El Gegant del Romaní (Arreplegada a Benifallim)
Enric Valor Adaptació de Jordi Raül Verdú Iŀlustracions d’Antoni Laveda
Al poble de Benifallim vivia Batiste Jeroni, conegut com el forner. Tenia cinc fills, i com vivia en un llogaret menut, el negoci no li donava per a molt. Un dia d’hivern, d’eixos que bufa el vent tramuntanal, Batiste se’n va anar a fer llenya per al forn, a la serra del Rontonar. Després d’una mitja hora de faena, va ataüllar un romer, amb una verdor i frondositat inusuals, que li va cridar l’atenció. L’agafà fortament i l’estirà. De seguida sentí una veu grossa i amenaçadora que deia: –Si m’estires els cabells, me n’eixiré amb ells! Batiste Jeroni, un homenàs com era, no es va esglaiar i va tornar a estirar el romaní. 4
–Si m’estires els cabells, me n’eixiré amb ells! –Torna-li! –va exclamar, rient, el forner, mentre sacsejava el romaní–. Ix si et ve de gust! Aleshores, el romer se li va soltar de les mans i se’n va pujar amunt. De davall isqué un gegant que hauria fet tremolar l’home més coratjós. Era el gegant del Romaní, que agafà del braç Batiste, com si fóra una voliana, i li va dir: –A tu com et diuen? –Jo sóc Batiste, el forner. –Vaig a matar-te! –cridà el gegant amb la seua veuassa. 5