MAIG definitiu:MARÇ 31/05/2010 12:47 a.m. Página 13
Mirades Enrere
Arrebato: genialitat i experimentació
Espanya, 1979 Direcció i guió: Iván Zulueta Producció: Nicolás Astiarraga i Augusto Martínez Torres Música: Negativo i Iván Zulueta Fotografia: Ángel Luis Fernández Muntatge: José Luis Peláez So directe: Miguel Polo Intèrprets: Eusebio Poncela, Cecilia Roth, Will More, Marta Fernández Muro
Iván Zulueta i Arrebato BEGONYA GUTIERREZ. Des que es va estrenar Arrebato en el desaparegut Cine Azul de Madrid han passat quasi 30 anys. En aquell moment, tant els crítics com el públic desconeixien el fet que aquesta es convertiria en una de les pel·lícules de culte fonamentals del cinema espanyol. Arrebato no va gaudir en principi de l’enorme transcendència que actualment posseeix. Encara que es va mantenir un any en cartell en la famosa sessió de matinada dels caps de setmana en els cinemes Alphaville (Madrid), la pel·lícula no va obtenir el reconeixement que indubtablement es mereix. No estem simplement davant d’una pel·lícula experimental dels 70 o 80, sinó que ens trobem davant “l’experiment” mateix. En cada
4 l un i, 3 s a pta mân i s i 2 zi le .
escena Ivan Zulueta fa ús de temes irrenunciables del cinema experimental, però no des d’una òptica documental o intel·lectualitzada sinó des del punt de vista d’una narració, una història on dos amics realitzen un “viatge”. En aquest viatge convergeixen característiques típiques de les home movies, reciclatge, refilmació i un esperit analític respecte del dispositiu de captació d’imatges. Aquest últim ens ofereix la clau del “vampirisme” que envaeix la relació absorbent que tenen els personatges entre ells i amb la droga, i estableix a més, el punt de vista de la història. Ara, hem de lamentar la desaparició d’un dels cineastes més genials i innovadors del nostre temps: Ivan Zulueta.
Romania, 2007. Direcció : Cristian MungiuGuió:Cristian Mungiu Producció: Mobra Films Productions / Postproduction Abis Studio / Saga Films Fotografia: Oleg Mutu Intèrprets: Anamaria Marinca, Vlad Ivanov, Laura Vasiliu, Alexandru Potoceanu
FERRAN ANDRÉS. Aspra i crua, 4 luni, 3 saptamâni si 2 zile (“Cuatro meses, tres semanas y dos días”) (2007), escrita i dirigida per Cristian Mungiu, és un relat testimonial sobre l'era comunista (Ceaucescu) a Romania. Otilia (brillant Anamaria Marinca) és una universitària que comparteix habitació amb Gabita (Laura Vasiliu) en una residència d'estudiants estatal i que ajuda a aquesta en el difícil i perillós camí per a lliurar-se d'un embaràs no desitjat. L'espectador d'aquesta pel·lícula es queda clavat a la butaca amb cara de
circumstàncies i amb certa sensació d'haver aguaitat per l'espiera d'una habitació privada quan rep la mirada desafiadora d’Otilia en l'última escena. El mateix Kafka ja li digué a Januch en el seu llibre de converses que “el cinema va massa de pressa”. Per això les pel·lícules com aquesta obliguen a una atenció sostinguda i expulsen l'espectador actual que ha fet de la dispersió i l’accelerament la norma perceptiva de l'espectacle cinematogràfic.
13