Jubilats del segle 21

Actualment els jubilats poden escollir entre moltes activitats que ofereixen associacions diverses o l’administració. També tenen presents llistes mentals de coses que han desitjat fer durant anys les han anat ajornant per falta de temps. Això fa que esperin l’últim dia de la seva jornada laboral amb il·lusió, encara que amb aquella gota d’emoció que fa que se’ls omplin els ulls d’aigua quan ho expliquen, barrejada amb una mica d’incertesa del dia a dia del jubilat. També hi ha els que es troben plens d’obligacions i només transvasen el seu trànsit laboral a una altra tasca o a quasi les mateixes, com els pagesos. No val generalitzar però és impossible redactar tots els casos amb les seves peculiaritats, doncs les passades quatre ratlles són un petit resum d’uns minuts de conversa amb altres donats de baixa com a autònoms o treballadors o que ho faran d’aquí poc. Tot seguit una diminuta mostra de jubilats del Segle XXI.

La Pili ha viscut des de sempre el ser comerciant, primer al costat dels seus pares després sola durant 35 anys.

El Ramon ja feia hort quan treballava a l’ajuntament, no l’ocupa molt més temps que abans. Quan en parla ho fa amb il·lusió. M’agrada veure néixer i créixer les plantes, més que els productes que se’n treu. Encara que ho agraeixo. Ho veu com un entreteniment del que es pot gaudir

Em dona molta vida satisfacció, sinó no ho faria. És un espai que té ben organitzat i cuidat, també li agraden les flors que mima al costat de l’hort. I té una afició adoptada de la seva dona, la passió per les herbes, les cullen, les assequen les guarden en pots per prendre en alguna ocasió de molèstia o simplement per fer-se una infusió. Tarongina, menta, te de roca, timons, camamilla...

Tinc la sensació que em falten hores recorda com fa més de tres anys havia escoltat aquesta frase en persones jubilades i li semblava que no podia ser però al final s’enumeren les suficients activitats com per omplir tot el dia i ell mateix la diu sorprès.

El dia el comença anant a caminar amb altres companys, després esmorza i segueix amb diferents activitats.

Comenta com li han proposat col·laborar en tasques administratives en associacions, Mostremp Amics Conca de Tremp, també és secretari de l’Aula Universitària de Tremp, amb aquestes feines em sembla que no he fet un gran canvi. També va a algun viatge curt que s’organitza des del Casal de la Gent Gran o des de l’Aula

Viu a Tremp. Últim lloc de treball: Ajuntament de Tremp durant 33 anys. Tres anys jubilat.

Universitària de la Gent Gran. El Ramon ressalta que ell, com molts, ja s’han jubilat amb les noves tecnologies, es van haver d’adaptar en el seu moment, en les respectives feines. Té Facebook i utilitza Dropbox He arribat fins aquí, el que vingui ja... diu somrient tranquil. Abans els jubilats prenien el sol a la plaça.

Els d’ara portem un smartphone a la butxaca i des d’allí gestionem el correu electrònic

Quan es va jubilar molta gent li preguntava com estava No he tingut cap trauma al jubila’m. Simplement he canviat el ritme de vida em sento bé.

Pots fer moltes coses que en la vida laboral no pots fer

Viu a Tremp. Comerciant. Tota una vida a la botiga de La Manya. Poc més de tres mesos jubilada.

La botiga La Manya va obrir les seves portes en mans dels seus pares l’any 1946. El seu pare era de Saragossa, d’aquí el nom del comerç.

El 2016 va ser peculiar per a ella, va tenir que tancar uns mesos per salut i va voler tornar a obrir, ni que fos per poc temps, per acomiadar-se dels seus clients que els considera amics, també dels proveïdors que encara ara hi té contacte, M’ho he passat molt bé treballant explica emocionada amb un pic d’enyorança. Ara estic contenta de la decisió que he pres, em sento bé, estic il·lusionada encara que recorda el molt que va plorar un parell de mesos abans de prendre la decisió, diu tinc molts bons records de la botiga.

Poc després de tancar coincidint amb les festes de Nadal va fer un viatge familiar durant 22 dies a Segovia, ho narra tant il·lusionada com a sorpresa ja que va desconnectar molt.

La Pili encara que troba a faltar als clients, als proveïdors, l’ambient de carrer i els veïns de les botigues properes ara aprofita per fer tot allò que abans no podia, activitats que semblen habituals en la vida de molta gent però que per a ella no ja que mai tenia hora per tornar a casa. Va a caminar, fa el cafè amb les amigues, va a missa, mira la televisió per la tarda, cus, fa sopes de lletres, llegeix a casa, va a la biblioteca també va a visitar avis a la residencia. Més endavant té pensat cantar a l’Orfeó, almenys per les Caramelles, apuntar-se a l’Aula Universitària, també en algun curs d’anglès encara que ja practica una mica a casa, fer algun viatge ja que li agrada conèixer món. Emana energia, diu sóc gran però no me’n sento. És de donar petons abraçades, pel carrer la saluda molta gent i ella contesta amb un bon dia carinyo un gran somriure.