63
Dirigeix la col·lecció: Pilar Puchades
La revolta d’Adam Lourdes Boïgues
Hi ha un quadern de Propostes didàctiques, referides a aquest llibre, que es distribueix gratuïtament als ensenyants que el sol·liciten.
1a edició: març de 2018 © 2018 Lourdes Boïgues Coberta de Miquel Mollà © 2018 Edicions del Bullent, SL 961 590 883 De la Taronja, 16 – 46210 Picanya info@bullent.net • www.bullent.net Disseny de la col·lecció: Miquel Mollà Assessorament lingüístic: Sílvia Ureña, Maria Guasp Imprés a la UE. ISBN: 978-84-9904-207-7 Dipòsit legal: V-559-2018 La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor resten rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.
I
dam no podia dormir. Feia hores que havia apagat el llum, però els ulls estaven ben oberts. Demà seria el gran dia, per fi s’havia decidit a actuar i estava molt nerviós. Seria capaç de fer-ho després de tantes temptatives? Es va alçar del llit i va anar a la cuina, on va trobar-se amb sa mare, que prenia una infusió d’herbes terrícoles. –Tu tampoc pots dormir? –va preguntar Hu-Li. –Tinc un examen demà –va mentir Adam. De sa mare, Adam havia heretat la constitució prima, els ulls ametlats i els cabells negres, a més del caràcter afable i una intuïció innata (com un sisé sentit). –Tot anirà bé, ja ho veuràs –va dir ella amb un somriure–. Pren una mica d’infusió. La dona va servir-li una tassa fumejant i aromàtica. 7
–I tu, per què no dorms, mare? –Estic preocupada per ton pare, els metges diuen que la cama no millora. A pesar de les cures i dels antibiòtics, la ferida no es tanca. Ell vol que li l’embenen i que el deixen tornar al treball. És igual de cabut que el teu iaio. Florentí havia tingut un accident a la fàbrica, s’havia fet un tall al panxell dret. Al principi, ho amagà a la família, però quan la cama se li inflà i el camal del pantaló se li embrutà de pus, va haver de contar-los la veritat. –Diu la teua àvia Violeta que els antibiòtics ja no tenen el mateix efecte que abans, que els nostres organismes estan creant una resistència fatal –va explicar Hu-Li–. El que és efectiu a la Terra, ja no ho és tant a Seú. Aquest és el problema. –I per què no creem antibiòtics específics nosaltres? –Els metges estudien Medicina a la Terra, no ací –va contestar sa mare–. A més, els laboratoris també estan a la Terra i són grans empreses que busquen obtenir guanys. –I un grup de tres mil persones no proporcionem guanys –va dir Adam amb un punt 8
d’amargor–. El mateix problema de sempre, em pregunte quan avançarem. Al cap d’una estona, mare i fill es retiraren. Adam va provar de calmar-se amb la música. Mentre buscava un canal, va escoltar la notícia que anunciava el locutor d’una tertúlia terrícola. –Ha arribat a la Terra un jove de Seú, les autoritats li han ensenyat les instal·lacions de la Universitat de Cambridge. Com que s’ha mostrat tan interessat, li han oferit una beca i el jove està molt agraït. Adam va estranyar-se, que ell sabés cap company havia marxat del col·legi. Però la infusió ja feia els seus efectes i va aconseguir adormir-se per fi. L’alarma el va despertar hores després i, de moment, va creure’s incapaç d’alçar-se del llit; però quan va recordar què tenia planificat, va botar i va vestir-se en poc de temps. Aquell era el gran dia. Li hauria agradat posar-se roba especial, però no tenia més remei que ficar-se l’uniforme escolar, una peça de tela grisa i lleugera. Després va córrer al bany, es va rentar la cara i va mirar-se a l’espill. Tenia un gra inflamat i blanquinós al costat del llavi superior. 9