a product message image
{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade

Page 1

A ciutat –La primera, com sempre! –Tània va fer una ullada impacient al seu voltant. Cafés, botigues de disseny, agències de viatge, sabateries i gent anònima. Ben mirat, en el fons, la presència d’alguna de les companyes tampoc no li haguera agradat. Havien quedat a l’hora en punt i ella, atesa la seua hiperpuntualitat, s’hi havia avançat un quart, i encara era poc! No podia ser d’altra manera. L’aparador de la botiga era ple de botes de muntanya i roba esportiva. També alguna cantimplora i ulleres de natació. Tània s’hi va distraure una estona, va tornar a consultar l’hora –deu minuts encara! Això són sis-cents segons...– i va contemplar el cap del carrer amb el campanar barroc. El cel projectava sobre la pedra una llum clara, hivernal. –Hola! –Erik va saludar-la. –Ei, d’on ixes tu? –No l’havia vist arribar. Una moto va forçar el motor amb un fum blanc que va embrutar l’aire i esclafits de llanderola. 9


–O’clock! –va provocar-la el xic. –Disculpa, però jo hi he arribat abans... –va queixar-se Tània. –I? Què vols dir amb això? En punt, nena, vol dir això. En punt! Abans i després d’en punt es defineix amb la paraula «impuntual». –Vés i balla! Després de mi, tard! Erik era fill de pares suïssos i la precisió el definia. Així, podeu imaginar-vos que la precisió del xic i la perfecció de la xica solien entrar en conflicte. Sempre discutien, com poll i puça, però no sabien viure l’un sense l’altra. –Mira Teo! El xic més estudiós de l’escola arribava amb un llibre a les mans. Un cervell prodigiós, el seu. Però, a més a més, Teo, orfe de mare, era enginyós, graciós amb gràcia, dinamitzador i bon amic. –Ho sé arribe un poc... –va deixar anar–. M’he despistat i he perdut l’autobús! –Què vols dir? –Tània va bufar amunt, els cabells li queien als ulls. –Doncs això, que llegia aquest llibre de supervivència a l’alta muntanya i l’autobús m’ha passat de llarg sense avisar... –Quina pífia! –va dir-li Erik, divertit. Una parella va passar-los pel costat amb dos gots que fumejaven alguna beguda calenta i dos muffins de xocolate. 10


–Sí, però mentre esperava l’arribada del nou autobús he aprés a construir un iglú! –va afegir Teo, mentre els seus ulls se n’anaven darrere dels muffins i els assenyalava amb un dit. –Aleshores et perdonem l’espera, un iglú al mediterrani pot ser-nos de molta utilitat –va bromejar Tània–. I sí, tranquil, després de la botiga berenarem... muffins. –Ei! –Alba arribava l’última, com era costum. El temps, per a ella, era molt, però que molt relatiu. Mai no trobava l’hora d’arribar ni tampoc la de marxar. –Escolta, que el saber no ocupa lloc! –va justificar-se Teo. –De què parleu? –A Alba li agradava controlar-ho tot, estar en el plat i les tallades. –Qui sap, és possible que als Pirineus... –Erik va fer dues palmes amb les mans i una ganyota estranya. –Tranquil, xato, si no m’agrada l’hotel amb la seua confortable habitació amb calefacció, bany i televisió per satèŀlit ja en parlarem, d’iglús! Alba va alçar la mà: –Dic jo que de què... –Aquests dos, que volen dormir a l’iglú! –De veres?! A soles, enmig del bosc nevat, perduts entre llops... És brutal! –la cara d’Alba va iŀluminar-se d’emoció. Amb tres idees era capaç de filar una bona història, i les de por eren la seua especialitat. Teo va somriure, amb Alba al viatge l’aventura estava assegurada: 12


–Perdoneu però s’acosta l’hora de berenar i tinc gana –va dir mentre es feia uns colpets a la panxa i assenyalava cap a la botiga d’esports. –Què vols dir amb això? –va demanar-li Alba. –Doncs que potser ja és hora d’anar a comprar-nos les botes.

13

Profile for Edicions del bullent

Tast Ara va de neu  

Fragment del llibre Ara va de neu, de Josep Chapa Mingo

Tast Ara va de neu  

Fragment del llibre Ara va de neu, de Josep Chapa Mingo

Profile for bullent
Advertisement