Forum recerca 2017

RECERCA AL BATXILLERAT TREBALLS DE RECERCA AL BATXILLERAT

é 16 FÒRUM DE TREBALLS DE HORTA- GUINARDÓ CURS 2016/2017

L

a dificultat per assolir coneixements actualment no es troba en la manca d’informació, sinó en saber trobar-la, processar-la i utilitzar-la...

Aprendre a fer recerca i les capacitats que comporta, facilita la distinció entre el que té una base científica del que no la té... L’educació científica és un element essencial per enriquir el pensament crític.

De Manuel, J. (2002). Educar fent recerca? Sí, gràcies! Acres del VI al Simposi de l’Ensenyament de les Ciències Naturals. 26-32.

MEMBRES DEL JURAT Artur Acevedo.

Districte d’Horta – Guinardó.

Carles Marín.

Director CRP Ciutat Vella.

Eulàlia Llobet.

Consorci d’Educació de Barcelona.

Guillem Berbis.

Biòleg humà. Docotrand.

Ignasi del Blanco.

Inspecció.

Isabel Minguillón.

Biblioteca Guinardó – Mercé Rodareda.

Isabel Ribera.

Professora de Música d’Educació Secundària.

Isabel Olivé.

SE. Horta – Guinardó.

Maribel Jiménez.

Consorci d’Educació de Barcelona.

Marta Simon.

Institut Ciències de l’Educació.

Universitat Autònoma de Barcelona.

Mireia Gonzàlez.

Metgessa.

Olga Schaaff.

Mestra d’Educació Primària especialista en Ciències.

Pere Tobeña.

Professor de Català d’ Educació Secundaria.

Susana Navarro.

Consorci d’Educació de Barcelona.

Virgínia Fusté.

Biblioteca el Carmel – Juan Marsé.

SUMARI COL∙LEGI ABAT OLIBA SPÍNOLA

Refugiados: Una crisis social, política y ética universal.

INSTITUT FERRAN TALLADA

La resistència bacteriana i els antibiòtics.

INSTITUT FRANCISCO DE GOYA

L’ordre d’avui és el desordre de demà.

COL∙LEGI IMMACULADA CONCEPCIÓ

Biodiversitat d’avifauna en una finca situada al Vallès Oriental.

Esquerrans i creativitat, van de la mà?

Step in to a healthy Ramadan.

Final de juego.

Llegendes de l’ Alhambra.

INSTITUT JOAN BROSSA

Les millors degustacions les nanopartícules d’or.

Vegetació de Callserola: De l’obaga al solell.

INSTITUT JOSEP PLA

Musicoteràpia i altres teràpies alternatives aplicades a la discapacitat intel·lectual.

La repressió del tercer bàndol.

INSTITUT MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA

Catamarà solar.

COL∙LEGI PROVIDÈNCIA DEL COR DE JESÚS

Càncer oral. Perquè a mi?

ESCOLA PÀLCAM

Cultiu d’aliments en ambients urbans.

Entre pólvora i tinta, la història d’un soldat.

Malalties rares.

Què sabem realment dels aliments transgènics?

INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA

El procés de creació d’una col·lecció de moda.

COL∙LEGI SALESIÀ SANT JOAN BOSCO

Despierta.

INSTITUT VALL D’HEBRON

Una idea sobre l’univers.

ESCOLA VIROLAI

Sociograma. Les relacions a l’aula.

Pastratge de vaques a Montserrat per la prevenció d’incendis.

Diseño de una silla-pupitre para diestros y zurdos.

Reinventant l'aqüicultura.

Refugiados: Una crisis social, política y ética universal CENTRE

IDEA INICIAL

Abat Oliba Spínola

Davant el drama de la crisi dels refugiats actual, tots hem rebut contínuament notícies, les quals hi haurien d'haver provocat en nosaltres una gran commoció. Des del primer moment vaig tenir clar, tot i fer un batxillerat biosanitari, que volia encarar el meu treball de recerca a aquest tema social. La qüestió que em vaig plantejar al ser conscient d'aquesta tragèdia va ser la següent: la situació de milions de refugiats en l'àmbit mundial és fruit d'una política erràtica i d'una societat que pateix una manca de valors humans? És una manca d'informació o també de comprensió i verdadera consciència?

AUTORA Andrea Fernández

TUTORA Roger Rebull MATÈRIA Àmbit social TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Investigació i reflexió filosòfica

TIPOLOGIA DE RECERCA Estudi de cas – recerca acció

PROCÉS D'ELABORACIÓ Per respondre a la hipòtesi plantejada em vaig centrar en la figura del nen, símbol de vulnerabilitat i símbol d'humanitat futura. El meu treball de recerca està estructurat en quatre parts. En primer lloc he realitzat una recopilació d'informació visitant diverses ONG i altres organitzacions que tracten directament el tema, i amb l'ajuda dels informes aconseguits vaig fer una visió panoràmica del que realment estava succeint.

En segon lloc vaig fer una anàlisi de com tracten els mitjans de comunicació el tema, i a més vaig tractar les conseqüències psicosocials de ser un refugiat a partir de la informació que vaig aprendre en la I Jornada científica sobre l'atenció a la Salut Mental dels refugiats en l'Auditori de la UPF. En tercer lloc, a partir de dues entrevistes a un polític i a un activista social, i a partir d'un testimoni d'un refugiat sirià, exposo tres punts de vista sobre aquesta problemàtica. Finalment, després de tota aquesta investigació, faig amb ajuda de certes obres i autors una reflexió i conclusió de caràcter filosòfic.

CONCLUSIONS En primer lloc vaig arribar a la conclusió que cap conflicte com aquest afecta tant a la humanitat, al marge de diferències culturals o religioses. En segon lloc faig referència a la política i la societat. La política no exerceix la seva responsabilitat com tal, en essència, la de vetllar per la plena realització de la naturalesa humana; i a més estem assentats en un món on triomfen els déus del consumisme i de la comoditat, i no estem disposats a sacrificar aquests en benefici d'altres. Patim una falta de consciència i reflexió summament profunda per a la qual sembla que no hi ha espais públics. Per últim i com a més important, tracto el tema dels menors. Una infància perduda i maltractada comportarà unes conseqüències nefastes, que avui dia no som capaços de preveure. I és aquesta infància la que ens exigeix la responsabilitat de comprendre i reaccionar tant col·lectiva com individualment.

Esquerrans i creativitat, van de la mà?

CENTRE Abat Oliba Spínola AUTORA Maria Àvalo Gadea TUTORA Amelia Campos Sampayo MATÈRIA Àmbit científic TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Comparació de la creativitat i lateralitat d’alumnes dretans i esquerrans

IDEA INICIAL El fet de ser esquerrana fa que tinguis un punt de vista diferent en molts aspectes. A més dels problemes amb el material escolar, existeixen altres qüestions: què és la lateralitat? Tinc lateralitat? Per què sóc esquerrana? És genètic?

Em qüestiono si hi ha algun fet en el qual els esquerrans sobresurten i apareix el terme creativitat.

A través d'aquest interès personal, arribo a un interès social i educatiu. Així és com plantejo arribar a respondre a la meva hipòtesi inicial: Són els esquerrans més creatius que els dretans?

TIPOLOGIA DE RECERCA Comparatiu

PROCÉS D’ELABORACIÓ Per tal de respondre a la meva hipòtesi: SÓN ELS ESQUERRANS MÉS CREATIUS QUE ELS DRETANS? El treball consta d'un marc teòric en què primerament he estudiat l'etimologia del mot esquerre (el mot esquerre té un significat despectiu i en canvi, el terme dreta un significat melioratiu). En segon lloc, he estudiat la possible causa de ser esquerrà o dretà, la lateralitat (terme de gran importància al meu treball) la història dels esquerrans, la fisiologia i la demografía A més, he estudiat el cervell i la seva activitat creuada (el cervell d'un dretà té la dominància a l'hemisferi esquerre, responsable de qüestions analítiques i numèriques, i en canvi, el d'un esquerrà la té a l'hemisferi dret, responsable de l'activitat creativa, innovadora o artística, entre d'altres.

El marc pràctic consta de dos tests realitzats a vuit alumnes de tercer de primària, quatre esquerrans i quatre dretans (triats a l'atzar).

El primer test ha estat una adaptació feta per mi d'un test de lateralitat en el que he intentat raonar per què els esquerrans mostren moltes més anomalies que els dretans a l'hora de reproduir les mateixes activitats i el test de Torrance en el que he quantificat la creativitat de cada alumne.

CONCLUSIONS Donats els resultats obtinguts al test de Torrance, els esquerrans no han resultat més creatius. Es podria interpretar que la participació d'un alumne dretà brillant ha fet variar i augmentar els resultats dels dretans.

Malgrat aquesta informació, després del meu estudi, afirmo que els esquerrans podrien ser més creatius que els dretans donada la minoria que formen a la societat. El món està pensat per dretans i és per això que ser esquerrà comporta un "esforç extra".

Primerament, d'adaptació a l'activitat i després, per poder realitzar l'acció de forma correcta i natural.

La resistència bacteriana i els antibiòtics CENTRE Institut Ferran Tallada AUTORA Alba Fernandez Ibáñez TUTORA Silvia Maymó

IDEA INICIAL La idea inicial d’aquest treball de recerca és demostrar si els antibiòtics són eficaços envers els bacteris o si els antibiòtics ja no tenen tanta eficàcia per combatre malalties produïdes per bacteris.

MATÈRIA Biologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Memòria escrita TIPOLOGIA DE RECERCA Cientific (explicatiu i d’anàlisi)

PROCÉS D’ELABORACIÓ El meu treball de recerca està estructurat en dues parts.

La primera part del treball és una part teòrica on s'explica amb detall tot allò del que tracta el treball de recerca. Per trobar aquesta informació he consultat llibres de la biblioteca, llibres que m'ha deixat la meva tutora i pàgines web.

La segona part del treball és la part pràctica. En aquesta part pràctica vaig intentar demostrar la meva hipòtesi. Per dur-la a terme he necessitat material delicat com bacteris i antibiòtics.

Els bacteris utilitzats durant la part pràctica van ser: Bacillus cereus, Escherichia.coli, Staphylococcus epider midis, Serratia Marcescens, i els antibiòtics utilitzats van ser: amoxicil•lina, cefuroxima i ciprofloxaciono.

Aquesta pràctica consistia a fer 4 sembres dels diferents bacteris i en cadascuna d'aquestes sembres aplicar el tractament amb un antibiòtic, és a dir, en 3 de les 4 sembres aplicar els diferents antibiòtics i efectuar una de control sense tractament.

Per assegurar-me dels resultats vaig repetir la pràctica tres vegades abans d'arribar a la conclusió final.

CONCLUSIONS El meu treball de recerca està estructurat en dues parts.

La primera part del treball és una part teòrica on s’explica amb detall tot allò del que tracta el treball de recerca. Per trobar aquesta informació he consultat llibres de la biblioteca, llibres que m’ha deixat la meva tutora i pàgines web.

La segona part del treball és la part pràctica. En aquesta part pràctica vaig intentar demostrar la meva hipòtesi. Per dur-la a terme he necessitat material delicat com bacteris i antibiòtics.

Els bacteris utilitzats durant la part pràctica van ser: Bacillus cereus, Escherichia.coli, Staphylococcus epidermidis, Serratia

Marcescens, i els antibiòtics utilitzats van ser: amoxicil·lina, cefuroxima i ciprofloxaciono.

Aquesta pràctica consistia a fer 4 sembres dels diferents bacteris i en cadascuna d’aquestes sembres aplicar el tractament amb un antibiòtic, és a dir, en 3 de les 4 sembres aplicar els diferents antibiòtics i efectuar una de control sense tractament.

Per assegurar-me dels resultats vaig repetir la pràctica tres vegades abans d’arribar a la conclusió final.

Step in to a healthy Ramadan CENTRE Institut Ferran Tallada AUTORA Nimra Saleem TUTOR Manel Tenes MATÈRIA Biologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Memòria escrita

IDEA INICIAL Initially I wanted to do a research project about ISLAM but later on I realised that I am also in the scientific topics so I chose this one as it has both of the characteristics as well as scientific as religious. My main objective, while doing this project, was to proposed a healthy diet plan for Ramadan which can be followed without any fear of being dehydrated or overeated. Moreover, I want to raise awareness about the purposes of Ramadan fasting.

However I have also a secondary objective which is to compare the diet that we have during Ramadan and in normal days with what recommends World Health 0rganization.

TIPOLOGIA DE RECERCA Recerca acció

PROCÉS D’ELABORACIÓ

CONCLUSIONS

My research project consists of three parts: one of them is the theoretical part, where I have searched information about healthy diet and the second one is the practical part where I have explained the process of and results of my investigation and lastly the third part is to propose a healthy diet plan for Ramadan.

At last I came to the conclusion that these students have not a healthy diet neither in Ramadan nor in normal days.

Apparently they are eating unhealthier during Ramadan than normal days. Results of the survey are exactly what I expected. Students consumed more junk food (fries, sweets, etc.) during Ramadan than in normal days. A possible reason of this act could be Iftar parties held in Ramadan.

Reason for which I decided to do this project in English is because, one of my languages is English moreover my high school gave me the opportunity to do this project in English so I thought I should take benefit of it.

To know how we eat during Ramadan, I did a comparison of diet during normal days and during Ramadan. I became able to do the comparison of diet during two periods of the year by doing a survey. For the survey I designed a diet table. I selected few Pakistani Muslim female students of 18 years (more or less). I asked them to tell me via whatsapp all the food stuff that they eat during suhoor and Iftar and accordingly I started filling the diet table. I applied the same methodology during normal days. Next I passed all the information of student’s food data in the form of graphs to compare the student’s diet with what recommends World Health Organization. Fortunately, I got an opportunity to do interviews with Drs to know their opinion about Ramadan diet.

With the all the knowledge acquired during the making of the research project from webs, articles, youtube videos, Islamic scholar’s programs, interview with specialists, survey result, personal experience of fasting, etc. I proposed a model of healthy/balanced Ramadan diet plan.

L’ordre d’avui és el desordre de demà CENTRE Institut Francisco de Goya AUTORA Irene Pedregosa Fabeiro TUTORA Neus Badia MATÈRIA Geografia i Història (urbanisme)

IDEA INICIAL El treball estudia l'impacte turístic que ha patit, durant els darrers anys, el cim del Turó de la Rovira, a Barcelona, conegut també pel nom de "Bunkers" i "Los Cañones". La zona s'ha convertit en un paratge reconegut per la ciutat i la resta del món i el seu ús, per consegüent, ha transmutat. L'estudi vol comprendre els canvis que la zona directament del voltant ha patit a escala econòmica, urbanístic i social. He resolt les meves hipòtesis contextualitzant, analitzant, comparant, enquestant i concloent.

TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Memòria escrita i material gràfic TIPOLOGIA DE RECERCA Explicatiu i d’anàlisi PROCÈS D’ELABORACIÓ En primer lloc, vaig realitzar la localització i contextualització del cim del Turó de la Rovira, que pertany al Carmel i Can Baró, a Barcelona. Arran d'una tasca de recerca bibliogràfica minuciosa sobre la història del paratge, les obres destacades de la qual són: Barraquisme: La ciutat (im)possible i El Carmelo Ignorado, vaig sintetitzar els esdeveniments que s'havien dut a terme en el cim al llarg del segle XX fins a arribar al 2014. A partir d'aquest resum, vaig crear un eix cronològic del Turó tot mencionant fets relacionats amb l'acció veïnal per una banda, i per l'altra, moviments d'ens o la política del moment.

Seguidament, vaig escriure una primera aproximació a la temàtica urbanística, turística... Per aquest motiu, vaig citar l'autor Manuel Delgado i, després de comentar les idees principals del seu llibre "La ciudad mentirosa" vaig establir una analogia entre aquests punts primordials i el que succeeix a les antigues Bateries Antiaèries.

Al tercer apartat, vaig tractar una sèrie de llocs que per alguna raó concreta els podia relacionar amb el cim del Turó estudiat. Així, vaig comparar quatre indrets -Bunkers, la Barceloneta, Primrose Hill i Venècia- realitzant fitxes d'estudi, una taula d'analogia i petites reflexions que relacionaven cadascuna de les triades amb el cim del Turó.

La veu del territori, el quart apartat, reuneix tot el treball de camp que vaig executar, és a dir, dues entrevistes exhaustives a persones coneixedores del conflicte Custodia Moreno i Conchi Marin-, tres enquestes molt útils (veïns, comerciants i turistes) de les quals vaig fer una anàlisi amb les seves respectives geolocalitzacions i, per últim, l'explicació de la meva assistència al Consell de barri del Carmel tot exposant els punts corresponents al meu àmbit de treball.

CONCLUSIONS El treball tenia tres hipòtesis. En primer lloc, esbrinar si el fenomen del cim del Turó de la Rovira havia estat intencionat per la política local per potenciar el turisme a zones perifèriques de Barcelona. Aquesta no va quedar confirmada per un problema de comunicació amb el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) tot i els indicis.

La segona va ser resposta amb èxit. Plantejava si els individus i col·lectius més afectats per l'afluència turística n'eren conscients.

Vaig trobar, gràcies a les enquestes, que hi havia un bon coneixement del conflicte entre els veïns i els comerciants, però no en els turistes.

Per últim, em vaig preguntar si els efectes que patia el cim del Turó eren positius o negatius pel barri. Vaig sintetitzar les conseqüències econòmiques, urbanístiques i socials, a curt termini. I, seguidament, vaig realitzar una taula amb els "pros" i "contres"dels impactes més destacats. Vaig concloure que hi havia més impacte perjudicial, però, igualment, que depenia del punt de vista en tractar-se d’un tema tan controvertit.

Final de juego CENTRE Institut Francisco de Goya AUTORA Zara Mateos Gusmerini TUTOR Albert Julibert MATÈRIA Literatura

IDEA INICIAL La idea inicial d'aquest treball era fer un estudi dels personatges de la novel·la Rayuela, de Julio Cortázar. A partir d'aquesta anàlisi fer una recerca sobre quins factors formaven part de la vida real de l'autor. La part pràctica consistia en la creació d'un book-trailer, amb la intenció de reflectir les personalitats dels personatges i trobar la seva essència, des d'un punt de vista subjectiu.

TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Memòria escrita i producción videoartísitca TIPOLOGIA DE RECERCA Creació artística EL PROCÉS D'ELABORACIÓ El procés d'elaboració va estar dividit en dues parts: la primera va ser la part literària i la segona la part cinematogràfica. La part literària va consistir en la selecció de fragments de la novel·la que fossin rellevants (descripcions dels personatges, aspectes psicològics, quin tipus de relació mantenien entre ells...) i a partir d'aquí, elaborar una anàlisi detallat sobre ells. Vaig escollir en concret quatre personatges que eren del meu interès: Horacio Oliveira, La Maga, Morelli i Pola.

CONCLUSIONS La part literaria ha resultat una ampliació dels meus coneixements. He partiti d’una base que ja tenia feta sobre els personatges, de tot el que havia llegit sobre ells i també del que coneixia de la literatura cortazariana. D’aquí, he anat investigant i he intentat entendre el tipus de realcions que mantenien i què suposaven els uns per als altres.

De fet, ha estat un joc en el qual jo m’havia de ficar dins de la historia. On realment he après i he hagut de partir de zero ha estat en la part pràctica. He hagut de buscar referències cinematrogràfiques de toto tipus: des de pel.lícules que em poguessin sercir com a model, fins a guions per saber com realizar el meu. Vaig realizar el curtmetratge per deixar palès tot aquest univers en imatges, creant-ne un llenguatge estètic, més enllà del narratiu. El nexe que uneix aquestes dues parts és la meva visió de la novel.la.

En definitiva, ficar-me jo també dins de Rayuela i jugar a saltar de personatge en personatge.

Els personatges de Cortázar realitzen, sempre, una cerca existencial: intenten descubrir a l’home nou, construir un món nou on viure tingui veritablement un sentit. L’amor, les relacions humanes autentiques i la literatura són les tres vues predilectes que ens mostren com ascendir, igual que a Rayuela, casella per casella des de la terra fins a aquest cel que està allà. Lluny, però en el mateix plànol.

Biodiversitat d’avifauna en una finca situada al Vallès Oriental CENTRE Col∙legi Immaculada Concepció - Horta AUTORA Marina Torazo López TUTOR Genaro De Gamboa MATÈRIA Biologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Memòria escrita, guía d’ocells del Vallès Oriental i página web.

TIPOLOGIA DE RECERCA Descriptiu i de calogació. Explicatiu i d’anàlisi.

PROCÉS D’ELABORACIÓ Per dur a terme aquest treball vaig utilitzar dues metodologies la d'observació visual auditiva, que consistia a realitzar censos puntuals i transsectes i una tècnica complementària, l'anellament científic que consisteix en la captura i el marcatge dels ocells col·locant una anella metàl·lica al seu tars o a la seva tíbia.

Durant tot l'any, des de la tardor del 2015 fins a l'estiu del 2016, vaig fer un conjunt de 16 jornades d'identificació visual-auditives i 16 jornades d'anellament repartides proporcionalment durant tot l'any.

En total es van identificar 6125 ocells durant les 112 hores de treball de camp a la finca, 4736 (77.3%) per observació visual auditiva (censos i transsectes) i 1389 (22.7%) per captura amb xarxes (anellament científic). I es van identificar un conjunt de 104 espècies. Als annexos he fet un recull de les 104 espècies fent una descripció de les característiques més rellevants. L’espècie de la qual s’han identificat un major nombre d’exemplars ha estat el pardal comú (Passer domesticus). S’han identificat espècies comunes al territori com la mallerenga carbonera, el gafarró, l’oreneta vulgar, el pinsà comú, el pit-roig, el tallarol de casquet i el tudó i algunes poc freqüents com la tallareta vulgar, el tallarol gros, el mosquiter de passa, el bitxac rogenc, la cotorra de Kramer, l’ànec mandarí, l’agró blanc, el martinet de nit entre d’altres.

IDEA INICIAL L'objectiu principal del treball és identificar les espècies d'ocells i la seva abundància a Can Manent durant tot un any. Catalunya és un país privilegiat per la varietat d'espècies d'ocells i la quantitat d'exemplars observables durant totes les estacions de l'any. Els ocells són uns bons indicadors de la qualitat ambiental d'un territori. Aquesta situació ha convertit aquest grup faunístic en objecte de seguiment i d'estudi. La hipòtesi del meu treball és que a una finca rural situada al Vallès Oriental, malgrat tenir una extensió de només 30 hectàrees, hi ha una gran riquesa d'avifauna, i això és degut a la diversitat d'hàbitats que hi trobem. A l'àrea d'estudi podem diferenciar tres entorns que es classifiquen en: camp de conreu, bosc mixt, i zona de bases i riera.

CONCLUSIONS Podem dir que les dimensions de Can Manent, la seva vegetació, el clima i els seus diferents hàbitats fan d'ella un paratge idíl·lic per a l'avifauna. S'ha confirmat la hipòtesi inicial sobre la diversitat d'ocells amb èxit i l'objectiu s'ha assolit. He pogut fer un recull d'informació de cadascuna de les espècies observades i capturades. Aquest treball ha estat una experiència molt positiva, m´ha fet comprendre la natura d'una manera diferent. He descobert el potencial de vida que hi ha als nostres camps, boscos i territoris. Aquest treball i la creació d'una pàgina web en anglès serveix com a eina de divulgació per donar a conèixer els ocells en una àrea geogràfica propera.

Llegendes de l’Alhambra CENTRE Col∙legi Immaculada Concepció - Horta AUTORA Isabel González García TUTOR Hèctor Glaría Uruñuela MATÈRIA Literatura TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Bloc, mapa virtual, documental, memòria

IDEA INICIAL Quantes vegades heu anat a una guia turística d’algun monument? D’aquestes, quantes donaven més importància a la història i a l’art que no pas a altres factors?

Alguna ha aconseguit atraure 100% la vostra atenció? És per això que presento una guia turística més innovadora i atraient. El meu treball és, per aquest motiu, una guia turística llegendària i mitològica de l’Alhambra de Granada.

Aquest treball tracta bàsicament de les llegendes que podem trobar a l’Alhambra, per tant, aquesta guía turística no conté tots els indrets existents dintre del monument, sinó que simplement conté aquells indrets en els quals es pot destacar una llegenda o que són de vital importància per comprendre la resta de monument.

TIPOLOGIA DE RECERCA Estudi de cas PROCÉS D’ELABORACIÓ Començant com a base la lectura de Cuentos de la Alhambra de Washinton Irving, per una banda i inicialment introdueixo el terme de l'Alhambra i les seves característiques des d'un punt històric a un punt cultural per tal de poder-ne saber què i com és el monument i entendre tot el relacionat amb la seva creació.

Per una altra banda introdueixo la guia turística explicant tots els indrets que podem trobar dintre de l'Alhambra que tenen una base llegendària o mitològica al seu darrere.

Per últim presento la part del treball de camp. Aquesta part consta de: una entrevista a Francisco De Paula, llicenciat en història de l'art i encarregat de fer guies turístiques al

voltant del monument, un mapa visual com a suport tècnic que mostra la imatge i informació en anglès de cada indret lligat amb un Bloc en el qual s'expliquen totes les llegendes presentades i per últim un documental en el qual presento imatges gravades personalment dintre de l'Alhambra i a partir del qual explico tot allò que es pot trobar en el treball físic, és a dir, la guia turística per complet.

CONCLUSIONS L’objectiu final del meu treball ha estat arribar a comprendre el monument de l’Alhambra a partir de les mateixes llegendes i mites que s’han explicat a partir de la tradició oral i han arribat als nostres dies sense necessitar un coneixement previ de la història o l’art que predomina en aquest monument.

Es pot determinar que la cultura i el sentit de l’Alhambra ve molt determinat a partir de les llegendes, ja que permeten donar un significat a tot el conjunt monumental.A més a més, aquestes llegendes són molt desconegudes perquè moltes vegades només ens han arribat de la tradició oral i no tenim d'altres fonts que les expliquin.

Les millors degustacions les nanoparticules d’or.

CENTRE Institut Joan Brossa AUTOR Albert Pita Argemí

IDEA INICIAL

L’objectiu d’aquest treball de recerca va ser demostrar que es pot valorar els sucs industrials mitjançant la síntesi de les nanopartícules d’or i determinar quin d’ells és el millor.

TUTORA Margarita Soriano MATÈRIA Biologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Científic TIPOLOGIA DE RECERCA Explicatiu i d’anàlisi

PROCÉS D’ELABORACIÓ Per tal de fer-ho, es va dividir el treball en dues parts: En un primer, la més teòrica, on es va introduir el nano món, la història que l’envolta, també es va veure que són les nanopartícules, els seus usos a la societat actual i quines propietats tenen les nanopartícules d’or.

Posteriorment, es van sintetitzar nanopartícules d’or a partir de citrat trisòdic i es va comparar la seva producció substituint

aquest producte per l’àcid cítric procedent de sucs naturals i sucs industrials. Per tal que la valoració fos més completa es van fer valoracions àcid-base per conèixer la quantitat d’àcid cítric de cada suc, dada relacionada directament amb la qualitat de les nanopartícules d’or sintetitzades amb cada un d’ells.

CONCLUSIONS

Després de comparar tots els resultats obtinguts es va poder concloure que si es poden valorar els sucs industrials mitjançant la síntesi de les nanopartícules d’or, ja que amb tots els sucs es van formar nanopartícules. I que el millor suc es va veure que era el natural de taronja.

Vegetació de Collserola: De l’obaga al solell CENTRE Institut Joan Brossa AUTORA Marina Roura Jiménez TUTORA Margarita Soriano

IDEA INICIAL Descobrir com i per què varia la vegetació del solell i l’obaga de Collserola i fer un herbari de les plantes que s’han trobat durant la realització de treball.

Construir uns aparells de mesura que facilitessin l’obtenció de les dades.

Fer un mapa de Collserola on s’hi veiessin indicades les seves sis zones principals.

MATÈRIA Biologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Comparatiu TIPOLOGIA DE RECERCA Informe, herbari, aparells de mesura i mapa PROCÉS D’ELABORACIÓ Per descobrir com i per què canvia la vegetació de Collserola vaig anar a informar-me a Can Coll i a Can Santoi, també vaig anar diversos dies a tres llocs diferents de la muntanya a agafar dades de les condicions ambientals i mirar en què es diferenciava la vegetació de cada lloc. Quan estava a Collserola també vaig agafar les fulles amb les què després faria l'herbari, un cop seques i identificades les vaig classificar segons el lloc d'on les havia trobat.

Per veure si hi ha diferències estructurals en les fulles de -cada lloc, he contat els estomes que hi havia en les

diferents fulles i que es veien quan les ampliava a 100X. Per construir els aparells de mesura vaig demanar ajuda al meu pare, el resultat final van ser dos aparells automàtics que enregistraven la temperatura tant de l'aire com del terra cada hora, un estava situat a l'obaga i l'altre al solell.

Per fer el mapa em vaig descarregar uns mapes de la web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya on hi havia molta informació de Collserola, els vaig ajuntar tots amb l'Autocad i vaig treure totes les capes d'informació menys aquella que indicava els rius i les corbes de nivell, finalment li vaig afegir les sis zones principals de Collserola.

CONCLUSIONS Després de l’estudi, les diferències entre l’obaga i el solell que he trobat són que l’obaga és molt més frondosa que la del solell; les fulles de les plantes de l’obaga són grans i membranoses i algunes tenen pèls al revers, mentre que les del solell són més aviat petites, algunes fins i tot tenen forma d’agulla, també poden ser coriàcies amb pèls al revers o crasses; i que les plantes a l’obaga tenen més estomes que les plantes al solell.

Aquestes diferències es deuen a les condicions ambientals, a l’obaga hi ha més humitat i menys temperatura i lluminositat que al solell; per arribar a aquesta conclusió he utilitzat els aparells que vaig construir.

Musicoteràpia i altres teràpies alternatives aplicades a la discapacitat intel∙lectual CENTRE Institut Josep Pla AUTORES Maria Bonal Cordomí i Maria Alós Palacios TUTORA Victoria Montoya Martínez MATÈRIA Música

IDEA INICIAL La idea inicial del nostre treball era l’estudi i l’aplicació de diferents teràpies (musicoteràpia, dansateràpia i artteràpia) a un grup de joves amb discapacitat intel·lectual. El nostre objectiu principal era observar com actuava la musicoteràpia barrejada amb altres teràpies alternatives en grups amb persones amb alguna discapacitat. També vam trobar interessant fer una comparació de l’eficàcia entre les diferents teràpies durant el nostre estudi.

TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Dossier escrit amb información complementària en un CD. TIPOLOGIA DE RECERCA Recerca – acció.

PROCÉS D’ELABORACIÓ El treball el vam dividir en un marc teòric i un marc pràctic.

Per realitzar el marc teòric vam recollir informació a partir d’entrevistes amb professionals, de lectures de diferents llibres que tractaven del tema, com ara Fundamentos de musicoterapia de M. BETÉS DE TORO, i vam consultar diverses pàgines web i treballs que ens podien aportar informació. El marc teòric el vam dividir en la definició de la dansateràpia, artteràpia i musicoteràpia.

Pel que fa al marc pràctic, abans de realitzar la pràctica vam fer una recerca sobre l'escola i un estudi del grup amb el qual volíem treballar. Vam anar a observar sessions del grup abans d'actuar-hi nosaltres i vam parlar amb les musicoterapeutes que el portaven per conèixer més a fons els nois i noies i la

seva dinàmica, tant conjunta com individual. A partir d'aquestes sessions, on vam ser observadores, vam dissenyar les nostres pràctiques de fer que els fos fàcil i coneguda i vam dissenyar uns objectius que volíem assolir amb aquestes. Els objectius principals de la part pràctica eren, en primer lloc, valorar si, a través d'altres mètodes com ara la dansateràpia o l'artteràpia, era més fàcil per al grup de joves amb el que treballàvem expressar de forma conscient el que els transmetia la música, i, en segon lloc, comparar quina de les dues teràpies era més efectiva per assolir aquest primer objectiu. També vam fer uns objectius individuals per valorar els canvis entre les sessions que havíem observat i les que havíem dissenyat.

En acabar vam fer una valoració de les sessions i vam extreure'n les conclusions.

CONCLUSIONS Les conclusions de les sessions a les quals vam arribar van ser les diferències en com reben, el grup de nois i noies de les pràctiques, les músiques tristes de les més alegres. Això és degut al fet que la música trista els hi és més difícil d’entendre que l’alegre, i a més a més, les emocions tristes són més difícils de viure que les emocions alegres. Creiem que aquest treball mostra la nostra feina tant en la part pràctica com en la teòrica. Ens ha servit molt per entendre la dinàmica d’un grup a l’hora de practicar la musicoteràpia, la dansateràpia i l’artteràpia. Hem assolit els objectius proposats i hem adquirit coneixements sobre aquestes tres disciplines. Poder treballar amb professionals d’aquestes teràpies ens ha servit per saber com guiar un grup i com treballar-hi. Aquest treball ens ha ensenyat a veure la importància de l’art en la vida de cadascú i les millores que pot arribar a aconseguir.

La repressió del tercer bàndol CENTRE Institut Josep Pla AUTORS Arnau López Portillo i Pau Garcia Argüello TUTOR Gonzalo Recio Corral

IDEA INICIAL Hem volgut esbrinar què va succeir als Fets de Maig de 1937 per poder determinar, amb la precisió més gran possible, quines van ser les causes de fets com la il·legalització del P.O.U.M i les ingerències de la U.R.S.S.; per fer-ho ens hem nodrit de la premsa contemporània als fets per tal d'aconseguir informació directa i poder contrastar les diferents percepcions ideològiques i socials. En últim terme, hem intentat donar un enfocament propi a una etapa de la història que considerem de vital importància.

MATÈRIA Ciències Socials TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Explicatiu i d’anàlisi / Estudi de cas TIPOLOGIA DE RECERCA Dossier en paper amb annex on s’inclou la premsa treballada

PROCÉS D’ELABORACIÓ Per aconseguir la informació necessària hem utilitzat tres tipus de fonts diferents: relats autobiogràfics, que ens han donat una visió personal i emotiva, entre els quals destaquem Homenatge a Catalunya de George Orwell, amb el que hem gaudit molt; per altra banda llibres d'historiadors com Gabriel Jackson o Pelai Pagès, dels quals hem extret informació objectiva i contrastada; i per últim, la premsa contemporània a l'època tractada, que és la part fonamental en la qual es basa gran part del nostre treball, i que vam escollir per aportar informació que ens arriba directament dels protagonistes com el POUM o el PSUC. La cerca i consulta d'aquests diaris ha estat un treball d'investigació que vam dur a terme a l'Arxiu Històric de Barcelona, on vam decidir quins diaris escollíem per tal d'aconseguir diferents punts

de vista que junts ens donessin una visió global i objectiva dels fets. Els diaris que vam escollir van ser La Batalla, el diari del P.O.U.M, La Vanguardia, un diari afí al govern republicà i, per últim, El treball, la premsa del P.S.U.C.. Vam decidir utilitzar aquests tres diaris per tal de tenir la visió del P.O.U.M., del Govern de la República i del P.S.U.C. El procés d'investigar els tres diaris i extreure'n la informació més important va ser per nosaltres una tasca molt emocionant de la qual aprenem per als propers treballs d'investigació que molt probablement se'ns tornen a presentar.

Amb la informació ja extreta, el que hem fet és intentar donar una visió global però que no manqués la nostra anàlisi política i històrica amb el que hem provat de dur a terme el nostre treball.

CONCLUSIONS El bàndol antifranquista es va escindir en dos en la mesura en què els seus objectius eren diferents, mentre el conjunt de partits i sindicats republicans, socialistes i comunistes buscaven acabar amb l'amenaça franquista; partits com el P.O.U.M., Partit Obrer d'Unificació Marxista, i sindicats llibertaris com la C.N.T. anhelaven, a més de frenar el cop contra la república, una veritable revolució obrera que proposés un canvi estructural en la política, l'economia, la societat i, en definitiva, en el sistema. És per aquest xoc conceptual pel qual des de la U.R.S.S. es va impulsar l'empresonament i assassinat dels components d'aquests partits i sindicats revolucionaris. Als fets de maig va tenir lloc, per tant, una lluita aferrissada entre la contrarevolució i la revolució

Catamarà solar CENTRE Institut Manuel Carrasco i Formiguera AUTOR Ernest Granollers i Colom TUTORA Cristina Cervelló Salom MATÈRIA Tecnologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Maqueta d’un catamarà

IDEA INICIAL El treball consisteix en la construcció d'un catamarà que funcioni amb una placa solar fotovoltaica com a font principal d'energia. El vaixell serà dissenyat per navegar en aigua dolça sense onatge i dirigit per ràdio control. S'espera aconseguir fer un sistema autònom, capaç de desplaçar-se a una velocitat raonable i de fer maniobres amb la suficient fluïdesa, com ho faria un vaixell normal de ràdio control.

Es tractarà d'un catamarà sostenible i ecològic, sempre i quan aconseguim autonomia energètica amb el sistema solar.

TIPOLOGIA DE RECERCA Diseny i producción PROCÉS D’ELABORACIÓ El procés d'elaboració del catamarà va començar primer amb la recollida d'informació per una banda dels components elèctrics que haurien de formar el circuit elèctric i per altra banda sobre com construir l'estructura base del vaixell.

La principal font d'informació ha estat en Ricard Bosch, enginyer elèctric i professor de l'ETSEIB de Barcelona.

El primer va ser fer una maqueta de proves (que intentava simular el que seria la maqueta final en dimensions i pes) per dur a terme una pràctica, l'objectiu de la qual era determinar la velocitat que podia assolir el catamarà en funció de la potència elèctrica consumida. El mètode era arrossegar el catamarà amb un dinamòmetre a força constant i, per tant, a velocitat constant en un canal d'aigua tranquil·la, mesurar la velocitat a què havia anat i, multiplicant la força en newtons per la velocitat en metres per segon (fórmula matemàtica), obteníem la potència mecànica desenvolupada.

Com que la potència desenvolupada pot ser mecànica o elèctrica, per tant la conclusió va ser que, sabent la potència elèctrica que consumien els motors, sabíem també la velocitat a què anava el catamarà.

La importància de la pràctica està en el fet de saber si amb la placa tindrem suficient energia per alimentar els motors i si aquests farien el suficient treball mecànic per anar a una velocitat raonable.

En el meu cas ja tenia la placa fotovoltaica o sigui que vaig haver de triar els elements del circuit elèctric (els motors, el regulador de càrrega solar, les bateries...) en funció de les característiques de la placa: voltatge, intensitat, etc.

El següent pas era construir l'estructura base del catamarà i per fer-ho vaig anar a visitar l'empresa Nasai Boats a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona). Allà em van explicar com treballar la fibra de vidre per construir el catamarà. Tal com m'havien dit, vaig fer un motlle, hi vaig aplicar la fibra i la resina de fibra de vidre i vaig fer els dos bucs del vaixell. Després vaig unir-los en una mateixa estructura i hi vaig col·locar els components elèctrics.

Finalment vaig col·locar el timó, juntament amb els aparells electrònics del ràdio control, al centre del catamarà i sota de la placa fotovoltaica.

El pas definitiu va ser impermeabilitzar bé totes les zones amb possible entrada d'aigua per evitar curtcircuits i, naturalment, perquè el catamarà no s'enfonsés.

CONCLUSIONS He aconseguit que el catamarà funcioni només amb l'energia que li proporciona la placa fotovoltaica? Aquesta pregunta no es pot respondre amb un simple sí o no. Hi haurà moments en què el catamarà podrà funcionar només amb l'energia que li proporciona la placa fotovoltaica, perquè l'energia que li passarà a les bateries serà igual o superior a l'energia que treu de les bateries per alimentar la càrrega. En canvi hi haurà moments en què de la placa no em vindrà energia, i en aquests moments hauré de treure l'energia del dipòsit de reserva que són les bateries. Per tant, per una banda podem respondre a la pregunta amb un sí i per altra banda amb un no, ja que el simple ús de les bateries ja fa que no estiguis utilitzant només la placa fotovoltaica. Altrament també he arribat a la conclusió que el fet de parlar d'una autonomia del 100% és més aviat un model utòpic que un model realitzable, ja que facis el sistema que facis sempre estaràs depenent d'alguna cosa. "D’ on no hi ha no en raja", o sigui que si vols aconseguir un efecte, abans hi has de posar una causa. A banda de petits problemes tècnics, he aconseguit que el catamarà funcioni a una velocitat raonable i amb la suficient normalitat.

Entre pólvora i tinta, la historia d’un soldat CENTRE Institut Manuel Carrasco i Formiguera AUTORA Emma Aguiló Rabasa TUTORA Carme Solsona Sorrosal

IDEA INICIAL Realitzar l’anàlisi detallada de 14 cartes d’un combatent de la Guerra Civil Espanyola.

L'anàlisi és de cartes que va enviar Francesc Raspall a la seva amiga Francesca Lladòs, una padrina de guerra, figura clau en el gènere epistolar. En l’anàlisi s’observen els aspectes formals de la carta: origen, destinatari, signatura, cal·ligrafia, però també l’estat d’ànim en què s’explica un protagonista de la Guerra Civil. Permet establir relacions entre el que es diu a les cartes i el que estava passant en aquell moment.

MATÈRIA Història TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Memòria escrita TIPOLOGIA DE RECERCA Estudi de cas PROCÉS D’ELABORACIÓ Realitzar l’anàlisi detallada de les cartes seguint una pauta elaborada d’antuvi.

Estudiar el contingut de la carta relacionant el que l’autor de la carta escriu amb el que ens expliquen els portals virtuals, els llibres, bibliografies, memòries...etc.

L'anàlisi dels aspectes bàsics de la carta mitjançant una taula de dades on s'han distingit els següents aspectes: el regiment, el batalló, la data, l'origen, la destinació, el parentiu amb el destinatari, la seva posició dins de l'exèrcit, l'autor de la carta, la cal·ligrafia, si utilitza llapis o tinta, l’existència d’il·lustracions, el sobre i el segell.

Consultar bibliografies i pàgines web que tractin la batalla i el tema epistolar en temps de guerra.Un cop llegida la carta, analitzar-ne el seu contingut en profunditat relacionant-lo amb la situació de la guerra i amb les cartes que ha enviat anteriorment.

Existeix una clara continuïtat en totes elles, que afirmen que hi ha constància de totes les que el Francesc Raspall va enviar, però no les que Francesca (padrina) va rebre, que possiblement es van perdre al front.

Copsar la figura de la “padrina” de guerra, poc esmentada però molt interessant.

També marcar els elements que ens donen més informació implícitament, com el fet de sagnar el text a cada punt i apart o la numeració de les cartes amb nombres romans, que denoten educació prèvia.

Per finalitzar, vaig fer una entrevista a Rafa Jariod, home que va trobar les cartes de les quals realitzaré l'estudi detallat. Conjuntament amb l'entrevista, he consultat els estudis que han fet altres persones expertes sobre aquestes mateixes cartes, o sobre els set protagonistes, per situar el soldat Francesc Raspall en el context corresponent.

CONCLUSIONS Un cop acabat el Treball de recerca puc concloure que els soldats tenien materials de suport per escriure, és el que anomena “privilegios de los quintos”, que eren paper, llapis o ploma amb tinta i tabac. En aquest cas Francesc tenia una cal·ligrafia molt marcada i elaborada a causa de la seva prèvia educació en una escola d’ensenyança lliure. Per altra banda, si s’observa l’origen des d’on envia totes les cartes, podem concloure que els soldats canviaven freqüentment la seva ubicació. També, en aquest cas, el senyor Francesc era un home molt patriòtic i amb un gran sentiment per Catalunya i per la República, de la qual en va ser un ferm defensor. Les cartes també m’han mostrat una part emocional important, per una banda els seus sentiments d’amor cap a la seva amiga Francesca, amb qui vol alguna cosa més que amistat, però, per altra banda, en Francesc ens oculta els sentiments tan durs que li pot despertar el front i per contra opta per narrar anècdotes o fets del dia a dia. Per últim, cal remarcar el motiu pel qual escriu, ja que, com ell diu a les seves cartes, ell escriu per sentir-se viu, per mantenir-se unit a la vida entre tanta crueltat i mort. És qüestió terapèutica, doncs. La Francesca en aquest cas hi té un paper catalitzador.

Càncer oral. Perquè a mi?

CENTRE Col∙legi Providència del Cor de Jesús AUTORA Ainoa Latorre Guardiola TUTORA Albert Morales Morales

IDEA PRINCIPAL La idea principal va ser conéixer a fons i poder estudiar un cas particular d’un càncer oral, ja que a mi en un futur m’agradaria especialitzarme en aquesta matèria i vaig pensar que sería una bona oportunitat perquè tenia les possibilitat i els contactes per dur a terme aquest treball.

MATÈRIA Biologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Memòria escrita TIPOLOGIA DE RECERCA Estudi d’un cas PROCÉS D’ELABORACIÓ Fonts consultades, Activitats realitzades, Metodologia emprada...

Primer de tot, per conèixer una mica el càncer en general, vaig utilitzar fonts bibliogràfiques i d'Internet per explicar la història, les característiques d'aquesta malaltia i la seva evolució fins al que es coneix en l'actualitat.

Per continuar, em vaig centrar en el càncer oral, una vegada coneixia el càncer de manera general. A internet no hi havia massa informació sobre aquest tipus de càncer, per això, vaig haver de parlar amb metges

maxil·lofacials, psicòlegs especialitzats en el càncer oral i a més a més, vaig tenir l'oportunitat de seguir el tractament de primera mà d'una pacient amb càncer. Vaig assistir a una sèrie de visites per conèixer l'evolució del càncer i vaig ser molt afortunada, ja que vaig poder assistir a la cirurgia que se li va realitzar per extreure-li el tumor. Posteriorment, vaig acabar parlant amb la pacient, la qual em va explicar tota la seva experiència i com havia viscut el dia a dia amb aquesta malaltia. A partir de tot aquest procés pràctic, ho vaig explicar al treball escrit de manera teòrica..

CONCLUSIONS Quan vaig acabar el treball, vaig arribar a una sèrie de conclusions. La primera conclusió que vaig extreure del meu treball, va ser que aquest tipus de malaltia, no és res de nou, és una malaltia que existeix des de fa molt de temps i gràcies a tots els estudis que s'han anat realitzant hem arribat on som ara.

Quan vaig parlar amb la pacient i amb els psicòlegs, vaig entendre que era una malaltia molt dura tant pels pacients com per la família, i es necessita molt de suport.

Després de parlar amb vàries persones, em vaig adonar que la població encara no està suficientment conscienciada de la gravetat d'aquesta malaltia, no prenen les mesures necessàries per prevenir aquesta malaltia.

Malalties rares CENTRE Col∙legi Providència del Cor de Jesús AUTORA Paula Franco Ocaña TUTORA Albert Morales Morales

IDEA INICIAL A partir d’una notícia en un diari, em vaig plantejar què eren aquestes malalties, quines problemàtiques tenien, quines solucions o tractaments podien tenir. Com hi ha moltes d’elles em vaig centrar en 4 que són: Corea de Huntington, Fibrosi quística, síndrome de Lowe i síndrome de Cushing.

MATÈRIA Biologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Treball en paper i en format informàtic TIPOLOGIA DE RECERCA Explicatiu i d’anàlisi. Donar respostes a preguntes.

PROCÉS D’ELABORACIÓ Fonts consultades, Activitats realitzades, Metodologia emprada... Material bibliogràfic i d'Internet; entrevistes a doctors de la matèria; exposició oral en anglès.

Vaig estructurar el treball buscant les característiques generals d'aquestes malalties, quins tipus d'assajos clínics es feien, els medicaments necessaris pels tractaments d'aquestes malalties i després vaig començar a parlar sobre cadascuna d'elles, centrant-me més en aquelles on vaig poder entrevistar a algun metge especialista. I finalment vaig parlar de com es veia el futur en general d'aquestes malalties.

CONCLUSIONS Vaig conèixer quins símptomes i signes presentaven algunes d’aquestes malalties, com es podien tractar i com responien els pacients i les famílies.

També vaig intentar conscienciar als companys i a les persones que van poder veure i llegir.

Cultiu d’aliments en ambients urbans CENTRE Escola Pàlcam AUTORA María Arroyo Morales TUTOR Jesús Gòmara

IDEA INICAL La idea inicial era aprendre més sobre la pràctica de l’agricultura urbana i els seus beneficis. La hipòtesi de la qual vaig partir és que es poden obtenir aliments amb bones propietats organolèptiques tot i ser cultivats en un ambient poc favorable.

MATÈRIA Biologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Explicatiu i d’anàlisi TIPOLOGIA DE RECERCA Experimets i recollida de dades PORCÉS D’ELABORACIÓ El procés d’elaboració va constar de dues parts. En primer lloc, em vaig centrar en la ciutat de Barcelona i els seus horts urbans. Calia buscar informació a la web de l’ajuntament de Barcelona, cosa que em va permetre descobrir l’existència dels horts regulats per l’Ajuntament. Posteriorment, la meva recerca em va portar a descobrir l’existència dels horts autogestionats. Un cop obtinguda la informació suficient, el següent pas va ser visitar alguns d’aquests horts per tal d’estudiar-los de més a prop. Durant aquestes visites vaig fer algunes de les fotografies que apareixen al treball com a suport visual.

La segona part va consistir en l’elaboració del meu propi hort urbà. Primer vaig informar-me sobre els tipus d’aliments que es poden cultivar. El pas següent va consistir en la planificació de l’hort, mitjançant l’elaboració d’un llistat d’hortalisses d’interès i decidint posteriorment quines cultivar i la seva disposició dins de l’hort tenint en compte l’espai disponible i les associacions de conreus. Un cop acabada la planificació va arribar el torn de l’elaboració dels planters i posteriorment el seu trasplantament. Vaig anar tenint cura de l’hort fins que va arribar el moment de la collita, recollint en tot moment dades sobre els detalls ocorreguts i introduint-les en un calendari. L’últim pas va ser l’elaboració d’un estudi econòmic tenint en compte les despeses i els ingressos per tal de comprovar el benefici obtingut..

CONCLUSIONS La hipòtesi va quedar confirmada ja que, en un ambient poc favorable, com és una ciutat, vaig aconseguir obtenir aliments amb bones propietats organolèptiques. Tots els aliments van ser consumits i aprofitats. A més l’hort ha comportat un augment al meu consum de verdures i hortalisses que són aliments saludables i necessaris. L’experiència en general de realitzar el treball ha estat positiva i enriquidora.

Què sabem realment dels aliments transgènics?

CENTRE Escola Pàlcam AUTORA Maria Madrazo Montoya TUTOR Francisco Giraldo MATÈRIA Biologia i Tecnologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Memòria escrita i experiments TIPOLOGIA DE RECERCA Explicatiu i d’anàlisi IDEA INICAL L’objectiu principal és aprofundir més detalladament en diferents aspectes (legals, socials i científics) dels aliments modificats genèticament i observar si, de veritat, els coneixem realment. A més, amb aquest treball també intento donar resposta a diferents interrogants que envolten aquest tema, destriar tota la informació existent i separar-la de la subjectiva.

D’altra banda, amb uns experiments, he volgut valorar de quina manera afecta el “consum” d’additius alimentaris en plantes.

PROCÉS D’ELABORACIÓ El treball consta de dues parts: una part teòrica i una més pràctica, el Treball de Camp.

En la primera part, es tracten diversos punts relacionats amb el tema per tal de proporcionar una base amb la quantitat més gran d’informació útil. Dintre d’aquesta part estaria el mètode d’obtenció, els efectes produïts en l’organisme i la seva regulació legislativa dintre de la Unió Europea, entre d’altres.

Per poder informar-me millor al respecte vaig visitar l’ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), on em van proporcionar diferents enllaços i documents relacionats amb la comercialització, etiquetatge i avaluacions dels aliments transgènics.

En la segona part, el Treball de Camp, he realitzat una sèrie d’experiments amb mongetes i colorants alimentaris per mesurar la toxicitat d’aquests en les plantes. Dintre d’aquest experiment també he incorporat una variant, com seria el tipus

de substrat (cotó o compost) per veure si els resultats canviarien. Durant tot el procés vaig anotar i fotografiar tots els canvis més significatius, en les plantes.

Per resoldre els últims dubtes que encara tenia vaig entrevistar al professor de biotecnologia a la UPV (Universitat Politècnica de València), José Miguel Mulet. Ell és un defensor del cultiu amb aliments modificats genèticament i vaig pensar que estaria bé poder tenir diferents punts de vista per així comparar-los.

CONCLUSIONS Un cop finalitzat el treball he pogut observar com aquest és un tema on predominen els interessos de cada part, el rebuig instintiu envers aquests productes i la poca informació al respecte, per part del consumidor. És cert que la meva visió sobre els aliments transgènics ha canviat, ja que ara veig a l'enginyeria genètica com un instrument que sota les mans adequades i els controls pertinents pot millorar la nostra vida diària.

Moltes de les coses que jo creia sobre els aliments transgènics eren falses o parcialment certes i gràcies a aquest treball he pogut distingir quines són aquelles correctes. Finalment, crec que és necessari que hi hagi més informació útil sobre aquest tema, el qual directament o indirectament ens afecta a tots.

El procés de creació d’una col·lecció de moda CENTRE: Institut Príncep de Girona AUTORA Patricia Agenjo Santamaría TUTORA Marisol Calderón Peñuela MATÈRIA Disseny, Sociologia, Cultura audiovisual TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Memòria escrita i peça de roba dissenyada TIPOLOGIA DE RECERCA Disseny i producció, creació artística

IDEA INICIAL Estudi dels aspectes relacionats amb el procés de disseny d'una col·lecció de moda que facilitin l'aplicació pràctica: (1) Quins elements influeixen en la moda? (2) Com es comencen a fer les creacions?, se segueixen tendències? (3) Quins passos s'han de seguir per obtenir resultats professionals? (4) Pot una jove posar en pràctica el procés de disseny d'una col·lecció de moda? L'objectiu fonamental és adquirir la base teòrica sobre disseny i producció de moda que permeti realitzar després l'aplicació pràctica adequada de creació d'una peça de roba, com a part d'una futura col·lecció.

PROCÉS D’ELABORACIÓ La metodologia del treball és descriptiva, perquè es planteja principalment la recollida i anàlisi de les dades rellevants per aconseguir establir com aconseguir l'objectiu plantejat. Com tècniques, s'han utilitzat l'elaboració de taules que ajudin a recopilar dades de manera sistemàtica, l'entrevista amb una especialista per aprofundir en el tema, i la preparació d'un qüestionari per a la realització d'una enquesta. Per altra part, també s’ha reflexionat i documentat sobre el mateix procés creatiu i la tècnica de disseny pròpia, per la qual cosa també s’han utilitzat estratègies metodològiques de creació artística.

La memòria s'estructura en quatre blocs: context, disseny i producció, pràctica de disseny i anàlisi sociològica sobre el tema.

Per la cerca d’informació inicial, ha estat bàsica la documentació disponible a la Biblioteca Francesca Bonnemaison sobre moda; essencials han resultat els llibres: E. Mbonu (2014), Diseño de moda: creatividad e investigación; S. Jenkyn Jones (2002), Diseño de moda; E. Heller (2004), Psicología del color.

Pels aspectes relacionats amb l’actualitat, com els influencers, internet i les xarxes socials han estat les fonts. L’anàlisi sociològica s’ha realitzat a partir de la valoració, quantitativa i qualitativa, de les respostes a un qüestionari amb preguntes sobre tendències, adquisició, materials, i tall i confecció. Per últim, sobre el procés de disseny i producció, l’estratègia ha estat l’entrevista a la dissenyadora Montse Ibáñez, com a model a seguir, i la reflexió personal sobre l’experiència dels últims anys en una escola de tall i confecció.

La peça de roba que s’ha creat es basa en la cançó «Castle», inclosa a l’àlbum d’estudi Badlands de l’artista Halsey. La seva lletra parla de com una dona està ascendint al poder d'un castell, mostrant-la com una persona forta amb un punt de maldat, en haver estat oprimida. El conjunt consta d'un vestit ajustat, de línia princesa, coll en punta pronunciat i cua watteau subjecta a les espatlles; tot en color rosa pastís. Pel modelatge i la sessió fotogràfica, s’ha completat amb accessoris i maquillatge.

CONCLUSIONS Una jove pot dissenyar i confeccionar una peça, que formi part d'una col·lecció posterior, seguint tots els passos que faria un professional: des de la inspiració, al disseny i patronatge, el tall i confecció, modelatge i fotografies per a la carpeta.

En relació a les conclusions referides a les qüestions plantejades i amb la confirmació o no de la hipòtesi, es pot afirmar que, de l'apartat de tendències del qüestionari, es dedueix que els enquestats li presten bastant importància al seu vestuari, però no els interessa estar a la moda ni les marques, i es prenen el seu vestuari com una cosa independent sense seguir cap criteri en especial per elegir-lo; el 76,6% de les persones enquestades no tenen una marca o un dissenyador preferits. Pel que fa a la confecció, la majoria d'enquestats no solen fixar-se en qui ha confeccionat la seva roba o on; una minoria fa servir els serveis d'una modista i, si ho fa, és per arreglar peces obtingudes amb anterioritat. Tot i posseir màquina de cosir a casa, no la fan servir. A més la gran majoria d’enquestats no té formació ni pretén dedicar-se al món de la moda.

Pastratge de vaques a Montserrat per la prevenció d’incendis. Anàlisi microhistològic de femtes CENTRE Institut Príncep de Girona AUTORA Paula Encina García TUTORA Magdalena Mateo Soria

IDEA INICIAL Un cop una espurna toca una fulla del bosc, sense gaires dificultats l’incendi es propaga ràpidament causant grans destrosses, per aquest motiu és molt important la prevenció d’incendis. En el present treball s’avalua el possible impacte que té la presència del pasturatge de vaques a Montserrat, com a agent netejador de sotabosc per minimitzar la velocitat de propagació dels incendis.

MATÈRIA Biologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Memòria escrita i annexos TIPOLOGIA DE RECERCA Descriptiu i de catalogació. Explicatiu i d’anàlisi.

PROCÉS D’ELABORACIÓ En primer lloc s’ha dut a terme una recerca sobre l’origen dels incendis forestals i les diferents tècniques de prevenció existents, així com una investigació del paisatge de la zona d’estudi (Can Brunet, parcel·la corresponent a la muntanya de Montserrat), i la profundització en el sistema digestiu dels remugants.

Un cop es disposa de la informació necessària es fixa com a objectiu comprovar si el pasturatge de vaques a Montserrat és eficaç per a reduir la biomassa combustible del bosc i poder contribuir a la disminució d’incendis.

A continuació, s’elaboren preparacions epidèrmiques de 18 espècies de l’alzinar típic de la zona d’estudi per més tard poder identificar quines espècies ha ingerit la vaca.

S’observen les preparacions al microscopi òptic Motic i s’elabora una col·lecció de plantes on s’anoten característiques epidèrmiques que permetin diferenciar les espècies, com la forma de les seves cèl·lules i la presència o no d’estomes i tricomes, fent captures digitals dels camps observats per a major precisió. També cal afegir a la col·lecció si es tracta d’una espècie arbustiva o herbàcia.

Per poder estudiar l’alimentació de les vaques s’analitzen mostres de les seves femtes mitjançant l’anàlisi microhistològic, tècnica que ens permet observar fragments epidèrmics en les femtes dels animals. S’observen al microscopi òptic les preparacions de les femtes i es fa un recompte de les epidermis presents en elles catalogant-les amb l’ajuda de la col·lecció de plantes feta anteriorment.

CONCLUSIONS Un cop acabat el recompte de fragments, es pot observar un increment en la ingesta de plantes arbustives (més combustibles) respecte de les herbàcies en un període de tres mesos. Per tant, podem dir que s’assoleix l’objectiu principal de l’estudi, ja que les vaques provoquen una reducció de la biomassa susceptible a la propagació d’incendis forestals, i per tant la introducció del pasturatge de vaques a Montserrat (en un període mínim de tres mesos) podria ser utilitzat com a una mesura eficaç en el control i prevenció d’incendis. A més en aquest petit estudi s’ha pogut veure que l’anàlisi microhistològic de femtes és un mètode senzill i eficaç per enregistrar la informació de la dieta del ramat boví.

Despierta CENTRE Sant Joan Bosco AUTORS Marina Mateos, Justina Monserrat i Aina Martínez TUTORA Natàlia Quintana MATÈRIA Cultura audiovisual TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Treball d’investigació i curtmetratge (+Making Of) TIPOLOGIA DE RECERCA Creació artística IDEA INICIAL La violència de gènere, el maltractament, és un fet que està present al nostre dia a dia, a les notícies, a la feina o fins i tot a les nostres pròpies famílies. Por, angoixa, solitud, confusió... són algunes de les sensacions que tots en algun moment de la nostra vida hem patit. Aquestes emocions també són experimentades per les persones que pateixen algun tipus de maltractament, evidentment, afegint-hi els factors de baixa autoestima i veure's en una situació sense sortida, entre d'altres. Tots aquests aspectes són els que hem volgut investigar i posteriorment mostrar o intentar transmetre en la nostra part pràctica, és a dir, el curtmetratge.

PROCÉS D’ELABORACIÓ Un primer objectiu ha estat realitzar un curtmetratge sense cap tipus d'ajuda professional, cosa que se'ns va presentar com un repte personal i ens va obligar a assumir un munt de papers, realitzar tots els càrrecs que pertanyen al món del cinema: des de la preproducció fins a l'edició, passant pel rodatge i la direcció artística.

D’altra banda, igual o més important, ha estat l’objectiu d’aconseguir transmetre les emocions i sentiments de la víctima de la violència de gènere, tant a l’àmbit del llenguatge cinematogràfic (tot fent una anàlisi dels clàssics) com a través de l’estudi dels corrents que s’aproximen a les històries de manera introspectiva i també més poètica, plena de simbolismes o dobles sentits, on l'espectador hagi de reflexionar el que ha vist per poder arribar a allò que es vol transmetre.

CONCLUSIONS Com a conclusió, amb el curtmetratge "Despierta” hem volgut fer veure que és molt difícil sortir d'una relació de maltractament, i que realment la persona que la viu té la sensació d'estar en un malson.

Diseño de una silla pupitre para diestros y zurdos CENTRE: Sant Joan Bosco AUTORA Carla Gave TUTORA Natàlia Quintana MATÈRIA Dibuix artístic TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Disseny cadira-pupitre, maqueta i fulletó informatiu TIPOLOGIA DE RECERCA Disseny i producció PROCÉS D’ELABORACIÓ El mètode de treball es basa en el mètode científic i per això he realitzat una experimentació que consistia en el disseny d'una “cadira-pupitre” que em permetés validar la meva hipòtesi.

IDEA INICIAL El món està pensat per a dretans i això complica la vida de les persones que utilitzen la dreta com a mà predominant. S'han adonat que el ratolí de l'ordinador funciona només per a dretans? O que de les postures complicadíssimes que han d'adoptar els esquerrans per tallar amb unes tisores, per escriure en un quadern d'anelles o per asseure's i escriure en una cadira pupitre?

La meva condició d'esquerrana m'ha permès experimentar en primera persona les dificultats que ens trobem a l'hora d'utilitzar aquest tipus de “cadira-pupitre” a l'escola. En utilitzar-la, com que està pensada per a dretans, ens resulta molt incòmoda i ens impedeix escriure sense haver de retorçar-nos. En algunes escoles pots trobar aquest tipus de mobiliari especial per a esquerrans, però com en el cas anterior, els dretans no el poden utilitzar.

Per això, en aquest treball s'ha volgut dissenyar una peça de mobiliari ideal, és a dir, una cadira-pupitre que pugui utilitzar tant un dretà com un esquerrà.

He partit de la pregunta: Seria possible dissenyar una cadirapupitre que pugui utilitzar tant un dretà com un esquerrà?, la qual cosa m'ha permès determinar la hipòtesi de treball: és possible dissenyar un prototip de cadira-pupitre per millorar el rendiment tant de dretans com d'esquerrans.

El desenvolupament del treball s'ha basat en una recerca teòrica, centrada en el disseny industrial i la recollida i anàlisi de models de cadires i solucions existents.

En la part pràctica s'ha fet una anàlisi multifactorial de necessitats i soluciones, passant per una recollida de dades d'una mostra real d'usuaris, disseny i contra disseny d'alternatives i la presentació d'un model definitiu, la cadira “2HÄNDER”, de la qual se n'han fet simulacions, prototips i fins i tot fulletó informatiu.

CONCLUSIONS Com a conclusió, amb aquest treball podem dir que aquest treball té un caràcter molt pràctic i emprenedor, ja que hem aconseguit millorar la qualitat de vida dels esquerrans, sense que això representi una escissió entre els dos grups. Així doncs, amb el disseny i creació d’un prototip de cadira-pupitre, que serveix per treballar tant dretans com esquerrans, hem ideat un nou concepte de mobiliari amb moltes funcionalitats dins l’aula classe i una línia visual estètica i moderna.

Una idea sobre l’univers.

CENTRE Institut Vall d’Hebron AUTORA Lubna shaheen TUTORA Irene Mª Poch Bengert MATÈRIA Física TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Fórmules matemàtiques, gràfics, conclusions, TIPOLOGIA DE RECERCA Descriptiu i de catalogació

IDEA INICIAL L’objectiu principal d’aquest treball és estudiar i analitzar la relativitat d’Einstein. Conjugant punts de vista lògics, intuïtius, matemàtics i cronològic. Tot i així destacant l’elaboració i execució de la visió del món que proporcionen aquesta teoria científica i d’ altres.

PROCÉS D’ELABORACIÓ Per a la realització d’aquest treball s’han realitzat les següents passes: Fonts consultades: 

Llibres de divulgació científica.



Vídeos d’un grau matemàtic més complex.

Activitats realitzades: 

Curs d’estiu “100 anys després de la relativitat d’Einstein”.

Metodologia: 

Ús del mètode cornell per ordenar i analitzar les dades.



Mapes mentals emprats per interpretar la informació.

CONCLUSIONS • Es pot afirmar que cap teòric és independent, sinó que és fruit de la millora i l'ampliació dels models antics. O sigui, que tota teoria nova engloba d'altres del mateix àmbit científic. Paral·lelament, estan basades en una demostració matemàtica, una estricta lògica i intuïció.

• No només evoluciona el que sabem, sinó també el que no sabem. Fet demostrat pel progrés de l'elaboració de les teories científiques i les diferents imatges enregistrades de l'univers.

Sociograma. Les relacions a l’aula CENTRE Escola Virolai AUTORA Paula Casals TUTORA Anna Garcia MATÈRIA Psicologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT Explicatiu i d’anàlisi TIPOLOGIA DE RECERCA Sociograma d’un grup classe d’un total de 30 alumnes de la ESO.

IDEA INICIAL Amb la realització d’aquest treball, es volia demostrar que el Sociograma reflecteix les relacions de la vida quotidiana, i que a partir dels resultats proporcionats pels Sociogrames realitzats en un grup classe concret, podem tenir coneixement sobre la forma per la qual el grup es relaciona socialment entre si, així com els beneficis i les repercussions que aquesta interacció té en cada un dels alumnes de manera individual. Això pot ser d’una gran utilitat per al docent del grup, ja que moltes vegades el grau d’interacció d’un nen influeix directament en el seu rendiment.

PROCÉS D’ELABORACIÓ Després d'un profund treball biogràfic quant a la recerca d'informació més general sobre la sociologia, sobre l'activitat que realitzen els sociòlegs i sobre el Sociograma i el seu procés de realització, vaig començar amb el procés per dur a terme el meu Sociograma.

En primer lloc, es va realitzar una petita enquesta de quatre preguntes als alumnes d'un grup classe de l'ESO, on se'ls preguntava sobre dos aspectes: afectiu i de treball. En aquesta enquesta cada alumne havia d'escollir a un company amb qui faria un treball (àmbit de treball) i amb qui aniria a una festa (àmbit afectiu); i d'altra banda, havien de rebutjar a un company per a treballar amb ell (àmbit de treball) i per sortir de festa (àmbit afectiu).

Un cop es van obtenir les respostes dels alumnes, es va disposar a començar amb l'anàlisi de les dades obtingudes.

A partir d'un programa d'Excel, en el qual s'hi van introduir

totes les dades obtingudes, es van poder observar les diferents relacions tant de l'àmbit afectiu com del de treball, d'una manera no tan gràfica sinó en taules. Així doncs, guiant-nos en què deien les taules, es van poder dibuixar a mà (és a dir el mateix Sociograma) les relacions socials de l'alumnat.

A partir dels 4 Sociogrames obtinguts, un per a cada pregunta, es va poder detectar el líder o líders destacats, les persones més rebutjades, les reciprocitats en les eleccions, i per tant, amb tota la informació aportada pels Sociogrames i informant-nos sobre la personalitat dels alumnes gràcies a la col·laboració del tutor, es va identificar el que pot provocar que un nen sigui el líder o el més rebutjat del grup.

Un cop es va analitzar la informació aportada pels Sociogrames, per tal de demostrar que aquests mostraven les relacions de la vida quotidiana, vam observar durant hores de pati (d'una setmana) si les relacions que mostraven els resultats reflectien el que deia el Sociograma.

.

CONCLUSIONS A partir de les relacions mostrades en les taules i els esquemes, i les estones d'observació en hores de pati, s'ha pogut comprovar que en el camp de les relacions afectives, es pot observar com es reflecteix el sociograma. A les estones de pati, els alumnes s'ajunten entre ells segons les seves preferències afectives.

D'altra banda, en l'àmbit de treball, a partir de l'observació en hores de classe, ja que es va arribar a la conclusió que no es podia demostrar la seva efectivitat en hores de pati, s'ha arribat a la conclusió que els alumnes si han de realitzar un treball en grup (més de dues persones) i tenen un temps relativament llarg per realitzar-lo (per tant comporta passar temps junts), solen ajuntar-se segons afinitats i no tant per una qüestió d'obtenir la millor nota; això s'ha comprovat pel fet que en primer moment, algunes persones (les quals en el sociograma d'eleccions afectives no havien estat escollides per quasi cap company) els ha costat trobar un grup amb què treballar, és més, algunes d'elles han preferit treballar només elles dues, en comptes d'ajuntar-se amb un altre grup (amb el qual no hi tenen afinitat). Tot i així, quan es tracta de la realització d'un treball per parelles, els alumnes solen escollir a aquella persona amb la qual podrien obtenir millor nota.

Reinventant l’aqüicultura CENTRE: Escola Virolai AUTOR: Àlex Navarro Menal TUTORA: Anna Garcia MATÈRIA: Biologia TIPUS DE MATERIAL ELABORAT: Dossier i Powerpont de presentación TIPUS DE RECERCA: Explicatiu i d’anàlisi

IDEA INICIAL En un primer moment volia dedicar el meu treball de recerca als animals i el mar però gràcies al projecte "d'Estada a l'Empresa" vaig canviar d'opinió i el vaig basar en AiguaNatura dels ports, una piscifactoria d'aigua dolça.

Em plantejo si és possible reconvertir una piscifactoria abandonada (que feia un cultiu intensiu i que estava en estat de deterioració) en una piscifactoria que practiqui una aqüicultura sostenible, amb un cultiu semi extensiu i en un espai on es fomenti l’educació ambiental i pesca-turisme.

L’espai analitzat és dins la xarxa Natura 2000 i la Reserva de la Biosfera.

PROCÉS D’ELABORACIÓ El meu treball es compon de dues parts diferents, englobant tant la part de recerca d'informació com el treball de camp: Part experimental: Al final del curs acadèmic anterior vam cursar el projecte d'Estada a l'Empresa i vaig anar a AiguaNatura dels Ports. A partir de les pràctiques realitzades i dels coneixements apresos durant les 70h de pràctiques, he desenvolupat la major part del meu treball. Vaig estar treballant al costat d'experts d'aquest món que em van ensenyar molt i em van donar una visió diferent sobre aquest tema. També vaig participar en un projecte de captura de truita autòctona mediterrània al riu Manyanet, per sobre la Pobla de Segur (Pallars Jussà) que està totalment relacionada amb la piscifactoria i que ha proporcionat un punt de vista molt innovador al treball. Així doncs, la part més important és la part experimental que reflecteix tots els coneixements apresos.

Gràcies a aquesta part experimental el meu treball ha pogut assolir una gran riquesa, ja que vaig profunditzar molt en el tema realitzant una part pràctica única que em va proporcionar un munt de coneixements per l'elaboració d'aquest.

Recerca d'informació: He fet una recerca exhaustiva sobre l'aqüicultura i la seva història, les característiques de l'espai on es troben les instal·lacions i la biologia dels peixos comprenent tota la seva morfologia i funcionament dels òrgans principals. M'he basat en pàgines fiables de la xarxa i sobretot en llibres relacionats amb el món de l'aqüicultura. També he acabat d'aprofundir els dubtes que em van quedar després de fer el procés d'experimentació a AiguaNatura i al riu Manyanet, ja que vaig rebre molta informació de cop i necessitava acabar d'aprofundir i aclarir aquests coneixements.

CONCLUSIONS Conclueixo que AiguaNatura ha desenvolupat un projecte molt ampli i amb un gran potencial, no només per les activitats de cara al públic com la pesca i l'educació, sinó que està fent molts avenços en el cultiu d'espècies autòctones que proporcionaran més equilibri en l'ecosistema dels rius catalans, a causa del seu mal estat i deterioració de les espècies autòctones.

Per tant, AiguaNatura ha creat una nova visió sobre l'aqüicultura a través de la piscifactoria, molt diferent de l'aqüicultura típica i tradicional que tothom coneix. Per desenvolupar aquesta activitat calen uns coneixements científics molt específics, que requereixen un capital humà no només qualificat, sinó també amb experiència en el sector, per tal de saber aprofitar les condicions d'explotació existents. Precisament aquestes condicions d'explotació no poden ser qualsevol, ja que les que es donen a AiguaNatura (al massís dels ports) no es reprodueixen fàcilment en altres indrets.