Tast I queixalets, també i El dimoni fumador

Page 1


1a edició: abril de 2015 © 2015, Enric Valor © 2015, Jordi Raül Verdú © 2015, Iŀlustracions Esperança Martínez © 2015 Edicions del Bullent, SL C/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Assessorament lingüístic: Vicent Cabanes, Joaquim Amorós, Maria Guasp Servei d’impressió: Romeu Imprenta ISBN: 978-84-9904-162-9 Dipòsit legal: V-842-2015

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.


I queixalets, també! El dimoni fumador (Arreplegades a Penàguila)

Enric Valor Adaptació de Jordi Raül Verdú Iŀlustracions d’Esperança Martínez


I QUEIXALETS TAMBÉ!

Això va anar i era un cas gros i espantós que va passar a Penàguila, un bell racó del món envoltat de majestuoses muntanyes on a l’hivern hi sol nevar. Un poble ben bonic, vorejat d’oms gegantins i frondosos, als peus dels quals hi ha una font abundantíssima, amb més de vint canonets de bronze per on raja l’aigua i a tocar, un llavador on les dones van a rentar la roba. 4


De dia, hi ha rastres de dones llavant, però a les nits, especialment quan s’acosta la tardor, la soledat i el misteri s’apoderen del llavador. La remor de l’aigua i el brogit del vent en els oms contribueixen a recrear una atmosfera misteriosa. –No aneu de nit a llavar a la font! Oblideu-vos de fer la bugada quan és ja fosc –aconsellen les mares a les filles. 5


EL DIMONI FUMADOR

A Penàguila hi ha un vell camí romà envoltat de grans pins que puja des del poble fins a la part de dalt. És conegut com la Travessa, un lloc trist i solitari des d’on es divisa la vila i els seus voltants. Una vesprada de tardor, pujava per aquell camí de ferradura l’oncle Porra, un home d’una quarantena d’anys, animós i de bon humor. El seu malnom el devia al nas prominent que tenia i que li donava molta personalitat. Bon home també ho era però tenia molt arrelats dos vicis: la passió per la cacera i que bevia vi sense control, sobretot els dissabtes. Açò últim va ser la causa del disgust que va tenir aquella vesprada vora la crestallera del Castell. 16


17


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.