BIM 59 Camarles'16

B IM

NÚM: 59 2016

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL | CAMARLES

Camarles i Lligallos

LA PRIMAVERA

AJUNTAMENT DE CAMARLES

2

BIM Camarles | edici贸 2016

BIM Camarles | edició 2016

3

Sabies que a Camarles i els Lligallos...?

El 12 d'octubre de 1952 es va col·locar la primera pedra de l'església de Camarles.

BÀRBARA CURTO CAMISÓN Estimats veïns / veïnes : Ens trobem gairebè finalitzant el primer trimestre de l’any. Durant aquests mesos hem realitzat diverses activitats de les quals en volem recordar els millors moments, si doneu una ullada a aquesta edició del butlletí podreu observar i gaudir d’un recull d’imatges de totes elles .

A més a més, aquesta edició i seguint amb el compromís de proximitat i transparència que té adquirit l’actual equip de govern amb la ciutadania, vos presentem un recull de les actuacions que s’han estat fent des de cada regidoria durant el primer trimestre de l’any; així com també d’aquelles que encara no s'han materialitzant però que estem treballant amb els projectes per ferles realitat.

En aquesta edició del BIM vull fer un reconeixement especial a totes aquelles persones i associacions que han col·laborat o fins i tot han estat al capdavant de l’organització de les diverses activitats que s’han cel·lebrat a Camarles i els Lligallos, Feina que sovint no es visibilitza suficienment; moltes vegades ens queda oblidat quan gaudim d’una activitat que darrere d'aquestes hi ha un treball humà, fet de forma totalment altruista. Agraeixo el treball de totes aquestes persones, ja que, amb l’esforç i il.lusió que hi dipositen ens fan més fácil la tasca de govern així com també ens fan gaudir a tots els veïns del municipi.

Salutacions

BIM

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL CAMARLES

Edita

Ajuntament de Camarles

Dipòsit Legal T-1.637/01

President

Ramón Brull Melich

Direcció

Bàrbara Curto Camisón

Disseny/Maquetació Joel Mascarell Rey

Redacció Joel Mascarell Rey Joaquim Mauri Ferré

Imprimeix

Impremta Querol s.l

Col·labora Zonart Fotografia Policia Local de Camarles Marc Panisello C.O.C Simón Pons Agramunt

4

BIM Camarles | edició 2016

RESUM FOTOGRÀFIC FESTES DE LA SEGREGACIÓ

REGIDORIA DE FIRES I FESTES

BIM Camarles | edici贸 2016

5

6

BIM Camarles | edició 2016

RESUM FOTOGRÀFIC NADALS 2015

REGIDORIA DE FIRES I FESTES

8

BIM Camarles | edició 2016

PRESENTACIÓ LLIBRE TARDETS REGIDORIA DE CULTURA (JORDI BONET CURTO)

E

l passat 27 de Desembre de 2015 es va fer la presentació del llibre TARDETS d’Agustí Clua a la Sala Polivalent del Casal Camarlenc. El llibre va ser finalista del Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa 2014 i ha estat editat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Camarles.

Les narracions que s’inclouen en aquest recull volen oferir un tast d’aquestes terres al foraster i pretenen ser un reclam per als autòctons, els quals, capficats en els seus afers diaris, potser no les valoren com cal.

Però ‘Tardets’ és també una evocació de les bondats d’un món i d’una manera de fer i de viure que ja no tornaran, un homenatge als iaios, comparant les seves necessitats i les seves mancances amb la sort dels seus néts.

LA MARATÓ DE TV3 – 2015

Durant els actes de les Festes de la Segregació, l’Ajuntament de Camarles es va su en col·laborar a l’edició 2015 de La Marató de TV3, dedicada a la diabetis i l’obesitat

L’aportació ha estat molt valuosa per a la sensibilització i recaptació de fons destina projectes d’investigació biomèdica d’aquestes malalties metabòliques.

Per això, ens han fet arribar el diploma acreditatiu de la nostra participació en darrera edició de La Marató de TV3, agraint la participació de tots els veïns i veïnes.

LA MARATÓ DE TV3 REGIDORIA DE CULTURA (JORDI BONET CURTO)

agraeix a

D

urant els actes de les Festes de la Segregació, l’Ajuntament de Camarles es va sumar en col·laborar a l’edició 2015 de La Marató de TV3, dedicada a la diabetis i l’obesitat.

L’aportació ha estat molt valuosa per a la sensibilització i recaptació de fons destinats a projectes d’investigació biomèdica d’aquestes malalties metabòliques.

Per això, ens han fet arribar el diploma acreditatiu de la nostra participació en la darrera edició de La Marató de TV3, agraint la participació de tots els veïns i veïnes.

Ajuntament de Camarles

La seva col·laboració en l’èxit de la 24a edició, dedicada a la diabetis i l’obesitat

13 de desembre de 2015

BIM Camarles | edició 2016

EL PARC NADALENC DE CAMARLES I LLIGALLOS 2015/16 REGIDORIA DE JOVENTUT (LLUISA ESMEL CARDONA)

L

a Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Camarles va organitzar aquestes passades vacances nadalenques, la dissetena edició del Parc Nadalenc a Camarles i Lligallos va oferir més d'una quinzena d'activitats.

Com a novetat aquesta edició, la direcció del Parc Nadalenc va crear espais lúdics, on les monitores van realitzar un gran ventall d'activitats per als xiquets i xiquetes de 3 a 12 anys. Aquests van ser una part dels espais: Espai de joc lliure: Ping-Pong, futbolí, jocs de taula i jocs educatius.

Espai de pintura: Els petits artistes van poder pintar quadres nadalencs.

Espai lúdic: Música, jocs al carrer, gimcana, contacontes.

Espai de Nadal: Tots els dies es realitzava una manualitat típica de Nadal.

Espai d'alimentació sana i saludable: Els sucs de taronja i garrapinyats van ser els protagonistes en aquesta edició.

A més d'aquestes activitats, el Parc Nadalenc també va comptar amb la visita del Pare Noel, la festa de Cap d'Any i la tradicional xocolatada.

Un anys més, des dels més petits als més grans van poder gaudir moltíssim del Parc Nadalenc.

L'Equip de monitores del Casal "La Gresca" continuaran oferint festa i diversió per als menuts del municipi.

Aquest any el termini per inscriure's a l'Esplai d'Estiu 2016 serà de l'1 d'abril fins al 31 de maig. Tots els nens i nenes que no estiguin inscrits dintre del termini no disposaran de plaça.

9

10

BIM Camarles | edició 2016

UN CENTENAR D'EQUIPS PARTICIPEN EN EL TORNEIG D'HIVERN BALCÓ DEL DELTA REGIDORIA D'ESPORTS (JORDI BONET CURTO)

U

n centenar d'equips de diferents localitats de Catalunya van participar, del 5 al 8 de desembre, en el I Torneig d'hivern de Futbol 7 del Club Futbol Camarles. Els equips eren de les categories prebenjamí, benjamí i aleví. El camp de futbol municipal Pla de Barra es va omplir amb els equips i tots els seguidors que van poder gaudir d'aquest esdeveniment esportiu.

Aquesta activitat esportiva va tenir una repercussió positiva en el comerç del municipi. Des del Club de Futbol Camarles no descarten tornar a realitzar aquest torneig.

C.F CAMARLES ENTREGA ELS DINERS RECAPTATS AMB EL CALENDARI A LA FUNDACIÓ NOELIA C.F.CAMARLES

E

l Club de Futbol Camarles és, a més d'un club de futbol, una de les entitats socials que es suma a ajudar a recaptar fons per a la Fundació Noelia. Un cop més, els balu-i-grana mostren la seva solidaritat. Aquest cop ho han fet amb un calendari en el qual hi participen els jugadors del primer equip.

Es tracta d'un calendari en el qual hi surten diferents jugadors del primer equip despullats. Els diners recaptats en aquesta iniciativa durant el Nadal han estat destinats a la Fundació Noelia.

En aquesta imatge, podeu veure com l'equip del C.F. Camarles realitza l'entrega de 250 euros recaptats amb els calendaris a la Fundació Noelia.

-

Equip Patufets C. F. Camarles: Campions de Lliga temporada 2014 - 2015 BIM Camarles | edició 2016

11

PREMIS ESPORT 2015 REGIDORIA D'ESPORTS (JORDI BONET CURTO)

E

n la XI Edició dels Premis a l’Esport celebrada el dia 12 de Desembre de 2015 al Pavelló Poliesportiu es va

fer l’entrega de premis a diferents esportistes del nostre municipi que amb la seva participació representen al nostre poble allà on van, assolint premis i podis a nivell

-Esportista junior: Tamara Pujol Cid -Esforç i constància: Club Bitlles Camarles i Lligallos -Equip Patufets C. F. Camarles: Campions de Lliga temporada 2014 - 2015

També es mencionar que, el mateix mes de de Desembre es mbé comarcal, mencionar que, el mateix mes de Desembre va celebrar l’acte lliurament d provincial i estatal. va celebrar l’acte de lliurament dels XII Premis Esportius Els premiats d’aquest van iser: emis Esportius Baix any Ebre els esportistes premiats nostre municipi enmunicipi la comp Baix Ebre i elsdel esportistes premiats del nostre en la competició federada van ser: l’equip de Twirling La l’any 2015:de Arantxa SalvadóLa Vergés derada-Esportista van ser:del’equip Twirling Granadella, Oriol Beltrán Escofet (en ciclisme) Granadella, Oriol Beltrán Escofet (en ciclisme) i Arantxa i Ar i constància: Oriol Beltrán Escofet Salvadó Vergés (en curses de muntanya). vadó -Projecció Vergés esportiva (en curses de muntanya).

12

BIM Camarles | edició 2016

NOVA WEB DE L'AJUNTAMENT DE CAMARLES REGIDORIA COMUNICACIÓ (BÀRBARA CURTO CAMISÓN)

L

a Regidoria de Comunicació i Promoció econòmica de l'Ajuntament de Camarles ha posat en funcionament la nova pàgina web, amb un to més modern i visual, i que s'adapta a les noves tendències en pàgines web.

Seu electrònica -Tràmits on line.

La nova pàgina web inclou un apartat de Seu Electrònica, en el qual s'hi pot trobar informació pública, actes dels plens, la possibilitat de realitzar diversos tràmits on line, el perfil del contractant i el portal de la transparència. Entre els tràmits disponibles que es poden realitzar a través de la nova web, hi ha l'opció de fer instàncies genèriques.

Amb la posada en marxa de la Seu electrònica, l'Ajuntament de Camarles fa un pas per complir la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Domini .cat L'Ajuntament de Camarles centralitza el domini de la pàgina web, seguint el procés d'actualització a dominis identificatius del nostre territori. Després d'anys amb els dominis .es i .org l'Ajuntament ha decidit deixar-los totalment i centrar-se amb el .cat.

Manteniment de camarles.cat La nova pàgina web s'ha realitzat directament des de l'ajuntament, desenvolupant el disseny, la programació, així com l'allotjament. Totes les gestions s'han fet a traves de la regidoria de Promoció Econòmica d'aquesta corporació. La pàgina web disposa de moltes novetats

entre les quals volem destacar la incorporació de la Imatge Corporativa.

Imatge Corporativa L’ús correcte dels signes bàsics d’identitat en les seves múltiples aplicacions és fonamental per mantenir la integritat de la identitat corporativa de l'Ajuntament de Camarles, fet que implica una tasca molt minuciosa per tal que totes les seves manifestacions adoptin una forma unitària i coherent, aconseguint sinergies que potenciïn el valor i el sentit de la marca. Per aquesta raó, han de consultar i utilitzar la imatge corporativa inclosa a la web totes les persones, empreses i entitats que tinguin la responsabilitat d’aplicar qualsevol element de la identitat gràfica corporativa de l'Ajuntament de Camarles.

Vinculació a les Xarxes Socials L'Ajuntament de Camarles, cada cop aposta més per la seva difusió dels actes a les xarxes socials. Pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram, Tumblr i Google+.

BIM Camarles | edició 2016

13

ENTREVISTA A LA REGIDORA DE COMUNICACIÓ, BÀRBARA CURTO CAMISÓN REDACCIÓ BIM

E

n aquesta edició del BIM entrevistem a la Directora del Butlletí i Regidora de Comunicació de l'Ajuntament de Camarles, Bàrbara Curto Camisón.

Comencem parlant de la web del municipi de Camarles, camarles.cat Bé, durant el període de pre campanya electoral els membres que conformavem la nostra candidatura vam estar estudiant en detall les TIC del nostre ens, ens vam adonar que hi havia mancances i altres que ja eren existents requerien d’una adequació; la pàgina web no s’adeqüava a les necessitats ni exigències actuals , per la qual cosa des que a l'inici del mandat se’m va delegar la regidoria de comunicació vaig tenir clar que aquesta tasca havia de tenir un tractament

prioritari; ara bé seguint la meva filosofia de treball era conscient que no només calia actualitzar la pagina web sinó que a més havia de portar a terme el projecte de la forma més eficient, és a dir, que no només ho havia de fer de forma inminent sinó que havia de maximitzant els recursos amb els quals comptava .

Què pot trobar l'usuari a la pàgina web?

Tot aquella persona que visiti la pàgina web de Camarles pot trobar difents apartats: en primer lloc la pàgina web compta amb un espai d’ actualitat municipal, on el ciutadà pot estar informat de les actuacions més rellevants que es porten a terme des de l’equip de govern així com també de l’actualitat del muncipi.

En segon lloc trobem un apartat, podriem dir que aquest amb un caire més institucional, que permet a l’usuari conèixer la composició dels grups municipals que integren el plenari, el cartipàs muncipial, així com també hi poden trobar les actes de les sessions plenàries, ordenançes municipals i les normes que integren el pla d’ordenació urbanístic muncipal. En tercer lloc, trobem la seu electrònica que després explicaré en més detall i informació més de caire cultural sobre el municipi i la seva gent.

Dintre de camarles.cat està la seu electrònica. Ens pot explicar en què consta aquesta seu?

Si, la seu electrònica és la gran novetat que incorporem en aquesta

14

BIM Camarles | edició 2016

pàgina web, aquesta seu permet a l’usuari realitzar diferents tràmits on line sense necessitat d’haver d’acudir a les dependències municipals com per exemple presentar una instància, factures electròniques..., el perfil del contractant i com no ens enllaça amb el portal de la transparència.

Amb aquestes novetats perseguim un doble objectiu, fomentar la relació bidireccional entre el ciutadà i l’ens i d’altra que la nostra pàgina web compleixi els requisits que ens imposa la llei 19/14 de 29 de desembre de transparència, dret a l’informació pública i bon govern.

sembla que actualment la major part de webs utlitizent aquest color, i el color roig ja que és el nostre color corporatiu.

Camarles ja disposa del portal de la Transparència?

Quin cost té la web de l'Ajuntament?

Com comentava al principi de l’entrevista, la filosofia de treball d’aquesta regidoria no és tan sols engegar projectes sinó que prèviament sempre estudio amb detall els recursos humans amb els quals compto, evitant així, haverne d’externalitzar els serveis i conseqüentment augmentar la despesa corrent de l’Ajuntament.

Seguint aquest criteri , amb el projecte de la pàgina web vaig actuar amb conseqüència, ecomanant-li la tasca al tècnic de Comunicació, d’aquesta forma hem estalviat una quantia important pel que fa al disseny de la web i únicament tenim el cost de manteniment de la web de 130 euros anuals.

Des de l’inci d’aquest 2016 Camarles ja disposa del portal de la transparència, com ja he comentat anteriorment totes les administracions públiques estan subjectes pel legislador a complir amb la llei de transparència i el mecanisme a través del qual s’ha de materialitzar la transparència és aquest portal on els ciutadans poden accedir a l’informació pública.

Aquest mecanisme té com a objectiu garantir el dret d’accés a l’informació a tots els ciutadans així com també obligar als responsables polítics a fer una bona i acurada tasca de govern.

També hi ha una adaptació de continguts en qualsevol aparell, no?

Sí, una de les grans mancances que tenia l’anterior pàgina web era el fet que el seu contingut no estava adaptat per a smartphones, ni tablets; és a dir el seu contingut estava limitat per a ordinadors, si tenim en compte que avui dia la major part de consultes les realitzem des d’aquests aparells la pàgina web d’un ens públic ha d’estar al dia del món digital .

Més coses, parlem de la part visual, aquesta adaptada als colors corporatius, més clara, que més podem veure diferent de l'antiga web.

Pel que fa al disseny de la pàgina, l’hem volgut simplificar bastant per facilitar–ne el seu ús als usuaris, és a dir, que realitzar-ne una consulta o buscar quelcom a la pàgina resulti el més senzill possible; pel que fa als colors hem utilitza el blanc ja que

Mirant dintre la web hi ha l'apartat d'imatge corporativa, què significa això?

Una altra novetat ha estat l’inclusió d'’imatge corporativa, per tal que totes aquelles persones físiques o jurídiques que hagin de fer ús de l’escut el puguin utulitzar directament de la web unificant d’aquesta forma l’imatge corporativa del municipi Camarles.

altres apartats més encaminats a la promoció com les rutes del parc natural, la borsa de lloguer d’habitatges així com la borsa de treball.

A més a més, en breu, presentarem un altre apartat a través del qual els comerços podran publicar les seves ofertes i promocions sense que els impliqui cap cost econòmic. És rendible acollir-nos a aquesta aplicació de bandos.es i no crear-ne una exclusiva de l'Ajuntament?

Sense cap mena de dubte aquesta opció és la que ens resulta més avantatjosa i econòmica ja que no implica cap cost econòmic al ciutadà que es descarrega l’app sinó que només l’Ajuntament n’ha de satisfer una quantia de 100€ anuals. La possibilitat de crear-ne una exclusiva del municipi ja la vaig desestimar des d’un principi ja que tenia un cost elevat atenent a la realitat econòmica en que es troba l’Ajuntament de Camarles.

Per acabar, convido a tots els veïns que donin un cop d’ull a la nova pàgina web i recordar-los que restem a la seva disposició per tal que ens facin arribar qualsevol suggeriment que tinguin en l’àmbit de les noves

A més de la pàgina web l'Ajuntament també disposa d'una aplicació mòbil bandos.es…...

Una altra de les propostes electorals que portavem al programa en àmbit de comunicació era l'App, seguint amb el compromís de facilitar l’informació als ciutadans, durant els primers 60 dies de mandat ja vam posar en funcionament aquesta aplicació mòbil amb l’objectiu d’ampliar el sistema de ban tradicional i posar els mecanismes necessaris per tal que l’informació arribi a un major nombre de veïns.

Què podem trobar dintre l'app?

Aquesta aplicació ens permet rebre bands, hi trobem l’agenda on podem veure totes les activitats que es realitzen al municipi, informació d’interés com per exemple l’horari de la deixalleria municipal, les farmàcies de guàrdia; també hi trobem

tecnologies.

BIM Camarles | edici贸 2016

15

16

BIM Camarles | edició 2016

L'AJUNTAMENT DE CAMARLES ENCARREGA UNA AUDITORIA REGIDORIA HISENDA (SANDRA ZARAGOZA VALLÉS)

L'objectiu és constatar la situació econòmica i financera del municipi amb la major transparència possible.

La regidora d’hisenda i 1r Tinent d’Alcalde Sandra Zaragoza ha anunciat que l’equip de govern ha encarregat una auditoria externa sobre els comptes municipals, amb l'objectiu de constatar, de manera independent, la situació econòmica, financera i patrimonial de l'Ajuntament.

Altrament, es durà a terme una

auditoria de gestió de l’entitat que comportarà un examen sistemàtic i objectiu, respecte si la gestió efectuada s’ha desenvolupat de manera eficient i eficaç. Aquesta, permetrà la detecció de deficiències i comportarà proposar les recomanacions oportunes per a la seva correcció.

La regidora assenyala que amb aquesta decisió es compleix amb

un dels compromisos anunciats pel govern municipal de PM i CIU, defensant que el primer pas per afrontar el nou curs polític és, necessàriament, conèixer l’estat real dels comptes de l'Ajuntament.

BIM Camarles | edició 2016

17

DADES RECOLLIDA DE RESIDUS DURANT EL 2015 REGIDORIA MEDI AMBIENT (ELIES BONET CERVERA)

A

nualment, els ajuntaments lliuren a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) del Departament de Medi Ambient de la Generalitat les dades de recollida de residus a nivell municipal. Un cop rebudes totes les dades, es revisen i es gestionen per poder ser consultades ben entrat el 2016. Des de la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Camarles s'elabora l'informe anual de recollida de residus al municipi. Aquest informe serveix per consultar de forma avançada com ho hem fet durant l'any anterior i alhora podem extreure'n conclusions i interpretacions importants.

Actualment l'Ajuntament gestiona la contractació del personal de la deixalleria municipal, anteriorment gestionat pel REBE. En aquesta actuació l'Ajuntament estalviarà aproximadament uns 14.000 euros.

Aquest és el resum del 2015 al municipi de Camarles, les dades que podeu veure estan representades en kilograms.

DADES RECOLLIDES EN ÀREA APORTACIÓ, CAMARLES 2015 GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE TOTAL

RESTA

62.669 51.237 62.237 67.031 61.590 73.725 75.037 72.259 61.916 62.022 63.198 66.028 778.949

PAPER

5.799 4.193 5.745 6.623 5.769 7.044 6.712 6.291 6.783 6.630 5.547 6.247 73.383

VIDRE

5.304 5.518 4.313 2.129 5.199 5.453 4.706 4.893 5.950 5.422 4.969 4.890 58.746

ENVASOS FORM TOTAL taxa recuperació 3.037 21.524 98.333 36,27% 3.454 21.439 85.841 40,31% 5.346 21.505 99.146 37,23% 3.950 24.788 104.521 35,87% 3.441 23.338 99.337 38,00% 5.173 23.373 114.768 35,76% 4.678 25.814 116.947 35,84% 5.563 27.896 116.902 38,19% 3.728 18.753 97.130 36,25% 4.347 20.473 98.894 37,28% 3.830 21.789 99.333 36,38% 4.301 23.109 104.575 36,86% 50.848 273.801 1.235.727

Nota: dades expressades en kilos

GUIA DE RECICLATGE CONTENIDOR GROC (ENVASOS)

Al contenidor groc hem de llençar els envasos, que podem dividir en tres tipus de residus, envasos de plàstic, brics i llaunes.

El que s’hi pot llençar: safates,ampolles, garrafes i envasos de plàstic de productes alimentaris, envasos de productes de neteja, bosses, film i gots de plàstic, recipients domèstics i per aliments de PVC, safates de porexpan, paper d’alumini, brics o cartons de productes alimentaris, xapes i tapes metàl·liques, llaunes de begudes i conserves de ferro o llautó, envasos d’esprais de productes no tòxics(desodorants, laques, escumes d’afaitar, ambientadors....), etc.

El que NO s’hi pot llençar: envasos de productes tòxics, pots metàl•lics i de plàstic de pintura o productes químics, joguines de plàstic, petits electrodomèstics, ni objectes decoratius de plàstic...Aquets hauran de dur-se a la deixalleria ja requereixen tractament específic. A més, tampoc hi hem de tirar envasos plens, etc.

On va a parar el contingut del contenidor groc?

Com que en aquest contenidor hi dipositem envasos de materials molt diversos (alumini, plàstic PET, polipropilè, cartrons de begudes, etc.) aquests no es poden reciclar conjuntament, ja que cadascun d’aquests materials té unes propietats molt diferents. És per això que abans d’anar a una planta de reciclatge, el contingut del contenidor groc va a parar a una planta de triatge, on se separen en funció del grup al qual pertany cada envàs. Així, els envasos del Baix Ebre són destinats a la planta de triatge de Constantí, on un cop separats, es premsen i cada tipus de material s’envia a la corresponent planta de reciclatge per a la seva posterior recuperació i fabricació de nous envasos.

18

BIM Camarles | edició 2016

CONTENIDOR MARRÓ (ORGÀNICA)

Al contenidor marró hem de llençar lesrestes que es poden degradar biològicament.

La matèria orgànica representa un 36% de les nostres deixalles i, per tant, és la fracció que generem amb major quantitat.

El que s’hi pot llençar: restes de fruita, verdura, carn i peix, closques d'ous, marisc i fruita seca, marro de cafè, restes d'infusions, taps de suro, paper de cuina i tovallons bruts de menjar, restes de pa i menjar cuinat en mal estat, serradures, pals petits de fusta, restes vegetals en petites quantitats(flors seques, fullaraca, rams pansits), etc.

El que NO s’hi pot llençar: plàstics, vidres, medicaments, líquids, olis, restes de ceràmica, puntes de cigarreta, pols d’escombra, excrements d’animals, cabells, etc.

On va a parar el contingut del contenidor marró?

La matèria orgànica que es recull al municipi es porta a la planta de compostatge del Mas de Barberans (Montsià), la fracció orgànica es degrada i es transforma en compost que serveix d’adob per a les plantes i els conreus.

CONTENIDOR VERD (VIDRE)

Al contenidor verd hem de llençar els envasos de vidre, cal diferenciar el vidre d'envàs (ampolles i pots) del vidre pla (miralls, finestres) i del cristall (copes, gots, etc.).

El que s’hi pot llençar: envasos de vidre (ampolles i pots).

El que NO s’hi pot llençar: vidre pla (miralls, finestres), restes de ceràmica, bombetes, cristalls (plats, gots, copes), fluorescents, etc., que s’han de portar a la deixalleria.

On va a parar el contingut del contenidor verd?

El contingut dels contenidors de vidre del Baix Ebre va a parar a la planta de recuperació de Montblanc on, prèviament al procés de reciclatge, s’extreuen les possibles impureses (etiquetes adherides, taps o xapes) que poden afectar la qualitat final. A continuació, es tritura i es fon per obtenir una massa homogènia que servirà pes fer nous envasos i ampolles.

ALTRES

CONTENIDOR OLIS VEGETALS Els contenidors d'oli són de color taronja, el que es pretén facilitar l'accés al reciclatge d'oli a tots els ciutadans, que només cal que acumulin l'oli a casa en qualsevol ampolla de plàstic buida i la llencin al contenidor més proper al seu domicili.

Els contenidors d'oli vegetal estan instal·lats al: carrer Quaranta-vuit, carrer Lleida, carrer Tres.

La instal·lació dels contenidors, la recollida i el manteniment d'aquest servei el du a terme, sense cap cost pel municipi, l'empresa Ekipolis, qui destinarà part del seu benefici a ajudes socials per als col•lectius més desfavorits.

CONTENIDOR MEDICAMENTS I ENVASOS DE MEDICAMENTS El SIGRE és una societat sense ànim de lucre, encarregada de la implantació i desenvolupament de la recollida de medicaments a les farmàcies i als Caps i d’assumir tots els costos derivats del seu funcionament.

Així, en els contenidors SIGRE identificats amb el següent símbol hi dipositarem: • Els medicaments caducats amb els seus envasos • Els envasos de medicaments buits • Els envasos amb restes de medicaments CONTENIDOR PILES DE BOTÓ I GRANS Les piles mai no han de ser llençades al cubell de les escombraries amb la resta de les deixalles.

Hi ha dos tipus de piles: Piles de botó: Són les piles petites que usem en rellotges i calculadores. Malgrat la seva mida, són les més contaminants.

Piles grans: Són les piles de petaca o les cilíndriques. Contenen menys metalls pesants però se'n produeixen moltes més.

CONTENIDOR ROBA HUMANA Pots dipositar la roba, el calçat i el tèxtil que no utilitzis en qualsevol dels dos contenidors disponibles: plaça Ajuntament, carrer Sant Joan.

Vols saber què passa amb la roba quan la diposites en un contenidor d'Humana?

Enllaç: www.humana-spain.org/como-lo-hacemos/?lang=cat

CONTENIDOR BLAU (PAPER I CARTRÓ) Al contenidor blau hem de llençar el paper i el cartró.

El que s’hi pot llençar: envasos de paper o cartró, caixes de cartró (plegades), diaris, revistes, butlletins publicitaris, sobres, cartes, folis, paper d'embalatge o de regal, llibretes sense l’espiral metàl•lica, etc.

El que NO s’hi pot llençar: tovallons de paper usats, paper de cuina bruts, fotografies, envasos brics, cartons de beguda, paper d’alumini, paper cel·lofana, papers bruts de pintura o altres productes tòxics, etc.

On va a parar el contingut del contenidor blau?

El contingut dels contenidors de vidre del Baix Ebre va a parar a la planta de reciclatge del paper i el cartró es troba a Lleida. El paper està fabricat principalment amb cel·lulosa obtinguda d'espècies vegetals i/o paper usat. El cartró es fabrica a base de pasta de paper endurida que pot variar de composició en funció de la finalitat (capses, caixes per embalar o transportar...).La recollida selectiva del paper i cartró té com a objectiu final possibilitar-ne el reciclatge i així estalviar energia i matèries primeres respecte si el paper s'hagués fet partint de pasta d’espècies vegetals.

CONTENIDOR GRIS (REBUIG)

Al contenidor gris hem de llençar el rebuig, que és aquella part dels residus que no es reciclen, perquè no existeix un sistema específic pel seu reciclatge. De totes les deixalles que generem, menys del 10% corresponen a aquesta fracció. En canvi, com que molts de nosaltres encara no tenim l’hàbit de reciclar, estem enterrant en abocadors any rere any milers de residus que podrien esdevenir nous recursos mitjançant els processos de reciclatge i recuperació.

El que s’hi pot llençar: pols d’escombra, compreses, preservatius, bolquers, ceràmica, porcellana, excrements d’animals, bosses d’aspiradora, recanvis de fregadora, raspalls de dens, maquinetes d’afaitar, burilles de tabac, cabells, bolígrafs, llapis usats, xiclets, cotó fluix, mocadors de paper, etc.

El que NO s’hi pot llençar: fustes, CD, envasos que contenen materials tòxics i perillosos, roba, piles, bombetes, fluorescents, radiografies, voluminosos (mobles i altres), etc.

On va a parar el contingut del contenidor gris?

S’anomena fracció resta (o rebuig) a tots aquells residus que no es recullen separadament i no es poden reciclar. Aquests residus van a parar a una dipòsit controlat o abocador, on es dipositen de manera que no puguin ser font de contaminació de l’entorn. Per fer-ho, els residus es van col•locant sobre un terreny, prèviament impermeabilitzat, estenent-los en capes de poca espessor i compactant-los per disminuir-ne el volum i aprofitar al màxim l’espai de l’abocador.

Cal impermeabilitzar acuradament el fons de l’abocador de manera que els lixiviats (líquid resultant de la descomposició dels residus) no es puguin filtrar sòl avall i contaminar les aigües subterrànies de la zona. Una capa de drenatge (graves) recull els lixiviats i els condueix fins a les basses de recollida.

La colgada periòdica amb terra n’elimina les males olors, evita problemes sanitaris i permet confinar correctament els residus.

Tot aquest seguit d’actuacions es tradueixen en un elevat cost econòmic, per la qual cosa el tractament dels residus que s’hi enterren es troba a l’entorn d’uns 60€/tona.

Així, com que a dia d’avui el Baix Ebre no disposa de cap abocador, els municipis més petits duen la fracció resta a l’abocador del Mas de Barberans, mentre que els grans ho fan a l’abocador de Tivissa.

DEIXALLERIA (RESIDUS ESPECIALS)

Tots aquells que per les seves característiques, composició o concentració necessiten una gestió específica per evitar efectes nocius a la salut o al medi. Per aquest motiu, aquests residus no es poden llençar en qualsevol contenidor o ser abandonats a la via pública. Cal portar-los a la deixalleria, on es recullen i posteriorment es porten al tractament corresponent.

Els residus que s’han de dur a la deixalleria: pneumàtics, bombetes, fluorescents, piles, bateries, dissolvents, pintures, vernissos, radiografies, cartutxos d’impressores, olis minerals, frigorífics i aparells amb CFC (gasos), vidre pla i espills, ferralla i metalls, fustes, plàstic (no envàs), tèxtil, electrodomèstics, runes i restes de la construcció d’obres menors (petites quantitats), restes de poda i jardineria, voluminosos (mobles i altres), residus d’aparells elèctrics i electrònics, olis vegetals, etc.

Els residus que NO s’han de dur a la deixalleria: el residus que tenen un contenidor específic al carrer, uralita, etc.

Cal tenir present que segons la Llei 16/1993, les deixalleries estan pensades per rebre residus municipals d’origen domèstic, d’oficines, serveis i petits comerços. Les indústries o grans comerços, degut al volum elevat de residus que generen, cal que gestionin els seus residus a través de gestors privats autoritzats per l’Agència de Residus de Catalunya.

HORARI DE LA DEIXALLERIA:

Horari estiu: De l'1 d'Abril al 31 Octubre.

Horari hivern:De l'1 de Novembre al 31 Març

De dilluns a dissabte: Tarda

De dilluns a dissabte: Tarda

de 17.00 h a 19.00 h.

de 16.00 h a 18.00 h.

20

BIM Camarles | edició 2016

PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA 2016 'PER UN DELTA NET' REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (ELIES BONET CERVERA)

E

l director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal, representants del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), els ajuntaments de l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Deltebre, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja, i l’Associació de Voluntaris del Parc Natural presentaran la campanya de sensibilització ambiental “Per un Delta Net”.

La campanya pretén sensibilitzar la població local i visitant que cal adquirir conductes més cíviques amb l’entorn i influir en un canvi en els patrons de consum que afavoreixi una reducció del volum de residus que generem. La iniciativa compta amb el suport de l’Associació d’Empreses i Serveis Turístics del Delta i la participació de L’Escola del Parc, Musclarium i Aturebre.

L’acte central de la campanya serà l’acció simbòlica de neteja d’espais naturals i periurbans que es realitzarà el diumenge 13 de març. Cada municipi ha triat una zona del seu entorn per netejar.

En l’edició de 2015, hi van participar 215 persones que van retirar gairebé tres tones de brossa.

BIM Camarles | edició 2016

21

L'AJUNTAMENT DE CAMARLES VA DUR A TERME LA PRIMERA XERRADA INFORMATIVA SOBRE EL "PROGRAMA DE GARANTIA JUVENIL" REGIDORIA JOVENTUT I SERVEIS SOCIALS (LLUISA ESMEL CARDONA)

D

es de la Regidoria de Joventut, Serveis Socials i el SOC s'han organitzat diferents xerrades sobre la Garantia Juvenil. L'objectiu d'aquestes xerrades és informar a les persones joves d'entre 16 i 29 anys sobre el funcionament de la Garantia Juvenil i les opcions formatives i laborals.

Aquestes xerrades estan dividides en dues sessions: la primera sessió es va realitzar el passat dimecres 3 de març al Viver d'Empreses Baix Ebre Innova, una sessió informativa, on es va explicar què és la Garantia Juvenil, quin són els requisits d'accès i com es fa el procès d'inscripció. En la segona sessió que serà durant la primera quinzena del mes d'abril estarà destinada al jove i als pares,

s'explicarà als pares el què és la GJ i perquè el seu fill han d'estar-hi inscrits, i a impulsar als joves a fer la inscripció per tal de garantir que la fan correctament i sense incidències.

Per assistir a les xerrades és necessari que porteu el vostre DNI, que tingueu telèfon mòbil i correu electrònic.

Què és la Garantia Juvenil?

El Programa de Garantia Juvenil és una iniciativa europea per a reduir l’atur juvenil. Va dirigit als joves de 16 a 29 anys que actualment es troben en un moment de desocupació tant a nivell laboral com formatiu, és a dir, joves que no estan treballant ni estudiant. Ja sigui perquè ja hagin

finalitzat els seus estudis (ESO, Cicle Formatiu, Grau universitari, etc) o bé perquè els han abandonat sense poder obtenir la titulació acadèmica.

Així, és important deixar clar que aquest programa va dirigit a joves amb qualsevol nivell de formació, tant pels més formats com pels joves amb menys formació, i que estiguin en situació de recerca de feina.

Què t’ofereix el Programa de Garantia Juvenil?

- Orientació laboral i suport a la recerca de feina - Formació i pràctiques laborals - Assessorament en la creació de la pròpia empresa.

22

BIM Camarles | edició 2016

DETENEN UN CONDUCTOR EBRI I SENSE PERMÍS DE CONDUIR MOSSOS D'ESQUADRA

BREUS

POLICIA LOCAL

ROBATORI A FINCA AGRÍCOLA

E

l passat 22 de desembre del 2015, un veí de Camarles va denunciar la sostracció d'una formigonera i un volum elevat de llenya.

Els agents de la policia local un cop efectuada la denuncia, procedeixen a realitzar el protocol pertinent en aquests casos. La formigonera i la llenya van ser identificades en una altra població, la qual cosa va permetre la recuperació i detenció dels responsables. La Policia Local vol fer entendre la importància que té interposar una denuncia i la col·laboració ciutadana.

ROBATORI AMB VIOLÈNCIA Va marxar del lloc de l'accident sense alertar als serveis sanitaris per atendre al seu acompanyant que havia resultat ferit greu Agents de la Policia de la Generalitat - cos de Mossos d'Esquadra van detenir un home de 39 anys d’edat, de nacionalitat romanesa i veí de Camarles, com a presumpte autor d’un delicte contra la seguretat del trànsit, omissió del deure de socors i lesions per imprudència greu.

Prop de les 4 de la matinada es va produir un accident de trànsit en la carretera que va de Lligallo del Roig a Camarles, per la zona dels pinets.

Un turisme va patir una sortida de via, xocant finalment amb un pal de l'enllumenat públic. Com a conseqüència de l’accident, l'acompanyant davanter va patir lesions greus mentre que el conductor va fugir del lloc sense alertar als serveis sanitaris.

Poc després, van arribar al lloc els serveis sanitaris i agents de Mossos provinents de l'Ametlla de Mar i la Policia Local de Camarles. Un cop es va assegurar la zona i els serveis sanitaris es van fer càrrec del ferit, els policies van iniciar la recerca del conductor.

Poc després, es va localitzar al conductor caminant per la població de Camarles. Els agents van comprovar que no presentava lesions rellevants però sí una clara simptomatologia de trobar-se sota els efectes de l'alcohol. Es va realitzar la prova de detecció alcohòlica i finalment va donar 0,63 mg/l d'aire expirat. A més, un cop identificat, va resultar que no havia obtingut mai el permís de conduir.

Davant aquests fets, els mossos van detenir el conductor com a presumpte autor d’un delicte contra la seguretat viària per conduir sota els efectes de les begudes alcohòliques, circular amb vehicle a motor sense haver obtingut mai el permís, omissió del deures de socors i lesions per imprudència greu.

El detingut va quedar en llibertat després de declarar en seu policial amb l’obligació de presentar-se davant del jutjat competent quan sigui requerit.

E

l passat 22 de desembre de 2015, una senyora del municipi d'edat avançada va sofrir l'estrebada d'unes joies mentre es trabava al portal de casa seva. A causa d'aquest robatori la víctima va sofrir una abrasió al coll i un alt estat d'angoixa.

El mateix mati aquestes persones havien estat vistes per un agent de la Policia Local que es trobava fora de servei, l'agent va desconfiar al veure els comportaments sospitosos i com una tercera persona actuava amb actitud de vigilància. L'agent que va procedir a realitzar un seguiment, va permetre la identificació dels individus que van resultar ser els autors del robatori. A més de l'actuació de l'agent que estava fora de servei, la Policia Local de Camarles, vol agrair la col·laboració dels ciutadans que van col·laborar amb la seva identificació.

RESUM D'ACCIDENTS DE TRÀNSIT DURANT EL 2015

L

a Policia Local de Camarles durant l'any 2015 ha registrat un total de 40 accidents de trànsit, quedant exclosos aquells accidents que no ha estat requerida la presència policial.

Pel que fa la comparativa entre l'any 2015 i el 2014, s'ha pogut percebre una lleugera disminució, però es creu que prestant més atenció i disminuint la velocitat per part dels conductors, el nombre d'accidents podria ser més baix que l'actual.

• Accidents Any 2014: 48 acc • Accidents Any 2015: 40 acc

POLICIA LOCAL DE CAMARLES

608 287 904

BIM Camarles | edició 2016

ABANDONAMENT D'ANIMALS POLICIA LOCAL

E

l 23 de febrer d'aquest any, una veïna del municipi va denunciar un abandonament de tres cadells de gos.

La veïna va veure els tres cadells dintre d'una caixa de cartró al costat d'uns contenidors, la mateixa denunciant va fer entrega dels cadells a una protectora del territori.

De moment es desconeix la persona responsable d'abandonar els cadells, el cas continua obert i en el moment que es descobreixi la persona s'efectuarà la denuncia corresponent per abandonament d'animals domèstics, segons l'article 37.16 de Llei 4/2015.

MENYS DOLOR, MÉS VIDA

REGIDORIA DE SERVEIS SOCIALS (LLUISA ESMEL CARDONA)

L

a Regidoria de Serveis Socials i l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Camarles i Lligallos, han organitzat el taller "Menys dolor més vida" tots els dimecres del mes de març amb una durada de cinc setmanes.

L'objectiu del taller és promoure el benestar i la millora de la qualitat de vida de les persones grans afectades pel dolor, i de les persones grans no afectades, però que desitgin tenir eines per prevenir-ho. Pretén ajudar a combatre creences com que el dolor és un "mal de l'edat" i contribuir així a la millora de la salut física i emocional de la gent gran.

La Regidoria de Serveis Socials continuarà realitzant tallers i xerrades per a tota la gent que ho pugui necessitar.

23

del que vam fer.

DE NADAL ESCOLA SANT ÀNGEL PAVELLÓ POLIESPORTIU Tots els alumnes de l’escola Sant Àngel, anualment, BIM Camarles | edició 2016 Nadal cantant, ballant i representant un pessebre viv 24 21 DE DESEMBRE DEL 2015 del que vam fer.

FESTIVAL DE NADAL ESCOLA SANT PAVELLÓ POLIESPORTIU mnes de l’escola Sant Àngel, anualment, celebrem l’entrada de les festesÀNGEL de

nt, ballant i representant un pessebre vivent. Aquí teniu una petita mostra fer.

FESTIVAL DE 21 DE DESEMBRE DEL 2015 NADAL ESCOLA Tots els alumnes de l’escola Sant Àngel, anualment, celebrem l’entrada de les festes de Nadal cantant, ballant i representant un pessebre vivent. Aquí teniu una petita mostra SANT ÀNGEL del que vam fer.

PAVELLÓ ÀNGEL PAVELLÓ POLIESPORTIU POLIESPORTIU REGIDORIA D'ENSENYAMENT

BRE DEL 2015 ZARAGOZA VALLÉS) (SANDRA

ualment, celebrem l’entrada de les festes de ebre vivent. Aquí teniu una petita mostra

T

ots els alumnes de l’escola Sant Àngel, anualment, celebren l’entrada de les festes de Nadal cantant, ballant i representant un pessebre vivent.

Aquí teniu una petita mostra del que van fer.

BIM Camarles | edició 2016

PRÒXIMA DESTINACIÓ, SEVILLA! #ANEMDEVIATGE REGIDORIA DE JOVENTUT (LLUISA ESMEL CARDONA)

La Regidoria de Joventut continua amb el programa Anem de Viatge.

En aquesta nova edició el destí serà Sevilla, la ciutat més poblada d'Andalusia, compta amb el nucli antic més extens d'Espanya i un dels tres més grans de tota Europa al costat dels de Venècia i Gènova, amb 3,94 quilòmetres quadrats. El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la converteixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la catedral ( que inclou la "Giralda"), "l'Alcázar" i la "Torre del Oro", declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de forma conjunta en 1987.

El viatge està programat el mes d'abril, els dies i el seu cost encara no esta definits. Properament més informació...

25

26

BIM Camarles | edició 2016

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ EN LA PRIMERA SESSIÓ DEL CINE FAMILIAR REGIDORIA DE JOVENTUT (LLUISA ESMEL CARDONA)

A

l voltant d’unes 70 persones varen assistir el diumenge 7 de febrer a la primera sessió del cine familiar de Camarles organitzat per la regidoria de joventut de l’Ajuntament de Camarles.

La primera projecció va ser per als més petits de la casa, "el Viaje de Arlo" ens trasllada a un món on l'asteroide que va acabar de forma dramàtica amb els dinosaures, passa de llarg. La conseqüència d'aquest colossal canvi és que ara els dinosaures i els humans conviuen junts a la Terra.

En aquest hipotètic món, els animals més longeus del planeta són els que conreen les terres i els que fan pasturar el bestiar, per així, el seu aliment. Una pel·lícula de Disney on tots els que van assistir van poder passar una molt bona estona.

La regidoria de joventut continuarà amb més projeccions fins al maig, essent la pel·lícula "Pesadillas" la següent que realitzarà, aquest cop destinada al public jove. La projecció serà el diumenge 20 de març, a les 17.00 h al Casal Camarlenc.

Recordar que l'entrada és gratuïta, però hi ha instal·lada una bústia on els assistents poden realitzar un donatiu per a la Fundació Noelia.

BIM Camarles | edici贸 2016

27

BIM Camarles | edició 2016 28 FARMÀCIES 2016

BIM Camarles | edició 2016

29

MESURES CONTRA EL MOSQUIT TIGRE MARC PANISELLO (GRADUAT EN BIOLOGIA AMBIENTAL)

H

em de començar a prendre mesures contra el mosquit tigre. És un problema d’actualitat i preocupant que poc a poc s’ha anat estenent pel territori català. Des de fa quatre anys s’ha instal·lat al Delta de l’Ebre i a hores d’ara comença a ser una veritable plaga. A diferència d’altres mosquits, aquests no es poden controlar utilitzant mesures tradicionals amb tractaments químics generalitzats, sinó que s'ha de basar en l’educació ambiental i amb la participació ciutadana. Per aquest motiu, a continuació us faig una petita explicació i unes recomanacions.

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és originari del sud-est asiàtic i va arribar a Catalunya durant l’estiu del 2004 mitjançant el transport de mercaderies, principalment pneumàtics i productes de jardineria com el bambú.

A diferència dels mosquits autòctons, el mosquit tigre és una espècie d’activitat diürna i de comportament agressiu, atès que les seves picades són molt més nombroses i doloroses. Tanmateix, cal tenir present la capacitat del mosquit d’actuar com a vector potenciador de malalties, com les produïdes pels virus de la Chikungunya i el Dengue.

El mosquit tigre no diposita els ous en aigües en moviment, com rius i rieres, ni en superfícies i/o volums d’aigua superiors als 200 litres com els estanys o els arrossars. Els adults solen volar a poca alçada i a distàncies inferiors als 400 metres, per tant és molt probable trobar-lo a prop del punt de cria. Tot i això, es pot desplaçar a grans distàncies, mitjançant el transport passiu, pel vent o a l’interior dels vehicles.

Aquesta espècie s’ha adaptat perfectament al medi urbà i realitza la posta a l’interior de qualsevol recipient que contingui aigua, per exemple: pneumàtics, gerros, llaunes, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de sota els testos, embornals, fonts, residus, magatzems municipals, etc.

Les mesures preventives que podeu dur a terme per reduir els principals punts de cria que hi pot haver a casa vostra, són les següents: - Buidar i posar sota cobert tots els objectes o recipients on es pugui acumular l’aigua. Si són objectes que no es poden retirar, s’han de revisar com a mínim dos cops per setmana i eliminar qualsevol cúmul d’aigua.

- Mantenir secs els plats dels testos i

cobrir els pneumàtics o foradar-los.

- Tapar els recipients o posar una tela mosquitera.

- Renovar l’aigua dels bevedors d’animals dos cops per setmana com a mínim.

- Mantenir netes les canaleres d’aigua.

- Evitar l’estancament de l’aigua als embornals dels patis.

- Evitar forats a terra o als arbres, col·locant algun material que tapi el forat.

- Mantenir les basses o les piscines eixutes quan estiguin buides. En cas que estiguin plenes d’aigua, s’han de fer els tractaments habituals per evitar la proliferació de larves.

També s’hauria de vigilar la seva proliferació en espais públics com: cementiris, escoles, horts, solars i finques en desús, deixalleries, circuits de reg i embornals, masses d’aigua en parcs i jardins, cambres sanitàries, obres públiques, papereres, sistemes d’aire condicionat, etc.

Us animo a participar amb el control del mosquit tigre pel bé de tots. Comptem amb la vostra participació. Moltes gràcies.

30

BIM Camarles | edició 2016

OBRES D'AMPLIACIÓ DEL CENTRE DE DIA DE CAMARLES

REGIDORIA SERVEIS SOCIALS I SERVEIS (LLUISA ESMEL CARDONA) (SANDRA ZARAGOZA VALLÉS)

E

l Centre de dia BASANA de Camarles ofereix serveis diürns d'acolliment i suport a les persones amb dependències, amb l'objectiu de mantenir o millorar l'autonomia personal i social.

El Centre de dia tenia una capacitat d'onze places, amb les obres d'ampliació s'ha augmentat a 20 places.

Aquest augment dóna la possibilitat de sol·licitar ajudes per a les famílies que ho necessitin, ajudes que subvencionarien part de la mensualitat dels usuaris.

Les millores també dotaran al centre amb maquinària per poder realitzar serveis de fisioteràpia i rehabilitació per als usuaris que ho necessiten.

Per qualsevol dubte o si voleu més informació, podeu dirigir-vos a Serveis Socials de l'Ajuntament de Camarles.

UN TEIXÓ AL CANAL REDACCIÓ

Una veïna dels Lligallos rescata un teixó del canal de reg amb vida.

BIM Camarles | edici贸 2016

MILLORES DE L'ENTRADA ALS LLIGALLOS REGIDORIA D'URBANISME (RAMON BRULL MELICH)

31

32

BIM Camarles | edició 2016

SERVEIS SOCIALS AJUNTAMENT DE CAMARLES REGIDORIA SERVEIS SOCIALS (LLUISA ESMEL CARDONA)

A

mb motiu del dia internacional de les dones, el 8 de març des de Serveis Socials volem donar a conèixer el SIAD. Un servei que teniu a l’abast totes les dones del poble de Camarles.

L’Ajuntament de Camarles té signat un conveni amb els Serveis Socials del Consell Comarcal del Baix Ebre, per tal de prestar un servei d’assesorrament jurídic i suport psicològic per a totes les dones de Camarles.

El servei es pot sol.licitar o bé directament al Consell Comarcal del Baix Ebre o mitjançant la treballadora social de Camarles.

L’equip està format per una advocada, una psicòloga i una treballadora social, que atenen a demanda al mateix Ajuntament. En l’aspecte jurídic l’advocada us pot ajudar en casos de crisis de parella, processos d'incapacitació, custòdia dels fills i tot tipus d’ orientació en temes de caire legal.

En l’àmbit psicològic es fa acompanyament en situacions de malestar emocional, fomentar i millorar les competències comunicatives, les habilitats socials i l'autoreconeixement...

La treballadora social realitza un treball comunitari donant suport a les associacions de dones, formació, prevenció i detecció de possibles situacions de violència masclista i coordinació amb la xarxa pública i privada del territori.

ANY NEGRE, AMB 15 MORTS A L'EBRE ALCALDIA (RAMON BRULL MELICH)

L

'any 2015 es recordarà a l'Ebre com un dels més tràgics a la xarxa viària del territori, un índex de mortalitat que els agents polítics i socials veuen inacceptable. Les protestes dels afectats per la situació es van reactivar al setembre, quan en dos greus accidents pràcticament seguits van morir quatre persones. Va ser en aquell moment quan es va subscriure el pacte del Perelló entre els alcaldes implicats, acord que ha acabat tenint el suport dels mandataris del nord de la demarcació, el denominat pacte de Berà.

Previsiblement, aquestes mobilitzacions, que han tingut el suport unànime de tot el territori, podrien tenir certa repercussió, ja que els alcaldes es reuniran de nou. Ara, la voluntat dels mandataris dels vuit pobles per on passa la carretera és forçar el futur govern espanyol a aplicar una solució efectiva a la carretera.

BIM Camarles | edició 2016

L’OBRA SOCIAL “LA CAIXA” I L'AJUNTAMENT DE CAMARLES SUMEN ESFORÇOS PER ATENDRE FAMÍLIES DEL MUNICIPI REGIDORIA SERVEIS SOCIALS (LLUISA ESMEL CARDONA)

L’Obra Social “la Caixa” ha fet una donació de 2.070 euros a la Regidoria de Serveis Socials de l'Ajuntament de Camarles. El passat 9 de març, la directora de "la Caixa" a Camarles, la regidora de Serveis Socials i l'alcalde de Camarles, van signar el conveni de col·laboració que oficialitza el donatiu.

Els diners es destinen a les necessitats bàsiques i derivades de l'habitatge (lloguer d'habitatge, rebuts de llum, d'aigua i per alimentació) de les famílies necessitades del municipi.

33

34

BIM Camarles | edici贸 2016

BIM Camarles | edició 2016

35

L'AJUNTAMENT DONA 1.500€ A LA FUNDACIÓ NOELIA

36

BIM Camarles | edició 2016

CAMARLES CELEBRA EL SEU CARNESTOLTES

COMISSIÓ ORGANITZADORA DEL CARNESTOLTES (C.O.C.)

B

envolguts veïns/es: s'han acabat els carnestoltes 2016. Nosaltres, els membres de la C.O.C volem fer una valoració d’aquesta experiència que hem viscut; el fet de dinamitzar una tradició que nosaltres vivim amb intensitat, alegria, goig i deliri. El camí no va ser gens fàcil, però no per això vam llençar la tovallola. Hem intentat sempre buscar la millor solució per a tots els imprevistos que ens han pogut sorgir, tant meteorològics com vandàlics i personals. Els meteorològics ja els sabem.

Els vandàlics, a falta de responsabilitat i coneixement per part d’unes persones, ens deixen entreveure la mancança d’ètica i civisme que hi ha a la nostra societat. I les personals, com molt bé diu el refrany “a palabras necias, oídos sordos”. Agraïm a totes les persones que van ser partícips d’aquesta festa que igualment es va desenvolupar amb total normalitat i a totes les disfresses, comparses i pijames que es van lluir durant el cap de setmana. Com no, donar unes gràcies molt grans a totes aquelles persones que van col·laborar amb

l’entrada solidària i que ens van permetre recaptar 395,12€ que aniran destinats a la Fundació Noelia. De cara a l’any vinent, tal i com hem fet en aquestos carnestoltes que hem passat, revisarem dia per dia, minut a minut i acte per acte tot el ventall d’activitats per a que siguin del gust i de l’aprofitament de tothom. Aprofitem aquestes línies per a, igual com ho vàrem nomenar el seu moment a l’enterrament de la sardina, invitar a tothom que tingui les mateixes inquietuds, i estimació pel carnestoltes i vulgui formar part de la Comissió que ens ho faci saber a la nostra pàgina oficial de Facebook, o a qualsevol dels membres per a que, passat l’estiu puguem comptar-hi. I diem adéu, no sense abans tornar a donar les gràcies als nostres col·laboradors especials: Zonart Fotografia, Ladis Ferré, instal·lacions Marti Fernández, Club de Twirling La Cava, al jurat i presentador d’enguany, als Quintos, a Mª Cinta Martínez per la tasca reial, i com no a l’Ajuntament de Camarles pel recolzament en tots els aspectes. Ens despedim fins l’any vinent, la C.O.C.

BIM Camarles | edici贸 2016

37

38

BIM Camarles | edició 2016

HISTÒRIA DE CAMARLES SIMÓN PONS AGRAMUNT (VEÍ DE CAMARLES)

Aquest article ha estat realitzat per Sr. Simón Pons Agramunt el 28 de febrer de 2014.

Des de la redacció del BIM els animem que col·laborin i ens expliquin les seves vivències a Camarles o Lligallos.

Y

o, Simón Pons Agramunt de 78 años de edad, en mi vida rutinaria paso casi todos los días por la Plaça dels Presidents y cuando miro el nuevo monolito que se ha instalado junto a la fuente, mi persona se revela a lo que estoy viendo.

Camarles, según nuestros dirigentes locales, no tiene historia. Han instalado un monolito sobre una base de mármol y con ello han enterrado nuestras raíces y las de nuestro pueblo.

La Boquera o Partida de Camarles como consta en los Registros de Tortosa, a parte de las dos torres emblemáticas, tenía unas cuantas masías habitadas, la mayoría por familias numerosas. Los hijos de estas familias al cumplir la mayoría de edad o cuando se casaban formaban su propio hogar en el pueblo, haciéndose casa, corral y patio, en unos terrenos que ni siquiera eran de su propiedad, lo empleaban con el consentimiento del Marqués o de su administrador, que era un cura, pagando al año o cuando se les solicitaba el importe correspondiente a los "censos" que ya después de la guerra civil se fueron redimiendo y se les dio la escritura de propiedad. Estas familias, con esfuerzo y

sacrificio, cuando llegó el cultivo del arroz, unos con carros volquetes "trabuc" otros con simples carretillas de la época fueron rellenado marismas y lagunas, comprando tierra para huerta y otros pequeños campos de arroz. .

Estas familias fueron las raíces de Camarles, historias que les estoy hablando de hace 150 años atrás.

Familias que montaron un molino de aceite familiar y que con el paso del tiempo prestaban sus servicios de molienda a otras familias del pueblo.

Payeses que cultivaban hortalizas y dos o tres veces por semana se desplazaban 20 o 30 kilómetros con sus carros a otros pueblos para vender sus productos.

Ya por el año 1930, hace 84 años, mis padres se compraron un camión dedicándose al transporte de abonos, arroz y hortalizas, incluso barricas de aceite de los industriales de Tortosa para los de Reus. Este camión fue requisado durante la guerra y nunca más se supo de él.

La fábrica de arroz que se construyó hace 90 años y dio vida a la población.

Las familias que empezaron hace ya 60 años a trabajar con tractores con ruedas neumáticas ya que hasta entonces eran totalmente de hierros con clavos o uñas para arraparse, luego vinieron las cosechadoras.

En el local del "Centro" nos hacían cine, el empresario Germán Martí y el operador Enrique Rollán, allá por los años 1940-1950.

En 1950 Ramón Bertomeu Queral construye un local de cine, todo platea, el más grande de la comarca.

Hay pequeños empresarios de la construcción que dan trabajo a muchos hombres de la población.

Almacenistas de verduras y transportistas que hace 50 años ya existían.

Los talleres de modistas que cosían por encargo y enseñaban a coser a muchas mujeres del pueblo.

El taller de confección de una pareja joven del pueblo que en 1956 trajeron a Carnarles dando trabajo a más de 100 mujeres de la comarca, y así un largo etc. Para mí esto también era "Industria", y también "Historia".

Desde hace más de 80 años,

y otros más recientes, han existido en Camarles tiendas de ultramarinos, comestibles y otras mercancías, entre otros "l'Estanc", "La Pepa", "Camisón", La Robera", "Paulita, "Perich", Magdalena Pallarés "Del Coto", etc..

Hace 70 años había también en Camarles pastores autónomos tanto de cabras como de ovejas y algunos de ellos tenían carnicería propia, como Juan Curto Verges "Lo Paulo", Rosa Subirats Salvadó "Panolio", Ramona Gilabert Domingo "Cabré", Juan Bertomeu Queral "La LLuenta" y otras carnicerías sin ganado como Juan Redó Sorribes y Juan Royo Queral, etc...

También estaban las panaderías de Lorenzo Bellés Serrano "Llorens" y Ramón Salvadó Gombau "Carbó".

También han existido en estos años tabernas, cafés, bares (La Parra, Maso lo Tremendo "Rata", La Davida, Govemador, Tochos, Chafarrabos, Lo Capadello, etc...)

Hace 40 años ya teníamos turismo extranjero y oferta para ello, disponíamos de electricistas, fontaneros, profesionales y tiendas de electrodomésticos. Para los trabajos en el campo han habido diferentes cuadrillas con sus respectivos "caps de colla" para realizar las tareas habituales de poda de árboles, plantaciones, limpiezas y recolecciones de cosechas tanto de hortalizas como de arroz, entre estos "caps de colla" estuvieron Ramón Escribá "lo Sec", José Espuny Pons "lo Puntono", José Mola Martí "lo Calvo", José Moreso "Cholla" (padre e hijo), Francisco Mola Navarro "lo Tarta", Francisco Bertomeu "Fabó", José Espuny del Lligallo, Ramón Gimeno Vega "lo Barber", Francisco y Carlos Ferrando Curto "los Botoners", Isidro Curto Guard e hijo, Eduardo Bertomeu Guard "Duardo", etc...

Igualmente en la postguerra surgieron empresas para el embalaje de paja de arroz dirigidas por los señores José Caballé Vallés "Pata" y José Rué Martí "Pepe de chacaldo".

Estas balas de paja que se producían en gran cantidad se transportaban en carros hasta el muelle de la estación Renfe, apilandolas para después cargar trenes enteros hasta que se construyó la fábrica de Celulosa de Levante frente al de "tona" y entonces el transporte ya

BIM Camarles | edició 2016

se desvió hacia esta industria.

Asimismo estaba el acarreo de orujo producido en la molturación de las aceitunas en los molinos de Cugat, Pio, Daniel, Camisón, Torretes, que atravesando Tortosa se cruzaba el Ebro por el Puente del Estado, con el inconveniente de encontrarse la subida tan pronunciada del puente, y una vez en Ferrerías se descargaba en las empresas del sector Homedes o Aragonés que después pasaron a llamarse Orujosa y Orbesa.

El señor José Camisón Bonet, que además de poseer una tienda de comestibles, construyó un molino de aceite y que compraba las aceitunas a los agricultores, también comercializaba con las cosechas de cebollas dando trabajo a muchas mujeres, y ofreciendo un servicio de venta de abonos para los payeses.

Los herreros Gervasio Comes y sus hijos Agustín y Gervasio,Salvador Gaya y sus hijos Salvador y Norberto, el herrador Juan Miralles "lo Bou". Los carpinteros Ramón Pagá, Germán Sebastiá, José Cid "Tochos", José Rodríguez Falcó, etc....

La finca de la Granadella que daba miles de peonadas al año entre hombres y mujeres. Y así, con el esfuerzo de todos, se fue creando el pueblo.

En 1925 se construye el actual conjunto de el "Centro", Sociedad Cultural y Recreativa en la que se formó una banda de música y un buen equipo de futbol, creando también una sala de lectura, a pesar de que había muchos adolescentes que no asistían a la escuela por vivir en masías alejadas de la población o por tener que ayudar en los trabajos de casa.

Antes de la guerra hubo buenos maestros, ya que los que asistían entonces a la escuela, he podido comprobar que estuvieron bien instruidos y la buena caligrafía y ortografía que han tenido todo esto para mi es cultura y también Historia.

En cuanto a alcaldes, quizás para el actual consistorio no tengan importancia porque según ellos eran nombrados a dedo, pero quizás no saben que 90 años atrás no teníamos ni alcalde pedáneo propio ya que dependíamos del alcalde pedáneo de Hostal dels Alls.

Desde que tuvimos pedanía propia,

hubo alcaldes liberales, monárquicos y republicanos. Estos señores eran los representantes del Ayuntamiento de Tortosa en Camarles, pero también eran los representantes de los vecinos de Camarles en el Ayuntamiento de Tortosa y querían y defendían lo que era bueno para el pueblo. Estos alcaldes que no cobraban ni un duro, aparte de solucionar los problemas de la ciudadanía, hacían de sociólogos y de asesores de Jueces de Paz y hasta de Juez ejecutor ya que si había algún joven o no tan joven que se salía de la senda haciendo gamberradas, siempre había una azada y un capazo disponible para arreglar los baches de las calles o de la carretera que va a la Torra y la iglesia, normalmente en fiestas y domingos en que la gente transitaba para ir a misa, y si había algún difunto en el pueblo entre los vecinos y no disponían de carro y caballería, el alcalde que tuviese lo ponía a disposición de la familia del difunto, para trasladarlo al cementerio de la Ermita de I'Aldea o a San Lázaro en Tortosa.

En las fiestas mayores de la población se hacía una colecta cantando la rondalla por las calles y en

39

los cafés para cubrir los gastos de la orquesta, o para dar los premios en las competiciones que se hacían. En muchas ocasiones el alcalde pagaba de su bolsillo la estancia de los Flarets de Santa Barbara (dolçaina) en la posada de La Parra, propiedad de José Melich Pons e Irene Blanch.

Estos son los alcaldes no reconocidos en historia.

Los actuales dirigentes, en este monolito, han empezado la casa por el tejado y hubieran demostrado más humildad y reconocimiento a los que han vivido y formado parte de la historia de Camarles antes de 1978 de las que existen.

Si les interesa les puedo dar más de 300 apodos de todas aquellas familias que han formado parte de Camarles y han creado sus raíces aquí y por tanto son historia de Camarles y en mi modesto pensar creo que merecen un reconocimiento en este monolito.

De los nombres que constan en este monolito no sobra nadie, pero falta el reconocimiento a muchos otros.......

40

BIM Camarles | edició 2016

ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA

CELEBRADA PEL PLE DE L’EXCM. AJUNTAMENT DE CAMARLES. Número de la sessió : 9/2015 Data: 9-10-2015 Hora d’inici: 19:00 hores Hora finalització: 20:00 hores Lloc: Ajuntament de Camarles Sala d’actes.

ASSISTENTS President: En Ramón Brull Melich Regidors: Na Sandra Zaragoza Vallés Na Maria Lluïsa Esmel Cardona En Elies Bonet Cervera En Jordi Bonet Curto Na Bàrbara Curto Camisón En Josep Antoni Navarro Serra En Llorenç Also Gas Na Joana Fortuño Aguiló Na Laura Bonet Iborra En Estanislau Martínez Puig Secretaria: Na Teresa Roca Castell 01.- Aprovació acta anterior de data 1 de setembre de 2015 Seguidament per secretaria es dona compte de les actes de data 2 i 9 de juliol que són aprovades, amb les següents matitzacions: L’alcalde manifesta que quan a l’acta es diu “Intervingué l’Alcalde per a dir, que els temes sentimentals es deuen deixar de banda i estar a la realitat dels fets” Deu d’entendre’s com que l’equip de govern comparteix els sentiments vers al patrimoni dels nostres avantpassats, si bé no es poden obviar els informes favorables dels tècnics vers l’enderrocament.

Intervingué el regidor Sr. Bonet ( PSCCP), per a posar de manifest que en les darreres actes no apareixia el seu nom com assistent a la sessió, considerant que possiblement fos algun problema informàtic, però que es subsanes el més aviat possible.

El grup municipal d’ERC, segons l’acta del 1/09/2015, presentà un escrit explicatiu referent als pactes de govern del dia de la constitució de l’ajuntament, a incloure’s dintre de l’apartat de proposicions urgents.

02.- Aprovació Moció en relació al projecte “ Autovia Castelló –Hospitalet de l’Infant. Carretera N-340, tram La Jana-Hospitalet.

Amb data 15 d'octubre de 2003 es va aprovar provisionalment per la Direcció General de Carreteres l'estudi informatiu de clau EI.1-I-143 "Autovia Castelló - l'Hospitalet de l'Infant", sent publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat el dia 1 de novembre del mateix any per al corresponent tràmit d'informació pública.

Aquesta informació pública ho era també als efectes mediambientals esta-

blerts en el procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

A l’abril del 2005 el Govern de la Generalitat, els ajuntaments del territori, i tots els partits amb representació parlamentària a les Terres de l’Ebre, varen consensuar un acord per fixar el traçat de l’A7 al seu pas pel territori ebrenc, i demanar l’impuls de la seva construcció amb la màxima celeritat.

El Butlletí Oficial de l'Estat de data 22 de setembre de 2005 publica el l'aprovació provisional per la Direcció General de Carreteres per Resolució de 18 d'agost de 2005, l'estudi informatiu i estudi d'impacte ambiental, clau EI.1-I-143 "Autovia A-7. Tram: Castelló - l'Hospitalet de l'Infant. Subtram: La Jana - El Perelló.

Un nou estudi informatiu i estudi d'impacte ambiental del projecte: "Autovia A-7. Tram: Castelló - l'Hospitalet de l'Infant. Subtram: La Jana - El Perelló " va ser sotmès al tràmit d'informació pública d'acord amb la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat d'1 d'octubre del 2007.

Basant les al·legacions presentades, per part de la Demarcació de Carreteres de l'Estat a la Comunitat Valenciana es comunica (març de 2009) que han procedit a estudiar un possible traçat de la futura A-7 com a alternativa a la proposta de duplicació de la carretera actual N-340.

Ja que de la informació pública de l'Estudi abans esmentat va resultar la necessitat de modificar l'alternativa seleccionada a l'entorn del Perelló es va realitzar un nou estudi ambiental sobre la mateixa, recollit en el document "INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA A L'ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL".

En el Butlletí Oficial de l'Estat de data 6 de juliol de 2010 es publica l'anunci de la Demarcació de Carreteres de l'Estat a la Comunitat Valenciana sobre aprovació provisional de l'estudi d'impacte ambiental de la solució recomanada per l'autovia: Castelló - l'Hospitalet de l'Infant. Subtram: La Jana - El Perelló. Clau: EI.1-E-143.A. En el Butlletí Oficial de l'Estat de data 6 d'agost de 2013 es publica la Resolució de 23 de juliol de 2013, de la Secretaria d'Estat de Medi Ambient, per la qual es formula declaració d'impacte ambiental del projecte Autovia A-7, tram CastellóL'Hospitalet de l'Infant, subtram del Perelló-L'Hospitalet de l'Infant, Tarragona.

Per Resolució d'1 d'abril de 2014 la Ministra de Foment va resoldre aprovar l'expedient d'Informació Oficial i Pública i definitivament l'Estudi Informatiu "Autovia A-7, tram Castelló-L'Hospitalet de l'Infant, subtram del Perelló-L'Hospitalet de l'Infant ". Clau: EI.1-E-0143.B. En data 19 de novembre de 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar per una àmplia majoria una moció que instava al Ministeri de Foment a respectar l’acord del 2005, a executar les obres de l’A7 de forma immediata i establir la gratuïtat de l’AP7 per al trànsit intern de la

PLENS mateixa al seu pas per les Terres de l’Ebre.

Durant els últims anys, alcaldes de les Terres de l’Ebre han mantingut reunions amb diferents responsables del Ministeri de Foment, per tal d’impulsar la construcció immediata de la A7.

Els pressupostos de l'Estat per a 2016 confirmen la intenció del Ministeri de Foment de no seguir endavant amb el projecte, cosa que resulta escandalós. La carretera N-340 és la via de major sinistralitat de Catalunya. Al seu pas pel Baix Ebre i el Montsià compta amb una intensitat mitjana diària que supera àmpliament els 15.000 vehicles, dels quals una quarta part són pesats. Els accidents greus, la majoria mortals, es reprodueixen amb massa freqüència, els dos últims, en què han mort quatre persones tot just fa pocs dies, però segueixen sense construir l’A7.

Els ajuntaments venim exigint solucions des de fa temps, mentre, és necessari adoptar mesures provisionals desviant obligatòriament els vehicles pesants per l'AP-7 amb les corresponents bonificacions, mesura que sens dubte reduiria la sinistralitat de manera substancial.

A més del primer i principal objectiu de reduir la xifra d'accidents, cal tenir en compte el factor econòmic. El criteri de l'Estat de deixar aquesta infraestructura inacabada no és eficient ni raonable ja que no trobem amb extensos trams ja desdoblats i altres més petits que queden per desdoblar, amb la qual cosa és impossible obtenir el rendiment inicialment previst.

Per tot això, el Ple municipal per unanimitat ACORDA 1-Sol·licitar al Ministeri de Foment que es reprenguin els tràmits per a la redacció i execució dels projectes d’AUTOVIA L'HOSPITALET DE L'INFANT –EL PERELLÓ i EL PERELLÓ - LA JANA. 2-Que amb efectes immediats s'adoptin mesures provisionals per desviar obligatòriament els vehicles pesants per AP-7, des de Alcanar/Ulldecona fins a l’Hospitalet de l’Infant i que se apliquin a aquests vehicles les mateixes bonificacions que s’estan aplicant a la CN-2 a la província de Girona.

3-Que amb caràcter immediat i provisional, al trànsit intern per la AP7 des de Alcanar/Ulldecona fins a l’Hospitalet de l’Infant, sigui gratuït, fins la finalització de les obres de la A-7.

4-Remetre els presents acords

BIM Camarles | edició 2016

al Ministeri de Foment, a les Corts Espanyoles, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat i al Parlament de Catalunya.

En el torn d’explicació de vot intervingué en primer lloc l’alcalde per a posar de manifest que aquesta moció es la que de manera consensuada s’ha remès a tots els alcaldes afectats per a la seva aprovació pels plenaris de cada ajuntament i desprès tramesa als organismes adients.

Afegeix que per a representar al territori s’ha triat a tres alcaldes: el de Tortosa, Perelló i el de Camarles, com a interlocutors davant de la Generalitat i l’Estat, als efectes de donar una visió d’unitat total per part del territori.

En el torn d’explicació de vot intervingué el Sr. Navarro ( ERC), per a matitzar, que si bé el seu grup aprova la moció, voldria afegir que ja fa temps que el grup d’ERC va presentar una moció pareguda en el sentit d’apostar per l’ampliació d’un carril per banda i la gratuïtat de la Autopista AP-7, en lloc de construir una nova Autovia.

03.- Moció de suport al President Mas, l’Exvicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau amb motiu e la seva imputació per l’organització el 9N. El 9 de novembre de 2014, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, 2.344.828 catalans i catalanes vàrem acudir a les urnes en una procés participatiu protagonitzat pel civisme i la democràcia.

La resposta de l’Estat espanyol, a través de la Fiscalia General de l’Estat, va ser querellar-se contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau.

El 29 de setembre de 2015, només dos dies després de les eleccions al Parlament, tots tres han rebut la imputació del TSJC per l’organització del 9N i han estat citats a declarar el dia 13 d’octubre en el cas de les conselleres, i el president Mas el dia 15, quan es commemora el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys.

Se’ls acusa de quatre presumptes delictes: desobediència, obstrucció a la justícia o usurpació de funcions, prevaricació administrativa i malversació; amb unes possibles penes que van des de la inhabilitació fins a la presó.

Aquests fets configuren un episodi extremadament greu en termes polítics i democràtics, sense precedents a l’Europa del segle XXI. El dia 13 hi va haver mostres de suport a les persones imputades per haver complert amb el mandat democràtic sorgit de les urnes convocats per l’ACM, conjuntament amb l’Associació de Municipis per la Independència, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Òmnium Cultural, i fent-nos

corresponsables de la celebració de la consulta del 9N. En una situació inèdita, el mateix dia 13 el TSJC va emetre un comunicat sobre els actes de suport en què manifestava que són "un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial".

Per tot això el l Ple de l’ajuntament de Camarles per unanimitat ACORDA Primer.- Expressar el nostre suport al president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, encausats per haver posat les urnes al procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014.

Segon.- Denunciar l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra representants electes per impulsar processos democràtics.

Tercer.- Denunciar la judicialització a la qual s'ha vist sotmès el procés polític que es viu a Catalunya des del primer moment. A diferència de casos com l'escocès, en què la resposta a un conflicte polític ha estat política, l'Estat espanyol ha respost únicament amb amenaces i tribunals a qualsevol intent de consultar els catalans i catalanes sobre el futur polític del país.

Quart.- Considerar que el comunicat del TSJC és inacceptable, tant per l’intent de coaccionar el lliure dret a manifestació de la ciutadania com per les afirmacions inexactes sobre els objectius i els convocants de les concentracions.

Cinquè.- Reiterar que el dret a manifestació és irrenunciable i imprescindible per al bon funcionament de qualsevol societat democràtica. Un dret que a les concentracions dels passats dies 13 i 15 d’octubre es va exercir, com sempre, de manera cívica i pacífica.

Sisè.- Refermar el compromís d’aquesta corporació local amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.

Setè.- Enviar aquest acord al president de la Generalitat, al president del Govern Espanyol, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a les entitats del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i fer-lo públic a través dels mitjans de comunicació.

04.- Proposicions Urgents En aquest punt el grup municipal d’ERC presentà el document que a continuació es transcriu, per a explicar com van anar les conversacions per a poder formar els pactes de Govern després de les Eleccions Locals: “Tal i com es va acordar en la sessió extraordinària el ple 8/2015 en data 1/09/15, el grup municipal d’ERC presentem la nostra postura respecte als

41

pactes de govern del dia de la constitució del Consistori, ja que en el seu moment i donat que no se’ns va donar el torn de paraula, no vam tenir l’ocasió d’expressar.

Pel que fa al Partit Socialista (CP) , ERC Camarles i Lligallos ens vàrem veure amb l’obligació ètica de no oferir-los-hi cap possible pacte de govern. Després d’analitzar els resultats, arribem a la conclusió de què el poble de cap manera vol que continuïn dins l’ajuntament, sent l’última força i havent perdut una quantitat molt important de vots. Un altre fet a tenir en compte són les falsedats, injúries i calúmnies fetes durant el període de campanya contra les persones integrants de la nostra llista.

Pel que fa a Convergència de Camarles i Lligallos, el plantejament va ser diferent.

Aquí, si que enteníem que el poble hagués vist bé un pacte de col·laboració entre les dues forces, i així ho vam fer. Durant alguns dies de negociació, vàrem oferir a la seva candidata varies Regidories, formar part de la Junta de Govern Local i la tinença d’alcaldia treballant junts pel poble i aportant les idees que cregueren oportunes. La seva resposta va ser clara i rotunda, el seu interès era ser alcaldessa durant almenys 1 any i mig.

ERC Camarles i Lligallos ens hi vam negar de primera hora, no considerem que l’Alcaldia de Camarles sigui un joc de cromos que es pugen anar repartint, el municipi és molt més important que els afanys de protagonismes personals”.

Intervingué l’alcalde per a dir que tot aquest tema li sorprèn moltíssim , que surt a totes les actes dels plens municipals,i que ja s’arrossega de fa molt de temps .

En aquest moment de la sessió i donada la transcendència del tema des de l’equip de govern també es va insistir en donar la seva versió .

Intervingué Secretaria per a dir que atès que es tracta d’un tema molt important, i que pot comportar una possible interpretació errònia per part de la fedatària pública, que té que redactar l’acta de la sessió, suggereix que qualsevol replica a l’escrit presentat pel grup d’ERC, es faci presentant un altre de l’equip de govern ( CIU-PSC) que també es recollirà en un proper ple municipal.

05.-Informes e l’Alcaldia.

Seguidament l’Alcalde informà de la reunió mantinguda a la Delegació del Govern a Tortosa pel tema de les carreteres, a la reunió han assistit la Directora de Trànsit, el Cap dels Mossos, el Delegat del Govern i els tres Alcaldes designats per a representar al territori Tortosa, Perelló i Camarles.

S’ha parlat dels problemes que suposen els cons a la carretera, més problemes que beneficis, ja que cada dos per tres es tomben i representen un perill, garantint que ja no es col•locaran més.

La Generalitat recolza la postura del

42

BIM Camarles | edició 2016

territori vers la carretera, manifestant que en altres carreteres similars a la N-340 el trànsit de camions està entre un 8 i un 10%, mentre que al Delta el trànsit es de un 32% molt per damunt de la mitjana.

L’alcalde manifesta que es continuarà treballant conjuntament i pressionant a Foment per a que els camions es deriven cap a la Autopista.

Intervingué el regidor Sr. Also Gas (ERC) per a dir que a nivell de territori es un SI a l’Autovia , però a nivell de municipi creu que no es lo millor per al poble ja que aquesta infraestructura viària el parteix i fracciona totalment, per tant per al bé general SI a la Autovia, però per al bé local i municipal No a l’Autovia.

L’Alcalde informà de l’escrit rebut per part del AMI referent als actes de suport del món local a les imputacions de les autoritats catalanes que van fer possible la votació del 9N. Entre els actes destaquen una concentració a la plaça de la Vila el 13 d’octubre a les 19:30 hores, en la que es donarà lectura al manifest” el pacte nacional pel dret a decidir”, acte al qual tots els regidors esteu invitats. També hi haurà el dia 15 d’octubre una concentració dels càrrecs electes a Barcelona davant del TSJC per donar suport al president de la Generalitat.

06.- Precs i Preguntes.

En aquest punt l’Alcalde, abans de tot , va voler felicitar al Sr. Jose Antonio Navarro Serra, per haver estat nomenat a la Presidència del Viver d’Empreses, així com a la Sra .Sandra Zaragoza Vallés pel seu nomenament com a Consellera del mateix.

En el torn de precs i preguntes intervingué el regidor Navarro Serra ( ERC), per a dir que el dia 12 de juny de 2015, va demanar una informació que encara no se li ha donat, Registre d’Entrada 511.

Pensa que quan no es dona aquesta informació es que hi ha alguna cosa que amagar. Tot surt d’un Ban per a donar feina a la gent, aprofitant moments d’eleccions i de campanya electoral.

Afegeix que té suspites de que podríem estar davant de tràfic d’influències i a lo millor de possible prevaricació, i si això es confirmés comportaria la dimissió de l’alcalde.

Intervingué l’Alcalde, en primer lloc per a dir, que l’escrit tindrà contesta i que quan parla de delictes com el de tràfic d’influències així com el de prevaricació vagi en compte a qui es dirigeix, ja que quan això va succeir , ell no era Alcalde, tan sols era un regidor del grup del PSC. El SR. Navarro Serra recordà que aprofitant motius electorals en aquells moments,també es va acusar al seu dia al grup d’ERC per que presumptament alguns membres de la Comissió de festes del Lligallos i afins polítics d’ERC havien cremat una bandera del municipi.

Intervingué l’Alcalde per a recordar, que al respecte del tema de la crema

de la Bandera, es va votar una moció de rebuig a l’any 2013, subscrita per tots els grups municipals , demanant que la Comissió de Festes dels Lligallos presentés les seves disculpes públicament a tots els veïns de Camarles i Lligallos , renúncia que encara no s’ha produït.

Intervingué la regidora Sra. Esmel ( PSC-CP), al respecte del tema de la crema de la bandera, per aclarir que la persona que va parlar als mitins va ser ella i no l’alcalde.

En cap moment vaig dir que algú del grup d’ERC havia cremat una bandera. El que vaig fer va ser ficar un exemple dient: ”Si tots els aquí present tinguéssim la oportunitat de votar a un directiu del FC. Barcelona, votaríem a n’aquell directiu que va participar en l’acte de la crema de la bandera del Barça ? Això es el que està succeint en el tema de la crema de la nostra bandera amb un membre del grup municipal d’ERC”.

Intervingué la regidora d’ERC Sra. Joana Fortuño Aguiló, per a dir que com a membre de la comissió de festes d’aquell any si que estava present quan la bandera es cremava, preguntant- se que tenia que fer anar a per un poal d’aigua ?.

Intervingué el regidor Sr. Bonet ( PSCCP) per a dir que llavors la regidora Sra. Fortuño Aguiló reconeixia la seva presència en l’acte de la crema de la bandera.

Intervingué la Sra. Zaragoza ( CIU), per a contestar a la Sra. Fortuño Aguiló que la seva obligació com a regidora de l’ajuntament de Camarles hagués estat la de reaccionar davant d’aquests fets tant reprobables.

El Sr. Navarro Serra dirigint-se a la regidora Sra. Zaragoza ( CIU) li preguntà, per què encara no s’havia dut a terme la auditoria i perquè respecte al procés independentista, com a membres del AMI ,no es veia al municipi entrades i sortides de la població cap símbol o banderes amb anhels independentistes?

Intervingué la regidora Sra Zaragoza per a contestar al Sr. Navarro, en el sentit de dir que respecte als cartells a les entrades i sortides del municipi, s’ha demanat pressupost, que el cost aproximat es de 100 Euros + Iva , que Joel es la persona encarregada del tema i que aviat es col·locaran.

Respecte al tema del procés, manifesta que es participa en tot, i li pregunta al regidor Sr. Navarro en que no l’afavorim?

I en que hem fallat?

Contestà el regidor Sr. Navarro ( ERC) dient que ja fa anys que estem adherits a l’AMI i que es el primer document que veiem i del qual se’n assabenta al Ple. Contestà la regidora Sra. Zaragoza dient que era la primera circular que rebia l’actual equip de govern, si bé no entén com es pot dir que l’equip de govern no afavorim el procés, quan el dia de la” Flama del Canigó”, vostès no van personar-se ni van participar en cap acte.

Allí tant sols estàvem el representants de

CIU I PSC, que vam ser els únics que vam participar i van anar a tots els actes als quals se’ns va requerir.

Respecte al tema de la auditoria, posar de manifest que es mantenen contactes amb empreses consultores a l’efecte però en primer lloc tenim que saber quines despeses comportarà fer l’auditoria per a incloure la partida corresponent als propers pressupostos municipals, independentment de que la licitació sigui procediment negociat o contracte menor .

Aprofitant el tema del pressupost municipal la regidora d’Hisenda tornà a recordar al grup d’ERC, que espera les seves propostes per a l’avantprojecte de pressupost 2016.

El regidor Sr. Navarro Serra (ERC) prega a l’Alcalde tingui present el tema dels indicadors a la carretera cap a Deltebre,i que d’una vegada aparegui el nom de Camarles com a municipi.

Contestant l’alcalde que es cert, que demanarà que la Policia Local faci un informe de vialitat i es trametrà a la Diputació.

El representant d’ERC, també preguntà a l’Alcalde, en que s’havien gastat els 106.000 euros de l’àrid reciclat?.

Intervenint Secretaria per a dir que s’havien gastat en camins municipals i que l’obra l’havia fet Contregisa.

El representant del grup municipal d’ERC, també va preguntar que al Lligallo manquen faroles per instal·lar, la pregunta es: qui les fica i en quin lloc es col·loquen?

Intervingué l’alcalde per a dir que avui havia rebut el pressupost de la instal·lació.

Hi han sis postes i i tot anirà a càrrec dels pressupostos del 2016.

No havent-hi més assumptes a tractar, l’alcalde, aixecà la sessió a les vint hores.

ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’EXCM. AJUNTAMENT DE CAMARLES. Número de la sessió : 10/ 2015 Data: 23-11-2015 Hora d’inici: 13:00 hores Hora finalització: 13:45 hores Lloc: Ajuntament de Camarles Sala d’actes.

ASSISTENTS President: En Ramón Brull Melich Regidors: Na Sandra Zaragoza Vallés Na Maria Lluïsa Esmel Cardona En Elies Bonet Cervera En Jordi Bonet Curto Na Bàrbara Curto Camisón En Josep Antoni Navarro Serra En Llorenç Also Gas Na Laura Bonet Iborra En Estanislau Martínez Puig

BIM Camarles | edició 2016

Secretaria: Na Teresa Roca Castell Va excusar la seva assistència la regidora Na Joana Fortuño Aguiló (ERC) 01.- Aprovació acta anterior de data 9 d’octubre de 2015 Seguidament per secretaria es dona compte de l’acta de data 9 d’octubre que es aprovada pels sis vots dels grups de PSC-CP i CIU i els 4 en contra del grup d’ERC El representant d’ERC ,SR. Navarro manifesta que el vot del seu grup es en contra si no es recullen les següents matitzacions: Quan a l’acta es recull el següent “l’Alcalde per a dir, que els temes sentimentals es deuen deixar de banda i estar a la realitat dels fets” Deu d’entendre’s com que l’equip de govern comparteix els sentiments vers al patrimoni dels nostres avantpassats, si bé no es poden obviar els informes favorables dels tècnics vers l’enderrocament” Deu d’afegir-se que es tracta del tema de l’enderrocament de l’hostal de la Venta Nova.

Quan intervé l’alcalde per a parlar del tema de la crema bandera, i es cita la moció de rebuig votada per tots els grups municipals, afegeix que això ho va dir ell , si bé l’Alcalde ho va tornar a recordar.

Continuant amb el tema de la crema de la bandera, va matitzar la intervenció de la regidora Sra Fortuño Aguilo ( ERC) , afegint que a l’acta el que devia constar era el següent que “ella estava present a la Festa, com també hi era la regidora Tere Aixendri “, però no en l’acte de la crema. “.

Per últim el Sr. Navarro, quan es parla dels indicadors a la carretera de Deltebre, el que volia dir es que quedés clar per a la gent, per a on s’anava cap a Camarles, com a municipi.

El Sr. Navarro tampoc està d’acord, en les següents paraules “ anhels independentistes” quan es parla de que respecte al procés independentista no es veia cap símbol o banderes a les entrades i sortides del municipi.

02.- Sorteig membres taules electorals, Eleccions Generals 20 de desembre de 2015 A fi de donar compliment amb allò que s'indica en els articles 25 i 26.4 de la vigent Llei Orgànica 5/1985, del règim electoral general, una vegada complertes totes les formalitats legals establertes, es procedeix al sorteig públic per a la formació de la mesa electoral que es constituirà el dia 27/09/2015, per a les eleccions convocades mitjançant Reial Decret 100/2004, resultant les persones que s'expressen i per als càrrecs que es detallen.

Per la protecció de dades aquesta

informació sols està disponible a l'Ajuntament de Camarles.

Segon. Comunicar aquest acord a la Junta Electoral de Zona, mitjançant certificat acreditatiu del mateix.

03.- Aprovació Festa de la Segregació 2015 A continuació l’alcaldia va donar compte de la necessitat de tornar a presentar l’expedient de les festes de la segregació davant de la Generalitat , en base a la Llei 34/2010 de l’1 d’octubre de regulació de les festes tradicionals amb bous, .

Per tot el qual el Ple municipal per unanimitat ACORDA: 1r. Aprovar la celebració de les festes tradicionals amb bous amb motiu de la festa o festes que s’especifiquen.

2n. Aprovar el programa d’espectacles taurins següent.

Programa d’espectacles taurins de les Festes de Segregació 2015 Mitjans que s’utilitzaran en la modalitat de bou capllaçat per fer difusió del recorregut -Publicació del recorregut en el Butlleti d'Informació Municipal (BIM) de desembre.

-Repartiment d'avisos per part de la Policia Local, als vehicles estacionats en els carrers del recorregut, indicant horari i recorregut del bou capllaçat.

-Col·locació de senyals de prohibició d'estacionament en els carrers afectats, avisant de la celebració del bou capllaçat, horari i recorregut.

-Realització de Bands recordant horaris i recorreguts del bou capllaçat.

04.-Incorporar dintre de la nomenclatura de la comissió informativa de Joventut, Fires i Festes, la de Governació.

Als efectes de poder incloure els assumptes de Governació, el Ple municipal per unanimitat acorda: Incorporar dintre de la nomenclatura de la Comissió Informativa de Joventut, Fires i Festes la de Governació.

05.- Aprovació mocions del grup municipal d’ERC: a) Moció de suport a la creació de la prestació <<Garantia +55>>, proposta impulsada per la UGT de Catalunya.

Atès el context de massiva desocupació en que ens trobem on el 19,6% de la població activa major de 55 anys es troba a l’atur, amb escasses perspectives de recuperació d’una activitat laboral amb garanties després de perdre el lloc de treball, amb menys capacitat per a modificar les seves trajectòries laborals i empentats a un retir avançat del mercat de treball, és essencial que hi hagi una major vinculació entre les polítiques

43

d’ocupació i les de protecció per desocupació.

Donat que el col·lectiu de persones desocupades de més de 55 anys és més vulnerable a caure a l’atur de molt llarga durada, composen el 54,2% del total d’atur de molt llarga durada, és evident que en poc temps gran part d’aquest col•lectiu passaran d’un nivell de protecció contributiu a un d’assistencial, en el millor dels casos, i deixaran de cotitzar a efectes d’una futura possible pensió de jubilació, excepte els que tinguin dret a rebre el subsidi de majors de 55 anys que cotitzaran tan sols per la base mínima de cotització.

Ja que les darreres reformes normatives relatives a la percepció de subsidis per desocupació, a partir dels Reials Decret-Llei 20/20012 i 5/2013, s’han dirigit en reduir la intensitat de la protecció elevant l’edat de les persones beneficiàries del subsidi de majors de 52 anys a 55, passant a computar els ingressos de tota la unitat familiar per accedir-hi, limitant el temps durant el que es pot cobrar i reduint la cotització per jubilació del subsidi de majors de 55 anys, què és l’unic subsidi que cotitza, del 125% de la base mínima de cotització al 100%, podem suposar una altra ràpida reducció de la cobertura de la protecció per desocupació en els majors de 55 anys.

També és una realitat que les darreres reformes en la protecció per desocupació ha prioritzat la suficiència econòmica del sistema de prestacions per desocupació, entenem que s’ha deixat sense protegir adequadament a les persones majors de 55, i fins i tot de més de 45 anys, desatenent a tot un col•lectiu que pot quedar fins i tot fora del sistema de protecció o deixar-les als marges dels sistemes assistencials i empènyer-les a futures pensions de jubilació per sota de mínims, fins i tot després de llargues carreres de cotització.

Constatem que aquestes reformes han trencat el trànsit cap a la jubilació d’aquelles persones que són expulsades del mercat de treball en edats pròximes a la jubilació, limitant les estratègies d’accés a una pensió de jubilació més avantatjosa en funció de les trajectòries laborals personals i possibilitats individuals.

Constatem que aquests fets afecten directament en les rendes actuals d’aquest col·lectiu de persones que en moltes ocasions tenen encara càrregues familiars, acabant la seva vida activa cobrant, si compleix requisits, un subsidi de 426 euros mensuals. Però que també afecta als seus futurs drets de jubilació i a la quantia d’aquesta, doncs els anys en desocupació en un context on s’ha augmentat l’edat ordinària de jubilació els penalitzarà durament, ja sigui o perquè augmentaran proporcionalment els anys de cotització mínima per al càlcul de la base reguladora de pensió, o perquè hi hauran més llacunes de cotització que s’ompliran fins i tot amb la meitat de les bases mínimes de cotització, o per-

44

BIM Camarles | edició 2016

què se’ls aplicarà coeficients reductors de pensió perquè hauran d’anticipar les seves jubilacions.

Gairebé 8 de cada 10 persones a l’atur de més de 55 anys o bé cobren un subsidi de més de 426 euros mensuals, o bé reben la renda mínima d’inserció o algun altre ajut econòmic, o bé no cobren res, entenem que aquest col·lectiu és molt més vulnerable a patir la pobresa i l’exclusió social Aquest que col·lectiu voreja l’edat de jubilació, entenem que és especialment important que es prioritzin actuacions que reforcin la seva contribuïtat al sistema de la Seguretat Social per tal que se’ls asseguri unes pensions dignes.

Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents ACORDS PRIMER. Donar suport a la proposta impulsada per la UGT de Catalunya, anomenada <<Garantia +55>> i que significa: 1)Crear la prestació "Garantía +55" per a les persones de més de 55 anys que es trobin en situació de desocupació, tinguin cotitzats un mínim de 15 anys i hagin exhaurit la prestació per desocupació contributiva. Aquesta prestació serà una proposta integral i que contempla: a) Una prestació econòmica igual al SMI vigent b) el manteniment d’entre un 90 i el 100% del còmput de les bases de cotització en la mateixa quantia que la darrera prestació contributiva per desocupació durant la percepció d’aquesta prestació, a efectes del càlcul de les prestacions de Seguretat Social per IP, mort i supervivència i jubilació.

2)Apostar per un SMI de 1.000 euros que ens apropi als estàndards dictats per la Carta Social Europea.

3)Afrontar la gran complexitat i fragmentació dels diferents sistemes de protecció. Cal simplificar i racionalitzar l’actual sistema de prestacions, i cal fer-ho amb la col·laboració de l’administració central. En conseqüència, abordar i millorar les inequitats de les prestacions, i assegurar la compatibilitat de les prestacions econòmiques amb altres rendes (salarials o no).

4)Finalitzar amb l’estigmatització de les persones desocupades en general i, concretament, de les majors de 55 anys.

Només d’aquesta manera podrem millorar l’ocupabilitat d’aquestes persones.

5)Analitzar l’eficiència dels programes d’inserció i apostar per accions d’inserció i de formació amb continguts reals.

SEGON. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a la UGT de Catalunya.

Moció que va ser aprovada per unanimitat , i a la que els grups de PSC-CIU es van adherir. b)Moció del 75è aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys i Jover.

Justícia Universal i Memòria Històrica.

El dia 15 d’octubre es commemora el 75è aniversari de l’assassinat del molt honorable Lluís Companys i Jover, qui fou condemnat a mort per les autoritats franquistes en l’única sentència d’aquest tipus a un president d'una nació democràticament escollit a la història d’Europa, sentència que continua encara sense declarar-se nul·la per part de l’Estat Espanyol.

Fins a dia d’avui, la llei es limita a declarar injustes les sentències, per la il·legitimitat dels tribunals, mitjançant un certificat de reparació i de reconeixement que no té cap valor jurídic, i no declara les resolucions judicials nul·les de ple dret per il·legals, motiu pel qual el Ministeri de Justícia es nega a certificar-les. En aquest sentit la Llei 52/2007 de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, no ha servit de res per anul·lar els judicis sumaríssims dictats pels tribunals militars, entre ells el que condemnava el President Companys.

D’aquesta manera, el Fiscal General de l’Estat considerà el 2010 no procedent el recurs de revisió instat per la Generalitat per obtenir l’anul·lació de la sentència dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona de 1939 i de la sentència dictada pel Consell de Guerra d’Oficials Generals del 1940, que va condemnar a pena de mort el President Companys, perquè considerava que ambdues sentències eren inexistents i nul·les de ple dret, en haver estat dictades per tribunals il·legítims conforme la llei 52/2007.

D’altra banda, l’immobilisme i la manca de sensibilitat per part dels diferents governs de l’Estat contrasten amb els actes de desgreuge que tant des d’Alemanya com des de França s’han fet per les actuacions dels respectius països durant la II Guerra Mundial, així com pel fet d’haver col·laborat amb el General Franco. Un menyspreu que es veu agreujat quan 75 anys després de la captura de Lluís Companys per la Gestapo, els documents que van ser confiscats continuen en possessió de l’exèrcit espanyol a l’Arxiu d’Àvila, enlloc d’haver estat retornats a la Generalitat de Catalunya, institució que és la seva legítima propietària.

Un cop tancada la causa contra el franquisme a l’Estat espanyol, deixant els represaliats en situació d’indefensió , és a Argentina on els represaliats i les víctimes del franquisme guarden la darrera esperança amb les actuacions de la jutgessa Servini en la coneguda ‘Querella Argentina’. Una querella on també hi ha la causa contra el President Companys

a instàncies d’Esquerra Republicana, que participa de la denúncia contra l’Estat espanyol amb l'objectiu de restituir la figura del President Companys i erigir-la com a icona de la justícia universal.

Per tot això, en la commemoració del 75è aniversari de la seva mort, considerem que no és comprensible que cap govern espanyol hagi accedit a certificar la nul·litat d’aquestes certificacions i a incloure aquesta declaració a la denominada Llei de la Memòria Històrica, amb tots els efectes jurídics que aquesta declaració comporta. Com dèiem, Alemanya i França han demanat perdó per haver col·laborat en la detenció i deportació de Lluís Companys, mentre que la justícia espanyola es nega a declarar nul el seu judici.

Després de dècades de llibertats democràtiques, considerem que encara no s’ha reparat com cal la memòria del President Companys, així com la causa de milers de víctimes de totes les nacions i pobles de l’Estat Espanyol, i que cal instar al Govern de l’Estat Espanyol a dur a terme les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul•lar la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat i realitzar totes aquelles actuacions per a reparar el seu honor.

Tal i com va dir el mateix Lluís Companys, referent de l'Esquerra nacional, "la nostra és una lluita pels valors universals de la pau, del treball i de la justícia". La nova República Catalana s'ha de constituir com un baluard dels drets humans, la pau, la fraternitat i la justícia universal.

Lluís Companys va donar la vida i va morir per la República Catalana. Aquest 27S hem sentat les bases democràtiques per tal que la República Catalana comenci a caminar. Sens dubte, el nostre millor homenatge serà acabar la tasca que va protagonitzar, i que tants d'altres que el van precedir i tants d'altres que hem continuat, sabem que la lluita social i la lluita nacional és indestriable.

En relació als antecedents exposats, el grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de Camarles proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels acords següents: Primer. Instar el Govern de l’Estat a dur a terme les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Lluís Companys i Jover, així com realitzar totes aquelles actuacions oportunes perquè l’honor del President Companys sigui reparat.

Segon. Instar el Govern de l’Estat Espanyol a modificar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, per considerar com a inexistents i nul·les de ple dret les sentències dictades pels Jutjats i Tribunals declarats il·legítims en la llei, seguint el criteri expressat per

BIM Camarles | edició 2016

la Fiscalia General de l'Estat en el seu Decret del 4 d'abril de 2010, habilitant el procediment administratiu necessari perquè el Consell de Ministres expedeixi el corresponent certificat de nul·litat als efectes legals procedents.

Tercer. Subsidiàriament, modificar la llei d'Enjudiciament Criminal i la Llei Processal Militar amb la finalitat d’incorporar entre els requisits habilitants per procedir a la revisió d’una sentència ferma, la declaració d’il·legitimitat realitzada conforme a l’article 3 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, així com la Llei Orgànica del Poder Judicial, per atorgar la legitimació activa al Govern de l’Estat per si mateix, o a través de la Fiscalia, per interposar el recurs de revisió de les sentències declarades il·legítimes.

Quart. Reclamar a l’Estat espanyol que retorni tota la informació sobre Lluís Companys requisada per la Gestapo a París l’any 1940 i que actualment es troba confiscada a l’arxiu d’Àvila.

Cinquè. Reclamar a tots els governs que van participar de la captura i assassinat de Companys que participin d’un acte de desgreuge a la figura de l’únic president elegit democràticament i assassinat a Europa durant el segle XX. Un acte que s’hauria de fer al fossar del Castell de Montjuic.

Sisè. Col·laborar amb aquelles persones que participen de la querella argentina mentre no siguin restituïdes les famílies.

Setè. Comunicar aquest acord al Govern de la Generalitat, a tots els grups polítics del Parlament Català, al Govern de l’Estat i a les Corts espanyoles, al Parlament Europeu , a l’ONU, i a les associacions de recuperació de la memòria històrica.

Moció que va ser aprovada per unanimitat , i a la que els grups de PSC-CIU es van adherir.

06.- Informes de l’Alcaldia.

Seguidament l’alcalde informà : De que constituïda la Fundació Noelia l’ajuntament farà una primera aportació de 1.500 Euros enguany, i l’any vinent es buscarà una fórmula adient per a poder seguir col·laborant ( tots els grups municipals recolzen aquesta iniciativa).

Al respecte de la problemàtica de la CN-340, l’alcalde comunicà a la Corporació que el proper dia 11 de desembre a les 15 hores es procedirà a tallar la CN-340 en cada terme municipal afectat. Es faran bans per a informar a la població del tall de la carretera i a la vegada tots els ajuntaments faran un mateix cartell reivindicatiu.

També va informar de la propera reunió amb els representants dels trans-

portistes pel rema de la derivació cap a l’autopista dels camions.

No havent-hi més assumptes a tractar, l’alcalde, aixecà la sessió a les vint hores.

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’EXCM. AJUNTAMENT DE CAMARLES. Número de la sessió : 1/ 2016 Data: 20-01-2016 Hora d’inici: 09:00 hores Hora finalització: 09:30 hores Lloc: Ajuntament de Camarles Sala d’actes.

ASSISTENTS President: En Ramón Brull Melich Regidors: Na Sandra Zaragoza Vallés Na Maria Lluïsa Esmel Cardona En Elies Bonet Cervera En Jordi Bonet Curto Na Bàrbara Curto Camisón En Josep Antoni Navarro Serra En Llorenç Also Gas Na Laura Bonet Iborra En Estanislau Martínez Puig Secretaria: Na Teresa Roca Castell Va excusar la seva assistència la regidora Na Joana Fortuño Aguiló( ERC) 01.- Aprovació acta anterior de data 23 de novembre de 2015 Seguidament per secretaria es dona compte de l’acta de data 23 de novembre de 2015 que es aprovada per unanimitat .

02.-Donar compte Decret Liquidació 2014.

DECRET DE L'ALCALDIA Nº 34/2014 1. ANTECEDENTS 1. Elaborada la liquidació del pressupost de l’exercici 2014 s’obté, a 31 de desembre de 2014, el resultat següent: Els apartats d'aquest punt els podeu consultar a la pàguina web www.camarles. cat 03.- Donar compte Decret pròrroga pressupost 2015.

DECRET DE L’ALCALDIA Nº 42/2015 1. ANTECEDENTS 1.1.-Atesa la impossibilitat, abans del 31 de desembre, de complir els tràmits necessaris perquè el Pressupost del proper exercici entri en vigor el dia 1 de gener de 2016, 1.2.- Atès l’informe d’Intervenció de data 29-12-2015, sobre el contingut del pressupost prorrogat per l’exercici següent.

1.3.- De conformitat amb l’In-

45

forme-proposta de la Secretaria, emès en data 29-12-2015, per l’aprovació del pressupost prorrogat.

2. FONAMENTS DE DRET Examinada la documentació que s’acompanya i per aplicació de l’article 169.6 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL); l’article 21del RD 500/1990, de 20 d’abril i l’art. 4.1.g) del RD 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual es regula el Règim Jurídic dels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional, 3. RESOLC 3.1.- Aprovar el Pressupost prorrogat per a l’any 2016, amb el contingut que assenyala l’informe d’Intervenció de data 29-12-2015.

3.2.- Donar compte d’aquesta Resolució al Ple en la propera sessió que es celebri.

Restant el Ple assabentat a l’efecte.

04.-Donar compte sentència 359/15 de data 20 de maig dictada en el Recurs ordinari 123/2012 Incorvi contra el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Camarles.

Fets 1. L’empresa Incorvi, SL va interposar un recurs contenciós administratiu contra els acords de data 8 de novembre de 2010 i 19 de novembre de 2011, pels quals la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va aprovar definitivament el Pla d’Ordenació Urbanística municipal de Camarles. Aquest recurs es va tramitar davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb el núm. De recurs ordinari 123/2012.

2. En data 21 de maig l’esmentada Sala va dictar sentència núm. 359/2015 per la qual declara la inadmissibilitat del recurs presentat per la part actora.

Aquesta sentència va esdevenir ferma pel Decret de data 13 d’octubre de 2015.

La part dispositiva de la Sentència estableix: “FALLO: En atención a todo lo expuesto, la Sala de lo Contenciosa-Administrativo del Tribunasl Superior de Justicia de Cataluña ( Sección Terecera) HA DECIDIDO: DECLARAR LA INADMISIBILIDAD del presente recurso contencioso-administrativo ordinario núm. 123/2012, promovgido por INCORVI, SL contra el DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT VDE CATALUNYA, con la participación, como codemenadado, del ILMO AYUNTAMIENTO DE CAMARLES. Con la imposición de costas del recurso a la parte actora; aunque limitadas a

46

BIM Camarles | edició 2016

700 y 300 euros respectivamente, en lo que concierne al concepto de defenda jurídica de la demandada Administración autonómica y de la codemandada Administración Local”.

Fonaments de dret Els articles 103 i 104 de la Llei 29/1998, e la jurisdicció contenciosa administrativa, estableixen l’obligació de complir les sentències en la forma que en ells s’especifica.

Per tant HE RESOLT: 1. Donar compte al Ple municipal de la Sentència núm. 359/2015 dictada en data 20 de maig de 2015 per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ( Secció Tercera) 2. Comunicar-ho a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Tercera) Restant el Ple assabentat a l’efecte.

05.- Aprovació Compte General 2014.

ANTECEDENTS Finalitzat l’exercici pressupostari de 2014, cal elaborar el compte general de l’entitat local, dels organismes autònoms i de les societats mercantils de capital íntegrament local.

El compte ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari, i ha de contenir el conjunt de documentació bàsica, complementària i annexos.

Ha de ser elaborat per la Intervenció, i la Presidència l’ha de retre abans del dia 15 de maig de l’actual exercici.

Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostari 2014 s’han sotmès a l’informe de la Comissió Especial de Comptes, la qual n’ha emès un dictamen aprovador en data 18 de desembre de 2015. Exposat el compte general al públic en el Butlletí Oficial de la Província núm.

292, de data 18 de desembre de 2015, pel període reglamentari, no s’hi han formulat reclamacions, al·legacions ni observacions.

FONAMENTS DE DRET Cal tenir presents els articles 208 a 212 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals; la Instrucció de comptabilitat per a l’Administració local, i altres disposicions concordants en relació amb la tramitació i el contingut.

Per tant, el Ple municipal per unanimitat dels deu membres assistents, grups municipals de PM-CP, CIU i ERC ACORDA: Primer. Aprovar definitivament els comptes anuals corresponents a l’exercici 2014, integrats pels següents documents comptables:

- Balanç de situació - Compte de resultat econòmic patrimonial - Liquidació del pressupost - La memòria Segon. Aprovar definitivament la documentació complementària següent: - Actes d’arqueig de les existències en caixa a fi d’exercici de la pròpia entitat local i de cadascun dels seus organismes autònoms.

- Notes o certificacions de cadascuna de les entitats financeres en relació als seus saldos, a favor de l’entitat local o de l’organisme autònom, a fin d’exercici i agrupats per nom o raó social de l’entitat bancària. en cas de discrepància entre els saldos comptables i els bancaris s’aportarà l’oportú estat de concil•liació, autoritzat per l’interventor o òrgan de l’entitat local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat.

- Els estats integrats i consolidats dels comptes determinats pel ple de la corporació.

- (si escau, pels municipis amb població superior a 50.000 habitants i les entitats locals d’àmbit territorial superior acompanyaran, a més, al compte general una) memòria justificativa del cost i rendiment dels serveis públics i una memporia desmostrativa del grau en què s’hagin assolit els objectius programats amb indicació dels previstos i aconseguits amb el cost dels mateixos.

Tercer. Retre els esmentats comptes de la corporació, esdevinguts com a resultat de l’exercici econòmic 2014, a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que determinen els articles mencionats en la part expositiva.

06.-Aprovació nom equipament: Biblioteca de Camarles Guillem de Sunyer.

L’Alcalde argumentà que degut a la integració de la biblioteca al sistema de lectura pública de Catalunya, el nom de l’actual Centre de Lectura canviava a ser Biblioteca, per la qual cosa es proposava el següent nom: Biblioteca de Camarles Guillem de Sunyer Proposta que va ser aprovada per la unanimitat dels deu membres assistents a la sessió.

07.-Proposta d’acord d’aprovació model de la relació de béns i activitats segons l’establert a la Llei 19/2014 de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon Govern.

Els alts càrrecs d’acord amb l’ establert a la Llei 19/2014, del 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon Govern, i la Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim Local, així com la normativa concordant, estan obligats a fer una declaració del seu patrimoni immobiliari, mobiliari i par-

ticipació en societats, tant a principi com a final de mandat de cada legislatura municipal.

A l’efecte es proposa l’aprovació dels models referents a la relació de béns i activitats que cada regidor ha presentat al Departament de Secretaria per a la seva publicació al Portal de la Transparència.

Proposta que va ser aprovada per la unanimitat de tots els grups municipals i els deu regidors assistents a la sessió.

08.- Delegar en el Consell Comarcal del Baix Ebre la competència municipal de salubritat pública per al control del mosquit, perquè ho pugui encarregar al COPATE com a ens propi instrumental.

PROPOSTA D’ACORD El 23 de març de 1991 es va constituir el CODE, Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i Montsià, per les següents entitats públiques locals: Consell Comarcal del Baix Ebre, Consell Comarcal del Montsià, Ajuntament de l’Ampolla, Ajuntament d’Amposta, Ajuntament de Camarles, Ajuntament de Deltebre, Ajuntament del Perelló, Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja per la necessitat de fer front al control poblacional dels mosquits de la zona deltaica.

L’any 2000 es van incrementar els membres consorciats, amb la incorporació de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, aquesta darrera mitjançant l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre. El Consorci es va anar adaptant a les necessitats mediambientals del territori i després d’adaptar els seus estatuts a la LRSAL, es va optar per iniciar la seva dissolució per crear un nou consorci, COPATE, format pels consells comarcals de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre.

El COPATE es va constituir el 17 d’octubre de 2014, i amb efectes 1 d’abril de 2015 es va subrogar el personal, contractes i convenis vigents del CODE. Els municipis membres del CODE, han participat des de l’inici en el finançament del control del mosquit amb les seves aportacions. Des de l’any 2000, la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), ha destinat recursos econòmics per a la planificació, supervisió, control i realització de tractaments de control larvari; paral·lelament, i arran de la proliferació de la mosca negra, des de l’any 2007 a l’any 2011 el Govern va aprovar sengles programes anuals d’actuació contra la mosca negra a diversos sectors dels rius Ebre, Segre i Ter, així com el finançament necessari per fer-lo efectiu. Posteriorment, i gràcies a l’experiència adquirida en aquests anys, el Govern va decidir aprovar un programa plurianual d’actuació pel període 2012-2014 a fi d’afrontar de forma més continuada i planificada les actuacions de control i lluita contra la mosca negra.

BIM Camarles | edició 2016

El COPATE va instar al Govern de la Generalitat per impulsar un pla d’actuació per a la prevenció i control de les plagues de mosquits i de mosca negra a les comarques afectades per als anys 2015, 2016 i 2017, que permeti aprofitar l’experiència assolida, amb una continuïtat que n’asseguri l’efectivitat i que afronti les plagues de forma coordinada. L’actuació conjunta i coordinada de tots els organismes, juntament amb la continuïtat en l’aplicació d’aquests plans d’actuació, permet controlar la població de mosquits i de mosca negra a les àrees afectades, mantenint-la sota uns llindars de tolerància acceptables i, com a conseqüència, reduir de forma significativa les molèsties per a la població.

El coneixement assolit fins el moment ha permès constatar que la màxima eficàcia i efectivitat en la lluita contra aquestes plagues es basa en unes prospeccions inicials de les zones afectades, en les quals es determina la densitat de larves de mosquits i mosca negra; l’estudi dels factors ambientals implicats per valorar la necessitat i el moment adient de la realització dels tractaments; uns tractaments larvicides utilitzant espores del bacteri Bacillus thuringensis var. israeliensis (Bti); i, finalment, la realització d’una segona prospecció de cada punt tractat per valorar l’efectivitat de l’aplicació.

Atesa l’evolució en els darrers anys, tant dels mosquits com de la mosca negra, i els diversos factors hidrològics, geomorfològics i climàtics que influeixen en el seu desenvolupament, es preveu que en els propers anys sigui necessari seguir realitzant mesures de control d’aquestes plagues, ja que l’aturada de les accions podria representar una nova proliferació d’aquestes espècies, amb el conseqüent impacte social i econòmic.

En aquest sentit, a banda de les molèsties que els mosquits i la mosca negra tenen sobre la població resident, aquests també generen un impacte negatiu sobre l’activitat econòmica de les zones afectades, especialment sobre el turisme, i provoquen un efecte dissuasiu en la selecció de la destinació de lleure.

Resultat de tot això ha estat l’acord del Govern de la Generalitat el 5 de maig de 2015 ha aprovat el pla d'actuació per a la prevenció i control de les plagues de mosquits i mosca negra a les comarques afectades de Catalunya 2015-2017, amb el corresponent finançament, i ara estem pendents del corresponent conveni.

Tot i aquest pla, per poder fer efectius els tractaments de control del mosquit són necessàries les aportacions dels municipis; com ara els ajuntaments no són membres del COPATE, estan representats pels respectius alcaldes a la Junta General amb veu però sense vot, les aportacions que fins ara realitzaven com a membres al CODE s’haurien de traspassar al Consell comarcal respec-

tiu perquè el COPATE com ens instrumental realitze el control del mosquit.

Atès que l’article 66.3) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, defineix entre les competències municipals la protección de la salubritat pública, competència que pot ser exercida per la comarca d’acord amb l’article 9 de la mateixa norma i en els termes que s’hi estableixen.

Atès que l’article 25.c) del Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya, disposa que correspon a la comarca l’exercici de les competències que li deleguin o li encarreguin de gestionar, entre d’altres, els municipis i que aquestes delegacions o encàrrecs han d’anar acompanyats de la transferència dels recursos necessaris per a exercir-los.

Atès el que disposen els articles 7 i 27 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i els articles 167.1.b) i 175 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, Atesa la importància de l’activitat i la necessitat de coordinar i optimitzar els recursos disponibles, i satisfer els interessos públics i comuns, mitjançant el desenvolupament d’un control del mosquit coordinat amb el finançament necessari.

Es proposa al Ple l’adopció els següents ACORDS: 1. Delegar en el Consell Comarcal del Baix Ebre la competència municipal de salubritat pública per al control del mosquit , perquè ho pugui encarregar al COPATE com a ens propi instrumental.

2. Aprovar el compromís de finançament i d’aportació al Consell Comarcal del Baix Ebre amb la corresponent cessió de drets de cobrament a favor del COPATE d’un import de 8.239,20 € en concepte d’aportació anual de l’Ajuntament de Camarles al finançament de la campanya del control del mosquit.

3. Comunicar aquest acord al Consell Comarcal del Baix Ebre i al COPATE. Proposta que va ser aprovada per unanimitat dels deu membres assistents.

09.-Informes de l’Alcaldia.

Seguidament l’alcalde informà de l’escrit de la Candidatura de PM-CP que a continuació es transcriu : “D’acord amb la sessió del Ple celebrada el passat 9 d’octubre de 2015 i el propi reconeixement que la regidora Sra Joana Fortuño Aguiló va fer en admetre que estava present a l’acte de crema d’una bandera del

47

municipi de Camarles, el grup Municipal Candidatura de Progrés (CP) demana: Que el grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya presenti públicament les seves disculpes pel mateix mitjà que en va fer difusió a la seva pàgina de Facebook Esquerra Camarles i Lligallos, i també en aquesta sessió de Ple, per l’escrit que va fer públic on deia que el partit Candidatura de Progrés ( CP) havia fet “..... falsedats, injúries i calumnies durant el període de campanya.............”Quedant suficientment demostrat i que així es reconegui que mai es va dir cap paraula que no fos certa i es van equivocar en fer dites afirmacions sobre els membres que la representen, així com la falta e respecte mostrada.

Amb aquesta matisació es dóna per conclosa la referència a l’esmentat assumpte per part del Grup Municipal Candidatura de Progrés”.

10.-Proposicions Urgents.

No n’hi varen haver 11.-Precs i preguntes.

El regidor Sr. Navarro (ERC) manifesta que no s’ha portat al ple la moció que va enviar referent al Pla de Conca.

Manifestant secretaria que el seu departament no té constància de la moció.

Intervingué la regidora Sra. Zaragoza per a dir que es pot convocar un Ple extraordinari amb aquest punt, i sense remuneració dels regidors, per a aprovar la Moció de referència.

Manifestant el Ple total conformitat respecte al tema d’aquesta moció del Pla de Conca.

El mateix regidor, preguntà com es que es donava compte del Decret de pròrroga del Pressupost 2015 en aquest Ple. Informant Secretaria que d’aquest tema es va parlar i donar compte a la Comissió Especial de Comptes del dia 18 de desembre de 2015 en la qual el regidor Sr. Navarro va estar present però es va absentar per motius personal, quan es va tractar d’aquest punt en qüestió.

No havent-hi més assumptes a tractar, l’alcalde, aixecà la sessió a les nou trenta hores.