Page 1

La guia il∙lustrada essencial

Fauna i flora

de la mar

Mediterrània

En definitiva, aquest llibre pretén convertir-se en una eina útil, amiga, àgil i pràctica que ens acosti i ens permeti gaudir de la vida marina mediterrània.

Amb el suport de:

Fauna i flora de la mar Mediterrània

Aquesta guia de butxaca ens acompanyarà a les nostres estades arran de mar. Ens serà útil per reconèixer les espècies que veurem en les immersions amb escafandre autònom o a pulmó lliure, amb tub i ulleres. Però també la farem servir a les llotges del peix o a les peixateries i als mercats. S’il·lustren 832 espècies, entre les més comunes de la Mediterrània, des dels cetacis fins a les algues, passant pels ocells, les tortugues, els peixos, els crustacis, les petxines, etc., acompanyades d’un breu text on s’explica alguna peculiaritat o característica remarcable i d’algunes dades d’interès com l’hàbitat, la seva freqüència o la fondària on viuen.

Enric Ballesteros Toni LLobet

Menorca

Formentera Port-Cros Columbretes Còrsega Ligúria

Mallorca Sardenya Costa Daurada Illes Medes Cíclades Croàcia França Costa Brava Grècia Malta Creta Sicília Cap de Creus Cabo de Palos Corfú mar Egeu Cabrera

Itàlia

Marroc Turquia Xipre

83èc2ies

esp des il·lustra

Amb la col·laboració de:

BRAU


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 10

Espanya

França

Itàlia

1. Estret de Gibraltar 2. Alborán 3. Cabo de Palos 4. Formentera 5. Illots de Ponent (Eivissa) 6. Cabrera 7. Formentor 8. Menorca 9. Columbretes 10. Illes Medes 11. Cap de Creus

12. Calanques 13. Port-Cros 14. Bouches de Bonifacio 15. Porto-Calvi

16. Portofino 17. Bouches de Bonifacio 18. Tavolara 19. Alguer 20. Teulada 21. Ferdinandea 22. Ustica 23. Marettimo 24. Messina 25. Vulcano 26. Giannutri 27. Ischia 28. Palinuro 29. Tremiti

Marroc

Algèria

Tunísia

64. Cap de Tres Forcas (Ras Tileta Madari) 65. Estret de Gibraltar

60. Habibas 61. Taza 62. Cap Bon 63. El Kala

58. La Galite 59. Zembra


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 11

Croàcia

Montenegro

Grècia

30. Mljet 31. Jabuka 32. Blitvenica 33. Biševo 34. Lastovo 35. Palagruža

36. Boka Kotorska

39. Zakynthos 40. Chania 41. Karpathos 42. Santorini 43. Panagopoula 44. Perachora 45. Pelion 46. Lesvos 47. Chalkidiki 48. Fourni

Albània 37. Sazani i Karaburun

Malta 38. Gozo

Turquia

Xipre

Líban

49. Gökova 50. Sarigerme 51. Kas 52. Adrasan

53. Cape Greco 54. Akamas

55. Ras Ech Chaqaa 56. Al Rankin

Israel 57. Rosh-Hanikra


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 18

els ambients

Coral·ligen i grapissar

Foto: Enric Ballesteros

El corall vermell l’observem a les cavitats i parts més fosques del coral·ligen.

Aquests ambients només són assequibles si utilitzem escafandre autònom i, sovint, es troben al límit de la immersió esportiva o més avall, fins als 150 metres. Són extraordinàriament rics en animals, però també en algues. El coral·ligen aglutina moltes de les espècies mediterrànies més preuades gastronòmicament, com la llagosta, el mero o el cap-roig, i és un ambient on prolifera el corall vermell i moltes altres espècies de colors vius. El grapissar és també molt ric en espècies, algunes de particulars com rajades i gatons. En els fons de grapissar més profunds, on pasturen llagostes i cap-roigs, prolifera de vegades l’herbacol, alga bruna exclusiva de la Mediterrània.

QUÈ PODEM TROBAR AL CORAL·LIGEN:

9

1 Gató, 37

8

2 Moret vermell, 48

12

3 Forcadella, 49 Forma grans bancs.

11 14

4 Corball, 51 Neda amb elegància.

3 7

5 Pagell, 53 6 Dèntol, 53 Depredador, s’alimenta de peixos i calamars.

13

7 Leucèmia, 70

2

10

6

8 Tunicat, Cystodytes dellechiajei, 72 9 Corall vermell, 112 10 Mà de mort, 112 11 Corall solitari groc, 115 12 Esponja incrustant vermella, 119 13 Esponja groga reticulada, 119 14 Esponja, Phorbas tenacior, 120 15 Alga roja, Lithothamnion corallioides, 135 Element principal del grapissar. 18

5 4

1

15


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 19

els ambients Les comunitats que trobem a les entrades de les coves i túnels submarins mostren una gran afinitat amb les del coral·ligen, sobretot en els indrets més foscos o que no reben la llum directa. En canvi, a les parts més internes de les coves, en una foscor absoluta, l’aspecte és ben diferent del coral·ligen ja que només unes poques espècies estan adaptades a viure-hi i hi ha molts espais de roca nua, la qual cosa és impensable en un coral·ligen.

16 Clavellada, 39 17 Mòllera de roca, 42 18 Gall de Sant Pere, 43 Espectacular, viu només en fondària. 19 Mero, 50 Imposant, s’amaga en sentir-se amenaçat. 20 Sard soldat, 54 21 Pastanaga, 62 22 Rabosa de magranar, 64 23 Bunyol, 71 24 Estrella ataronjada, 75

19

25 Llamàntol, 89 En coral·lígens fangosos. 26 Cigala petita, 89 Surt a la nit del seu amagatall.

20

27 Cuc de closca, 96

32

36

28 Bonèl·lia, 97 29 Vaqueta suïssa, 104

33

26

37 27

21

23

30

33 Pala de rem, 113

29

18

34 12

24

35

34 Esponja taronja lobulada, 119 35 Esponja, Axinella damicornis,119 36 Alga verda, Halimeda tuna, 125

17 31

16

31 Gorgònia taronja, 113 32 Gorgònia vermella, 113 En parets verticals amb corrent.

28

22

30 Ostra d’ales, 107 S’aferra a les gorgònies.

25

37 Alga vermella, Lithophyllum stictaeforme, 125 19


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 01/04/15 15:42 Página 26

mamífers balena i catxalot

Mamífers Adaptats secundàriament a la vida marina, tenen respiració aèria mitjançant pulmons i tenen les extremitats adaptades al moviment dins l’aigua. La seva fisiologia també està adaptada al busseig. Els cetacis, grup que inclou les balenes i els dofins, passen la totalitat de la seva vida a l’aigua però els pinnípedes com el vell marí reposen i donen llum a terra ferma.

albiraments La millor forma per veure cetacis és embarcar-se i navegar per alta mar, ja que la majoria no s’atansa a la costa.

• Rorqual comú Balaenoptera physalus k És el segon vertebrat viu més gran, després de la balena blava (B. musculus), aquesta darrera de llom jaspiat i raríssima a la Mediterrània. Els exemplars mediterranis més grans mesuren 21 metres de llargada i recorren llargues distàncies. Molts d’ells migren a l’Atlàntic a la tardor i tornen a entrar a la primavera. Quan migren poden fer-ho en grups d’uns pocs exemplars. Arriben a viure 80 anys i les cries mesuren 6 metres de llarg en néixer, entre novembre i gener. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Catxalot Physeter macrocephalus k El depredador més gran del món s’alimenta de grans peixos i calamars gegants. Pot mesurar fins a 20 metres de llargada. Fa apnees de fins a 45 minuts i pot baixar a 1.500 metres de fondària. Forma bandades d’un o uns pocs mascles amb una vintena de femelles adultes i cries i animals immadurs. Els mascles que queden exclosos de les bandades neden sols o en petits grups. És relativament comú a la Mediterrània occidental però rar a la conca oriental. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

26

0

cm

300


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 01/04/15 15:42 Página 27

orca i caps d’olla mamífers

k • Balena amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris

Robusta i de cap petit, té el llom recobert de cicatrius produïdes per d’altres exemplars. Sovint treu el cap fora de l’aigua mentre neda. És una excel·lent apneista; s’alimenta de cefalòpodes i peixos que pesca en fondària. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Cap d’olla gris Grampus griseus k Curiós, s’apropa als vaixells en moviment i els acompanya. Gregari, forma bandades de 5 a 100 exemplars i s’alimenta de cefalòpodes.

• Cap d’olla k

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

Globicephala melas

Forma grups de desenes a centenars d’individus, amb una complexa estructura social. S’alimenten sobretot de calamars però també de peixos bentònics i pelàgics. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Orca Orcinus orca k

Depredador temible de fins a 10 metres de llargada, s’alimenta de tota mena de preses, fins i tot de rorquals i altres grans cetacis. Extraordinàriament intel·ligent, ataca les seves preses en grup i amb estratègies definides. No ataca mai l’home, amb qui es mostra pacífica i confiada, tot i que roba el peix capturat amb qualsevol art de pesca. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

0

cm

300

27


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 36

peixos taurons

• Marraix Lamna nasus k Semblant al salroig i al tauró blanc, és sovint més petit però de cos robust. Se’n diferencia perquè té les dents amb dues punxes laterals petites. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

kj • Bocadolça

Hexanchus griseus

[Peix xovato] Propi de fondària, on és relativament comú, es captura ocasionalment amb xarxes de ròssec i es ven a baix preu. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

els taurons Actualment són rars a la Mediterrània a causa de la sobrepesca; els taurons tenen una mal merescuda fama d’assassins. Depredadors curiosos, només ataquen els humans molt excepcionalment.

k • Tintorera

Prionace glauca

De morro llarg i de color blavós, viu sempre en aigües obertes. S’alimenta de peixos i calamars. Tot i que no constitueix un perill per als bussejadors, pot ser agressiu i perillós per a l’home en els naufragis. Generalment solitari. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Tauró gris tj Carcharhinus plumbeus

D’hàbits costaners, s’aplega en alguns llocs de la costa turca, vora les platges, a finals de primavera. En general, és curiós però no agressiu. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Porc marí Oxynotus centrina jt De silueta inconfusible i mida petita, amb un nedar pausat i tranquil, viu vora el fons, on s’alimenta d’invertebrats. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

36

0

cm

100


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 37

taurons petits peixos

jk • Ca marí

Galeorhinus galeus

De fins a 2 metres de llargada, es caracteritza per la seva petita aleta dorsal posterior i per la forma de l’aleta caudal. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Quissona vera j Squalus acanthias

Les quissones presenten espines a les aletes dorsals. Molt vulnerable a la pesca juntament amb S. blainvillei. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Mussola vera j Mustelus mustelus

Abans abundant, les poblacions han sofert una forta regressió per la sobrepesca. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

tj • Gatvaire Scyliorhinus stellaris És més gros que el gató i amb menys taques però més grosses al dors. Molt afectat per la sobrepesca. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Gató Scyliorhinus canicula tj El més abundant i petit dels taurons litorals. Li pertanyen molts dels ous de tauró que veiem.

ou de gatvaire

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Mussola pintada Mustelus asterias j D’hàbitat i problemàtiques semblants a la mussola, se’n diferencia per les taques blanques al dors. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Moixina Galeus melastomus j Es caracteritza per les grans taques dorsals, els ulls grossos, la mida petita i l’hàbitat profund. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

0

cm

30

37


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 48

peixos xavo, trompeter, moret vermell i altres

• Xavo Capros aper jt [Escanyavelles vermell] Propi d’aigües profundes, on s’agrupa en bancs sobre el fons o a la columna d’aigua, té una boca punxeguda, que s’allarga per capturar les preses. És d’afinitats tropicals. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Trompeter Macroramphosus scolopax jk Inconfusible pel musell llarg i una gran espina a l’aleta dorsal, forma petits bancs en aigües profundes. Quan està a la columna d’aigua agafa un color platejat. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Moret vermell Apogon imberbis t [Reiet] Habitual en les esquerdes i les petites coves no gaire profundes durant el dia, surt de nit. Els mascles coven els ous a la boca, que han de mantenir oberta de tants que n’hi té. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Apogonichthyoides nigripinnis tc Provinent del mar Roig, és present només a la Mediterrània més oriental. D’hàbits nocturns, durant el dia viu amagat a petits forats. Els mascles incuben els ous. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Xerla ratllada t

Parapristipoma octolineatum

Espècie de distribució atlàntica tropical, està present només a les costes meridionals de la Mediterrània occidental. S’agrupa en petits bancs però tot sovint es veuen individus solitaris. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

tc • Peix esquirol

Sargocentron rubrum

Es refugia solitari o en petits grups en zones fosques durant el dia. Espècie provinent del mar Roig, ha colonitzat fins ara la part més oriental de l’est de la Mediterrània, on abunda. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

48

0

cm

6


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 49

castanyoles, forcadella i serrans peixos

tc • Peix destral Pempheris vanicolensis Es refugia en grans grups en cavitats i esquerdes durant el dia. Originari del mar Roig, ha colonitzat el sud-est de la Mediterrània, on abunda. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Castanyoleta Chromis chromis tk [Tuta] Es troba en bancs immensos o solitari. Els mascles defensen ferotgement els ous, situats en forats de les roques. Juvenils de color blau elèctric.

Castanyola Brama brama [Negret, saputa] Espècie gran, que arriba a mesurar 80 cm, present en fondària a la columna d’aigua, on captura gambes i altres decàpodes nedadors.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Forcadella Anthias anthias t Forma bancs immensos en fons coral·lígens. Els mascles tenen la segona i tercera espina dorsal allargades. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Serrà Serranus cabrilla th Depredador molt voraç, a la part septentrional és freqüent a partir de 3 metres però a la part meridional no ho és fins als 20 metres.

Zu cristatus Estrany peix que viu a la columna d’aigua. S’observa molt ocasionalment.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

jt • Serrà de bou Serranus hepatus [Músic] Més petit que els serrans i les vaques serranes, viu principalment en fons sedimentaris profunds, on s’associa a objectes durs com closques, pedres, gorgònies, grans esponges i brossa (ampolles, plàstics). 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

ht • Vaca serrana Serranus scriba

Peix d’aigües superficials, territorial com tots els serrans, cada individu és alhora mascle i femella. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

0

cm

10

49


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 58

peixos verats, bonítols i similars

• Verat Scomber scombrus k Forma grans moles en aigües obertes. S’alimenta de plàncton, –que filtra amb la boca oberta durant la primavera–, i de peixos petits a l’estiu. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Bis k

Scomber japonicus

Difereix del verat per les línies dorsals menys contrastades i el ventre amb taques grises. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

k • Bonítol Sarda sarda És un veloç depredador pelàgic que efectua llargues migracions. Es reuneix en bancs que s’alimenten de sardines, seitons i altres petits peixos pelàgics. És freqüent en aigües costaneres però només s’acosta a la costa en caps i zones escarpades. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Melva Auxis rochei k Es diferencia del bonítol per la menor mida i extensió de les línies fosques dorsals. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

k • Bonítol ratllat Katsuwonus pelamis

Es tracta d’un veloç depredador pelàgic d’aigües càlides, gregari i migrador. Es caracteritza perquè té entre 3 i 5 línies fosques longitudinals en el ventre. Viu vora la superfície i s’aventura poc a les zones properes a la costa. Sorell déntol Pseudocaranx dentex Espècie subtropical costanera, de llavis molsuts, boca retràctil i aleta caudal groga.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

k • Bacoreta Euthynnus alletteratus És una espècie pelàgica tropical molt veloç, amb dibuixos foscos irregulars en el dors i punts foscos sota les aletes pectorals. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

58

0

cm

25


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 59

tonyines i altres peixos

• Tonyina k Thunnus thynnus

És un gros i imponent depredador pelàgic, molt veloç, propi d’aigües obertes, on s’agrega en bancs d’individus nombrosos que realitzen grans migracions. La Mediterrània és una zona de posta preferida per a aquesta espècie, la qual entra i surt per l’estret de Gibraltar, on és capturada ja des d’antic amb les almadraves. Els preus astronòmics que assoleix han portat l’espècie a patir una gran sobrepesca, la qual posa en perill la seva supervivència, tot i que abans era abundant. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

Peix espasa Xiphias gladius [Emperador] D’espasa llarga i aplanada i aleta dorsal curta i rígida, és objecte de pesca intensiva, que n’ha rarificat l’abundància.

k • Tonyina d’ulls

grossos

Thunnus alalunga

[Bacora] D’hàbits i hàbitat semblants a la tonyina, se’n diferencia perquè té les aletes pectorals extraordinàriament llargues i el cos més alt. De carn molt apreciada, prefereix les aigües càlides. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

Marlí blanc Kajikia albida Potent depredador pelàgic més ample i d’espasa més llarga que el marlí mediterrani (Tetrapturus belone), molt escàs.

kh • Espet Sphyraena viridensis Forma bancs de molts individus en zones costaneres, on es concentra el peix, tant en caps com en cales, rarament en zones d’estuari. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Llampuga Coryphaena hippurus k És un veloç depredador pelàgic de distribució tropical. S’agrega sota objectes flotants, característica que utilitzen els pescadors per agafar-les.

Sabre Lepidopus caudatus Llarg depredador argentat de robustes dents que viu a la columna d’aigua, en fondària.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

0

cm

32

59


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 60

peixos juliola, fadrí, raor i tords

tjh • Juliola



Coris julis

[Donzella, guiula] Molt abundant en fons rocosos i alguers, s’enterren a la sorra durant la nit. Els mascles més grans tenen una lliurea diferent.



0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m



• Fadrí Thalassoma pavo t [Envit] D’afinitats subtropicals, està en expansió a la Mediterrània septentrional. Forma grups molt nombrosos durant l’estiu, per reproduir-se.



0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Raor Xyrichtys novacula j Prefereix els fons sorrencs amb algueró dispers. Territorials, cada mascle procura tenir un harem de femelles. Es cabussa a la sorra per amagar-se. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

th • Espatarc



Symphodus tinca

[Petarc] Molts làbrids tenen lliurees diferents per a mascles i femelles. En el cas dels espatarcs els mascles són més acolorits que les femelles i construeixen nius amb algues durant la primavera, on les femelles ponen els ous i ells els protegeixen fins a la seva eclosió. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

Femella d’espatarc, lleugerament més petita i de colors apagats.

th • Saig

Symphodus ocellatus



[Roqueret] D’hàbits semblants als espatarcs, tenen diferents lliurees, però en totes elles hi ha un ocel més o menys evident a la part posterior de l’opercle. A l’octubre pot haver-hi grans estols de juvenils. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m



60

0

cm

8


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 61

tords peixos

• Gripau roquer Ctenolabrus rupestris t Sense diferència de lliurea entre mascles i femelles, és petit i solitari, i s’observa sovint en llocs foscos. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Tamborer jth Symphodus cinereus

Poc acolorit i discret comparat amb altres làbrids, habita llocs on es barreja la sorra, l’alguer i la roca. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Tord flassader th Symphodus doderleini

Sense diferència de lliurea entre mascles i femelles, té una banda blanca lateral molt característica. Solitari. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

th • Tord porcellana

Symphodus mediterraneus

Més robust que altres espècies afins, es desplaça sovint en parelles per fons rocosos i d’alguer. Mascles amb nombroses línies i taques blaves al dors i al cap. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m



• Tord de cua negra th Symphodus melanocercus

De lliurea diferent entre mascle i femella, sovint l’observem netejant altres peixos.



Tord de cua negra netejant un espatarc

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Tord becut ht Symphodus rostratus

Ben caracteritzat pel seu llarg musell, s’amaga lentament però de manera efectiva. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Planxeta t Symphodus roissali

[Petarquet] Amb diferents lliurees, viu sempre en zones molts superficials, preferentment de roca. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

0

cm

6

61


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 62

peixos tords, peix lloro i peixos conill 

• Pastanaga Labrus mixtus t Mascles amb moltes línies blaves i femelles més discretes, amb taques blanques i negres al dors, és una espècie molt associada als fons coral·lígens.



0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

th • Tord negre Labrus merula [Massot] De color que varia entre el verd, el marró clar i el blau fosc (mascles), és robust. És un bon indicador de la intensitat de pesca, ja que és molt vulnerable. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Grívia th

Labrus viridis

Depredador de color variable entre el verd i el taronja, sempre pigallat, prefereix els alguers, on s’amaga entre les fulles per atacar les preses. Esdevé escàs en indrets on es pesca. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

th • Peix lloro Sparisoma cretense



De distribució meridional, mascles i femelles tenen lliurees diferents, i la de la femella és més lluent. És l’únic representant mediterrani d’un grup de peixos molt abundant i de gran importància en el tròpic.



0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Peix conill tacat Siganus luridus thc Invasor del mar Roig, menja tant algues grans com petites i té un impacte considerable en els indrets on viu. Expandirà la seva àrea de distribució afavorit pel canvi climàtic. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Peix conill llis Siganus rivulatus thc Invasor molt especialitzat a brostejar les petites algues, amb la qual cosa desproveeix els fons de tota coberta vegetal. Neda en bancs i és semblant a les salpes, amb les quals es confon. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

62

0

cm

14


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 63

surer, bot, peix globus i rèmora peixos

• Surer t

Balistes capriscus

[Peix ballesta] Té la boca petita però robusta, amb dents molt fortes. Fa nius a la sorra. Espècie curiosa i agressiva, sobretot quan protegeix els ous. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

thc • Stephanolepis diapros Espècie provinent del mar Roig, pertany a una família de peixos essencialment tropicals. Apareix en zones superficials, a la conca oriental. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Bot k Mola mola

De mida imponent, és un peix que viu a la columna d’aigua encara que també podem observar-lo vora el fons, on va sovint per ser “netejat” (desparasitat) per petits peixos bentònics. El seu comportament enfront els escafandristes és fugisser però de vegades es deixa que s’hi acostin. Els dies de mar encalmat reposa a la superfície del mar, i llavors és fàcil de veure i capturar. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Peix globus Lagocephalus sceleratus thc Invasor provinent del mar Roig, juntament amb d’altres espècies de la mateixa família, amb les quals es confon. Depredador potent, amb una mossegada poderosa. La seva carn és molt tòxica. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Rèmora k Remora remora

Amb una ventosa cefàlica amb què es fixa a grans vertebrats marins, com taurons, mantes i tortugues. Hi ha d’altres espècies semblants.

Rèmora fixada en un tauró

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

0

cm

40

63


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 68

peixos cabots i similars

tj • Gobi lleopard

Thorogobius ephippiatus

Ben caracteritzat per les taques fosques sobre un cos lleument grisós, viu en coves i forats del coral·ligen. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Gobi escatós tj

Thorogobius macrolepis

Amb taques entre brunes i groguenques sobre el cos i el cap, viu en aigües profundes, sobretot en el límit entre grapissar i coral·ligen. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Odondebuenia balearica tj

Lesueurigobius friesii Habita els fons molt profunds de fang i grapissar, amb altres espècies semblants. Es caracteritza perquè té punts groguencs sobre el cos i les aletes.

Petit gobi de color vermellós, amb bandes blavoses verticals al cos. Desapercebut, viu en el grapissar. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Rabosa groga t

Tripterygion delaisi

Els mascles reproductors són d’un bonic color groc amb el cap negre, però les femelles es diferencien de les d’altres espècies semblants per la taca negra a la base de l’aleta caudal.



Pomatoschistus microps Sobretot en aigües properes a estuaris i badies i en llacunes costaneres. Pertany a un gènere de petits gòbids molt nombrosos en fons de sorra i fang, difícils de diferenciar.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m



t • Rabosa morruda

Tripterygion tripteronotum

Mascles reproductors vermells amb cap negre. Les femelles no tenen cap taca negra a la base de l’aleta caudal. A poca fondària.



0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Rabosa petita Tripterygion melanurum t Petit, amb cos vermell i cap amb taques fosques. Cal no confondre’l amb la dormilega negra, amb qui comparteix hàbitat. 

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Bavosa falsa Clinitrachus argentatus t Es troba entre les algues superficials, on és difícil de veure, tot i no ser rara. Segura del seu camuflatge, es pot agafar amb les mans. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

68

0

cm

3


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 69

plans peixos

• Peluda vera Arnoglossus laterna j És una de les diverses peludes que viuen a la Mediterrània. Totes elles tenen una gran capacitat mimètica i és difícil distingir-les del fons. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Bruixa de quatre taques j Lepidorhombus boscii

[Capellà pla] Peix pla de mida mitjana i boca gran que es captura amb xarxes de ròssec. La bruixeta (L. whiffiagonis) és semblant però sense taques a les aletes dorsals i anal. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Palaia Citharus linguatula j [Rèmola] De boca i esquames grans, es reconeix pels punts negres a la base de les aletes dorsal i anal. És capturada freqüentment amb xarxes de ròssec. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Tacó Bothus podas j [Pedaç] El peix pla més vist en immersió, s’enterra a la sorra però s’amaga un metre per darrere d’on s’ha cabussat.

Turbot Scophthalmus maximus [Rom, rèmol empetxinat, rèvola] Semblant al rèmol però amb l’aleta dorsal contínua i tot ell més ample. Comú a les peixateries, provinent d’aqüicultura.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

j • Rèmol

Scophthalmus rhombus

Peix pla gran, molt ample, amb les primeres espines de l’aleta dorsal lliures, que fan com una barba. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Llenguado Solea solea jo A la Mediterrània hi ha diverses espècies de llenguados difícils de diferenciar. Tots ells són presents en fons de sorra fina i fang, a una certa fondària, però també en les aigües somes de llacunes, estuaris i ports. El llenguado comú, aquí representat, és el més apreciat. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

0

cm

12

69


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 88

crustacis gambes, llagostins i escamarlans

j • Gambot Aristaeopsis edwardsiana

De mida molt gran i intens color vermell, els segments articulats que recobreixen l’abdomen tenen espines. En zones d’influència atlàntica.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Gamba vermella j

Aristeus antennatus

[Gamba rosada] Gastronòmicament molt apreciada, viu en els fons més profunds i es pesca sobretot en canyons submarins, on fresa. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Gamba roja j

bons comestibles Gambes, llagostins, escamarlans i llagostes, en sentit ampli, són la quinta essència de la gastronomia mediterrània. De gust intens i agradable al paladar, assoleixen preus molt elevats de venda.

Aristaeomorpha foliacea

[Xoriço] De color vermell viu, el cap té una prolongació anterior (rostre) amb moltes dents. Poblacions en regressió. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Llagostí Melicertus kerathurus jo A diferència de les gambes, habita zones poc profundes, també llacunes. S’enterra a la sorra durant el dia i és actiu durant la nit. Pot cultivar-se en granges. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Gamba blanca Parapenaeus longirostris j [Gamba llagostinera] De color clar i abdomen gruixut, semblant al del llagostí, viu en fons fangosos profunds, amb altres gambes. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Gambussí Pasiphaea sivado j Cos translúcid amb tons vermellosos a la part superior i inferior. Presa de maires i lluços. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Escamarlà j

Nephrops norvegicus

Inconfusible, durant el dia viu en galeries que excava a la sorra, d’on surt a l’alba i al capvespre per cercar aliment. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

88

0

cm

5


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 89

llamàntol, cigales i llagostes crustacis

• Llamàntol Homarus gammarus jt [Llobregant] Tot ell molt característic, assoleix els 6 kg de pes. Viu en fons de fang i roques, sobretot en el límit entre aquests dos. A les peixateries trobem sobretot el llamàntol americà (H. americanus). 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

th • Cigala petita Scyllarus arctus

[Llagosta lluïsa] S’amaga durant el dia en coves, sota pedres i en els rizomes d’alga, però es mostra activa a la nit. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Cigala gran Scyllarides latus t [Esclop] S’agrega durant la primavera als sostres de les coves situades a poca fondària per reproduir-se. Durant la resta de l’any probablement viu a més fondària. És activa només de nit. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

t • Llagosta

salamenya Palinurus mauritanicus

Semblant a la llagosta comuna, té un color més clar, la closca té dos línies d’espines laterals conspícues, el primer parell de potes són semblants a la resta, i viu a més fondària. A les peixateries hi ha també la llagosta verda africana (Panulirus regius), amb tons verdosos i morats. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

t • Llagosta

Palinurus elephas

Molt perseguida, les seves poblacions han minvat molt a causa de la sobrepesca. La llarga durada de la fase larvària –fins a cinc mesos, que passa en el plàncton– provoca que els nous individus incorporats a les poblacions puguin provenir de llocs molt diferents. Es pesca principalment amb xarxes llagosteres i nanses. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

0

cm

15

89


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 01/04/15 15:42 Página 92

crustacis crancs

• Cranc reial Calappa granulata j [Pessic, plegamans, conyet] Pinces extraordinàriament amples, amb les quals es protegeix. Viu en fons de grapissar, on és capturat per les xarxes. Molt apreciat per fer brou i posar a l’arròs. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

t • Cranc felput

Dromia personata

[Cranc cigaler] Amb el cos totalment pelut, es recobreix d’esponges, rarament tunicats, que recull amb les potes posteriors. Camina lentament i es pot observar sobretot en coves submergides. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Cranc pelut Eriphia verrucosa it

Cranc de les nacres Nepinnotheres pinnotheres Viu dintre les nacres, rarament en tunicats, de qui és comensal. S’aventura a l’exterior però es refugia ràpidament en detectar perill.

És exclusiu de molt poca fondària, a la zona de rompent, on es refugia a les esquerdes. Aquest cranc era apreciat per fer brou i posar a l’arròs. Es belluga ràpidament. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Cranc rodó Ilia nucleus jh [Cranc cap de mort] Viu en fons de sediment i alga, on s’enterra parcialment per caçar. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Cranc vellutat t

Pilumnus hirtellus

Sembla un cranc pelut en miniatura. Abundantíssim a poca i mitjana fondària, passa desapercebut per la seva mida petita. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

ht • Cranc de porcel·lana pelós

Porcellana platycheles

Ben característic per la seva pilositat, viu sempre a poca fondària, sota pedres, forats o en rizomes d’alga. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

92

0

cm

4


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 01/04/15 15:42 Página 93

crancs crustacis

• Cranc verd Carcinus aestuarii jho [Cranc d’herba] Viu sobretot en zones d’estuari, entre l’algueró i sobre el fang. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

j • Cranc volador

Liocarcinus depurator

Carronyaire de fons fangosos i sorrencs, és pescat amb xarxes de ròssec. S’utilitza per fer brou.

Cranc pla Percnon gibbesi En expansió a la Mediterrània provinent de l’Atlàntic, es refugia en esquerdes de les roques, a poca fondària.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Cranquet d’arrosec j Macropipus tuberculatus

[Cranc de sopa] Cap amb dues prolongacions laterals punxegudes. S’utilitza per fer brou. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Cranc de roca i

Pachygrapsus marmoratus Cranquet d’arena Portumnus latipes Propi de platges sorrenques, moltes poblacions s’han extingit a causa d’activitats humanes.

[Cranc sabater] És el cranc més abundant sobre les roques just per sobre d’allà on trenquen les ones. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

• Nècora

Necora puber

jt

Molt apreciada com a marisc, moltes nècores de les peixateries provenen de l’Atlàntic. A la Mediterrània són més aviat escasses i viuen sobretot en fons rocosos poc profunds, amb sedimentació abundant. 0 1 2 5 10 25 50 100 1000 m

t • Bou

Cancer pagurus

Gran i carnós, viu en fons rocosos i sedimentaris, i és d’hàbits nocturns. Molt rar a la Mediterrània, tots els bous de les peixateries provenen de l’Atlàntic europeu, on és molt abundant. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

0

cm

4

93


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 108

mol·luscs escopinyes, cloïsses i similars

j • Escopinya verrucosa

j • Escopinya punxenca

Acanthocardia tuberculata

Acanthocardia aculeata

Valves amb costelles radials, gruixudes, dures, sense espines.

Valves amb costelles radials fortament espinoses.

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

• Lluenta j

• Escopinya gran j

Callista chione

Acanthocardia echinata

[Petxinot de sang] Closca molt lluenta, marronosa i bandejada.

Valves amb costelles radials i espines esquamoses àmplies.

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

o • Escopinya de gallet

j • Rossellona

Cerastoderma glaucum

Chamelea gallina

Closca amb costelles radials estriades concèntricament.

Valves estriades concèntricament.

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

jo • Cloïssa groguenca

t • Rocellaria dubia Forats excavats per Rocellaria dubia a la roca que ens indiquen la seva presència.

Polititapes aureus

Viu dins la roca. Visibles només els dos orificis per on intercanvia l’aigua.

Valves amb fins relleus concèntrics, de color molt variable.

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

• Cloïssa japonesa Venerupis philippinarum oc Invasora, es distingeix de la cloïssa gran per un major relleu a la closca i per tenir els sifons llargament fusionats. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

• Cloïssa gran o

j • Cor de bou

Venerupis decussata

Closca amb fins relleus radials i concèntrics. Sifons llargament separats.

Glossus humanus

Closca amb forma de cor si es veu lateralment.

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

j • Escopinya gravada

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

j • Venus casina

Venus verrucosa

Closca grossa, robusta, amb àmplies costelles concèntriques.

Menys robusta que l’escopinya gravada. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

108

0

cm

4


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 109

tellerines, navalles i altres mol·luscs

j • Tellerina

o • Cloïssa plana

És l’espècie de tellerina més comuna. Viu en platges de sorra fina, vora el rompent.

Petxina blanca o lleugerament grisosa, gran, viu enterrada al fang en zones d’estuari.

Donax trunculus

Scrobicularia plana

0 1 2 5 10 25 50 100 m

0 1 2 5 10 25 50 100 m

• Caravella j

Spisula subtruncata Petita petxina que forma abundants poblacions en front de les platges, sobre sediments fins. Passa desapercebuda.

Solecurtus strigilatus

En fons de sorra fina i fang, davant de platges, mai abundant però comuna. 0 1 2 5 10 25 50 100 m

• Ou Mactra stultorum jo Petxina gran, blanca o amb bandes concèntriques i radials brunes, viu principalment en sorres fines poc profundes. 0 1 2 5 10 25 50 100 m

• Fòlada Pholas dactylus j Té closques blanquinoses i allargades recorregudes per costelles. Forma galeries en fons de fang compacte. 0 1 2 5 10 25 50 100 m

jo • Navalla recta

j • Navalló

Petxina allargada i rectilínia ornamentada a l’exterior per bandes clares i fosques. Present als mercats.

Pot fer grans poblacions a les platges de sorra fina, sobretot si són una mica fangoses.

0 1 2 5 10 25 50 100 m

0 1 2 5 10 25 50 100 m

Lutraria lutraria

Ensis minor

• Canyut jo Solen marginatus

[Mànec] Petxina allargada i rectilínia, força ampla. Fa forats verticals al sediment, on viu. 0 1 2 5 10 25 50 100 m

• Navalla Ensis ensis j

Corc marí Teredo navalis [Broma] Amb aspecte de cuc, en un extrem té dos petites valves. Forada tota mena de fusta i destrueix qualsevol construcció humana feta amb aquest material. És rar.

Es caracteritza per la seva forma corbada. Moltes de les navalles i canyuts que comprem a marisqueries i peixateries provenen de l’Atlàntic, on són més abundants. 0 1 2 5 10 25 50 100 m

0

cm

3

109


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 114

cnidaris actínies

• Ortiga verda Actinia cari t Animal de color verdós amb línies concèntriques fosques i tentacles curts i abundants que es retreuen totalment. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

ti • Tomàquet de mar Actinia equina Anemone de tub Cerianthus membranaceus Tubs contràctils molt llargs, ancorats al sediment, amb la part superior culminada per més de 100 tentacles de coloració diversa. No defuig les aigües portuàries.

De color vermell intens, els nombrosos tentacles es retreuen completament. Viu sempre vora el nivell del mar, en zones tan exposades com protegides. Urticant. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Aiptasia mutabilis t De mida bastant gran i tentacles grisosos, aparentment fràgils i jaspiats. Habitualment es refugia en petites esquerdes de les roques. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

t • Ortigues Anemonia viridis [Ortiguetes, fideus] Molt abundants en determinats indrets poc exposats a les onades. Molt urticant, és, però, una espècie comestible molt apreciada en determinades àrees, on es menja fregida.

Alicia mirabilis Quan està contreta forma masses papil·loses còniques de color violaci. Quan s’estén, el tub de fins a 40 cm es mostra irregularment papil·lós, grisós, i la part apical porta llargs tentacles recargolats.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

jt • Anemone del bernat ermità

Calliactis parasitica

Pròpia, encara que no exclusiva, de les closques mortes de mol·luscs ocupades per bernats ermitans. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

j • Anemone de sorra Condylactis aurantiaca Gran anemone de fons sedimentaris poc profunds de tentacles grisosos i puntes violàcies. Refugi preferit de diverses espècies de crancs i gambetes. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

• Anemone gruixuda Cribrinopsis crassa t Habitualment sobre substrat rocós, té una coloració semblant a l’anemone de sorra però els tentacles són més curts i gruixuts. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

114

0

cm

10


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:27 Página 115

madrèpores i similars cnidaris

• Corall estrellat Astroides calycularis t Grosses colònies molt calcificades de color groc intens, present sobretot a la part meridional de la Mediterrània occidental, sobretot vora la superfície, en llocs exposats. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Corall solitari groc t Leptopsammia pruvoti

Corall solitari calcificat de color groc intens, és especialment abundant en el coral·ligen i a l’entrada de les coves, sempre en situacions de baixa lluminositat. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Madrèpora solitària Balanophyllia europaea

Phyllangia americana mouchezii Forma colònies calcificades d’uns pocs pòlips força grans, amb tentacles molt vistents, transparents, jaspiats, pigallats de blanc i parts apicals de color blanc intens.

t

Calcificat, de color marronós proporcionat per microalgues simbionts. En zones ben il·luminades. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Balanophyllia regia t Corall solitari calcificat de color ataronjat i mida relativament petita, present entre les algues. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Caryophyllia inornata t Solitària o en grups, calcificada, de color blanc o rosat, amb tentacles transparents pigallats de blanc, sobretot a l’àpex.

Polycyathus muellerae Colònies calcificades planes de nombrosos pòlips ben individualitzats, de color variable. En sostres i repises, a poca fondària.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

t • Madrèpora mediterrània

Cladocora caespitosa

Colònies calcificades hemiesfèriques de molts pòlips, de color marronós, provocat per les microalgues simbionts. En algunes zones pot constituir aglomeracions considerables. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

0

cm

2

Corynactis viridis Sense esquelet dur, colonial o individual, de distribució molt irregular. Coloració molt variable, amb les parts apicals dels tentacles en forma de bola. No defuig les instal·lacions portuàries.

115


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:27 Página 122

fanerògames i líquens

Fanerògames: plantes amb flor Els ancestres de les fanerògames marines han evolucionat a terra ferma i per això es reprodueixen mitjançant flors que es converteixen en fruits. Aquesta és la principal característica que les diferencia de la resta d’organismes fotosintètics marins. Reben el nom d’alga pels pescadors i poden formar alguers extensos sobre fons sedimentaris i també alguna espècie sobre roques.

• Alga Posidonia oceanica htj [Altina] Exclusiva de la Mediterrània. La planta es compon de feixos de fulles de fins a 1 metre de llarg, uns rizomes entortolligats que formen la mata –la qual creix en alçada al llarg del temps (segles)– i unes arrels gruixudes poc desenvolupades. Les flors apareixen a la tardor i els fruits (maig) suren i es coneixen amb el nom d’olives de mar.

Líquens

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

ho • Zostera noltii

Fulles molt primes, de fins a 1,5 mm d’amplada; sobretot en badies i estuaris.

Verrucaria amphibia Forma recobriments negres persistents, més o menys extensos, en zones allunyades de l’aigua, sobretot en orientació nord.

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

hjc • Halophila stipulacea Espècie invasora provinent del mar Roig. Conca oriental. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

hjo • Algueró

ho • Alga de mar Zostera marina

Cymodocea nodosa

Present bàsicament en llacunes i Es caracteritza pels rizomes badies litorals, els rizomes són rosats amb cicatrius llisos i no formen mata. Flors anulars i pels àpexs de les disposades dins d’una bràctea fulles finament dentats. amb forma de fulla. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

122

0

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

cm

10


1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:27 Página 123

verdes algues

Algues verdes, brunes i roges Les algues no existeixen des d’un punt de vista evolutiu ja que no tenen cap ancestre comú. Els organismes que desglossem a continuació comparteixen tres característiques comunes: les cèl·lules tenen un nucli diferenciat, utilitzen la llum per créixer (i, per tant, tenen clorofil·la) i mai produeixen flors ni fruits. Dominen en molts dels paisatges submarins i litorals que hi ha en les zones ben il·luminades i, per tant, són omnipresents en molts dels ambients marins més assequibles per l’home.

verdes

brunes

roges

• Cladophora pellucida t Caracteritzada per una cèl·lula basal molt llarga. Sobretot en llocs exposats poc il·luminats. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

• Cladophora prolifera t De color verd fosc, la cèl·lula basal està recoberta per rizoides originats en les cèl·lules situades a sobre seu. Prefereix llocs calms. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

• Cladophora vagabunda toi

Ulva compressa Làmines verdes allargades amb forma de sac. Hi ha d’altres espècies semblants, sobretot en llocs rics en nutrients.

Masses filamentoses llargues i ramificades que trobem en basses i en badies i llacunes litorals. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

• Chaetomorpha aerea t Filaments no ramificats, amb aspecte d’un cabell més o menys rígid, viu fixada a les roques litorals, sobretot en llocs poc exposats. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

Ulva fasciata Làmines verdes lobulades, planes, irregulars, submergides, rarament fora de l’aigua, sobretot en llocs rics en nutrients.

• Chaetomorpha linum o Filaments no ramificats, entortolligats, no fixats al substrat, propis de badies i llacunes litorals. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

i • Chaetomorpha mediterranea Filaments fins no ramificats, molt entortolligats, sobre roques litorals. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

0

cm

5

Enciam de mar Ulva rigida Làmines verdes lobulades, planes, irregulars, amb base gruixuda, propi de llocs rics en nutrients. Hi ha altres espècies semblants.

123

Fauna i flora de la mar Mediterrània  

Aquesta guia de butxaca ens acompanyarà a les nostres estades arran de mar. Ens serà útil per reconèixer les espècies que veurem en les imme...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you