la Roca del Santet Senet (Alta Ribagorça) Des de Vielha fins a Senet, el primer poble de la Ribagorça, hi havia, abans de la construcció del túnel, sis hores ben bones de camí. A causa de la distància, la línia de demarcació dels termes era confusa, de manera que sovint hi havia picabaralles entre els pastors d'una i altra banda de les muntanyes del port de Vielha. Fins que un bon dia es van reunir els representants d'ambdós pobles per determinar l'indret on havien de plantar les fites. Després de moltes discussions, van acordar de decidir-ho mitjançant una carrera: a una hora convinguda i de cadascun dels pobles, sortiria un home corrent en direcció al port. On els corredors es trobessin, plantarien la fita. Els de Senet van escollir un jove caminador i li van donar una bona berena perquè no defallís pel camí: un formatge, un xolís i una bóta de vi. El xicot, que tenia més gana que coneixement, s'ho va cruspir tot amb quatre mossegades. I després vinga traguejar de la bóta, fins que la va deixar ben escorreguda. Al cap d'una hora de camí, poc més amunt d'on desaigua el barranc de Besiberri, es va asseure al peu d'una roca. Amb el cap bona cosa enterbolinat pel vi, va pensar: «Bé tinc prou temps, m'arreposaré una mica». Els de Vielha, en canvi, no li van donar berena, al seu corredor. En comptes de menjar i beure, li van prometre una bona paga. Així doncs, el corredor aranès, que també tenia bona cama, va enfilar com un isard la vall del riu Nere, i després, es desvià a l'esquerra per l'escabrosa canal de Coll deth Hòro. Quan tenia set, s'amorrava a qualsevol toll del barranc. Coronat el Port Vielh deth Hòro, no va veure el seu contrincant en part de món, tal com temia. Llavors va saltar pel dret les marrades de la Girgosa, travessà la font i el pla de l'Espona, i avall que fa baixada, talment tingués el diable a les espardenyes! Fins més avall del pla de l'Ospitau, no va trobar el seu competidor, dormint la mona a l'ombra de la Roca del Santet. D'aquella feta, la roca assenyala la fita entre els termes de Senet i de Vielha. Per aquest motiu, la Val d'Aran comença en aigües ribagorçanes, un parell de quilòmetres abans d'entrar a la boca del túnel.