__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1


Dirigeix la coŀlecció: Mario Viché


42

ELS LLIBRES DEL GAT EN LA LLUNA


1a edició: març de 2016 © 2016 Pep Castellano © Il·lustracions de Canto Nieto © 2016 Edicions del Bullent, SL De la Taronja, 16 - 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Assessorament lingüístic: Maria Guasp, Àlvar Vanyó Imprimeix: Guada Impressors ISBN: 978-84-9904-179-7 Dipòsit legal: V-465-2016

Hi ha un quadern de Propostes Didàctiques, referides a aquest llibre, que es distribueix gratuïtament als ensenyants que el sol·liciten

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor resten rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.


GUARDIANS DEL GEL Pep Castellano Il∙lustracions: Canto Nieto


1. La Vall del Llac

Marta i els seus amics fan ballar la llum de les llanternes amunt i avall. Enfoquen ara una estalactita, ara una estalagmita, ara la cara d’un, ara el cul de l’altre. La Cova Prohibida resulta ser més gran que no havien pensat. Porten una bona estona caminant, i la galeria que estan seguint sembla que no s’haja d’acabar mai. És realment impressionant. La Cova Prohibida es diu així perquè no s’hi pot accedir. L’entrada està situada al darrere de la zona industrial, ben custodiada per policies de continu. Tot i això, la colla de Marta s’ha botat la prohibició i la vigilància. Perquè han volgut assaborir el plaer de l’aventura, i fugir de la monotonia de la Vall del Llac. És hivern i ja estan desficiosos de tanta obscuritat i de tant d’avorriment. Perquè a l’hivern el dia a prou penes si dura un parell d’hores. La resta 7


del temps, la foscor és absoluta. No fan treball de camp i les vesprades es fan inacabables. –Estem com una cafetera, Marta! –diu Patrici mentre li enfoca la cara amb la llanterna. –La veritat és que no sé com m’he pogut deixar ensarronar –fa Júlia, que és al seu costat–. Ens l’estem jugant! Marta no els escolta. Obre la seua llanterna i deixa fugir la lluerna que l’alimenta. L’animalet vola lliure i puja molt amunt, fins al sostre de la caverna. Des d’allí iŀlumina tota l’estança. Una mica més endavant, s’hi veu una colada, una cascada de roca petrificada, que a Marta li sembla preciosa. –Vinga, no us queixeu tant! –diu mentre s’enfila per aquella cascada de pedra–. Que no ho veieu, com n’és de bonic! –i des de dalt d’aquella mena de balcó crida a la resta–. Vinga! Pugeu! Des d’ací... Però no pot continuar xarrant, perquè torna a sentir aquella tremolor del terra que ja li és familiar. Immediatament, la lluerna que havia deixat lliure, vola a tota pressa i es refugia en la seguretat de la llanterna. Marta també s’ajup i es cobreix el cap amb les mans. La resta fan el mateix. Tenen por que els caiga alguna pedra al cap, perquè ja fa dies que passa, això. Ja fa dies que el sostre tre8


mola i s’han descobert solsides en algunes coves dels voltants de la Ciutat del Llac. Des de fa uns mesos cau el cel. De tant en tant, se senten sorolls al cel de gel, i tot tremola. Plouen trossos de cel i els científics no saben molt bé per què. Les autoritats han decretat el toc de queda quan és fosc, i només deixen circular pels carrers o anar als boscs de falgueres a recollir bolets, en les escasses hores que tenen de llum. És perillós estar al carrer i més encara a la Cova Prohibida. Perquè la cova també tremola. La colla, o potser Marta que ha estat la impulsora de l’excursió, pensa que mai no li ha de passar res, però aquesta vegada li ha anat de ben a prop, perquè el tremoló ha fet caure roques del sostre i ha provocat una bona solsida de pedres i terra, just al costat. Una mica més i s’emporta els amics de Marta per davant. Tots s’han quedat de pedra. –Jo me’n vaig –fa Claudi que encara no havia obert la boca–. Estem com una col! El sostre tremola i ens enterrarà vius! Marta alça la llanterna, que ja torna a fer llum. –Per mi ja te’n pots anar –fa des de la seua situació de privilegi–. Però, mai no sabràs el que el tremoló ha deixat al descobert. 10

Profile for Edicions del bullent

Guardians de gel, de Pep Castellano i Canto Nieto  

Primeres pàgines. http://issuu.com/bullent/docs/guardians_de_gel

Guardians de gel, de Pep Castellano i Canto Nieto  

Primeres pàgines. http://issuu.com/bullent/docs/guardians_de_gel

Profile for bullent
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded