EN CORNÈLIUS (Leo Leonni)

En Corn Lius

AIXÍ QUE VAN SORTIR DE L’OU, ELS PETITS COCODRILS VAN GATEJAR FINS A LA VORA DEL RIU. PERÒ EN CORNÈLIUS VA CAMINAR BEN DRET.

VA ANAR CREIXENT ALT I FORT, I RARAMENT ANAVA DE QUATRE GRAPES. VEIA COSES QUE CAP ALTRE

COCODRIL NO HAVIA VIST ABANS.

- PUC VEURE MÉS ENLLÀ DELS ARBUSTOS ! –VA DIR.

PERÒ ELS ALTRES VAN RESPONDRE:

- I AIXÒ, QUÈ TÉ DE BO?

- PUC VEURE ELS PEIXOS DES DE DALT ! –VA DIR EN CORNÈLIUS.

- I QUÈ? –VAN FER ELS ALTRES, MOLESTOS.

AIXÍ QUE UN DIA, FURIÓS, EN CORNÈLIUS VA DECIDIR TOCAR EL DOS.

AL CAP DE POC, ES VA TROBAR UN MICO.

- PUC CAMINAR DRET ! –VA DIR-LI EN CORNÈLIUS AMB ORGULL-. VEIG COSES QUE SÓN LLUNY !

- DONCS JO EM PUC POSAR CAP PER AVALL –VA DIR EL MICO-. I PENJAR-ME DE LA CUA. EN CORNÈLIUS ES VA QUEDAR BOCABADAT.

- EN PODRIA APRENDRE, JO TAMBÉ? –VA PREGUNTAR.

- I TANT –VA CONTESTAR EL MICO-. NOMÉS ET CAL MOLTA PERSEVERANÇA I UNA MICA D’AJUDA.

EN CORNÈLIUS VA PERSEVERAR PER APRENDRE ELS TRUCS DEL MICO, I EL MICO SEMBLAVA FELIÇ D’AJUDARLO.

QUAN FINALMENT HAVIA APRÈS A POSAR-SE CAP PER AVALL I A PENJAR-SE DE LA CUA, EN CORNÈLIUS VA

TORNAR TOT COFOI CAP A LA VORA DEL RIU.

- MIREU ! –VA DIR-. EM SÉ POSAR CAP PER AVALL.

- I QUÈ? –ES VAN LIMITAR A DIR ELS ALTRES.

- I EM PUC PENJAR DE LA CUA –VA DIR EN CORNÈLIUS.

PERÒ ELS ALTRES VAN ARRONSAR LES ESPATLLES I VAN REPETIR:

- I QUÈ?

DECEBUT I ENFADAT, EN CORNÈLIUS VA DECIDIR TORNAR AMB EL MICO.

PERÒ, QUAN TOT JUST HAVIA ENFILAT EL CAMÍ, VA MIRAR ENRERE.

I, SABEU QUÈ VA VEURE?

DONCS QUE ELS ALTRES, CAU QUE CAURÀS, INTENTAVEN POSAR-SE CAP PER AVALL I PENJAR-SE DE LES CUES !

EN CORNÈLIUS VA SOMRIURE.

LA VIDA A LA VORA DEL RIU JA MAI NO TORNARIA A SER IGUAL !

HISTÒRIA D’EN TIGRE

(Harriet Blackford – Manja Stojic)

CONTE EXPLICAT PER NEUS SOGAS.

HISTÒRIA D’EN TIGRE

EN TIGRE ÉS UN CADELL PETIT, FORT I PLE DE RATLLES.

VIU AMB LA SEVA MARE I LES SEVES GERMANES EN UNA SELVA DE L’ÍNDIA.

CAMINA SENSE FER SOROLL AMB LES SEVES GRAPES GROSSES I TOVES, I REMENA LA CUA LLARGA I PLENA DE RATLLES.

EL QUE MÉS LI AGRADA A EN TIGRE ÉS AJUPIR-SE BEN AVALL ENTRE LES HERBES ALTES, ON LES SEVES

RATLLES FAN QUE SEMBLI QUE DESAPAREIX. LLAVORS, DE SOBTE, EN TIGRE SALTA AL DAMUNT DE LES SEVES GERMANES, I RODOLEN I FAN TOMBARELLES TOTS PLEGATS.

ELS TIGRES CONEIXEN TOTS ELS SOROLLS, OLORS I PAISATGES DE LA SELVA QUE ÉS CASA SEVA.

ELS MICOS XERROTEGEN ALS ARBRES I LES PAPALLONES VOLEIEN PROP DEL RIEROL.

ELS CADELLS DE TIGRE CREIXEN DE PRESSA. AVIAT SÓN PROU GRANS PER SORTIR DE CACERA AMB LA SEVA

MARE. A VEGADES EN TIGRE POT ENXAMPAR EL SEU SOPAR. ÉS UN SOPAR MOLT MENUT, I PER AIXÒ NO L’HA

DE COMPARTIR !

EN TIGRE ES FA GRAN I CADA COP MÉS GROS.

ARA EN SAP TANT, DE CAÇAR, QUE SURT A EXPLORAR TOT SOL DIES I DIES... A L’ALTRA BANDA DEL TURÓ, TRAVESSA EL RIEROL I SEGUEIX LA SENDA PER ENTREMIG DE L’HERBA ALTA.

QUAN EN TIGRE ARRIBA A CASA, LA SEVA MARE EL SALUDA. ARA JA ÉS GAIREBÉ TAN GROS COM ELLA.

EN TIGRE JA NO VISITA GAIRE SOVINT A LA SEVA MARE I LES SEVES GERMANES.

UN DIA, EN TIGRE SAP QUE NECESSITA TENIR UN ESPAI PROPI PER PODER CAÇAR.

LLAVORS, EN TIGRE COMENÇA UN LLARG VIATGE, MOLT LLUNY DE LA SEVA MARE, MOLT LLUNY DEL TURÓ I

EL RIEROL I LA SENDA QUE TRAVESSA L’HERBA ALTA.

QUAN EN TIGRE ARRIBA A UNA PART NOVA DE LA SEVA, EL SEU SENTIT DE L’OLFACTE LI DIU QUE ACABEN DE PASSAR UNS CÉRVOLS. UNS POCS SENGLARS HAN CAMINAT PER ENTRE LES HERBES ALTES.

PERÒ, QUÈ ÉS AIXÒ? L’OLOR D’UN ALTRE TIGRE.

AQUEST TIGRE NO FA LA MATEIXA OLOR QUE LA MARE O LES GERMANES D’EN TIGRE.

LLAVORS EL VEU. UN TIGRE ADULT MOLT I MOLT GROS, QUE REMENA LA CUA LLARGA I RATLLADA I ES MIRA

DIRECTAMENT EN TIGRE.

EN TIGRE ESTÀ BEN QUIET. TORNA A ENSUMAR L’OLOR D’AQUELL TIGRE. NO ESTÀ SEGUR DE QUÈ HA DE

FER. PERÒ SAP QUE NO HA DE FER CAP SOROLL.

EN TIGRE NO ES BELLUGA GENS. SAP QUE NO HAURIA DESER AQUÍ, AL TERRITORI D’AQUEST ALTRE TIGRE.

L’ALTRE TIGRE COMENÇA A ARROSSEGAR-SE CAP A ELL. TOT D’UNA EN TIGRE GIRA CUA I CORRE, I CORRE I CORRE.

DESPRÉS D’UNA ESTONA, EN TIGRE PARA DE CÓRRER. ENSUMA L’AIRE. ESTÀ SEGUR QUE EN AQUEST ALTRE

LLOC JA NO SE SENT L’OLOR D’AQUELL TIGRE TAN GROS I ENFADAT.

EN TIGRE ÉS MOLT LLUNY DE CASA.

EL SOL LLUEIX PER ENTRE ELS ARBRES I UNS MICOS ESCANDALOSOS XERROTEGEN DAMUNT SEU. IGUAL

QUE A LA SEVA ANTIGA CASA, HI HA UN RIEROL A PROP AMB PAPALLONES QUE VOLEIEN.

EN TIGRE POT VEURE CÉRVOLS MÉS AVALL, ENTREMIG DE L’HERBA ALTA.

AQUESTA NOVA PART DE LA SELVA ÉS UN BON LLOC PER A EN TIGRE.

ARA JA ÉS PROU GRAN PER TENIR CURA D’ELL MATEIX.

PER AVISAR ELS ALTRES TIGRES QUE ELL ÉS AQUÍ ESCAMPA LA SEVA OLOR PER TOTS ELS ARBRES I ARBUSTOS.

EN TIGRE ES NETEJA LES GRAPES AMB LA LLENGUA ROSA I ASPRA, I S’ARRAULEIX PER FER UNA MIGDIADA.

S’HI ESTÀ MOLT BÉ A CASA !

L’ANT NEGRE

(Cristina Oleby – Cecilia Varela)

CONTE EXPLICAT PER MERITXELL CAMPS I MÓNICA GARCÍA.

L’ANT NEGRE

NINGÚ SABIA COM, QUAN UN ANT NEGRE VA APARÈIXER ATORDIT I DESORIENTAT AL MIG DE LA CARRETERA.

UNA LLEBRE QUE PASSAVA PER ALLÀ ES VA APROPAR ENCURIOSIDA.

HAVIA VIST ANTS NEGRES ABANS PERÒ AQUEST ERA DIFERENT, JA QUE TOT EL SEU COS ERA NEGRE, LES SEVES BANYES TAMBÉ EREN NEGRES I FINSI TOT LES SEVES DENTS, EREN NEGRES.

- HOLA, COM ET DIUS? QUÈ FAS AQUÍ? D'ON VENS? PER QUÈ ETS TAN NEGRE? NO PARLES?

L'ANT NO VA RESPONDRE. NO SE'N RECORDAVA DE QUI ERA NI D'ON VENIA NI PER QUÈ ERA TAN NEGRE.

LA LLEBRE ES VA OFERIR A AJUDAR-LO I LI VA PROPOSAR DEMANAR AJUDA ALS ANIMALS DEL BOSC, SEGUR

QUE ALGÚ SABRIA D'ON VENIEN ELS ANTS NEGRES I PODRIA TORNAR A CASA SEVA.

AIXÍ QUE LA LLEBRE CURIOSA I L'ANT NEGRE VAN ENCAMINAR-SE PER UN CAMÍ DEL BOSC.

L'ANT AVANÇAVA TEMORÓS ENTRE ELS ARBRES ESCOLTANT EL CRUIXIT DE LES BRANQUES. LA SEVA POR VA

AUGMENTAR QUAN VAN TROBAR UN LLOP QUE ELS HI TALLAVA EL PAS.

LA LLEBRE ES VA APROPAR AL LLOP COM SI FOSSIN VELLS AMICS.

- HOLA, LLOP BONIC, TU SAPS QUI ÉS EL MEU AMIC? I QUÈ FA AQUÍ?, I COM ES DIU?, I QUÈ MENJA?.

VINGA, DIGUES, DIGUES.

- JO CREC, QUE ÉS L'ANT NEGRE, EL RARET DE LA FAMÍLIA, EL DIFERENT -VA EXPLICAR EL LLOP-. AL LLARG

DE LA MEVA VIDA HE MENJAT MOLTES OVELLES I TENEN EL MATEIX GUST, PERÒ UNA MICA MÉS CREMAT.

L'ANT VA NEGAR AMB EL CAP, NI TAN SOLS RECORDAVA TENIR FAMÍLIA.

AIXÍ QUE EL LLOP GOLAFRE, LA LLEBRE CURIOSA I L'ANT NEGRE VAN CONTINUAR EL CAMÍ PER VEURE SI

ALGÚ PODIA RESOLDRE EL MISTERI.

VAN TRAVESSAR UN RIU PER LA PART QUE COBRIA MENYS, L'ANT VA SENTIR L'AIGUA FRESCA A LES SEVES

POTES. A L’ALTRA RIBA ELS ESPERAVA UNA GRUA.

LA LLEBRE VA PENSAR QUE AQUELL ANIMAL VIATGER I AVENTURER TINDRIA LA RESPOSTA.

- ESCOLTA, GARSA BONICA, TU SAPS QUI ÉS EL MEU AMIC? I QUÈ FA AQUÍ? I COM ES DIU? I QUÈ MENJA?

VINGA, DIGUES, DIGUES.

- ÉS UN ANT AFRICÀ -VA DIR LA GRUA-, EN ELS MEUS VIATGES AL SENEGAL HE VIST QUE LES PERSONES

TENEN LA PELL MÉS FOSCA, PASSARÀ IGUAL AMB ELS ANTS.

PERÒ L'ANT VA DIR QUE NO AMB EL CAP. DE CASA SEVA RECORDAVA QUE ERA FREDA COM EL METALL I NO CÀLIDA COM ÀFRICA.

AIXÍ LA GARSA VIATGERA, EL LLOP GOLAFRE, LA LLEBRE CURIOSA I L'ANT NEGRE VAN CONTINUAR EL CAMÍ. L'ANT PENSAVA QUE EL BOSC ERA COM UNA PETITA ORQUESTRA ON EL VENT, ELS OCELLS, EL RIU I LES

BRANQUES DELS ARBRES TOCAVEN AL MATEIX SO. UNA ORQUESTRA DISTORSIONADA PER UN LINX QUE VA COMENÇAR A RUGIR QUAN ELS VA VEURE.

LA LLEBRE ES VA ALEGRAR DE VEURE UN ANIMAL TAN ASTUT.

- ESCOLTA, LINX BONIC, TU SAPS QUI ÉS EL MEU AMIC? I QUÈ FA AQUÍ? I COM ES DIU? I QUÈ MENJA?.

VINGA, DIGUES, DIGUES.

- ÉS UN ANT DE LA MALA SORT, COM EL MEU COSÍ -VA DEDUIR EL LINX-, SI VEUS UN ANT NEGRE PASSAR PER SOTA D'UNA ESCALA, TINDRÀS CENT ANYS DE DESGRÀCIES.

L'ANT VA DIR QUE NO AMB EL CAP, NO SENTIA QUE PORTÉS MALA SORT, SINÓ BEN AL CONTRARI, SENTIA

QUE HAVIA AJUDAT ALS ALTRES.

AIXÍ QUE EL LINX SUPERSTICIÓS, LA GARSA VIATGERA, EL LLOP GOLAFRE, LA LLEBRE CURIOSA I L'ANT NEGRE VAN CONTINUAR EL CAMÍ.

PEL CAMÍ VAN TENIR GANA I ES VAN PARAR A MENJAR GROSELLES. TENIEN UN SABOR INTENS DOLÇ I ÀCID

AL MATEIX TEMPS. L'ANT NO HAVIA MENJAT MAI RES DE SEMBLANT.

ATRET PER L'OLOR DE LES GROSELLES, ES VA APROPAR UN ÓS A QUI DE SEGUIDA VA ABORDAR-SE LA LLEBRE.

- ESCOLTA, ÓS BONIC, TU SAPS QUI ÉS EL MEU AMIC? I QUÈ FA AQUÍ? I COM ES DIU? I QUÈ MENJA?

VINGA, DIGUES, DIGUES.

- AQUEST ANT S'HA POSAT FINS A DALT DE XOCOLATA -VA DIR L'ÓS, IMAGINANT UN POSTRE PLE DE XOCOLATA.

L'ANT VA DIR QUENO AMB EL CAP, ESTAVA SEGUR QUE NO HAVIA TASTAT MAI LA XOCOLATA.

AIXÍ QUE L'ÓS LLAMINER, EL LINX SUPERSTICIÓS, LA GARSA VIATGERA, EL LLOP GOLAFRE, LA LLEBRE

CURIOSA I L'ANT NEGRE VAN CONTINUAR EL CAMÍ.

L'ANT APRECIAVA LES DIFERENTS TONALITATS D'AQUELLS ARBRES QUE HORES ABANS L'HAVIEN

ESPANTAT. OBSERVAVA EL MOVIMENT DE LES SEVES FULLES I ELS INSECTES VOLANT A CONTRA LLUM. DE

SOBTE VA SENTIR UNA OLOR DESAGRADABLE QUE PROVENIA D'UN PORC SENGLAR

- ESCOLTA, PORC SENGLAR BONIC, TU SAPS QUI ÉS EL MEU AMIC? I QUÈ FA AQUÍ? I COM ES DIU? I QUÈ

MENJA?. VINGA, DIGUES, DIGUES.

- AQUEST EL QUE LI PASSA ÉS QUE ESTÀ BRUT -VA AFIRMAR EL PORC SENGLAR CONVENÇUT-. NO M'HE

POSAT JO VEGADES AIXÍ PRACTICANT FANGOTERÀPIA.

L'ANT VA NEGAR AMB EL CAP, ELL SABIA QUE NO ESTAVA BRUT. DESESPERAT VA COMENÇAR A PLORAR.

NINGÚ SABIA D'ON PROCEDIA I NO PODRIA TROBAR LA SEVA CASA.

VAN CONTINUAR EL CAMÍ FINS AL FINAL DEL BOSC ON LA CARRETERA ELS SEPARAVA DE GRANS CAMPS DE BLAT.

DE SOBTE L'ANT ES VA PARAR EN SEC.

- QUÈ ET PASSA ANT? HAS RECORDAT ALGUNA COSA? -VA DIR LA LLEBRE CURIOSA.

L'ANT VA MIRAR AMB ATENCIÓ LA SENYAL DEL FONS DE LA CARRETERA. ES VA QUEDAR PENSATIU UNS

SEGONS, VA REPASSAR AMB LA MIRADA A CADA UN DELS ANIMALS QUE L’ACOMPANYAVEN, VA RESPIRAR I

VA SOMRIURE, I FINALMENT VA NEGAR AMB EL CAP.

- GRÀCIES, -ELS VA DIR.

AIXÍ QUE, EL PORC SENGLAR MAL PUDENT, L'ÓS LLAMINER, EL LINX SUPERSTICIÓS, LA GARSA VIATGERA, EL LLOP GOLAFRE I LA LLEBRE CURIOSA VAN ACOMIADAR-SE DE L’ANT NEGRE I VAN ENDINTRAR-SE AL BOSC.

SABEU QUIN ERA EL MISTERI? POTSER AQUESTA ERA LA CASA DE L'ANT NEGRE?

VET AQUÍ UN GOS I VET AQUÍ UN GAT

AQUEST CONTE JA S’HA ACABAT.