Pilar Arànega

L’Enric és molt actiu, segurament per aquest motiu s’ha jubilat més tard del que podia fer-ho. Quasi m’aixeco a la mateixa hora. Assegura que ara li sobra temps, sembla quasi impossible amb tantes activitats que fa. Li agrada autoabastir-se, té oliveres per fer oli, vinya per elaborar vi, arnes per extreure mel, gallines per recollir ous, un hort ben gran. Estant a l’hort sóc feliç, si no fas una cosa en fas una altra. Li agraden els animals la vida de pagès. Recorda la seva infantesa a Orrit i com va fer de pagès fins l’hora del servei militar. Ha dallat ha llaurat amb animals durant cinc anys de la seva vida també va ser pastisser recorda com després va combinar-ho pintant cotxes en el taller Boneta de Tremp. Va començar pintant Seat 600 i Renault 4L. Comenta el molt que ha canviat el món de la pintura de cotxes en aquests cinquanta anys que ha exercit la professió, quasi quaranta d’autònom.

A l’Enric li agrada treballar però assegura estic content d’haverme jubilat per què ara faig el que m’agrada fer encara que la pintura també l’omplia i afirma que si no hagués baixat el volum de feina segurament no s’hagués jubilat encara. Entre tantes activitats també té previst fer algun viatge curt amb la seva dona.

Viu a Tremp. Autònom els últims 40 anys. Pintor de vehicles. Poc més de quatre mesos jubilat.

Viu a Tremp.

Últim lloc de treball: Hospital Comarcal del Pallars durant disset anys.

Poc més de dos mesos jubilada.

La Pilar fa una vida molt familiar i servicial, visita i ajuda a la seva mare sempre que pot, el mateix fa a casa del seu fill que fa poc més de set mesos va tenir bessones. Moltes tardes acudeix a casa de les petites de la família a l’hora de berenar i s’hi queda tota la tarda. Es percep com la família li aporta molta il·lusió vida. Reconeix que li encanta i es veu com ara que li pot dedicar més hores li satisfà. L’hora de dinar per ella és d’allò més agradable, és quan casa seva s’ompla amb els seus néts més grans. Els caps de setmana que és possible gaudeix reunint per dinar els fills i els néts a casa i li brilla la mirada parlant d’ells. La seva jubilació l’ofereix quasi al complet a la seva família ho fa alegre i amb il·lusió.

També troba temps per fer alguna sortida d’un dia organitzada des del Casal de Gent Gran junt amb la seva germana. Amb ella també van a caminar totes les tardes que poden. Ve de família pagesa i recorda com a la seva infantesa a Sant Serni, Gavet de la Conca, predominava la pagesia en la seva vida també després de casada junt al seu marit. Vídua des de fa anys encara continua amb tasques de pagesa, li agrada la terra i explica com encara ajuda cada any al seu fill al seu gendre a plegar olives. Té hort, diu que li agrada molt i que ho fa també com un entreteniment. Enciams, pebrots, bledes, ... Ara és una altra cosa. No has de mirar el rellotge. La vida te l’agafes d’una altra manera encara que reconeix que és necessari ocupar-se perquè sinó és molt avorrit.

L’únic que he guanyat és que no tinc la pressió del taller, reconeix que la resta de tasques les fa igual però que abans anava més forçat per la pressió d’entregar la feina del taller a temps. L’Enric explica com des de que s’ha jubilat s’ha tornat a dedicar a la pagesia, activitat que assegura que sempre li ha agradat però que no havia tingut temps de posarhi tantes hores. Ara ho fa com un entreteniment. Treballo menys hores i no tinc pressió de cap tipus. Ara vaig al meu aire. Si un dia no tinc feina amb una cosa me’n busco una altra. M’agrada buscar-me activitats, no sé estar parat

La jubilació no està feta per descansar i gaudir del temps lliure amb activitats que omplin? Una etapa de la vida en la que s’hauria de fer, en la mesura de lo possible i lo saludable, el que ve de gust deixant de costat l’obligació, el despertador i l’estrès.