado al Govern que es urgente e inaplazable la construcción del nuevo colegio nes provoquen problemas de tráfico. Desde el Ayuntamiento se está totalmente en contra de esta decisión, pero temporalmente se ha aceptado incrementar la presencia policial para velar por la seguridad

de alumnos y familiares. El alcalde de Santa Margalida, Martí A. Torres, remitió el 4 de noviembre al conseller de Educación la comunicación del director del colegio y adjuntó un carta de Joan Monjo en la que solicita al Govern que, en primer lugar, amplie la cobertura de la póliza del seguro para cubrir un horario más adecuado a la realidad y a las necesidades de los ciudadanos, y, en segundo término, tome medidas para aumentar el número de maestros para controlar las entradas y las salidas del centro. Además, Monjo añade que retrasar la abertura de la puerta significa que las clases empiezan diez o quince minutos más tarde, lo que es evidente que perjudica la calidad de la enseñanza de nuestros niños. Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

27


Se aprueba la remodelación y mejora del paseo Colón El Ayuntamiento ha licitado las obras de reforma de la emblemática calle Colón de Can Picafort para iniciar el próximo mes de enero un proyecto de remodelación integral y embellecimiento que mejore la movilidad peatonal en esta arteria principal de comunicación y negocio de nuestra localidad. El plan de reforma tendrá un coste de 650.000€ y consiste en facilitar la movilidad peatonal sin restringir el paso de vehículos, ya que por esta vía circulan autocares y camiones de proveedores de los establecimientos.

NUEVOS ÁRBOLES

Se ha descartado conservar las palmeras al estar afectadas por picudo y por problemas y coste económico del trasplante PROPUESTAS CIUDADANAS

El Ayuntamiento aceptará propuestas de la ciudadanía sobre qué nuevos árboles se deben sembrar, y un comité de expertos decidirá finalmente Se apuesta por eliminar las zonas de estacionamiento y de esta forma aumentar el espacio peatonal, y al mismo tiempo se quitan barreras arquitectónicas, rebajando las aceras a la altura de la calzada. No se modificará la red de aguas 28

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

picudo ataca la parte inferior de las palmeras Un peligro mayor Eldatileras, lo que supone un peligro mayor, al existir

riesgo de caída del árbol. En Can Picafort ya se han dado casos de caídas de datileras que han provocado daños materiales. La de la foto (Vía Suiza) tiene buen aspecto, pero está siendo severamente atacada por el tallo inferior. pluviales, se retirarán los postes de electricidad y se soterrará el cableado. El paseo Colón contará con nuevas farolas y también estrenará mobiliario urbano para delimitar la zona de vehículos de los espacios peatonales. La reforma supondrá finalmente la supresión de las palmeras de este tramo, ya que la alternativa de conservarlas y desplazarlas para que no estuvieran en medio de la nueva acera, se descartara al ser inviable.

En primer lugar, ocho de las palmeras estaban afectadas por el picudo y presentaban un peligro potencial, y, por otra parte, la opción de transplantarlas suponía un elevado coste económico y las empresas especializadas solo garantizan el éxito de la operación si se lleva a cabo el mes de julio, en plena temporada turística, lo que supondría un problema mayor. Las obras acabarán antes de Semana santa.


Malestar de los vecinos por la reducción de paradas de bus que decidió la Conselleria de Movilidad

Solicitamos al Govern un plan de rehabilitación de l’Estany de Son Bauló El Ayuntamiento ha recibido numerosas quejas de vecinos en las últimas semanas por la reducción de paradas del bus del servicio de transporte público del Govern que pasa por Son Serra, Can Picafort y Santa Margalida. Esta decisión ha sido tomada por la Conselleria de Movilidad alegando que es un transporte de punto a punto y que la existencia de muchas paradas perjudica el servicio al ampliar el tiempo de trayecto. Por esta razón defienden que la distancia entre paradas debe ser mayor a 1 km. En Can Picafort se ha pasado de 14 paradas a 6, mientras que en Santa Margalida queda solamente una y en Son Serra se ha reducido a dos.

La presencia de peces muertos en la desembocadura del torrente de Son Bauló que se ha producido en diversas ocasiones en los últimos años ha llevado al Ayuntamiento, a petición del grupo municipal de Convergència, a solicitar a la Conselleria de Medio Ambiente la realización de un plan integral para la rehabilitación de esta zona natural. La futura construcción de la depuradora de Can Picafort perjudicaría enormemente este idílico enclave.

INSTAMOS AL GOVERN A QUE CUMPLA CON EL MANTENIMIENTO DE LAS ESTACIONES DE BOMBEO DEL MUNICIPIO El Ayuntamiento ha solicitado al Govern que se haga cargo del mantenimiento de las estaciones de bombeo de Can Picafort y Santa Margalida, tal y como le corresponde a esta institución según la legislación vigente. Este verano se han dado casos de vertidos en las calles Marina, Colón y Polígono de Can Picafort, y en la calle Antoni Maura de Santa Margalida.

SALADINA ART FEST transforma Can Picafort Can Picafort apuesta por el mundo del arte como herramienta de transformación urbana y por esta razón este año ha apostado por la organización del primer Saladina Art Fest, un festival de arte urbano de gran formato que en esta edición ha tenido como protagonistas a los artistas Hyuro, Bosolleti y Joan Aguiló (coordinador del evento). El delegado local de alcaldía, Joan Monjo, explicó en la presentación que es una “apuesta atrevida por fomentar la cultura y potenciar la identidad local dando una nueva imagen del pueblo y reforzando vínculos con el entorno y con sus residentes”. El coordinador aseguró que con este festival se pretende reforzar “la identidad local y poética como punto de partida para los murales, tomando como referente el vínculo del pueblo con el mar”. Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

29


Entrevista

Xerrada amb D. Miguel de Arriba Serra

Ens coneguérem fa uns 45 anys. A les hores, ell era el director de l’hotel “Exagón” i jo, un jove estudiant que, intentava equilibrar el pressupost de l’estància a Barcelona guanyant unes pessetes als estius, fent una mica de feina a Ca’n Picafort. El recordava com un senyor elegant i modern, amb idees noves. Físicament, una mica canviat, però amb la cordialitat de sempre, acceptà tot d’una la entrevista, que fa uns dies li vaig sol•licitar. Avui matí i, després de “la conversa de l’ascensor”, m’ha anat diguent, recordant temps inoblidables: - Mi primer Trabajo, fue en el hotel Alomar. Había abierto el año 1936. Venían suizos, austríacos y algún francés. También venía mallorquín de ciudad: señores de Palma que venían a hacer sus reuniones, comidas de amistad… Todo esto era un arenal con un precioso pinar. No respetamos el bosque. Hubo una falta de conservación de esta maravilla. Es lo

30

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

que más lamento haber perdido. Retranqueando, conservando las dunas, con la vegetación que teníamos,…¡ahora sería fantástico!. - Los “Tours operadores” nos pedían hoteles en la primerísima línea. Nos financiaban la construcción, nos ayudaban, pero nos pedían hoteles con los que los turistas tuvieran “los pies dentro del agua”. La sociedad mallorquina no tenía dinero para levantar aquella industria. - Había una necesidad económica. La gente necesitaba trabajo. Había que desarrollar. No existía el “delito ecológico”. Si había emigración y muchas necesidades. Toma un poco de agua y continua diciendo: - Todos hemos contribuido a destruir este paraiso. La responsabilidad no es solo del hotelero. Toda la sociedad se beneficiaba: corporaciones locales, ayuntamientos, constructores, carpinteros, cristaleros, fabricantes de muebles,… y estaba encantada de poder ayudar a levantar esta nueva industria exportadora de servicios. Esa playa inmensa, exporta comida y servicios. - Las equivocaciones del pasado son explicables. El empresario que entró en turismo no era propiamente un empresario. Era un terrateniente, un zapatero, un constructor, varios empleados de banca asociados, de oficinas, en grupo de compañeros de profesiones liberales, unos oficiales de notaría… Iban levantando esta industria. No sabíamos, ni leer un balance. En términos empresariales, éramos analfabetos. Faltaba, i continúa faltando, a veces, un sentido social. Hace falta una simbiosis empresario-trabajador para lograr el objetivo final: CREAR RIQUEZA. Sin esta compenetración, la hostelería no funciona. - Necesitamos simpatía y amabilidad. Son factores número uno. Las encuestas nos dicen que son, junto con el Sol y la limpieza, los valores más apreciados por los clientes. La alegría, el ser atentos y serviciales de los españoles, hace que, casi todos los visitantes, repitan.


Entrevista

- ¿Paga mal la hostelería? - En esta industria el problema no son los sueldos. Es la temporalidad. Es el sector que mejor paga. En otros sectores laborales, las condiciones laborales son peores. Pero, en la hostelería, son solo seis meses. - ¿Cuántos seremos, hoy, en Ca’n Picafort? - En verano, unos 35.000: 19.000 plazas hoteleras. Tres mil trabajadores, más unos ocho mil residentes de todo el año, más los comercios, más los mallorquines, seguro pasamos los 35.000. ¡No puedes andar por la calle! ¡Esto parece Shanghái!. -¿Qué siente al oír la palabra “guiri”? - Me molesta mucho la palabra “Guiri” i el tono despectivo con que se emplea. Es insultar al benefactor. Gracias a los turistas, nuestros hijos han podido ir a la escuela y a la Universidad. Hemos de corregir lo que hemos hecho mal, pero el turismo, a nivel mundial, es imparable. - Y la palabra GOB, ¿Qué sensación le produce? - Ha ayudado mucho a mentalizar esta sociedad. Una sociedad poco responsable. Hay que defender el medio ambiente, el gran patrimonio de este país. ES una necesidad como el aire. - ¿Qué diferencia hay entre el sr. Riu y el sr. De Arriba? - ¡Muchísima! Él fue un visionario. Y su mayor orgullo era su plantilla, su personal, cosa que yo comparto. Otra persona que admiré y cuyas ideas comparto, fue D.

Miguel Codolá, expresidente de la federación de hoteleros. Defendía la bondad de la industria de servicios como creadora de riqueza, de comprensión entre pueblos, mezcladora de culturas, etc. La conservación del medio ambiente, como patrimonio inmenso de estas tierras y la cooperación de empresarios-trabajadores-sociedad, necesaria para conseguir el fin: producir recursos i bienestar. Pienso estas ideas son plenamente actuales. - Los hoteleros, tienen muy mala prensa. - Sí, es cierto y algunos la merecen. Ahora bien, en la especulación participó la sociedad entera. Hubo una especulación general y, aquel “murero”, que compraba un solar a 300 ptas/ m2 y lo vendía en unos días a 600 ptas, ¿No especulaba?”. Hacia 1.965, aún trabajaba en el “Alomar”, teníamos “Overbooking”. Con un seat 600 llevaba los clientes, no a casas, ¡a “cocherías”!. Cocherías con un lavabo y tira “palante”. Hacíamos rotación, cada dos días. Pagábamos muy bien y aquella gente arrendataria hacia un “negociarro”. Eran mallorquines normales. Todos participábamos. ¡Aquello fue una vorágine!. Es conocido el relato del emperador romano, que puso un impuesto a las letrinas. Al pedirle un consejero lo reconsiderase, por ser el lugar que era, respondió decidido: “EL DINERO NO HUELE”. Máxima sinceridad en sus palabras. Otro día nos contará más cosas. Moltes gràcies!. Magín Janer

ri

ersa v i n A 40

COMIDA PARA LLEVAR

COCINA MEDITERRÁNEA

ABIERTO TODO EL AÑO · LUNES CERRADO C t r a . A r t à - P t o. A l c ú d i a , 4 5 · ( Fr e n t e H o t e l G r a n V i s t a ) · 0 7 4 5 8 - C A N P I C A F O R T · T. 9 7 1 8 5 0 7 0 6 · r e s t a u r a n t e v i n i c i u s @ h o t m a i l . e s · w w w. r e s t a u r a n t e v i n i c i u s . e s Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

31


Opinió

TARDOR

Félix Estelrich

Assegut damunt una hamaca ell mirava la mar cercant el firmament, les ones arribaven una darrera l’altre i embolicaven l’arena com si volguessin cuinar corrons de primavera d’un restaurant xinès. El sol daurava l’aigua emboirada per la sorra. Els esclafits de les onades es sentien de lluny i una remor persistent penetrava l’orella quan l’aigua marina trencava damunt la platja. Els núvols blancs no eren empesos per cap dels vents. Era calma ensorrada, era una lluita encisada, era temps transparent després de pluges acabades. El sol de la tardor enamorava les muntanyes del Cap de Menorca que te forma de dona embarassada que jeu dins l’aigua salada ,

mentre el seu ventre puja al cel, cercant la blavor i la maragda, i el remoreig dels pins per fruità la terra. Devora l’hamaca del seient, a prop de on la mar besa la sorra fredament una i altra vegada, un ocell s’endú volant l’aliment, que abans pitjades lentes i agosarades havien deixat còmodament. El sol cansat es retreu dins l’horitzó i les ombres entren dins la platja de Can Picafort. Es repleguen les hamaques i el seient va a casa seva recordant que la tardor ha arribat i la platja borra les pitjades de molta de gent, d’amors juvenils i mirades ardents.

Opinió

Mr. TRUMP Es debat Josep Escalas i Muntaner

32

Can Picafort

El Estats Units de Nord Amèrica, té nou president, contra tots els pronòstics, que donaven per fet que guanyaria la demòcrata Hilary Clinton, mira per on l’alternança s’ha complit i ha guanyat un republicà, fins aquí tot normal si no fos perquè el nou president electe ha resultat esser un personatge fora del joc polític, un “outsider” que diuen els propis americans, un empresari fet a ell mateix i milionari, que a la campanya electoral ha estat grosser, insultant, racista, xenòfob, masclista i egocèntric, per no dir més cosses. En tot això te més de la meitat de votants en contra seu, però contrariament té tot el poder al seu favor, perquè els republicans tenen majoria tant al Congres com al Senat, encara que també en té dels seus que no estan massa a favor de la seva conducta, fins a hores d’ara. El debat està en com desenvoluparà la seva comesa el Sr. Trump y el futur que ens espera com Novembre · Desembre 2016

a conseqüència de les seves decisions. L’esquerra diu que ha aparegut el dimoni en persona, i la dreta més extrema es frega les mans com que dir ara és la meva, ja que els seus líders han estat els primers en donar-li l’enhorabona, ara bé. si un té coneixement de com funciona la democràcia als Estats Units, un president té difícil botar-se les regles de joc establertes i les lleis americanes, per molt poderós que sigui un president s’han de complir. El més preocupant és,el que poden fer els grans grups d’empreses multinacionals que tenen grans empresaris al front i que l’únic que fan es mantenir el control de la globalitat, de la política dels E.U.A. i de la resta del món, és el que es diu el control financer que controla els mercats, aquets són els que ens haurien de preocupar de veres. Us desitjo unes bones festes de Nadal i Any Nou que la salut us acompanyi.


Desde mi ventana

HABEMUS PRESIDENTE

José Escalas Muntaner

Tenemos unos líderes políticos que solo se miran el ombligo, hablan poco de política y mucho en descalificaciones a sus oponentes y cada uno entiende la democracia según le conviene

Para cuando este artículo salga a la calle para poderse leer, ya tendremos nuevo gobierno y presidente del mismo, todo después de una investidura convulsa y descriptiva de como es el nuevo parlamento español en su representatividad ciudadana. Consecuentemente fiel reflejo de la sociedad española actual y de siempre, con todas sus peculiaridades plurinacionales. Es obvio que la política española se ha radicalizado en ideas y en hechos, como también lo ha hecho la sociedad con sus votos. Tenemos presidente de nuevo y la incógnita es, hasta cuándo durará su mandato gobernando en minoría, con tanta intransigencia demostrada por el mismo y por los líderes de los partidos concurrentes, en un sistema político con poca cultura de pactos, como se ha evidenciado durante esos diez últimos meses en que se ha intentado pactar. El panorama político español es desolador se mire por donde se mire, tenemos unos líderes políticos que solo se miran el ombligo, hablan poco de política y mucho en descalificaciones a sus oponentes y cada uno entiende la democracia según le conviene, todos dicen defender al pueblo dando a entender que este les pertenece en propiedad, sin pensar ni por un momento que no es el pueblo el que está a su servicio si no que son ellos los que están al servicio del pueblo que los ha votado, es triste pero la humildad no es la mejor virtud de muchos políticos, tampóco piensan que son solo representantes de los ciudadanos que los han votado y no de todos los demás, convencer a tus votantes es fácil lo difícil es convencer a los que no te han votado, para ello, para convencer hay que decir la verdad, cumplir con lo que se dice, practicar la moderación, ser juicioso con las decisiones que se tomen y cargarse de humildad además de valor para que las grandes decisiones sean de interés general y no partidista. Los radicalismos vengan de donde vengan son malos, porque pretenden cortar el camino andado sin más, no se puede cambiar una sociedad de la noche a la mañana, los cambios si se hacen deben de ser para mejorar no para poner las cosas más difíciles, a menos que se haga una revolución sangrienta (por ahora ni nunca deseada), los cambios

deben de hacerse con sentido común y pasos comedidos. Tengo el presentimiento de que esta legislatura no durará más de seis meses, que es el plazo legal establecido para convocar nuevas elecciones y las probalidades de que algo cambie son pocas, no creo que el P.P. este por la labor de renunciar o hacer enmienda de rectificación a todo lo hecho la pasada legislatura a pesar de las pretensiones de Ciudadanos con la firma de sus acuerdos, con ideas que no difieren demasiado de las líneas del P.P., con un P.S.O.E. afectado por una crisis interna de grandes dimensiones, y un frente del resto de los partidos de la izquierda y nacionalistas que aunque divididos plantaran cara a los proyectos del presidente Rajoy. Tener mayoría relativa en el congreso de los diputados es malo para el partido que la tiene pero bueno para los ciudadanos, porque saben que en las grandes decisiones intervendrán otros puntos de vista y no será solo la voluntad de un solo partido si tuviera mayoría absoluta. El parlamento tiene que parlamentar y legislar y cuánto más gente intervenga en el debate mejor para la nación, las leyes consensuadas siempre serán más fuertes y más justas que si vienen de un solo pensamiento. La desafección de la sociedad para con la política, pienso que es absolutamente merecida y además ganada a pulso por los políticos. La corrupción, los recortes en enseñanza, en sanidad y servicios sociales, la precariedad de los puestos de trabajo, la bajada del poder adquisitivo de los pensionistas y la liquidación del fondo de pensiones, ha creado el caldo de cultivo de la división de nuestra sociedad y de su radicalización por parte de la izquierda y el conservadurismo de la derecha, dejando al negado centro con el culo al aire y sin saber a quién apoyar por temor a que le den tanto por un lado como por el otro y no precisamente besos y abrazos, de momento es lo que se ve desde mi ventana, el lado positivo es que siempre hay la posibilidad de que las cosas cambien para mejor, yo desde estas humildes palabras os lo quiero desear y también montones de felicidad para Navidad y Año Nuevo. Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

33


Notícies

XI TROBADA DE REVISTES DE PREMSA FORANA DE MALLORCA BINISSALEM, ANY MOYÀ El passat dissabte dia 19 de novembre l’Associació de Premsa Forana de Mallorca, junt a la revista local de Binissalem, Arròs amb Salseta, amb Jaume Pons al capdavant, organitzaren la XI trobada de revistes de Mallorca, aprofitant l’Any Moyà, en el centenari del seu naixement. 52 persones de 24 revistes d’arreu de l’illa, es donaren cita en la trobada, essent rebuts pels representants de Premsa Forana i de Arròs amb Salseta, a la plaça de l’església a les 10,30 hores. Entre els assistents es trobava Miquel Àngel Marquès, president de la Premsa Local de Menorca, i director de la revista S’Ull de Sol, d’Alaior, convidat per la junta directiva de Premsa Forana. A les 10,45 h. la comissària de l’Any Moyà, Maria Coll, començà la ruta per la vila de Binissalem, parlant de la història de Robines, d’Es Raiguer, i de la vida de l’escriptor local, Llorenç Moyà Gelabert. El grup de 52 persones voltà pel centre del poble, vora l’església de Santa Maria de Robines, pel carrer Major o principal, cap a la plaça de sa Quartera, antic centre del poble, on hi havia abans l’Ajuntament i l’antic mercat. Maria Coll explicà el comerç de les vin-

34

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

yes i cellers de Binissalem, les característiques de l’antiga Robines i de la comarca de Es Raiguer: allà on neixen les muntanyes... Cap a migdia el grup es dirigí al casal de Can Gelabert de la Portella, ara centre cultural, que Llorenç Moyà anomenava “la malmaison de Robines”. Maria Coll dirigí la visita al casal, mostrant l’antic celler, es Cup amb una inscripció en pedra de quan el 1965 començà la primera Festa des Vermar (la qual fou instaurada per Llorenç Moyà), la clastra on es feu un aperitiu, les sales pompeianes, i finalment es feu la projecció del documental: Llorenç Moyà. Dard brillant, de 45 minuts de duració, a on es s’explica la vida i l’obra de l’autor de la “Posada de la núvia” (premi ciutat de Palma 1955), a través d’entrevistes a diferents persones del món de la cultura, amics i familiars de l’escriptor. L’Ajuntament de Binissalem obsequià als assistents tres tríptics sobre el poble. A continuació un dinar de germanor al restaurant Can Sito, arrodoní la jornada. Els organitzadors de l’Any Moyà ens oferiren les fotografies realitzades per Vicenç Mates.


Gastronomía HISTÒRIES CULINÀRIES

VERITATS I MENTIDES DE L’ “ARRÒS BRUT” Avui en dia es diu arròs brut a tot aquell arròs brovós fet amb carn de porc i d’aviram que ès el que més sovint es fa a la nostra terra, on a diferents llocs hi afegeixen també, altres tipus d’ingredients des de verdures a bolets, gambes i mol·luscs , a més, en molts de casos se sol tenyir el brou fregint molt la carn o bè s’hi afeixes tinta de sípia o calamar, perquè agafi el color tèrbol tirant a negre i poder donar-li el nom d’arròs brut, com passa per exemple amb l’arròs de matances, aquest ès un arròs cuit dintre d’un brou fet de carn d’aviram, de porc, de bolets i de carn de caça, d’aus que està permès caçar, perquè el conill ja no se sol caçar per problemes de salubritat, aquest arròs es pot dir que és un arròs mixt, brovós fet amb carn de caça, però no és arròs brut és un arròs de matances”. Com tampoc es poden dir arròs brut tots els altres arrossos que són brovosos, fets amb brou de carn i altres condiments. Ara bé, anem ara a l’origen de l’autèntic arròs brut. Ara fa uns 60 anys o alguns més potser que jo recordi, hi havia molts de caçadors i la majoria professionals i bon caçadors, que casi es guanyaven la vida amb aquesta activitat, aquets homes solien anar sols o en parelles

BAR - RESTAURANT

POLIESPORTIU CAN PICAFORT

fins i tot en grups, de caça tot el dia, i al migdia s’aturaven per dinar i com era natural empraven peces de caça que havien caçat el mati, com que la majoria de vegades es trobaven al mig de la garriga i s’acostumava menjar calent solien dur una greixonera de test o una olleta, es duia també, arròs, oli, sal, pebre bo, canyella i nou en pols i una ceba forastera, dues tomàtigues de ramillet, i una botella o barrilet d’aigua per fer el brou. Es posava la greixonera al foc amb l’oli corresponent i les tallades de la caça que havien preparat s’hi posava també els menudalls dels animals, sols el cor i el fetge, se sofregia la carn ben feta i s`hi afegia la ceba i després la tomàtiga, tot tallat ben petit, si era temps de esclatassangs també se n’hii posaven, una vegada fet el sofregit s’afegia l’aigua i es feia bullir, un temps prudent, s’hi posaven les espècies i a punt de sal, es posava a coure l’arròs,

MENÚS CASEROS

8€

degut a que els animals de caça són morts sense donar la sang, la carn quan es cou torna negra i fa que el brou també sigui d’aquest color quan ha bullit, d’aquí ve el nom d’arròs brut, la carn blanca encara que la cremis sempre sol fer el color del brou marró, i com he dit abans als demés arrossos se sol adulterar el color amb algun tipus de colorant. Vetaquí la història d’un arròs molt particular que amb el temps a donat peu a la confusió per la ignorància dels fets i per l’evolució creativa de la nostra cuina. Esper que els sibarites vegin aclarida tal confusió, totes les diferents maneres de cuinar els arrossos són legítims i, uns més que els altres, exquisits, ara bé l’arròs brut original és un plat de cullera d’un altre temps i per aquells homes segurament insuperable. Josep Escales i Muntaner

S’OLIVERA GRILL - CAFETERÍA

ABIERTO A DIARIO 8.00 a 24.00

Super Bocadillos

MERIENDAS · TORRADAS · FRITOS · BOCATAS

Celebramos CUMPLEAÑOS Y EVENTOS Y NO OLVIDES NUESTRA CARTA AL GRILL

Super Hamurguesas 280gr Caña

+

Tapa

0,2 - 1'00 € 0,3 - 1'50 € 0,5 - 2'00 €

Cubo 5 medianas - 6€ Cubo 8 medianas - 10€

CAN PICAFORT, JUNTO AL HOTEL SANTA FE - Tel. 971851062 Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

35


VACUNACIÓN GRIPE Os presentamos la campaña de vacunación antigripal para el año 20162017 Recordad que la gripe es una enfermedad infecciosa muy contagiosa causada por un virus. Que la enfermedad puede variar de leve a grave, e incluso provocar la muerte en ciertos casos, especialmente en ancianos y personas con enfermedades crónicas. Se caracteriza por su gran contagiosidad y por presentarse en forma de epidemias anuales durante el periodo de otoño-invierno. La medida más eficaz para prevenir esta enfermedad es ponerse la vacuna todos los años en otoño. Las recomendaciones de la vacunación antigripal tiene como objetivo reducir la mortalidad y la morbilidad asociadas a la gripe y el impacto de la enfermedad en la comunidad. En España las vacunas contra la gripe son vacunas inactivadas, elaboradas con virus muertos, que se administran habitualmente en el brazo (o en el muslo en los bebés). Aproximadamente dos semanas después de recibir la vacuna, el cuerpo genera los anticuerpos que protegen contra la infección por el virus de la gripe Tras su administración en ningún caso puede producirse la enfermedad, como piensan algunos pacientes que tras vacunarse han padecido un catarro. La vacuna previene contra la gripe y no evita los catarros comunes que padecemos de forma habitual todos los inviernos. Los virus de la gripe se caracterizan por su gran capacidad de variación, cambiando de año en año los tipos de virus circulantes. Para conocer cómo varían los virus de la gripe y cuales son los tipos circulantes que predominan, existe una red mundial de laboratorios de control, coordinada por la Organización Mundial de la Salud, que le permite a esta institución decidir cada año la composición idónea de las vacunas. Período de vacunación: del 26 de octubre al 14 de diciembre de 2016 36

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

Lugar y horario: Unidad Básica de Can Picafort De 12-13 horas de Lunes a Viernes (con cita previa). Puede conseguir la cita llamando al Call Center 902079079 o en admisión del mismo Centro de Salud. También se le puede administrar la vacuna por la tarde entre las 15 horas y las 20 horas, pidiendo cita previa con su enfermero/a. Grupos de población a los que los grupos técnicos del Consejo Interterritorial del sistema nacional de salud recomiendan la vacunación: La campaña va dirigida fundamentalmente a proteger al las personas que tiene más riesgo de complicaciones en caso de padecer la gripe, las que pueden transmitir la enfermedad a otras personas que tiene un alto riego de complicaciones y las que, por su trabajo, proporcionan servicios esenciales a la población. En la campaña de 2016-2017 las recomendaciones de vacunación son similares a las de la campaña anterior e incluyen los grupos detallados a continuación: 1. Personas de 65 años de edad o más, especialmente las personas que conviven en instituciones cerradas (Residencia, Centro de Día..etc.). 2. Personas de menos de 65 años que tienen un alto riesgo de padecer complicaciones derivadas de la gripe o puede provocar una descompensación de su enfermedad de base: · Niños de menos de 6 meses y adultos con enfermedad crónicas cardiovasculares (excluida la hipertensión arterial aislada) neurológicas o pulmonares, incluidas la fibrosis quística y el asma graves. · Niños de menos de seis meses y adultos con: - Enfermedades metabólicas crónicas, incluida la diabetes mellitus - Obesidad mórbida - Insuficiencia renal.

- Hemoglobinopatías y anemias. - Falta de Bazo - Enfermedad hepática crónica. - Enfermedades neuromusculares graves. - Immunosuprimidos (incluidos fármacos, trasplantados, VIH) - Cáncer. - Implante coclear (realizado o en espera) - Trastornos o enfermedades que comportan disfunción cognitiva (síndrome de Down, demencias) En este grupo ponemos especial atención a aquellas personal que necesitan un seguimiento médico periódico o que hayan sido hospitalizadas durante el año pasado. · Persones que conviven en residencias, instituciones o centros que prestan asistencia a enfermos crónicos de cualquier edad a partir de los 6 meses. · Niños y adolescentes (de 6 meses a 18 años) que reciben algún tratamiento prolongado con acido acetilsalicílico, por la posibilidad de desarrollar el síndrome de Reye después de la gripe. · Mujeres embarazadas en cualquier momento de gestación. 3. Persones que pueden transmitir la gripe a las que tienen un riesgo alto de presentar complicaciones: · Trabajadores de los centros sanitarios, tanto de atención primaria


Salud

como de atención especializada y hospitalaria (pública o privada) · Persones que, por el trabajo que tienen, trabajan en instituciones geriátricas o en centros atención a enfermos crónicos, especialmente los que tienen contacto continuo con personas vulnerables. · Estudiantes en prácticas en centros sanitarios. · Persones que proporcionan cuidados domiciliarios a pacientes de riesgo alto o a ancianos. · Persones que conviven —incluidos los niños—con otros que pertenecen a algún de los grupos de alto riesgo por su condición clínica especial (punto 2 anterior)

- Persones que trabajan en los servicios de emergencias sanitarias - Trabajadores de instituciones penitenciarias y otros centros de internamiento por resolución judicial · Personal docente y cuidadores de guarderías de 0 a 5 años.

4. Otros grupos a los que se recomienda la vacunación: · Persones que trabajan en servicios públicos esenciales, con énfasis especial en los subgrupos siguientes: - Fuerzas y cuerpos de seguridad dependientes del Estado, de las comunidades autónomas y de las corporaciones locales. - Bomberos i Servicios de protección civil Elaborado: Equipo de Atención Primaria, Unidad Básica de Can Picafort. IBSALUT

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

37


El Psicólogo Opina

ABDL. Bebés adultos

Lola Pujadas Sánchez Doctora en Psicóloga y Psicoterapeuta Especialista en Psicoterapia acreditada por EFPA

El hecho de ser tímido, afeminado o amanerado, ser “miope”, obeso, o simplemente ser diferente al resto del grupo es motivo de acoso y extorsión

La conducta ABDL se considera una parafilia. En este caso resulta excitante el deseo de llevar pañales, ropa de bebés y tomar biberón, entre otras cosas.

38

Can Picafort

No, no es ninguna broma, existen. Algunas de estas personas no acuden a consulta por el temor de ser rechazadas e incomprendidas, lo que se convierte en una victimización secundaria, es decir, el estigma que supone su situación expuesta ante terceros. Nada más lejos de ello, la ética y el compromiso terapéutico resuelven estas dudas con plena aceptación del paciente para discernir si realmente se trata de una conducta “inapropiada” y en que medida le causa daño, rechazo o malestar. De ahí la importancia de poder hablar con un experto sobre ello o bien a través de programas serios de divulgación, como hace algún tiempo se emitió en la Sexta T.V. “Conexión Samanta”. En estos casos podríamos mencionar la conducta de los bebés adultos, las adiciones, obsesiones y cualquier tipo de violencia, en especial la violencia de género, entre otras muchas que son rechazadas en el contexto social. En la actualidad, el gran empeño de la Psicología, es estudiar y poder explicar cualquier tipo de conducta “diferente”, defendiendo los derechos de aquellas personas que por su condición no son acepadas en la sociedad. Sin embargo, todavía queda un largo camino por recorrer. La diversidad existe, pero no siempre es aceptada por el grupo, ya que éste tiende a la homogeneidad. Podríamos hablar no solo de la homofobia (condición de género) de la xenofobia (condición de raza) o las diferentes ideologías culturales y religiosas que provocan rechazo. Así mismo, el ser humano es complicado desde la infancia o tal vez esos modelos sean transmitidos por la educación y cultura de cada lugar. Hemos podido comprobar en los últimos meses la violencia en las escuelas, donde el hecho de ser tímido, afeminado o amanerado, ser “miope”, obeso, o simplemente ser diferente al resto del grupo es motivo de acoso y extorsión por parte del mismo hacia el niño o niña que ellos consideran “diferente”. Las escuelas deberían recibir más formación sobre este tipo de conductas y mayor diálogo con los padres para evitar todo lo que está sucediendo. El acoso moral, no es un simple juego, se trata de una acción intencionada por el grupo, en ocasiones por el simple afán de divertirse y colgarlo en las redes sociales. El resultado ya

Novembre · Desembre 2016

lo sabemos. Muchos menores no soportan la presión, callan por miedo a la victimización secundaria o a que sus padres no les crean. Incapaces de buscar una salida, en ocasiones la única salida es un viaje al más allá. En términos generales, socialmente se considera una conducta “adecuada o apropiada” cuando la realiza una gran parte de la población, como ocurre con el uso de pantallas y móviles en menores de 10 años, si bien es cierto que son los padres los que deben saber en que emplean el tiempo sus hijos y a que tipo de información acceden. Por falta de tiempo o por falta de formación no siempre sucede así. Está demostrado científicamente que el exceso de horas ante la pantalla crea adición y que además todo lo que se ve, en especial juegos de acción y violencia (que son la mayoría), crea el efecto “imitación”. Tal vez nos encontremos ante una generación perdida porque el “todo vale” está por encima de otros valores. Hablando de conductas “inapropiadas”, nos centraremos en la conducta ABDL, siglas que en inglés corresponden a “Bebé Adulto, Amante del Pañal”, aunque, tal como se ha comentado y, la evolución en la cultura y los valores sociales, a los expertos en conducta les supone un dilema discernir entre lo “apropiado o inapropiado”. La conducta ABDL o infantilismo adulto, se considera una parafilia, es decir, un patrón de comportamiento sexual en el que la fuente predominante de placer se encuentra en objetos, situaciones, actividades o individuos atípicos. En este caso resulta excitante el deseo de llevar pañales, ropa de bebés y tomar biberón, entre otras cosas. Generalmente son prácticas que se realizan en pareja, donde uno de ellos, sea hombre o mujer, ejercen de adultos y le tratan como si se tratase de un niño. Fuera de la intimidad, les gusta llevar pañales, incluso para ir al trabajo, que se ocupan de cambiar en el W.C. Se desconoce la causa u origen porque todavía hay pocos estudios al respecto, sin embargo, se habla de “autonepiofilia” porque en su mayoría son varones adultos heterosexuales con estudios superiores que pueden tener una vida totalmente “normal” tanto económica,


El Psicólogo Opina

laboral y familiar, con relación de pareja. El hecho de ser tratados como un bebé y todo lo que ello conlleva, juegos, mimos, chupete, biberón, etc. les hace sentirse bien. Tal vez para esas personas es una forma de desconectar de la realidad y especialmente sentirse protegidos por la pareja. Afortunadamente no sienten atracción sexual hacia menores. En nuestro país hay bastantes casos, se calcula que alrededor de 50.000 personas, aunque se desconoce la prevalencia por las razones de la estigmatización o victimización secundaria expuestas al principio. Sin embargo, en otros países como Holanda, vanguardista en todo tipo de conductas y adiciones, es muy “normal” encontrar tiendas especializadas en todo tipo de prendas, como pijamas, biberones, juguetes, cunas y mobiliario para poder desarrollar con total satisfacción este tipo de “juego parafílico”. Está aceptado socialmente e incluso hay desfiles de moda para este tipo de público. En nuestro país este tipo de productos se pueden encontrar en las páginas de Internet En términos generales, una parafilia es una desviación sexual en la que el objeto del placer se “desvía” de lo normal, que es la otra persona. Según datos estadísticos, una de cada mil personas sufre este tipo de desviación, conocida científicamente como infantilismo parafílico. Para los expertos en psiquiatría y psicología es un claro trastorno de personalidad, o en los peores casos un trastorno disociativo, donde se viven dos vidas paralelas con el degaste emocional que ello supone. Como algunos de los trastornos de personalidad, este tipo de trastorno no impide hacer una vida “normal” y, para la persona, tal vez no pase de un simple entretenimiento. El problema puede surgir si no encuentran su lugar en la sociedad o la pareja adecuada que les proteja y sea cómplice con sus juegos. Como en otros casos similares, la frustración, la incomprensión, y el rechazo, les puede llevar al aislamiento social, la falta de amigos y en algunos casos a la depresión. Si la persona que lo sufre cree que necesita ayuda, o llega al conflicto emocional, no debe dudar en consultar con un profesional especializado en ello. Aunque no hay estudios determinantes, este tipo de conducta pueden tener su origen en niños o niñas

víctimas de abuso, maltrato y abandono, tanto por parte de sus progenitores cómo de personas desconocidas. También puede ser a causa de no haber sobrepasado con éxito las etapas del crecimiento infantil y el ciclo de madurez, quedando estancado en una determinada fase, como ocurre con el “complejo de Edipo” en los niños y el “Complejo de Electra” en las niñas. Es muy habitual en los menores, alrededor de los seis años, una especial atracción o enamoramiento hacia el sexo opuesto de sus progenitores, desarrollando celos hacia el progenitor del mismo sexo, si bien en una familia donde los niños crecen en un ambiente emocionalmente estable, una vez que desarrollan el pensamiento lógico, pasados los seis años, esto tiende a normalizarse, dando paso a las siguientes etapas hasta alcanzar la madurez emocional. Por otra parte, como se ha comentado al inicio, las redes sociales juegan un papel determinante en la imitación de conductas no adecuadas para una determinada edad, unas veces por la curiosidad, otras por la tendencia del grupo de iguales. También las estadísticas hablan de un elevado número de menores de 10 años que tienen acceso indiscriminado a páginas de pornografía. Todos sabemos que un niño o niña es una presa fácil a través de las redes sociales para ser captado por redes de pederastas. No se trata de ser alarmistas, sino de concienciar a padres y educadores de la necesidad de vigilar el comportamiento infantil y saber en todo momento que hacen los hijos en casa y fuera de casa y los alumnos en horario escolar. También es necesario cambiar los modelos sociales y de educación. Los actuales resultados en el sentido más amplio nos muestran que algo está funcionando mal en la sociedad. Los problemas más destacados se centran en la violencia indiscriminada, tal vez empezando por la violencia social o precariedad y explotación laboral. Es posible que tengamos un nuevo problema del que todavía no se habla mucho, el ABDL, por muchas de las razones ya expuestas. De todo ello las principales víctimas son los menores. En estas próximas fiestas, sean cristianas o paganas, pidamos a los políticos y la sociedad en general que el mejor regalo para los niños sea pensar en su futuro y en su educación. Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

39


Deportes

CAMPEONATO DE BALEARES DE KARATE Día 22 de Octubre se celebró el Campeonato de Baleares de Karate, en las categorías Cadete, Junior y Sub 21, donde Sonkei Karate Club, de nuestro municipio participó. El Club llevó al Campeonato un equipo de más de 15 personas, entre deportistas, Jueces y Delegados de Club. La actuación de los deportistas fue muy destacada, consiguiendo la clasificación para los Campeonatos de España a celebrar este año en Tenerife, el 25 de noviembre. Resultados Campeonato: -Alexandre Hoffmann, Primer Clasificado Kata Junior Masculino. -Sergi Picó, Segundo Clasificado Kata Junior Masculino.

-Samuel Jiménez, Segundo Clasificado Kumite Cadete Masculino. -Alexandre Hoffmann, Primer Clasificado Kumite Junior Masculino. Todo el equipo de deportistas estaba formado por: Jaume Moragues, Josep Antoni Naranjo, Fran Arenas, Samuel Jimenez, Sergi Picó, Alexandre Hoffmann. Como jueces de nuestro Club, desarrollando una labor inestimable estaba, Aaron Jiménez, Marta Rossello, Antonia Perello y Pablo Leiser Troya. Desde el Club, dar la enhorabuena a nuestro equipo de deportistas y técnicos por llevar tan gran proyecto hacia delante, tanto en la vertiente deportiva como educativa, nos hemos convertido en un Club con más de 130 alumnos, lo cual lleva un trabajo y compromiso enormes. Gracias y enhorabuena a todos.

ALEXANDRE HOFFMANN MOLINAS Nacido en Can Picafort en Marzo de año 2000, deportista del Club de nuestro pueblo Sonkei Karate Club, medallista Nacional e Internacional, emprende una nueva aventura deportiva. En este año 2017 ha decidido juntamente con la Dirección Técnica del Club, dividir la temporada en dos puntos muy importantes. El primero como viene siendo habitual intentará revalidar sus medallas Nacionales al igual que defender sus títulos Internacionales. El segundo punto es que este año, intentará introducirse de pleno en el Programa Preolímpico Alemán. Alexandre desde muy pequeño tiene la doble Nacionalidad, española y alemana, debido a su familia alemana, es por 40

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

eso que ha surgido la oportunidad de competir en ese país para poder dar un futuro mejor a su vida deportiva. En Febrero partirá hacia Alemania con la intención de unirse al equipo alemán para disputar el primer campeonato autonómico, en Marzo disputará un Open Internacional donde será un gran test de cara al Campeonato Nacional Alemán a celebrar el 10 y 11 de Junio en Berlín. Alexandre estos días está ultimando su preparación para disputar el Campeonato de España el 25 de Noviembre. Desde el Club Sonkei y todos sus amigos le deseamos mucha suerte en su nueva andadura por tierras alemanas.


Deportes

PRESENTACIÓN F.C. JUVENTUD CAN PICAFORT El pasado día 26 de noviembre fue la presentación del F.C. Juventud Can Picafort donde se presentaron todas las categorías del club nombrando a cada niño, también entrenadores y directiva. Fue un gran acontecimiento donde había un número extenso de público y donde estuvo presente el dimonió del R.C.D Mallorca.

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

41



Deportes

CRÓNICA ESCUELA DE KARATE SHOTOKAN TAOSPORT CLUB El pasado 20 de noviembre Igor Fernández Del Ojo compitió en el campeonato nacional del Japón JKA modalidad de katas. El lugar fue el espectacular pabellón Nihon budokan de Tokio. Igor se clasifico para la segunda ronda. Igor nos comenta desde Tokio: “Ayer domingo tuve una experiencia que me embargó de emoción, competí en el Nihon Budokan de Tokio, campeonato nacional JKA, estuve con los senseis del Hombu dojo, unos haciendo de coach como el sensei Naka, y otros compitiendo, como el sensei Kurihara, aquí se veía un ambiente puro Shotokan “5 estrellas”. Disfruté mucho el campeonato, pude pasar la primera ronda y después seguir acumulando experiencia”. Igor sigue su andadura por Japón después de haber estado el año pasado seis meses en Tokio estudiando japonés y karate en la central mundial de karate shotokan en el “hombu dojo de esta ciudad”. Este año ha vuelto una vez más, para seguir con sus estudios del japonés y el karate por un periodo de dos meses. Éxito del Club deportivo Taosport de Can Picafort en el primer campeonato de la liga Consell de Mallorca. Todos los competidores han brillado a gran altura. Clasificaciones: Benjamín femenino: Karla Symmes primera. Emeli Bobela, tercera. Benjamín masculino: Adrian Arzendorf, tercero, Pepe Heinrich, tercero, Noè Monje, cuarto. Alevín masculino: Omar Symmes, primero, Xavi Fons, tercero, Joan Rigo, quinto. Alevín femenino: Elena García, tercera. Infantil femenino: Aurora García, primera, Carla Lamas cuarta. Juvenil masculino: Miquel Àngel Marimon, tercero. Los coach han desarrollado una estupenda colaboración. El club de karate Taosport, una vez más ha vuelto a situarse en el lugar que le corresponde. Quienes conocen este club saben que es una escuela de campeones desde 1983, tienen uno de los mejores palmares de Baleares.

FEDERADAS GIMNÀSTICA VORAMAR El club Gimnàstica Voramar consta de 20 componentes a nivel de competición. En la categoría escolar quince de ellos pueden competir a nivel insular y balear. Por otro lado, 5 de nuestros gimnastas compiten a nivel nacional, la categoría Federado A/B. En estas categorías se encuentran nuestras gimnastas: Valeria López, Cristina Femenías, Irene Alomar, Neus Iglesias, Auriel Pérez y Salma Mimouni. A ellas solamente se accede teniendo unos buenos resultados en los campeonatos, y si la entrenadora y las jueces correspondientes consideran que las gimnastas deben estar en un nivel más alto. Nuestras tres primeras federadas B en el club, fueron Valeria, Cristina e Irene, en 2013, eso conllevó a un aumento de las horas de entrenamiento,

a una mayor disciplina y a un trabajo más duro. Más adelante, en 2015, Neus Iglesias accedió también. En estos 3 años, se fueron preparando para llegar a su meta, donde solo se clasifican las 15 primeras de Baleares: el Campeonato de España Individual Base. En este evento compiten gran parte de gimnastas de toda España, y año atrás se dio a cabo en Gijón, Asturias. Además de prepararse para torneos, campeonatos, competiciones, y exhibiciones a lo largo del año. Para esta nueva temporada el objetivo es el mismo, poder llegar al nacional, pero sobretodo trabajar, luchar por ello, y cada vez intentar mejorar algo y aprender cosas nuevas. En la próxima temporada de 2017 tendremos a una de nuestras gimnastas

en el nivel más alto que se puede acceder, en el nivel A, donde Irene Alomar, infantil de 12 años representará el club de Can Picafort; y, además, a parte de las 3 federadas B, Cristina y Valeria, seniors de 16 años, y Neus junior con 14, suben a ésta categoría Auriel y Salma, alevines con 10 años. Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

43


n e c rolÒgiques

MARTÍ ALZAMORA CAPÓ “Conegut com a Martí Ximena” Va morir en la pau del senyor el passat 17 de setembre, a l’edat de 94 anys.

BIEL ROSSELLÓ CRESPÍ “De ca s’inquero des Markus Park” Va morir en la pau del senyor el passat 18 de setembre, a l’edat de 66 anys.

MARGALIDA FLUXA PAYERAS “De Can Gramet. Viuda den Biel Foc” Va morir en la pau del senyor el passat 23 de setembre, a l’edat de 90 anys.

JOANA MIR PAYERAS “Sa dona den Rafel Lluent” Va morir en la pau del senyor el passat 2 d’octubre, a l’edat de 84 anys.

SEBASTIÀ CALAFAT ESTELRICH Va morir en la pau del senyor el passat 6 de novembre, a l’edat de 84 anys.

PEP ALOY GARAU “De Can Saco” Va morir en la pau del senyor el passat 10 de novembre, a l’edat de 75 anys.

44

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016


n e crolÒgiques

JUANA MARIA HERNADEZ MORENO “Viuda del ex-secretrari de l’ajuntament Francisco José Parra” Va morir en la pau del senyor el passat 11 de novembre, a l’edat de 66 anys.

PEP ROSSELLÓ CRESPÍ “Pep Micó” Va morir en la pau del senyor el passat 22 de novembre, a l’edat de 60 anys.

i n m emoriam

CATI FONT PALAU

Estimada Cati, Creuràs que després de quasi trenta anys, els que anàrem junts a E.G.B ens reunirem per passar una estona junts. Pareixia que no havia passat el temps. Ens posàrem a contar anècdotes de l’escola vella, de quan jugàvem a sa residència i de la il.lusió que tenguérem quan vàrem inagurar l’escola nova. Cati, com et pots imaginar tu hi eres present a les converses de tots nosaltres. Ens ho pasàrem molt bé tots aquells anys !! T’enviam una abraçada enorme cada un de nosaltres i d’aquells que no pogueren venir. Cati, sempre estàs present en el nostres cors. T’enyoram molt. Els teus companys de classe

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

45


À R G y n disse PAP S E T S I V E R T E S F Ò CARTES RESTAURANT RE PAPE TROQUELATS

RETOLACIÓ

TAR

RETOLACIÓ

FLYERS

NT

TROQUELATS

OLES

RÀFICA ÚSTRIA G

IND

54 14 46 obla · Tel. 971 P a S · 4 -6 0 6 rt.eu C/ Renou · www.gelabe u .e rt e b la e g gelabert@

GRÀMFAIQQUUETEACSIÓ

y n e s s i d

FLYERS

S, NOCES N IO N U M O C , IG TE A B S N INVITACIO

REVISTES

A R U A T S E R CARTES RÀFIC PAPERERIA FOTOGRÀFIC

ACIÓ

seny G

ENQUADERNACIONS

LOGOS

SETASCIIÓÓ

RETOLACIÓ

ETOLACIÓ

DISPLAYS

RETOLACIÓ

S NOCES TARGETES INVITACION EUS

DIGITAL

T N A R U A T S E R S E T R A C TROQUELATS I RELL

ES RESTAURANT

ORIGINALITAT

E

CAR

ny DIGITAL PAPERERIA T E Ó I S F C Ò A OL IMPRESSIÓ NT DISSENY GRÀFIC

L

AL

PAPERERIA

Ó I S S E R IMP LLIBRES

TARGETES

PAPERERIA GRÀFIC

Ó I C A L O T E R S E L O R E D N A B I TOLS

ER

R T N A R U A T S E R CARTES

I

TRO

ARTS GRÀFIQUES

DISSENY GRÀFIC T

CARTES RESTAU

ENQUADERNACIONS


O R E D N A B RÈTOLS I

ÀFIC PERERIA Ó I C A L O EETRERIA

La página poética

Poetas románticos ingleses

WILLIAM WORDSWORTH William Wordsworth, nació en Wordsworth House Cokermouth, un 7 de abril de 1770 y murió un 23 de abril de 1850 a los 80 años de edad en Cumberland Inglaterra, poeta y ensayista, uno de los más famosos del primer romanticismo inglés, junto a su compatriota Samuel Taylor Coleridge contribuyo a la evolución de la época romántica de la literatura inglesa, con la publicación conjunta de las “baladas liricas” 1798. Esta obra influyo de modo determinante en el paisaje literario del siglo XIX. Fue el poeta laureado de Inglaterra desde 1843 hasta su muerte en 1850. Wordsworth fue considerado un lakista por inspirarse en el paisaje de los lagos, “The Lake District” Inglaterra. Solo aparentemente se trata de una poesía “art less” sin arte, utiliza sabiamente el verso blanco tradicional que le permite evitar la rima y utilizar palabras y expresiones populares, con efecto de imitar el habla común.

de Pope y Dryen, él se encuentra aquí hábilmente disimulado, reducido a lo indispensable, porque el menSdiferencia RGETEAsaje poético está más en el contenido que en la forma. No se dirige a un público cortesano, sino a la sociedad general.

S E R B I L L NT

My heart leaps up when I behold

Mi corazón salta cuando observo

A rainbow in the sky: So was it when my life began; So it is now I am a man; So be it when I shall g�ow old, Or let me die! The Child is father of the Man; I could wish my days to be Bound each to each by nat�ral piet�.

Un arco iris en el cielo: Así f�e cuando mi vida empezó, Así es ahora cuando ya soy un hombre, Así será cuando me vuelva un viejo, ¡o dejadme morir! El Niño es Padre del Hombre: Desearía que mis días sean obligados Uno al ot�o por la nat�ral piedad.

(poema escrito en 1802)

(traducción de José Escalas Muntaner)

ENQUADERNACIONS

LLIBRES

A R U A T S E R S E RT

Por José Escalas Muntaner

in memoriam

COMUNICACIÓ VIS

RETOLACIO

MAQUETACIÓ

ELVA CARLOTA GARLEPP DE WOLFF

Personalmente recuerdo con todo amor a mi esposa que se fue al cielo el 4/11/14. Hace dos años que perdí a ella completamente inesperado, y todos los allegados, yo como esposo tras 59 años casado más los dos hijos Carlos Enrique e Ingrid Marina con sus respectivas familias y amigos aquí en Can Picafort, en la Argentina y Alemania, la recordamos con muchísimo cariño y amor. Dejó un gran vacío. Se fue físicamente, pero hacemos que sigue entre nosotros, recordándola. Las lágrimas son de amor y cariño. QEPD

Luis Carlos Wolff

Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

47


S’INSURRECTE CAVALLER DE SANT JOAN “Xim de Sanissera” : Toni Cantarellas, II premiat de s’edició d’enguany Cada cop que es movia, aquella gàbia penjada de s’experiment oscil·lava engronsant-lo com una branca al vent. Es rovellats barrots de ferro convergien tots a dalt, acabant en s’argolla que connectava amb sa gruixada cadena, obrint-se a l’ample per acabar també soldada a sa seua base, fent de sa minúscula presó suspesa en l’aire sa cosa més incòmoda del món, causant-li ferides pes rosament, bòfegues i un gran mal d’ossos. Allò era com s’antesala del infern, com estar encapsulat a una ben particular presó que feia d’ell una espècie d’exòtica bèstia a mostrar as públic ans que una persona. Després d’haver estat capturat, copejat i flagel·lat amb severitat, es Virrei l’havia condemnat a romandre allà ad perpetuam, pes seu escarni personal i sever exemple per qualsevol vassall. En tost de córrer es mateix destí dets altres insurrectes (sa decapitació pública) aquesta se li presentava com una solució molt més adequada as seus fins: En Xim de Binixam, llegenda des legitimistes i cabdill de los que havien alçat s’espasa invocant sa Carta de Franqueses contra aquell abusador, no podia morir com un màrtir. S’havia de podrir en aquella gàbia a la vista de tothom, desproveït de tota dignitat. Tan millor era quan més duràs amb vida i es poble fos testimoni de com aquesta s’esvaïa i consumia dins sa misèria de s’ignominiosa gàbia. Tenia es convenciment que, perllongant i fent impossible sa seva existència, es presoner acabàs per suplicar clemència i penediment. Era mester castigar es cos per tal de doblegar es seu esperit i acabar amb es mite, amb es darrer bri d’esperança i amb tota futurible temptativa de sublevació. Però per sa majoria des poble seguia essent un heroi, un cavaller modèlic caigut en dissort i víctima de sa més injusta de ses crueltats. S’alcalde, una mesquineta peça administrativa sotmesa as Virrei, permetia que es púbic, noble o vilà, pagesos o veïns de Ciutadella -inclosos es fillets-, guaitàs pes finestró de ses masmorres i poder veure, d’aquesta traça, a aquell infeliç presoner. Era un missatge ben eloqüent pes qui se plantejàs discutir amb s’autoritat. Molts l’haguessin volgut animar, però resultava 48

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

ben perillós; bensenes, s’hi jugaven massa. Si, lamentaven es seu destí, però cap d’ells donava un cèntim pes seu futur. Res se podia fer. El veurien consumir-se en aquella indigna gàbia així com mor un ocellet lliure ofegat per sa limitació des seu minúscul captiveri. Membre principal de s’Ordre de San Joan, havia estat despullat des seus hàbits així com de sa seua sagrada creu, quedant envolt en una tela bruta. Per si sa seua penitència no fos poca, ¡des d’allà havia de fer ses seues necessitats!. Però Déu li havia atorgat una gràcia especial: sa seua inquebrantable fe i es ferm principi cavalleresc (tal vegada massa càndid i innocent) de que es bé sempre s’acaba imposant. Encara i així com estava, no havia perdut s’esperança. Des de sa seua gàbia parava orelles, escoltava i observava; no perdia calada de tot quan succeïa. Ja duia temps empresonat, però feia dues setmanes havia estat testimoni de com es botxí tallava davant es xalant i miserable somriure des Virrei, ple de satisfacció, es caps des seus companys d’armes, un per un. Aquell botxinot era qui s’encarregava de fer-li arribar amb una fusta llarga un mocador amb sa taleca i un bòtil d’aigo. Es Virrei, que sovint passava per allà per tal d’observar as seu pres, havia donat orde de què estigués ben alimentat: volia que aquell goix personal duràs lo més possible per tal que s’exemple de sa seua incontestable justícia quedàs gravat a ferro dins ses retines des ciutadellencs, i per extensió, de tots es menorquins. Ses fetes i bones ventures obra des braç i s’espasa d’En Xim de Binixam l’havien fet famós i gran, com gran ès sempre sa fama de tot aquell que se significa; però l’homo no era excessivament gran; ni alt, ni gras. Era de constitució atlètica, i ans menut que ample o gros. Des des primer dia de captiveri havia posat en marxa es seu pla: sa seua sort, si era que en tenia qualcuna, era que no estava gaire vigilat. Es soldats que havien custodiat sa guarda de presos se n’havien anat després de sa seua execució. Només quedava es botxí i sa minsa guàrdia de dos homos ben armats a ses portes des fortí. De lo qui li donaven per menjar només en menjava sa meitat, i se l’havia enginyada per enrevoltar una bona


Relat peça de sa seua roba per tal d’estendre una espècie de corda entre es barrots més extrems entre sí, fermada a sa part alta de cada un d’ells, lo que li permetia, dins aquell incòmode i estret espai (sempre de fosquet, perquè no lo ves ningú), exercitar-se amb flexions amb es braços i, donant-se sa volta, poder fer abdominals a més d’altres exercicis que el mantenien en forma a la vegada que contribuïen, combinant-lo as seu rigorós règim, a fer-li perdre pes i volum. De dia, per no despertar cap sospita, es feia es malaltís, queixós... gairebé no es movia, donant s’impressió as botxí i as qui lo veien, que estava moridor. Així mateix, tenia ben estudiada sa puntual rutina des seu guardià: quan entrava i quan sortia, quan feia sa ronda de protocol per assegurar-se que seguia engabiat i amb vida, s’invariable hora de donar-li de menjar; quines eren ses hores en que quedava tot sol i sense vigilància. Quan en es menjar trobava greix, el destriava amb molta cura i se l’aplicava a ses ferides perquè sanessin. Havia estudiat bé sa seua singular presó: en lògica conseqüència amb sa seua estructura, es barrots d’aquella esfera se mostraven més espaiosos a sa part més mitjancera. A més, sa gàbia no era del tot regular. Per diferència d’unes polzades, s’espai entre dos des barrots era més ample que es demés. Havia examinat a fons aquella singular cel·la. Es primer vespre ja havia fet un intent experimental de com sortir: va veure que no era fàcil, però tampoc impossible. Cada quatre dies, sempre de nit, tornava a provar-ho. No eren més que assajos per calibrar quan estaria en disposició de fer sa prova definitiva d’alliberar-se i de com donar amb sa manera més plausible per fer-ho. Va trobar que aquesta consistia en treure primer es seu braç dret, fent passar es cap ben tort fent joc amb s’espatlla corresponent. Açò deixava lo més important fora. Lo més complicat era fer passar es pit i s’altre braç, i per aconseguir-lo havia de comprimir al màxim sa capça toràcica buidant-la de tot s’aire i contenguent sa respiració. Encara no ho havia aconseguit però sabia que hauria d’esser així. S’estomac també se podia comprimir, no era cap problema, i sa pelvis, passant també en vertical, tampoc havia de suposar cap inconvenient. Ja havien passat més de tres setmanes, s’havia emmagrit de valent i estava casi en condicions de fer-ho possible. Sa segona part des seu pla era un altre assumpte, però també ho tenia previst. Es vespre des dia que s’anaven a complir ses quatre setmanes de tortuosa penitència se va encomanar a Nostro Senyor Jesus-Christo. Es Virrei, cansat que passat tan de temps es jamecs des seu presoner no fruitassen en una súplica de perdó, s’havia propost començar a martirisar-lo. Així li havia fet sebre as botxí,

que aquell dematí s’havia aixecat tot voluntariós i ben de jorn amb s’intenció de fer una bona foguera just davall de sa gàbia per mig socarrar as captiu. ¡Quina no seria sa seva sorpresa quan, en obrir es portó de sa masmorra, veié sa gàbia buida!. D’ella es despenjava una espècie de corda feta amb sa miserable roba des presoner. Però com podia haver escapat d’allà dins...? De sa feta li caigueren tots es troncs que duia entre braços per fer sa foguera, i així com se voltava per anar a donar sa veu d’alarma as soldats... ¡xap!: un cop de destral -sa seva mateixa destral- el deixà mort i ben mort. Aquesta havia estat solsment sa primera revenja des cavaller de Sant Joan, qui despullat darrera sa porta havia esperat que aquesta s’obrís per acabar amb s’assassí de sons companyons. Hores abans, havia hagut de deixar-se caure des de s’extrem d’aquella corda, a sa que li faltava un bon bocí per arribar enterra. Sortadament, en amollar-se no s’havia fet cap mal. Ara venia sa part delicada: fer-se amb ets hàbits des botxí i mirar que el confonguessin amb ell per sortir des castell. Sa seua esperança era aquell caputxó negre que li cobria tota sa cara. Però estant dèbil no se podia arriscar a que sa guàrdia sospitàs: va reparar amb es llenyam que hi havia pe’n terra i el va dur a sa part d’a dalt, afegint-li una estora per fer s’efecte més espès. Li va prendre foc i quan va trobar que allò ja feia un gran i espès fumeral, aprofità per sortir correguent des castell, encaputxat, as crit de “¡foc!”, “¡foc!”. Sa guàrdia havia quedat ben estorada, sense reparar en que es botxí no era tal i que, efectivament, de dins s’edifici sortia una gran quantitat de fum. Sa reacció fou sa de ficarse, tots nerviosos, per mirar de quina manera el podien apagar... i mentres tant en Binixam no aturava de córrer allunyant-se de sa seua presó desfent-se de sa caputxa. No li va costar trobar un amic que li deixàs un bon cavall, una muda, una espasa decent i qualque provisió. Quan sa fuga va ser descoberta i mobilisades totes ses forces d’aquell roí Virrei, ja feia un bon tros que era partit cap a s’Albufera des Grau, formidable amagatall a on s’acabaria de recuperar. D’allà passà as cap d’un temps as més amagat nucli de d’un inhòspit i discret fortí a sa terra natural des seus antepassats, es de S’Almadrava de Sanissera. Des d’allà, en manco d’un any, aconseguiria refer sa resistència des cavallers de Sant Joan Baptista, amb membres des clergat, sa noblesa, sa menestralia i inclús es pagesos; Ordre sempre entregada as poble sobirà de Menorca i fent des cavalls llur símbol. A Ciutadella encara se’n ralla i n’hi ha que cada Juny, a sa revetlla de sa festa del Sant Patró, el recordam i l’honoram. Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

49


Pasatiempos

Etapa de montaña

Encuentra las 7 diferencias

Varios amigos salimos a hacer una excursión en bicicleta por una carretera de montaña que tiene 10km de subida y 10km de bajada. A la subida, todos llevamos una velocidad constante de 10Km/h. Sin embargo cuando llega el momento de bajar, lo hacemos a 30Km/h. ¿Cuál es la velocidad media del recorrido total?

¿Eres capaz de obtener cinco como resultado?

Bajando las escaleras de casa me doy cuenta de que olvidé la billetera en mi habitación. Así que desde el escalón central de la escalera subo de nuevo en dirección a mi piso. Cuando había subido ocho escalones, noto que mi cartera está en la chaqueta así que de nuevo bajo las escaleras para ir a trabajar pero cuando ya había bajado doce escalones me doy cuenta de que lo que pensaba que era la cartera es en realidad un paquete de tabaco así que subo los 20 peldaños de la escalera hasta llegar a mi piso para coger la cartera. ¿Cuántos peldaños tiene la escalera? SOLUCIONES PASATIEMPOS REVISTA 124 Cinco con cinco cincos: Un posible solución es: (5+5-5)*(5/5)

Utilizando 5 cincos, las 4 operaciones matemáticas básicas (suma, resta, multiplicación y división) una sola vez cada una y todos los paréntesis que consideres necesarios,

Una mente olvidadiza

Etapa de montaña: Aunque intuitivamente parece que la velocidad media debería ser 20Km/h en realidad es de 15 km/h. Circulando a 10Km/h tardaremos 1 horas en subir y circulando a 30Km/h tardaremos 20 minutos en bajar de forma que recorremos 20Km en 80 minutos, es decir 20Km/80minutos = 15Km/h. Una mente olvidadiza: Si existe un peldaño central, forzosamente el número de peldaños deberá ser impar así que si tomamos X como el número de peldaños de la escalera tenemos que el peldaño central es {X+1}/2. Así, podemos obtener la siguiente fórmula a partir del enunciado: {X+1}/2+8-12+20=X de donde deducimos que el número de peldaños es 33.

Cinco con cinco cincos

pasatiempos@picafort.net

Visita nuestra página de facebook y deja tus comentarios y opiniones. Poligon Can Picafort, 2 - Parcel·la 10

50

Can Picafort

Novembre · Desembre 2016

face b o o k . co m /c anp i c a for t


MINI COUPE 1.5D

MINI ONE CABRIO 1.6 G

Vehículos nuevos y de ocasión

8.990€

11.800€

NISSAN MICRA 1.2 ACENTA SEAT LEON REFERENCE 1.5 TDI QASHQAI 1.5 110CV. N-CONNECTA

SEL

10.950€

15.950€

RENAULT KANGOO 1.5 DCI

CITROËN BERLINGO 1,6 HDI

SEL

DIE

SEL

23.750€

DIE

TOYOTA RAV4 TT 4X4

VOLVO V40 1.5 120 CV

21.800€

SEL

DIE

NISSAN NAVARA 2.5 T

Combi

Enganche

8.950€ + IVA

DIE

SEL

DIE

9.950€

SEL

DIE

6.450€

A

LIN

SO

GA

9.975€

SEL

DIE

C/ Miquel Ordinas, 7 - 07450 Santa Margalida - Tel. 971 85 60 79 - Mov. 608 83 83 05 Novembre · Desembre 2016

Can Picafort

51


Jovades Motor, S.L

SANTA MARGALIDA - Telf. 971523096 ¡Como en Volkswagen en ningún sitio! Volkswagen SERVICE revistapicafort@hotmail.com

SERVICIO DE RECOGIDA Y ENTREGA GRATUITO Recogemos tu vehículo en tu casa y te lo devolvemos reparado. ¡No pierdas tu tiempo!

REVISTA CAN PICAFORT Anuncios y Suscripciones María Perelló - 629 720 416


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.