Pont del Diable
Dins el llegendari català, el diable és l'esperit maligne, destructiu, enganyador, una força natural personificada que desplega tot allò que és distint. Totes les promeses de plaers i riqueses, de domini i de poder a canvi de vendre's l'ànima al diable tindran l'Infern com a desenllaç.
el
Rep diferents noms Satanàs, Llucifer, Banyeta, Banyut, Peu de Boc. També se l'anomena Barrufet, Barrumbo, Mafumet, Fumat, Mal Esperit, Mala Bèstia, Maligne... És com una divinitat oculta, el poder de les tenebres, el seu reialme és sota terra.
Conten que una pastora de la Bastida menava a pasturar el ramat a les muntanyes veines. Havia de fer una gran marrada per a guanyar el desnivell del torrent.
Una especial dèria del diable han estat les obres d'enginyeria, com per exemple, el Pont del Diable de Sant Genís de Bellera.
Bellera (Pallars Jussà)
Vet ací que un dia se li presentà un galant jove que li proposà construir un pont que li estalviaria bona pan del camí si a canvi ella accedía a certes peticions. A la pastora la proposta li va sembla prou bona i acceptà, pero amb la condició que primerament aixequés el pont, del contrari no hi havia res del convingut. El pobre diable hi va caure de ple. Va posarse mans a I'obra i quan, a mitjanit, hi duia la darrera pedra arrencada del castell de Sarroca, s'encertà a passar un monjo de Sant Genis, qui, en veure aquella atrevida construcció en tan poc temps portada a terme, convençut que un poder sobrehumà hi havia intervingur, va fer el senyal de la creu i tot seguit es va sentir un fort terratrémol. A continuació va desaparèixer l'improvisat enginyer torrent avall entre fortor del sofre infernal, amb la qual cosa, en no acabar I'obra en el termini fixat, la noia quedà lliure del compromís que, sense ser-ne sabedora, no era altre que esdevenír concubina de l'esmentat pastor i fer cap la seva ànima al mateix infern.