Dossier contes 2011 12

INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2011-2012 COM EN ELS DARRERS ANYS, HEM POSSAT EN MARXA EL TALLER DE CONTES AL PARVULARI. L’EQUIP DE MESTRES VALOREM MOLT AQUESTA PROPOSTA PELS RESULTATS TAN POSITIUS OBTINGUTS EN ELS ANYS ANTERIORS. AQUEST ANY, DONAT QUE TREBALLEM COM A EIX TRANSVERSAL DE L’ESCOLA, LA MEMORIA, TOTS ELS CONTES ESTAN RELACIONATS AMB AQUEST TEMA. CADA DIA DURANT UNA SETMANA I MITJA, ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN VUIT GRUPS. AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM MÉS DEL TALLER DE CONTES. TAMBÉ VALOREM MOLT POSITIVAMENT LA UTILITZACIÓ I MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA, PER PART DELS NENS; QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA. I TAMBÉ ÉS MOLT ENRIQUIDOR PELS NENS I MESTRES EL CONEIXEMENT I RELACIÓ AMB TOT L’ALUMNAT I MESTRES DEL PARVULARI (NO NOMÉS AMB LA SEVA TUTORA) TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER I QUE AVUI TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA, DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ.

CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL. EL RESULTAT D’AQUESTES PROPOSTES DE TREBALL US HAN ARRIBAT A CASA, A MIDA QUE HAN TREBALLAT CADA CONTE.

AQUÍ TENIU LA RELACIÓ DELS VUIT CONTES EXPLICATS: 

   

  

EL CIRERER. CONTE EXPLICAT PER LA SILVIA A. EL MOLINET DE SAL. CLAUSTRE LA PRINCESA RATOLINA. SANDRA LA LILA I EL SECRET DE LA PLUJA. ASCEN OSCAR I LA GATA DE MITJANIT. MARIA LES ARMILLES DEL PAGÉS. NURIA G. EPAMINONDAS. ELISENDA LA PETITA SABATASSES. MERITXELL

PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA BONICA EXPERIÈNCIA.

L’EQUIP DE PARVULARI

EL CIRERER

EL CIRERER LA PETITA MARIONA PASSAVA ELS ESTIUS EN UN POBLET DE MUNTANYA, ON VIVIEN ELS SEUS AVIS. A LA MARIONA, EL SEU AVI AQUELL ESTIU VA REGALAR-LI UN PETIT ARBRET. JUNTS EL VAN PLANTAR, I L'AVI LI VA EXPLICAR QUE D'AQUELL ARBRET EN SORTIRIA UNA FRUITA MOLT BONA DE COLOR VERMELL, I QUE, PER PODER-LA MENJAR, HAURIA DE TENIR PACIÈNCIA I ESPERAR. PERÒ ELS DIES PASSAVEN I L'ARBRET NO CREIXIA. IMPACIENT, LA MARIONA VA PENSAR QUE POTSER NO EL CUIDAVA PROU BÉ I PROVAVA DE FER MEMÒRIA I RECORDAR EL QUE L'AVI LI HAVIA DIT QUE HAVIA DE FER. PERÒ RES, PER MÉS QUE HO INTENTAVA NO SE'N RECORDAVA. VA FIXAR-SE QUE EL GAT DE LA MASIA, PER ALIMENTAR-SE, BEVIA LLET, PER AIXÒ TAMBÈ VA DONAR-NE AL SEU ARBRET. PERÒ EL CIRERER NO CREIXIA. VA FIXAR-SE QUE, A LES OVELLES DEL CORRAL, QUAN CREIXIEN, ELS PENTINAVEN EL PÈL, I PER AIXÒ LA MARIONA TAMBÉ VA PENTINAR LES BRANQUES DEL SEU ARBRET. PERÒ EL CIRERER NO CREIXIA. LA MARIONA VA FIXAR-SE QUE ELS CONILLS, PER ALIMENTAR-SE, MENJAVEN PASTANAQUES, PER AIXÒ VA DECIDIR DONAR-NE AL SEU ARBRET. PERÒ EL CIRERER NO CREIXIA. VA FIXAR-SE QUE ELS OCELLS CREIXIEN DINS DEL NIU. I PER AIXÒ LA MARIONA VA DECIDIR CONSTRUIR-NE UN AMB BRANQUES I PALLA PER AL SEU ARBRET. PERÒ EL CIRERER TAMPOC CREIXIA. - AI!... SI POQUES RECORDAR EL QUE L'AVI EM VA DIR QUE HAVIA DE FER!!!

ELS DIES ANAVEN PASSANT, I LA MARIONA CADA VEGADA ESTAVA MÉS IMPACIENT I MESURAVA CADA DIA EL SEU ARBRET QUE NO CREIXIA. L'ESTIU ES VA ACABAR I LA MARIONA, MOLT TRISTA, VA HAVER DE MARXAR DEL POBLE PENSANT QUE EL CIRERER, DE TANT PETIT COM ERA, NO SUPORTARIA L'HIVERN LLARG I FRED QUE L'ESPERAVA. AQUELLA MATEIXA NIT, EL CIRERER VA SENTIR UN MUSSOL QUE CANTAVA, I PER PODER-LO ESCOLTAR MILLOR EL TRONC SE LI VA COMENÇAR A ESTIRAR.

AL CAP D'UNS DIES, UNES PAPALLONES MOLT JUGANERES VAN COMENÇAR A FER PESSIGOLLES AL CIRERER, I, PER PODER JUGAR-HI MILLOR, SE LI VAN COMENÇAR A ENLAIRAR LES BRANQUES. UN DIA GRIS DE PLUJA, EL CIRERER VA SENTIR COM UNES GOTES D'AIGUA ES QUEIXAVEN PERQUÈ EN CAURE A TERRA ES FEIEN MAL. I PERQUÈ NO PATISSIN MÉS, VA DESPLEGAR TANTES FULLES COM VA PODER I AIXÍ VA ACONSEGUIR ACARONAR LA PLUJA. UNA NIT MOLT FOSCA, EL CIRERER VA SENTIR COM LA LLUNA ES QUEIXAVA DE LA SOLITUD EN LA FOSCOR. I PER PODER-LI FER COMPANYIA, VA FER SORTIR A CADA BRANCA UNES BONIQUES FLORS BLANQUES COM PETITES ESPURNES DE LLUM, QUE DES DE LLUNY SALUDAVEN LA LLUNA. UN MATÍ DE PRIMAVERA, UNES MARIETES ES VAN ACOSTAR AL CIRERER PER PODER JUGAR A CUIT I AMAGAR. I PERQUÈ LES MARIETES POGUESSIN AMAGAR-SE MILLOR, UNES CIRERES GRANS I VERMELLES VAN COMENÇAR A BROTAR DE LES BRANQUES DEL CIRERER. ELS DIES ANAVEN PASSANT FINS QUE L'ESTIU VA TORNAR AMB L'ARRIBADA DE LA MARIONA AL POBLE, QUE ESTAVA MOLT IMPACIENT PER VEURE EL SEU ARBRE. QUAN VA ARRIBAR, NO ES PODIA CREURE EL QUE VEIA: EL SEU ARBRET PETIT S'HAVIA TRANSFORMAT EN UN GRAN I FORT CIRERER. CONTENTA, VA DECIDIR ENFILAR-SE A LES BRANQUES DEL CIRERER A COLLIR MOLTES CIRERES, FINS A OMPLIRNE EL CISTELL. AQUELL MATEIX DIA, VA CONVIDAR TOTS EL SEUS AMICS DEL POBLE A BERENAR CIRERES, PER CELEBRAR QUE EL SEU ARBRET S'HAVIA FET GRAN I FORT. I AIXÍ VA SER COM LA MARIONA , AQUELL ESTIU, VA RECORDAR I ENTENDRE MILLOR EL QUE UN DIA EL SEU AVI LI HAVIA EXPLICAT: "PER PODER MENJAR CIRERES, HAVIA DE TENIR PACIÈNCIA I ESPERAR".

FI

EL MOLINET DE SAL

EL MOLINET DE SAL US HEU PREGUNTAT MAI PER QUÈ L’AIGUA DEL MAR ÉS SALADA? SI ELS RIUS I ELS LLACS SÓN D’AIGUA DOLÇA, LLAVORS PER QUÈ EL MAR ÉS SALAT? LA SOLUCIÓ D’AQUEST ENIGMA LA TÉ EL SR. BERNAT, UN VELL MARINER. UN DIA ESTAVA PESCANT AMB EL SEU NÉT L’ADRIÀ I AQUEST LI VA DIR - AVI, TINC SET!. QUE PUC VEURE UNA MICA D’AIGUA DEL MAR? - NO, LI VA DIR L’AVI, ÉS SALADA! - I PER QUÈ? LI VA PREGUNTAR L’ADRIÀ.

- T’HO EXPLICARÉ AMB UNA HISTÒRIA MENTRE PESQUEM. LA HISTÒRIA DEL MOLINET DE SAL EN UN PAÍS LLUNYÀ HI HAVIA DOS GERMANS, EL PETIT ERA POBRE I GENERÓS I EL GRAN, RIC I AVAR. UN DIA, EL GERMÀ PETIT VA ANAR A DEMANAR MENJAR AL GRAN PERQUÈ TENIA MOLTA GANA. PERÒ NO LI VA DONAR RES. EL GERMÀ PETIT DESESPERAT, SE’N VA ANAR A PASSEJAR PER LA PLATJA. MENTRE DESCANSAVA ,UNA VELLETA ES VA APROPAR I LI VA REGALAR UN MOLINET MÀGIC. SÍ, SÍ MÀGIC: OBEEIX ORDRES. SÍ PENSES EN ALGUNA COSA I DIUS MOLINET MOL! , IMMEDIATAMENT ES FARÀ REALITAT. I QUAN VULGUIS QUE S’ATURI DIGUES: MOLINET PARA! EL NOI MARXÀ CAP A CASA I S’IMAGINÀ UNA CASA GRAN I MACA, AMB MOLT MENJAR. I DIENT LES PARAULES MÀGIQUES S’ACOMPLÍ EL QUE DESITJAVA. EL SEU GERMÀ LI DEMANÀ QUE L’HI DEIXÉS EL MOLINET PERÒ MARXÀ TAN RÀPID QUE EL GERMÀ NO VA PODER DIR LES PARAULES PER ATURAR-LO. JA A CASA SEVA, VA DEMANAR-LI PALLA, PERQUÈ AQUELL ANY HI HAVIA MALA COLLITA. EL MOLINET COMENÇA A FER PALLA I MÉS PALLA. COM QUE NO SABIA ATURAR-LO LA PALLA ARRIBA A LA LLAR DE FOC I ES CALA FOC A LA CASA. QUAN ARRIBÀ EL SEU GERMÀ ORDENÀ AL MOLINET QUE LA CASA TORNÉS A SER COM ABANS. I AIXÍ VA SER.

UN CAPITÀ DE VAIXELL QUE HAVIA SENTIT COM ERA DE MÀGIC AQUELL MOLINET LI VA ANAR A DEMANAR I L’HI DEIXÀ. QUAN ERA A ALTA MAR EL CAPITÀ VA PENSAR QUE NO CALIA ANAR TAN LLUNY PER ANAR A BUSCAR SAL I LI VA DEMANAR AL MOLINET. PERÒ EL CAPITÀ NO SABIA COM ATURAR-LO I LA SAL VA COMENÇAR A OMPLIR TOT EL VAIXELL. EL CAPITÀ HO VA INTENTAR TOT FINS I TOT EN ALTRES IDIOMES: -

DETURA’T, NO MOLGUIS MÉS, STOP, HALT, ARRET, SUTOPPU, NO FACIS MÉS SAL, NO EN VULL MÉS.......

PERÒ EL MOLINET VA SEGUIR OMPLINT TOT EL VAIXELL FINS ............. QUE S’ENFONSÀ.

I AQUELL MOLINET ENCARA ÉS AL FONS DEL MAR FABRICANT SAL. PER AIXÒ L’AIGUA DEL MAR ÉS SALADA. QUAN L’AVI ACABÀ D’EXPLICAR AQUESTA HISTÒRIA L’ADRIÀ VA DIR: -

AVI! AVI! EM SEMBLA QUE HE PESCAT ALGUNA COSA!

-

POTSER HAS PESCAT EL MOLINET! VA DIR L’AVI BERNAT.

I POTSER EL MOLINET ENCARA ÉS AL FONS DEL MAR, SÍ NINGÚ NO L’HA PESCAT. FI **********

LA LILA I EL SECRET DE LA PLUJA

LA LILA I EL SECRET DE LA PLUJA

HI HAVIA UNA VEGADA UNA NENA QUE ES DEIA LILA .

LA LILA VIVIA AMB LA SEVA FAMÍLIA EN UN POBLAT DE L’AFRICA. FEIA MOLT I MOLT DE TEMPS QUE EN AQUEST POBLE NO PLOVIA I EL SOL ESCALFA MOLT. DE TANTA CALOR QUE FEIA LA GENT NO SORTIA DE LES CABANES, NO ANAVA A RECOLLIR LA LLENYA, NI TAMPOC ANAVA A MUNYIR LES VAQUES. TOTHOM ESTAVA MOLT PREOCUPAT PERQUE EL SOL SEGUIA LLUINT I LA PLUJA NO ARRIBAVA. UNA NIT LA LILA SENT LA SEVA MARE QUE DIU: -EL POU NO TÉ AIGUA… LA COLLITA S’ESTÀ SECANT… I… LA PLUJA NO ARRIBA!! SENSE AIGUA, NO PODEM VIURE.!!

LA LILA ESTAVA MOLT PREOCUPADA PER TOT EL QUE SENTIA I NO SABIA QUE PODIA FER PERQUE ARRIBÉS LA PLUJA. A LA NIT, L’AVI LI DIU A LA LILA QUE ELL CONEIX LA HISTÒRIA “DEL SECRET DE LA PLUJA”.

L’AVI EXPLICA A LA LILA QUE EL SECRET DE LA PLUJA CONSISTEIX EN ANAR A LA MUNTANYA MÉS ALTA DEL POBLAT I PUJAR FINS AL CIM I UNA VEGADA EN ALLÀ, PENSAR EN COSES MOLT I MOLT TRISTES, PERQUE AL SOL LI FACI PENA I PLORIN ELS NÚVOLS. A L’ENDEMÀ, ABANS DE FER-SE DE DIA, LA LILA ES VA POSAR EN CAMÍ CAP A LA MUNTANYA.

QUAN VA ARRIBAR AL CIM DE LA MUNTANYA, LA LILA VA PENSAR EN COSES TRISTES QUE L’HAVIEN PASSAT: QUAN AJUDAVA LA SEVA MARE A FER EL DINAR I ES VA CREMAR LA MÀ…!!

QUAN EL SEU GERMÀ ES VA FER MAL A LA CAMA PERSEGUINT UNA GALLINA.!! PERÒ…EL SOL SEGUIA LLUINT I NO ARRIBAVEN ELS NÚVOLS. LA LILA VEIEM QUE “EL SECRET DE LA PLUJA” NO FUNCIONAVA VA COMENÇAR A PLORAR. LES LLÀGRIMES NO LI DEIXAVEN VEURE COM ELS NÚVOLS TAPAVEN EL SOL, I… COM GOTETES D’AIGUA QUEIEN AL TERRA. QUAN LA LILA ES VA ADONAR QUE ESTAVA PLOVENT VA EIXUGAR-SE LES LLÀGRIMES I SE’N VA ANAR CORRENT MUNTANYA AVALL FINS AL POBLAT. A L’ARRIBAR AL POBLAT VA VEURE COM TOTA LA GENT ESTAVA BALLANT I CANTANT PER CELEBRAR QUE PLOVIA. LA LILA VA MIRAR EL SEU AVI I L’AVI LI VA FER L’ULLET, JA QUE NOMÉS ELLS DOS SABIEN QUIN ERA “ EL SECRET DE LA PLUJA”.

I… CATA-CRIC, CATA-CRAT AQUEST CONTE S’HA ACABAT.

FI.

L’OSCAR I LA GATA DE MITJANIT

L’OSCAR I LA GATA DE MITJANIT EL MARIT DE LA ROSA FEIA TEMPS QUE S’HAVIA MORT. ELLA ARA VIVIA AMB EL SEU GOS, QUE ES DEIA OSCAR. L’OSCAR ESTIMAVA MOLT A LA ROSA I SEMPRE ESTAVA AL SEU COSTAT... QUAN ANAVA A CUIDAR LES GALLINES I ELS ÀNECS... QUAN SEIA A SOTA L’ARBRE A LLEGIR... QUAN S’ENDORMISCAVA AL SILLÒ...

“JUNTS ESTEM MOLT BÉ, OI OSCAR?” DEIA LA IAIA ROSA. “SÍ, JUNTS TU I JO!” UNA NIT, LA IAIA ROSA ESTAVA A LA FINESTRA MIRANT EL JARDÍ.

“MIRA OSCAR, QUELCOM ES BELLUGA FORA”, VA DIR. L´OSCAR VA FER COM SI NO SENTIS RES DE RES. “CREC QUE PER FORA HI HA UNA GATA”, VA DIR LA IAIA ROSA. “NO VEIG CAP GATA!”, VA DIR L’OSCAR. “ESTIC SEGURA DE QUE ÉS UNA GATA. DONAL’HI UNA MICA DE LLET”.

“NO HI HA NINGÚ AL JARDÍ!”, VA DIR L’OSCAR. QUAN LA IAIA ROSA SE’N VA ANAR AL LLIT, OSCAR VA SORTIR DE LA CASA SENSE FER SOROLL I L’HI VA DIR A LA GATA DE MITJANIT: “MARXA INMEDIATAMENT!. NO ET NECESSITEM!. DEIXEN’S EN PAU, A LA IAIA ROSA I A MI!”.

A LA NIT SEGÜENT, LA IAIA ROSA VA VEURE DE NOU A LA GATA DE MITJANIT LLISCAR ENTRE LES OMBRES DE L’ARBRE. “MIRA, OSCAR, AQUÍ ESTÀ”, VA DIR. “ARA POTS VEURE-LA BÉ”.

PERÒ L’OSCAR VA TANCAR ELS ULLS I NO ES VA MOURE.DISSIMULANT;COM SI NO SENTÍS RES. LA IAIA ROSA VA RECOLLIR LES SEVES COSES DE FER MITJA, VA DONAR CORDA AL RELLOTGE I SE’N VA ANAR AL LLIT.

CADA NIT, LA IAIA ROSA MIRAVA PER LA FINESTRA I COMPROVAVA COM LA GATA DE MITJANIT RONDAVA PELS VOLTANTS DE LA CASA. A LA NIT,QUAN L’OSCAR NO MIRAVA, POSAVA UN BOL DE LLET DAVANT DE LA PORTA. I CADA NIT, QUAN LA IAIA ROSA NO MIRAVA, L’OSCAR TIRAVA EL BOL I TOTA LA LLET A TERRA. “TU NO NECESSITES UNA GATA” VA DIR L’OSCAR. “EM TENS A MÍ!”.

UNA VEGADA, LA GATA DE MITJANIT VA SALTAR AL AMPIT DE LA FINESTRA I ES VA PRÉMER CONTRA EL VIDRE. ELS SEUS ULLS BRILLAVEN COM PETITES LLUMS I LA SEVA PELL RESPLENDIA A LA LLUM DE LA LLUNA. “FITXA’T BÉ, OSCAR” VA DIR LA IAIA ROSA “¿OI QUE ÉS MOLT BONICA?..VA.., VES I DEIXA-LA ENTRAR”.

“NO!!” VA DIR L’OSCAR I VA CÓRRER LES CORTINES. “NO, NO VULL DEIXAR-LA ENTRAR!!”.

AL MATÍ SEGÜENT, LA IAIA ROSA NO VA BAIXAR A LA CUINA. L’OSCAR ESPERAVA EL SEU ESMORZAR, PERÒ NO ES VA MOURE RES,NINGÚ NO VA VENIR. AL CAP D’UNA ESTONA VA ANAR A VEURE QUÈ PASSAVA. “ESTIC MALALTA” VA DIR LA IAIA ROSA. “HE DE QUEDAR-ME AL LLIT”.

“TOT EL DIA?” PREGUNTAR L’OSCAR. “TOT EL DIA I MOLTES SETMANES”, VA DIR LA IAIA ROSA. L’OSCAR VA PENSAR I PENSAR TOTA LA TARDA I CONTINUAVA PENSANT QUAN ES VA FER DE NIT. VA FER MEMÒRIA , VA RECORDAR, VA PENSAR AMB EL QUE POTSER HAVIA MOLESTAT A LA IAIA ROSA ,DESPRÉS VA ANAR ALTRA VEGADA A L’HABITACIÓ DE LA IAIA I LA VA DESPERTAR AMB MOLTA CURA. “ET POSARIES BÉ SI LA GATA DE MITJANIT VINGUÉS A VIURE AMB NOSALTRES?”, PREGUNTAR L’OSCAR. “OH!, SÍ” VA DIR LA IAIA ROSA. “AIXÒ ÉS JUST EL QUE DESITJO”.

L’OSCAR VA ANAR A LA CUINA, VA OBRIR LA PORTA I VA DEIXAR ENTRAR A LA GATA DE MITJANIT. A PARTIR D’AQUELL DIA, ELS TRES S’ASSEIEN JUNTS I CONTENTS DAVANT DEL FOC DE LA XEMENEIA. LA IAIA ROSA, L’OSCAR I LA GATA DE MITJANIT… QUE RONCAVA FELIÇ.

FI

LA PRINCESA RATOLINA

LA PRINCESA RATOLINA HI HAVIA UNA VEGADA, EN UN POBLE DE LA XINA, UNA PRINCESA RATOLINA QUÉ ES VOLIA CASAR; AH!!

PERÒ NO AMB QUALSEVOL NO, ELLA VOLIA EL PERSONATGE MÉS PODERÓS. AIXÍ DONCS, VA ANAR A PARLAR AMB EL SEU MESTRE, EL SAVI MÉS VELL DEL SEU PAÍS, I AQUEST LI VA DIR QUE EL PERSONATGE MÉS PODERÓS DEL MÓN, ERA EL SOL. SENSE EL SOL LES FRUITES NO PODRIEN MADURAR. AIXÍ QUE ELLA SENSE PENSAR-HO DUES VEGADES AGAFÀ UNA MOTXILLA, UN ENTREPÀ I UNA AMPOLLA D’AIGUA I ALLÀ QUE SE’N VA ANAR LA PRINCESA RATOLINA, EL SOL HA ANAT A BUSCAR, LI HA DIT: -FILL DE LA MEVA VIDA, JO AMB TU EM VULL CASAR. EL SOLET QUE SE N’ALEGRA, PERÒ NO HO POT ACCEPTAR, PERQUÈ EL NÚVOL TE MÉS FORÇA, L’AMAGA I NO POT BRILLAR. - AIXI QUE EL NÚVOL ÉS MÉS FORT QUE TU?-LI DIU LA PRINCESA RATOLINA -… SÍ- DIU EL SOLET LA PRINCESA RATOLINA, EL NÚVOL HA ANAT A BUSCAR, LI HA DIT: -FILL DE LA MEVA VIDA, JO AMB TU EM VULL CASAR. AL NÚVOL LI CAU LA BABA, I LI DIU TOT SOMRIENT:- SI BUSQUES QUI TÉ LA FORÇA, LA RESPOSTA ESTÀ EN EL VENT.

- O SIGUI QUE EL VENT ÉS MÉS FORT QUE TU?- VA DIR LA PRINCESA RATOLINA - … SÍ- VA DIR EL NÚVOL. LA PRINCESA RATOLINA, EL VENT HA ANAT A BUSCAR, LI HA DIT: -FILL DE LA MEVA VIDA, JO AMB TU EM VULL CASAR. EL VENT FA UNA BUFARADA, DE TANT QUE ES VA ALEGRAR, PERÒ DIU QUE LA MUNTANYA, ÉS FORTA I EL FA PARAR. - AAAAH!!!, LA MUNTANYA ÉS LA MÉS FORTA? –VA PREGUNTAR LA PRINCESA - … SÍ – VA RESPONDRE EL VENT. LA PRINCESA RATOLINA, A LA MUNTANYA HA ANAT, LI HA DIT: -FILLA DE LA MEVA VIDA, JO AMB TU EM VULL CASAR. LA MUNTANYA QUE TREMOLA, POC A POC ES VA DESFENT, I DE TOTA AQUELLA TERRA, UN RATOLÍ VA APAREIXENT. -TOT AIXÒ HO HAS FET TU?. DIU LA PRINCESA, I EL RATOLÍ DIU:-SÍ.

LA PRINCESA RATOLINA, AGAFANT EL RATOLÍ, LI HA DIT FILL DE LA MEVA VIDA, TU SERÀS EL MEU MARIT. QUINES VOLTES PEGA LA VIDA, PER ANAR AL MATEIX LLOC, VIU, DISFRUTA I DIVERTEIX-TE, I NO SIGUES ALBERCOC…NOOOOOO!

FI

LES ARMILLES DEL PAGÈS

UNA VEGADA HI HAVIA UN PAGÈS QUE ES PASSAVA LES LLARGUES VESPRADES D’HIVERN FENT ESCOMBRES A LA VORA DEL FOC PER VENDRE-LES A LA VILA. UN DIA CAP AL TARD, TORNAVA DEL MERCAT MOLT CONTENT PERQUÈ HAVIA VENUT FORÇA ESCOMBRES. LA MULA, QUE CONEIXIA PROU BE AQUELL CAMÍ QUE HAVIA FET TANTES VEGADES, ANAVA XANO-XANO DAVANT DEL PAGÈS. ELL, AL DARRERE, PASSAVA COMPTES I LI FALTAVEN DITS PERQUÈ LI SORTISSIN CLARS. COM QUE FEIA BO I CAMINANT TENIA CALOR, ES VA TREURE L’ARMILLA. “AIXÍ ANIRÉ FRESQUET”. VA DIR. LA VA POSAR SOBRE LA MULA I VA CONTINUAR CAMINANT I FENT COMPTES. “QUATRE ESCOMBRES A QUINZE SÓN SEIXANTA, I DUES DE VINT... VEJAM... DEUEN SER... NORANTA. NO! ÉS POC. DEUEN SER... CENT! RENOI, QUANT! I SI N’HI AFEGEIXO TRES DE DEU...”

PATAPLUM! EL PAGÈS VA ENSOPEGAR AMB ALGUNA COSA I ELS COMPTES SE LI VAN ESBORRAR DEL CAP. “VATUA, QUÈ ÉS AIXÒ? QUINA SORT, UNA ARMILLA! QUE BÉ! SERÀ PER ALS DIUMENGES. AIXÒ ÉS QUE ALGÚ L’HA PERDUDA SORTINT DEL MERCAT”.

I LA VA POSAR SOBRE LA MULA I VA CONTINUAR FENT CAMÍ.

“ARA JA NO SÉ ON ERA... VEJAM: QUATRE DE QUINZE EREN SETANTA. NO. SETANTA, NO. SEIXANTA. I DUES DE VINT, QUARANTA. ARA, ARA! EN TENIA CENT... I TRES DE...”

CATACRUC! UNA ALTRA ENSOPEGADA. “QUÈ ÉS AIXÓ? UNA ALTRA ARMILLA?. SERÀ PER AL NOI QUAN SIGUI GRAN. DEUEN SER D’UN MARXANT QUE LI CAUEN DEL FERCELL!” LA VA POSAR SOBRE LA MULA I, APA!, CAP A CASA. “JA EN TENIA CENT... ARA HI HAIG D’AFEGIR LES TRES DE DEU... O, JA LES HAVIA SUMADES? DIMONI D’ARMILLES! NO EM DEIXEN COMPTAR TRANQUIL!”.

I JUST ALESHORES VA ENSOPEGAR UN ALTRE COP. “UNA ALTRA ARMILLA!” JA EN TINC BEN BÉ PROU, D’ARMILLES!” I, SENSE PENSAR-S’HO, LA VA TIRAR AL RIU I VA CONTINUAR EL SEU CAMÍ TAN TRANQUIL. QUAN VA ARRIBAR A CASA, DE LA PORTA ESTANT VA COMENÇAR A CRIDAR: “NOIA, BAIXA EL LLUM, QUE PORTO UNA SORPRESA!”.

LA DONA VA AGAFAR UN FANALET I VA SORTIR CORRENTS A FORA A VEURE QUÈ ERA. I EL PAGÈS VINGA A BUSCAR LES ARMILLES. NO SE’N SABIA AVENIR. DALT DE LA MULA NO EN VA TROBAR CAP. NI LA SEVA.

FI

EPAMINONDAS

FI

FI

LA PETITA SABATASSES SABEU QUE HI HA ENTRE EL CEL I LA TERRA? ALLÀ ADALT DE TOT, MÉS AMUNT DE LES MUNYANYES MÉS ALTES I MÉS ADALT DELS ARBRES MÉS ALTS, ÉS EL MÓN DE LES BRUIXES. SI, SI, ALLÀ VIUEN LES BRUIXES. LES BRUIXES SÓN PETITES I DESGARBADES. SURTEN PER LA NIT. PER SER UNA BRUIXA HAS DE TENIR 3 COSES: UN GAT NEGRE, UNA ESCOMBRA PER VOLAR I HAS DE SABER FER MÀGIA. ELS AGRADA MOLT BALLAR AL VOLTANT D'UNA OLLA AMB LA QUAL FAN ELS ENCANTERIS MÉS TERRORÍFICS QUE US POGUEU IMAGINAR. UN DIA LI VA PASSAR UNA COSA A LA BRUIXA MÉS PETITA DE TOTES. LA PETITA SABATASSES ELLA DE VERITAT NO ES DIU AIXÍ, PERÒ LES ALTRES BRUIXES LI HAN POSAT AQUEST NOM. HA PERDUT LA MEMÒRIA I NO S’ENRECORDA DE FER ENCANTERIS. CADA VEGADA QUE VOL FER MÀGIA I CONVERTIR LES COSES S’EQUIVOCA I SABEU QUÈ LI PASSA A LES SEVES SABATES? QUE ES FAN MÉS GRANS I MÉS GRANS. PER AIXÒ LES ALTRES BRUIXES RIUEN I DIUEN: “MIREU LA PETITA SABATASSES! NO SAP FER ENCANTERIS! NO POT SER UNA BRUIXA! QUINES SABATASSES.....JA JA JA JAAA.” LA PETITA SABATASSES ESTÀ MOLT TRISTA, AGAFA LA SEVA ESCOMBRA I MARXA VOLANT. BEN LLUNY BEN LLUNY, ATRAVESSANT TOTES LES MUNTANYES, CADA VEGADA VOLA MÉS RÀPID I NO SE N’ADONA QUE HA PASSAT ELS LÍMITS DEL PAÍS DE LES BRUIXES I HA ARRIBAT AL PAÍS DE LES PERSONES. DE COP I VOLTA, ES COLA PER LA FINESTRA D’UNA CASA. LA CASA DE LA MAGUI. LA MAGUI ESTÀ EN EL LAVABO DE LA SEVA CASA. S’ESTÀ RENTANT LES DENTS PERQUÈ AVIAT ANIRÀ A DORMIR. LA MAGUI ÉS UNA NENA OBEDIENT, ALEGRE I SOMIADORA. PRIMER QUAN VEU UNA BRUIXA AL SEU LAVABO S’ESPANTA PERÒ AVIAT SE N’ADONA QUE LA PETITA BRUIXA ESTÀ PLORANT.

LA PETITA SABATASSES LI EXPLICA EL QUE LI HA PASSAT. HA PERDUT LA MEMÒRIA, NO S’ENRECORDA DE FER ENCANTERIS I LES ALTRES BRUIXES RIUEN D’ELLA. LA MAGUI LI DIU QUE L’AJUDRÀ AGAFA UNA CAPSA AMB AQUAREL.LES I LI PINTA LES SABATES. -ARA SÓN LES SABATES MÉS BONIQUES DEL MÓN! LI DIU LA MAGUI I NINGÚ ES RIURÀ DE TÚ PERQUÈ TOTHOM VOLDRÀ TENIR UNES SABATES AMB TANTS COLORS COM LES TEVES!.

LA PETITA SABATASSES ESTÀ TAN CONTENTA QUE AGAFA EL RASPALL DE DENTS DE LA MAGUI I PUJA A SOBRE COM SI FOS UNA ESCOMBRA I VINGA VOLAR PEL LAVABO DE LA MAGUI, COMENÇA A AGAFAR VELOCITAT FINS QUE CAU DE CUL A TERRA. LA MAGUI LI EXPLICA QUE ELS RASPALLS DE DENTS NO SÓN PER VOLAR, SÓN PER NETEJAR LES DENTS I LA PETITA SABATASSES LI CONFESA QUE LES BRUIXES NO ES RENTEN MAI LES DENTS. - ARA T’AJUDARÉ A RECUPERAR LA MEMÒRIA PER PODER FER ENCANTERIS. LI EXPLICA LA MAGUI A LA PETITA SABATASSES. PENSA EN LES PARAULES MÀGIQUES....PENSA...PENSA AMB EL CAP QUE ES A ON GUARDEM TOTS ELS PENSAMENTS, LI DIU. LA PETITA SABATASSES ES CONCENTRA, FA MEMÒRIA I DIU EN VEU ALTA: -A.....AB....ABRAAA......MMMMM.....ABRA... CADABRA... POTA DE CABRA!!!!

-SIIIII!!!!I DE COP HI VOLTA EN EL LAVABO DE LA MAGUI COMENÇA A SORTIR FUM, ESCLATEN PETARDS DE COLORS, SERPENTINES,...I DE COP I VOLTA, LA MAGUI JA NO ERA UNA NENA, LA PETITA SABATASSES L’HAVIA CONVERTIT EN UN DRAC! UN DRAC GROS I VERD, AMB POTES PER CORRER I ALES PER VOLAR. UN DRAC BO, NO DELS QUE ES MENGEN A LES PERSONES. LA PETITA SABATASSES SALTA D’ALEGRIA, ESTÀ MOLT CONTENTA. HA RECUPERAT LA MEMÒRIA! JA SAP FER MÀGIA! AIXÍ DONCS, JA POT TORNAR AL SEU PAIS, EL PAIS DE LES BRUIXES, ARA JA NO ES RIURAN MAI MÉS D’ELLA.

ÉS HORA D'ACOMIADAR-SE. LA PETITA SBATASSES I LA MAGUI ES DIUEN ADÉU. ABANS DE MARXAR LA PETITA SABATASSES LI DIU A LA MAGUI QUE LI CONCEDIRÀ UN DESIG MÀGIC PERQUÈ ESTÀ MOLT CONTENTA JA QUE ELLA L'HA AJUDAT TANT. LA MAGUI LI PARLA D'UNA NENA DE L'ESCOLA QUE ES RIU DE LES SEVES ORELLES. LI DIU QUE SÓN TAN GRANS QUE SEMBLEN ALES. TOT D'UNA LES ORELLES DE LA MAGUI COMENÇEN A MOURE'S ENDAVANT I ENDARRERA I FAN QUE ELS SEUS PEUS S'AIXEQUIN DEL TERRA. -ESTIC VOLANT! EXCLAMA LA MAGUI. PER UNS MOMENTS LA MAGUI VA PODER VOLAR I VA PENSAR QUINA SORT DE TENIR AQUELLES ORELLES PERQUÈ VOLAR ERA LA COSA MÉS DIVERTIDA QUE LI HAVIA PASSAT MAI. ELS DIES VAN PASSAR I NENA I BRUIXA NO ES VAN TORNAR A VEURE MÉS. PERÒ...UNA NIT, QUAN LA MAGUI ERA A PUNT D'ANAR A DORMIR VA VEURE UNA COSA A LA SEVA FINESTRA. ES VA APROPAR I VA VEURE UN MUSSOL AMB UN MISSATGE AL BEC. VA OBRIR LA CARTA I ES VA ADONAR QUE LI ENVIAVA LA PETITA SABATASSES DES DE MOLT LLUNY EXPLICANT-LI QUE LES COSES LI ANAVEN FENOMENAL AMB LES ALTRES BRUIXES I AMB ELS ENCANTERIS I QUE S'ENRECORDAVA MOLT I MOLT D'ELLA. I VET AQUI UN GOS, VET AQUI UN GAT I AQUEST CONTE, JA S'HA ACABAT.