notícies COL·LABORADORS
A L’AMIC
AGUSTÍ FORTUÑO CHALÉ
A
l’amic Agustí Fortuño Chalé, en un dels moments que fotografiava pintant a la Granadella el 18 d’Abril de l’any 1995. Va ser, en la seva època, un pintor destacat que plasmava en els seus quadres la visa i el paisatge del Delta, cada racó del seu poble, els Lligallos i Camarles. Cada retrat, amb breus pinzellades, ens trasllada a conèixer millor tot un passat i valorar el delicat treball de les seves mans. Entre una família d’humils pagesos, al Lligallo del Roig, va néixer Fortuño, un home senzill i a la vegada, sensible. Va destacar a l’escola de Josep Morell a Camarles ( pàg. 42 volum 1) a la qual es desplaçava a peu. Els seus pares, l’any 17 portaven una taberna o posada, citada a la pàgina 50 del volum primer, on ensenyaven, ben satisfets, a familiars i amics la gràcia que tenia el seu fill amb el dibuix. Una nit freda d’hivern, aparegué un home bastant conversador i amb accent andalús que deia ser curandero i en veure els treballs del noi li va dir: “Mañana le busco un profesor”. A la família li va semblar una broma. Més tard va atendre les dolències d’una vídua de Tortosa amb la qual es va casar. Aquesta senyora tenia alguns interessos econòmics i sembla que es va comprar un cotxe que va anar a buscar a Barcelona. Tornant a Tortosa, enmig d’una tempesta i a l’altura de Sol de Vila, en un tram de carretera, es refugiava en una cova una parella que els cridaven que s’aturessin. El xofer va aturar el cotxe i els va preguntar si anaven a Tortosa. Els podien deixar al Bar Mundial, molt popular en aquells anys. El senyor era Agustí Bages, pintor tortosí, que acabaria “afincat” a casa de la família Fortuño a Camarles per la Guerra Civil. Entre germans, desgraciadament, va caure afusellat a prop de la vila l’any 38, quan ja era sogre d’Agustí Fortuño. Baiges va ser la persona que el curandero intermediari havia promès a la família per ser professor de Fortuño. Un matí negociaven el preu de les lliçons. Ell els demanava set duros al mes, però la família no ho podia pagar... eren temps difícils. L’home va entendre la situació i després de veure els treballs del jove, va decidir quedar-se a canvi de ser pagat amb els productes de l’hort. Així es va instal·lar a casa d’una tia de Tortosa. Fortuño anava cada dia
a casa del mestre Baiges, però la malaurada guerra i les necessitats de la família, van fer que deixés els estudis. Tot i això, la seva afició va anar creixent i va exposar més tard al Cercle Artístic de Tortosa i al Centre de Comerç de la mateixa ciutat. A casa de l’Agustí Baiges va conèixer l’escultor Soriano Montagut que era professor de l’acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, el qual el va orientar. Li va dir que havia de fer per cursar els estudis a l’acadèmia on ell treballava. L’any 1964 va acabar la carrera i va seguir l’estil paisatgístic del delta, del seu poble i dels voltants. Va participar en alguna exposició col·lectiva i va guanyar el primer premi de la Biennal d’Amposta i el segon premi d’un concurs de pintura a Reus. També va concursar a Barcelona en dibuix internacional i va continuar fent exposicions habitualment al Centre de Comerç de Tortosa i Amposta. Mentrestant, va ser alcalde pedani dels Lligallos i Camarles de l’any 1962 al 1973, i als 92 anys, el dia 8 de Gener de 2006 ens va deixar. Ens va deixar una gran mostra del seu treball i en moltes converses mantingudes entre els dos, a casa seva o fent algun passeig, em va deixar molts records. Espero així que en un futur museu puguem contemplar per sempre la sensibilitat del seu art. ___________________________ Es recull testimoni de l’entrevista efectuada a l’amic Agustí Fortuño Chalé els dies 22 i 23 de desembre de l’any 1994 a l’edat de 78 anys. Josep Maria Mola
33
