PROFESSIÓ Activitats
Deontologia professional i codi ètic El Caateeb organitza el debat sobre deontologia en el marc del Congrés de les Professions organitzat per l’Associació Intercol·legial Jaume Moreno /
@emetent / © Fotos: Chopo
Els representants col·legials abans de començar el debat al Caateeb
U
na de les funcions col·legials que passa més desapercebuda, però que té una demanda social creixent, és la de vetllar per la deontologia i les bones pràctiques dels professionals per garantir la qualitat del treball dels tècnics, en benefici de la societat. D’aquí que la Comissió Sectorial de l’Enginyeria, Arquitectura i Tècnica de la Intercol·legial, una entitat que representa més de 100 corporacions professionals catalanes entorn de les quals s’apleguen més de 200.000 col·legiats i col·legiades de tots els sectors, decidís aportar al Congrés de les Professions celebrat el mes de juny un debat sobre la
68
L’INFORMATIU DEL CAATEEB Setembre 2017
qüestió. L’organització del debat ha anat a càrrec de l’Assessoria Jurídica del Caateeb
Afavorir el diàleg
La trobada va ser moderada pel periodista i president del Consell de la Informació de Catalunya, Roger Jiménez, qui en la seva intervenció introductòria va definir els codis deontològics com “un denominador comú de tots els col·legis professionals, que quan s’implementa té un gran poder d’orientació social i una vocació pedagògica que no s’acaba mai, ja que les societats canvien i això fa que vagin apareixent nous dilemes ètics”.
Roger Jiménez: “Les societats canvien i això fa que vagin apareixent nous dilemes ètics”
PROFESSIÓ Activitats
Deontologia professional i codi ètic El Caateeb organitza el debat sobre deontologia en el marc del Congrés de les Professions organitzat per l’Associació Intercol·legial Jaume Moreno /
@emetent / © Fotos: Chopo
Els representants col·legials abans de començar el debat al Caateeb
U
na de les funcions col·legials que passa més desapercebuda, però que té una demanda social creixent, és la de vetllar per la deontologia i les bones pràctiques dels professionals per garantir la qualitat del treball dels tècnics, en benefici de la societat. D’aquí que la Comissió Sectorial de l’Enginyeria, Arquitectura i Tècnica de la Intercol·legial, una entitat que representa més de 100 corporacions professionals catalanes entorn de les quals s’apleguen més de 200.000 col·legiats i col·legiades de tots els sectors, decidís aportar al Congrés de les Professions celebrat el mes de juny un debat sobre la
68
L’INFORMATIU DEL CAATEEB Setembre 2017
qüestió. L’organització del debat ha anat a càrrec de l’Assessoria Jurídica del Caateeb
Afavorir el diàleg
La trobada va ser moderada pel periodista i president del Consell de la Informació de Catalunya, Roger Jiménez, qui en la seva intervenció introductòria va definir els codis deontològics com “un denominador comú de tots els col·legis professionals, que quan s’implementa té un gran poder d’orientació social i una vocació pedagògica que no s’acaba mai, ja que les societats canvien i això fa que vagin apareixent nous dilemes ètics”.
Roger Jiménez: “Les societats canvien i això fa que vagin apareixent nous dilemes ètics”
PROFESSIÓ Activitats
Per a Bernardí “els codis deontològics són “una forma de respondre a la doble amenaça, com és la recentralització de les competències col· legials a través dels consejos superiores i un procés liberalitzador que qüestiona l’existència dels col·legis i la pròpia autoregulació de les professions”.
Xavier Bernadí: “Hi ha un allunyament de la ciutadania respecte a les institucions i per superar-lo cal afavorir el diàleg” El director general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bernardí, va obrir l’acte referint-se a la creixent valoració de les institucions en funció del seu capteniment ètic per part de la societat. “Hi ha un allunyament de la ciutadania respecte a les institucions i per superar-lo cal afavorir un diàleg permanent entre les persones i les institucions”, va assegurar.
Jordi Gosalves: “Hem de fer veure a la societat que les nostres institucions no serveixen per defensar al mal professional”
En aquest punt va coincidir el president del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona i del Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya, Jordi Gosalves, qui va assegurar que “una de les coses que més canviaran a curt termini vindrà, precisament, de la mà de la liberalització de les professions, que elimina l’obligatorietat de la col·legiació i qüestiona les reserves d’activitat. Els col·legis han d’anar cap a un escenari on siguin necessaris més que obligatoris”.
Allunyar el corporativisme Això passa per allunyar el col·legis d’una imatge antiquada de corporativisme. “Hem de fer veure a la societat que les nostres institucions no serveixen per defensar al mal professional, perquè en fer-ho, a qui estem perjudicant, és al bon professional”, assegura Gosalves, per a qui aquesta realitat canviant fa del Codi Ètic un dels pilars estratègics de la institució. En aquesta mateixa línia, el representant de la Comissió d’Incidències del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Jacint Raurell, va recordar que la liberalització genera incerteses respecta l’obligatorietat dels visats o de la pròpia col·legiació, “però una de les coses que perviuran serà el control deontològic que els col·legis exerceixin sobre els professionals”, una vigilància que al seu parer cal fer des d’un triple àmbit: el del col·legiat, la millora del servei a l’usuari i a la societat en general i la
Jacint Raurell: “Els honoraris professionals tenen molt a veure amb el nivell d’activitat del col·lectiu” qualitat i eficiència del servei. El Síndic del Col·legi i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Pere Alavedra, introdueix dos nous elements en el debat, d’una banda la sofisticació de les praxis professionals deshonestes. I posa l’exemple teòric “d’un industrial que faciliti una eina informàtica que compleixi amb la seva funció, però al mateix temps col·loca els seus pro-
Pere Alavedra: “Els col·legis han de passar de ser organismes de titulats a ser-ho de titulats acreditats” L’INFORMATIU DEL CAATEEB Setembre 2017
69
PROFESSIÓ Activitats
ductes de forma preferencial respecte els de la competència”. L’altre és la necessària diferenciació entre la deontologia i les bones praxis. Alavedra insisteix en la necessitat de què la figura del Síndic estigui desvinculada de la Junta de Govern de la institució per garantir la independència i constata que “en un moment de crisi hem vist que els problemes de deontologia es produeixen en els canvis laborals del col·legiats, parlem d’una professió amb àmplies competències, el que no vol dir que els professionals sàpiguen de tot, però qui ha perdut la feina per la raó que sigui, es veu amb cor d’assumir projectes en entorns on la seva experiència no és adient”. Fet que fonamenta la seva opinió de què els col·legis professionals han de passar de ser organismes de titulats a ser-ho de titulats acreditats.
La mediació com a via de resolució de conflictes Joan Gràcia, assessor jurídic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona destaca l’interès que es posa des de la Comissió de Deontologia Professional de la seva institució
Joan Gràcia: “Cal diferenciar entre la bona praxi i l’exercici ètic de la professió” 70
L’INFORMATIU DEL CAATEEB Setembre 2017
Joaquim Llagostera: “Al final es tracta de complir la llei i no fer a l’altre el que no voldries que et fessin a tu” en diferenciar entre la bona praxi i l’exercici ètic de la professió. També posa damunt la taula l’esforç per potenciar la mediació com a via de resolució de conflictes, així com la necessitat de formar als professionals inscrits als col·legis en deontologia, camp on els mitjans col·legials poden tenir un gran protagonisme. Gràcia destaca el fet que “últimament s’ha utilitzat la via de la denúncia deontològica davant el Col·legi com a via prèvia per constituir proves abans de recórrer a la justícia ordinària”. El secretari de la Junta Rectora del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Joaquim Llagostera, aprofita el seu torn per manifestar el seu parer que “més del 70% del contingut dels nostres respectius codis ètics és idèntic, ja que al final del que es tracta és de complir la legislació i no fer a l’altre el que no voldries que et fessin a tu”, i planteja el problema que en algunes professions, com és el seu cas, tinguin centralitzat el seguiment de conductes ètiques tant en termes de llunyania com d’agilitat. El president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Ramon Pérez, recupera la qüestió de la indepen-
dència entre les Juntes de Govern i els comitès deontològics amb un cas pràctic. “Ens hem trobat amb demandes contra membres de la Junta de Govern del Col·legi de Madrid, i això ens posa en alerta”. El primer pas quan hi ha una reclamació és que sigui la pròpia Junta qui decideixi si s’accepta o no “si no s’accepta, el demandant pot pensar que la Junta és aquí jutge i part, mentre que si s’accepta, ens trobem amb què el president del Comitè Deontològic ha estat escollit per la Junta, per tant estem en les mateixes, el que posa en entredit la viabilitat del codi”. Un altre dels temes plantejats per Pérez és la no obligatorietat de visar els seus treballs. “En el nostre cas el visat que fem és molt rigorós, i és normal que els estudis geotècnics es retornin a l’autor perquè els refaci, però en no ser obligatori ens trobem que avui dia al mercat hi ha una oferta elevada d’estudis que no compleixen amb els estàndards del Codi Tècnic de l’Edificació, al final es tracta d’un tema de deontolo-
Ramon Pérez: “Hi ha una oferta elevada d’estudis que no compleixen amb els estàndards del Codi Tècnic de l’Edificació”
PROFESSIÓ Activitats
Una imatge de la taula de debat celebrada al Caateeb
gia professional sobre el que ens hi posem, però ens trobem amb el problema d’unes prescripcions molt curtes que en la pràctica impossibiliten actuar-hi”:
Responsabilitat civil i la deontologia
La diferenciació entre els àmbits de la responsabilitat civil i la deontologia reapareix en el torn de preguntes del públic, i qui posa el límit entre totes dues és Jacint Raurell; “el que ho diferencia clarament és una exigència de rescabalament de danys i perjudicis. Una queixa deontològica pot acabar en una sanció econòmica o en una suspensió, però no pot acabar mai en una indemnització al propietari, això ha d’anar per la via de la responsabilitat civil”. Sobre aquest respecte Pere Alavedra insisteix en el fet que hi ha molts aspectes que poden tenir una deriva judicial, però que tenen un vessant ètic, com pot ser la revelació del secret professional, el tràfic d’influències o el compartir informació privilegiada. Un altre tema és què fer amb els professionals que evadeixen l’obligatorietat de la col·legiació, ja que en no estar col·legiats no es pot actuar en contra seva. En principi la llei
catalana permet demanar al Departament de Justícia de la Generalitat que actuï, però Joan Gràcia aigualeix les expectatives en afirmar que “nosaltres tenim un cas pràctic i real d’una persona exercint sense estar col·legiada. Vàrem demanar a la Generalitat que s’obrís expedient i aquest va acabar caducant. Ara hem reobert un segon expedient i encara no està resolt” Insistint en l’aspecte sancionador dels col·legis, el Síndic del CEIC recorda que un dels problemes que més afecta a les comissions deontològiques és el d’un termini de només sis mesos per presentar reclamacions, un temps extremadament curt en vista a les dinàmiques col·legials i a les garanties que cal oferir a les parts. Respecte aquest tema Ramon Pérez comenta la relativa facilitat que existeix a l’hora d’esquivar les sancions. “Hem sancionat professionals per males pràctiques, i quan aquest treballa pel seu compte, no poder signar en sis mesos li suposa un problema; però també hi ha empreses, contra les que no es pot actuar, i el que acaba passant és que durant mig any la persona sancionada no signa, però ho fa un altre mentre el sancionat segueix exercint”.
Orientació sobre honoraris
L’última pregunta que sorgeix és quina és la bona praxi en els honoraris professionals. Joan Gràcia recorda que els col·legis no poden fixar preus i que, fins i tot , alguns han vist com se’ls obria expedient per fer recomanacions, en aquesta situació, només es pot intervenir quan els preus oferts són temeraris. Jacint Raurell opina que les mesures que es poden prendre són indirectes, igual que succeeix a l’hora de donar garanties a través dels visats, però que al final s’està en mans del mercat, “els honoraris tenen molt a veure amb el fet que col·lectivament hi hagi un nivell d’activitat suficient; mentre el mercat segueixi donant signes de debilitat, mentre que tinguem 10.000 arquitectes, quan només n’hi ha feina per 200, ens trobarem amb honoraris baixos”. “No obstant s’obre alguna porta”, diu Jordi Gosalves, “per exemple l’ITeC amb el seu banc de preus, introdueix alguna forma de referenciar els honoraris. També es pot obrir una porta amb la nova Llei d’Arquitectura, que ja veurem si no es tanca”. L’autor: Jaume Moreno és periodista
L’INFORMATIU DEL CAATEEB Setembre 2017
71