c 17 PROFESSIÓ col·legiació internacional Serveis del CAATEEB
projecte era del despatx dels arquitectes Alonso & Balaguer i dues societats promotores de Barcelona, els quals van fundar la societat BD Promotores Colòmbia i varen iniciar un projecte per construir 100.000 m2 amb l’execució de dos gratacels al centre de Bogotà amb usos com a hotel, oficines, habitatges i centre comercial”.
Treballar al Perú El segon testimoni és que el que ens ofereix el company Pere Arcas, que actualment exerceix la gerència del grup d’internacionalització BAO, liderat per la constructora catalana Orvex, el despatx d’arquitectes Aquidos i l’empresa consultora QMT, radicada a Lima i amb obres arreu del Perú. La seva feina consisteix en la gestió integral i gerència general del grup, la representació de les tres companyies al país i la canalització de les oportunitats empresarials d’aquell mercat per executar-les a través de les diferents companyies per separat o bé conjuntament. La decisió de Pere Arcas de sortir a treballar fora es va forjar l’any 2007. “Jo ja sabia”, explica, “que el meu futur immediat passava per sortir fora, vaig veure que al món començava a esclatar la bombolla immobiliària i que Espanya no trigaria a patir-ne les conseqüències”. I així va ser. Arcas es va preparar a fons, va fer les maletes i se’n va anar a Brasil com a project manager internacional d’una empresa hotelera espanyola. Finalitzada aquesta primera fase, va anar a Panamà, fent la gestió inicial d’un edifici dins l’skyline de la badia de Panamà i, per últim, al Perú amb la gerència del grup d’internacionalització.
Construir a l’Equador EKR Iberoamericana és el resultat d’un projecte iniciat ja fa uns anys per un grup de professionals catalans de la construcció i que es va associar amb un grup econòmic i empresarial de l’Equador, per constituir una empresa constructora equatoriana, però amb els estàndards de procediments, tècniques de construcció i sistemes de control emprats a casa nostra. L’arquitecte tècnic i enginyer d’edificació Jordi Bravo n’és el director tècnic. En els últims tres anys abans de marxar, Jordi Bravo s’havia quedat sense feina dues vegades. “Vaig analitzar fredament la situació del sector al nostre país”,
explica Bravo, “i vaig començar a valorar la possibilitat de sortir a l’estranger”. Per altra banda, les poques ofertes que sortien ho feien amb unes condicions de salari i continuïtat molt poc encoratjadores. “En el meu cas”, afegeix, “quasi bé no tenia una altra opció si volia continuar en el sector, a més de les limitacions de trobar feina per motius d’edat”. Per a Jordi Bravo, la tria d’Equador “va ser totalment casual i va venir a conseqüència d’una trucada d’uns empresaris catalans amb els que havia col·laborat anteriorment, els quals em van presentar una proposta que vaig valorar i acceptar”.
Us sector en creixement Quina és la situació econòmica i del sector de la construcció que viuen aquests països? “El sector immobiliari i de la construcció tant a Panamà com a Colòmbia estan en procés de creixement”, assegura Agustí Fillol i ho matisa, “no és un creixement desmesurat i no tot va bé. Per exemple, a Panamà funciona bé l’obra d’infraestructura, la vivenda social i es manté encara una bona demanda hotelera. Per contra, l’habitatge de luxe s’ha frenat, perquè hi ha molta oferta”. Fillol explica que a Colòmbia també hi ha una forta demanda d’infraestructures i pel que fa a l’habitatge “és un moment dolç. I a més de Bogotà, el triangle del Carib que conforma Cartagena, Santa Marta i Barranquilla, acull bones promocions de vivenda i de construcció industrial”. Pere Arcas ens diu que a Perú també hi ha bones oportunitats per al nostre col·lectiu professional. “El panorama és molt propici”, diu, “per fer la nostra feina com l’hem coneguda sempre”. Hi ha oportunitats però amb matisos. Per exemple, el títol acadèmic no és homologable al 100 %. “Un punt a favor”, explica, “és que
L’informaTIU DEL CAATEEB març 2013
no sempre és necessari el títol com a tal, perquè el que et permet desenvolupar un lloc de treball són les teves competències, l’experiència que tinguis i l’èxit que aconsegueixis”. També hi ha una bona sortida com a project manager, “al Perú hi ha demanda i és una figura professional molt valorada”. També a l’Equador hi ha oportunitats. “En l’àmbit de les infraestructures està tot per fer”, diu Jordi Bravo. “La construcció està en ascens i tant el govern central com els municipis de les grans ciutats estan programant grans inversions en molts sectors”. Bravo comenta que a ell no li ha fet falta homologar el títol ni tampoc als tècnics d’altes empreses constructores que coneix. “El que realment compta són les teves competències”, assegura.
Models de sector diferents En cada país, l’estructura de funcionament del sector constructiu és diferent i cal saber-se adaptar. Agustí Fillol explica que a Panamà la llicència de construcció la sol·licita el constructor, “mentre que l’arquitecte, el calculista d’estructures i el geòleg es fan responsables junt amb el constructor de l’execució de l’obra”. Com encaixa aquí un aparellador? “Hi ha diverses opcions”, diu, “com a enginyer resident, que és el màxim responsable de la construcció per part de la constructora. O com a director tècnic de la promotora, o bé en un despatx d’enginyeria o arquitectura o com a project manager supervisant les obres”. No sempre és fàcil, però. Fillol explica que a Panamà li van denegar inicialment la visa de treball “perquè la vaig tramitar com a arquitecte tècnic i ells entenien que era un arquitecte. Tot va ser qüestió de llenguatge ja que com a gerent tècnic d’edificació sí que la varen acceptar”.
Pere Arcas: “Has de canviar el xip i saber que moltes coses no les podràs fer amb els mètodes que has practicat, de manera que sovint hauràs de, posar-li ciència i neurona a qualsevol aspecte que tractis”