BIP
EL CLAUSTRE DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA ARRIBA A UN COMPROMÍS SOBRE EL PROCÉS DE BOLONYA
B utlletí d’ I nformació P ròpia de la Universitat de València
El 29 de març de 1984, ara fa vint-i-cinc
raó imperaren finalment dins el marc del
anys, es conformava el Claustre consti-
Claustre, l’òrgan encarregat de defendre
tuent de la Universitat de València, l’òr-
la personalitat de la institució i de vetlar
gan que posteriorment aprovaria els
pel compliment d’uns Estatuts de l’any
primers Estatuts democràtics de la insti-
2004 que ja contemplen el compromís
tució acadèmica, en aplicació de l’auto-
amb l’EEES (art. 122). El Claustre donà
nomia que concedia la recentment
un “no” rotund a la celebració d’un refe-
estrenada Llei de Reforma Universitària
rèndum per a la paralització del Pla de
Proposta d’un Pacte contra la Pobresa al Fòrum de Debats
2
La Universitat, pionera en telefonia IP
3
Primeres assignatures de l’OCW/Nova revista d’innovació educativa
4
500 iniciatives acaparen el pressupost de la Universitat per al 2009
5
Docència en anglés i doble titulació
6
La Universitat renova degans i directors de centre
7
La Universitat de València, líder en el sistema universitari valencià
8
(LRU). Des d’aleshores els grans debats que
EL
DIÀLEG I LA RAÓ IMPERAREN EN
s’han produït en la societat valenciana
UN
han estat presents a la Universitat i ana-
CLAUSTRE
QUE ACABA DE
COMPLIR VINT-I-CINC ANYS
litzats en el si del Claustre. És el cas del debat i la tensió social al voltant del con-
Bolonya, però va establir cauteles a la
flicte lingüístic valencià, que va ocupar
seua implantació dins la Universitat. En
llargues sessions durant la primera dè-
sessió monogràfica, el Claustre va dir
cada de l’autonomia universitària i que va
“no” a una reforma a cost zero, no a una
suposar un posicionament nítid i clar de
institució mercantilista i economicista i no
la Universitat de València en defensa de
al retall en matèria de beques. I es va
les senyes d’identitat i del patrimoni cul-
comprometre a garantir el caràcter pú-
tural dels valencians. O el debat sobre
blic de la Universitat i la seua funció pro-
les reformes estatutàries d’adaptació a la
ductora,
Llei Orgànica d’Universitats (LOU, 2001),
coneixement. Finalment, l’equip de go-
aprovades amb nombroses al·legacions
vern va convidar la comunitat università-
per tractar-se d’una de les lleis més criti-
ria a donar continuïtat al debat.
transmissora
cades per la comunitat universitària, que va ser també motiu d’àmplies i àrdues discussions dins el Claustre. Al llarg dels últims mesos, les mobilitzacions i protestes contra el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), conegut també com a Pla de Bolonya, han protagonitzat episodis de tensió i desconcert dins i fora de la comunitat universitària. Diversos grups d’estudiants s’han manifestat contra els
Any II
nous plans d’estudi que les universitats
4
públiques es disposaven a implantar
núm
La Universitat de València participa en la fira Formaemple@
sense el suport d’una part de la comunitat estudiantil. A la Universitat de València el diàleg i la
1
i
crítica
del
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA PARTICIPA A LA FIRA FORMAEMPLE@
EL FÒRUM DE DEBATS ACULL UN ACTE PER AL PACTE CONTRA LA POBRESA El Fòrum de Debats de la Universitat de
representants polítics que recolzaren
València va acollir el passat 25 de febrer
l’esdeveniment. “Es tracta d’arribar a un
la presentació d’una proposta de pacte
pacte de mínims, ara més necessari que
per garantir l’estabilitat i la coherència de
mai”, va assegurar la presidenta de la
la política de cooperació valenciana.
coordinadora, Gloria Bigné. Natalia
La proposta de pacte parteix de la Coor-
Herce, presidenta de la Coordinadora
dinadora Valenciana d’ONGs de Desen-
d’ONGDs de Navarra, va pronunciar un ponència sobre les estratègies perquè el futur pacte puga fer-se efectiu. La iniciativa té el seu referent en el Pacte Estatal contra la Pobresa, aprovat al Congrés en desembre de 2007, i també en els Objectius de Des-
volupament (CVONGD) –que abasta 145
envolupament del Mil·lenni, de l’ONU.
entitats– i de la Plataforma Pobresa Zero,
Bigné va explicar que el pacte pretén re-
agrupades per garantir el compromís de
forçar la “transparència i la coherència
destinar el 0’7% del pressupost de la Ge-
entre les diferents polítiques del Govern
Un any més, la Universitat de València
neralitat Valenciana a la cooperació inter-
valencià per tal de promoure el comerç
ha participat a la fira Formaemple@amb
nacional, amb la implicació dels partits
just i el consum responsable”.
un estand dedicat a atendre les deman-
polítics. Alicia de Miguel (PP), Clara Ti-
L’acte va estar organitzat pel Fòrum de
des principalment dels estudiants d’ESO,
rado (PSPV), Reyes Matamales (Com-
Debats –Vicerectorat de Cultura– dirigit
de batxillerat i de cicles formatius i pro-
promís) i Glòria Marcos (EU) foren els
per Alfons Cervera.
fessionals de l’educació i de l’orientació, sobre l’oferta formativa de la Universitat. Una jornada sobre Les noves titulacions en el marc de l’EEES, destinada als professionals de l’orientació i al professorat de secundària. Amb motiu de la participació en aquest saló de la formació i de l’ocupació, el Vicerectorat de Relacions Internacionals i Comunicació, mitjançant el Servei d’Informació-DISE, ha editat una guia amb els vint-i-tres graus aprovats a hores d’ara per la Universitat de València. La participació de la Universitat a Formaemple@ s’emmarca dins el programa de comunicació Conéixer la Universitat de València, que aquesta primavera ampliarà el seu programa amb dues activitats més: les visites als campus de la Universitat de València i les sessions informatives per titulació, els dissabtes del mes de maig. Aquestes sessions suposen una oportunitat més per als estudiansts i les seues famílies d’apropar-se al ventall de propostes d’educació superior que la Universitat de València posa al seu abast.
2
BIP. Any II Número 4
ADELA CORTINA, INVESTIDA DOCTORA ‘HONORIS CAUSA’ PER LA JAUME I La Universitat Jaume I de Castelló va nomenar, el passat gener, doctora honoris causa la professora Adela Cortina, catedràtica de Filosofia Moral de la Universitat de València i directora de la Fundació Etnor. Cortina és catedràtica d’Ètica i Filosofia Política a la Universitat de València, ciutat on va nàixer i on va cursar estudis de llicenciatura i doctorat en Filosofia, ampliats després a les universitats de Munic i Frankfurt. És directora del Grup d’Investigació Ètiques Aplicades i Democràcia, reconegut com d’Excel·lència per la Generalitat Valenciana, i directora del Programa Interuniversitari de Doctorat amb Esment de Qualitat Ètica i Democràcia. Ha publicat més d’una vintena de llibres i més de dos-cents cinquanta articles, i està considerada una de les principals introductores de l’ètica discursiva en els contextos de parla hispana i una autoritat internacional en el camp de les ètiques aplicades.
“SI,
FINALMENT, ES DECIDEIX
INTERCONNECTAR MITJANÇANT TELEFONIA
IP
TOTS ELS ORGANISMES DE LA XARXA
REDIRIS, L’ESTALVI
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, PRIMERA EN IMPLANTAR LA TELEFONIA IP EN TOTS ELS SEUS CAMPUS La Universitat de València ha completat ja la instal·lació de telefonia IP en tots els seus edificis i campus. Es tracta de la primera universitat espanyola que compta, al 100%, amb aquesta tecnologia basada en Protocol d’Internet, que permet d’integrar dins una mateixa xarxa les comunicacions de veu i dades, aportant noves funcionalitats a la telefonia. D’aquesta manera, l’usuari pot, entre altres funcions, personalitzar el seu telèfon i els seus serveis mitjançant la web de telefonia IP, podent utilitzar el directori per a recerques internes i re-
alitzar trucades externes via web. El Servei d’Informàtica ha fet una crida a la comunitat universitària perquè visite la web http://www.uv.es/siuv/cat/zxarxa/zvo ip/ i consulte els diferents manuals dels terminals, per tal d’optimitzar el seu ús i les seus possibilitats. Els principals avantatges de la telefonia IP són, d’una banda, la simplificació de les infrastructures de comunicació, és a dir, la utilització d’una xarxa única, amb la consegüent baixada de costos de gestió i de manteniment; i d’altra banda, la gratuïtat de les trucades internes.
SERÀ NOTABLE”
Segons fonts del Servei d’Informàtica, unitat responsable de la implantació del nou sistema, la Universitat de València està iniciant l’establiment d’acords amb diferents institucions, que han començat per la Universitat de Múrcia i que afavoriran l’estalvi per a ambdues entitats. Es tracta d’establir un camí lògic entre les telefonies de diferents entitats i deixar el sistema preparat per tal que RedIris (xarxa espanyola per a la interconnexió dels recursos informàtics de les universitats i dels centres de recerca) puga expandir el model a altres universitats i institucions. “Si, finalment, es decideix interconnectar tots els organismes de RedIris, l’estalvi serà notable”, assegura Jaume Redondo, subdirector d’infrastructures i xarxes de la Universitat de València. La telefonia IP de la Universitat de València està servint ja de model a empreses privades i institucions públiques, com ara la Conselleria de Sanitat i altres departaments de la Generalitat Valenciana, representants de les quals han visitat darrerament la institució per a conéixer aquestes instal·lacions.
LA UNIVERSITAT AMPLIA EN UN 20% EL SEU PARC URBÀ D’ENERGIA SOLAR La Universitat de València ampliarà en un 20% el seu parc urbà d’energia solar, que va entrar en funcionament el passat mes de setembre i que evita ja l’emissió de 750 tones de CO2 per any (l’equivalent del consum anual de 331 famílies). La potència produïda anualment és de 1.487.933 kWh a l’any, equivalent al consum anual de 331 famílies. La Universitat preveu facturar durant 2009 uns 681.343 euros. Dels quals, 618. 910 es destinaran a amortitzar la inversió. Per tant, quedarà un flux positiu de caixa de 62.433 euros. La Universitat de València ha apostat per les energies renovables i ha instal·lat més de 8.000 metres quadrats de panells fotovoltaics en les teulades de díhuit edificis, esdevenint la primera productora d’energia solar de la ciutat de València i creant el major parc urbà d’Espanya d’energia fotovoltaica.
BIP. Any II Número 4
3
Innovació docent
EN MARXA EL SEGON NÚMERO D’‘@TIC’, PRIMERES ASSIGNATURES DE REVISTA D’INNOVACIÓ EDUCATIVA L’OPEN COURSE WARE (OCW) La Universitat de València ha publicat les seues deu primeres assignatures a l’Open Course Ware (OCW), una iniciativa editorial electrònica nascuda al
La comunitat universitària està convi-
a textos originals fruit de reflexions in-
Massachussets Institute of Technology
dada a presentar articles per al número
terdisciplinars i relacionats amb la inno-
(MIT) i destinada a promoure l’accés
2 d’@tic, revista d’innovació educativa,
vació
lliure al coneixement.
una publicació electrònica de la Univer-
seleccionats i avaluats mitjançant el sis-
La xarxa ofereix en obert el material do-
sitat de València disponible en accés
tema de doble avaluació anònima. El
cent emprat pels professors, en forma
obert i dedicada principalment a les re-
termini de presentació romandrà obert
de cursos complets amb una estructura
lacions entre la innovació docent i les
fins a finals d’abril.
fixa que dóna coherència formal al pro-
tecnologies de la informació i la comu-
La publicació compta amb una secció
jecte. D’aquesta manera, els destinata-
nicació (TIC). Gestionada amb l’Open
–La Pèrgola– oberta a la col·laboració
ris –usuaris autodidactes, estudiants de
Journal System i amb periodicitat se-
dels estudiants universitaris.
qualsevol institució, futurs estudiants
mestral, la revista pretén donar difusió
http://ojs.uv.es/index.php/attic
docent.
Els
articles
són
que cerquen orientació, professors i en general tot aquell que tinga accés a la
Premis i distincions
xarxa– trobaran a l’OCW tota la informació acadèmica de l’assignatura, així com el temari, la bibliografia obligatòria
L’etòleg britànic Richard Dawkins ha estat no-
i els materials de classe organitzats per
menat doctor honoris causa per la Universitat
cada docent en apunts, presentacions i
de València. Aquest biòleg de la teoria evolu-
esquemes, entre altres tipus de fitxer.
tiva és autor de diferents obres de divulgació
Configurat com a Consorci Internacio-
científica, com ara El gen egoista, llibre que va
nal, l’OCW compta amb la participació
popularitzar la visió evolutiva enfocada en els
d’universitats i institucions gestores que
gens i que va introduir els termes mem i me-
aporten els recursos necessaris per ga-
mètica.
rantir la sostenibilitat del projecte. Cal destacar la participació d’Universia, que ofereix suport a les universitats sud-
Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret
americanes, espanyoles i portugueses.
Moral i Polític de la Universitat de València, ha
L’adhesió de la Universitat de València al
estat elegit president de la Comissió Espanyola
Consorci va estar gestionada pel Vice-
d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Aquest jurista expert
rectorat de Convergència Europea i Qua-
en migracions i director del Grup d’Estudis sobre
litat i signada el passat mes d’abril. Per
Ciutadania, Immigració, Multiculturalitat i Mino-
a qüestions de propietat intel·lectual i
ries de la Universitat, és un dels més rellevants
drets d’utilització de materials aliens, l’o-
experts europeus en drets humans.
ficina de l’Open Course Ware-UV, coordinada per la professora Beatriz Gallardo (Departament de Teoria dels Llenguat-
Francisco Caamaño, catedràtic de Dret Constitu-
ges), ha incorporat la participació dels
cional de la Universitat de València, ha pres posses-
Serveis Jurídics de la Universitat.
sió del càrrec de ministre de Justícia, en substitució de
L’OCW utilitza una plataforma informà-
Mariano Fernández Bermejo, que hi va renunciar
tica específica, anomenada EduCom-
el passat 23 de febrer. Caamaño es trobava ja en
qual
situació de serveis especials, des de la seua incor-
s’integraran dins el repositori Roderic.
poració, fa cinc anys, al Govern central com a se-
http://ocw.uv.es/ocw
cretari d’Estat de Relacions amb les Corts.
mons,
els
4
continguts
de
la
BIP. Any II Número 4
Implantació del Pla Estratègic
PROP DE 500 INICIATIVES ACAPAREN EL PRESSUPOST DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA PER A L’ANY 2009 Són exactament 478 les iniciatives con-
van des de l’incentiu de l’oferta docent
templades dins l’últim programa pressu-
en llengües estrangeres, un programa
postari de la Universitat de València per
formatiu en llengua i cultura xinesa i ja-
a l’exercici del 2009.
ponesa o el desenvolupament del Life-
Enguany, el pressupost –més de 381 mi-
long Learning Programme (LLP) de la
lions d’euros– ha estat elaborat segons un
UE, fins a la millora dels programes d’in-
pla operatiu que integra les orientacions de
tercanvi internacional. Potenciar l’oferta
la política universitària marcades pel nou
acadèmica internacional de la Universi-
Pla Estratègic de la Universitat de València
tat de València, millorar la visibilitat i el
(PEUV), segons informa l’Oficina Tècnica
reconeixement internacional de la seua investigació, o potenciar el Centre
Internacional
de
Gandia, entre altres, formen part de l’ampli ventall d’iniciatives contemplades dins el nou Pla Sectorial d’Internacionalització. del Pla Estratègic (OTP-SAP).
Pel que fa a la comunicació, les previ-
Amb un pressupost contingut, lleugera-
sions s’orienten a millorar, integrar i co-
ment inferior al de l’exerci anterior –poc
ordinar polítiques, elements i canals de
més de 383 milions–, les dades mostren
comunicació dins i fora de la comunitat
una universitat que, a més de primar la do-
universitària.
cència i la investigació, aposta per la inter-
Cal destacar les iniciatives adreçades a
nacionalització de les activitats i també per
potenciar la investigació -fomentar la im-
la comunicació, ja que una quarta part de
plicació en programes i projectes dels in-
les iniciatives que finançarà l’actual pres-
vestigadors,
supost són accions d’aquest caire.
recursos, potenciar la transferència del
La mobilitat en tots els estaments de la
coneixement, etc- i a millorar la qualitat
comunitat universitària -estudiants, PDI
de les activitats universitàries, especial-
i PAS- rep una empenta amb accions que
ment dels estudis de grau i de postgrau.
millorar
estructures
i
NOVA BIBLIOTECA DE CIÈNCIES DE LA SALUT PELEGRÍ CASANOVA
La Universitat de València ha posat en marxa la Biblioteca de Ciències de la Salut Pelegrí Casanova. Es tracta de la integració en una biblioteca dels fons bibliogràfics de les antigues biblioteques de Medicina, Odontologia, Infermeria i Fisioteràpia. Disposa d’un fons de més de 100.000 volums i més de 3.000 títols de revistes. L’edifici, de 3.000 m2, compta amb tres plantes, dues obertes al públic i una destinada a dipòsits. Ofereix 400 llocs de lectura amb connexió a la xarxa elèctrica i informàtica de la Universitat, 85 ordinadors públics amb connexió a internet i wifi en tot l'edifici. Disposa de dues sales d'estudi en grup destinades especialment als estudiants i una sala d’investigadors per a ús exclusiu del PDI de la Universitat de València. Amb la Pelegrí Casanova, la Universitat de València dóna un pas més en l’organització del nou sistema organitzatiu, per àrees
ELS AVANTATGES DE LA MOBILITAT GEOGRÀFICA EN UN ESTUDI DE L’OPAL
de coneixement, dels seus fons bibliogrà-
L’Observatori d’Inserció Professional i Assessorament
Maians, i l'any 2002 la Biblioteca d'Huma-
fics. L’any 1990 s'inaugurà la Biblioteca de Ciències Eduard Boscà, l’any 1999 la Biblioteca
de
Ciències
Socials
Gregori
Laboral (OPAL) de la Universitat de València ha elabo-
nitats Joan Reglà. L'esquema organitzatiu
rat un estudi per determinar les implicacions de la mo-
es completa amb altres biblioteques més
bilitat geogràfica sobre la inserció professional i la
petites com la Biblioteca del Jardí Botànic
qualitat de l’ocupació dels titulats universitaris.
José Pizcueta, la de Psicologia i Esports ,
L’informe assegura que les persones flexibles geogrà-
la de l’Escola de Magisteri Ausiàs March. A
ficament obtenen millors llocs de treball en termes de
més, hi ha una Biblioteca Dipòsit, ubicada
diferents indicadors de qualitat, i palesa la importàn-
al Campus dels Tarongers on es custodien
cia d’estimular la mobilitat al llarg dels estudis de secundària i universitaris
aquells llibres que tenen una menor fre-
mitjançant la participació en els diferents programes nacionals i europeus.
qüència d'ús.
A Espanya, els nivells de mobilitat són encara baixos, si es comparen amb altres
L’any 2000 va irrompre amb força la bi-
països de la UE. L’estudi aporta dades i detalla accions, programes, conseqüèn-
blioteca electrònica, que facilita la consulta
cies i avantatges laborals de la mobilitat geogràfica a Europa.
de qualsevol tipus de document electrònic.
BIP. Any II Número 4
5
CINC TITULACIONS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA OFEREIXEN DOCÈNCIA EN ANGLÉS
NOVA CÀTEDRA PER A L’ESTUDI DEL TREBALL AUTÒNOM
La Universitat de València va incorporar el
estudiants de les llicenciatures d’Adminis-
curs passat els estudis de Dret a l’oferta
tració i Direcció d’Empreses, i d’Economia,
de titulacions que poden cursar-se en
diferents opcions per obtindre aquesta
Caixa del Mediterrani, la Federa-
llengua anglesa. Es tracta de la cinquena
doble titulació. D’una banda, la llicencia-
ció Nacional d’Associacions de
titulació amb aquesta opció que, des de
tura en Administració i Direcció d’Empre-
Treballadors Autònoms (ATA) i la Universitat de València acaben de
fa uns anys, vénen
crear una nova càtedra per a l’es-
oferint les carreres
ministració i Direc-
ECONOMIA I ADMINISTRACIÓ DIRECCIÓ D’EMPRESES
ció d’Empreses.
OFEREIXEN LA
que compta amb un pes ben re-
La iniciativa, que
DOBLE TITULACIÓ
llevant per al teixit socioeconò-
d’Economia, risme,
Tu-
Ciències
Empresarials i Ad-
es
va
posar
en
marxa l’any 2001 i
tudi del treball autònom. La iniI
ciativa té com a objectiu donar suport al treball creatiu i emprenedor del col·lectiu d’autònoms,
mic. Université de Québec en Outaquais
A Espanya hi ha més de tres mi-
que continua rebent bona acollida per
ses pot compaginar-se amb altres quatre
lions de treballadors autònoms -la
part dels estudiants, compta, des del
titulacions europees i americanes: el Di-
xifra suposa un 18% del nombre
curs passat, amb una promoció de titu-
plôme du programme CESEMED (Euro-
d’afiliats a la Seguretat Social- i
lats en Economia.
med Marseille-École de Management), el
més de 350.000 desenvolupen la
A més de facilitar estades a l’estranger i
Bachelor of Arts (Hochschule de Bremen),
seua tasca dins la Comunitat Va-
millorar la participació en el programa
el Baccalauréat en Administration (Che-
lenciana. Aquest projecte, doncs,
Erasmus, les titulacions en anglés oferei-
minement International) de l’Université
posa a l’abast del sector un es-
xen a l’estudiant la possibilitat d’inscriu-
de Québec en Outaquais i el Bachelor of
pectre ampli d’estudi per part dels
re’s en el programa internacional de doble
Bussiness (University of North Carolina at
universitaris valencians, i també
titulació. L’opció permet d’estudiar un o
Wilmington). D’altra banda, els estudiants
un recolzament financer específic
dos anys en un centre d’ensenyament su-
de la llicenciatura en Economia tenen l’o-
per a les seues necessitats.
perior de França, Alemanya, Anglaterra,
portunitat de formar part del programa de
Premis d’investigació, beques pre
EUA i Canadà, i obtindre, a més del títol
doble titulació i obtindre, a més del títol
i postdoctorals, tesis, jornades de
que expedeix la Universitat de València,
de la Universitat de València, la Licence en
divulgació científica i tècnica, pu-
el títol dels estudis cursats a la universitat
Sciences Économiques et Master Anée 1
blicacions i treballs de recerca
estrangera de destinació.
en Économie et Gestion du Dévéloppe-
conjunts, entre altres, formaran
La Facultat d’Economia ofereix als seus
ment Durable (Université de Nantes).
part de les activitats que es posaran en marxa des de la Càtedra
ITALIANS, ALEMANYS I FRANCESOS SUPOSEN EL 65% DELS ERASMUS DE LA UNIVERSITAT
CAM-ATA-Universitat i que suposaran un avançament teòric i pràctic en la vida del treballador autònom.
Està
previst
que
Amb dades del passat mes de febrer, i
Universitat de Granada i de la Complu-
aquestes activitats es desenvolu-
segons informa el Servei d’Anàlisi i Plani-
tense de Madrid.
pen al llarg de tota la geografia
ficació (SAP), prop de 1.500 estudiants
Un total de 111 estudiants del Regne
espanyola i no només a territori
universitaris de la Unió Europea estan
Unit situen aquest país en el quart lloc de
valencià.
realitzant una estada Erasmus a la Uni-
procedència dels Erasmus, seguit de Po-
L’acord per a la creació de la càte-
versitat de València. D’aquests, prop de
lònia, Portugal, Bèlgica i Àustria.
dra va ser formalitzat el passat dia
350 procedeixen d’universitats italianes,
La Universitat acull també una trentena
16 de febrer amb la presència del
333 arriben des de diferents ciutats d’A-
d’estudiants de Txèquia, 25 dels Països
president de Caixa del Mediterrani,
lemanya i quasi 300 són francesos.
Baixos, 20 de Finlàndia i un centenar
Vicente Sala, del rector de la Uni-
Aquests suposen aproximadament un
més entre danesos, irlandesos, eslovens,
versitat de València-Estudi Gene-
65% dels actuals Erasmus de la Univer-
eslovacs, estonians, lituans, letons, ru-
ral, Francisco Tomás, i de Lorenzo
sitat de València, la tercera institució eu-
mans, húngars, grecs, noruegs, suecs,
Amor, president de la Federació
ropea més sol·licitada, després de la
turcs i islandesos.
Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA).
6
BIP. Any II Número 4
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA RENOVA DEGANS I DIRECTORS DE CENTRE
Breus XV Premis Universitat-Societat. Fins al pròxim dia 17 d’abril poden presentar-se,
han manifestat, en línies generals,
al
punt de concloure els processos
el seu compromís amb la implanta-
candidatures a la XV edició dels Premis
electorals per a la renovació de de-
ció dels estudis de grau dins el
Universitat-Societat que convoca anual-
gans i directors dels seus centres
marc de l’Espai Europeu d’Educació
ment el Consell Social de la Universitat
docents. Després de tres anys de
Superior (EEES), i també amb l’a-
de València, amb l’objectiu de reconéixer
mandat reglamentari dels anteriors
dequació dels postgraus. La quali-
la tasca d’aquelles entitats i empreses
responsables i de la renovació de
tat de la docència, la projecció
que treballen per enfortir la col·laboració
juntes de centre produïda a finals
internacional i les relacions amb la
entre la Universitat de València i el seu
de 2008, quinze dels díhuit direc-
societat apareixen com a objectius
entorn socioeconòmic. Poden accedir-hi
prioritaris en la major part
el personal docent i investigador, el per-
dels programes. La millora
sonal d’administració i serveis, els estu-
La Universitat de València està a
LA
QUALITAT DE LA DOCÈNCIA,
Registre
diants
LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL I
i
les
de
la
empreses
Universitat,
i
institucions
vinculades a la institució acadèmica. Més
LES RELACIONS AMB LA
informació a http://www.uv.es/consesoc/
SOCIETAT APAREIXEN COM A PRINCIPALS OBJECTIUS DELS
La Facultat d’Economia va acollir el
NOUS EQUIPS DIRECTIUS
passat mes de març la Conferència Espanyola de Degans d’Economia i Empresa (Confede). L’encontre va abordar, entre
tius han estat elegits al llarg del
altres temes, qüestions com ara els nous
primer trimestre de 2009.
plans d’estudis derivats de l’adaptació a
A falta de celebrar-se eleccions en
Bolonya, així com la validació de les ma-
dos centres, al tancament d’a-
tèries relacionades amb l’economia i
questa edició del BIP, nou degans
l’empresa dins l’ensenyament mitjà. Par-
han estat reelegits per continuar en
ticiparen en la inauguració el rector Fran-
els seus càrrecs. Apareixen tres
cisco Tomás, la secretària autonòmica
nous degans –Salvador Montesinos
d’Universitat i Ciència, Amparo Cama-
a la Facultat de Dret, Elena Grau a Geografia i Història i Pilar Campins
Elena Grau Almero, degana de Geografia i Història
rero, la degana de la Facultat d’Economia, Trinidad Casasús, i la presidenta de Confede, María Jesús Mures.
a Química–, un director d’escola superior –Vicente Cerverón a l’ETSE–
de les infrastructures i el compro-
i una directora d’escola università-
mís amb el caràcter públic de la
El Centre Internacional de Gandia ha
ria –Celedonia Igual, a Fisioteràpia.
Universitat de València es troben
estat guardonat amb el Premi Valldigna
En les seues intervencions davant
també en el punt de mira dels nous
d’Investigació. Amb una dotació de 6.000
els membres de les respectives
degans i directors de centres uni-
euros, el premi servirà per subvencionar
juntes electorals, els nous càrrecs
versitaris.
un estudi sobre aigües de la Valldigna.
EL LABORATORI DE SEQÜENCIACIÓ DE DNA OBTÉ LA NOVA ISO 2001
IDia +
El Laboratori de Seqüenciació de DNA del Servei Central de Suport a la Investigació Experimental (SCSIE), de la Universitat de València, acaba d’actualitzar el seu sistema de gestió de la qualitat
+
+
B u tlle tí d’ Inve s ti gaci ó + D e s e nvo lu pame nt + Inno vaci ó + A p l ic a c ió
amb la nova ISO 9001:2008. L’avaluació del sistema de gestió de la qualitat va ser encarregada a l’empresa SGS-ICS, líder mundial en certificació de sistemes de qualitat. “El nostre objectiu és –segons fonts de la Universitat de
Vicerectorat de Relacions Internacionals i Comunicació
València- donar el millor servei a la comunitat universitària i a les empreses en general, pel tal que, des del SCSIE, continuem apostant per la qualitat i per la millora contínua dels nostres
Més informació: bidia@uv.es www.uv.es/bidia
processos”.
BIP. Any II Número 4
7
La Universitat en xifres
El Consell de Govern acorda
LA UNIVERSITAT APROVA NOUS PLANS D’ESTUDI ADAPTATS A L’EEES El Consell de Govern de la Universitat ha aprovat els nous plans d’estudi de grau de les titulacions de Farmàcia, Ciència i Tecnologia dels Aliments i Nutrició Humana i Dietètica. Amb aquesta aprovació són ja vint-i-tres les titulacions de la Universitat de València adaptades a l’Espai Europeu
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA OBTÉ UN TERÇ DE LA MATRÍCULA DEL SISTEMA UNIVERSITARI VALENCIÀ
d’Educació Superior, conegut com a Procés de Bolonya. El començament del procés d’adaptació als nous títols està previst per al nou curs 2009-2010, encara que la implantació efectiva dependrà de diversos tràmits administratius, entre altres el pre-
Amb un total de 46.740 estudiants
més de 2.600 matriculats, i la llicen-
de grau matriculats –uns dos-cents
ciatura en Administració i Direcció d’Em-
més que en el curs passat–, la Uni-
preses, amb prop de 2.500 estudiants.
versitat de València polaritza un terç
Medicina, Economia i Relacions La-
de la matrícula del sistema universi-
borals, Farmàcia i Biologia són titu-
tari valencià alhora que
lacions
cional d’avaluació de la qualitat. Cadascun dels nous plans té un
cronograma
específic
que
preveu les dades
compten
DRET, EMPRESARIALS,
d’implantació
consolida el seu volum.
amb més de 1.500 es-
progressiva dels
La quarta part dels es-
PSICOLOGIA I
tudiants, mentre que
nous estudis i de
tudiants es concentren
ADMINISTRACIÓ I
per damunt dels 1.000
l’extinció dels ac-
es troben Història i Filo-
tuals. En qualse-
logia Anglesa.
vol cas, en tots
en quatre de les setanta titulacions, aproximada-
DIRECCIÓ
que
ceptiu informe de l’Aneca, l’agència na-
ment, que imparteix la
D’EMPRESES ATRAUEN
Universitat de València.
UNA QUARTA PART
2007/2008, cal desta-
d’implantació
La llicenciatura en Dret,
DELS ESTUDIANTS
car l’augment d’estu-
globalment
diants en la titulació de
parcialment dels
amb
més
de
4.100
Respecte
del
curs
els
processos o
alumnes, se situa en primer lloc tot i
Mestre d’Educació Primària, que du-
nous graus es garanteix per a aquells es-
haver rebaixat lleument la seua matrí-
plica amb escreix la seua matrícula,
tudiants que ho sol·liciten i hagen iniciat
cula. Li segueixen la diplomatura en
passant de 302 alumnes a 730. L’in-
els seus estudis de Llicenciatura o Diplo-
Ciències Empresarials -al voltant de
crement d’estudiants és notable
matura amb anterioritat al curs 2009-
3.000 estudiants-, Psicologia, que
també en la llicenciatura de Crimino-
2010 la possibilitat d’un procés d’extinció
continua creixent i compta ja amb
logia i en Mestre d’Educació Infantil.
progressiva del pla d’estudis curs a curs. A mesura que s’extingisca el pla d’estudis, i per tant les assignatures amb do-
BIP
But l l e t í d ’ Inf o r m a c ió Pr ò p i a
Més informació:
cència,
es
disposarà
de
quatre
bip@uv.es
convocatòries d’examen sense docència.
www.uv.es/bip
Després de l’aprovació, el rector, Francisco Tomás, ha reiterat el compromís de la Universitat de València amb la internacionalització de la institució, la millora de
Vicerectorat de Relacions Internacionals i Comunicació
la qualitat del seus estudis i l’excel·lència dels seus grups d’investigació.
BIP. Any II Número 4
8