La pràctica de l’amor Teresa de Lauretis
Sexualitat lèsbica i desig pervers (1994) (Traducció de l’anglès per Roser Ros Riu)
La metàfora lèsbica La tempesta de crítiques i ressenyes i el furor per consensuar que ha acompanyat la noció “contínuum lèsbic”1 d’Adrienne Rich2 d’ençà que aparegué a Heterosexualitat Obligatòria i Existència Lèsbica (1980, escrita el 1978) ens ofereix una panoràmica de la varietat de propostes i posicions que les feministes de diversos colors i identitats sexuals tenen a l’hora de ressignificar (a través de trops o figures retòriques com la metàfora, l’al·legoria, la ironia, etc.) la identitat de la dona, al mateix temps que ens mostra com de profundes les citades propostes i apostes es planten (arrelen) en una fantasia sobre el lesbianisme. La rebuda que de l’assaig de Rich tingué és un clar exemple sobre les seduccions del lesbianisme i sobre la seva metaforització en el pensament i escrits feministes3. Personalment, no m’allargaré en el “debat sobre el concepte del contínuum lèsbic” excepte per esmentar que la interpretació més comuna i estesa de l’assaig (que les dones lesbianes i heterosexuals tenen molt més en comú i difereixen merament en allò que és pres per conformar la seva contingència, això és, les seves “preferències” sexuals “opcionals”) és també la més simplista i avantatjosa per a aquells els interessos dels quals descansen (degut a varis motius o propòsits) en desdibuixar la distinció que jo vull esclarir. Certament, el text es presta a diferents interpretacions i permet la traducció i equiparació de terme lesbiana al de 1
La noció de un “contínuum o continu lèsbic” es refereix a l’ampli espectre de relacions íntimes entre dones, incloent-hi, des de l’experiència del desig per la sexualitat genital, les relacions mare-filla i les amistats entre dones als lligams de solidaritat política. El terme “continu lèsbic” fou introduït per Adrienne Rich en el seu assaig sobre la heterosexualitat obligatòria, que connecta els vincles presents en la vida de cada dona i el curs de la història, amb la resistència vers la heterosexualitat. (Nota de la tradcutora. Font: http://connection.ebscohost.com/c/articles/22449985/lesbian-continuum ) 2 Adrienne Cecile Rich (1929-2012) fou una poetessa, assagista, feminista radical, intel·lectual, crítica i activista lesbiana estatunidenca. És considerada una de les poetes més llegides i importants de la segona meitat del segle XX i rellevant per a dur la opressió de les dones i de les lesbianes a la primera línia del discurs poètic. Heterosexualitat obligatòria i existència lèsbica fou un dels seus assajos més influents i un dels primers en estructurar un discurs sobre l’existència lèsbica. Concretament, l’assaig gira entorn de la pregunta que ella mateixa es formula sobre com i perquè el fet de que les dones escullin altres dones com a companyes apassionades, companyes de vida, de feina, amants, comunitat, ha estat polvoritzat, invalidat i forçat a romandre a l’amagatall. (Nota de la traductora. Font: Wikipedia). 3 Urgint les critiques feministes “a examinar l’estatus de metàfora en el nostre propi discurs” . Merly Altaman veu que el lesbianisme és usat “com a un substitut per part de erts tipus de subversions purament formals i purament textuals”. Fa uns anys, ella observa que “les metàfores de la maternitat, de les cures maternals i de criança havien adquirit una centralitat pertorbadora en les discussions de la creativitat femenina i la ‘cultura de les dones’...Més recentment, no obstant, ha vingut a semblar com si les també fossin arreu, particularment en els textos crítics sobre la pràctica literària moderna escrita per dones i homes que no són lesbianes sobre dones que potser ho han estat o potser no” (501).
1