Tast Fantasmes al palau introducció indd

Ivan Carbonell Iglesias

Fantasmes AL PALAU Tradicions esotèriques valencianes

Aquesta obra ha estat guanyadora del 16é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular

Formaven el jurat: Artur Ahuir, Asunción Garcia, Clara Pérez, Núria Sendra i Rosa Seser

Responsable d’edició: Núria Sendra 1a edició: març de 2015 © 2015, Ivan Carbonell Iglesias © 2015 Edicions del Bullent, SL C/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Miquel Mollà Disseny: Assessorament lingüístic: Àlvar Vanyó, Maria Guasp Servei d’impressió: Guada Impressors ISBN: 978-84-9904-165-0 Dipòsit legal: V-392-2015

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.

Per al meu amic Santi.

Sobre el tauler de la batalla lluitĂ vem contra bruixes i matĂ vem dracs.

INTRODUCTIO THEMATIS Les històries sense explicació tenen un magnetisme que atrau sense que siga fàcil resistir-se’n. El succés inexplicable, el fenomen paranormal, la narració sorprenent o la contarella tenebrosa suggestionen la ment, més enllà del que realment s’amague al darrere. Autèntiques o inventades, les narracions que naveguen la frontera del que no és possible i que plantegen més dubtes que respostes ens captiven. Fins i tot quan no volem mirar l’escena de la pel·lícula de terror, els ulls llancen una mirada fugissera per damunt de la manta amb què ens cobrim. La por atrau, allò que no té explicació, suggestiona.

El que augmenta encara més aquesta atracció irresistible per allò que s’escapa a la ciència és la ubicació dels fenòmens que se’ns narren. Quan el fet sorprenent l’encarnen persones que han viscut entre nosaltres o quan el que es conta s’ambienta en un paratge pròxim l’efecte suggestiu es multiplica. Per això, més que les històries de recòndites geografies i més que les 9

narracions de fets estranys esdevinguts en països llunyans, les històries més poderoses són les que s’ambienten al paisatge nostrat. I vet ací perquè totes les cultures tenen les seues narracions orals o escrites protagonitzades per fets sobrenaturals.

Cada regió, cada país, cada nació té el seu repertori de relats impossibles, de successos extraordinaris i de fets paranormals; de narracions orals contades a mitja veu, amb la mirada suspesa i els ulls atents. Cada cultura té la seua literatura esotèrica,1 en definitiva.

Aquesta literatura esotèrica es transmet ara ací ara allà de boca en boca, contada d’amagatotis i revelada amb prevencions. De vegades s’arreplega per escrit, però molta se n’ha perdut a través del temps. Es tracta de notícies curioses, d’aparicions estranyes, de tradicions lúgubres d’un paratge natural o d’un castell decrèpit, de biografies obscures de personatges que existiren… Són fragments d’aquella literatura misteriosa que es narrava vora el foc en les fredes nits de l’hivern quan no hi havia televisió i els nens s’aplegaven als peus dels més grans de la casa, que narraven històries del poble, de la costa o de les muntanyes. Els més grans rivalitzaven a veure qui recordava millor i cada nit es cantaven cançons, es parlava de desgràcies, es narraven històries de coves i de fonts… Fora hi havia la nit, amb tots els seus misteris, i aquelles narracions es perpetuaven en la memòria o en el pitjor dels casos es perdien amb el pas inexorable del temps. Qui les recorda encara? Perseguir aquesta mena d’històries entrevistant els qui tingueren la sort 1 Segons el DIEC, esotèric: ocult, reservat només als iniciats. Esoterisme: doctrina o ensenyament adreçat a un cercle restringit d’iniciats.

10

de sentir-les o àdhuc d’experimentar-les significa endinsar-se de ple en la recerca d’un món esotèric particular, el nostre, revelat a colps d’efecte, a sobresalts del cor. La veu rogallosa de l’informant ens porta cap a un món de fantasmes i d’espectres, de cementeris i de làpides, de castells derruïts i de tresors maleïts. I aleshores és cert que els valencians, com qualsevol altre poble, té el seu repertori de relats esotèrics narrats a cau d’orella.

Objectes místics, mags i nigromants de casa nostra, biografies de bruixes, successos inexplicables, habitants aliens dels cels i de les mars, criatures de la criptozoologia, mèdiums, espiritistes, castells de portes secretes, edificis que atrauen la desgràcia… Tota aquesta enciclopèdia fragmentada té un element unificador: són històries al marge de la història oficial.

Són les nostres històries esotèriques. No importa que tot siga fals; quan hom s’endinsa en aquests paratges de la literatura oral més peculiar ha de saber que la brúixola sempre indica el sud. Una brúixola que ens mena cap al més recòndit de les nostres pors i que orienta la nostra mirada cap aquella escena de terror que preteníem defugir amb el cap dessota la manta.

Una brúixola que ens du pel dret a abandonar per un moment l’escepticisme i deixar-nos anar en el més inconfés desig de creure. Sí, el desig de creure un poc en tot això: en les històries que ullprenen la pupil·la i que corprenen el cor.

11