HATEM IMAM
Interrupted Landscapes | Vicarious Dreams Quina és l’antítesi d’un paisatge? En les dues sèries Interrupted Landscapes i Vicarious Dreams, em centro en allò que possiblement podria ser el contrari del que comunament es defineix com a paisatge. El meu treball juga amb la definició de paisatge i qüestiona la possibilitat de construir-lo. He capturat un munt de fotografies dels espais buits de les ciutats, alhora que em pregunto si algun d’ells són paisatges. Es tracta de documents que ubiquen el meu ésser en un determinat temps i espai, i en aquest sentit són molt similars als autoretrats. Les fotografies que representen les parets de ciment emblanquinades a Interrupted Landscapes fonamenten la meva pertinença a un espai delineat. Són com les factures d’electricitat que arriben a la meva adreça: això ratifica que tu, Hatem Imam, resideixes en aquesta localitat, ets un resident d’aquesta ciutat, un súbdit d’aquest estat. A diferència de les factures, les fotografies no estan certificades per part d’una autoritat nacional. Pertànyer no és un tema banal. Vaig créixer amb aquesta creença: “heus aquí el poble palestí, que no té casa”. Les excavacions de construcció i parcel·les no reclamats a Vicarious Dreams esdevenen un conjunt d’espais que són alhora buit i potencial. Ple de possibilitats per al futur, poden ser ocupats pels somnis dels responsables de la ciutat i dels seus habitants. Romanen amb paciència, esperant que planificadors i arquitectes els reorganitzin dotant-los d’un nou significat. La terra s’excava i després s’omple de nou. Els espais són dividits, les àrees són classificades, i les seves funcions assignades. Aquest procés defineix el rostre de la ciutat, i amb l’abundància d’aquests intersticis en el teixit urbà que escapen d’una definició clara, potser podem pensar en Beirut com una ciutat a la recerca del seu paisatge o paisatges.