NÚMERO
82
Martí Domene 5è A
ÍNDEX
AGRAÏMENTS
I3 EL MARTÍ I LA MARIA VAN A LA PLATJA
I4A L’URSULA I EL MONSTRE ESQUELET
I4B EL REGAL DE SANT JORDI
I5 L A MARIA I ELS SEUS AMICS
1r LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA
2n LA BRUIXA MARIANA
3r EL BELLO I LA BÈSTIA
4t L’ILLA DE L’AVI
5è EL MISTERI DEL CASTELL ABANDONAT
6è EL SECRET DE LA CIÈNCIA
Benvolguts i benvolgudes,
A l’escola Can Parera la diada de Sant Jordi es celebra d’una manera
molt especial. Aquest dia aprofitem per poder compartir amb les
famílies: danses, escrits, alegria, nerviosisme... Ja van XXII edicions d’aquesta tradicional trobada.
En aquesta Xafardera trobareu els escrits guanyadors dels nens i nenes de l’escola. Els més menuts de l’escola elaboren un conte per classe i també l’il·lustren. A partir de 1r comença el veritable concurs de Jocs
Florals. A cada classe es treballa un conte i es competeix per ser el millor escrit. Cada any el jurat té més difícil la tria. Tant de bo fos
possible incloure tots els escrits participants en aquesta revista perquè
tot l’alumnat fa una gran tasca. Felicitats a tots i totes!
Desitgem que us agradin els textos guanyadors i que hàgiu gaudit d’un gran Sant Jordi 2024.
EL MARTÍ I LA MARIA VAN A LA PLATJA
HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN QUE ES DEIA MARTÍ QUE
ESTAVA A LA PLATJA AMB EL SEU PAPA I LA SEVA MAMA. A LA
PLATJA TAMBÉ ESTAVA LA MARIA, QUE JUGAVA AMB LA SORRA I
L’AIGUA I FEIA UN CASTELL DE SORRA.
DE COP, LA MARIA I EN MARTÍ VAN VEURE UN ESQUIROL Y UN
GAT QUE JUGAVEN A NEDAR A L’AIGUA, COM ELS PEIXOS, I VAN
PENSAR QUE ES PODIEN OFEGAR, PERQUÈ ELS ESQUIROLS I ELS
GATS NO VIUEN AL MAR.
LA MARIA I EN MARTÍ VAN NEDAR FINS ARRIBAR A AGAFAR-LOS.
EL MARTÍ ES VA POSAR L’ESQUIROL AL CAP, I LA MARIA EL GAT A
L’ESQUENA, I VAN ARRIBAR FINS A
LA SORRA. VAN DECIDIR JUGAR A LA PILOTA, PERÒ LA PILOTA ES VA
ESCAPAR CAP A LA CARRETERA.
QUAN ES VAN APROPAR VAN VEURE QUE LA PILOTA SALTAVA I
SALTAVA, I VAN VEURE QUE ESTAVA AL DAMUNT D’UNA
GRANOTA! VAN AGAFAR LA PILOTA I LA GRANOTA VA MARXAR A
LA PLATJA.
VAN PENSAR ON PODRIEN VIURE EL
GAT I L’ESQUIROL, I VAN ENTRAR A
UNA BOTIGA I LI VAN DIR AL NOI
QUE HO BUSQUÉS AL MÒBIL.
ELS VA DIR QUE L’ESQUIROL VIVIA A UN ARBRE DEL BOSC I ELS
GATS A UNA CASA. VAN COMENÇAR A CÓRRER FINS QUE VAN
TROBAR UN ARBRE AL BOSC, I ALLÀ LI VAN DONAR UNA PINYA A
L’ESQUIROL, SE LA VA MENJAR I VA PUJAR A L’ARBRE I ELS VA
DIR ADÉU.
COM QUE NO SABIEN A QUINA CASA VIVIA EL GAT, VAN
BUSCAR ALS PAPES DE LA MARIA I ELS VAN PREGUNTAR
SI SE’L PODIEN QUEDAR, I ELS VAN DIR QUE SÍ I LI VAN
POSAR DE NOM MIXI MIXI.
I CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT, I SI NO ÉS MENTIDA, ÉS VERITAT
CONTE ESCRIT I IL.LUSTRAT PELS CATS (I3)
DAFNE, DARÍO, ZOE MARINA, AROA, AMARA, MOHAMED, GUILLEM, TOMAS, SARAÍS, ENZO, ALEJANDRO, AYLA, IBAI, OLIVIA, ARBEY, PAU, LIAM, LUAS, MARIO,
L’URSULA I EL MONSTRE ESQUELET
VET AQUÍ QUE UNA VEGADA HI HAVIA
UNA NENA QUE ES DEIA ÚRSULA, VIVIA
EN UNA CASA AMB JARDÍ, I EL JARDÍ
TENIA UN ARBRE.
EL SEU PAPA CARLES VOLIA TALLAR LA
GESPA PERQUÈ HAVIA CRESCUT MOLT.
L’ÚRSULA TAMBÉ VOLIA TALLAR LA GESPA I LA VA TALLAR ELLA SOLA
AMB UNES TISORES GRANS I QUAN VA ARRIBAR EL SEU PARE, LA
GESPA JA ESTAVA TALLADA.
DESPRÉS DE TALLAR LA GESPA L’ÚRSULA TENIA
MOLTA GANA I VA ENTRAR A LA CASA A MENJAR
UNA POMA I UN GELAT.
QUAN VA SORTIR AL JARDÍ, L'ÚRSULA VA VEURE
QUE TOT EL JARDÍ I TOTA LA CASA ESTAVA PLENA DE GESPA, I ES VA
POSAR A PLORAR, ESTAVA MOLT TRISTA. LA SEVA
MARE CARLA LI VA PREGUNTAR QUE LI PASSAVA I
L'ÚRSULA LI VA EXPLICAR QUE
ESTAVA TOT PLE DE GESPA.
LA GESPA DEL JARDÍ QUAN ES VA
ASSECAR ES VA CONVERTIR EN UN MONSTRE.
L'ÚRSULA ESTAVA MOLT ESPANTADA PERQUÈ EL
MONSTRE ES VOLIA MENJAR NENS I NENES.
LLAVORS EL PARE VA SORTIR AL JARDÍ AMB UNA
ESCOMBRA, PER ESPANTAR EL MONSTRE PERÒ EL
MONSTRE NO MARXAVA.
FINALMENT, EL MONSTRE I L’ÚRSULA ES VAN FER
AMICS I L’ÚRSULA VA PENSAR UN NOM PER AL SEU NOU AMIC. LI DIRIA
MONSTRE ESQUELET.
EL MONSTRE ESQUELET I L’ÚRSULA, S'HO PASSAVEN MOLT BÉ JUGANT
JUNTS I JA NO ES VOLIA MENJAR CAP NEN NI NENA.
CONTE CONTAT AQUEST CONTE S'HA ACABAT I A QUI LI HAGI AGRADAT
UN APLAUDIMENT FARÀ.
CONTE ESCRIT I IL.LUSTRAT PELS PETER PAN (I4A)
ABRIL, MARTÍN, CHLOE, ADAM, LEO, BERTA, RODAINA, VALENTINA, ELAIYAH, YAEL, IONE, LLUNA, PAULA, INDIA, SOFÍA, ALEX, MUHAMADOU, AMIR
EL REGAL DE SANT JORDI
FA MOLTS ANYS I MOLTS ANYS A UN POBLE QUE ES DIU
MARTORELLES VIVIEN A UN CASTELL EL REI NOEL, LA REINA LLUNA I LA PRINCESA MIA.
LA PRINCESA MIA, EL SANT JORDI, EL CAVALL WILLY I LA DRAGONA WONKA EREN SÚPER AMICS I ELS HI AGRADAVA
MOLT JUGAR JUNTS A FUTBOL I AL PILLA-PILLA.
UN DIA VAN ANAR AL BOSC A BUSCAR PINYES I ELS
TRES AMICS ES VAN PERDRE, ES VA FER DE NIT I NO
TROBAVEN EL SEU CASTELL I LA DRAGONA WONKA LA SEVA COVA.
COM QUE HI HAVIA TANTA FOSCOR I NO
VEIEN TENIEN MOLTA POR. ES VAN TROBAR
AMB UN CÉRVOL QUESE’LS VOLIA MENJAR I VAN COMENÇAR A CÓRRER:“AAAAH”.
DESPRÉS, PEL CAMÍ ES VAN TROBAR A UN NAN I
ELS HI VA DIR: “VENIU, VENIU A LA MEVA
CABANYA QUE ÉS MOLT CALENTETA I TINC 4 LLITS.” AIXÍ QUE, LA DRAGONA WONKA, LA
PRINCESA MIA, EL CAVALL WILLY I EL SANT JORDI
VAN PASSAR LA NIT A LA CABANYA DEL NAN
ES VA FER DE DIA I ES VAN DESPERTAR I JA VAN PODER TORNAR AL CASTELL I LA DRAGONA WONKA A LA SEVA COVA.
PEL CAMÍ, LA PRINCESA MIA ES VA TROBAR UNA ROSA
VERMELLA MOLT BONICA I LA PRINCESA MIA LI VA REGALAR AL SEU AMIC SANT JORDI. LA DRAGONA
WONKA ES VA QUEDAR MOLT TRISTA PERQUÈ NO TENIA
REGAL.
QUAN VAN ARRIBAR AL CASTELL, VAN OBRIR LA PORTA I EL SANT JORDI VA ANAR A BUSCAR UN CONTE PER REGALAR-LI A LA DRAGONA WONKA. ELS TRES AMICS ESTAVEN MOLT FELIÇOS I MAI ES VAN SEPARAR.
CONTE CREAT I IL·LUSTRAT PELS NENS I LES NENES D’I4B: ELS WILLY WONKA
LA MARIA I ELS SEUS AMICS
VET AQUÍ UNA VEGADA, EN UNA SELVA MOOOOOOLT LLUNYANA, UNA NENA QUE ES
DEIA MARIA I QUE VIVIA AMB LA SEVA FAMÍLIA, ESTAVA AGAFANT FLORS.
LES FLORS LI AGRADAVEN MOLT I VA DECIDIR QUE
AQUELLES QUE AGAFÉS SERIEN PER ELLA. LES CUIDARIA I LES POSARIA EN AIGUA.
M’AGRADEN MOLT.
LLAVORS, EL LLEÓ LI VA DIR:
MENTRE LA MARIA
ESTAVA AGAFANT LES FLORS, ES VA TROBAR A UN LLEÓ.
EL LLEÓ LI VA PREGUNTAR:
- COM ET DIUS? QUÈ FAS AQUÍ?
I LA MARIA LI VA RESPONDRE:
- EM DIC MARIA, I ESTIC AGAFANT FLORS PERQUÈ
- JO EM DIC ÁLVARO I TINC UN PROBLEMA. A CASA TINC MOLTES LLAMINADURES I NO
ME LES PUC MENJAR JO SOL, T’AGRADARIA COMPARTIR-LES AMB MI?
LA MARIA LI VA CONTESTAR:
- SÍ! SOBRETOT, M’AGRADEN LES LLAMINADURES
QUE TENEN FORMA DE NÚVOLS, DE COCA-COLES, DE DOFINS, DE MADUIXES, DE DENTADURES, D’ARANYES, DE SÍNDRIES, LES PIRULETES, ELS
XUPA-XUPS... LES TENS?
L'ÁLVARO LI VA DIR:
- SÍ, EN TINC ALGUNES!
MENTRE LA MARIA I EL LLEÓ ÁLVARO PARLAVEN, UN ALTRE ANIMAL VA ESTAR
ESCOLTANT LA CONVERSA MENTRE S’ENFILAVA PELS ARBRES.
L’ÁLVARO I LA MARIA VAN SENTIR UN SOROLL QUE NO SABIEN QUÈ ERA. ES VAN GIRAR CAP ALS ARBRES I VAN VEURE QUE ERA UN MICO.
EL MICO ES VA ADONAR QUE L’HAVIEN DESCOBERT I
VA BAIXAR A TERRA. L’ÁLVARO I LA MARIA LI VAN
PREGUNTAR:
- COM ET DIUS? QUÈ FAS AQUÍ?
I EL MICO VA RESPONDRE:
- EM DIC LAURA I HE ESCOLTAT LA VOSTRA CONVERSA. JO TAMBÉ VOLDRIA SER AMIGA VOSTRA PERQUÈ NO TINC AMICS.
LA MARIA I L'ÁLVARO LI VAN RESPONDRE QUE SÍ I
TOTS TRES VAN ANAR CAMINANT CAP A CASA DEL LLEÓ. PERÒ, PEL CAMÍ ES VAN TROBAR UN RIU QUE FEIA QUE NO POGUESSIN PASSAR CAP A L’ALTRE CANTÓ.
L’ÁLVARO VA PENSAR QUE EL SEU AMIC MARIO, EL GORIL·LA, TENIA MOLTA FORÇA I QUE ELS PODRIA AJUDAR.
EL GORIL·LA MARIO LI VA DIR AL SEU AMIC QUE ELS AJUDARIA.
AL CAP D’UNA ESTONA EL MARIO VA ARRIBAR I, AGAFANT-LOS D’UN EN UN I SALTANT, ELS VA ANAR PASSANT PEL RIU PERQUÈ NO ES FESSIN MAL.
COM QUE EL MARIO S’HAVIA PORTAT MOLT BÉ AMB TOTS ELLS, TAMBÉ EL VAN CONVIDAR A ANAR A CASA DEL LLEÓ ÁLVARO.
PER FI, VAN ARRIBAR A CASA DE L'ÁLVARO. ALLÀ, ES VAN PODER MENJAR ALGUNES LLAMINADURES QUE ELS
AGRADAVA, PERÒ NO MOLTES PERQUÈ SABIEN QUE ELS FARIA MAL LA PANXA.
TOTS QUATRE VAN SER MOLT AMICS I FELIÇOS I... CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S’HA ACABAT!!!
CONTE ESCRIT I IL.LUSTRAT PER LA CLASSE DEL REI LLEÓ (I5)
IVET, AITOR, ALEJANDRO, NIHAD, ANAS, ERIC, ANNA, BLANCA, GALA, LARA, AINHOA, THIAGO, LUCÍA, UNAI, ARIA, MOISÉS, ANTHONY, DAKOTA, OLIVER, VALERIA, ANGÉLICA, LUCAS, IAN, NEIZ
LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA
Al dia següent, va ser l’aniversari de la rateta i el gat, li va regalar un pastís. La rateta va bufar les espelmes i va demanar un desig.
De cop i volta, va aparèixer una fada que li va concedir el desig que volia: convertir-se en una sirena!
A partir d’aquell moment, la rateta es va fer famosa i va viatjar nedant per tot el món.
Conte, contat, conte acabat, aixeca la mà si t’ha agradat!
Pseudònim: LES PAPALLONES DEL FUTUR ( LUKA, MIA, LIA I AMADOU)
ALUMNES DE 1r
La Bruixa Mariana és maligna i li agrada fer pocions.
És alta, prima i amb la pell de color verd.
Té la cara arrodonida. El seu cabell és llis i gris. Té uns ulls petits i rodons, el seu nas és allargat i punxegut. Té una boca petita i desdentada i les seves orelles són punxegudes, petites i sempre porta arracades.
La Bruixa Mariana, porta un vestit lila amb dibuixos de por molt vell i un barret allargat i punxegut al cap.
Li agrada volar amb l’escombra, enverinar pomes i cruspir criatures.
Pseudònim: BRUIXASLANDIAS ( Nicole, Nur, Abdou i Dylan) ALUMNES DE 2n
Hi havia una vegada un bello que anava caminant pel bosc, de sobte es va trobar un castell on vivia la Bèstia.
El Bello, que era molt curiós, va entrar al castell i va pujar les escales que portaven a l'habitació de la Bèstia. Llavors va obrir la porta i en veure la Bèstia, el Bello es va enamorar tant que va caure desplomat a l'habitació.
La Bèstia, una mica enfadada, el va agafar de terra i el va llençar per la finestra, per sort hi havia unes roses que van parar el cop.
Quan el Bello es va despertar va tornar cap al poble una mica trist per l'actitud de la Bèstia.
Mentrestant, la Bèstia va pensar que s'havia comportat molt malament, llençant al Bello per la finestra. Penedida i preocupada va anar-lo a buscar al poble per demanar-li disculpes.
En aquell moment, el Bello molt trist encara, estava passejant pel pont vell, un pont inestable i ple de floridura, que estava als afores del poble.
La Bèstia va recordar que el lloc preferit d'en Bello era el pont vell, perquè li recordava al seu pare mort. Llavors, va anar cap allà corrents, quan va arribar la Bèstia va veure que el pont estava a punt de caure i... amb un salt gegant va salvar al Bello de caure al riu.
En aquell moment es va enamorar i es van fer un petó.
Conte contat, conte acabat, aixeca la mà si t'ha agradat.
Pseudònim: ELS CONTE CONTES ENCANTATS (Sofia G., Enzo, Alan, Eric i Carla) ALUMNES DE 3r
Fa uns mesos, hi havia un nen que es deia Pol. El Pol tornava de la seva escola Can Parera. Com habitualment, cada dia buscava al seu simpàtic avi Vicent per jugar als escacs. El Vicent li va dir al nen que havia de tornar a la seva illa.
Un dia, el Pol li va dir al seu avi amb careta de gosset trist si podia anar amb ell. Aleshores, van marxar tots dos amb el vaixell del Vicent.
Van fer un munt de coses: cridar a l’aire lliure, llegir revistes, observar els animals marins i moltes coses més. Hores després, van arribar a l’illa de l’avi. Minuts després d’arribar van fer moltes activitats. Van veure tots els animals que et pots imaginar, van nedar, xerrar, i per últim van dibuixar l’illa. Més tard, es van preparar alegrement fent una festa de pijames. L’endemà, el Pol i el seu avi es van haver d’acomiadar, però al Pol se li va acudir fer un dibuix per l’avi i l’avi va escriure una carta pel Pol.
Finalment, el Pol va tornar a casa amb el vaixell de l’avi Vicent, però el nen va marxar amb la carta del seu avi i l’avi es va quedar amb el dibuix del Pol a la seva illa.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Pseudònim: Sant Jordi (Alexia, Arwen, Pol)
ALUMNES DE 4t
Versió del conte L’ILLA DE L’AVI
EL MISTERI DEL CASTELL
ABANDONAT
En un poble anomenat Montornès del Vallès envoltat de boscos i travessat per un imponent riu, trobem un grup d'amics disposats a viure una gran aventura. Ells són la Cloe, de 9 anys, en Jordi, de 12 anys, l'Anna de 10 i l'Àlex amb 12. Aquests nens eren molt aventurers i els hi encantava viure noves aventures i explorar el seu entorn, van aprofitar que era un dia de festa a l'escola per fer una excursió i intentar trobar un castell, que segons diu una llegenda que els hi van explicar a l’escola, es troba amagat al mig del bosc i està abandonat. En Jordi és un nen molt llest, i sempre dóna bones idees. L’Anna, una nena molt simpàtica i sempre està de bon humor. L'Àlex és molt agradable i fa sentir bé a tothom. La Cloe, una nena molt responsable, va preparar una motxilla amb tot el que podien necessitar des de menjar a roba d'abric, per tal d'estar preparats per qualsevol imprevist.
Tots quatre van quedar a un lloc amagat del bosc i quan tots van arribar es van disposar a passar junts un gran dia. Van mirar el mapa per poder orientar-se i van començar a caminar cap al castell abandonat. Van anar al riu a agafar aigua perquè s’havien quedat sense, després de beure aigua van poder orientar-se i van dirigir-se cap al castell. Un cop van arribar es van parar davant de la imponent porta del castell, i s'havien adonat que la llegenda era de veritat, ja que era com els hi havien explicat. Van intentar obrir la porta, però no podien, i quan ja no sabien com fer-ho, just al pany van trobar un cartell on posava: si la clau vols trobar a l'aigua hauràs d’anar.
Van anar al riu una altra vegada i l'Anna va trobar la clau a l'aigua, molt cansats i cansades van tornar al castell, però aquesta vegada van poder obrir la porta amb la clau del riu.
A l'entrar, un gosset va anar a veure qui hi eren i els nens al veure el gosset es van posar molt contents i en Jordi el va anomenar Max i a tota la resta els hi agradava el nom i van decidir que li dirien així.
Van estar una estona jugant amb una pilota vella que estava pel castell mentre anaven visitant les diferents sales.
En Max va anar ensenyant-los tot el castell, va començar per la cuina que estava molt bruta i espatllada, van passar per una sala molt gran amb sostres molt alts, per una altra plena de mobles antics amb molt de pols, després van continuar fins arribar a una habitació. El gosset estava molt ansiós per obrir aquella porta, i va començar a rascar-la amb moltes ganes. Els amics van decidir obrir-la una mica estranyats, per veure que volia en Max i un cop la van obrir es van sorprendre, perquè a diferència de la resta d'habitacions, aquesta era neta, polida, endreçada, gran…I en Max va anar corrents a un cofre que hi havia a l'habitació que era de l'antic rei i reina.
El van obrir per veure que hi havia i es van sorprendre quan van veure roba, corones, diamants,... i va deduir que era del rei i la reina del castell. Molt contents i emocionats amb la troballa, es van vestir amb aquella roba elegant i amb aquells complements, i quan se la van posar va passar una cosa molt estranya, van viatjar temps en darrera i tots cinc van aparèixer en l'època del rei i la reina. Sabeu quina és la llegenda de Sant Jordi? Doncs ells la van veure en primera persona. Es van quedar al·lucinant i es van alegrar per poder veure la llegenda en persona.
Van arribar en el moment on el cavaller matava al drac i li donava la rosa a la princesa. Ells van tenir la sort de poder viure la llegenda,
van veure com tot el poble estava espantat per l’arribada del drac, com van lluitar contra ell per alliberar a la princesa i la gran festa que es va fer després.
Va ser molt bonic, però, uns dies després van decidir tornar perquè trobaven a faltar als seus amics i familiars, no sabien com ho havien de fer, però van pensar que potser si es posaven la seva roba que portaven abans tornarien i així va ser, es van teletransportar a la porta del castell en l’època actual.
El gosset els va acompanyar a la seva escola, tots els seus companys van i ells els hi van preguntar a on s'havien anat, llavors el hi van explicar que van anar al bosc a veure si estava el castell abandonat i que van teletransportar i van veure la llegenda de Sant Jordi tal com la coneixem. Tothom pensa que és mentida, però pregunteu-los a ells i ho sabràs. Si és mentida o és veritat aquest conte s'ha acabat.
Pseudònim: LES PRINCESES DE SANT JORDI
(Carla M i Martina)
ALUMNES DE 5è
Actualment, al planeta terra, la ciència està evolucionant molt ràpid. Els científics comencen a crear nous animals i noves espècies d’éssers, inclòs comencen a crear animals que es van extingir quan els hi tocava naturalment. Ara ja existeix el mamut una altra vegada i estan a punt de tornar a la vida a l’animal dents de Sabre.
A mi de tota la vida m’han agradat molt els dinosaures. Tinc tota l’habitació plena de pòsters de Jurassic World i de figures de la pel·li.
Per cert, crec que no m’he presentat. Soc l’Àgata, tinc 13 anys i tinc un germà que es diu Indiana. El meu germà té 6 anys, però farà 7 la setmana vinent.
Ahir, veient la tele, vaig veure a les notícies que els científics ja han esbrinat com tornar a la vida als dinosaures!
Per una banda, estava molt contenta, però per l’altre, espantada i al·lucinant.
Els dinosaures són genials, que ningú m’ho contradigui, però són perillosos. És per això, perquè pogués aparèixer la humanitat sense problemes ni perills, la naturalesa els va haver d’extingir. Així és com va el cicle de la vida.
He de dir que em va semblar una mica estrany que d’una nit a l’altre ja haguessin esbrinat com crear-los, així que em vaig posar a investigar com els anaven a crear. A l’hora d’investigar-ho amb molta determinació, vaig veure que van aconseguir el seu ADN dels mosquits que els hi picaven i es quedaven atrapats a la resina dels arbres. Amb aquests mosquits fossilitzats en resina els agafaven i els hi treien la sang per agafar ADN d’aquella espècie.
Després de buscar-ho, vaig anar a l’institut i quan em vaig trobar al meu millor amic Dani, ens vam dir a la vegada excitats:
-Hi haurà dinosaures una altra vegada a la terra!
Ell estava emocionat, però li vaig explicar la meva preocupació. Ell em va donar la raó i es va posar seriós. Just va sonar la campana i vam haver de tornar a la nostra classe
Els nostres companys estaven parlant tota l’estona de què els dinosaures tornarien. Com a ells mai els hi havien interessat els dinosaures, no sabien com eren de perillosos.
Quan vam sortir al pati, vaig anar a la font i, de sobte, va arribar corrents el Dani cap a mi:
-Àgata, Àgata! Ja he esbrinat per què era tan estrany que hagin pogut crear els dinosaures!
Em vaig alterar i li vaig preguntar què era allò que havia esbrinat.
Em va dir que els mosquits que hi havia no podien picar, però no vaig entendre que tenia això que veure amb el tema. Al cap d’uns minuts em vaig adonar que si no podien picar, llavors no podien treure ADN d’ells.
A continuació, em vaig emocionar i vam planejar que a la nit ens colaríem a les instal·lacions científiques i buscaríem proves per aconseguir la veritat.
Quan va començar la nit vam sortir amb les bicicletes fins a arribar al lloc.
- Daniel, deixem les bicicletes amagades perquè no les puguin veure.
El Daniel va assentir amb el cap i vam entrar. Vam anar pels passadissos de la primera planta fins a arribar a l’ascensor. Un cop a dins, vam anar fins a la tercera planta per poder entrar al
laboratori prohibit i fer fotos. Just quan creiem que havíem vençut, ens agafen per les espatlles i ens treuen les càmeres.
-Maledicció!, diu el Daniel entre llàgrimes.
-Quasi ho aconseguim.
Els científics ens van portar a una sala apartada de les altres.
-Daniel, no et preocupis, trobarem la manera de sortir d’aquesta sala i agafar proves.
- Àgata, ets massa positiva, això m’agrada, però no sempre és la solució.
- Daniel, tu ets ximplet!? Des de quan he sigut jo molt positiva? Això t’està afectant. Ell va riure i em va donar la raó.
Però quan estàvem a punt de perdre l’esperança, va interrompre el silenci de la sala un rugit com el d'un bebè dinosaure. Ell en veure'ns va començar a donar cops a la porta fins a obrir-la.
-Visca!
-Visca! Vam dir el Daniel i jo emocionats.
Ràpidament, vam anar a la sala principal i vam agafar la càmera, vam fer fotos i ens en vam anar a casa.
- Daniel!, Ja ho tenim, les descarreguem i les mirem.
El Daniel va assentir amb el cap, les vam descarregar i les vam observar amb molta determinació.
A les fotos vam veure unes càpsules amb granotes, gallines i alguns llangardaixos gegants.
Finalment, vam entregar les fotos a la policia i ens van deixar a nosaltres alliberar els animals que tenien engabiats.
Així és com vam aconseguir descobrir el misteri dels dinosaures amb tan sols tretze anys.
Pseudònim: ERGER (Erika)
ALUMNA DE 6è
ESCOLA CAN PARERA
23 D’ABRIL DE 2024
