H
Capvespre tenebrós al castell, on vivia un comte molt vell
i havia una vegada, en un castell que semblava tret d’una pel·lícula de por, un majordom, que li deien Paco, que estava preparant un suc de maduixa. L'hivern havia arribat. Eren les sis de la vesprada i el sol es ponia sense contemplacions. Paco escorria la darrera fruita. La liquadora acabava d’omplir el got d’un suc tan roig com la sang. La cuina es va perfumar d’aquella olor de xiclet de maduixa que, cada vesprada, anunciava l’hora de desdejunar-se, com en una casa normal ho feia, al matí, l’olor de la xocolata calenta o del café. Va posar el got vermellós a la safata i li va afegir una palleta. Després, va completar la preparació amb el canelobre encés i la resta de les coses per a l’esmorzar del comte. Abans d’eixir de la cuina, Paco va obrir un armari secret i la seua imatge es va reflectir a l’espill que tenia
5
amagat darrere de la porta. Era l’únic de tota la casa, i el majordom el tenia clandestinament. El comte odiava els espills! Es va mirar, es va repentinar la clenxa, es va col·locar el corbatí recte, i es va estirar l’armilla ratllada. Era molt mirat com a majordom. Mai no s’hauria perdonat que cap detall, per més insignificant que semblara, trencara el ritual a l’hora de despertar el seu amo. Després, va agafar la safata i va començar a baixar, lentament, les escales de la cripta, lluitant contra la foscor que ja s’apoderava de tot el castell. La llum d’un llamp va il·luminar les escales i, al cap de poc, es va sentir el primer tro de la nit. El vent udolava, s’escolava per les escletxes dels finestrons. Un bufit lleuger i glaçat va apagar un dels ciris del canelobre. La penombra es va fer més llòbrega encara. Qualsevol altre s’hauria escagarrinat de por en aquell ambient tan tenebrós, però, Paco ja hi estava acostumat. Ja feia molts anys que servia com a majordom en aquella casa, i, cada vesprada, tan bon punt el sol s’amagava per l’horitzó, es repetia la mateixa rutina. Va obrir la cripta. Les frontisses van grinyolar. El taüt, solitari, descansava al bell mig de l’estança sense finestres. En un racó hi havia una tauleta amb una cadira i un ordinador portàtil. Paco el va fer a un costat, va recolzar la safata, va agafar el canelobre i va trucar tres vegades sobre la tapa del taüt: “toc, toc, toc”. El comte Alucard es va despertar i va obrir la tapa del seu “llit”.
6
–Uaaaaa! Holaaaa Paco –va badallar el comte mentre s’estirava amb peresa. –Bona nit. Ha descansat bé el senyor? –Bona nit Paco. He descansat, gràcies, però he notat una certa picor al... –On? Senyor? –Al cul, Paco, al cul! –Un tro sobtat va accentuar les paraules del comte. –Com és això, senyor? –Jo què sé, Paco, jo què sé! –Vol desdejunar-se, el senyor? –Vinga, dus cap ací l’extracte de maduixa, que tinc tanta gana com si m’hagueren estat xuplant sang tot el dia.
7