PEC escola cami del mig 2015

P. E. C. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Curs 2014-15

Projecte Educatiu del Centre

Document aprovat en Consell Escolar el 25 de juny de 2015

PĂ gina 2 de 32

Projecte Educatiu del Centre

El Projecte Educatiu del Centre Reflecteix la situació actual de l’escola, la nostra manera de fer, estableix els objectius prioritaris i recull el conjunt de projectes i actuacions més rellevants del funcionament.

Volem que els nostres alumnes gaudeixin dels aprenentatges de manera significativa i competencial, que els serveixin per a la vida.

Per aquest motiu: treballem en equip, observem l’entorn, incorporem les tecnologies, potenciem l’aprenentatge entre iguals, fem racons, tenim hort, treballem la ciència, l’art, el compromís, el joc i l’expressió.

Pàgina 3 de 32

Projecte Educatiu del Centre

Per sobre de tot volem educar infants que

siguin

definitiva,

bons

ciutadans

persones

i,

en

responsables,

compromeses, i amb esperit crític.

Per aquest motiu potenciem les festes com

a

espai

de

convivència,

potenciem l’esport i l’activitat física, practiquem la comunicació no violenta i l’empatia, educant en la participació, el

raonament

i

l’expressió

dels

sentiments.

Aquest és el nostre projecte, la nostra manera de fer, el nostre CAMÍ

Pàgina 4 de 32

Projecte Educatiu del Centre

ÍNDEX 1. L’escola.......................................................... 6 a. Context b. Trets d’identitat c. Situació actual

2. Objectius generals del centre....................... 12

3. Criteris per la concreció i desenvolupament del currículum .................................................. 14 a. Organització pedagògica ....................... 18 b. Estructura Organitzativa ......................... 22 c. Singularitat dels ensenyaments ............. 25 d. Aprenentatge de la convivència ............. 26 e. Definició de llocs amb perfils singulars . 27

4. Avaluació de progrés..................................... 28

5. Relació amb les famílies. AMPA .................. 29

Pàgina 5 de 32

Projecte Educatiu del Centre

1. L’escola a. Context L’escola Camí del Mig està situada al barri de Pla d’en Boet de Mataró, que limita amb la zona sud del barri de Cerdanyola. És una escola de doble línia però actualment té

dos nivells triplicats. Va néixer al curs 1978/79 fruit de les

reivindicacions veïnals per la manca de places escolars en aquell moment, a la ciutat.

Al llarg d’aquests 35 anys, el centre ha escolaritzat els fills i filles de les famílies del barri i zones properes, acollint la diversitat en el ventall social de la població de la ciutat de Mataró. Els canvis que s’han produït en la composició de l’alumnat són el reflex dels canvis i l’evolució de la població als barris i a la ciutat.

La dinàmica del Claustre de professors és de tradició participativa, reflexiva i innovadora, amb una alta implicació en el funcionament del centre.

Durant el curs 2009-10 es va fer una Avaluació Global Diagnòstica per iniciar un Pla d’ Autonomia de Centres (PAC09) des dels cursos 2010 fins al 2014.

Actualment s’està realitzant un Pla Estratègic, per als cursos 2014-2016 amb l’objectiu de millorar els resultats educatius i estabilitzar la situació de l’AMPA. Enguany acaba el període de quatre cursos de la direcció actual (2011-2015).

L’Equip Directiu ha estat format per: Montserrat Sala (Secretària), Cristian Almazor (Cap d’Estudis) i Ana M. Oliveras Rovira (Directora). La intenció és donar continuïtat al projecte dels quatre propers cursos.

b. Trets d’identitat L’escola Camí del Mig, ja des dels seus inicis s’autodefineix com una escola: pública,catalana, laica, inclusiva, participativa i democràtica.

Pública. Creiem en l’escola pública com a servei de qualitat, oberta i col·laboradora amb l’entorn, que fomenta la participació i transparència amb tota la comunitat educativa i que promou l’educació dels infants des de la inclusió i l’equitat, de manera compartida amb les famílies.

Pàgina 6 de 32

Projecte Educatiu del Centre Catalana. La llengua catalana és la d’ús vehicular, de relació i de comunicació. La situació plurilíngüe de l’alumnat implica que s’ha de fer un treball intensiu per aconseguir que la llengua catalana pugui esdevenir la llengua base de l’aprenentatge, mitjançant el seu ús. S’aplica el Programa d’Immersió lingüística per aconseguir que al final de l’escolaritat l’alumnat assoleixi un bon coneixement de les llengües catalana i castellana. El tractament de l’aprenentatge de les tres llengües escolars: català, castellà i anglès es desenvolupa en el marc del Projecte Lingüístic del Centre.

Laica. A l’escola hi conviuen diversitat de religions i de creences. Des de la convicció de que aquest aspecte pertany a l’àmbit familiar, s’ha optat per oferir filosofia com a ensenyament alternatiu a la religió. El programa de “Filosofia 3-18” ensenya els nens i nenes a pensar, a compartir sentiments i emocions, a adonarse dels diferents punts de vista respectant les vivències i creences dels altres. Es treballa com a eix transversal des de P/3, al llarg de tota l’escolaritat.

Inclusiva. Promovem el respecte a la individualitat, l’atenció i adequació als ritmes personals mitjançant l’aprenentatge cooperatiu com a metodologia inclusiva per al tractament de la diversitat.

Participativa i oberta a la participació. Es fomenta la participació de les famílies amb els mecanismes establerts, afavorint que hi hagi ponts de diàleg, comunicació i reflexió entre les famílies i l’escola per aconseguir l’educació compartida dels infants.

Escola democràtica. Creiem fonamental que els nois i noies aprenguin la pràctica del funcionament democràtic de la representació i la participació, en aquest sentit, es fan assemblees de classe i a partir del Cicle Mitjà hi ha delegats d’aula que representen els seus companys en el Consell de Delegats que es reuneix de manera periòdica amb la direcció del centre. Participem en el Consell dels Infants de la Ciutat.

Escola compromesa amb el medi, l’entorn i la sostenibilitat. Fomentem el compromís de la Comunitat Educativa en la cura de l’entorn, la sostenibilitat afavorint la reutilització i el reciclatge de residus. Treballem l’hort, l’estudi de

Pàgina 7 de 32

Projecte Educatiu del Centre l’arbre apadrinat i tenim cura de la jardineria transmetent els valors del gust per la natura, l’experimentació i l’observació dels processos dels essers vius.

Escola cooperativa. Formem part de la Xarxa Khélidon d’escoles que apliquen el programa Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar, implementant l’aprenentatge cooperatiu a l’aula i a tota l’escola, com a mesura d’atenció a la diversitat i per assolir la millora dels aprenentatges i de la cohesió.

Escola emprenedora. Participem en el projecte CUEME d’emprenedoria, implementant un projecte a 5è en el que els nois i noies creen i gestionen una cooperativa amb finalitat social, al llarg del curs escolar.

c. Situació actual En el claustre del mes de febrer, s’ha realitzat un diagnòstic de la situació actual, mitjançant un DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats), eina que reflecteix la visió que té el professorat de la situació actual del centre.

Aquesta eina ens permetrà, conjuntament amb els indicadors de centre, establir els objectius prioritaris per a la millora global de resultats i del funcionament.

ANÀLISI DAFO ASPECTES POSITIUS

ASPECTES NEGATIUS

FORTALESES

DEBILITATS

- Claustre, cohesió amb compromís i - Coordinació metodològica intercicles.

ANÀLISI INTERN

clima de treball.

-

- Tancament i escriptura dels acords de

- El funcionament dels cicles.

cicles.

- Equip Directiu i coordinació.

- Resultats acadèmics.

- Esperit de millora de l’ equip humà.

- Gestió del temps lectiu.

- Projecte consolidat de centre.

- Tractament de la diversitat.

- Aprenentatge cooperatiu.

- Aprofitament dels recursos.

- Molt de material didàctic.

- Millora de l’ avaluació.

Escola referent i prestigi a la ciutat, - Manca d’ espais. Edifici envellit. amb llarg bagatge pedagògic.

- Grup de famílies col·laboradores

Pàgina 8 de 32

- Manca d’una AMPA constituïda. Clima de desconfiança derivat de la situació.

Projecte Educatiu del Centre OPORTUNITATS

AMENACES

- Bona situació de l’ escola.

- Situació de la gestió del Menjador.

- Escola valorada a nivell de ciutat.

- Manca de flexibilitat de l’ administració.

ANÀLISI EXTERN

- Projectes APS (Aprenentatge i Servei) - Davallada recursos humans i materials. en col·laboració amb altres centres i - Crisi i empobriment de la població. entitats.

- Vandalisme.

- Col·laboració externa.

- Envelliment de l’ edifici.

- Oferta de recursos municipals.

- Planificació escolar pels propers cursos.

- Escola permeable i oberta a l’ entorn.

- Nova AMPA.

Caldrà, doncs, aprofitar les fortaleses del clima d’escola i el projecte de centre per superar les debilitats augmentant la coordinació intercicles, la formació i la reflexió conjunta en l’avaluació i el tractament de la diversitat, deixant per escrit els acords per tal que s’asseguri el seu coneixement i compliment per part de tot el claustre.

Per altra banda caldrà contrarestar les amenaces externes continuant amb la col·laboració amb l’entorn i explicitant les necessitats i mancances del centre a les diferents administracions responsables.

Reproduïm

les dades que ens ofereixen els indicadors de centre, per tal

d’il·lustrar des d’una visió més objectiva la situació actual, en comparació amb altres centres de Catalunya. (Extret dels indicadors de centre. Novembre de 2014)

Nº Alumnes

Nombre %

Alumnes NEE

Alumnes SSCD

Alumnes NISE

(Necessitats Educat

(Situació Socioec.

(Nova Incorporació

especials greus)

Social i Cultural

al

Des.)

Educatiu)

Sistema

497

11

44

30

100%

2.17%

11.24%

7%

En els casos d’alumnat amb necessitats educatives específiques (A,B i C), estem per sobre de la mitjana de Catalunya.

Pàgina 9 de 32

Projecte Educatiu del Centre Estem situats per sota de la mitjana de Catalunya en mobilitat de l’alumnat (3.75%),mobilitat del professorat (6.9%) Absències de l’alumnat (1.38%) absències del professorat que no generen substitució (1.2%) És una escola amb força demanda, amb un valor de demandes similar a les places ofertades, una mica per sobre de la mitjana de Catalunya.

En l’apartat dels recursos humans per atendre l’alumnat, hem de fer constar que tenim una ràtio de 17.48 alumnes/professors, el nombre d’alumnes per docent, estant per sobre de la ràtio de Catalunya (això vol dir que tenim més alumnes per mestre que a la mitjana de Catalunya).

La mitjana d’alumnes per grup classe és de 25.35, també per sobre de la mitjana de Catalunya.

Disposem de 54h de personal de suport socioeducatiu (TEI i vetlladores), recurs en que estem per sobre de la mitjana de Catalunya.

Respecte al rendiment acadèmic de l’alumnat,basant-nos en els resultats de les proves de CB de 6è, mostren que hi ha un marge de millora important pel que fa a la competència lingüística en llengua catalana, castellana i anglesa, de manera especial la comprensió lectora.

Per aquest motiu s’està implantant, de manera transversal a tota la primària, un programa d’eficàcia lectora. A nivell intern s’avalua el progrés en la velocitat i la comprensió mitjançant unes proves sistemàtiques estandarditzades. A més de la seva aplicació, es valoren els resultats de progrés i s’estableixen estratègies de millora.

Els resultats en matemàtiques han estat satisfactoris, per aquest motiu continuarem treballant en la mateixa línia de sistematització: càlcul mental i resolució de problemes.

Existeix un contrast entre els resultats de les proves externes (CB i Diagnòstiques) amb les avaluacions de centre i el resultat de superació de les àrees en acabar el Cicle Mitjà. Per aquest motiu, actualment i amb una previsió d’un curs més, s’ està realitzant una Formació Interna de Centre sobre l’avaluació competencial Pàgina 10 de 32

Projecte Educatiu del Centre amb l’objectiu de millorar el treball a les aules i establir uns criteris d’avaluació i qualificació comuns a tots els cicles.

Es continuarà potenciant la formació del professorat mitjançant plans de formació que es dissenyen en funció de les necessitats de millora. S’està fent un treball intens per augmentar els resultat i el

rendiment escolar de tot l’alumnat,

optimitzant els recursos tan humans com materials de que disposa el centre.

Les actuacions amb el professorat, l’alumnat i les famílies segueixen el model d’escola inclusiva i aprenentatge cooperatiu, ja que incideix positivament en la millora dels resultats i de la cohesió.

Pàgina 11 de 32

Projecte Educatiu del Centre

2. Objectius generals del centre Volem educar infants, potenciant les seves capacitats de manera harmònica, perquè esdevinguin grans persones, capaces de viure en aquest món en constant transformació.

2.1. Millora dels resultats educatius de l’alumnat d’ Educació Infantil i Primària.

- Millora de l’assoliment de les competències bàsiques - Revisar i establir els criteris d’avaluació competencial.

- Aprofundiment de la línia metodològica per a la millora competencial de l’alumnat.

- Ampliar l’ implementació de l’ Aprenentatge Cooperatiu.

- Adequació del Pla d’ Atenció a la Diversitat optimitzant els recursos de que es disposa.

- Promoure l’ increment de l’ús de les TAC per a la millora de l’aprenentatge.

- Aplicar la llengua anglesa en una àrea no lingüística a C. Superior (CLIL).

- Vetllar per la formació continuada del professorat, fent especial incidència en els aspectes metodològics susceptibles de millora de resultats.

- Potenciar el treball en equip del professorat per a la millora dels resultats.

2.2. Millora de la cohesió social - Consensuar i aplicar el Pla de Convivència i el Pla d’acció Tutorial.

- Afavorir la participació de tots els sectors de la comunitat educativa mitjançant els diferents canals: Claustre, Consell Escolar, Consell de famílies delegades i Consell dels delegats dels alumnes.

- Vetllar per la creació d’una nova Associació de Famílies al Centre.

- Consolidar

el

bon

funcionament

dels

serveis

extraescolars

i

complementaris: acollida matinal, activitats extraescolars i casals d’estiu.

Impulsar el funcionament del servei de menjador.

- Coordinació, planificació i avaluació del treball amb els agents externs al centre (PEE, SS, Centre Obert, APS i altres entitats).

2.3. Millora de la gestió administrativa i organitzativa del centre - Aprofundir en el lideratge distribuït definint les tasques i els responsables en els plans de treball anuals.

Pàgina 12 de 32

Projecte Educatiu del Centre - Establir els indicadors de procés i progrés que permetin l’autoavaluació anual dels aspectes prioritzats.

- Adequar i organitzar els arxius digitals i la documentació per facilitar l’accés de les dades per part del professorat.

- Millora en els sistemes de comunicació entre l’escola i les famílies incorporant el correu electrònic com a eina.

2.4. Vetllar per la projecció externa del centre - Vetllar per les millores d’infraestructura que necessita l’edifici.

- Mantenir la col·laboració amb les diferents entitats del barri i la ciutat.

- Potenciar l’ús dels diferents espais de l’escola, més enllà de l’horari escolar.

- Vetllar per les millores de l’entorn urbà de l’escola.

Pàgina 13 de 32

Projecte Educatiu del Centre

3. Criteris per a la concreció i desenvolupament del currículum.

Les estratègies metodològiques que orienten el treball a les aules tenen un tractament globalitzador, amb continguts interrelacionats entre si, transversals al llarg

de

l’escolaritat,

per

aconseguir

l’assoliment

dels

aprenentatges

competencials.

La metodologia de treball incorpora la participació dels alumnes en el propi procés d’aprenentatge, compartint els objectius a assolir mitjançant l’auto i co- avaluació que potenciaran la consciència del seu progrés en l’aprenentatge i el creixement de la seva autonomia personal.

Ens fonamentem en les següents bases psicopedagògiques: -

L’aprenentatge significatiu i cooperatiu

-

La motivació

-

La interacció social

-

L’autoregulació del procés d’aprenentatge

-

Atenció a les diferències individuals

-

L’expressió artística, oral i escrita

-

El treball de la salut, el cos i el moviment

-

La recerca i l’ interès per l’entorn.

-

El medi ambient i la sostenibilitat.

Per tot això volem treballar amb un plantejament global i un esforç en diferents àmbits : 

Disseny i desenvolupament curricular.



Organització del centre.



Formació del professorat i creació dels equips docents.



Infraestructura i suports tant personals com materials.

Pàgina 14 de 32

Projecte Educatiu del Centre 

La implicació de les famílies.



Coordinació i utilització dels recursos comunitaris.

Aprenentatge Cooperatiu El Programa d’Aprenentatge Cooperatiu CA/AC (Cooperar per Aprendre i Aprendre a Cooperar), de Universitat de Vic, té com a objectius prioritari la millora de les relacions entre l’alumnat, l’aplicació de la cooperació i ajuda mútua per a la millora dels aprenentatges i per aprendre a treballar en equip.

Aquest programa s’utilitza, també, com a estratègia inclusiva d’atenció a la diversitat.

Formem part de la Xarxa Khélidon d’escoles cooperatives, fet que ens permet intercanviar experiències i reflexions i avançar en la millora de la implantació del programa.

Projectes Els projectes s’inscriuen en la competència d’aprendre a aprendre, la recerca, l’autonomia personal i el treball en equip.

Es realitza com a mínim un projecte durant el curs amb temàtiques variades en funció del curs. La tria del tema es proposa des de l’alumnat, en la majoria dels casos i el projecte es va desenvolupant

aprofitant

l’estructura dels equips cooperatius.

La metodologia del treball per projectes es caracteritza per:  L’elecció d’un projecte a realitzar o un tema a aprofundir. (Què volem fer?)  Selecció d’aquells continguts que

ja es coneixen del tema (Què

sabem?) i s’estableix els dubtes o problemes que s’hauran de resoldre. (Què volem saber) Creació de l’índex del projecte, amb els objectius a assolir.

Pàgina 15 de 32

Projecte Educatiu del Centre

 Planificació de distribució

de

les actuacions que s’hauran de portar a terme, les

tasques

dins

els

membres

de

l’equip.

Temporització. (Què farem?)  Recerca, selecció de diferents fonts d’informació, aportació de material complementari, disseny del treball, elaboració d’un dossier, producte final,... (Fem-ho!)  Conclusions, tancament mitjançant una exposició (oral, gràfica, artística...) del resultat de la feina feta . (Què hem après?)  Avaluació del procés i l’assoliment dels objectius planificats. (Com ha anat?)

A les aules de 5è es realitza un projecte d’emprenedoria que implica la creació d’una cooperativa de treball i dura tot el curs escolar.

Filosofia És un projecte fonamentat que s’aplica com a alternativa a la religió, en l’estreta relació entre pensament i llenguatge, potenciant les quatre grans estratègies: escoltar, parlar, pensar i raonar, tot proporcionant eines per tal que l’alumnat pugui millorar la capacitat de judici.

Ensenyar a pensar serveix perquè els alumnes siguin autònoms, perquè pensin per ells mateixos, perquè explorin alternatives diferents dels seus punts de vista, i perquè descobreixin els propis prejudicis i trobin raons per a les seves creences.

L’objectiu principal és “Pensar millor per si mateix des d’una perspectiva democràtica.”

Racons Aquesta estratègia metodològica afavoreix l’autonomia personal i permet atendre diferents ritmes i nivells d’aprenentatge.

Pàgina 16 de 32

Projecte Educatiu del Centre

A Educació Infantil es fan dues sessions de racons a la setmana i estan dedicades al joc simbòlic, informàtica i racons multidisciplinaris. A cada sessió hi ha dues mestres responsables a l’aula.

A Primària els racons s’organitzen en funció de les necessitats del grup i la disponibilitat d’hores de reforç dels mestres.

- Apadrinament lector.

Grups de lectura en la que alumnes de diferents nivells comparteixen un espai. Els alumnes de cursos superiors fan de padrins de lectura dels més petits, amb els objectius de millorar el nivell de lectura dels alumnes de P/5 i 1r a través de l’atenció individualitzada per part de l’alumnat de CS, l’expressió orali la cooperació entre alumnat de diferents cicles.

EIXOS TRANSVERSALS Són activitats planificades al llarg de l’escolaritat, que permeten la consolidació

dels

aprenentatges si esdevenen

significatius i amb

transferència a la realitat.

Recollim de manera sintètica la planificació en el següent quadre:

ACTIVITAT

CURS

COMPETÈNCIES que es treballen

Educació viària

1r a 5è

Competència social i ciutadana

APS – Donació sang

Tots

Aprendre a aprendre

Consciència fonològica

EI/CI

Apadrinament lector

p/5-CS

Biblioteca d’aula

Tots

Eficàcia lectora

Primària

Expressió oral

EI/CM

Teatre

3r-6è

Hort escolar

Tots

Arbre apadrinat

Tots

Coneixement i interacció amb el

Fruita a l’escola

Primària

món físic

Sortides i colònies

Tots

Autonomia i iniciativa personal

Pàgina 17 de 32

Lingüística

Projecte Educatiu del Centre

Festes tradicionals

Tots

Artística i cultural

DENIP

Tots

Competència social i ciutadana

Projecte Emprenedoria

5è

Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Projectes interdisciplinars

Tots

Aprendre a aprendre

Resolució

de

problemes() Primària

Rumiagrup

Matemàtica

Càlcul mental Quinzet)

Tots

Concerts de Nadal

Tots

Cantània

5è

Coral

CM

Art- Estudi Autors

Tots

Tallers Ca l’Arenas

Tots

Artística i cultural

Decoració Vestíbul Pla TAC – TIC

Tots

Pissarres digitals

Tractament de la informació i competència digital

Filosofia 3/18

Tots

“Fem les paus”

EI/CI

Resolució positiva conflictes

Primària

Natació

CI

Quinzena esports adaptats

CM/CS

Jornada esportiva

CM/CS

Assemblees d’aula

CM/CS

Consell de delegats

CM/CS

Consell dels Infants

CS

Competència social i ciutadana Competència social i ciutadana Autonomia i iniciativa personal Coneixement i interacció amb el món físic

Competència social i ciutadana

a. Organització pedagògica Assignació de tutories i especialitats als grups classe Un dels elements importants en l’organització pedagògica és la creació dels equips docents de nivell i de cicle.

En l’assignació de tutors/res als grups-classe i al cicle es té en compte la Pàgina 18 de 32

Projecte Educatiu del Centre

mobilitat de la plantilla: mestres nous, mitges jornades, excedències o permisos, especialitats i els següents aspectes a l’hora de fer l’adscripció a les tutories o especialitats en cada cicle: -

Garantir la continuïtat del treball pedagògic dins el nivell, intentant que els mestres novells a l’escola tinguin de company o companya un mestre que ja coneix el nivell o el cicle.

-

Procurar que es produeixi una mobilitat intercicles, per tal de donar continuïtat a la línia pedagògica.

-

Garantir que els grups tinguin dos cursos seguits la mateixa persona tutora, almenys una vegada a Educació Infantil i una altra a Educació Primària.

-

Evitar que els tutors/es estiguin més de dos cursos amb un mateix grup classe.

-

Es tindrà una cura especial en l’assignació de tutories en els casos dels grups que han patit baixes continuades del mestre/a tutor/a o que han tingut tutories compartides degut a les reduccions de jornada o altres incidències, afavorint que tinguin la màxima estabilitat possible.

-

Si algun mestre té fills al centre, que no coincideixin

en el

mateix nivell.

L’Equip Directiu, després d’haver escoltat les preferències del professorat i tenint en compte els criteris establerts, assigna les tasques a realitzar per part de l’Equip Docent.

Organització d’Atenció a la Diversitat A més del treball en grup classe, hi ha establerta una organització d’atenció a la diversitat per a tot l’alumnat, que permet treballar en grups més reduïts, de composició heterogènia necessitats.

- Agrupaments

Pàgina 19 de 32

i així

poder atendre millor les seves

Projecte Educatiu del Centre

Es divideixen dos classes en tres grups o tres classes en cinc grups. A cada agrupament hi participen quatre Equips Base per facilitar l’aplicació d’activitats cooperatives.

A Educació Infantil es treballa llengua, filosofia i Coneixement del Medi.

A Primària es treballen aspectes de les àrees de llengua i matemàtiques.

- Desdoblaments Es fan a les aules de P/3. Es divideix la classe en dos grups i es realitzen les mateixes activitats, normalment relacionades amb l’àrea de llengua.

A primària es desdobla l’anglès oral i l’ informàtica.

El nombre d’agrupaments que es fan a cada nivell pot variar a cada curs en funció dels recursos disponibles.

- Suports a l’aula Hi ha dos mestres simultàniament a la classe. Es realitzen activitats de les àrees instrumentals.

El fet d’estar dos mestres a l’aula, permet: - Aplicar estructures d’Aprenentatge Cooperatiu, cada mestre observa el desenvolupament del treball de 3 Equips Base.

- Observar el desenvolupament d’una activitat a l’aula, el funcionament del grup classe, el progrés o les dificultats específiques d’alguns alumnes.

- Realitzar

activitats

manipulatives

o

d’experimentació

que

requereixen la intervenció del professorat per fer analitzar, verbalitzar i interioritzar els processos.

- Desdoblar en dos grups heterogenis, per realitzar la mateixa activitat

en

grups

reduïts.

Es

especialment

profitós

quan

s’introdueixen conceptes nous o l’activitat requereix la intervenció de tot l’alumnat.

- Racons aplicats a alguna àrea instrumental.

- Avaluació individual de l’alumnat: Velocitat lectora, Expressió oral...

Pàgina 20 de 32

Projecte Educatiu del Centre

També és una bona oportunitat perquè, amb la interacció de dos docents a l’aula, les habilitats de cadascun d’ells serveixi per promoure la millora i aprenentatge entre iguals i alhora unificar la línia d’escola.

- Suport Escolar Personalitzat Aquesta mesura està basada en la idea que una actuació preventiva, amb un suport immediat a l’alumne, evita en bona mesura que els alumnes s’endarrereixin en els aprenentatges clau de:

llengua oral, lectura,

escriptura i habilitats matemàtiques.

Aquest suport es concreta en un treball sistemàtic durant l’educació infantil i primària que potencia les habilitats cognitives que incideixen en l’autocontrol, la capacitat d’atenció, la flexibilitat i la capacitat d’adaptació, que afavoreixi les possibilitats d’èxit escolar.

S’adreça a l’alumnat que presenta endarreriments o retard d’aprenentatge en: a) L’adquisició del procés de la lectura i l’escriptura b) L’assoliment d’habilitats matemàtiques c) L’adquisició d’hàbits de treball, d’organització i d’estudi El SEP es realitza dins del grup classe, amb dos mestres a l’aula treballant en equips cooperatius o en parelles i al Cicle Superior fent ampliació horària de dues sessions setmanals, amb grups reduïts d’alumnes.

Per identificar l’alumnat susceptible de rebre aquest suport, es tindran en compte les avaluacions sistemàtiques, tant internes com externes, de les àrees instrumentals i el seu tutor/a realitzarà el disseny de la programació, determinant els aspectes a consolidar.

En les sessions d’avaluació es farà el seguiment del progrés dels alumnes i de l’aplicació del suport educatiu personalitzat, fent la revisió de manera

Pàgina 21 de 32

Projecte Educatiu del Centre

sistemàtica de la idoneïtat de les actuacions concretes aplicades per tal d’assegurar l’adequació de les estratègies a les necessitats.

- Aula d’Acollida És un recurs específic per a l’alumnat nouvingut de Primària. L’objectiu és dotar-los de les eines necessàries per assolir la llengua catalana, base dels aprenentatges.

Mitjançant recursos audiovisuals, jocs, lectures i activitats funcionals i en relació amb el treball que es fa a les aules, es va aconseguint que aquests infants comprenguin i s’expressin en català.

L’horari d’atenció a l’alumnat que disposa d’aquest recurs s’organitza en funció de l’horari del grup- classe i tenint en compte quines són les activitats de l’aula en les que podran participar. Seguint aquest criteri, es respecta que els alumnes facin amb el seu grup classe les àrees de: tutoria, filosofia, educació física, música i tallers.

- Educació Especial Està adreçat a l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials, greus i permanents, prioritzant aquells que tenen dictamen.

Les mestres d’Educació Especial, en coordinació amb els tutors/es de cada alumne, planifiquen les àrees i activitats a fer, tant a l’aula ordinària com a les hores d’EE. Sempre que sigui possible, es prioritzarà la intervenció dins de l’aula ordinària, amb l’objectiu de que l’alumne vagi adquirint autonomia de treball i segueixi el ritme de la classe, amb les adequacions pertinents. En els casos en que es valora fer una atenció fora de l’aula, aquesta podrà servir per: anticipar o consolidar continguts o treballar aspectes concrets seguint un programa específic adaptat.

b. Estructura Organitzativa L’estructura organitzativa de l’escola es fonament amb dos grans objectius: l’aprofitament dels recursos per aconseguir el màxim d’eficiència i la millora

Pàgina 22 de 32

Projecte Educatiu del Centre

de la participació des de la perspectiva de lideratge compartit i distribució de responsabilitats.

Aquesta organització correspon al que està establert en el marc legal. Els equips docents s’estructuren seguint els criteris de centre, escoltat l’equip docent i amb la decisió de l’equip directiu.

- Equip Directiu Està format per la secretària, cap d’estudis i directora. Setmanalment hi ha una reunió de dues hores, mínim, per abordar els temes que sorgeixen, per planificar les activitats del centre i prendre les decisions pertinents.

- Equip de Coordinació Pedagògica Està format per l’Equip Directiu i els coordinadors/es de cicle. Es reuneix 1hora setmanal. L’objectiu de la reunió és planificar i coordinar les aportacions i el treball dels cicles.

- Equips de Cicle Està format pels tutors/es de cada nivell del cicle i els especialistes o mestres de suport que intervenen. Es reuneixen un cop per setmana – excepte les setmanes en que hi ha claustre – en una sessió d’1h30’.

L’objectiu principal es tractar temes organitzatius i pedagògics propis del cicle.

- Equips de Nivell Formats pels tutors i mestres que estan en reducció de jornada,

que

imparteixen el mateix nivell. També hi assisteixen, de manera periòdica, les persones que participen en els agrupaments, desdoblaments o suports específics. Es reuneixen una sessió setmanal d’1’30h durada.

- Grups de treball Hi participen tots els mestres del centre que treballen a jornada sencera i que no gaudeixen d’alguna reducció horària. Al principi de cada curs Pàgina 23 de 32

Projecte Educatiu del Centre

escolar, quan es fa la planificació de la PGA i en funció de les prioritats del curs i del nombre de mestres del que es pot disposar, s’estableixen els diferents grups de treball.

Actualment els grups de treball són: material i colònies (comissions delegades del Consell Escolar), informàtica, psicomotricitat, educació física, hort, biblioteca, web i CAD (Comissió Atenció a la Diversitat).

Es reuneixen 1 hora setmanal.

- Departament d’Orientació i Suport (CAD) Està formada per l’Equip Directiu, coordinadors de cicle, mestres EE, AA i EAP. Es reuneix 1 cop per setmana en una sessió d’1h. És la comissió que vetlla per coordinar les mesures d’atenció a la diversitat, tant organitzatives com metodològiques.

- Claustre Format per tot l’equip de mestres del centre. Es reuneix de manera ordinària una cop al mes en sessió d’1h30’, preferentment en horari de migdia. En cas excepcional, l’equip directiu podrà convocar sessió de claustre a la tarda.

- Consell Escolar El consell escolar del centre és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat educativa. Hi ha representats tots els col·lectius: administració local, direcció, professorat, personal d’administració i serveis i famílies.

La funció principal és participar en la presa de decisions en relació amb aquells temes importants per al funcionament i l’organització del centre: el projecte educatiu, la programació general, la gestió econòmica, etc.

Els seus membres són elegits per un període de quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys.

El nostre consell escolar està integrat per: El director o directora, que el presideix., El cap o la cap d’estudis. Un o una representant de l’Ajuntament Pàgina 24 de 32

Projecte Educatiu del Centre

de Mataró. 8 representants del professorat escollits pel claustre.8 representants dels pares i mares o tutors. Un o una representant del personal d’administració i serveis, elegit per i entre aquest personal. El secretari o la secretària del centre hi assisteix amb veu i sense vot i exerceix la secretaria del consell.

Es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i sempre que el convoca la

direcció del centre o ho sol·licita al menys un terç de les

persones membres. A més, es fa una reunió a principi de curs i una altra a la seva finalització.

Les Comissions Delegades del Consell Escolar són:  Permanent. Es reuneix en per prendre decisions urgents quan no hi ha possibilitat de reunir el plenari del Consell.  Econòmica, que supervisa la gestió econòmica del centre.  Convivència. És la comissió que vetlla per l’aplicació del Pla de convivència al centre.  Menjador

i

activitats

complementàries,

supervisa

el

funcionament de les activitats extraescolars, complementàries i del menjador.  Obres i manteniment, que estableix les millores necessàries en infraestructures del centre i en fa el seguiment.

Les persones del consell escolar són elegides per quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys. Les vacants s’ocupen per la següent candidatura més votada en les darreres eleccions. Si no hi ha més candidats o candidates per cobrir-les, romanen sense cobrir fins a la propera renovació del consell escolar.

Les reunions es convoquen habitualment a partir de les 7h de la tarda, per facilitar la participació dels representants del sector de pares i mares.

- Famílies delegades de classe Pàgina 25 de 32

Projecte Educatiu del Centre

A cada classe hi ha, com a mínim, una família que s’ofereix per ser delegada de classe. Això implica que fa el traspàs d’informació de l’escola o de les comissions de pares, anima a la participació amb activitats que s’organitzen i fan de portant veu davant d’alguna proposta concreta de la classe. Es reuneix tres cops al llarg del curs, de manera ordinària, en una sessió d’1h30’ amb l’equip directiu per valorar o planificar activitats d’escola.

- Comissions de treball de les famílies En aquests moments no hi ha una AMPA constituïda i, per aquest motiu, les famílies estan organitzades en diverses comissions de treball: Pares i mares representants del consell escolar, comissió de festes i comissió de menjador. Es reuneixen de manera periòdica i, quan hi ha aspectes concrets a coordinar, es reuneixen amb l’equip directiu.

c. Singularitat dels ensenyaments Els aspectes prioritaris al centre són: - L’atenció inclusiva a l’alumnat mitjançant l’aprenentatge cooperatiu.

- Aprofundir en l’avaluació i el tractament competencial de les diverses àrees d’aprenentatge, dotant-les de significació i transferència.

- L’ impuls en l’ús de les TIC/TAC. - Iniciació de l’aplicació de la llengua estrangera (anglès) en àrees no lingüístiques.

- Mantenir el clima de confiança i treball conjunt en el si de la comunitat educativa.

d. Aprenentatge de la convivència L’aprenentatge de la convivència s’educa al llarg de tota l’escolaritat, conjuntament amb les famílies. En aquest sentit, la carta de compromís és una eina que s’utilitza per augmentar la consciència i la complicitat de les actuacions educatives entre família i escola.

Pàgina 26 de 32

Projecte Educatiu del Centre

Per tal de garantir una continuïtat i alhora la progressió necessària que s’ajusti a l’evolució de l’alumnat, apliquem uns programes que conflueixen amb els objectius que volem aconseguir.

- Acollida a les famílies i a l’alumnat. Definit en el Projecte de Convivència.

- Acció tutorial: o Tutories individualitzades. o Tutories grupals per millorar les dinàmiques de relació, treballar els valors i abordar els conflictes. o Assemblees d’aula (CM/CS) o Entrevistes i reunions amb les famílies

per treballar

conjuntament.

- Competència social o Dinàmiques i Aprenentatge cooperatiu. Programa CA/AC o Programa “Filosofia 3-18” - Mediació. Resolució positiva dels conflictes: o “Fem les paus” - Educació emocional.

- Participació o Delegades i delegats d’aula. o Consell de delegades i delegats o Participació en el Consell dels Infants de la ciutat.

e. Definició de llocs amb perfils singulars.

Els perfils singulars dels que es requereix són professionals que tinguin formació i que siguin competents en Atenció inclusiva a la diversitat, Aprenentatge Cooperatiu, en Llengua anglesa amb prou domini per treballar part d’una àrea no lingüística i en Ús i aplicació de les TIC. També caldria afegir que a més d’aquests perfils, es important que el professorat tingui capacitat per fer front a les necessitats i valori les peculiaritats del centre.

Pàgina 27 de 32

Projecte Educatiu del Centre

Per aquest motiu pel curs 2015-16 es singularitzaran els següents perfils: - Atenció a la Diversitat. Mestra d’ Audició i Llenguatge.

- Atenció a la Diversitat. Música amb competència per dirigir la coral de l’escola i iniciar el projecte de flabiol.

- Competència en llengua anglesa. Cal una persona que exerceixi de tutor/a amb competència per desenvolupar una àrea o part de l’àrea no lingüística en llengua anglesa.

Pel curs 2016-17 es singularitzarà un perfil de competència TAC.

Pàgina 28 de 32

Projecte Educatiu del Centre

4. Avaluació de progrés L’avaluació i autoavaluació del centre té un caràcter continu. A la programació general anual del centre es concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents, que estan vinculats al Pla Estratègic 2014-16 i als objectius del PEC.

Anualment es donaran a conèixer els resultats de:  Proves d’avaluació externa:

 Els

o

Proves de Competències bàsiques de 6è.

o

Proves diagnòstiques.

indicadors de progrés interns de l’escola que s’utilitzen de manera

transversal al llarg de tota la primària i els de l’etapa d’Educació Infantil: o

Detecció de les dificultats de llenguatge (PLON) - E.Infantil

o

Evolució de l’escriptura - E. Infantil.

o

Evolució de la Comprensió Lectora (ACL) – Primària

o

Evolució de la velocitat lectora – Primària

o

Càlcul mental – Tota l’escola.

Procés que es segueix per fer l’anàlisi dels resultats i establir propostes de millora: - Recull de les dades.

- S’elaboren les gràfiques comparatives entre l’alumnat i amb altres promocions.

- Anàlisi de les dades en el Departament d’ Orientació i Suport.

- Detecció dels aspectes susceptibles de millora.

- Acords de propostes de millora en el nivell, cicle i claustre.

- Aprovació en el Consell Escolar de les línies prioritàries a treballar.

- Elaboració del Pla Anual recollint les propostes derivades de l’anàlisi del curs anterior.

- Definició dels objectius i les actuacions prioritàries, amb la participació de la Comunitat Educativa, aprovació en el Consell Escolar i presentació als SSTT per tal que inspecció doni el seu vist-i-plau.

Pàgina 29 de 32

Projecte Educatiu del Centre

5. Relació amb les famílies. AMPA És imprescindible la complicitat, la participació i el treball conjunt amb les famílies per aconseguir la millora de l’educació dels infants.

Ja des dels inicis de l’escola, les famílies i de manera especial, l’ AMPA, han tingut un paper molt actiu i participatiu, amb capacitat per organitzar-se i dur a terme activitats complementàries (Menjador, activitats extraescolars...) amb un alt nivell de col·laboració amb l’equip de mestres.

Des del curs 2011-2012 es va detectar un greu dèficit econòmic relacionat amb les activitats que gestionava l’AMPA que van generar la seva dissolució al mes de maig del 2013. Aquesta situació va generar una crisi de confiança entre les famílies i va desencadenar moltes dificultats en la gestió dels serveis complementaris que sempre

havien funcionat

sota la responsabilitat de les

diferents comissions de l’Associació.

En aquests moments s’està treballant per a la creació d’una nova Associació de Famílies i es continua fomentant la participació dels pares i mares a l’escola, imprescindible per poder assolir els objectius del centre.

Participar a l’escola suposa un principi de coresponsabilitat que comença per la implicació en l’educació dels propis fills i filles, per anar assolint majors quotes de presència al centre educatiu i en l’entorn i també de capacitat d’iniciativa, de proposta i d’incidència en la presa de decisions.

Hi ha diferents tipus de participació, en funció de les disponibilitats i situacions. Es pot participar a títol individual, de manera puntual o exercint tasques de major compromís en associació amb la resta de famílies, fent xarxa o creant organitzacions amb altres centres i entitats,

amb l’objectiu d’assolir major

influència en la gestió del sistema educatiu.

La participació de les famílies al centre educatiu propicia una comunicació més estreta amb els fills i filles i una millor integració. Quan les famílies prenen part en les activitats del centre i de la comunitat educativa, els seus fills i filles van més de gust a l’escola i hi mostren més interès.

Pàgina 30 de 32

Projecte Educatiu del Centre L’organització de l’escola preveu la col·laboració amb i entre les famílies amb l’objectiu de seguir i millorar l’educació dels fills i les filles. Aquestes són les activitats que s’ofereixen, de manera planificada al llarg del curs: -

Portes obertes per presentar l’escola.

-

Reunió famílies noves a l’escola. Setembre.

-

Vermut de Benvinguda amb les famílies de P/3. Setembre - Octubre

-

Reunions d’aula. Octubre.

-

Reunió colònies P/4 “Les nostres primeres colònies”. Abril.

-

Reunió amb les famílies de 6è “Pas a secundària”. Març.

-

Entrevistes, com a mínim una cada curs. Al llarg del curs.

-

Agenda CM i CS com a eina de comunicació i de seguiment.

Les famílies poden participar diferents moments i contextos, però, actualment, les comissions que funcionen de manera organitzada són:

FAMÍLIES DELEGADES D’AULA COMISSIÓ DE

COMISSIÓ

MENJADOR

DE FESTES

COMISSIÓ GESTORA AMPA

CAMINEM

FLABIOLAIRES

PLEGATS

REVISTA

COLLA

I

GEGANTERA

WEB

Pàgina 31 de 32

Projecte Educatiu del Centre També hi ha un grup de famílies voluntàries que col·laboren amb algunes activitats de l’escola:  Acompanyament a les sortides i a la piscina  Intervencions puntuals a les aules Els pares i mares han de tenir una relació fluida i la informació sobre la marxa dels estudis dels seus fills i filles i resoldre conjuntament les incidències que puguin sorgir.

Com diu el proverbi Africà

“Per educar un infant és necessària tota una tribu” per aquest motiu potenciem l’educació compartida, el treball conjunt i la confiança mútua en el sí de la Comunicat Educativa.

Pàgina 32 de 32