ZIGGY, I L’ESPECTACLE DE LLUM DE LLUNA (Kristyna Litten)

CONTE EXPLICAT PER. RAQUEL MORENO I SHEILA SÁNCHEZ

ZIGGY, I L’ESPECTACLE DE LLUM DE LLUNA

A LA ZEBRA ZIGGI LI ENCANTAVEN ELS DISSABTES. DURANT TOTA LA SETMANA ESPERAVA IMPACIENT

L’INCREÏBLE ESPECTACLE DE LLUM DE LLUNA. PERÒ AQUELL DISSABTE TOTES LES SEVES IL·LUSIONS VAN

QUEDAR INTERROMPUDES PER UN FORT... “TUUT-TUUT !”

LA ZIGGY SABIA QUE NO ERA UN CANT NORMAL. UNA PUPUT HAVIA PERDUT EL SEU FILLET.

- ESTIGUES TRANQUIL·LA –VA DIR-li LA ZIGGY-, JO T’AJUDARÉ. SI TÉ RATLLES NEGRES I BLANQUES COM

TU, SERÀ FÀCIL DE TROBAR, I ENCARA SEREM A TEMPS DE VEURE L’ESPECTACLE !

MAI ABANS NO HAVIEN VIATJAT TAN LLUNY...

ALGUNA COSA S’HAVIA POSAT AL NAS DE LA ZIGGY I LI FEIA PESSIGOLLES: “ATXIIIM !”.

ERA UN PETIT ESCARABAT RATLLAT.

- VA CAP AL LLAC –VA DIR LA ZIGGY-. POTSER ALLÍ TROBAREM EL TEU FILLET.

QUAN VAN ARRIBAR A LA VORA DE L’AIGUA, LA ZIGGY VA VEURE UNA COSA.

- MIRA ! UNES PLOMES RATLLADES ENTRE ELS CANYISSOS.

- “TUUT-TUUT !” –VA CRIDAR LA PUPUT.

- “RAC, RAC” –VAN RAUCAR LES GRANOTES RATLLADES, BEN ENJOGASSADES. LA ZIGGY VA RIURE.

- CONTINUEM BUSCANT.

- ALLÍ ! –VA DIR LA ZIGGY QUAN ARRIBAVEN A UNA CLARIANA ENMIG D’UNS ARBRES PLATEJATS-. VEIG UNA

COSA NEGRA I BLANCA ENTRE LES BRANQUES.

- “TUU-TUUT !” –VA TORNAR A PIULAR L’OCELL.

- “GRAAAA...” –VA BADALLAR UN TIGRE.

- “UIIIIX !” –VA MURMURAR LA ZIGGY-. I TOTS DOS VAN CONTINUAR CAMINANT SOTA EL SOL ARDENT.

JUST QUAN ESTAVEN A PUNT DE DESCANSAR...

- “RATLLES !” –VA EXCLAMAR LA ZIGGY-. EL TEU FILLET ESTÀ AMAGAT ENTRE LES HERBES.

- “TUUT-TUUT !” –VA CANTAR L PUPUT.

- “SSS-SSS !” –VA XIULAR UNA SERP ENSENYANT LA LLENGUA ENTRE ELS ULLALS.

- “AAAAAH !” –VAN CRIDAR LA ZIGGY I L’OCELL.

TOTS DOS VAN ARRIBAR A UN BOSC TENEBRÓS.

- EM SAP GREU –VA DIR LA ZIGGY-. NO T’HE AJUDAT GENS I ARA, A MÉS, ENS PERDREM L’ESPECTACLE. PERÒ LA PUPUT HAVIA VOLAT FINS A ARRIBAR A LES CAPÇADES DELS ARBRES

- “TUUT-TUUT !” “TUUT-TUUT !” “TUUT-TUUT !”

MALGRAT EL SEU ESFORÇ, AMB LA PIULADISSA I ELS REFILETS DELS ALTRES OCELLS QUASI NO SE’L SENTIA.

L’OCELL NECESSITAVA AJUDA. AIXÍ, DONCS, LA ZIGGY VA RESPIRAR FONDO I VAN CANTAR JUNTS:

- “TUUT-TUUT !” “TUUT-TUUT !” “TUUT-TUUT !”

DE SOBTE, AL BOSC ES VA SER EL SILENCI. FINS QUE AL MIG DE LA CALMA ES VA SENTIR UN LLEU:

- “PIU ! PIU ! PIU !”

I D’ENTRE LES BRANQUES VA SORTIR UN OCELLET FENT SALTIRONS.

- HO HEM ACONSEGUIT –VA EXCLAMAR LA ZIGGY-. SOM-HI ! SI ENS AFANYEM ENCARA ARRIBAREM A TEMPS

PER CONTEMPLAR L’ESPECTACLE DE LLUM DE LLUNA.

- “TUUT ! PIU !” –VAN REFILAR ELS OCELLS.

PERÒ RESULTA QUE LA ZIGGY NO TENIA NI IDEA DE QUIN ERA EL CAMÍ CAP A CASA. TOT SEMBLAVA MOLT

DIFERENT EN LA FOSCOR.

AL FINAL VA VEURE LA SERP AMB LA PELL D’ESCATES. VAN PASSAR SIGIL·LOSAMENT PEL SEU COSTAT. NO SEMBLAVA TAN PERILLOSA COM ABANS.