Anuari INEFC 2022 (català)

inefc.gencat.cat @inefcat @inefcatalunya

MISSATGE DELS RECTORS

ÍNDEX L’INEFC: MÉS QUE UNA INSTITUCIÓ

L’ENTREVISTA 3 QUÈ ESTUDIARÉ?

INEFC PIRINEUS 4 ITINERARI 6 GRAUS 8 ESTUDIS DE DOBLE GRAU 10 PROGRAMES DE MOBILITAT 11 PRÀCTICUM 12 AMPLIA LA TEVA FORMACIÓ 14 I ARA QUÈ?

SORTIDES PROFESSIONALS I MÀSTERS 16 ESPECIALITZA’T MÀSTERS

SORTIDES PROFESSIONALS: EDUCACIÓ 17 GESTIÓ 18 SALUT 19 RENDIMENT 20 MEDI NATURAL 21 ESPORT ADAPTAT 22 RECERCA 24 GENT DE L’INEFC

NOU

Una història d’èxit

En marxa INEFC Pirineus

La trajectòria de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i el centre adscrit INEFC és una història d’èxit en, almenys, tres sentits.

El rol dels professionals de l’activitat física en la salut i el benestar de la població és creixent i indiscutit, i està cridat encara a guanyar un protagonisme més gran en el futur. A l’INEFC Lleida el professorat, les instal· lacions i l’organització dels estudis i la recerca, amb el suport i l’aval de la Universitat de Lleida, són garanties sòlides per als joves que tinguin aquesta vocació.

Primer, perquè ens ha permès posar en relleu un àmbit formatiu i del coneixement tan rellevant per millorar el benestar de les nostres societats com és l’activitat física i l’esport. Un camp que esdevé cabdal per afavorir la construcció de societats amb formes de vida que afavoreixin la prevenció com a pilar bàsic d’una vida saludable en un entorn sostenible. En segon lloc, perquè combina la qualitat i excel·lència de l’INEFC dins de l’àmbit de l’educació física amb el prestigi i el reconeixement de la Universitat de Barcelona en el panorama acadèmic internacional. Finalment, perquè prova que com més col·laboració hi hagi en el si del sistema universitari català, més potencial tenim en termes de formació i trencament de les fronteres del coneixement.

Per aquests motius, i molts més, us convidem a compartir amb totes i tots nosaltres aquesta aventura universitària!

Amb el campus de Lleida consolidat, aquest curs acadèmic celebrem la posada en marxa de l’INEFC Pirineus, una extensió del de Lleida focalitzat, específicament, en la formació dels esports en el medi natural de muntanya. Amb una visió pluridisciplinària que inclou la gestió, l’emprenedoria, la salut, el rendiment i l’educació, i incidint en l’experiència pràctica en els esports de muntanya, la seva arrencada aquest curs 21/22 augura un èxit creixent per als futurs titulats i un benefici per al territori de l’Alt Pirineu i l’esport de muntanya català, que ja compta amb noms de referència mundial.

EMPRENEDORIA 28 HISTÒRIES D’ÈXIT 30 LA CONTRA

ENTREVISTA A RAFEL POL 32

© Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència INEF de Catalunya Av. de l’Estadi, 12-22 08038 Barcelona 1a edició: març 2022 ISSN: 2462-5191 Dipòsit legal: B-14947-2005 Tiratge: 4.000 exemplars Producció: Blue Globe Media SL Impressió: Color Business SL

2

Joan Guàrdia Olmos Rector de la Universitat de Barcelona

Jaume Puy i Llorens Rector de la Universitat de Lleida

L’INEFC: MÉS QUE UNA INSTITUCIÓ L’ENTREVISTA

GENCAT

Anna Caula a l’acte de benvinguda a l’alumnat de primer curs 21-22 al nou INEFC Pirineus.

Parc del Segre.

ANNA CAULA I PARETAS SECRETÀRIA GENERAL DE L’ESPORT I DE L’ACTIVITAT FÍSICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“Volem que aquesta sigui la legislatura de l’esport femení” Secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya des del 8 de juny de 2021, Caula és la segona dona que ocupa aquest càrrec.

La seva vida professional ha girat al voltant del bàsquet, activitat que ha compaginat amb l’activitat política com a diputada al Parlament de Catalunya.

En el bàsquet, Anna Caula ha estat entrenadora de la selecció estatal U20, amb la qual va obtenir tres ors i dues plates en cinc Europeus, i de la selecció catalana mini femenina amb la Federació Catalana. Com a entrenadora de l’Uni Girona (2008-2014), va fer pujar l’equip a la Lliga Femenina. És directora d’activitats de lleure infantil i juvenil i té estudis en Psicologia. En l’àmbit polític, ha estat diputada del Parlament des del 2015. Arran de les últimes eleccions va ser escollida vicepresidenta primera de la mesa, càrrec que va deixar per accedir al càrrec que ocupa actualment.

Quins són els principals reptes de la legislatura? Ens hem proposat doblar el pressupost destinat a l’esport al llarg de la legislatura, amb l’objectiu principal de convertir l’esport en una eina cabdal de transformació i millora social a Catalunya.

Volem que aquesta sigui la legislatura de l’esport femení, per potenciar-lo i acabar amb les desigualtats, i que sigui més conegut. També apostem per reforçar la xarxa d’instal·lacions esportives i incorporar-hi espais singulars, així com per

acostar la pràctica de l’esport i l’activitat física a la ciutadania perquè l’inclogui en qualsevol etapa de la seva vida i millori, així, la seva qualitat de vida.

Què és l’INEFC per a la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física?

L’INEFC és un dels tres pilars de la Secretaria General de l’Esport, al costat del CAR de Sant Cugat i del Consell Català de l’Esport. Exerceix un rol clau en el món universitari i esportiu del país, ja que forma els millors professionals de l’activitat física i l’esport, de manera que treballarem per reforçar tota aquesta formació de qualitat al servei de l’esport del país.

Quin és el paper de l’INEFC en el futur de l’esport a Catalunya? L’INEFC forma els professionals que enriqueixen l’esport, afavoreix la creació de llocs de treball i la generalització d’estils de vida saludables. És i serà, per tant, un actiu cabdal per exportar tot aquest univers fora de les nostres fronteres i situar el país a primera línia internacional en el camp de la formació i la recerca.

Què suposa l’INEFC Pirineus per a Catalunya? És un projecte que representarà un abans i un després per al territori pirinenc, el qual revitalitzarà i enriquirà. Neix amb una mirada territorial, transformadora i femenina per primera vegada en la història de l’INEFC, amb un 50% d’alumnat femení. Això suposa un salt endavant important, tenint en compte que la mitjana abans d’aquesta promoció era d’un 20%. Ens queden passos per feminitzar l’esport, però alguna cosa està canviant i ve per quedar-se. D’altra banda, els esports de natura són també ciència i implicació, i van lligats a aquesta mirada transformadora de país que volem per a Catalunya, un país creatiu, saludable i cohesionat.

L’INEFC es presenta com la Universitat de l’esport... Ho veu com un objectiu real a llarg termini? La nova imatge corporativa amb al qual es projecta l’INEFC reflecteix molt bé la voluntat de fer ben visibles els valors que representa la institució, adaptar-se als nous reptes d’un context en canvi constant i reforçar, alhora, la seva identitat com a universitat de l’esport amb una mirada sostenible, feminista i internacional. Això és el que volem que sigui l’INEFC, i en aquesta línia treballarem.

INEFC Pirineus és un projecte que representarà un abans i un després per al territori pirinenc” 3

QUÈ ESTUDIARÉ? INEFC PIRINEUS

UN NOU CENTRE, UN NOU CAMÍ UNA FORMACIÓ PIONERA A EUROPA!

El proper curs 2022-2023, quaranta alumnes més començaran el grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a l’INEFC Pirineus, una formació especialitzada en els esports en el medi natural amb una docència personalitzada i integrativa, desenvolupada en un entorn natural idoni per a la formació de futurs professionals. Amb el nou centre INEFC Pirineus, inaugurat el curs 2020-2021, l’INEFC s’apropa a l’objectiu de ser un referent en l’educació de professionals de l’esport en l’àmbit del medi natural.

DIRECTORA DE L’INEFC PIRINEUS Sílvia Puigarnau, doctora en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, afronta amb entusiasme i rigor el repte de dirigir el nou centre INEFC Pirineus.

Com ha estat l’experiència de coordinar un nou centre? L’experiència està sent molt intensa però a la vegada molt positiva.

Cal treballar molts aspectes per construir una base sòlida per a una formació d’alta qualitat en un territori nou. He de dir que ens ha sorprès molt positivament l’actitud i predisposició de l’alumnat. És un grup molt cohesionat i motivat per aprendre. Estan deixant el llistó molt alt per a les properes promocions.

4

Quines són les diferències en el Pla d’estudis respecte al de Lleida? De moment hi ha una adaptació curricular en els esports de 1r i 2n curs, perquè l’esquí, el surf de neu, el piragüisme, l’hípica i l’esquí de fons són assignatures obligatòries a l’INEFC Pirineus. A partir de 3r, l’especialització augmentarà encara més, també amb les pràctiques i el TFG. Hi va haver una gran demanda. S’ampliaran places de cara al curs 2022-2023?

De moment no es preveu aquesta possibilitat. El proper curs es podran matricular 40 alumnes. Volem que els alumnes se sentin afortunats d’estudiar al Pirineu, que valorin les opcions que això els ofereix i que surtin altament qualificats.

Quin és el perfil de l’alumnat d’aquesta primera promoció? Són joves esportistes apassionats pels esports en el medi natural. La seva implicació ha estat exemplar i han obtingut molt bons resultats en aquest primer quadrimestre.

El nou edifici per quan? Esperem poder iniciar el curs 2023-2024 en el nou edifici. Ja tenim projecte guanyador del concurs i abans d’acabar l’any començaran les obres.

Quines seran les principals característiques del nou centre? Disposarem d’aules, sala d’actes, biblioteca, sala d’estudi, oficines, laboratoris, espais esportius i polivalents, tallers i altres espais funcionals. Serà un centre de referència a Europa.

ANTONIO MIRANDA

DRA. SÍLVIA PUIGARNAU

Quina ha estat l’acollida de la població?

La Seu d’Urgell i tota la comarca ens han rebut amb els braços oberts. Moltes institucions ens han ofert col·laborar. La nostra intenció és nodrir el territori de professionals i arribar a ser un centre de referència en l’àmbit de la formació i la recerca esportiva a Europa.

ANTONIO MIRANDA

“Un centre de referència”

CEROUNO ARQUITECTOS SCP + OP.TEAM ARQUITECTURA SLP

El nostre alumnat

SANDRA GONZÁLEZ

Com està sent la realitat de la formació que t’estàs trobant?

Joan López. L’entorn i la gent.

L’entorn és immillorable per a la pràctica d’activitats en el medi natural i per la serenitat que transmet. Pel que fa a la gent, és increïble l’energia i la motivació que transmeten. La combinació d’aquests dos factors dona com a resultat grans experiències.

Maddi Ziaurritz Villalba. Molt interessant, diversa i pràctica. A diferència d’altres carreres, aquí es respecta que el 50% sigui teoria i l’altre 50% sigui pràctica. És molt més atractiu, aconsegueixes aprendre en la pràctica allò que has estudiat en la teoria.

Per què vas triar INEFC Pirineus en comptes d’INEFC BCN o Lleida?

Com es viu l’experiència de ser pioners o de ser els primers?

Júlia Hermosilla Sant. Sempre he viscut rodejada de muntanyes. A més, soc una apassionada de l’esquí, del senderisme i dels esports en general. Això és el que em va fer escollir INEFC Pirineus en comptes de Lleida o Barcelona.

Noah Domínguez Gimenez. Té coses bones i dolentes, però ser els primers significa passar per llocs que no estan explorats, que s’han de polir i millorar, i això ens fa especials.

Som els primers a experimentar els límits d’aquest projecte.

Creus que ser un grup tan reduït d’estudiants és una cosa positiva?

Què aporta l’especialització en els esports de muntanya?

Júlia Hermosilla Sant. Està molt bé perquè els quaranta alumnes som com una família, fem moltes coses tots junts fora d’horari de classes i la majoria tenim moltes coses en comú, amb la qual cosa no ens avorrim mai.

Joan López. M’agraden molt els esports de muntanya i aquesta és una oportunitat única per aprendre’ls i practicar-los. Vull dedicar-me al rescat de muntanya i res millor per anar avançant cap a aquest objectiu.

TOTAL

ALUMNES

41

L’INEFC Pirineus en dades

ANTONIO MIRANDA

Noies 19

Nois 22

46%

54%

Origen de l’alumnat Barcelona Tarragona

10

Lleida Girona

Navarra

18

6

2

Biscaia

1

Guipúscoa

1

3

23

CFGS Trasllat

14 2

→ Els Pirineus tenen 10 muntanyes més altes de 3.000 m, 31 més altes de 2.900 m i 62 de més de 2.800 m d’altitud.

El Pedraforca amb el cim nevat

→ La primera ascensió d’escalada moderna es va fer l’any 1922 a la via Estasen del Pedraforca. → A Catalunya:

31,9% de la superfície terrestre és protegida

→ A Catalunya hi ha 7 equipaments homologats de rem i piragüisme.

Un d’aquests és el Parc Olímpic del Segre, situat a la Seu d’Urgell.

Sabies que la Seu d’Urgell... → Es troba entre dos grans parcs naturals, PN de l’Alt Pirineu i PN del Cadí-Moixeró, i prop de quatre estacions d’esquí nòrdic. → El Parc del Segre és una instal·lació modèlica per a la pràctica del piragüisme, seu dels Jocs Olímpics Barcelona 92 i de diverses competicions esportives d’àmbit mundial. → La Seu d’Urgell és una peça clau de la candidatura BarcelonaPirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern 2030, per la seva localització i infraestructures. → La Seu d’Urgell és un dels centres més importants d’Europa de piragüisme d’aigües braves, amb més de 40 anys de tradició.

Vies d’accés PAU

→ Els Pirineus són una serralada muntanyosa que s’estén d’est a oest amb una llargada de 491 km.

WIKIPEDIA

ERIC VANDE VIADET

Què destacaries de la teva experiència a la Seu?

Sabies que...

Graduat

1

PAU +25 anys

1

→ L’equip de bàsquet femení AE Sedis Bàsquet de la Seu d’Urgell juga a la màxima competició estatal i europea. → A la Seu d’Urgell es va crear, l’any 2012, la primera associació de marxa nòrdica del nostre país.

5

QUÈ ESTUDIARÉ? ITINERARI

ACCÉS ALS GRAUS DE L’INEFC Accés amb PAU o CFGS o titulats universitaris

GRAU 240 ECTS

ESPORTISTES D’ALT NIVELL I/O ALT RENDIMENT

MÀSTER 60 ECTS DOCTORATS TESI DOCTORAL

Accés directe

PAU BATXILLERAT Aconsellable: Ciències i Tecnologia*

Accés directe

Accés directe

ESO

CFGM / CAFEMN+ Ensenyaments esportius nivells I i II

*Vegeu matèries ponderables a les FAQs

CFGS AAFE o ensenyaments esportius nivell III Prova específica

Accés directe

Accés prova específica

PAU opcional (Fase específica)

Accés amb PAU

Què faràs a l’INEFC? L’INEFC és una de les institucions de docència i recerca en ciències de l’activitat física i de l’esport més modernes d’Europa. Disposa de tres centres acadèmics: Barcelona, adscrit a la UB i, Lleida i Pirineus, adscrits a la UdL. Els centres estan situats en un entorn excel·lent que afavoreix l’aprenentatge i compten amb un conjunt d’equipaments d’avantguarda que els fan únics en la seva categoria.

Són centres de referència internacional per la qualitat dels seus estudis i per les seves instal·lacions.

6

Crèdits

240 crèdits totals

45% 55% crèdits teòrics

crèdits pràctics

Alumnat

60

30

mitjana d’alumnes per classe

alumnes a les pràctiques

% de places reservades

5% 5% esportistes d’alt nivell o alt rendiment

alumnes amb discapacitat igual o superior al 33%

3% 3% 1% alumnes amb titulació universitària

més grans de 25 anys

més grans de 45 anys

Notes de tall 2021

PAU o CFGS

+25 anys

Titulats universitaris

+45 anys

Barcelona (UB)

10,488

7,125

7,600

5,000

9,806

5,000

5,000

5,000

Lleida (UdL) CAFE + Fisioteràpia (UdL)

12,154 5,000 7,615 5,000

Educació primària + CAFE (UdL)

10,041

5,000

8,100

5,000

9,646

7,563

8,100

5,000

La Seu d’Urgell

PAU o credencial UNEDassis ESTUDIANTS DE SISTEMES EDUCATIUS ESTRANGERS

TITULATS UNIVERSITARIS

+25 ANYS / +45 ANYS Proves d’accés a la universitat

Esports → Atletisme → Bàdminton

→ Handbol pista i platja

→ Curses de muntanya

→ Esgrima

→ Natació

→ Escalada

→ Expressió

→ Pàdel

→ Espeleologia

corporal

→ Rugbi

→ Esquí

i dansa

→ Tennis

→ Hípica

→ Futbol

→ Triatló

→ Orientació

→ Gimnàstica

→ Voleibol

→ Submarinisme

pista i platja → Waterpolo

→ Surf de neu

i esportiva

→ Per accedir al grau de CAFE: Biologia, Física, Matemàtiques i Química tenen una ponderació de 0,2, mentre que Geografia i Matemàtiques aplicades a les CSS tenen una ponderació de 0,1. → Per accedir al doble grau en CAFE i Fisioteràpia: les matèries ponderables són les mateixes que per al grau en CAFE, afegint-hi Història de la Filosofia, que també té una ponderació de 0,2. → Per accedir al doble grau d’Educació Primària i CAFE: Biologia, Física, Matemàtiques, Química, Geografia, Matemàtiques aplicades a les CSS, Anàlisi Musical, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic, Fonaments de les Arts, Grec, Història de l’Art, Literatura Catalana, Literatura Castellana i Llatí tenen una ponderació de 0,2.

EFTE Simultàniament amb el grau pots cursar els nivells I i II de grau mitjà de tècnic/a d’esport.

→ Caiac

→ Judo

LA PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAU) Quines són les matèries ponderables per accedir als graus?

QUANTES PLACES OFEREIX L’INEFC PER AL PRÒXIM CURS 2022 - 2023?

Centre INEFC Barcelona (UB) → 150 places per al grau en CAFE Centre INEFC Lleida (UdL) → 95 places per al grau en CAFE a la Caparrella → 40 places per al grau en CAFE a la Seu d’Urgell → 30 places per al doble grau en Educació Primària + CAFE → 25 places per al doble grau en CAFE + Fisioteràpia

Esports en el medi natural

→ Bàsquet

rítmica

QUINS ESTUDIS DE GRAU OFEREIX L’INEFC? L’INEF de Catalunya és una institució adscrita a les universitats de Barcelona i de Lleida i, a través d’aquesta adscripció, ofereix els estudis de grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), doble grau en CAFE amb Fisioteràpia i doble grau en Educació Primària amb CAFE. Les persones que vulguin accedir a la doble titulació en Educació Primària i CAFE, a més dels requisits acadèmics exigits per la legislació vigent, han de superar la prova d’aptitud personal (PAP) per cursar el grau d’Educació Primària.

SUSPENSIÓ DE LA PAP EN CAFE PER AL CURS 2022-23 Per la situació actual en relació amb la COVID-19, i excepcionalment per a l’any 2022, els centres que imparteixen el grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport no convoquen la Prova d’Aptitud Personal (PAP).

A la preinscripció universitària de 2022, per a l’adjudicació de les places d’aquests centres d’estudi, únicament es tindrà en compte la nota d’admissió dels estudiants.

Accés directe

PAU

FAQs

→ Surf de rem → Vela

Esports emergents → BTT

→ Monopatí de carrer

Infraestructures

Erasmus, Sicue i altres

→ Pitch&Putt

→ Surf

+ 90.000m

2

Pràcticum

300

centres on realitzar les pràctiques

+30 països arreu del món

7

QUÈ ESTUDIARÉ? GRAUS

PLA D’ESTUDIS DE GRAU EN CAFE INEFC Barcelona

1r

/ 60 ECTS

2n

CENTRE ADSCRIT A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

/ 60 ECTS

3r

/ 60 ECTS

4t

/ 60 ECTS

Anatomia aplicada a l’AFE*

Fisiologia de l’exercici II

Teoria i pràctica del joc motor

Teoria de l’entrenament III

Psicologia de l’AFE

Teoria de l’entrenament I

Cinesiologia i tecnologia de l’exercici físic

Manifestacions bàsiques de la motricitat

Aprenentatge i desenvolupament motor

Esports I: Esports de base

Estadística i metodologia de la investigació a l’AFE

Principis i bases de l’ensenyament de l’AFE adaptat

Intervenció i avaluació de l’ensenyament de l’AFE

Esports I: Esports col·lectius

Optativa 1 (Menció)

Esports III

Optativa 2 (Menció)

Esports emergents

Optativa 3 (Menció)

Primers auxilis i patologies en l’AFE

Optativa 4 (Menció)

Teoria de l’entrenament II

Optativa 5 (Menció)

Promoció i prescripció d’exercici físic per a la salut

Pràcticum

Programació de l’ensenyament de l’AFE Esports II

Gestió de l’esport

Nutrició i dietètica: valoració de la composició corporal

Fisiologia de l’exercici I Pedagogia i principis didàctics de l’AFE

Biomecànica de l’AFE

Expressió corporal i dansa

Sociologia i història de l’AFE

Esports I: Esports individuals i d’adversari

Activitats en el medi natural

Esports I: Esports de contacte

Lleure i esport

Legislació i organització de l’esport

Treball de final de grau (TFG)

Mencions ENTRENAMENT

SALUT

EDUCACIÓ FÍSICA

GESTIÓ ESPORTIVA

LLEURE I NATURA

Tendències del condicionament físic

Tendències del condicionament físic

Tendències del condicionament físic

Gestió d’esdeveniments esportius

Gestió d’esdeveniments esportius

Tecnologia per a l’exercici i la salut

Tecnologia per a l’exercici i la salut

Lleure i entorn social

Biomecànica de l’AFE II

Pràctiques de consciència corporal i amb suport musical

Lleure i entorn social

Anàlisi dels esports

Emprenedoria

Emprenedoria

Màrqueting esportiu

Direcció d’entitats de lleure i turisme

Teoria de l’entrenament IV

Reeducació funcional esportiva

Teoria de l’entrenament V

Teoria de l’entrenament V

Esports IV

Integració disciplinària de l’AFE Educació per a la salut

Disseny de projectes educatius i tecnologies aplicades Accions per al canvi sociocultural, multiculturalitat i gènere Estratègies de la resolució de conflictes i l’educació en valors

/ 60 ECTS

2n

Activitats en el medi natural III

Anàlisi de sistemes esportius Habilitats per a la gestió

Recursos didàctics en l’EF i l’esport adaptat

Creació i lideratge d’equips

Activitats en el medi natural IV

CENTRE ADSCRIT A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

/ 60 ECTS

3r

/ 60 ECTS

Anatomia aplicada a l’AFE

Fisiologia de l’exercici II

Primers auxilis i patologies en l’AFE

Psicologia de l’AFE

Sociologia i història de l’AFE

Cinesiologia i tecnologia de l’exercici físic

Manifestacions bàsiques de la motricitat

Aprenentatge i desenvolupament motor

Ampliació d’esports I

Esports I

Esports III

Esports II

Estadística i metodologia de la investigació en l’AFE

Principis i bases de l’ensenyament de l’AFE adaptat

Anàlisi de l’estructura funcional dels esports i estructura de l’exercici físic

Esport i turisme

Finances bàsiques aplicades a l’esport

Creació i lideratge d’equips

INEFC Lleida i Pirineus*

1r

Gestió d’instal·lacions esportives

4t

/ 60 ECTS

Nutrició i dietètica: valoració de la composició corporal Teoria de l’entrenament III

Legislació i organització de l’esport

Biomecànica de l’AFE

Teoria de l’entrenament II

Fisiologia de l’exercici I

Teoria de l’entrenament I

Ampliació d’esports II

Pedagogia i principis didàctics de l’AFE

Esports IV

Esports emergents

Teoria i pràctica del joc motor

Activitats en el medi natural

Expressió corporal i dansa

Programació de l’ensenyament de l’AFE

Promoció i prescripció d’exercici físic per a la salut

Intervenció i avaluació de l’ensenyament de l’AFE Ampliació d’esports III Esport i recreació Optativa 1 Optativa 2 Optativa 3 Optativa 4 Optativa 5

Gestió de l’esport

Pràcticum Treball de final de grau (TFG)

Optatives ENTRENAMENT

SALUT

EDUCACIÓ FÍSICA

GESTIÓ ESPORTIVA

Optimització de l’entrenament esportiu

Disfuncions orgàniques i exercici físic

Habilitats per a la intervenció professional en l’ensenyament de la motricitat

Recursos per a la gestió i l’organització de l’esport i la recreació

Entrenament neuromuscular

*Adaptació curricular en els esports de 1r i 2n curs. L’esquí, el surf de neu, el piragüisme, l’hípica i l’esquí de fons són assignatures obligatòries a l’INEFC Pirineus.

8

Matèria transversal

*AFE: Activitat física i esport

En finalitzar el grau, s’hauran assolit les competències específiques següents: → Identificar i analitzar els trets estructurals i funcionals de l’activitat física i l’esport. → Adquirir habilitats motrius i demostrar l’execució de la pràctica de l’activitat física i l’esport. → Reconèixer i comprendre els diferents factors que condicionen l’activitat física i l’esport. → Interpretar els elements, els efectes i els riscs que condicionen la pràctica de l’activitat física i l’esport en diferents àmbits professionals. → Aplicar els coneixements adquirits en l’activitat física i l’esport a la pràctica professional. → Planificar i avaluar els processos i programes d’activitat física i esport en l’ensenyament, l’entrenament, la salut, la gestió i la recreació.

9

QUÈ ESTUDIARÉ? ESTUDIS DE DOBLE GRAU

PLA D’ESTUDIS DELS DOBLES GRAUS L’interès del doble grau és adquirir un nivell més alt de competitivitat i, per tant, més oportunitats d’incorporació al món laboral.

Educació Primària + CAFE

EN COL·LABORACIÓ AMB LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

Permet simultaniejar els estudis que imparteixen l’INEFC Lleida i la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida. L’objectiu és capacitar els futurs graduats i graduades en l’exercici de la docència de l’activitat física i promoure experiències educatives d’innovació docent en aquest camp. Consisteix a cursar una selecció de matèries

1r

/ 72 ECTS

2n

/ 72 ECTS

Teoria, història i contextos educatius

Numeració, càlcul i mesura

Sociologia de l’educació

Fisiologia de l’exercici II

Anatomia aplicada a l’AFE* Psicologia de l’AFE Esports I Anàlisi de l’estructura funcional dels esports Processos didàctics i organitzatius

Aprenentatge i desenvolupament motor Manifestacions bàsiques de la motricitat Estadística i metodologia de la recerca en l’AFE

3r

clau del grau en Educació Primària i del grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport durant cinc anys, amb una càrrega lectiva de 362 crèdits. L’alumnat, un cop finalitzats aquests estudis, obtindrà el títol de grau en Educació Primària i el títol de grau en CAFE.

/ 78 ECTS

Cinesiologia i tecnologia de l’exercici físic

Atenció a la diversitat

Nutrició i dietètica

Acció tutorial a l’educació primària

Intervenció i avaluació de l’ensenyament de l’AFE

Espai i forma Esports IV

Fisiologia de l’exercici I

Tècniques d’expressió i comunicació en llengua catalana

Processos i contextos educatius

Esports II

Música i la seva didàctica

Teoria i pràctica del joc motor

Teoria de l’entrenament I

Expressió corporal i dansa

Biomecànica de l’AFE

Didàctica de la llengua i la seva literatura

5è

/ 78 ECTS

Menció Educació Física Primers auxilis i patologies de l’AFE Teoria de l’entrenament III

Pràctiques II

Ampliació d’esports I

Legislació i organització de l’esport

Esports III

/ 62 ECTS

Introducció a la llengua anglesa i la seva didàctica

Principis i bases de l’ensenyament de l’AFE

Família i escola

4t

Aprenentatge de les ciències experimentals II Didàctica de les ciències socials Ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura espanyola

Pràctiques III Treball de final de grau (TFG) de CAFE Treball de final de grau (TFG) d’Educació Primària Principis i bases de l’ensenyament de l’AFE adaptat

Arts visuals Esports emergents

Geografia i història Teoria de l’entrenament II Promoció i prescripció d’exercici físic per a la salut

Gestió de l’esport

Ampliació d’esports II

CAFE + Fisioteràpia

EN COL·LABORACIÓ AMB LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

Permet cursar de manera simultània els estudis del grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) i el grau en Fisioteràpia, impartits a l’INEFC Lleida i a la Universitat de Lleida per la Facultat d’Infermeria, respectivament. L’objectiu és formar professionals que siguin capaços d’abordar tant el procés de recuperació funcional durant una lesió, com la

1r

/ 75 ECTS

2n

/ 78 ECTS

3r

reintroducció a l’activitat física en l’àmbit de l’esport. Es tracta d’un doble itinerari formatiu on es cursaran una sèrie de matèries clau de cada grau amb una càrrega global de 375 ECTS. D’aquesta manera, es poden obtenir en un període de 5 anys el grau en Fisioteràpia i el grau en CAFE.

/ 78 ECTS

4t

/ 78 ECTS

5è

/ 76 ECTS

Psicologia de l’AFE

Fisiologia de l’exercici II

Ampliació d’esports I

Cinesioteràpia

Pràctiques clíniques V

Manifestacions bàsiques de la motricitat

Aprenentatge i desenvolupament motor

Principis i bases de l’ensenyament de l’AFE adaptat

Teoria de l’entrenament III

Pràctiques clíniques VI

Esports I

Esports III

Legislació i organització de l’esport

Mètodes específics d’intervenció en fisioteràpia I

Pràctiques clíniques VII

Anàlisi de l’estructura funcional dels esports i estructura de l’exercici físic

Sociologia i història de l’AFE

Intervenció i avaluació de l’ensenyament de l’AFE

Estructura del cos humà I Fonaments en fisioteràpia I Pedagogia i principis didàctics de l’AFE Fisiologia de l’exercici I Esports II Valoració en fisioteràpia I Estructura del cos humà II Fonaments en fisioteràpia II

Fisiopatologia I Valoració en fisioteràpia II Procediments generals en fisioteràpia I

Ampliació d’esports II

Tècniques específiques de fisioteràpia esportiva

Esport i lleure

Pràctiques clíniques III

Expressió corporal i dansa

Bases nutricionals i farmacològiques en fisioteràpia

Activitats en el medi natural

Teoria de l’entrenament II

Teoria i pràctica del joc motor

Ampliació d’esports III

Teoria de l’entrenament I

Fisiopatologia II

Biomecànica de l’AFE

Procediments generals en fisioteràpia II

Esports IV Programació de l’ensenyament de l’AFE

Promoció i prescripció d’exercici físic per a la salut Pràctiques clíniques II

10

Fonaments en fisioteràpia esportiva

Mètodes específics d’intervenció en fisioteràpia II

Esports emergents Gestió de l’esport Disfuncions orgàniques i exercici físic Treball de final de grau (TFG) de CAFE Treball de final de grau (TFG) de Fisioteràpia

Fisioteràpia en especialitats clíniques Metodologia en investigació Pràctiques clíniques IV

*AFE: Activitat física i esport

QUÈ ESTUDIARÉ? PROGRAMES DE MOBILITAT UNIVERSITÀRIA

ESTUDIAR ARREU DEL MÓN Kaunas, Lituània Vaig escollir Kaunas perquè volia estudiar en un país amb un estil de vida diferent al que estava acostumada; Lituània era perfecte per conèixer una nova cultura, un nou idioma i adaptar-me a un dia a dia condicionat pel clima. Ha estat la millor experiència de la meva vida. No canviaria res del que he viscut; ha estat increïble. Marxeu amb la ment oberta i disposats a omplir-vos de l’energia que us transmetrà la gent i el país. I no renuncieu a cap proposta.

Gemma Vilella Segarra Origen: INEFC Lleida Destinació: Lithuanian Sports University, Kaunas Programa Erasmus+

Fer una estada en una altra universitat suposa un enriquiment a nivell acadèmic i personal, a més d’un valor afegit per a l’alumnat i el professorat. L’INEFC compta amb convenis amb universitats d’arreu del món que s’articulen a través d’acords bilaterals o de programes de mobilitat interuniversitària. El programa Erasmus, el més popular, comporta el reconeixement dels estudis cursats a la universitat de destinació i un ajut econòmic. Aquests intercanvis permeten conèixer altres realitats universitàries i, als estudiants estrangers, completar la seva formació a l’INEFC.

Barcelona

Em dic Catello i estudio a l’INEFC Lleida. No coneixia Lleida però és una ciutat preciosa i ofereix tot el que necessita un estudiant estranger. Fa només un mes que estic aquí, però recomanaria a tothom viure una experiència com aquesta i, sobretot, estudiar a l’INEFC, que és una universitat molt bonica i ben organitzada.

Recomano aprendre una mica de català abans d’arribar aquí perquè és una mica diferent del castellà.

Origen: CAFyD País Basc Destinació: INEFC Barcelona Programa SICUE

Catello Angelino Origen: Itàlia Destinació: INEFC Lleida

CENTRE DE LLEIDA

Lleida

Miren Xiaomeng Barquilla

CENTRE DE BARCELONA

Vaig escollir Barcelona per canviar d’aires i de rutina. Vaig estar mirant les instal·lacions i em van cridar molt l’atenció, estèticament són genials i funcionalment també. Hi estic molt a gust. Em sembla una experiència molt enriquidora on aprens moltes coses de la cultura catalana. Per descomptat recomanaria aquesta experiència. Els consells que donaria és ser oberts, no tallar-se a l’hora de socialitzar i i fer un esforç per entendre el català.

Programa Erasmus+

Finlàndia A L E M A N YA

I TÀ L I A

BÈLGICA

LITUÀNIA

BRASIL

MÈXIC

BULGÀRIA

NORUEGA

CANADÀ

PA Ï S O S B A I X O S

CROÀCIA

PERÚ

E S L O VÀ Q U I A

POLÒNIA

E S PA N YA

P O RT U G A L

E S TAT S U N I T S

REGNE UNIT

FINLÀNDIA

REPÚBLICA TXECA

FRANÇA

TURQUIA

HONGRIA

XILE...

Al 1r semestre vaig fer un Erasmus i Pràctiques, i al 2n un Erasmus més Estudis. Vaig escollir Finlàndia perquè creia que em podia aportar coses que no podia trobar a Catalunya. L’experiència ha estat súper positiva! Estic molt content d’haver marxat. Per mi ha estat un meravellós procés de desenvolupament personal i professional. Ho recomano a tothom, per créixer professionalment, espavilar-se, conèixer-se millor i descobrir gent fantàstica.

Martí Cañellas Origen: INEFC de Barcelona Destinació: Universitat de Jyväskyla (Finlàndia) Programa Erasmus+

11

QUÈ ESTUDIARÉ? PRÀCTICUM

PRIMER CONTACTE AMB EL MÓN LABORAL

El Pràcticum permet fer una estada de pràctiques externes d’entre 100 i 150 hores per facilitar el coneixement global de l’entitat, el centre o l’empresa on es porten a terme. Una part important d’aquesta estada és la integració de l’estudiant en la dinàmica del funcionament diari a través del disseny, la implementació i l’avaluació d’un programa d’activitat física i esport en algun dels diferents àmbits professionals: gestió, salut, rendiment, educació física, lleure i natura.

L’INEFC compta amb una extensa xarxa de centres col·laboradors en tots els àmbits, fet que permet establir una oferta de més de 300 centres on fer les pràctiques amb alts nivells de qualitat.

TIPUS D’EMPRESES QUE COL·LABOREN AMB EL PRÀCTICUM → Entitats de gestió esportiva pública i empreses del sector esportiu. → Associacions, clubs, fundacions i federacions esportives (de qualsevol esport). → Centres de salut, fitnes i wellness. → Centres educatius d’ESO i Batxillerat. → Empreses d’activitats al medi natural, escoles nàutiques, centres excursionistes, entre d’altres. → Serveis d’esport universitari. → Entitats del tercer sector o socials amb col·lectius en situació de vulnerabilitat o amb NEE.

12

Principals àmbits professionals de treball Principals àmbits de treball on podem trobar professionals del sector de l’activitat física i l’esport amb una mostra de 2.866 persones col·legiades.

Els àmbits del mercat laboral es mostren força estables entre el 2021 i el 2022 quant a activitat principal de les i els professionals. El grau en CAFE permet una gran diversitat de sortides professionals, tot un veritable valor afegit avui dia.

40%

17%

1%

18%

2%

6%

Docència 1.158

Gestió esportiva 496

Activitat física i salut 516

16%

Recerca CAFE 10

Altres 175

Activitats fisicoesportives en el medi natural i turisme 68

Esport i rendiment 447

Principals ocupacions segons àmbit professional Docència

Activitat física i salut

794 Professorat EF Secundària i Batxillerat

124 Mestre/a d’Educació Física de Primària

109 Professorat universitari

387 Entrenament personal

210 Monitor/a fitnes i activitats dirigides

105 Monitor/a activitats físiques aquàtiques per a la salut

Esport i rendiment

Gestió esportiva

Activitats fisicoesportives en el medi natural i turisme *d’activitats de lleure o esportives en el medi natural

173

208 Preparació física esportiva

188 Entrenament esportiu

102 Monitor/a esportiu/iva No competició

Coordinació esportiva

87 Direcció d’instal·lació esportiva

77 Gerència entitat esportiva/ empresa

53 Monitor/a, tècnic/a o conductor/a*

24 Direcció*

22

15 Monitor/a d’activitats físiques i esportives recreatives Turisme actiu

Membre d’equips d’entitats

20 Responsable

FONT: COPLEFC. DADES DEL 8 DE FEBRER DE 2022

El programa de pràctiques de l’INEFC permet a l’alumnat fer estades en entitats, centres o empreses per conèixer el seu funcionament i implementar-hi programes d’activitat física i esport.

QUÈ ESTUDIARÉ? PRÀCTICUM

DANI GRAUS MUÑOZ

Els dos germans al sostre de Catalunya (Pica d’Estats)

JOAN I BERNAT MONCUSÍ CUNILLERA

se. Per a mi suposa una transició de la vida acadèmica a la laboral.

ESTUDIANTS DE CAFE A L’INEFC

“Per fer el Pràcticum has de buscar un projecte que t’apassioni” Els dos germans estudien CAFE a l’INEFC Lleida i estan fent el Pràcticum.

En Bernat fa les pràctiques al Centre Penitenciari de Ponent, i en Joan a Lleida Jove i a “La Cristaleria”, tots dos com a tècnics esportius.

On feu el Pràcticum? Bernat (B): Al Centre Penitenciari de Ponent, la presó de Lleida, com a tècnic esportiu. Joan (J): Estic com a tècnic al Centre Juvenil Lleida Jove i al gimnàs social “La Cristaleria”.

Quines són les vostres tasques? B: Proporcionar l’equipament necessari als presoners perquè puguin fer activitat fisica.

També faig plannings esportius i indico com fer exercicis de musculació. J: Acompanyo el tècnic esportiu i organitzo les sessions -controlo el nombre de persones que hi assistiran o el material que s’utilitzarà-.

De vegades també puc guiar-les.

Per què vau escollir aquestes pràctiques? B: Les presons són un tabú i vull poder ajudar els qui estan privats de llibertat a reinserir-se a la societat. J: Perquè era un àmbit en el qual no havia estat mai i perquè considero que l’esport és una eina per millorar la qualitat de vida dels qui ho han perdut tot.

Com valoreu el Pràcticum? B: És una experiència molt gratificant. M’està ensenyant aspectes del món de l’esport, com ara el tracte amb les persones. J: M’ha ajudat a créixer com a professional i m’ha permès aplicar els conceptes apresos a clas-

Quines recomanacions faríeu a una persona que vagi a fer el Pràcticum? B: Escollir una empresa per fer pràctiques on vulgui anar i que el motivi, perquè són moltes hores de feina. J: Recomano triar un àmbit on no es tingui experiència prèvia, llevat que tingui molt clar a què es vol dedicar. En aquest cas hauria de buscar empreses que li aportin experiència.

Per què us vau dedicar al món de l’esport? B: És un àmbit on em sento còmode i realitzat, on puc ser jo mateix. A més, m’apassionen els esports. J: M’agrada el que estudio i és el que vull fer tota la vida. També, em permet millorar la societat actual.

Com valoreu la vostra experiència a l’INEFC? B: És molt positiva. Facilita la proximitat de l’alumne amb el professor, fet que fomenta l’aprenentatge. J: Em sento com a casa. La metodologia del centre permet crear vincles molt forts amb els companys.

13

QUÈ ESTUDIARÉ? AMPLIA LA TEVA FORMACIÓ

FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 100%

Grau + cicle formatiu de tècnic/a d’esport L’EFTE Catalana a la Caparrella i a Montjuïc, úniques escoles autoritzades a Catalunya per fer la formació de tècnics i tècniques d’esport conjuntament amb els centres de l’INEFC. Les escoles de formació de tècnics i tècniques d’esport (EFTE) de la Caparrella i de Montjuïc, gestionades pel Consell Català de l’Esport (CCE), ofereixen la possibilitat de cursar, de manera simultània, el grau de CAFE i dobles graus en CAFE Educació Primària i CAFE Fisioteràpia (INEFC Lleida) amb els nivells I i/o II del grau mitjà de tècnic/a esportiu/iva de la modalitat esportiva escollida. Des del curs 2009-2010, les EFTE de la Caparrella i de Montjuïc estan vinculades als centres de l’INEFC de Lleida i Barcelona, respectivament.

En aquests 11 anys, més d’un miler d’alumnes han pogut cursar els estudis de grau i doble grau en CAFE amb el cicle formatiu de grau mitjà de modalitats esportives. La formació consisteix a dur a terme els complements necessaris per aconseguir els diferents nivells dels cursos de tècnic/a d’es-

D’INCORPORACIÓ LABORAL EN ALGUNES MODALITATS

port, i obtenir paral·lelament la formació de cicles formatius de grau mitjà. Això permet incorporar-se al món laboral abans de finalitzar el grau en CAFE. Les nostres escoles s’adrecen únicament a l’alumnat de grau i doble grau en CAFE. Els horaris es dissenyen per tal d’adaptar-los a les necessitats de l’alumnat actual compatibilitzant-ho amb l’horari universitari.

La novetat d’aquest any és que hi ha dues modalitats que tornen a impartir-se a l’EFTE Montjuïc: gimnàstica artística i natació. Dues modalitats en període transitori que, juntament amb les federacions, començaran el mes d’abril i en les quals l’alumnat tindrà l’oportunitat d’obtenir el nivell 1 o el nivell 2, si es compleixen tots els requisits. També a l’EFTE la Caparella s’impartirà per primer cop un curs de cicle inicial de tècnic esportiu en tennis de grau mitjà (nivell 1 període transitori).

Les modalitats que es desenvoluparan als centres EFTE de la Caparrella i de Montjuïc són:

→ → → → →

Atletisme Bàsquet Futbol Futbol sala Gimnàstica artística

Handbol Natació Piragüisme Salvament i socorrisme → Vela → → → →

Ens adaptem a les necessitats formatives de l’alumnat.

En funció de la demanda, es poden programar cursos d’esgrima, gimnàstica, natació, rugbi...

Per a més informació, contacta amb el teu EFTE: eftem@gencat.cat / eftec.lleida.inefc@ gencat.cat

Escola Catalana de Cineantropometria L’Escola Catalana de Cineantropometria (ECC), a través de l’INEFC, és l’única institució de caràcter públic que organitza cursos oficials d’acreditació internacional de la International Society for the Advancement of Kinanthropometry (ISAK) a Catalunya. L’ECC ofereix, a tothom i de manera oberta, la possibilitat de formar-se com a antropometrista acreditat per la ISAK. Aquests cursos de formació es divideixen en dos nivells: el de Nivell 1 són 24 hores en dos dies, i el de Nivell 2 són 32 hores en quatre dies. En cas que la situació derivada de la covid-19 ho faci necessari, l’ECC, d’acord amb la ISAK, adaptarà el seu sistema didàctic i pedagògic per po14

der realitzar les classes de contingut teòric de manera virtual.

Aquesta formació permet assolir les competències necessàries per poder valorar la composició corporal d’una persona amb criteris científicament validats. A més, l’ECC té un acord de col·laboració amb Faixat Bodyscan, SL, empresa especialitzada en DXA (absorciometria amb raigs X de doble energia), gràcies al qual es pot donar servei a totes aquelles persones, clubs, federacions i institucions diverses que vulguin analitzar l’estat de la seva salut o del seu rendiment esportiu mitjançant una anàlisi avançada de composició corporal.

Mesurament del plec subcutani del bíceps (ISAK).

Cursos ISAK ecc@gencat.cat 934 255 445, ext. 211

Absorciometria dual de raigs X (DEXA).

Servei assistencial DXA info@faixatbodyscan.com 669 96 79 19

15

I ARA QUÈ? SORTIDES PROFESSIONALS I MÀSTERS

TRIA EL TEU CAMÍ Treballa en Educació

Rendiment esportiu

Salut

Gestió i lleure

Medi natural

→ Professor/a d’Educació Física → Coordinador/a d’activitats extraescolars i de programes d’activitat física i esportius → Professor/a d’Educació Física en alumnat amb necessitats educatives especials en l’àmbit d’inclusió → Educador/a físic/a esportiu/iva en l’àmbit de l’esport adaptat inclusiu i en federacions esportives → Tècnic/a en acció social de l’activitat física → Tècnic/a d’esport en centres penitenciaris

→ Preparador/a físic/a esportiu/iva → Preparador/a físic/a personal → Tècnic/a i entrenador/a en rendiment esportiu → Formador/a d’especialistes en entrenament → Investigador/a en l’àmbit del rendiment esportiu → Director/a tècnic/a d’equips de competició esportiva

→ Readaptador/a físic esportiu/iva per a esportistes en el procés de recuperació → Tècnic/a en el disseny d’activitat física i esport per a la salut → Tècnic/a en la promoció d’exercici físic per a la salut → Coordinador/a de programes d’activitat física per a poblacions específiques → Entrenador/a personal

→ Consultor/a esportiu/iva → Tècnic/a en direcció i gestió d’organitzacions i entitats esportives → Responsable en la gestió i organització d’esdeveniments esportius i competicions → Tècnic/a en direcció i gestió d’instal·lacions esportives → Emprenedor/a en l’àmbit de l’activitat física i l’esport

→ Dinamitzador/a turisticoesportiu/iva → Gerent o director/a d’una instal·lació esportiva al medi natural → Director/a tècnic/a d’activitats físiques i esportives al medi natural → Coordinador/a d’activitats de muntanya, neu, nàutiques i riu → Tècnic/a en planificació i organització de programes i productes de turisme actiu → Especialista en activitats esportives associades al turisme i/o al lleure

Especialitza’t Màsters i postgraus universitaris MÀSTERS I POSTGRAUS

TITULACIÓ

COORDINEN

CRÈDITS

DURADA

Màster en Rendiment Esportiu: Tecnificació i Alt Nivell (RETAN)

Titulació oficial

INEFC Barcelona-UB

60 ECTS

1 any

Màster en Activitat Física i Salut (MAFiS)

Titulació oficial

INEFC Barcelona-UB

60 ECTS

1 any

Màster en Direcció Esportiva

Titulació oficial

INEFC Lleida-UdL

60 ECTS

1 any

Màster en Gestió Esportiva

Titulació oficial

INEFC Lleida-UdL

60 ECTS

1 any

Màster en Dret Esportiu

Titulació oficial

INEFC Lleida-UdL

60 ECTS

2 anys

International Sports Law Master

Titulació oficial

INEFC Lleida-UdL

60 ECTS

2 anys

Màster de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes

Titulació oficial

INEFC Barcelona-UB INEFC Lleida-UdL

60 ECTS

1 any

Màster en Psicologia de l’Esport i de l’Activitat Física

Titulació oficial

UAB, UB i INEFC Barcelona

90 ECTS

18 mesos

Màster d’Activitat Física i Educació

Titulació oficial

UB i INEFC

60 ECTS

1 any

Màsters i postgraus en col·laboració MÀSTERS I POSTGRAUS

COORDINEN

CRÈDITS

DURADA

Màster en Nutrició a l’Activitat Física i l’Esport (titulació oficial)

UB - Facultat de Medicina / Col·labora: INEFC Barcelona

60 ECTS

1 any

The Executive Master in Sport Governance (MESGO)

Centre de Droit et d’Economie du Sport - Université de Limoges

60 ECTS

1 any

Màster Executiu en Gestió de les Organitzacions Esportives (MEMOS)

INEFC-UdL i Comitè Olímpic Espanyol

60 ECTS

1 any

Màster Professional en Alt Rendiment en Esports d’Equip

INEFC Barcelona, Fundació FC Barcelona i Byomedic System S.L.U.

80 ECTS

2 anys

Màster Professional en Futbol

Barça Innovation Hub - INEFC Barcelona / Col·labora: Federació Catalana de Futbol

60 ECTS

1 any

Postgrau en Treball Corporal Integratiu

INEFC Barcelona i l’Associació Superacció

26 ECTS

15 mesos

16

I ARA QUÈ? SORTIDA PROFESSIONAL: EDUCACIÓ

CIEF

Irene Pellicer durant el Congrés d’Innovació en Educació Física del 2021.

IRENE PELLICER PROFESSORA D’EDUCACIÓ FÍSICA EMOCIONAL

“Amb el llibre he vist que l’educació física emocional interessa molt” Va estudiar CAFE a l’INEFC Lleida i un postgrau d’Educació Emocional. Ensenya educació física als Jesuïtes de Casp i és professora del Màster en Formació del Professorat (BlanquernaURL); del Màster Remind i del Postgrau d’Educació Emocional i Benestar (UB).

Autora d’“Educación Física Emocional. De la teoría a la práctica”, i coordinadora i coautora de “NeuroEF: la revolución de la Educación Física desde la Neurociencia”.

Com vas especialitzar-te en educació física emocional? Quan vaig llicenciar-me vaig fer un postgrau d’Educació Emocional amb el catedràtic Rafael Bisquerra, creador del concepte. Va ser revelador comprovar que hi ha moltes coses rellevants que no es treballen a l’escola, com aprendre a comunicar-se, saber dir que no, gestionar conflictes... Vaig començar a pensar como ho podia encaixar amb el tema motriu.

On està el vincle entre emoció i motricitat? El doctor Bisquerra diu que els aprenentatges que perduren són aquells on hi ha una emoció, i això es dona amb més facilitat quan els aprenentatges són vivencials. Aquí és on vaig veure què podia fer per treballar l’emoció, perquè a les classes d’educació física sempre hi ha moviment.

En quin moment decideixes escriure un llibre sobre el tema? Després del postgrau vaig participar en un projecte a l’Índia.

Però allà no parlava l’idioma i em vaig trobar molt sola i aturada. Vaig començar a plasmar el que havia après en el postgrau

vinculant educació emocional amb l’acció motriu. Vaig enviar el que vaig escriure a la professora Mercè Mateu, que em va posar en contacte amb l’editorial INDE, que ho van publicar. Va ser un gran regal.

Vaig veure que hi havia moltes persones interessades en l’educació física emocional.

Especialment entre els nens i nenes i els joves, que viuen un còctel emocional mal regulat, i que aquest aprenentatge també està per fer entre persones adultes.

D’on vas treure la informació per al llibre?

Vaig partir del currículum d’Educació Física i del marc teòric de l’educació emocional.

Vaig buscar informació que vinculés l’emoció i el cos. Vaig fer una proposta amb diferents dinàmiques. Mentre feia el postgrau feia proves amb el meu alumnat, algunes propostes no eren gens encertades. En tornar de l’Índia, vaig posar a prova les dinàmiques que havia escrit amb l’alumnat, des de primer d’ESO fins a primer de Batxillerat.

Ens pots explicar alguna d’aquestes dinàmiques? Al principi em vaig centrar més

en la part conceptual, basada en les teories del doctor Bisquerra, buscant una vinculació amb l’emoció i diferents conceptes.

Ara faig dinàmiques diferents. Començo amb una dinàmica atencional, perquè els alumnes estiguin presents; seguim amb una dinàmica d’alliberació energeticoemocional, després una de moviment que permet treballar les cinc competències emocionals que proposa Bisquerra, començant amb la competència social. Acabem amb una dinàmica de quietud, inspirada en les propostes de Luis López González sobre la relaxació a l’aula.

Com t’ha ajudat la formació a l’INEFC en la teva trajectòria? Soc de la segona promoció de l’INEFC Lleida (2002). Va ser meravellós. Jo venia de Terol, i arribar a Lleida va ser per a mi la llibertat. Anteriorment, havia fet gimnàstica rítmica, i llavors era la meva vida. Volia ser entrenadora i vaig fer pràctiques de jutge, però em costava entendre com persones adultes proposaven un codi de puntuació amb exercicis contraindicats per a nenes petites. De manera que vaig acabar la carrera sense projecte vital. De cop i volta, em vaig trobar amb el món de les emocions i tot va fluir sense adornar-me’n.

Vaig buscar informació que vinculés l’emoció i el cos, i vaig fer una proposta amb diferents dinàmiques” 17

I ARA QUÈ? SORTIDA PROFESSIONAL: GESTIÓ

CEDIDA

Sara Rosines durant la Titan Desert.

SARA ROSINES GESTORA D’ESDEVENIMENTS ESPORTIUS

“Gestionar la Titan Desert vol responsabilitat i passió per l’esport a parts iguals” Des del seu pas per l’INEFC, Sara Rosines va tenir clar que gestionar esdeveniments esportius li sortia molt bé. Durant la carrera organitzava tornejos de diferents esports per als companys, i ha acabat fent que una de les curses de ‘mountain bike’ més importants del món, la Titan Desert, sigui possible cada any. L’edició del 2022 se celebrarà al Marroc i durarà 6 dies, del 8 al 13 de maig.

La teva feina és la de gestora de projectes esportius. En què consisteix? És la part que no es veu però que és necessària perquè hi hagi esdeveniments i competicions. Té a veure amb l’organització, des de la creació fins a l’últim detall. És una feina gratificant i emocionant. Un cop acabat l’esdeveniment i veus que les coses s’han fet bé, tens una sensació indescriptible.

Ara estàs involucrada en la Titan Desert.

Quina feina hi fas? La meva empresa se centra en la gestió de curses de bicicleta.

En fem diverses, però el 80% del temps el dedico a la Titan. Requereix molta preparació i logística. L’objectiu és oferir un bon servei d’inscripcions, ajuda al participant, el bon funcionament del web, reservar els vols dels esportistes, la contractació de 150 persones de l’staff.

Tens molta responsabilitat? Sí, la Titan Desert dura 6 dies, però la preparem tot l’any. Cada edició canvia de país, i els campaments i els hotels es van traslladant pel recorregut. Els mesos previs estem al servei del client per ajudar-lo en les inscrip-

18

cions. Implica un viatge, el transport de la bici, el mecànic. Durant la cursa això es multiplica. Cal coordinar autobusos, organitzar les tasques de l’staff i col·laboradors o el tret de sortida, per exemple.

Aquesta feina, la fas tu sola o tens un equip? Durant l’any jo m’ocupo dels preparatius i del servei al participant, però tinc dues persones més que m’ajuden. Una vegada a l’esdeveniment, jo planifico el personal que necessitaré que viatgi amb mi, i també que doni atenció als competidors.

Com has arribat a involucrar-te en un projecte tan gran? Sempre penso que tinc molta sort perquè treballo en un projecte que m’encanta. El meu recorregut professional ja va començar mentre estudiava.

A l’INEFC... Sí! Com que és una carrera bastant pràctica, es toquen molts esports i els horaris poden variar, això ja em va ajudar a gestionar-me com a estudiant. A més, vaig ser delegada de classe i de seguida vaig estar interessada a organitzar esdeve-

niments durant la carrera. Tenia proximitat i bona relació amb els professors i amb els companys, i això va facilitar poder crear tornejos durant les hores lliures. Ho feia perquè m’agradava i hi gaudia, però ja vaig veure que la gestió em sortia bé.

L’INEFC va conduir-te cap a la gestió d’esdeveniments esportius? Durant la carrera es creen vincles forts i la proximitat amb els professors fa que surtis amb contactes, que a mi m’han ajudat a encarar el meu camí professional.

Què ha de tenir un bon ciclista per inscriure’s a la Titan? No és una carrera gaire tècnica, no necessites ser un expert de la bicicleta, però sí portar un bon entrenament. Cal tenir la suficient resistència per acabar cada etapa durant una setmana.

La persistència i la constància mental són indispensable.

Consideres que el ciclisme és un esport que cada vegada atrau més gent? Sí. La pandèmia ha impactat a les empreses d’esdeveniments esportius, però ara tenim més ganes d’estar a l’exterior i de fer esport a l’aire lliure. De fet, hi ha falta d’estoc en bicis de muntanya per l’alta demanda.

La fabricació de bicicletes no estava preparada perquè tanta gent comencés a dedicar-se a aquest esport”

I ARA QUÈ? SORTIDA PROFESSIONAL: SALUT

CEDIDA

Raquel Barrachina a la seva sala especialitzada en el sòl pelvià.

RAQUEL BARRACHINA

d’hipnopart i un màster de nutrició, medicina i salut hormonal de la dona.

ENTRENADORA ESPECIALITZADA EN LES ETAPES DE LA DONA

“Es visualitzen poc temes que afecten la qualitat de vida de moltes dones” Quan estudiaves a l’INEFC, ja tenies clar que et volies especialitzar en salut? Vaig fer CAFE a Vic, Lleida i mig any d’Erasmus a Roma. Mentre estudiava feia d’entrenadora i preparadora física de patinatge artístic i altres coses. A tercer, no sabia cap a on tirar. Vaig començar a fer d’entrenadora personal al gimnàs familiar, quan va sortir l’oportunitat d’ampliar instal·lacions i crear una sala per a la salut de la dona. I em vaig implicar en la gestió esportiva.

FOTOS: CEDIDES

Formada en CAFE, gestiona els gimnasos Argos Gym i Argos 365 de Lleida, on té una sala per a embarassades i postpart.

Des del seu Instagram @raquel.barrachina divulga aquests temes.

Exercici de reeducació abdominal i sòl pelvià.

Exercici amb el mètode 5p.

Com vas arribar a especialitzar-te en aquest àmbit? Buscava un tema per al treball final de grau (TFG). Jo ja feia d’entrenadora personal i una de les meves clientes es va quedar embarassada i una altra volia quedar-s’hi. Se’m va acudir fer el TFG sobre l’embaràs, i la professora Conxita Duran em va tutoritzar. Va ser un punt d’inflexió en la meva trajectòria.

Quin va ser el següent pas? Vaig començar a fer cursos específics sobre sòl pelvià i temes com l’embaràs o el potspart per tot Espanya. I vaig veure que hi havia molt poca informació sobre el tema, molts tabús i que es dona poca visibilitat a temes tan importants que fan trontollar la qualitat de vida de moltes dones.

Quina formació específica vas fer? Diferents cursos i certificacions relacionats amb l’exercici terapèutic durant l’embaràs, postpart i sobre el mètode 5P per treballar el sòl pelvià, a més de certificacions en tres nivells d’hipopressius. També un curs sobre la psicologia en el postpart i d’assessora de lactància, i una certificació

Com vas vehicular aquesta formació cap a l’activitat professional? Vaig obrir l’Instagram per explicar coses sobre el sòl pelvià. Molta gent es resigna a acceptar pèrdues d’orina i altres coses, perquè no els expliquen que poden solucionar-ho. Em van començar a arribar consultes de gent, la majoria dones i alguns homes.

I així vas crear un grup especialitzat en aquest tema a Argos Gym? Sí, ara tinc cinc grups d’embarassades i tres de reeducació abdominal i sòl pelvià dirigit al postpart. Un 90% dels casos són embarassades, però també gent amb síndrome d’ovaris poliquístics, endometriosi, menopausa, incontinència, cistitis intersticial, etc.

Quins projectes de futur tens? Ara treballo amb un equip multidisciplinari de fisioterapeutes i psicoterapeutes independents. En un futur m’agradaria un centre propi amb l’equip integrat.

Com recordes el teu pas per l’INEFC? Va ser una bona experiència. Tornaria a repetir la carrera mil vegades.

Molta gent es resigna a acceptar les pèrdues d’orina perquè ningú els explica que poden solucionar-ho” 19

I ARA QUÈ? SORTIDA PROFESSIONAL: RENDIMENT

FEDERACIÓ ESPANYOLA (RFEF) DE SEFUTBOL

La Clàudia Pons durant un entrenament.

CLÀUDIA PONS

sar la distància i separar la relació personal i la professional.

SELECCIONADORA ESPANYOLA DE FUTBOL SALA

“L’esforç, la constància i la passió m’han aportat grans èxits professionals” Com a jugadora de la primera divisió i internacional ha guanyat dues lligues, una Copa Ibèrica, dues Copes de Catalunya i tres mundials.

Com a entrenadora, va formar part de l’equip tècnic de la Federació Catalana de Futbol i va ser seleccionadora catalana sub-21 i segona entrenadora de la selecció absoluta espanyola. El 2018 va passar a dirigirla, i va guanyar el primer campionat europeu. És la primera entrenadora que rep el Futsal Planet Awards 2021.

20

Tens una trajectòria brillant, com ho portes? Des de petita he tingut una forta vinculació amb l’esport. Soc de Bagà, un poble petit on no hi havia gaire oferta esportiva. De seguida vaig començar a jugar a tennis taula, i en passar al futbol sala vaig decidir dedicar-m’hi professionalment. He jugat en diversos equips i nivells, sempre amb el màxim esforç, i tenia clar que en retirar-me volia ser entrenadora. És aquí on comença la meva trajectòria a l’altra banda, passant a formar part de la selecció catalana primer i de la selecció estatal ara.

Estàs satisfeta amb aquesta evolució professional? No és el mateix ser jugadora que entrenadora, i encara menys ser seleccionadora. En cada posició cal tenir clars conceptes diferents. Quan jugues has de pensar en l’equip, a rendir al màxim nivell, a entendre les instruccions que pertoquen. Quan passes a ser seleccionadora, les preocupacions es multipliquen. No tenim un equip tancat i cal estar pendent d’adaptar la idea de projecte a cada moment. La incertesa de la pandèmia no ens ha ajudat.

Hi ha més pressió en un partit de selecció que en un de club? Sí. La pressió de la selecció no és la mateixa que la d’un club. Les oportunitats no són cada setmana, i això suposa tenir un gran èxit o no tenir-lo. Jo he d’intentar que tot això afecti positivament l’ambient del grup, que totes treguin el millor d’elles mateixes.

Ho gestiones tu sola o tens algun suport? Compto amb un cos tècnic: un segon entrenador i un preparador físic que són presents en la selecció de jugadores, en el seu seguiment, en el model tàctic, les accions a pilota parada... També compto amb un analista i amb el director esportiu, que són essencials per a la gestió de les concentracions i del calendari.

Es fa estrany entrenar jugadores amb les quals has sigut companya? Sobretot al principi. Jo vaig deixar de jugar al juny del 2015, i al setembre em vaig incorporar de segona entrenadora a la selecció espanyola. Tenia companyes de selecció però també companyes d’equip i fins i tot companyes de pis! El repte és saber po-

Has rebut reconeixements importants, com la Gala de les Estrelles o el Futsal Awards 2021 com a millor seleccionadora femenina del món de futbol sala. És una recompensa a tants anys de dedicació? Més que un reconeixement ho visc com una motivació per seguir treballant i millorant dia a dia. Evidentment, sempre és un honor rebre un guardó, però m’ho prenc com un motor per continuar evolucionant. Encara em queda molt camí per recórrer!

Quin paper ha tingut l’INEFC en la teva evolució professional? Ha sigut crucial en la meva formació i molt important per aconseguir els èxits professionals que estic assolint. Crec que la fase acadèmica és molt important per a un/a tècnic/a de primer nivell. Jo vaig començar a estudiar la carrera a l’INEFC Lleida, i per qüestions esportives vaig haver de fer el trasllat a Barcelona, on la vaig acabar. La relació amb la institució segueix encara ara. Hi imparteixo un curs per a entrenadors, participo en actes diversos i en les proves físiques d’accés als cicles formatius d’entrenador/a.

És un honor rebre reconeixements, me’ls prenc com una motivació per seguir treballant i millorant en la meva feina”

I ARA QUÈ? SORTIDA PROFESSIONAL: MEDI NATURAL

CDIA CENTRO DE DEPORTES INVIERNO ADAPTADOS

Manel Maestre enllestint la taula de competició d’Irati idiakez a la Copa del Món de Sbx a Finlàndia.

MANEL MAESTRE MARCOS ENTRENADOR I SELECCIONADOR NACIONAL DE L’EQUIP PARALÍMPIC DE SNOWBOARD

“Ser un esport olímpic ha ajudat a professionalitzar el surf de neu” Graduat en CAFE a l’INEFC, és seleccionador de l’equip nacional espanyol i entrenador de l’equip paralímpic de snowboard al Centre d’Alt Rendiment d’Esports d’Hivern Adaptats (CDIA). També és membre de la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (FEDDF). Compagina aquesta feina amb la faceta d’entrenador de surf aquàtic.

Ets entrenador de l’equip paralímpic de snowboard. Com vas arribar a aquesta posició? Sempre he estat envoltat de la neu. Vaig entrar a l’INEFC i mentre estava allà em vaig treure el títol d’entrenador de surf de neu. Vaig conèixer l’esport adaptat a través del professor Víctor Labrador, i de l’Astrid Fina, l’atleta paralímpica que va aconseguir el bronze als Jocs Paralímpics d’hiven 2018. Coneixia l’Astrid de venir a Andorra. Quan va arribar la pandèmia, vaig contactar amb ella perquè volia fer un pas més dins la meva carrera.

d’estil lliure. Dins l’esport convencional era complicat accedir a un equip nacional.

Però arran de conèixer l’esport adaptat a l’INEFC va sortir aquesta possibilitat d’entrar en l’alt rendiment. Va ser apassionant.

Va ser fàcil entrar com a entrenador? Com que era graduat en CAFE i havia estat vinculat al món de la competició, juntament amb la meva formació dins el món del surf de neu, i després d’un procés de selecció, al final el CDIA va confiar en mi per entrenar.

Ja tenies clar que volies ser entrenador?

Les sortides professionals dins el món del surf de neu són poques. O bé et dediques a fer de professor o d’entrenador, però és complicat entrar dins el món de l’alt rendiment. Em van comentar que s’estava formant un equip nou arran de la retirada de l’Astrid i de l’Albert Mallol, l’antic entrenador, que ara és professor a l’INEFC.

Quins objectius tens com a entrenador i seleccionador? Sempre he volgut millorar i aprendre, i ara m’estic envoltant de gent que en sap moltíssim. M’agradaria molt portar als propers Jocs algú a qui hagi entrenat durant molt de temps. És un repte.

Ja que no hi has pogut arribar tu com a esportista, poder fer-hi arribar algú a través dels teus coneixements i del que has après és molt satisfactori.

Quina experiència tenies en el món del surf de neu? Jo m’he dedicat tota la vida al món de la competició dins la modalitat

Quines dificultats té entrenar atletes paralímpics? Cal diferenciar l’alt rendiment de l’esport adaptat per a tothom. L’alt rendi-

ment s’entrena completament normal; els exercicis específics són similars als que es fan a nivell convencional, però amb petites adaptacions. Per exemple, si a l’Irati Idiakez li falta un braç, s’intenta compensar en les sortides i adaptar-les. El que ha de fer el tècnic és buscar les compensacions necessàries per treure el màxim rendiment.

Què va suposar per a tu que el surf de neu passés a ser un esport olímpic i paralímpic? Espanya ha apostat molt poc per l’snowboard, com que és un esport que ve de l’estranger aquí en tenim poca cultura.

Sempre s’ha apostat molt pels esquiadors, però portem 40 anys sense cap medalla d’esquí. Que sigui un esport olímpic ajuda a canviar la imatge i a professionalitzar el surf de neu, que és una cosa per la qual portem lluitant molts tècnics des de fa molts anys.

Com valores el teu pas per l’INEFC? És el millor que he pogut fer a la meva vida.

Tota la meva família em deia que busqués una feina al costat de casa, que fes de professor..., però jo sempre he lluitat per fer el que m’agrada, i finalment vaig triar una carrera que em permetés treballar d’això. Estudiar a l’INEFC i conèixer els millors professors ha estat brutal.

Arran de conèixer l’esport adaptat a l’INEFC, va sortir la possibilitat d’entrar en l’alt rendiment.

Va ser apassionant” 21

I ARA QUÈ? SORTIDA PROFESSIONAL: ESPORT ADAPTAT

EDUARDO LOTERO

Anna Ruiz, entrenadora dels Dracs CEA, durant el campionat de clubs d’Espanya a València (2020).

ANNA RUIZ

veres. Només hi ha cinc equips federats a Espanya, tres dels quals són a Catalunya, i ens coneixem tots. A més, són equips mixtos i amb persones amb discapacitats molt diferents. Volem que segueixi creixent i per això amb la selecció espanyola visitem cada mes una localitat diferent i entrenem allà per fer-ne promoció.

TEAM MANAGER I 2a ENTRENADORA DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA D’HOQUEI ADAPTAT

“Vaig arribar a l’esport adaptat per casualitat i no me’n vull separar”

22

Quina és la teva relació amb l’esport?

Sempre m’ha agradat, vaig jugar a futbol durant molts anys, i quan amb l’institut vaig trepitjar l’INEFC, vaig tenir clar que volia estudiar allà. I així va ser.

Per què vas triar el grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport? Volia ser professora d’Educació Física i vaig tenir la sort d’entrar a l’INEFC. Però una vegada dins, veus que hi ha moltes sortides i que t’agradaria dedicar-te a tot. Per això després vaig fer el màster Med, formació de professorat en Educació Física, també a l’INEFC. No has acabat sent professora, sinó que ets la segona entrenadora de les seleccions catalana i espanyola d’hoquei en cadira de rodes elèctrica. Sí.

Vaig arribar al món de l’esport adaptat per casualitat. També des de l’INEFC van dedicar-hi unes jornades i m’hi vaig apuntar.

Per casualitat em va tocar l’hoquei, i un dels entrenadors, que era dels Dracs, em va convidar a un entrenament. I hi vaig anar, em va agradar molt i fins i tot vaig fer el TFG d’això.

I posteriorment, arribes a les dues seleccions. Va anar tot rodat. És un món molt petit, i en veure que m’interessava el tema, em van oferir entrenar un equip dels Dracs i vaig acceptar. I un dia, em va trucar la Federació Catalana fent-me la proposta i no m’ho vaig pensar. I en el cas de la selecció espanyola, més o menys va ser de la mateixa manera, i tampoc ho vaig dubtar.

Quina és la realitat d’aquest esport a casa nostra? És molt minoritari i pensat per a persones amb discapacitats molt se-

EDUARDO LOTERO

Tot i que sempre havia volgut ser professora, la vida l’ha portat per altres camins. Actualment, l’Anna Ruiz és la segona entrenadora de les seleccions catalana i espanyola d’hoquei en cadira de rodes elèctrica, on va arribar gairebé per casualitat, i té clar que vol continuar estant involucrada en el món de l’esport adaptat, ja que considera que serveix perquè la societat canviï i avanci.

Personalment, què t’aporta treballar en el món de l’esport adaptat? Molt. Abans no el coneixia i m’ha servit per trencar el tabú de la discapacitat i poder conscienciar les persones que m’envolten que són persones com nosaltres, i això ajuda que la societat canviï la seva visió i avanci. En el futur m’agradaria continuar estant involucrada en l’esport adaptat.

Anna Ruiz donant instruccions durant una tecnificació de la selecció espanyola d’hoquei CRE a Barberà del Vallès.

Recomanaries als joves que cursessin el grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a l’INEFC? Totalment. Molta gent creu que amb el grau en CAFE només pots dedicar-te a l’ensenyament, però hi ha tot un món al darrere, com la recerca i moltes altres sortides professionals... Estudiar allà em va aportar molts coneixements i experiències que he pogut aplicar professionalment i vaig trobar-me amb un professorat de qualitat, molt proper i implicat en el teu aprenentatge.

L’hoquei adaptat és molt minoritari i pensat per a persones amb discapacitats molt severes”

23

I ARA QUÈ? RECERCA

A L’INEFC INVESTIGUEM

ÀMBITS DE RECERCA I INNOVACIÓ DE L’INEFC

GRUPS DE RECERCA RECONEGUTS PER L’AGAUR (SGR) ADSCRITS A L’INEFC Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport (GISEAFE) Grup consolidat i finançat 2017 SGR 1162 https:/inefcgiseafe.com/ Grup de Recerca en Activitat Física i Salut (GRAFIS) Grup consolidat 2017 SGR 741 http:/php.inefc.net/grafis/ Grup de Recerca en Ciències de l’Esport (GRCE) Grup consolidat 2017 SGR 1703 https:/inefcresearch.wordpress. com/ Grup de Recerca en Sistemes Complexos i Esport Grup consolidat 2017 SGR 1637 www.complexsystemsinsport.com Grup de Recerca en Acció Motriu (GIAM) Grup consolidat 2017 SGR 19 http:/praxiologiamotriz.inefc.es

Educació física i esport

Entrenament i rendiment esportiu

Investigació social, recreació i gestió esportiva

Salut i activitat física

Dret de l’esport

Gestió del territori i sostenibilitat

24

GRUPS DE RECERCA PROPIS UDL-INEFC Grup de Recerca en Desenvolupament i Innovació en la Condició Física i l’Exercici (DICFE) Grup reconegut per la UdL i l’INEFC Grup d’Investigació en Didàctica de l’Activitat Física per a l’Educació, la Cultura i el Benestar (DECUBIAF) Grup reconegut per la UdL i l’INEFC

GRUPS DE RECERCA RECONEGUTS PER L’AGAUR (SGR) AMB PARTICIPACIÓ DE L’INEFC Grup de Recerca de Moviment Humà Grup consolidat 2017 SGR 1463 www.movimenthuma.udl.cat Grup d’Observació i Neurocognició Aplicades a la Motricitat i l’Esport Grup consolidat de la Generalitat Grup de Recerca i Innovació en Dissenys (GRID) Grup consolidat 2017 SGR 1405 Aplicació a la motricitat i l’esport El GRID és un grup de recerca de la UB i vinculat a la UdL; el projecte R+D està vinculat a la UB http:/lom.observesport.com/

FOTOS: SANDRA GONZÁLEZ

Any rere any, l’INEFC es referma com a capdavanter en la recerca i la innovació en el camp de les ciències de l’activitat física i de l’esport. Mitjançant els grups de recerca, l’INEFC genera, desenvolupa i implementa projectes d’innovació i estudis en els camps de la salut i l’activitat física, el rendiment esportiu, l’educació física i el vessant més social i organitzatiu de l’esport mitjançant la captació de recursos tant de l’àmbit privat com públic. Un total de set grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), més dos grups de recerca propis de l’INEFC-UdL i la col·laboració amb altres grups externs fan de la recerca un dels pilars de l’INEFC. Paral·lelament, per tal d’impulsar la formació de personal investigador, l’INEFC convoca anualment contractes de formació de personal investigador per fer recerca amb l’objectiu d’obtenir el doctorat, alhora que participa i dona suport a la contractació d’investigadors en la seva etapa postdoctoral.

Finançament de la recerca al 2021

63,73%

20,50% 9,86%

Unió Europea 1.121.896,85 €

Finançament propi 360.824,96 €

4,86%

1,06%

AGAUR 85.486,42 €

Convenis i contractes amb entitats 18.600 €

Govern espanyol 173.624,82 €

SANDRA GONZÁLEZ

I ARA QUÈ? RECERCA

DIRECTORA DE LA REVISTA CIENTÍFICA ‘APUNTS EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTS’

“L’INEFC és un referent en la recerca de la motricitat i l’esport” Doctora en Ciències de l’Educació i Filosofia per la UB, llicenciada en Educació Física per l’INEFC Barcelona i en Pedagogia per la UB. Ha fet recerca a les universitats de Montreal i McGill (Canadà), de Viena (Àustria) i de MilanoBicocca i Palerm (Itàlia).

Docent i investigadora a l’INEFC Lleida, on ha dirigit també el Laboratori d’Observació de la Motricitat (LOM). Directora de la revista científica de l’INEFC ‘Apunts Educació Física i Esports’.

Per què consideres que l’INEFC és un referent en la recerca en ciències de l’esport? Ho puc dir perquè ho he viscut des d’estudiant fins a docent. L’INEFC de Catalunya i el de Madrid es van crear fa 40 anys com els únics centres universitaris dedicats a l’estudi de l’activitat física i de l’esport. Encara que 40 anys semblin molts, no ho són si ho comparem amb estudis com la medicina o l’enginyeria. Per tant, l’INEF de Catalunya és molt jove, i al llarg d’aquests anys l’oferta d’estudis i el nivell de la recerca no han fet més que incrementar. És la revista que dirigeixes un indicador d’aquest nivell de recerca? Curiosament jo vaig veure néixer, com a estudiant a l’INEFC, la revista Apunts Educació Física i Esports, que va suposar un referent per a la investigació de l’esport; fins i tot em va fer molta il·lusió que em publiquessin un article d’una recerca que vaig conduir al Pirineu arran d’una beca d’estudiant. Qui m’havia de dir que anys després se’m nomenaria directora d’aquesta revista! És una tasca molt enriquidora, ja

que en els tres anys que fa que dirigeixo la revista i amb tot l’equip que la fa possible, l’hem pogut conduir al nivell més alt dels indicadors de recerca que indexen les revistes pel seu impacte científic, el JCR (Journal Citation Report). Perquè s’entengui millor, és com quan un esport passa a divisió d’honor o un alpinista puja de l’últim camp a fer cim.

Com combines la direcció d’un laboratori de recerca amb la docència? Sí, és fonamental combinar-ho, permet “teoritzar la pràctica i practicar la teoria” com diu el doctor Oleguer Camerino, amb qui junts vam crear el Laboratori d’Observació de la Motricitat (LOM) (lom.observesport.com).

Així, participem en diversos projectes de recerca R+D que ens permeten vincular-nos amb altres universitats nacionals i internacionals. Fem recerques d’observació de conductes en la motricitat, l’educació física i l’esport que es publiquen en revistes d’impacte científic, i això és el que em permet optimitzar l’assignatura que imparteixo de Motricitat al grau i la d’Innovació docent al màster.

Heu creat dos programaris lliures molt útils per a la recerca, en què consisteixen? La nostra línia de recerca es basa a constatar científicament evidències observables. Els programaris lliures LINCE i LINCE PLUS que hem creat amb el finançament de l’INEFC i de l’R+D permeten als investigadors anar molt àgils a enregistrar les conductes que observen sobre les imatges de vídeo per poder obtenir patrons de conducta. Per exemple, en una recerca publicada científicament vam observar les conductes de Leo Messi quan marcava un gol. El LINCE ens va permetre aprofundir en les seves habilitats pel fet de ser esquerrà de tren inferior com, per exemple, constatar que es recolza i gira sobre la cama dreta per precisar amb la cama esquerra per fer gol; així −i ho dic a títol personal− potser els oponents farien millor de bloquejar la cama de suport que no pas la de precisió. El LINCE i LINCE PLUS es poden obtenir lliurement a la pàgina web https://observesport.github.io/ lince-plus/. Són programaris molt utilitzats en diverses investigacions i contribueixen a fer que l’INEFC continuï sent un referent en recerca.

Laboratori d’Observació de la Motricitat (LOM).

RAMON TORRALBA

MARTA CASTAÑER

25

I ARA QUÈ? OPINIÓ

LA RECERCA: UN “ESPORT D’EQUIP” Metge, científic de l’esport i catedràtic universitari

Metafòricament podríem dir que la recerca en general, i en ciències de l’esport en particular, és fonamentalment un “esport d’equip”. Per bé que les figures individuals poden marcar el camí, liderar equips o aportar noves idees o mètodes més eficaços i robustos, és la feina d’equip la que permet avançar amb pas segur en el coneixement. Cal assumir que la recerca científica en l’àmbit de l’activitat física i de l’esport és fonamentalment –tot i que no exclusivament– de caràcter aplicat i multidisciplinari.

Això implica que també hagi de ser col· laborativa, és a dir, que es desenvolupi en cooperació amb altres equips, bé sigui en la mateixa institució o en d’altres, incloses les de caire internacional quan el nivell de la recerca així ho requereixi. Seguint amb el símil esportiu, també hi ha lloc per a la competició entre equips de recerca, cosa que afavoreix el contrast d’idees i d’hipòtesis, que és la base del mètode científic.

Les derivades d’aquesta realitat són complexes. D’una banda, els investigadors necessiten l’aixopluc d’institucions –universitats, centres de recerca, clubs i centres esportius, federacions, empreses, etc.– que aportin els recursos materials, financers i humans necessaris. D’altra banda, es requereix un entorn –en podríem dir “ecosistema científic”– que afavoreixi la interacció intel·lectual en un ambient lliure de traves econòmiques, burocràtiques o jeràrquiques que comprometin la generació de noves idees. Tot equip necessita entrenadors, preparadors i capitans que esta-

La recerca és una tasca d’equip en què cada jugador és imprescindible” “La finalitat de la recerca és assolir nou coneixement, no bastir un currículum” 26

Un aspecte sovint descuidat és la creació i el manteniment de xarxes, internes i externes, que promoguin la cooperació entre equips d’una mateixa o de diverses disciplines científiques, tècniques i tecnològiques, ampliant així l’abast de la recerca i el seu potencial. Aquest treball en xarxa té sovint l’efecte de millorar les pràctiques de recerca, augmentar els recursos disponibles i permetre l’accés a fons de finançament públics i privats. El finançament sol ser una barrera formidable en el desenvolupament de la recerca de qualitat.

També voldria destacar un aspecte sovint relegat però de cabdal importància. La finalitat de la recerca científica és l’obtenció de nou coneixement mitjançant la resolució de problemes teòrics o pràctics utilitzant el mètode científic. Altres objectius, perfectament lícits i desitjables, com ara la millora del currículum individual o institucional, l’accés a l’acadèmia, l’obtenció de nou finançament, la promoció professional i laboral o el prestigi social, cal considerar-los secundaris o conseqüencials a l’assoliment de l’objectiu principal: l’avenç del coneixement “per a millor benefici de la humanitat” (testament d’Alfred Nobel).

Actualment el concepte de recerca científica va lligat als de desenvolupament i innovació. De manera provocativa, Esko Aho, enginyer i expresident de Finlàndia, va dir que la investigació consisteix a “invertir diners per obtenir coneixement”, mentre que la innovació seria “invertir coneixement per obtenir diners”. Aquesta consideració no és trivial, atès que els recursos econòmics són alhora limitats i fortament orientats a objectius de caire social, polític i econòmic.

Exemples recents són la inversió massiva en el desenvolupament de vacunes contra la pandèmia de covid-19, que ha tingut efectes positius socials i econòmics indiscutibles però que ha arraconat altres àmbits de la ciència conjunturalment menys prioritaris, o l’ambiciosa política europea en l’àmbit de la recerca i la innovació “Horitzó Europa”, que prioritza el desenvolupament econòmic i estructural del continent.

També les ciències de l’esport tenen per objecte el desenvolupament i la innovació.

L’acompliment de nous mètodes d’entre-

nament dels esportistes, el desenvolupament de programes i polítiques socials de promoció de la salut mitjançant l’activitat física, o la innovació en material i instal· lacions esportives en són exemples. En aquest sentit, sembla evident que les ciències de l’activitat física i de l’esport són majoritàriament de caire aplicat –no exclusivament, però. També, a tall d’exemple, pensem en la contribució de la fisiologia de l’exercici al coneixement d’una de les funcions principals de l’organisme humà, al desenvolupament i l’aplicació de la teoria de jocs, a l’anàlisi de les conductes individuals i col·lectives en diferents entorns físics i socials, o en l’àmbit de la pedagogia –l’educació física com a part integral del desenvolupament de l’individu.

Durant molts anys he convidat els meus alumnes de grau a pensar sobre la denominació dels seus estudis: ciències de l’activitat física i de l’esport. El primer mot especifica clarament el caràcter intrínsec dels coneixements que s’hi imparteixen i s’hi desenvolupen. He considerat sempre la meva tasca acadèmica com un doble compromís amb la docència i la investigació científica. Soc sabedor, però, que aquesta visió no és compartida, malauradament, per alguns dels meus col·legues professors i, d’entrada, d’un bon nombre dels nostres alumnes. És difícil establir la motivació principal que els porta a participar en la universitas (comunió universal de docents i discents), però intueixo que ve sovint determinada per les experiències individuals en relació amb l’esport. Malgrat això, he intentat sempre estimular a través de la meva tasca docent, tant en el grau com en el postgrau i doctorat, no només un interès real per la ciència, sinó també alguna vocació investigadora. Tinc records molt vius de primers contactes amb alumnes que manifestaven interès per la recerca o per la nostra tasca com a investigadors. Gairebé sempre he pogut apreciar una fam de saber més o de saber millor. Aquesta és la flama que cal atiar. Alguns consideren que educar (del llatí educere, guiar, exportar, ex-

FOTOS: INEFC

Ferran A. Rodríguez

bleixin l’estratègia i les tàctiques a dur a terme, afavoreixin la coordinació de les tasques individuals i enforteixin la cohesió del grup. Així, resulta transcendental la cadena de transmissió de coneixement entre investigadors sèniors, júniors i en formació, en què cadascú no només col·labora en diferents projectes sinó que també recolza les tasques dels de menor nivell de formació i experiència.

Valoració directa del consum d’oxigen de la campiona olímpica Mireia Belmonte durant el projecte ‘Altitude’.

També les ciències de l’esport tenen per objecte el desenvolupament i la innovació” treure) consisteix precisament a extreure i acomboiar allò que ja existeix en l’individu de manera més o menys conscient. Aquesta ha estat la meva brúixola per navegar per l’oceà de la tasca acadèmica. Amb algunes d’aquestes persones he tingut la incomparable satisfacció de poder navegar junts, primer com a patró i després com a simple home de mar que gaudeix tant de la navegació com de la companyia. Mudant de símil –el lector pot intuir algunes de les meves experiències esportives–, en un equip de rugbi hi caben perfils molt diversos, des dels robustos de les primeres línies fins als veloços de la de tres quarts, passant pels hàbils i creatius mitjos de melé o d’obertura o pels segurs darrers. Similarment, qualsevol persona amb motivació per la recerca pot trobar el seu lloc en un equip ben coordinat i equilibrat i, si cal, canviar de rol si l’equip ho necessita.

Tanmateix, malgrat considerar la recerca una tasca fonamentalment d’equip, tampoc podem minimitzar el rol de l’individu.

Una metàfora originada en la mitologia grega i popularitzada per Isaac Newton (“Si he pogut veure més lluny que els altres, és perquè m’he enfilat damunt les espatlles de gegants”) serveix per expressar el caràcter acumulatiu de la ciència però també del rol central de l’investigador. Un cop arribats a una certa altura, és la mirada del nan que ha pujat a les espatlles dels gegants la que és capaç d’albirar més lluny per entendre millor el món que l’envolta.

L’equip del grup de recerca en Ciències de l’Esport de l’INEFC fent proves a les instal·lacions del CN Sabadell (2011).

27

GENT DE L’INEFC EMPRENEDORIA

PROJECTES

SANDRA GONZÁLEZ

Ferran Llobet i Xavi Martinez, fundadors de United Gamers.

FERRAN LLOBET I XAVI MARTÍNEZ FUNDADORS DE UNITED GAMERS

“L’entrenament en els esports electrònics s’ha de professionalitzar” Després d’obtenir el grau en CAFE, Ferran Llobet i Xavi Martínez van fundar United Gamers, una empresa que ofereix serveis virtuals d’entrenament als jugadors d’esports electrònics, com League of Legends (LoL). Els dos joves van tenir el suport del professor de l’INEFC, Joan Soler, i del CEO de Happy Fresh, Guillem Segarra.

En la primera ronda de finançament van obtenir 150.000€ per iniciar el projecte.

28

Com va sorgir la idea de crear United Gamers? En el treball de final de grau havíem de fer una proposta d’entrenament per a una modalitat no estudiada, en aquest cas els eSports. Ens vam adonar que els professionals entrenaven jugant, era com si Messi només entrenés jugant partits oficials! En un primer moment vam intentar fer un equip format per preparadors físics i cognitius, però com que la idea era inviable, va passar a ser una aplicació.

Com funciona el vostre programa?

L’aplicació proporciona serveis d’entrenament i salut als jugadors d’eSports. Oferim al jugador entrenar en situacions tècniques i tàctiques aïllades més difícils que les del mateix LoL. Així el seu cervell posa en pràctica, sense estímuls distractors, aquella habilitat que vol millorar. Això permet que després d’entrenar amb la nostra app experimentin una millora del seu rendiment al videojoc, perquè estan preparats per en-

frontar-se a situacions més complexes.

Des de l’àmbit de la salut oferim consells per prevenir possibles patologies de caire psicològic, visual, nutricional, postural i relacionats amb l’activitat física i l’esport.

Quin impacte espereu que tingui la vostra eina d’entrenament? Creiem que la nostra aplicació suposa un pas endavant per professionalitzar l’entrenament en els esports electrònics perquè ofereix una optimització del temps que cal invertir per millorar el rendiment en el videojoc i permet als equips d’elit entrenar de forma aïllada. Els jugadors entrenen únicament jugant al videojoc, és com si el Reial Madrid i el Barça, abans d’un partit important, quedessin per fer un partit d’entrenament.

Quines diferències hi ha entre l’entrenament dels eSports i els reals? Les principals diferències són què i com s’entrena.

Per exemple, mentre que en el tenis es treballa la musculatura del braç i de les cames, al LoL s’exercita l’atenció dividida i el moviment ocular. Però ambdues coses s’han de poder entrenar.

Com evolucionarà el món dels eSports? És un mercat en expansió que atrau molt els joves per la constant d’estímuls que els proporciona. Hi ha partits de la LVP de LoL que tenen més audiència que els de la lliga espanyola de futbol. El Barça ja té un equip de League of Legends que competeix a la LVP. El CEO del Liverpool afirma que els eSports són una amenaça per al futbol perquè hi ha acció constant, fet que no es dona en el joc real.

Quin consell donaríeu a qui vulgui iniciar-se en el món empresarial? La persona que vulgui començar una start up ha de tenir molt clar que és molta feina i que no tot sortirà bé a la primera. També ha saber si existeix una demanda per al seu projecte. Tanmateix, és una experiència molt positiva que recomanem.

Els professionals entrenen únicament jugant, és com si Messi només practiqués amb partits oficials”

GENT DE L’INEFC EMPRENEDORIA

ALEXIS HERRÁIZ

Àlex Ceron.

FUNDADOR I CEO DE NAOS, CENTRE D’ENTRENAMENT PERSONALITZAT

ÀLEX CERON CEO DE NEWEX

“Hem creat el primer vestit sostenible per a barranquisme” Graduat en CAFE i màster en Gestió Esportiva per l’INEFC-UdL, és soci fundador de NEWEX, una empresa de fabricació de material per a barranquisme que ha creat el primer vestit sostenible especialitzat.

Què és NEWEX? Natural EcoWear For Extreme People (NEWEX) és una empresa que va néixer amb l’objectiu de crear el primer vestit sostenible per fer barranquisme. No hem fet servir neoprè, sinó un material d’origen natural que anomenem ecoprè. El nostre és un projecte innovador i especialitzat. A més, també és un projecte d’economia circular, perquè busquem donar una segona vida al material reaprofitant-lo per fer fundes d’ordinador o paviments per a gimnasos.

D’on va sorgir la idea? El 2019 vaig cursar el Màster en Gestió Esportiva a l’INEFC de Lleida, i havia de fer el treball final de màster (TFM). Llavors se’m va acudir fer alguna cosa relacionada amb el barranquisme, i com que vinc de família tèxtil, vaig pensar a crear un vestit especialitzat. En el TFM el que vaig presentar va ser un estudi de mercat per validar el producte i veure si era viable. Però realment em va servir de catapulta per tirar endavant el projecte.

Quin ha estat el procés per crear NEWEX? Hem dedicat dos anys a fer la investigació

i el desenvolupament del producte. Durant el 2021 i a principis del 2022 hem fet el prototip i la validació del producte. A finals del 2021 vam fer una campanya de crowdfunding per ajudar a finançar el projecte. Tenim previst sortir al mercat a l’abril del 2022, i de moment ja n’hem venut 50 unitats. En paral·lel estem treballant tota la part de reciclatge de materials.

Quin és el valor del vostre producte?

NEWEX és el primer vestit per a barranquisme fet amb ecoprè. Aquest material només s’ha fet servir per fer vestits de surf i altres coses, però no per a barranquisme.

Què aporta el vostre vestit a la pràctica del barranquisme? El barranquisme encara és un esport jove, que està en procés de maduració, i per això no s’ha fet gaire innovació en aquest àmbit de moment.

Normalment en barranquisme es fan servir els vestits de surf, però no son funcionals ni tenen tanta resistència, o hi ha vestits que son com una armadura. Nosaltres hem creat un vestit que combina les característiques del vestit de surf amb les necessitats del barranquisme, és flexible però resistent i confortable.

Tu vas estudiar a l’INEFC, com valores l’experiència? Vaig estudiar el grau de CAFE a Elx. Després vaig estar treballant un temps en la gestió d’empreses d’esport i aventura, i quan ja tenia una mica d’experiència vaig fer el màster en Gestió.

Va ser una experiència superpositiva, que s’ha de viure. L’INEFC és un referent, és el lloc on has de formar-te si vols dedicar-te a l’esport.

La pandèmia va deixar Herráiz sense la seva feina en un gimnàs, però en comptes de quedar-se en ERTO, va decidir posar en marxa el seu propi centre d’entrenament i salut.

Ets el fundador de NAOS. A què us dediqueu? NAOS és un centre d’entrenament especialitzat molt enfocat al vessant de salut i rendiment. Busquem ajudar les persones amb un treball holístic i multidisciplinari. Tenim un equip de 17 persones que inclou psicòleg, nutricionista, fisioterapeuta, osteòpata, podòleg i serveis de pilates, postpart i embaràs, etc.

A quin perfil us dirigiu? En rendiment estem enfocats a esportistes d’alt nivell; i en salut, a tothom. Tinc uns companys de CAFE que estan especialitzats, i en funció de cada cas es deriva a un o a un altre.

En rendiment, quin és el perfil? El que més tenim són dones esportistes triatletes, jugadores de bàsquet, pàdel i alguna futbolista. Algunes juguen al Cadí-La Seu, al World Padel Tour, al RCD Espanyol o el FC Barcelona. Estem molt associats a rendiment i esport femení, de fet som els primers especialitzats en esport femení. I entre els homes tenim jugadors de futbol sala, handbol i futbol.

Alexis Herráiz.

Quins problemes de salut treballeu? Poden ser persones amb diabetis, un síndrome metabòlic o obesitat. També embarassades o entrenament amb adolescents, que tot i no ser patologies, sí que tenen a veure amb la salut. També tenim persones amb hèrnies discals que necessiten entrenar perquè els fa mal l’esquena.

Teniu el centre a Mataró, com us heu donat a conèixer? Estem apostant molt per les xarxes socials i el branding. A través de contactes dels centres de CAFE i l’INEFC també ens arriben clients. A Mataró vaig detectar que aquest tipus de perfil va sempre a Barcelona. Vaig obrir aquí per atraure la gent de l’Alt Maresme, la Selva i el Vallès Oriental.

D’on va sorgir la idea de crear aquest centre? Jo treballava en un gimnàs, i amb l’arribada de la pandèmia de covid-19, em vaig veure afectat per un ERTO. Per no quedar-m’hi de manera indefinida vaig decidir buscar la manera de treballar. Vaig començar col·laborant amb professionals sanitaris, de manera que ens podíem anar derivant gent. Hem tingut la sort que, en ser un centre petit i enfocat a la salut i el rendiment, l’activitat s’ha mantingut. Avui som 17 persones treballant-hi!

Com valores l’experiència a l’INEFC? Va ser molt positiva, tinc un bon record dels companys i els docents, de les instal· lacions, la manera de treballar. Quan surts t’adones que tot el que has après ho acabes aplicant d’una manera o altra.

NAOS

NEWEX

“Som el primer centre d’entrenament especialitzat en esport femení”

29

GENT DE L’INEFC HISTÒRIES D’ÈXIT

REFERENTS SERGI GARCÍA-RETORTILLO

Maria Cadens durant un entrenament.

PROFESSOR I INVESTIGADOR VISITANT A LA BOSTON UNIVERSITY MEMBRE DEL GRUP DE RECERCA COMPLEX SYSTEMS IN SPORT

Doctor en CAFE, ha compaginat el fitnes i el wellness amb la investigació en el grup de recerca Complex Systems in Sport de l’INEFC i el Keck Laboratory for Network Physiology (Universitat de Boston). És professor associat a la Lasell University (Estats Units).

T’han nomenat professor associat a la School of Health Science de la Lasell University. Com has arribat fins aquí?

Vaig treballar com a entrenador personal i terapeuta durant 12 anys i vaig fer els graus en Magisteri, Fisioteràpia i CAFE a l’INEFC. Allà vaig conèixer la doctora Natàlia Balagué, professora de Fisiologia, que em va obrir les portes del grup de recerca Complex Systems in Sport. Vaig fer el Màster en Activitat Física i Salut. Vaig doctorar-me el 2016 i em vaig incorporar a la UdG com a professor de Fisiologia de l’Exercici.

Volem dissenyar nous biomarcadors que ens permetin quantificar com òrgans i músculs es coordinen durant l’exercici físic i com l’entrenament o la fatiga canvia aquesta coordinació.

Ho esteu testant amb esportistes? La nostra investigació té diferents fases. La primera estem detectant aquests biomarcadors i com es comporten amb gent sana. La segona fase s’haurà de veure en gent amb patologies, lesionats o esportistes d’elit. A partir d’aquí haurem d’establir perfils de referència, que serà la següent fase, i l’última serà integrar els biomarcadors a una app mòbil, per exemple. També s’ha fundat la revista científica Frontiers in Network Physiology.

La plaça de professor sorgeix d’aquesta experiència? Actualment soc investigador visitant al Kekc Laboratory, i també professor al departament d’Exercice Science a la Lasell University. I acabo de guanyar una plaça en una universitat de Pennsilvània, Labanon Valley College. Aquesta oportunitat és fruit de la feina feta a Boston però també amb el grup de recerca coordinat per la doctora Balagué; el meu pas per I’INEFC ha estat imprescindible per ser ara docent i investigador en una universitat americana.

Et vas decantar cap al vessant acadèmic. En acabar el doctorat, amb el grup de recerca vam començar a estudiar la coordinació cardiorespiratòria i com l’entrenament, o diferents patologies, poden modificar-la.

30

MARIA CADENS ENTRENADORA NACIONAL D’HANDBOL

“Compaginar la base amb l’elit et fa tocar de peus a terra” Relacionada amb l’handbol des de petita, ha arribat a la selecció espanyola, però sap que aquesta feina que no durarà per sempre i s’està enfocant en la docència.

Has estat al Mundial d’Handbol femení com a preparadora física de la selecció espanyola. Com va ser l’experiència?

Un somni. Arribar a la selecció espanyola sempre és un objectiu professional, però és complicat. De fet, quan em van trucar per oferir-m’ho no era el moment, però ho havia d’agafar. I l’entorn és tan diferent... és esport d’alt rendiment.

Quan contactes amb el grup de recerca de Boston? Teníem una limitació, perquè no som físics ni matemàtics. Aquí és quan contacto amb un grup del departament de Física de la Universitat de Boston, el Keck Laboratory for Network Physiology. Dissenyaven nous algoritmes per quantificar com els òrgans es coordinen entre ells.

Vaig començar a treballar amb l’equip del professor Plamen Ch. Ivanov, que estava impulsant el network physiology.

Com entres a la selecció espanyola? El 2014. Des del 2009 estava a la Federació Catalana, i quan era seleccionadora de l’infantil femení vam quedar primeres al Campionat d’Espanya per Seleccions Autonòmiques. Llavors, la Federació Espanyola oferia beques als entrenadors per anar a concentracions nacionals. Hi vaig anar, cada cop em donaven més responsabilitat i després d’estar a l’equip B, que és com un sub-21, vaig entrar a l’absoluta.

CEDIDA

Què és el network physiology? És un nou camp que posa el focus en com diferents òrgans clau −cervell, cor, pulmons o alguns músculs− es comuniquen entre ells per donar lloc a estats de salut, malaltia, vigília o son. Nosaltres treballem en la branca de Network Phisiology of Exercice.

INEFC

“Estudiem com els òrgans es coordinen entre ells”

Sergi García-Retortillo.

Tot i això, tens altres feines. Sí. Estic com a preparadora física al Sènior Femení del Sant Quirze, un equip que juga a Divisió d’Honor, i a la base del club. És un contrast

que et fa tocar de peus a terra. El que no és normal és l’elit. Quanta gent hi arriba? I tot i que ara estic enfocada a les seleccions amateurs, he estat molts anys a la base, que et dona molt bagatge perquè tens una funció molt pedagògica i educadora. Cal passar per allà.

I també fas classes a l’INEFC. Sí. Vaig estudiar CAFE a l’INEFC Lleida i ara soc professora col·laboradora a 1r i 3r. És una part que gaudeixo molt. A banda de la part pràctica i d’investigació, també faig docència, que és el que m’agradaria fer. Estic fent un doctorat sobre la lesió esportiva i la reeducació funcional, també a l’INEFC Lleida.

També vas ser jugadora professional d’handbol, sent capitana de la selecció catalana absoluta. S’ha millorat amb els anys? La lliga espanyola no està al mateix nivell que la noruega, la danesa o la francesa, però a nivell de professionalització i contractes laborals tot està molt més regulat. Tot i això, els països nòrdics aposten molt més pels esports indoor que aquí.

Animaries els joves que estudiïn Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a l’INEFC? Sí. De fet, si em preguntes si tornaria a fer la carrera, sabent les sortides professionals que té i amb l’experiència que tinc, et diria que sí. Però no només s’ha d’acabar la carrera, sinó que un s’ha de continuar formant i complementar-ho amb experiència laboral.

CEDIDA

GENT DE L’INEFC HISTÒRIES D’ÈXIT

MARC FORTUNY JUDOKA I ENTRENADOR PERSONAL

“Ens falten referents d’esportistes homosexuals” Graduat en CAFE a l’INEFC Barcelona, va formar part de la Selecció Catalana de Judo i de la Selecció Espanyola Júnior. Va guanyar dues medalles internacionals i, després del bronze al Campionat d’Espanya absolut, va deixar la competició per la dificultat de gestionar la seva homosexualitat en un entorn esportiu. Va fer el Treball de Final de Grau sobre aquest tema i el seu cas ha estat el germen per crear la xarxa internacional ‘LGTBIQ+, educació física i esport’.

Per què vas decidir fer un estudi del teu cas com a Treball Final de Grau? Jo estudiava a l’INEFC Barcelona i al 2015 havia de fer el TFG. L’anava a fer sobre un centre d’entrenament personal. Llavors estava a la Selecció Catalana de Judo i a l’Espanyola Júnior, i l’havia deixat perquè no havia pogut gestionar la situació. Vaig proposar a la meva tutora, Dra. Anna Vilanova, de fer el TFG sobre aquest tema, que era un tabú.

Com el vas plantejar? Com un estudi de cas d’un judoka d’elit i de com s’havia vist afectat positivament i negativament per la seva acceptació com a homosexual. Un dels problemes va ser que no hi ha bibliografia, ni cap referent... La conclusió va ser que l’esport, en el cas dels homes, era un factor limitador a l’hora d’acceptar la seva pròpia homosexualitat. En aquell moment parlar d’això va ser complicat, a nivell personal va ser difícil.

Com vas fer el primer pas? Vaig deixar el judo amb 23 anys, perquè o deixava l’esport o acabava en un psiquiàtric. Al cap d’un mes ho vaig explicar a casa, va ser un

drama. Llavors jo no sabia que ho estava deixant tot perquè no m’acceptava a mi mateix. La imatge que jo m’havia creat com a homosexual no és la que tinc ara de mi mateix. Ens falten referents d’esportistes homosexuals.

Vas tornar a competir després d’això?

Al cap d’un parell d’anys vaig tornar a competir, i va ser quan el tema va sortir a la llum.

Va ser una bogeria, tots els mitjans em trucaven, fins i tot el president Pedro Sánchez em va telefonar un diumenge al matí! En aquell moment vaig tenir un sentiment contradictori, bonic i trist alhora. Això no hauria de ser notícia, però estava content si podia ajudar altres esportistes.

En quina situació esportiva estàs? Vaig tornar a competir fa tres anys, però em vaig lesionar i vaig decidir retirar-me. Ara soc entrenador personal i faig de readaptador i a nivell personal estic molt bé; de l’únic que em penedeixo és de no haver-ho dit abans perquè, un cop ho dius, t’adones que qui t’estima ho fa per qui ets tu, no per la teva orientació.

Què t’ha aportat l’INEFC en la teva carrera? El grau m’ha servit per tenir una base i per veure cap on volia anar. Estic content d’haver triat aquests estudis.

Quin record tens del teu pas per l’INEFC? M’encantaria tirar enrere, perquè a la universitat havia de fingir ser una persona que no era. Sentia una pressió social, hi havia una homofòbia indirecta.

Falta normalitzar el fet que qualsevol alumne pot tenir una orientació sexual diferent. Per al TFG vaig buscar casos d’homosexuals en cursos anteriors al meu i no en vaig trobar.

Què creus que es pot fer per normalitzar l’homosexualitat? Hem d’educar d’una manera diferent, en llibertat, i no donar coses per suposades. Cal formar els docents, perquè hi ha molta homofòbia en el llenguatge quotidià i que et condiciona si ets homosexual o dona. La gent pensa que s’ha normalitzat, però mira el futbol: quants futbolistes homosexuals hi ha a primera divisió? No n’hi ha perquè estan molt condicionats i no fan aquest pas. El dia que passi això podrem començar a canviar coses.

L’esport, en el cas dels homes, és un factor limitador a l’hora d’acceptar la homosexualitat” 31

PABLO GARCÍA SACRISTÁN

Rafel Pol a la “Ciudad del fútbol de Las Rozas” en un entrenament de la selecció absoluta.

RAFEL POL PREPARADOR FÍSIC A LA SELECCIÓ NACIONAL DE FUTBOL

“En la preparació física, els aspectes fisiològics i psicològics es relacionen” Llicenciat en CAFE a l’INEFC el 2010, ha trepitjat els millors camps del món com a preparador físic d’equips com el FC Barcelona, l’AS Roma, el Celta de Vigo o la selecció espanyola. També té un Màster en Prevenció i Readaptació de lesions esportives en el futbol i és autor de diversos articles científics relacionats amb l’aplicació de les ciències a la complexitat de l’entrenament esportiu.

La preparació física és essencial per a tot esportista. Per què és una part tan important? Consisteix en el desenvolupament del potencial funcional de l’esportista i de les seves qualitats físiques fins als nivells més elevats possibles. Un atleta es relaciona amb l’entorn a través del moviment. Això s’ha d’adaptar a cada context i a l’entorn, perquè és el que farà que un esportista tingui més o menys èxit.

Per això el teu paper és clau dins un equip? És molt rellevant també gestionar el cansament, els nervis, la pressió emocional, la freqüència cardíaca... La meva responsabilitat és que en diferents contextos tot continuï funcionant.

32

Què li aporta a un jugador la teva feina?

Ens marquem objectius a curt termini, com ara reforçar la musculatura d’un jugador, i a llarg termini, com per exemple preparar un equip per a una competició potenciant el rol de cada jugador o fer un entrenament individualitzat per a un jugador lesionat. És una feina de molta responsabilitat?

Jo crec que la responsabilitat se la posa un mateix, però si ets preparador físic d’un equip d’alt nivell, treballes sota pressió perquè hi ha molta gent opinant sobre el que fas. La responsabilitat l’enfoco cap al jugador, perquè m’atorga la confiança per resoldre un problema. És a ell a qui no he de fallar.

Com és ser el ‘mà dreta’ de Luis Enrique? Quan estava acabant INEFC, el 2010, vaig publicar un treball que va acabar sent un llibre. Treballava com a preparador físic a l’equip femení Levante Las Planas, que jugava a la segona divisió nacional, i vam estar a punt de pujar a primera. Llavors em va arribar una proposta de Luis Enrique per treballar amb ell a l’AS Roma. Va ser un canvi brusc, perquè vaig passar d’una estructura amateur a l’elit. Ja fa onze anys que estic amb ell.

Ets autor del llibre ‘La Preparación ¿Física? en el fútbol’. Què volen dir aquests interrogants? Tot està molt més vinculat del que sembla. No hi ha una diferència clara en la preparació física entre el que és fisiològic, psicològic o sociològic. Sovint, el fet que un jugador augmenti el seu rendiment està més vinculat a la motivació o a la focalització en la tasca que vol aconseguir.

El 2021 vas ser guardonat amb la ‘Bota de oro’ de la Federació de Futbol de les Illes Balears. Segurament treballar amb la selecció espanyola fa que la meva feina sigui més visible. Jo intento treballar amb el màxim

compromís i estar satisfet de la feina que faig independentment dels guardons, perquè hi ha temporades bones i d’altres que no ho són tant. Els reconeixements m’aporten ganes de seguir treballant.

Tens una extensa formació acadèmica.

En el futbol has d’estar en constant aprenentatge? Recentment he defensat la meva tesi doctoral a la Universitat de Lleida, i l’he anat treballant en paral·lel a la meva feina al Barça o a la selecció espanyola, que són clubs que t’absorbeixen molt. És important treure temps i energies per continuar desenvolupant les nostres capacitats professionals per tal de no quedar estancat.

També et dediques a la docència. M’agrada fer masterclasses per explicar als alumnes què és la preparació física i la seva importància. A l’INEFC n’he fet diverses.

Com t’ha acompanyat l’INFEC en la teva trajectòria? Va ser un gran canvi, perquè venia de Campanet, un poble petit de Mallorca. L’adaptació el primer any va ser difícil i va ser gràcies a la carrera que vaig poder sentir la facultat com casa meva. Hi tinc un vincle molt fort.

La responsabilitat l’enfoco cap al jugador, que m’atorga la confiança per resoldre un problema. És a ell a qui no he de fallar”