(1) bcn plan estrategico moto 2003

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Presentació Novembre 2003

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

INDEX 1) Introducció .................................................. 3 2) Punts Forts i Febles ................................... 15 3) Accions en marxa a Barcelona ................. 48 4) Benchmarking Internacional ..................... 62 5) Punts Claus del Diagnòstic ....................... 77 6) Propostes d’accions de millora ................ 83 7) Recomanacions .......................................... 98

2

Sector Via Pública

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

1. INTRODUCCIÓ

3

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

OBJECTIUS þ La voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és de disposar d’un Pla Estratègic de la Moto que faci un balanç de la situació actual de la moto (vist des de diferents perspectives i en particular des de la seguretat integral) i defineixi línies d’actuació de tots els implicats pels propers anys. þ En el procés d’elaboració d’aquest Pla Estratègic s’ha comptat amb els diferents implicats en el tema (Stakeholders), i en particular amb el Grup de Treball “Moto” del Pacte per la Mobilitat.

OBJECTIUS GENERALS del PROJECTE: ✔ fer compatible la moto amb la qualitat de vida dels ciutadans i ✔ millorar la convivència de la moto amb els altres mitjans de transport, ... ...amb criteris de seguretat i de sostenibilitat.

4

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

METODOLOGIA PLA ESTRATÈGIC de la MOTO a BCN Anàlisi i Diagnòstic Punts Clau Situació actual

Bases Pla Estratègic: Diagnòstic i Punts Clau

Objectius i Estratègies Concreció PLA ESTRATÈGIC: Objectius i Accions

Accions i Fases

Pla Implantació Pla Comunicació

ØComunicació i Implantació ØSeguiment i Avaluació

Seguiment i Avaluació 5

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

ELABORACIÓ DEL DIAGNÒSTIC El present diagnòstic s´ha dut a terme mitjançant l’anàlisi de la documentació existent, entrevistes a un conjunt significatiu d’implicats i recerca internacional a Internet, entre el Desembre 2002 i Març 2003.

DOCUMENTACIÓ EXISTENT Atesa la actualitat i la importància mediàtica del tema que ens ocupa, es pot disposar de gran quantitat d’articles d’opinió i entrevistes a persones representatives i líders dels diferents grups implicats. En alguns casos, les dades estadístiques disponibles no son sovint les necessàries per fer un anàlisi rigorós dels problemes que sorgeixen. Les diferents aproximacions metodològiques i la no sempre sistematització en la elaboració i publicació de dades ens obliga a utilitzar-­ les amb cura, per tal de evitar interpretacions i extrapolacions errònies ENTREVISTES AAGENTS IMPLICATS (“STAKEHOLDERS”) Aquesta és la part essencial d’aquest treball. El conjunt d’opinions dels professionals implicats entrevistats reflecteixen els punts d’acord i desacord més importants. En tots els casos, apunten els principals focus d’atenció que serveixen com a punts de partida d’aquest document, que pot ser fonamentat gràcies a la valuosa documentació i informació aportada per cada un d’ells.

BENCHMARKING INTERNACIONAL S’ha realitzat una recerca d’informació internacional a Internet, tot i destacant els principals temes que poden orientar les accions a fer per Barcelona.

6

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

MARC GENERAL DEL PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA

OBJECTIUS del PLA ESTRATEGIC de la MOTO: Afrontar la realitat derivada de l'existència de la moto a BCN ❖ 20-­25% del parc total de vehicles ❖ 1 vehicle de 2 rodes per cada 2,6 turismes ❖ 15% dels desplaçaments interns en dia laborable ❖ 17% de la composició del trànsit en vies principals

fent compatibles els aspectes positius que per la ciutat es deriven i minimitzant els negatius inherents a un tipus de vehicle específic i vulnerable en mig de l’entorn urbà de BCN. ❖ 20-­25% del parc de vehicles i 50% dels lesionats en accident de tràfic i implicats en el 57% dels accidents. ❖ Al voltant del 50% d’accidents amb moto implicada, la culpa és del cotxe 7

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

IMPLICATS (Stakeholders) Motoristes • Conductors amb carnet • Conductors amb llicència Fabricants • Vehicles • Components homologats • Components no homologats

Venedors • Moto Ciutat • Moto Esportiva

Motoristes “Professionals” • Missatgers • Repartidors Tallers Assegurances • Petits, generalitzats • Companyies • Grans, especialitzats • Consorci

Ciutadans Usuaris via pública Residents en general • Vianants • Ciclistes • Conductors de turismes • Conductors de vehicles específics (autobusos, taxis, càrrega i descàrrega, camions) • Associacions i Clubs Sistema Sanitari • Serveis Urgències • Centres Rehabilitació

Formadors -­ Educadors • Autoscoles • Instituts FP i ESO • Associacions de pares

Administracions públiques Òrgans Reguladors • Autoritat i Trànsit • Mobilitat • Mediambient 8

Sector Via Pública

33 ENTREVISTES REALITZADES PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

RESPECTE AL CONDUCTOR Institut Municipal Educació

Sebastià Salvador Joan Torras Alfons Perona

J. Alguersuari Pere Casas Jordi Bordas

Agència Municipal de S alut Pública

FAPAC

Meritxell Pineda Marta Carranza Antoni Plasència Josep M. Garcia

RESPECTE A LA MOTO Gremi Garatges de Barcelona Armand Higueras

Antoni Riu

Sr. Pedragosa

Vicens Artigas

Sr. Morales Antoni Roig Jaume Bordoy

PIAGGIO

MAIDS

Sr. Sucarrats

Ricard Puignou Pablo Vidal

José Vicente Franqueira

Sr. Lasheras

Sr. Llorens

Antoni Escrivà

RESPECTE A LA CIUTAT Vigilància Ambiental Sr. Vidal Sr. Rodriguez Txema Castiella Manel Haro Regidories Carmen San Miguel Francesc Nárvaez

Sector Via Pública

Pau Rodríguez Mercè Domínguez

Pere Navarro Sector Teresa Llucià Via Pública Anna Ferrer Ajuntament BCN Jordi Rocha

Sector Urbanisme Ajuntament BCN Ramón G. Bragado Toni Sorolla

Juan Manuel Pérez Lluís Sitges David Soler

Ole Thorson Consultor Haritz Ferrando

Joan EstevedeOrdal 9

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

ESQUEMA GENERAL Pacte de la mobilitat Taula de la moto

Pla Estratègic de la Moto Diagnòstic

Punts Forts:

Punts Febles:

• Tradició i popularitat

• Sinistralitat

• Cost i comoditat

• Contaminació ambiental

• Contribució a la fluïdesa

• Ocupació Espai Públic

• Indústria clau

• Transport Privat Motoritzat

Accions en marxa: respecte al conductor, la moto i la ciutat 10

Sector Via Pública

DADES GENERALS

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PARC DE VEHICLES þ A Barcelona, al 2002 hi havia 125.911 motos i 87.918 ciclomotors representen el 20% del parc de vehicles segons el total de 213.829 v2rm *. þ El número de motocicletes ha augmentat un 8,77% i un 0,76% els ciclomotors en el període 2000-­2001. El de cotxes ha disminuït d’un 1,45%. þ A Madrid, hi havia al 1999, 76.428 motos i 36.908 ciclomotors. La meitat aproximadament de les dades de Barcelona. 1 vehicle de dues rodes per cada 11 turismes. þ Roma segueix essent la ciutat amb més v2rm d’Europa i Paris destaca per la combativitat d’aquest col·lectiu. A Londres, fins ara, el nombre de v2rm no era especialment rellevant. Tanmateix, la introducció de la taxa per accedir al centre en cotxe, fa preveure un fort increment dels v2rm.

MOBILITAT þ Si ens fixem en els desplaçaments interns, el percentatge respecte el total del parc de vehicles és del 15%. þ Els desplaçaments en moto van augmentar un 2.8% al 2001. þ El 8% de la població barcelonina va habitualment en moto, segons l’Enquesta d’hàbits i valors sobre medi ambient i sostenibilitat. * v2rm: vehicle de dues rodes motoritzat 11

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PERFIL DEL CONDUCTOR Percentatge de motoristes per sexe. 1999.

BCN

3,29% 1,72%

Motoristes BCN per edats

12,30%

HOMES

Fins 24 27,12% 25 -­ 34

DONES

36%

35 -­ 44 45 -­ 54 26,09%

64%

55 -­ 64 29,49%

Més 65

Font: DOYMO. Enquesta de Mobilitat. 1999

8% 1%

Ciclomotors

4% 13%

Fins a 125 cc 41%

De 125 a 250cc De 250 a 500cc De 500 a 1000cc

33%

Més de 1000

TIPOLOGIA Vehicles de dues rodes motoritzats segons Cubicatge Barcelona.

2002

Font: IMH. 12

Sector Via Pública

Aproximació als PERFILS DE CONDUCTORS 1. Típic col·lectiu

“Moto Barcelona” d’edat adulta que utilitza el v2rm per superar la congestió.

Usuaris de ciclomotor i motocicleta amb carnet, 45 1 sobre tot scooters, té més formació, són més conscients, porten els vehicles en bones .

18 condicions, tenen l’assegurança al dia. Tenen 2 cotxe i l’utilitzen quan plou i els caps de setmana. Utilitzen la motocicleta basicament per a 50cc.

500cc. cm3. satisfer la mobilitat obligada per feina. Són un 55% 2. Joves usuaris de ciclomotors, amb llicència de ciclomotor que l’utilitzen com a únic mitjà per satifer la mobilitat derivada d’estudis i lleure. Una petita part genera certa conflictivitat i mala imatge, adquireixen el vehicle sense coneixements de circulació i l’utilitzen com a instrument d’estatuts social. Aquest petit grup presenta un nivell important d’indisciplina, a vegades no tant per infraccions com per molèsties derivades de la convivència amb el barri, els veïns i pel soroll produït pels trucatges.

Són un 25%

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Edat

3. Usuaris de les motocicletas grans, d’edat mitjana, amb un ús esporàdic de la moto entre setmana i molt més freqüent el cap de setmana com a oci personal (moto weekend). Són un 20% ALTRES COL.LECTIUS: Motoristes professionals, Adults amb Llicència Ciclomotor,...

13

Sector Via Pública

L’Enquesta detecta 5 grans tipologies de motoristes a BCN, segons el seu tipus de mobilitat: Motoristes per Feina: Mobilitat obligada alta (82%) i tota per feina.

Motoristes per Feina i Lleure: Mobilitat obligada tota per feina, però amb cert ús pel lleure Motoristes per Lleure: Baix nivell mobilitat obligada 21%. Us per lleure bàsicament.

Motoristes per Estudis i Lleure: Mobilitat obligada 65% però tota per estudis Motoristes per Tot: 64% Mobilitat Obligada i 50% per Feina 100%

% Mob Obilgada per Feina vs.

Mobilitat Estudis

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PERFIL DEL CONDUCTOR segons Enquesta a Motoristes BCN

Lleure

90%

.

Feina i Lleure

21%

80%

Feina

64%

70%

Moto weekend

60% 50%

6% Tot

Típic col·lectiu moto BCN: Tenen cotxe, edat mitjana, amb estudis, estatus social mitja-alt, ...

40% 30% 20%

Joves Estudiants

Estudis i Lleure

10% 0% 0%

20%

40%

60%

9% 80%

% Mobilitat Obligada vs. Mobilitat per Lleure Sector Via Pública

100% 14

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

2. DIAGNÒSTIC

15

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

MARC GENERAL Els punts forts de la moto estan relacionats sovint amb els avantatges que suposen per al seu usuari. Com a mitjà de transport privat, aquest punt forts han de ser avaluats en el marc dels objectius plantejats al Pacte per la Mobilitat.

PUNTS FORTS

Pla Estratègic Moto BCN

Potenciar Ordenar

MODEL de CIUTAT SOSTENIBLE: Transport Públic i desplaçaments a peu, ...

Transport Privat Motoritzat: MOTO

PUNTS FEBLES De la mateixa manera, els punts febles detectats constitueixen un punt de partida per abordar els principals problemes que afecten als implicats en el tema de les motos, en relació als ciutadans i al model de ciutat sostenible impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

16

Sector Via Pública

PLA MUNICIPAL DE SEGURETAT VIÀRIA 2004-2007

ESQUEMA: Punts Forts i Punts Febles CIUTAT 2. CONTAMINACIÓ AMBIENTAL 3. OCUPACIÓ VORERES

3. CONTRIBUCIÓ FLUIDESA

1.TRADICIÓ I POPULARITAT

AJUNTAMENT

2. COST, COMODITAT

Familiars (prevenció) 1. SINISTRALITAT

ASSEGURANCES

4. INDÚSTRIA CLAU

INDÚSTRIA

MOTORISTES

4. MODEL NO SOSTENIBLE

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PUNTS FORTS 1. TRADICIÓ I POPULARITAT Barcelona, amb 65 vehicles de dues rodes / 1000 hab és la ciutat europea després de Roma amb més motos per habitant. Madrid té 39 V2RM (*) per cada 1000 habitant.

La tradició de l’ús de la motocicleta i el ciclomotor ha comportat un nucli d'interès associatiu per molts ciutadans, i un bressol d’esportistes de projecció internacional.

2. TEMPS I COST “Estalvi de temps”, “Porta a Porta” i un cost baix són els aspectes més destacats pels propis motoristes. El baix cost de funcionament i manteniment a més de la llibertat horària i de trajectes, fa que sigui un vehicle preferit respecte el transport públic i el cotxe.

3. CONTRIBUCIÓ A LA FLUÏDESA DEL TRÀNSIT En relació al cotxe, millora de la circulació i fluïdesa del trànsit, doncs ocupen menys espai (1 cotxe=5 motos) 4. INDÚSTRIA CLAU El sector de la moto i la motocicleta té una contribució molt important en la economia local. A Catalunya representen 5,000 llocs de treball directes i 15,000 indirectes. És el segon fabricant europeu, i exporta el 80% de la producció.

18

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PUNT FORT 1: TRADICIÓ I POPULARITAT þ

La cultura de la moto és present a Barcelona a l’igual que d’altres països mediterranis com Itàlia o França. El clima és un dels motius que potencien aquest mitjà de transport. I en el cas de Barcelona, les distàncies no massa llargues i sense gaires impediments geogràfics afavoreixen la seva utilització.

þ

Barcelona és una ciutat on, a diferència d’altres, grups socials de classe mitja -­ alta utilitzen la moto com a vehicle habituals per la seva mobilitat de feina.

þ

És una cultura que aglutina diferents perfils d’usuaris, potser tants com models de motos. Les diferencies més accentuades es troben en el fet de conduïr diferents tipologies de v2rm: ð ciclomotor ð motocicleta urbana: menys de 500 cc ð moto de carretera “weekend”: superior a 500cc

þ

Altres factors que influeixen són l’edat, l’experiència i el nivell de passió per les motos, és a dir, de fer un ús més funcional a convertir la moto en un estil de vida.

þ

Segons la Federació Catalana de Motociclisme, a Catalunya trobem 129 clubs i associacions federades en actiu. L’any 2001 el número de llicències tramitades era de 5.687, mentre que al 2002 aquest número va augmentar fins 5.816. La llicència permet participar en les curses oficials.

19

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PUNT FORT 2: COST, COMODITAT I UTILITAT þ Les principals avantatges dels v2rm segons els propis usuaris son “tangibles” i estan relacionades amb “la gestió del temps” dels motoristes: Rapidesa, agilitat del trànsit, aparcaments, comoditat, llibertat, consum, ... þ “Porta a porta”. Amb un cost similar al transport públic, el motorista pot viatjar còmodament, sense estar subjecte a itineraris i/o freqüències de pas, que poden resentir la rapidesa del seu desplaçament. En el cas de professionals que han d’accedir a llocs allunyats de les xarxes de transport públic, o que han de fer una gran quantitat de desplaçaments urbans en poc temps, es perfila com una solució més atractiva. þ El seu manteniment és barat i el consum de carburant és inferior al turisme, una vegada pagat el vehicle i l’assegurança els experts asseguren que viatjar en motocicleta o ciclomotor és més econòmic que el transport públic. þ Aquestes característiques també possibiliten models de negoci, com el de la missatgeria o el repartiment de menjar a domicili “pizzeros”, amb un cert impacte sobre el trànsit a la ciutat.

20

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PUNT FORT 3: CONTRIBUCIÓ A LA FLUIDESA þ La motocicleta, tant quan circula com quan està estacionada, ocupa la cinquena part d’un turisme. Això fa que, en el àmbit del transport privat motoritzat, sigui una alternativa que facilita la fluidesa del trànsit de la ciutat. þ Per tal de limitar els embotellaments, Londres ha instaurat un peatge de 8 Euros per vehicle que entra al centre de la ciutat. Aquesta taxa no afectarà a les motos ja que es consideren una solució als problemes de la congestió de la ciutat. þ Recentment, MADRID ha promogut una Campanya de foment de la moto: “Madrid con moto, mejor para todos” (veure benchmarking)

21

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

¿A dónde iremos a aparcar?

Pero fue preciso consultar a las computadoras ...

... Y con el ciclomotor renacerá la paz

22

Sector Via Pública

PUNT FORT 4: INDÚSTRIA CLAU PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PRODUCCIÓ þ L'any 1998 a Catalunya, que és el tercer productor europeu de motos després d'Itàlia i França, se'n van fabricar 380.000 unitats, i l'any 2001, la fabricació va baixar fins als 260.000 exemplars. Del total de la producció de ciclomotors i motocicletes a l’estat, Catalunya concentra el 80%. La producció te com a destí majoritari l’exportació.

Producció de Motocicletes i cioclomotors a Europa 1995-­2001 1.200.000 1.000.000 1995 800.000

1996

600.000

1997 1998

400.000

1999 2000 2001

200.000 0 Italia

França

Espanya

Alemanya

Austria

Regne Unit Font: ACEM 23

Sector Via Pública

þ Espanya ocupa el segon lloc del rànking europeu en vendes de motos i ciclomotors, desprès d’Itàlia. Barcelona representa el 12% del mercat estatal del ciclomotor i el 25.4% de les motocicletes. El mercat català és el 17.1% del mercat nacional de ciclomotors i el 31.1% de les motocicletes. þ La venda de motocicletes i ciclomotors pateix una davallada des de l’any 1998 (molt greu en els ciclomotors, lleugera en motos). þ Aquest decreixement ha generat reduccions de plantilla;; en un 20% l’any 2000 a l’empresa YAMAHA que va veure caure la producció en un 25% a Espanya.

Mercat Espanyol de V2RM 400000 300000

Vendes

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

MERCAT

200000 100000 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Anys Ciclomotors

Motocicletes Font: ANESDOR

24

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

þ Aquesta tendència és present, d’altra banda, a la resta del mercat europeu, incloent el país més important (Itàlia), on la davallada ha estat fins i tot més gran.

Vendes Mercat Europeu 2000-­2001 Ciclomotors Italia Espanya França Alemanya Holanda Regne Unit Belgica Austria Portugal Suècia Finlandia Irlanda

2000 324.190 248.633 192.273 108.671 66.941 48.164 36.807 21.355 14.969 11.300 6.423 3.023

2001 Variació 186.761 -­42% 176.489 -­29% 184.666 -­4% 112.322 3% 56.206 -­16% 45.405 -­6% 7.597 -­79% 20.459 -­4% 7.636 -­49% 6.633 -­41% 6.705 4% 2.214 -­27%

Motocicletes 2000 524.619 72.022 179.552 252.626 64.042 121.908 25.319 23.775 17.721 15.199 5.167 19.626

2001 Variació 420.355 -­20% 63.713 -­12% 179.590 0% 226.958 -­10% 17.562 -­73% 123.897 2% 21.229 -­16% 19.952 -­16% 17.095 -­4% 21.074 39% 4.408 -­15% 6.919 -­65% Font: ACEM

25

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PUNTS FEBLES de la Moto (en el marc del Model de Ciutat)

CONFLICTES SINISTRALITAT

SOROLL “Conflicte amb els ciutadans”

“Conflicte amb els conductors”

OCUPACIÓ ESPAI PÚBLIC

“Conflicte amb els vianants”

TRANSPORT PRIVAT MOTORITZAT

“Conflicte amb model ciutat”

Assegurances

Aparcaments Increment places1998-­02: 263% Fabricants Interacció Disminució 30% vendes 99-­01

amb Vianants

Mobilitat sostenible

26

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PUNTS FEBLES 1. SINISTRALITAT Són diferents els factors que incideixen en la elevada presència de vehicles motoritzats de dues rodes en els accidents de trànsit de la ciutat de Barcelona.

Primer de tots, sense dubtes és la vulnerabilitat. Els costos personals i socials associats són elevats, atesa la gravetat de les lesions.

2. CONTAMINACIÓ AMBIENTAL Motos i ciclomotors són percebuts pels ciutadans com una de les principals fonts de soroll que afecten a la seva qualitat de vida. Igualment, almenys fins a les noves normes europees del 2006, els v2rm son una font d’emissió de gasos nocius.

3. OCUPACIÓ ESPAI PÚBLIC Els vianants entren en conflicte amb les motos i motocicletes que aparquen i en ocasions circulen per la vorera i provoquen atropellaments.

4. TRANSPORT PRIVAT MOTORITZAT Malgrat els vehicles motoritzats de dues rodes presenten avantatges enfront els de quatre, la línia de treball des de l’administració pública es potenciar el transport públic, els desplaçaments a peu i la bicicleta, amb vista a una mobilitat sostenible.

27

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PUNT FEBLE 1: SINISTRALITAT La motocicleta i el ciclomotor són vehicles amb una vulnerabilitat molt gran, tenint en compte el context complex de la circulació urbana.

Segons dades de l’IMSP per a la ciutat de Barcelona, més de la meitat de les víctimes d’accidents amb lesions i/o morts viatjaven en un v2rm, mentre que els cotxes suposaven un terç. Dels 59 morts registrat en 11.983 accidents, 19 circulaven en cotxe, 12 en moto, 17 en ciclomotor, i 11 en altra categoria. Estudiant la taula següent podem observar que la taxa de risc de patir lesions o mort respecte el turisme, augmenta quatre vegades per a la motocicleta, i fins 8 vegades pel ciclomotor.

Lesionats i Morts a Barcelona per cada 100.000 vehicles

Els v2rm, són a més, els vehicles amb els que s’associen el major número de discapacitats temporals (lesionats a les extremitats inferiors) com a conseqüència d’un accident de trànsit.

LESIONATS turismes motocicletes ciclomotors

2000 684 2334 4576

2001 755 2088 4633

Evolució 9% -­12% 1%

MORTS

2000

2001

Evolució

turismes motocicletes ciclomotors

2 7 14

2 8 14

= +1 =

28

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Les dades de la SINISTRALITAT D'acord amb l'estudi ACCIDENTS I L ESIONS DE TRANSIT EN USUARIS DE VEHICLES DE DUES RODES A BARCELONA L'ANY 2000, promogut pel Sector de la Via Publica i realitzat per l'Institut Municipal de Salut Publica, L'any 2000 van haver-­hi 12.917 accidents d e transit a Barcelona D'aquests, en 7.393 (57%) va h aver-­hi com a minim una moto implicada I en 6.757 (52%) va h aver-­hi victimes u suaris d e v2rm En els accidents amb moto implicada, la distribució dels v2rm va ser la seguent: 56 % Ciclomotors;; 26% Moto Pesada;; 18% Moto L leugera La causa principal de l'accident va se DESOBEIR EL SEMAFOR i en general el 35% es varen produir a l'Eixample (del total d 'accidents el 28% es a l'Eixample) En total va h aver-­hi 14.712 victimes. D'aquestes, 7.666 (52%) eren u suaris d e v2rm La seva distribucio va ser la seguent: Ciclomotor 57%;; Moto Pesada 25%;; Moto L leugera 18% SI comparem aquestes dades amb la distribucio del Parc de v2rm, on els Ciclomotors representen un 41%, queda clar q ue els ciclomotors tenen u na sinistralitat superior a la d el seu p es d ins el Parc Comparant la d istribucio d e victimes p er edats amb les edats d els motoristes d e BCN, queda clar q ue els joves tenen mes accidents q ue els adults De les victimes ateses als Serveis d 'Urgencies, la g ravetat va ser lleu (ISS<4) en el 92% d e victimes en Ciclomotor i en el 89% de Motocicletes Del total de victimes atesos als Serveis d'Urgencies, un 87% eren Residents a Barcelona ciutat 29

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

SINISTRALITAT L’any 2001 va tenir una evolució bona en quant a accidents de trànsit, amb una reducció total del 6%. Del conjunt de v2rm, només les motos lleugeres (menys de 125 c.c.) van patir més accidents respecte l’any anterior, amb un augment d’un 2%.

Ratio Accidents V2RM / Accidents Total BCN Accidents* d e trànsit 1999-­2001

VEHICLE Ciclomotor Moto<125c.c.

Moto>125c.c.

Bicicleta Turisme Furgoneta Camió Altres TOTAL

1999 4.474 1.596 1.912 204 12.434 1.616 662 1.907 16.828

2000 4.450 1.437 2.072 214 12.751 1.666 618 1.755 17.321

2001 4.028 1.469 1.716 226 12.201 1.609 645 1.531 16.397

00-­01 -­9,5% 2,2% -­17,2% 5,6% -­4,3% -­3,4% 4,4% -­12,8% -­5,3%

* El nombre d’accidents és més gran, ja que no apareixen els accidents on no hi ha presència de la Guàrdia Urbana

64% 62% 60% 58% 56% 54% 52% 50% 48% 46% 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Font: DOYMO

Segons estudis de la Guàrdia Urbana de Barcelona, els accidents de v2rm es produeixen majoritàriament en condicions de bon temps, bona visibilitat, i tràfic fluid. La col·lisió amb altres vehicles és el tipus d’accident més nombrós, seguit de lluny per les caigudes i els atropellaments. Els estudis realitzats per la GUB indiquen que la responsabilitat de la col·lisió està força repartida, lleugerament decantada cap els cotxes. En general, el conductor d'un v2rm va ser els responsable causant de l'accident en el 46% del total. Els de Ciclomotor ho van ser en un 51% i els de Motocicleta en el 41% 30

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

SINISTRALITAT En el període de 1998-­2000, el número de passatgers de v2rm ferits s’ha incrementat en un 260%, i representa un 13% del total de víctimes. Aquest augment està probablement relacionat amb el canvi de legislació efectiu al gener de 1998, que autoritza als majors de setze anys a portar un segon passatger en ciclomotors biplaça.

El perfil d’accidentat és molt diferent segons el tipus de vehicle que condueix, essent el 83% dels conductors accidentats amb ciclomotor menors de 30 anys.

L’edat mitjana dels conductors de motocicletes accidentats és més elevada, correlacionat amb l’edat mitjana d’usuaris d’aquest vehicles..

Conductors MOTOCICLETES implicats en Accidents de Trànsit segons edat i vehicle 100

82,4

80 %

60

51,7

40,5

40 20 0

13,6 1,45

0-­15

16-­30

31-­45

2,3 6,9

46-­60

0,5 1,7

61-­75

Edat Ciclomotors

Motocicletes

Font: IMSP 31

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

SINISTRALITAT Entre les dades facilitades per les asseguradores i pels serveis sanitaris de la ciutat, destaca un col·lectiu de homes joves menors de trenta anys, que condueixen ciclomotors esportius (no scooters), involucrats en la major part dels accidents de trànsit amb víctimes. La baixa aversió al risc d’un sector de joves, i la inexperiència en la conducció de vehicles, semblen els factors més importants en la explicació d’aquest fet.

La causa més usual dels accidents quan hi han víctimes és desobeir el semàfor, seguida de la manca d’atenció.

Dades SINISTRALITAT companyia ALLIANZ ✓ FREQÜENCIA: % Sinistres / any per cada 100 vehicles ✓ SINISTRALITAT: % Cost sinistre respecte preu pòlissa

Tipus Ciclomotor Standard Scooter Sport Trail Enduro Promig ciclomotor Promig moto

Frequencia Sinistralitat 12% 53% 20% 89% 42% 182% 18% 205% 26% 320% 20% 10%

109% 57%

La no utilització del casc multiplica per 4 la probabilitat de no sobreviure a un accident.

A Barcelona el casc és utilitzat en el 98.5% dels casos.

32

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

SINISTRALITAT: AVANÇ RESULTATS ESTUDI MAIDS BARCELONA Anàlisi 25 casos • Implicats: 25 motos + 21 cotxes Tipus Motos: • < 50: 52 % / > 500: 4 % ✓52% motos estaven circulant ✓12% canviant de carril ✓12 % avançant ✓76% velocitat menor 40 Km/h ✓Conductors < 35 anys ✓Passatgers < 18 anys

2 morts: Conductors moto CAUSAS: ✓24% Desobeir semàfor ✓20% Falta atenció ✓12% Desobeir senyals ✓12% Avançament defectuós RESPONSABILITAT: ✓52% MOTO ✓36% COTXE ✓12% ENTORN

NOTA: Exemple Anglaterra amb circulació per l’esquerra 33

Sector Via Pública

SITUACIÓ ACTUAL PERMISOS I LLICÈNCIES PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, por el que se aprueba el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial 1) Llicència per dur ciclomotors, amb cilindrada inferior als 50 cc.

2) A1 = Motocicletes lleugeres sense sidecar amb una cilindrada màxima de 125 cc.

3) A = Motocicletes pesades amb cilindrada superior a 125 cc.

PER EDATS: • De 0 a 7 anys no poden viatjar en moto • De 7 a 12 anys poden anar com a passatger amb el seus pares o persona autoritzada • A partir dels 14 anys poden conduir un ciclomotor amb una llicència.

• Per portar segon passatger en ciclomotor: Tenir 16 anys i tenir el Ciclomotor biplaça A partir dels 16 anys es pot obtenir el permís A1: ➩ Examen teòric: exempt en cas de disposar del permís B ➩ Examen teòric específic: ha de realitzar-­se en tots els casos ➩ Examen pràctic de maniobres: exempt en cas de de més de 2 anys d’antiguitat del B

A partir dels 18 anys es pot obtenir el permís A: ➩ Examen teòric: exempt en cas de disposar del permís A1 o B ➩ Examen teòric específic: exempt en cas de disposar del permís A1 ➩ Examen pràctic de maniobres: ha de realitzar-­se en tots els casos ➩ Examen pràctic de circulació: exempt en cas de disposar del A1 i/o més de 2 anys d’antiguitat del B. 34

Sector Via Pública

35

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PERFIL DE LA INDISCIPLINA þ Segons dades de la Guàrdia Urbana de Barcelona, la indisciplina en moto i ciclomotor és distribueix segons l’escala següent: documentació (35,7%).

Senyals (16%), Semàfors (14,4%), mesures de seguretat (11,9%), Sorolls i fums (7,6%), Voreres (7,3%) Sentit contrari (4,5%), i Altres (2,6%) þ De totes maneres, segons l’Enquesta a Motoristes de Barcelona, tant sols un 2,5% d’enquestats ha rebut més de 5 multes en 1 any, representant un 33,4% del total de multes.

36

Sector Via Pública

MULTES BARCELONA VEHICLES DE DUES RODES PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

1999

2000

2001

2002

2002 -­ 1999

MULTES Estacionament:

34.579 37%

16.932 33%

45.324 41%

51.118 45%

48%

MULTES Moviment

56.779 61%

32.848 65%

59.179 54%

58.699 52%

3%

-­ No obeir semafors

18.440

10.389

18.587

17.171

-­7%

5.643

3.696

9.584

10.525

87%

12.513

5.227

10.509

10.295

-­18%

8.299

4.182

8.240

9.230

11%

722

2.030

2.076

2.894

301%

11.162

7.324

10.183

8.584

-­23%

3599 3%

269%

-­ Altres codis moviment -­ No obeir senyals vert / hor -­ Circular sobre vorera -­ Excés de Velocitat -­ Altres

MULTES Mediambientals

975 1% 92.333

900 2% 50.680

% Conductors multats residents a BCN ciutat a l'any 2002

5041 5% 109.544

113.416 2 RODES MOTOR 79%

23% ALTRES 46%

➲ S’ha començat a multar l’estacionament fet que fa pujar el pes dins 2002 (45%) respecte el 1999 (37%) amb increment 2002-­1999 del 48% i el pes de les de Moviment baixa 2002 (52%) ➲ Baixen les multes per “No obeir semàfors” ➲ Període 2002 -­ 99 “Circular sobre vorera” puja al 11% i l'excés de velocitat 301% ➲ Les Mediambientals (majoritàriament soroll) 2002-­1999 pugen un 269% 37

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

ASSEGURANCES þ Entre el període de 1998, moment en el que es va autoritzar el segon passatger en ciclomotors homologats a conductors majors de 16 anys, fins l’any 2002, l’increment del preu de l’assegurança obligatòria per a aquest vehicle ha estat d’un 500%.

L’augment de la sinistralitat, i en particular de la mortalitat de passatgers de ciclomotors, explica la major part de la pujada dels preus de les assegurances, però no pas tot. Tampoc justifica l’elevat augment dels preu de les assegurances de motocicletes (al voltant del 200%), del que hi ha constància de que té un perfil de sinistralitat molt diferent. þ El cost de la indemnització també ha augmentat considerablement en els darrers anys, i aquest fet s’agreuja degut a l’edat de les víctimes i la gravetat de les lesions.

Tot i que segons dades de la Guàrdia Urbana, un mínim del 50% dels accidents amb motos i motocicletes la culpa és del vehicle de quatre rodes, en general, les companyies asseguradores assumeixen les despeses dels propis assegurats, independentment de qui ha estat responsable. Això fa que les asseguradores perdin diners assegurant motos i ciclomotors, i la oferta sigui petita i amb preus molt elevats. ÚLTIMES NOTÍCIES þ L’augment del preu de les “El Consorcio de Compensación de assegurances es veu reflectit en el creixent número de vehicles que Seguros” suavitzarà les condicions circulen sense assegurança (22% a d’accés (no caldrà les 2 cartes de Catalunya segons estimació dels rebuig d’altres companyies privades) i Mossos d’esquadra), i pot haver amplia el límit d’indemnització en cas contribuït en la davallada de les de sinistre a 50 milions d’€. vendes de ciclomotors.

38

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PUNT FEBLE 2: CONTAMINACIÓ AMBIENTAL þ Barcelona

planteja problemes de soroll originats bàsicament pel trànsit dels vehicles (Segons l’Agenda 21 de Barcelona el 80% del soroll el produeix el tràfic). Motocicletes i ciclomotors produeixen part d’aquest soroll. Durant una campanya de al Guàrdia Urbana al febrer-­juny del 2001, es van realitzar 18.800 inspeccions, de les que el 50’7% van comportar denúncia.

þ Però

el fet de que les motos fan soroll és ben conegut. Al 73% de la ciutadania li molesta que les motos accelerin sorollosament. Això es produeix per les transformacions que els usuaris fan als vehicles.

CIRCUIT DE PRODUCTES Fabricants vehicles homologats Fabricants complements homologats

Fabricants complements no homologats

Venedors i Tallers

Usuaris

“TUBARRO”

39

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

CONTAMINACIÓ AMBIENTAL þ El mercat de complements no homologats és legal en la mesura que aquest complements estan destinats a la competició. A la pràctica, existeix tota una indústria al servei del “tunning” i el trucatge, (posar un tubarro, canviar el cilindre per un de competició, el carburador i altres elements estètics), amb conseqüències negatives ja que disminueix la garantia dels elements de seguretat del vehicle, alhora que augmenta el soroll.

http://www.geocities.com/azuquitaracing/trucajes.htm 40

Sector Via Pública

CONTAMINACIÓ AMBIENTAL PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

þ Les motocicletes i ciclomotors lliberen emissions de gasos nocius per a l’atmosfera. Calcular el percentatge que suposen els vehicles de dues rodes a la contaminació atmosfèrica de la ciutat, no és possible actualment, ja que els sistemes de recollida de dades atmosfèriques no discriminen l’origen de la font d’emissions. þ Tot i aixó, aquests vehicles es fabriquen sota les normatives europees que regulen la contaminació atmosfèrica. Una de les directives medioambientals és la següent: DIRECTIVA 97/24/CE sobre contaminació ambiental.

Aquesta Directiva es va modificar per introduir límits d’emissions més estrictes aplicables a les motocicletes. La nova fase s’ha posat en marxa a partir del 1 de gener de 2003 (Euro 2) per alguns vehicles, i a partir del 1 de gener del 2004 per tots els vehicles de dues rodes. Per finalitzar hi haurà una última fase coneguda amb el nom d’Euro-­3, entrarà en vigor el 1 de gener de 2006. Així de manera progressiva els vehicles de dues rodes seran cada vegada més ecològics.

þ Els vehicles de dues rodes elèctrics són un alternativa real a la contaminació acústica i atmosfèrica, però l’alt cost i alguns inconvenients de càrrega estàn dificultant la seva implantació generalitzada.

41

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PUNT FEBLE 3: OCUPACIÓ ESPAI PÚBLIC þ L’aparcament de motos a la vorera és permès a la ciutat de Barcelona sota algunes limitacions expressades en l'ordenança municipal. Les limitacions fan referència a les mides de la vorera (3 metres és el mínim per poder aparcar) i l’existència o no d’aparcaments en calçada per vehicles de dues rodes. þ L’aparcament de les motos a les voreres genera una disminució progressiva de l’espai públic, dificulta el pas dels vianants, embruta considerablement el paviment dels carrers i fa que l’usuari de moto circuli per la vorera fins arribar a la porta de destinació.

Del total d’atropellaments, el 6% són vianants atropellats per vehicles de dues rodes motoritzats circulant per la vorera þ A París per a un parc de 52.000 motocicletes, disposen de 12.000 places d’aparcament.

Tot i que les places han augmentat d’un 53% en el període 1999-­2001, per mantenir aquesta relació, a Barcelona haurien d’existir 40.000 places, gairebé quatre vegades més que l’actual número disponible. þ El 60,4% dels ciutadans opina que s’han de treure les motos de les voreres, i un 50,79 % opina que les motos al centre de la ciutat s’haurien d’aparcar com els cotxes: en pàrkings i zones blaves. Aquesta última possibilitat es àmpliament rebutjada pel col·lectiu motociclista.

42

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

APARCAMENT Ordenança Municipal sobre Circulació de vianants i de vehicles.

Article 40. Motocicletes i ciclomotors.

Les motocicletes i ciclomotors estacionaran als espais destinats, quan no sigui possible, podran estacionar a la calçada, i a les voreres, sota algunes condicions: A LA CALÇADA: En semibateria, ocupant una amplada màxima d’un metre i mig, i sense impedir l’accés als vehicles immediats.

A LA VORERA: si la vorera té una amplada superior a 3 metres, -­ A una distància de cinquanta centímetres de la vorada.

-­ A dos metres dels límits d’un pas de vianants o d’una parada de transport públic.

Evolució de les places d'estacionam ent v2rm -­ Entre els escossells, si n’hi ha.

-­ Paral·lelament a la vorada, quan les voreres, andanes o passeig tinguin una amplada d’entre tres i sis metres.

-­ En semibateria, quan l’amplada de les voreres, andanes o passeigs sigui superior a sis metres.

-­ Accedint a les voreres, amb el motor parat i sense ocupar el seient.

14.000

12.317

12.000

10.138

10.000

8.590

8.000 6.640

6.000 4.000

3.390

2.000

1.907 0 1997

1998

1999

2000

2001

2002

Increment 1998-­2002: 263% 43

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

þ Un

APARCAMENT

model possible d’ordenació de l’aparcament a llocs amb molta pressió per la concentració de motocicletes, és la zona blava o aparcament a la calçada pels usuaris que estacionen durant pocs minuts, i l’ús generalitzat del pàrking soterrat per l’aparcament de llarga durada, 6 hores o més.

þ L’aparcament de

motos a la vorera no és una pràctica exclusiva dels usuaris, alguns tallers també en fan ús de l’espai públic quan el taller està ple.

L’ordenança regula pels Tallers: • Venda de Motos: Noves i /o 2a mà no poden estar al carrer • Reparació: Donar dia i hora per a la reparació en cas de tenir ple el taller. þ A LONDRES aquest tema s’ha convertit en un aspecte clau degut al fort increment previst de v2rm en el centre, degut a que no paguen peatge. S’estan desenvolupant moltes accions, inclòs algunes ubicacions de pagament (model zona blava) a canvi d’algunes mesures antirobatori (veure apartat benchmarking).

þ En el cas de

PARÍS, una associació de motoristes ha editat un “Decàleg del bon aparcament a les aceres” (veure apartat benchmarking).

Zona Blava a San Francisco “Motorcycle only “

44

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PUNT FEBLE 4: TRANSPORT PRIVAT MOTORITZAT þ El transport col·lectiu, la bicicleta i el desplaçament a peu són les apostes de l’Ajuntament per una mobilitat sostenible. Per tant, es tracta de mantenir l’ús racional de la motocicleta i el ciclomotor, complementàriament a aquestes alternatives desitjables. þ La motocicleta, degut al seu cost de funcionament i adquisició, és el vehicle privat que més s’utilitza en detriment del transport públic. És a dir, el ciclomotor és una alternativa desitjable al cotxe, però no al transport col·lectiu. þ D’altra banda, es calcula que prop d’una tercera part del sòl urbà de les ciutats europees està destinat a vies de circulació i aparcaments. El temps perdut en congestions de trànsit representa una pèrdua de 2-­3% del PIB en els països de la Unió Europea, sense comptabilitzar altres costos ambientals i socials.

45

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

þ A nivell energètic, l’eficiència del motor d’explosió no arriba al 30%. Sent el cotxe el més ineficient (3,66 Megajoules/viatger-­km, el ciclomotor (1,00) te gairebé la meitat d’eficiència d’un autobús urbà (0,58).

Consum energètic per mitjà de transport Mitjà de transport

Consum (MJ/Viatger-­km)

Eficiència energètica

0,06 0'16 0,35 0,58 0,66 1 2,26 2,76 2,89 3,66

Molt Eficient Molt Eficient Eficient Eficient Eficient Poc Eficient Poc Eficient Poc Eficient Poc Eficient Molt ineficient

Bicicleta A peu Tren de Rodalies Autobús Urbà Tren Exprés Ciclomotor Cotxe gasoil/benzina < 1,41 Cotxe gasoil/benzina 1,41-­201 Avió Boeing 727 Cotxe gasoil/benzina >201 Pes mitjà per persona: 70 Kg MJ= Megajoules

46

Sector Via Pública

TRANSPORT PRIVAT MOTORITZAT PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

COMPETÈNCIA MOTO -­ TRANSPORT PÚBLIC

Trajectes Curts (20 min. a peu)

Trajectes Mitjans (més de 2 km)

1. A peu

1. Bicicleta

2. Bicicleta

2. Transport Públic

3. Moto

3. Moto

4. Transport Públic

4. Automòbil

5. Automòbil

5. A peu

La moto, a Barcelona, és un modus de transport en clara competència amb el transport públic.

47

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

3. ACCIONS EN MARXA a BCN

48

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

ACCIONS REALITZADES I EN MARXA L’Ajuntament de Barcelona, en el marc del Pacte per la Mobilitat, i mitjançant el Grup de Treball de la Taula de la Moto, està realitzant una tasca inicial d’ordenació del tema del v2rm a la ciutat. Les accions impulsades fins el moment inclouen enquestes que permeten conèixer millor el perfil de l’usuari de V2RM, campanyes informatives i formatives d’educació viària, control de soroll, la dotació d’aparcaments en calçada i la nova normativa d’aparcaments en nous edificis. És important puntualitzar que molts temes de la moto no es podran resoldre des del Pacte per la Mobilitat, ja que són competència estatal o fins i tot europea.

Altres col·lectius, amb diferents sensibilitats, han posat en marxa altres accions, en àmbits que no són competència de l’Ajuntament, però que poden afavorir als seus ciutadans, motoristes o no. Son temes com la revisió de l’edat d’accés al permís o llicències i continguts teòrics i pràctics, supressió del segon passatger fins els 18 anys, el debat sobre el preu de les assegurances, l’enfoc de conducció agressiva de les campanyes dels fabricants de motos, el trucatge, etc.

El Pla Estratègic de la Moto a Barcelona és una oportunitat de buscar sinèrgies i coordinar els esforços tant de l’Ajuntament com d’altres organitzacions, per a la ordenació i la millora de la situació dels v2rm a la ciutat. També es una oportunitat per analitzar els factors d'èxit de les accions que han funcionat (per exemple, la implantació del casc) i traslladar-­los, millorar certes accions (anàlisi accidents, ...), i cercar noves maneres d’abordar les que no han funcionat prou bé al llarg dels darrers anys (educació vial, lluita contra el trucatge, ...).

49

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

ACCIONS EN MARXA 1. Pacte per la Mobilitat Barcelona 2. Accions sobre els Aparcaments 3. Distribució Curs de Seguretat vial per motociclistes en vídeo 4. Campanyes de sensibilització (casc i ocupació voreres) 5. Accions Guàrdia Urbana: Disciplina i Soroll 6. Enquesta d’hàbits dels motoristes a Barcelona 7. BCN sense Soroll, adreçada a Tallers, Distribuïdors, usuaris de les motos i professionals ("pizzeros" i missatgers) 8. Proposta de Controls de soroll (Applus), reforçant les campanyes de la GUB 9. Nova Ordenança Municipal respecte al tema dels aparcaments en edificis de Pública Concurrència 10. AGENDA 21: Enquesta joves usuaris de ciclomotors 11. AGENDA 21: Guia de la moto: En moto mou-­te Bé.

12. Promoció de la Bicicleta i Moto elèctriques 13. Campanyes defensa interessos dels motociclistes: SÍ A LA MOTO 14. Taller Integrat Venda i Formació 50

Sector Via Pública

ACCIONS EN MARXA:

PACTE PER LA MOBILITAT

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

þ Taula de la

Moto i el Ciclomotor on, agents municipals implicats en el tema de la moto, debateixen i defineixen les accions a curt i llarg termini.

þ Investigació

d’accidents mitjançant reproduccions, i estadístiques per tal de conèixer la realitat i les tendències en hàbits i accidents de v2rm.

þ Aparcament en la calçada en els punts de major presència de la moto de la ciutat, com el centre històric.

þ Col·laboració

amb l’IMEB i GUB sobre la llicència als IES i altres temes de seguretat vial a l’escola, projecte dirigit per la comissió de mobilitat del Projecte Educatiu de Ciutat.

þ Creació

d’un Centre de Recursos Educatius de Mobilitat per gestionar les campanyes informatives, els continguts formatius i altres serveis al voltant de la mobilitat i de la circulació en ciclomotor i motocicleta.

þ Cursos

de formació per professionals amb suport vídeo per a pizzeros i

missatgers.

þ Campanyes concretes com la del casc. þ Condonació de multes per formació en seguretat vial. þ Pintura dels passos de vianants. Des de 1997 que

s’està aplicant un canvi normatiu i es retira la pintura dels passos amb semàfor. Possiblement com a resultat d’això ha dismuinuit a la meitat els accidents per caiguda de dues rodes 51

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

APARCAMENTS Des de l’Ajuntament, es realitzen estudis sobre els “Punts de Major Presència” de cada Districte, respecte a l’aparcament de motos a la vorera. Es calcula la densitat de motos i factors com l’amplada de la vorera, ubicació de l’aparcament, ...

Aquests estudis investiguen alternatives (a vegades treure un o dos llocs de zona blava de cotxe, pàrkings soterrats, aparcament en la calçada més propera, ...) i tenen en compte criteris de seguretat observats per la GUB (proximitat del pas de vianant, mobiliari urbà, etc.). Amb aquest mètode es poden estimar les places d’aparcament necessàries en cada Districte i possibles alternatives a la seva ubicació.

Nombre de places de motos proposades a cadascun dels districtes analitzats: Ciutat Vella: 991 places Eixample: 2694 places Les Corts: 1.130 places Horta-­Guinardó: 341 places La visió de BSMSA (antiga SMASSA, responsable dels aparcaments a la ciutat) en un horitzó de deu-­quinze anys, és estudiar la possibilitat de treure progressivament les motos de les voreres, com es va fer amb el cotxe en el seu dia. Com que la demanda d’aparcament és molt més alta que la oferta, es preveu regular l’estada curta al carrer amb més aparcaments en calçada, si cal zona blava on la pressió sigui més gran, i la de llarga estada a soterranis, amb preus baixos (tecnologia en estudi) i pupil·latge.

52

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

VÍDEO D’EDUCACIÓ VIAL þ L’Ajuntament de Barcelona planteja distribuïr conjuntament amb les asseguradores un curs de seguretat viària per a motociclistes en suport vídeo. þ Aquest vídeo presentat per excampions de motociclisme, és un intent de recordar als usuaris del vehicle de dues rodes, alguns consells pràctics per una conducció més segura i per la millora de la conviència a la ciutat.

CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ

53

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

ACCIONS GUARDIA URBANA La Guardia Urbana contempla en les seves funcions el compliment de la normativa de tràfic, però també de contaminació ambiental.

La Guardia Urbana presta especial atenció als conductors de ciclomotors amb manca de disciplina, i realitza campanyes específiques per reduir el nombre de vehicles que circulin produint més soroll i gasos dels permesos.

La formació també és una de les funcions de la Guàrdia Urbana, a les escoles i institut imparteixen cursos sobre seguretat vial. Per altra banda, la Guardia Urbana ha posat en marxa un sistema de condonació de multes, de manera que el infractor pot optar per pagar la multa o bé, realitzar un curset de conscienciació i seguretat vial.

54

Sector Via Pública

ENQUESTA A MOTORISTES DE BCN

Mostra: 768 enquestes telefòniques individuals

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

El 69% tenen cotxe i moto.

El 5% reconeixia portar el tub escapament "preparat” Només el 3% afirmava circular sense assegurança.

El 27% ha tingut "moltes d ificultats" p er contractar assegurança.

El 70% tenen p àrking a casa i el 17% tenen pàrking a la feina.

El 68% dels enquestats el darrer any, mai han estat multats, davant un 2.5 % amb més d e 5 multes q ue representen el 33% d e les multes d e d ues rodes El 50% dels usuaris de moto asseguren que anirien en Transport Públic en cas de no tenir motocicleta.

AVANTATGES DE LA MOTO Les principals "avantatges" són "tangibles" i estan relacionades amb "la gestió del temps" dels motoristes: Rapidesa, agilitat del trànsit, aparcament, comoditat, llibertat, baix consum...

INCONVENIENTS Risc elevat d’accident (probabilitat percebuda de patir un accident: 52%), condicions climatològiques adverses, Trànsit Complex (Cotxes, bus, ...)

Els motius més freqüents dels accidents: OPINIÓ SOBRE POLITICA MOBILITAT (0 A 10) -­ No respectar senyals trànsit -­ Dur casc: 9,48 -­ Conducció dels altres -­ Creació places aparcament motos en calçada: 8,60 -­ Inexperiència motoristes -­ Control exhaustiu en sorolls i fums: 7.50 -­ Velocitat -­ Prohibició portar nens < 7 anys: 6,27 -­ Incorrecta percepció del risc -­ Immobilitzar motos que circulen + 10 m. en vorera: 6.27 -­ Estat del carrer (pintura / pluja) -­ Prohibició aparcament en voreres: 3.58 -­ Avançaments 55 -­ Creació zones blaves aparcament: 1.68

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

BCN SENSE SOROLL þ En la línia de controlar que les motos de Barcelona no circulin amb elements no homologats pels carrers de Barcelona, l’Ajuntament (Dept. de Vigilància Medioambiental) va signar (16 Juliol 2002) el Compromís amb el Gremi de Tallers de Motos, per tal de crear consciència de la perillositat de modificar el vehicle i la contaminació acústica i atmosfèrica que suposa portar un “tubarro”. þ Una altra iniciativa és l’acord signat (3 de Març 2003) amb l’Associació Espanyola de Menjars Preparats per Vendre a Domicili, per assolir un programa de reducció de soroll de les seves motos. A Barcelona hi ha més de 900 motos per aquest ús professional.

PROPOSTA CONTROLS DE SOROLL þ ITV APPLUS és una empresa del Grup Agbar que conjuntament amb l’Ajuntament proposa realitzar controls als punts de la ciutat

més afectats pel soroll, aquest

controls amb equips de medició d’emissions de decibelis, podran aturar a qualsevol vehicle de dues rodes i sotmetre’l a la prova, de manera que si el soroll és excessiu, el vehicle hagi de passar un dictamen parcial on s’asseguri que compleix totes les normatives vigents. Tema pendent de decidir.

56

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

NOVA ORDENANÇA APARCAMENTS EN EDIFICIS DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA TRAMITACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE NORMES URBANÍSTIQUES. PLA GENERAL METROPOLITÀ BCN Ordenació: Aparcament vehicles 2 rodes en espai privat: Objectiu: Establir que la reserva mínima d’aparcament en els nous edificis inclogui també places per vehicles de dues rodes. [ El número de places per a motos s’ha fixat aproximadament en la proporció de 1 plaça de moto per cada 3 places de cotxe, atès que aquesta és la relació existent actualment a Barcelona entre el parc de vehicles de dues rodes el de cotxes [ La reserva de places d’aparcament per a motos només s’estableix en els edificis destinats a usos que comporten gran afluència d’usuaris com els d’oficines, comercials, espectacles, etc, Ordenació: Ús voreres per part tallers de reparació vehicles 2 rodes ✔ S’estableix que en els Tallers de Reparació de vehicles de 2 rodes, la superfície destinada a aparcament serà com a mínim igual a la superfície útil del taller (50% -­ 50%) 57

Sector Via Pública

AGENDA 21 PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Dintre del marc de l’Agenda 21 signada a Barcelona al maig del 2002, trobem accions transversals que afecten al tema de la moto a la ciutat.

AGENDA 21: ENQUESTES JOVES RESUM DE RESULTATS: Mitjana d’edat: 20.7 amb 3 anys de promig en l’antiguitat de la possessió de llicència.

Un 17.6% dels entrevistats utilitzen tub d’escapament no homologat. I un 23.6% reconeixen haver realitzat alguna modificació a la seva moto.

El 80.4% es desplaça també amb transport públic i bicicleta.

El 58.2% considera que la moto provoca inconvenients a la població per excés de soroll.

Al voltant d’un 39% es considera causant de conducció sorollosa.

AGENDA 21: GUIA DE LA MOTO

En Moto, Mou-­te

La Guia de la moto és la número nou de les Guies d’Educació Ambiental que edita l’Ajuntament de Barcelona (Agenda 21 i Pacte per la Mobilitat). La Guia exposa els avantatges i els inconvenients de desplaçar-­se en moto per la ciutat. A més proposa algunes mesures com la implantació de la ITV pels ciclomotors. Dóna consells pràctics per la convivència i presenta el compromís ciutadà per la sostenibilitat.

58

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

LA MOTO I LA BICICLETA ELÈCTRICA L’Ajuntament de Barcelona participa al projecte E-­TOUR per promoure la bicicleta assistida (elèctrica) i la motocicleta elèctrica.

Aquesta última, Scoot’elec -­ Peugeot o bé la Lepton -­ Rizzato/Atala, té un preu aproximat de 300.000-­450.000ptas, agafa els 45km/h i té una autonomia de 40-­50 km.

La seva implantació ha tingut èxit en alguns serveis com petites flotes de serveis municipals, flotes de lloguer en aparcaments per ús turístic.

A Catalunya, el Programa VEL2000 de l’ICAEN promociona la introducció de vehicles elèctrics i alternatius en flotes urbanes. Alguns exemples són a Hospitalet I Vilafranca.

Punt Fort de la bici elèctrica: Contribució al medi ambient Punt Feble de la bici elèctrica: El preu i la recarrega.

Actualment el Centre de Recursos Barcelona Sostenible, disposa d’un parc de 5 bicicletes elèctriques que es poden llogar i recarregar de manera gratuïta.

MILAN: L’ajuntament subvenciona el 30% del cost dels vehicles elèctrics de 2 rodes

59

Sector Via Pública

MANIFEST SÍ A LA MOTO PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

DEFENSA DEL MOTOCICLISTA El Grup Motorpress-­Ibérica, editor de revistes del motor com Motociclismo, La Moto, Moto Verde, Scootermanía, Autopista, Coche Actual, Automóvil, etc., posa en marxa la campanya “Sí a la Moto” en favor de l’ús de la motocicleta i en defensa del motociclista.

«Defensa del Motociclista» es presenta com interlocutor d’un gran col·lectiu d’usuaris i defensa la moto com a solució i alternativa óptima als problemes de mobilitat i de tràfic urbà.

DECÀLEG “SÍ A LA MOTO” 1.-­ La moto és solidària: ocupa cinc vegades menys espai que un automòbil al circular i aparcar.

2.-­ Els més interessats en l’ús de la moto són ¡els automobilistes!: cada moto és un cotxe menys.

3.-­ La moto resol positivament els problemes de tràfic urbà.

4.-­ Per la seva aportació social, la moto mereix un tracte millor per part de les administracions.

5.-­ La moto ha de rebre de la societat un tractament que potencií i desenvolupi les seves capacitats.

6.-­ La moto precisa respecte i atenció en el disseny de la mobilitat.

7.-­ La moto permet un disseny convivencial de la ciutat.

8.-­ El motociclista és un ciutadà positiu i està perfectament integrat en la societat.

9.-­ La moto és sinònim de llibertat personal d’acció i de moviments.

10.-­ La moto no és residual o minoritària: a Espanya som més de un milió.

Sector Via Pública

http://www.sialamoto.org

60

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

ALTRES INICIATIVES TALLER INTREGRAT: VENDA I FORMACIÓ Existeixen altres iniciatives privades que fomenten la moto a la ciutat de Barcelona, algunes més novedoses són: þ Grupo Scooter té previst una nova botiga de motos amb un concepte revolucionari. La botiga vendrà els vehicles de dues rodes conjuntament amb altres serveis relacionats (“pack”), per exemple: ð Informació útil pel Bon Conductor de Moto a Barcelona ð Formació teòrica i pràctica per totes les edats sobre seguretat vial i temes relacionats amb la motocicleta a la ciutat.

61

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

4. BENCHMARKING INTERNACIONAL ✔ MADRID ✔ ROMA ✔ PARIS ✔ LONDRES ✔ AMSTERDAM ✔ SINGAPUR ✔ AUSTRIA ✔ NOVA ZELANDA ✔ ASIA ✔ RECERCA EN SEGURETAT ✔ ANGLATERRA: ADVISORY GROUPS ON MOTORCYCLING

62

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Madrid L’Ajuntament de Madrid ha llençat la campanya, amb el seguent anunci radiofònic: "EN MOTO CIRCULARÁS MEJOR PORQUE ES EL MEDIO DE TRANSPORTE MÁS CÓMODO, RÁPIDO Y FÁCIL DE APARCAR. ADEMÁS, AHORRARÁS TIEMPO Y LAS DISTANCIAS SE TE HARÁN MÁS CORTAS. MADRID CON MOTO. MEJOR PARA TODOS. CONCEJALÍA DE MOVILIDAD URBANA. AYUNTAMIENTO DE MADRID"

També es reparteix un tríptic, on s’exposen les avantatges per l’usuari de la moto, i per la resta de usuaris de transport públic privat, d’una major utilització de la moto.

En el tríptic es remarquen tres condicions per que aquesta estratègia sigui beneficiosa: la conducció amb casc, la conducció responsable (respecte semàfors, stops, passos vianants, no alcohol) i el manteniment dels tubs d’escapament homologats.

63

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Roma DEFENSA DEL MOTORISTA A totes les ciutats europees on la moto té una presencia important, estan sorgint en el ultims anys, associacions en defensa dels vehicles de dues rodes, englobant la bicicleta, el ciclomotor i les motocicletes.

FORMACIÓ Amb l’entrada en vigor de la modificació del nou Codi de Circulació, prevista pel 30 de gener de 2003, l’escola impartirà el curs i per tant, el “Certificat de idionetat per la conducció de ciclomotors” (també conegut com el Patentino), per tots els alumnes majors de 14 anys.

Aquest curs de 20 hores tractarà temes com la conducció, la mecànica, els riscos de conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues i la contaminació medioambiental.

Per aprovar el curs a més de l’assistència a les classes, cal pasar un examen teòric que és realitza davant d’un funcionari del Departament de Transport Terrestre.

Recentment s’aprovat a Itàlia la ITV pels ciclomotors

NORMATIVA Només les motocicletes poden portar segon passatger.

A Itàlia l’obtenció del carnet de cotxe (B) obtens la llicència per circular amb ciclomotor, i amb motocicleta lleugera fins a 125 cc. Sense passar cap examen.

Sector Via Pública

http://www.motocicliste.net

64

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

París

AJUNTAMENT DE PARIS Cada any moren 30 motoristes i 330 queden greument ferits a Paris.

L’Ajuntament es planteja posar en marxa un Pla d’Accions amb 3 grups de treball entre implicats (usuaris, policies, Ajuntament, SAMU, ...): Seguretat, Assegurances i un tercer estudiarà els Punts Negres de la ciutat per tal de trobar solucions eficaces.

DEFENSA DEL MOTORISTA Al llarg de l’any 2002 s’han fet diverses mobilitzacions per conscienciar a l’Ajuntament de Paris i a la ciutadania sobre l’us de les 2 rodes a la ciutat: 1. En contra de la prevista ordenança que vol prohibir l’aparcament a les aceres: Actualment existeixen 12.000 places d’aparcament 2. A favor de la seguretat en la ciutat, demanant poder conduir pels carrils bus ASSEGURANCES A França, la Federation Française des Motards en Còlere FFMC, va crear la Mútua dels Motards, per tal d’assegurar els seus associats unes tarifes raonables.

LLICÈNCIA DECICLOMOTOR “Brevet de Security Routiere”. La línia de treball tracta de sensibilitzar als alumnes en la seguretat viària, implicant al sistema educatiu en el combat per la seguretat viària.

Es volen integrar tots els programes educatius una hora setmanal de formació en seguretat viària obligatòria. http://www.motomag.com/nouveau/ffmcarchives/w0461.htm http://www.moto-­net.com/p_article.php?RefArticle=266

Sector Via Pública

65

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

París

Charte du bon stationnement sur les trottoirs.

En arrivant : 1. Sur le trottoir, je fais le moins de bruit possible.

2. Je roule au pas et laisse la priorité aux piétons.

3. Je porte une attention particulière aux jeunes enfants (échappements : brûlure, gaz, bruit ).

En stationnement : 4. Je m’assure de toujours laisser un passage suffisant pour les poussettes et les fauteuils roulants.

5. Pour éviter les brûlures, je place mon ou mes échappements côté voie ou contre le mur et, s’il y a lieu, aligne ma moto par rapport aux autres deux roues déjà stationnés.

6. Je ne me gare jamais devant un passage pour piétons, un passage bateau, une porte ou un accès d’immeuble.

7. Je ne cache jamais l’accès à une borne incendie, à un coffre technique.

En partant : 8. J’évite de faire chauffer mon moteur sur place, ou mieux, je pousse ma moto jusque sur la voie.

9. Je roule au pas et laisse la priorité aux piétons.

10. Quittant le trottoir, je laisse la priorité aux autres véhicules circulant sur la voie.

66

Sector Via Pública

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

París

67

Londres

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

CARRIL BUS COMPARTIT

Transport of London, presidit per l’Alcalde Ken Livingstone ha posat en marxa una prova pilot per la que a partir d’ara les motocicletes podran circular pel carril bus.

The Mayor’s Transport Strategy Street Management (TSSM) reconeix que les motos ofereixen una alternativa als cotxes i milloren la fluïdesa del trànsit en la ciutat.

Grups de motoristes i TSSM han estat dissenyant els carrils de bus per tal de garantitzar un ús més segur per tots els usuaris, inclosos els ciclistes.

MESURES DE LES 3 E: Engineering: Redissenyar els carrers tenint en compte TOTS els agents, donant prioritat al vianant però sense perjudicar al usuari de dues rodes motoritzat.

Education: Com a mitjà principal de difusió de les normatives vigents i transmissió de valors cívics i solidaris.

Enforcement: Autoritat per disminuir la indisciplina i millorar la imatge de la moto. http://www.motorcyclenews.com/news/detail?documentID=155967 68

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Aparcament a Londres i Leeds

Aparcaments lliures i de pagament (Zones Blaves) a canvi mesures antirobatori

69

Sector Via Pública

Amsterdam

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Experiència a Amsterdam de Control del Soroll: La Policia d’Amsterdam ha engegat un nou dispositiu de control del soroll per les motos. Davant dels tradicionals sonòmetres manuals, aquest nou equip està controlat per un processador, que compara el nivell sonor de la motocicleta i les seves revolucions amb els que estan en la seva base de dades i que corresponen a les xifres legals. Aquesta unitat central és la que se encarrega de controlar tota la prova, respectant un protocol establert de manera que no hi ha possibilitat d’error en el resultat final, que surt imprès.

A més d’aquest equip, els agents holandesos utilitzen metodologies no sancionadores. Es desplacen a grans concentracions de motoristes, com carreres i motorshows, i allà realitzen els controls. Però, independentment del resultat, no sancionen.

Si la moto està perfecta, entreguen una targeta verda al propietari. Si el soroll està entre 2 i 10 decibelis per sobre del permès, la targeta és groga.

Als amos de motos que tinguin un excés de soroll superior als 10 decibelis, els hi correspon un cartró vermell i l’advertència de que al pròxim control sí hi haurà multa”

70

Sector Via Pública

SINGAPUR

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

LA LLICENCIA PROGRESSIVA

þ Singapur ha optat per un sistema de llicencies progressiu. L’objectiu és millorar la seguretat i de manera progressiva tenir experiència amb el vehicle de dues rodes.

Ara té tres tipus de llicencies per portar motocicletes: • Class 2B. Per motocicletes amb un cubicatge inferior als 200cc. Cal fer un examen teòric i un pràctic. Al primer any és obligatori portar una placa identificativa, com aquí portar la L. Si en aquest any no aconsegueixes els suficients punts o mèrits poden revocar la llicència.

• Class 2A. Per conduir motocicletes fins a 400 cc. Cal que faci més d’un any que tinguis el 2B. Cal tornar a fer examen teòric i pràctic.

• Class 2. Per poder conduir qualsevol motocicleta de qualsevol cubicatge. Cal que faci més d’any que tinguis el 2A. I caldrà tornar a fer examen teòric i pràctic.

AUSTRIA EL PERMÍS PATERN PER LA LLICÈNCIA CICLOMOTOR En el cas d'Àustria, els carnets s’aconsegueixen amb la antiguitat dels permisos, és a dir, quan ja existeix una bona experiència en circulació. Una dada interessant és el fet de necessitar un certificat de la mare o pare, de l’escola o de la feina pels menors de 16 anys que certifiqui la necessitat de desplaçar-­se en ciclomotor.

Aquesta és una mesura que fa visible la responsabilitat dels pares sobre certs comportament amb els vehicles de dues rodes dels adolescents.

71

Sector Via Pública

NOVA ZELANDA PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Seguretat de la moto:La probabilitat de estar involucrat en un accident mortal és nou vegades més gran pels motociclistes Com a mitjana, el risc de estar involucrat en un accident mortal o amb ferides es més de nou vegades més gran per a un conductor de motocicletes que per un conductor d’automòbil.

Són molts els perills per als motociclistes que no afecten als conductors de cotxes. Estabilitat més petita, i molt menor nivell de protecció que proporciona un automòbil es donen com factors claus. A més, una motocicleta és menys visible per a altres usuaris de la carretera que el cotxe o el camió.

Mentre que el nombre de accidents de motocicleta ha caigut en la dècada dels noranta, les estadístiques continuen sent molt altes. Al 1999, les motocicletes estaven involucrades en 40 accidents mortals.

Quaranta tres motociclistes o passatgers van morir.

Recorda les vuit regles d’or de la conducció

Que pots fer tu? ➪Vestir sempre roba que protegeixi

➪Mira on vols anar

➪Portar sempre el casc

➪Evita el perill

➪Conduir amb precaució

➪Coneix les possibilitats del teu vehicle

➪Ser vist

➪Condueix sobri

➪Conservar la moto en bones condicions

➪Si dubtes no ho facis

➪Anar a un curs de conducció

➪Cruïlles: arribar lent, sortir ràpid

➪Aprèn i practica http://www.ltsa.govt.nz/road-user-safety/motorcyclists/index.html Sector Via Pública

72

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

ASIA L'Àsia ha sofert un espectacular increment dels ciclomotors, que han substituït la bicicleta a mesura que el nivell de vida ha augmentat. A la majoria de les ciutats amb més de deu milions d’habitants, la meitat del parc mòbil està composat per V2RM (fins el 75% en algunes). A Taiwan, trobem 0,55 V2RM per càpita.

La contaminació ambiental en aquestes ciutats s’ha disparat per aquesta raó. La majoria del parc de dues i tres rodes motoritzades porten un motor de dos temps. S’estima que la emissió de partícules d’aquests vehicles, és deu vegades superior a un automòbil modern, pràcticament el mateix que un camió diesel.

Vietnam Vietnam, on l’automòbil es un luxe, ha augmentat del mig milió de v2rm l’any 1990, als deu milions que hi ha actualment. La elevada sinistralitat dels V2RM ha assolit dimensions dramàtiques en un país on només la meitat dels conductors tenen llicència, i tant sols un 3% porta casco. S’esperen 12,000 morts de tràfic aquest any, i la despesa sanitària en accidentats pot arribar al 2% del PIB. Davant d’aquesta situació, la primera mesura del govern ha estat restringir la importació i comercialització de motocicletes, mesura que ha generat grans pèrdues als principals fabricants. El pla estratègic per a la seguretat viària del país es preveu que serà implantada a partir de l’any 2005.

73

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

INVESTIGACIONS SEGURETAT NOU CONCEPTE DE VEHICLE DE DUES RODES MOTORITZAT þ La BMW C1 i Fulltime de Renault: són motocicletes de uns 125 cc. Coberts amb sostre, amb les avantatges d’un cotxe i la mobilitat d’una moto. Aquest vehicle ofereix comoditat (és monoplaça), seguretat ja que és el primer v2rm que té elements de seguretat passiva, ecològica ja que té un motor de 4 temps i catalitzador de sèrie.

ARMILLA AIRBAG þ Actualment, de manera seriosa algunes companyies investiguen les possibilitats d’aquest producte i el seu perfeccionament per tal d’incorporar-­lo al mercat i millorar la seguretat dels conductors de vehicles de dues rodes. http://www.popsci.com/popsci/bown/article/0,16106,388119,00.html http://abcnews.go.com/sections/scitech/CuttingEdge/cuttingedge021206.html

Sector Via Pública

74

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

INVESTIGACIONS SEGURETAT AIRBAG DE LA MOTOCICLETA þ Aquest model d’Honda és un vehicle experimental on es proven diversos elements de seguretat. L’element més destacable és l’airbag que en cas de col·lisió frontal es dispara del dipòsit, reduint les possibilitat de lesions amb el propi vehicle i al sortir disparat. þ Aquest airbag pot anar combinat amb una armilla que reforça l’airbag i absorbeix l’impacte.

ALTRES SISTEMES þ Altres sistemes que s’investiguen estan relacionats amb radars o sensors que emeten missatges d’alerta davant una possible col·lisió.

75

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Advisory Group on Motorciclyng del Govern de la GB El Advisory Group on Motorciclyng del Govern de la Gran Bretanya es va constituir al maig 1999, amb 3 objectius: 1) El seguiment de les dades d'accidentalitat de motocicletes i la creació de consens sobre les mesures a adoptar per tal de millorar, 2) L'anàlisi de l’impacte de les motocicletes sobre el medi ambient i l’entorn urbà, 3) La identificació del rol a desenvolupar per les motocicletes en una política de mobilitat integrada El grup esta format per associacions de fabricants, venedors i distribuïdors, repartidors de menjars a domicili i missatgers, la federació motociclista, grups de defensa de la moto, el RAC, l'associació de municipis, els comitès governamentals de tràfic i l’Ajuntament de Londres Fins el moment han desenvolupat diversos documents, amb les següents reflexions: ✔Reconeixement que els v2rm (Powered Two Wheelers: PTWs) juguen un paper fonamental en les polítiques de mobilitat ✔Recomanacions als municipis: Política d’aparcaments, seguretat en aparcaments d’intercanvi modal amb transport públic, superfícies no lliscants, proves pilot d’us dels carrils bus, … ✔Estratègies de seguretat: Formació per a tots, reciclatge permanent, qualitat de la instrucció, recordar als altres conductors la vulnerabilitat motos, ✔Acords amb gremis professionals de la moto urbana (pizzeros i missatgers) ✔Integrar motocicletes en plans locals de mobilitat 76

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

5. PUNTS CLAU DEL DIAGNÒSTIC

77

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

PUNTS CLAU DEL DIAGNÒSTIC 1. POPULARITAT

2. FLUIDESA

-­ Tradició -­ Bon clima -­ “Porta a porta” -­ Rapidesa -­ Cost

-­ 5 ocupen con un cotxe -­ 50% substitueix cotxe -­ Desplaçaments interns

5.ACCIONS -­ Balanç resultats

-­ Més lesionats i morts -­ Vulnerable en la ciutat

-­ Conducció perillosa -­ Soroll i gasos -­ Aparcament voreres -­ Transport privat

3. ACCIDENTALITAT 4. INCONVENIENTS

78

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

1. POPULARITAT A l’àrea Metropolitana de Barcelona es fan 2 milions de desplaçaments diaris en transport privat. El 50% dels viatges son interns, i d’aquests desplaçaments per la ciutat, el 17% es fan en vehicle de dues rodes motoritzat. L’altre meitat de desplaçaments en transport privat son intramunicipals, on les motos només representen el 2%.

Les motos son una realitat a Barcelona (20% del parc total de vehicles;; 1 vehicle de 2 rodes per cada 2,6 turismes), que cal abordar de forma oberta i clara.

Les característiques pròpies de la moto -­ rapidesa i comoditat “porta a porta”-­, accentuada en el cas de Barcelona per una tradició històrica, fa que sigui preferida per molta gent respecte el transport públic, el cotxe i la bicicleta.

Estalviar temps és un dels objectius dels usuaris de vehicles de dues rodes, evitar embussos i arribar al destí sense necessitat de gaire esforç físic.

No està limitat a franges d’horari com el transport públic, i no cal buscar aparcament ja que normalment es pot aparcar a la vorera o bé hi ha aparcament ben a prop a la calçada. Totes aquestes avantatges s’ha de sumar el baix cost que suposa el manteniment d’una motocicleta

79

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

2. FLUIDESA La motocicleta, tant quan circula com quan està estacionada, ocupa la cinquena part d’un turisme. Això fa que, en el àmbit del transport privat motoritzat, sigui una alternativa que facilita la fluidesa del trànsit de la ciutat.

El transport col·lectiu, la bicicleta i el desplaçament a peu son les apostes de l’Ajuntament per una mobilitat sostenible. Es evident que, des del punt de vista de la ciutat el transport més eficient és el transport públic.

L’Ajuntament regula l'ús del transport privat motoritzat a l’hora que promou les alternatives més sostenibles. La importància creixent dels v2rm a la ciutat de Barcelona fa que molts experts de tràfic i mobilitat reconeguin la seva contribució a la fluïdesa del trànsit. Aquest reconeixement està en sintonia amb la resta de ciutats importants a Europa (Madrid, Paris, Londres i Roma).

Tot i que és difícil saber en quin percentatge exacte els V2RM resten usuaris al transport públic, tot sembla indicar que és així en el cas de conductors joves amb menys recursos, que condueixen ciclomotors i motos de baixa cilindrada. Segons la enquesta recent “Mobilitat dels vehicles a motor de dues rodes a Barcelona”, prop del 50% dels usuaris farien servir el transport públic com alternativa, i un altre 50% el cotxe.

80

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

3. SINISTRALITAT Tot i que sembla que hi ha una tendència a la baixa en els accidents de v2rm, són vehicles amb una preocupant taxa de conductors i passatgers lesionats o morts.

La principal causa es la vulnerabilitat del conductor en el cas de col·lisió amb un altre vehicle més pesat, que és el cas de la major part d’accidents. Aquest accidents es produeixen en un 85% dels casos en condicions de bon temps, bona visibilitat, i tràfic fluït, i la responsabilitat recau en els cotxes en un 50% dels casos, com a mínim.

Segons dades de l’IMSP per a la ciutat de Barcelona, més de la meitat de les víctimes d’accidents amb lesions i/o morts viatjaven en un v2rm, mentre que els cotxes suposaven un terç. Dels 59 morts registrat en 11.983 accidents, 19 circulaven en cotxe, 12 en moto, 17 en ciclomotor, i 11 en altra categoria. La taxa de risc de patir lesions o mort respecte el turisme, augmenta quatre vegades per a la motocicleta, i fins 8 vegades pel ciclomotor.

En el període de 1998-­2000, el número de passatgers ferits s’ha incrementat en un 260%, i representa un 13% del total de víctimes. Aquest augment està probablement relacionat amb el canvi de legislació efectiu al gener de 1998, que autoritza als majors de setze anys a portar un segon passatger en ciclomotor biplaça.

81

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

4. INCONVENIENTS Per la seva mida i maniobrabilitat, el v2rm que circula majoritàriament a Barcelona ofereix moltes possibilitats d’infracció.

La conducció perillosa, més accentuada en col·lectius joves, també es pràctica més o menys habitual en la resta de conductors, fent zig-­zag i canvis de carril constants. El model de motocicleta i el ciclomotor que es promou sovint des de la indústria i les publicacions especialitzades, reforça el vincle amb la conducció esportiva, i per extensió, la velocitat. Sembla absurd que es promogui aquesta imatge, quan sabem, per la enquesta abans mencionada, que l’ús de la moto a la ciutat es la resposta a una necessitat de mobilitat obligada.

Tot i el creixent esforç de l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana, sembla encara insuficient el càstig de les infraccions de moviment del vehicles motoritzats. Segons l’enquesta MAIDS, els accidents es produeixen per: 24% desobeir semàfor, 20% falta atenció, 12% desobeir senyals, 12% avançament defectuós.

La percepció del ciutadà però és més negativa pel que respecta al soroll. En general, ens trobem amb una indústria poc aliada en la lluita contra el trucatge de ciclomotors, principal font de soroll i pol·lució de l’aire de la ciutat.

Finalment, la indisciplina dels conductors en l’aparcament i circulació per les voreres es un tema preocupant, degut al creixement de les motos a Barcelona.

82

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

6. PROPOSTES D’ACCIONS DE MILLORA

83

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Accions sobre els MOTORISTES

Propostes d’Accions de Millora

Accions sobre els VEHICLES

Accions a nivell de CIUTAT 84

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Accions sobre els MOTORISTES 1. FORMACIÓ I COMUNICACIÓ ALS CONDUCTORS

Propostes d’Accions de Millora

2. NORMATIVA DE L’ACCÉS A LA CONDUCCIÓ

3. LIMITACIÓ SEGON PASSATGER CICLOMOTOR

4. TREBALLAR AMB COL·LECTIUS PROFESSIONALS

5. INFORMACIÓ A L’USUARI CONSUMIDOR

85

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Proposta d’Accions de Millora

Accions sobre els VEHICLES 6. CAMPANYES PUBLICITÀRIES DEL SECTOR 7. INCREMENTAR L’OFERTA D’ASSEGURANCES 8. INCORPORAR FAB. I TALLERS LLUITA TRUCATGE 9. IMPLICAR TALLERS EN LA CONCIENCIACIÓ 10. IMPLANTAR ITV OBLIGATÒRIA CICLOMOTORS 11. PLA RENOVE / PLAN PREVER 12. I+D SEGURETAT VEHICLES I INFRASTRUCTURES 86

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Propostes d’Accions de Millora

Accions a nivell de CIUTAT 13. POLITIQUES D’AUTORITAT MUNICIPAL 14. MILLORAR L’ANÀLISI D’ACCIDENTALITAT 15. ACCIONS D’ORDENAMENT DEL TRÀNSIT 16. CONSOLIDAR POLÍTIQUES D’APARCAMENTS 17. CAMPANYES DE COMUNICACIÓ CIUTADANA 18. ASSOCIACIÓ DE CIUTATS -­ LOBBY EUROPA 19. GUIA BONES PRÀCTIQUES 20. CREACIÓ GRUP DE TREBALL PERMANENT 87

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

ACCIONS PROPOSADES Accions sobre els MOTORISTES 1. FORMACIÓ I COMUNICACIÓ ALS CONDUCTORS 2. NORMATIVA ACCÉS A LA CONDUCCIÓ 3. LIMITACIÓ SEGON PASSATGER CICLOMOTOR 4. TREBALLAR AMB COL·LECTIUS PROFESSIONALS 5. INFORMACIÓ A L’USUARI CONSUMIDOR Accions sobre els VEHICLES 2 RODES 6. CAMPANYES PUBLICITÀRIES DEL SECTOR 7. INCREMENTAR OFERTA ASSEGURANCES 8. INCORPORAR FAB. I TALLERS LLUITA TRUCATGE 9. IMPLICAR TALLERS EN CONCIENCIACIÓ 10. IMPLANTAR ITV OBLIGATÒRIA PER CICLOMOTORS 11. PLA RENOVE / PLAN PREVER 12. I+D SEGURETAT VEHICLES I INFRASTRUCTURES

RESPONSABLES D’IMPULSAR-­HO AJUNTAMENT, Autoescoles i Assoc. Usuaris GOVERN CENTRAL GOVERN CENTRAL GREMIS AJUNTAMENT, Assoc. Usuaris i resta implicats FABRICANTS i Mutjans de Comunicació ASSEGURADORES FABRICANTS i Tallers, Generalitat i UE GREMI TALLERS GOVERN CENTRAL GOVERN CENTRAL ADMINISTRACIONS I FABRICANTS

Accions a nivell de CIUTAT 13. POLÍTIQUES D’AUTORITAT MUNICIPAL

AJUNTAMENT

14. MILLORAR ANÀLISI ACCIDENTALITAT 15. ACCIONS ORDENAMENT TRÀNSIT

AJUNTAMENT AJUNTAMENT

16. CONSOLIDAR POLÍTIQUES APARCAMENTS

AJUNTAMENT

17. CAMPANYES COMUNICACIÓ CIUTADANA 18. ASSOCIACIÓ DE CIUTATS -­ LOBBY EUROPA

AJUNTAMENT, Revistes i Assoc. Usuaris AJUNTAMENT

19. GUIA BONES PRÀCTIQUES

AJUNTAMENT I TOTS IMPLICATS

20. CREACIÓ GRUP DE TREBALL PERMANENT

AJUNTAMENT I TOTS IMPLICATS

88

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Accions sobre els MOTORISTES 1. Formació i comunicació als conductors 2. Normativa accés a la conducció 3. Limitació segon passatger ciclomotor 4. Treballar amb col·lectius professionals 5. Informació a l’usuari consumidor Accions sobre els VEHICLES 2 RODES 6. Campanyes publicitàries del sector 7. Incrementar oferta assegurances 8. Incorporar fab. I tallers lluita trucatge 9. Implicar tallers en concienciació 10. Implantar itv obligatòria per ciclomotors 11. Pla renove / plan prever 12. I+d seguretat vehicles i infrastructures Accions a nivell de CIUTAT 13. Polítiques d’autoritat municipal 14. Millorar anàlisi accidentalitat 15. Accions ordenament trànsit 16. Consolidar polítiques aparcaments 17. Campanyes comunicació ciutadana 18. Associació de ciutats -­ lobby europa 19. Guia bones pràctiques

20. Creació grup de treball permanent Sector Via Pública

89

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Accions de Millora per Responsable AJUNTAMENT 13. POLÍTIQUES D’AUTORITAT MUNICIPAL 14. MILLORAR ANÀLISI ACCIDENTALITAT 15. ACCIONS ORDENAMENT TRÀNSIT 16. CONSOLIDAR POLÍTIQUES APARCAMENTS 18. ASSOCIACIÓ DE CIUTATS -­ LOBBY EUROPA AJUNT, AUTOESCOLES I ASSOC. USUARIS 1. FORMACIÓ I COMUNICACIÓ A CONDUCTORS 17. CAMPANYES COMUNICACIÓ CIUTADANA

FABRICANTS I MITJANS DE COMUNICACIÓ 6. CAMPANYES PUBLICITÀRIES 8. INCORPORAR FABRIC. LLUITA TRUCATGE GREMI TALLERS 8. INCORPORAR TALLERS LLUITA TRUCATGE 9. IMPLICAR TALLERS EN CONCIENCIACIÓ GREMI MISSATGERS I “PIZZEROS” 4. TREBALLAR AMB COL·LECTIUS PROF.

GOVERN CENTRAL 2. NORMATIVA ACCÉS A LA CONDUCCIÓ 3. LIMITACIÓ 2n PASSATGER CICLOMOTOR 10. ITV OBLIGATÒRIA CICLOMOTORS 11. PLA RENOVE / PLAN PREVER. FABRICANTS i ADMINISTRACIONS 12. IMPULSAR I+D SEGURETAT VEHICLES I INFRASTRUCTURES

ASSEGURADORES i CONSORCI 7. INCREMENTAR OFERTA ASSEGURANCES TOTS ELS IMPLICATS 5. INFORMACIÓ ALS USUARIS CONSUMIDORS 19. ACORD CÍVIC -­ GUIA BONES PRÀCTIQUES 20. CREACIÓ GRUP DE TREBALL PERMANENT

90

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

DETALL DE LES ACCIONS DE MILLORA

Accions sobre els CONDUCTORS MOTORISTES Accions sobre els VEHICLES 2 RODES Accions a nivell de CIUTAT

91

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Accions sobre els MOTORISTES (1/2)

1. FORMACIÓ I COMUNICACIÓ ALS CONDUCTORS ✔Centrar comunicació específica en perfils concrets (joves 14-­21 anys) ✔Campanyes Institucionals i Presencia en Escoles ✔Més Formació del motociclista i seguretat vial, Educació en responsabilitat ✔Impulsar polítiques d’hàbits de correcta conducció entre els usuaris d’aquests vehicles ✔Formació voluntària de reciclatge en autoscoles, programes de reciclatge i formació permanent dels conductors, ✔Paper GUB: condonació de denuncies mitjançant formació i cursos per la recuperació del carnet de conduir quan aquest els hi hagi estat retirat ✔Formació vial sempre pensant en la responsabilitat: ➭ Prioritzant temes com el casc i el civisme: soroll, seguretat ✔Formació en valors de mobilitat i responsabilitat: per Joves i pares ✔Sessió informativa pels pares dels menors, abans que signin l’autorització de la llicència de conducció dels seus fills.

92

Sector Via Pública

Accions sobre els MOTORISTES (2/2)

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

2. NORMATIVA DE L’ACCÉS A LA CONDUCCIÓ ✔Reconsiderar condicions p er accedir a llicencia ciclomotor menors d e 16 anys: ➭ 1.Desaparició d e l’actual llicència de conducció de ciclomotors? Edat mínima per conduir moto als 16 anys, amb examen de conduir i vàlid fins a 125 c.c ➭ 2.Endurir les p roves d ’aptitud? F ormació impartida en centres escolars i F P de forma voluntària, i per professors titulats d’autoscoles, per acreditar certificat d’assistència i coneixements per l’expedició de la llicència (Model F rança i Itàlia) ✔Possibilitat d’un accés g radual a la conducció amb p unts (Model Àustria i Singapur) ✔Convalidació carnet moto A1 a p artir carnet cotxe B amb 2 anys experiència i u n examen pràctic d e maniobres (ara també cal un examen teòric específic), per afavorir ús motos mes tranquil·les i urbanes (Model F rança i Itàlia)

3. LIMITACIÓ SEGON PASSATGER CICLOMOTORS ✔Passar de 16 a 18 anys l’edat per portar un segon passatger en ciclomotor

4. TREBALLAR AMB COL·LECTIUS MOTORISTES PROFESSIONALS ✔Control de condicions de seguretat en empreses de repartiment (Missatgers i “Pizzeros”) ➭ Exemple: Revisar pagament per número de viatges realitzats

5. INFORMACIÓ ALS USUARIS CONSUMIDORS ✔Des de la indústria, els distribuïdors, les Asseguradores ✔Propiciar l'associacionisme de les víctimes, els vianants,... ✔Nº accidents: Portada diaris (tant motos com cotxes,...)

93

Sector Via Pública

Accions sobre els VEHICLES 2 RODES (1/2)

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

6. CAMPANYES PUBLICITÀRIES FABRICANTS ✔Recuperar imatge ciclomotor, tot i dificultant el trucatge i destacant els seus valors originals: Ideal per satisfer la mobilitat obligada dels joves a la ciutat ✔Promoure Campanyes p ublicitàries b asades en el foment d e la p rudència i el compliment de les normes. Establir codi deontològic de la premsa i sector industrial, per fomentar els valors de seguretat respecte a la publicitat i catàlegs. L’ASSOCIACIO de CONSTRUCTORS EUROPEUS DE MOTOCICLETES (ACME) va fer l'any 1999 una guia per a la publicitat que no sembla que estiguin implantant almenys a Espanya

7. INCREMENTAR OFERTA ASSEGURANCES ✔Incrementar o ferta assegurances (per afavorir aplicació Convenis compensació), tot i ajustant tarifes a la realitat, millorant la transparència en la informació (Fitxer de sinistralitat)

8. INCORPORAR A FABRICANTS I TALLERS EN LA LLUITA CONTRA EL TRUCATGE ✔Fer impossible el trucatge ✔Control d e tallers i d istribuïdors q ue fan trucatges de ciclomotors o venen peces no homologades

9. IMPLICARS TALLERS I DISTRIBUIDORS EN CONCIENCIACIO ✔Nou Model / n ova imatge d el venedor distribuïdor de motos ✔Implicar i formar personal dels establiments de venda de vehicles i complements i dels fabricants 94

Sector Via Pública

Accions sobre els VEHICLES 2 RODES (2/2) PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

10. IMPLANTAR ITV OBLIGATÒRIA PER CICLOMOTORS ✔Implantar ITV o bligatòria p er ciclomotors cada 4 anys

11. PLA RENOVACIÓ PARC ✔Pla Renove / Plan Prever: Subvenció per donar de baixa.

12. I + D EN SEGURETAT VEHICLES I INFRASTRUCTURES ✔Millorar seguretat: Crash-­Bars (”ferros Sanglas”), encesa automàtica llums a l’arrancar el motor, propostes tipus model BMW C1, xalecos airbags, ... ✔Vehicles més segurs i menys contaminats. ✔Propiciar avanços I + D en el vehicle (Exemple: control velocitat, llum permanent automàtica i protecció de l’ocupant) ✔Impulsar mesures de seguretat passiva al vehicle de dues rodes (Airbags, arcs protectors, etc...) ✔Augmentar els sistemes de visió indirecta en un determinat grup de vehicles (Far encès) ✔Reduir possibilitats tècniques de trucatge (motor de 4 Temps) ➭La UE ha posat les bases ✔Millora de visibilitat dels altres vehicles 95

Sector Via Pública

Accions en la CIUTAT (1/2)

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

13. POLITIQUES D’AUTORITAT MUNICIPAL -­ MULTES

✔ Detecció i sanció del soroll de ciclomotors que no compleixen els requisits d’homologació ➭ Pla de comunicació i acció coordinada d’onades de controls selectius GUB ➭ Implantar sistematicament la immobilitzacio del vehicle en cas d’incompliment ➭ Implantar coordinació amb altres GU de l'Àrea Metropolitana Barcelona ✔ Prioritzar multes de moviment enfront les d’aparcament: Excés velocitat, saltar semàfors, … ✔ Aprofundir política de condonació multes a canvi formació en seguretat viària

14. MILLORAR ANÀLISI ACCIDENTABILITAT ✔ Millorar explotació dades accidentalitat, generant indicadors periòdics propis de v2rm i analitzant la relació causa/efecte

15. ACCIONS ORDENAMENT TRANSIT: Fer experiències pilot i avaluar els resultats ✔ Incorporar l’existència moto en el disseny de la vialitat i de les senyalitzacions ➭ Guardarrails, Senyalització horitzontal antilliscant, Senyalització vertical, ferms, ... ✔ La circulació de les motos: possibles mesures diferenciades dels vehicles de 4 rodes. Permetre circulació segregada en vies de molt trànsit: Ús carril bus-­taxi, creació carril moto? ✔ Per tal de fer present la presencia de la moto, permetre certes maniobres prohibides a 4 rodes: Girs concrets, passos per llocs específics o en dates restringides a turismes privats, ... ✔ Carrils més amples, carril 1 metre més ample. Cedir espai a les motos ✔ Limitar la velocitat en ciutat: La tendència europea és que en el 80% de les vies s’ha d’anar a 30Km/h i a la resta fins a 50 Km/h controlats (amb infracció penalitzada greu) NOTA Fabricants: S’estudia possibilitat d’augmentar límit velocitat ciclomotors de 45 a 60 Km/h (impossible de sobrepassar) 96

Sector Via Pública

Accions en la CIUTAT (2/2)

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

16. APARCAMENTS OBJECTIU 2010: NO OCUPACIÓ VORERES EN LLOCS CLAU ✔ Continuar ampliant oferta aparcaments moto en calçada en llocs clau ✔ Proposta aparcaments motos en xamfrans Eixample (proposta SMASA) ✔ Incentivar utilització pàrkings soterrats amb tarifa reduida ✔ Inici implantació «zones blaves moto» a canvi seguretat (Model Londres). ✔ Evitar l´us de la vorera com a garatge per a llargues estadas, limitant a 8 dies el temps máxim d´estacionament a la vorera sense moure el vehicle tot establint procediments per el control del seu compliment.

17. CAMPANYES COMUNICACIÓ CIUTADANA: TOTS ELS COL.LECTIUS ✔ Formació a totes les parts implicades: formació de conductors d’altres vehicles,vianants, ... ✔ Concienciar a tots els conductors, però especialment els més urbans (taxis, autobusos, furgonetes carrega i d escarrega), sobre la convivència amb u n vehicle “vulnerable” de 2 rodes ✔ Creació CENTRE DE RECURSOS EDUCATIUS PER LA MOBILITAT com a forma de centralitzar tots els recursos formatius sobre la mobilitat

18. ASSOCIACIÓ DE CIUTATS ✔ Lobby a Europa en temes d e regulació d e la moto a la ciutat (Roma, París, Londres, ...)

19. GUIA DE BONES PRÀCTIQUES ✔ Guia Bones Pràctiques d e la Moto a Barcelona acordat entre tots els implicats

20. CREACIÓ GRUP DE TREBALL PERMANENT SOBRE LA MOTO A BCN ✔ Model angles de ADVISORY GROUP ON MOTORCICLYNG 97

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

7. Recomanacions Pla de Treball

98

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Recomanacions / Pla de Treball

❶ Impulsar algunes mesures a curt termini ❷ Promoure Acord / Pacte Cívic: “Barcelona i la Moto” ✒ Impuls programa 20 accions estratègiques ✒ Guia Bones Practiques “Moto BCN”

❸ Creació Grup de Treball i Seguiment permanent tema Moto ✒ Avaluació continuada accions i propostes de millora

99

Sector Via Pública

Recomanacions / Pla de Treball

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

❶ Impulsar algunes mesures a curt termini

1. Millor coordinació accions Formació i Comunicació: Conductors actuals i futurs (escoles) ACCIÓ 1 -­ Creació CENTRE DE RECURSOS EDUCATIUS PER LA MOBILITAT -­ Coordinar accions desenvolupades per GUB

2. Fer una Campanya de comunicació per a col·lectius no motoristes urbans: Recordar presencia vulnerable de la moto a la ciutat ACCIÓ 17 -­ Formació a totes les parts implicades: formació de conductors d’altres vehicles,vianants, ...

-­ Concienciar a tots els conductors, però especialment els més urbans (taxis, autobusos, furgonetes carrega i descarrega)

3. Continuar polítiques autoritat: Lluita contra el soroll ACCIÓ 13 4. Millorar anàlisi accidentabilitat vehicles 2 rodes a BCN ACCIO 14 5. Fer algunes accions pilot d’ordenació del trànsit: Donar visibilitat existència moto ACCIÓ 15 -­ Permetre certes maniobres prohibides a 4 rodes: Girs concrets, passos per llocs específics o en dates restringides a turismes privats, ...

100

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Recomanacions / Pla de Treball

❷ Promoure Acord / Pacte Cívic: “Barcelona i la Moto” -­ Impuls programa 20 accions estratègiques Promoure un Pacte Cívic per la Moto a Barcelona, amb l’objectiu de promoure les Accions del Pla Estratègic, i acordar la elaboració d’una

Guia de Bones Pràctiques “Moto BCN” ✔Promoure la “marca” Moto BCN, amb una guia on el motorista Barcelona conegui els avantatges del Pacte Cívic “Barcelona i Moto”, i es pugui beneficiar de les accions de les empreses i institucions que hi participen (tallers, assegurances, botigues, etc.) ✔La guia també hauria de recollir informació útil pel motorista BCN, com plànols de recorreguts aconsellats, guia del bon aparcament, decàleg de la bona conducció, etc.

101

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003

Recomanacions / Pla de Treball

❸ Creació Grup de Treball i Seguiment permanent tema Moto

-­ Avaluació continuada accions i propostes de millora Impulsar el grup de treball de la moto del Pacte de la Mobilitat, amb 3 objectius: 1) El seguiment de les dades d'accidentalitat de motocicletes i la creació de consens sobre les mesures a adoptar per tal de millorar, 2) L'anàlisi de l’impacte de les motocicletes sobre el medi ambient i l’entorn urbà, 3) La identificació del rol a desenvolupar per les motocicletes en una política de mobilitat integrada El grup hauria d’estar compost per el conjunt d’implicats en el tema Moto BCN: Associacions de fabricants, venedors i distribuïdors, tallers, repartidors de menjars a domicili i missatgers, grups de defensa de la moto, el RACC, Asseguradores, experts, ... i tecnics municipals (GUB, Agencia Salut Publica, experts circulació, ...)

102

Sector Via Pública

PLA ESTRATÈGIC DE LA MOTO A BARCELONA 2003