Issuu on Google+

TALLER DE CONTES EDUCACIÓ INFANTIL PARVULARI 3 ANYS PARVULARI 4 ANYS PARVULARI 5 ANYS

- CURS 2009/2010 -

ESCOLA ANTAVIANA


INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2009-2010 ÉS EL DESÈ ANY CONSECUTIU QUE POSEM EN MARXA EL TALLER DE CONTES AL PARVULARI. L’EQUIP DE MESTRES VALOREM MOLT DE TORNAR A FER AQUESTA PROPOSTA PELS RESULTATS TAN POSITIUS OBTINGUTS EN ELS ANYS ANTERIORS. AQUEST ANY, DONAT QUE TREBALLEM COM A EIX TRANSVERSAL DE L’ESCOLA, L’ASTRONOMIA, TOTS SÓN CONTES DEL CEL. CADA DIA DURANT UNA SETMANA I MITJA, ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN VUIT GRUPS. AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM MÉS DEL TALLER DE CONTES. TAMBÉ VALOREM MOLT POSITIVAMENT LA UTILITZACIÓ I MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA, PER PART DELS NENS; QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA. I TAMBÉ ÉS MOLT ENRIQUIDOR PELS NENS I MESTRES EL CONEIXEMENT I RELACIÓ AMB TOT L’ALUMNAT I MESTRES DEL PARVULARI (NO NOMÉS AMB LA SEVA TUTORA) TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER DE CONTES I QUE AVUI TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA, DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ. CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL. EL RESULTAT D’AQUESTES PROPOSTES DE TREBALL US HAN ARRIBAT A CASA, A MIDA QUE HAN TREBALLAT CADA CONTE.


AQUÍ TENIU LA RELACIÓ DELS VUIT CONTES EXPLICATS:       

NYAM NYAM EL MENJALLUNES. CONTE EXPLICAT PER LA SANDRA. DE QUE FA GUST LA LLUNA?. MERITXELL EL SOL I LA LLUNA. ELISENDA LA LLUNA. NÚRIA. COCO I LA LLUNA.MARIA UN BOSC PLE DE BOIRA.GLORIA LA SORPRESA D’EN BLANQUET. LA CLAUSTRE  UN ESTEL PER AL QUICO COET. ASCEN

PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA BONICA EXPERIÈNCIA.

L’EQUIP DE PARVULARI


NYAM NYAM EL MENJALLUNES

CONTE EXPLICAT PER LA SANDRA


NYAM NYAM EL MENJALLUNES FEIA TRES DIES QUE NYAM NYAM EL MENJALLUNES S’HO PASSAVA MOLT BÉ MENJANT-SE UNA LLUNA DE FORMATGE. QUAN ARRIBÀ A L’ÚLTIM MOS, NYAM NYAM EL MENJALLUNES VA MIRAR AL SEU VOLTANT I SE’N ADONA QUE NOMÉS LI QUEDAVA EL TROSSET QUE TENIA A LA MÀ. LLAVORS , SE’N VA ANAR MOLT DECIDIT A BUSCAR MÉS LLUNES PER MENJAR I DESPRÉS DE MOLTES HORES, NYAM NYAM EL MENJALLUNES TROBA UNA LLUNA PRECIOSA, GRAN I RODONA. TENIA TANTA GANA QUE PENSAVA MENJAR-SE-LA EN UN TRES I NO RES. NYAM NYAM ESTAVA ENCANTAT: AQUELLA LLUNA TENIA GUST DE LLIMONA! ESTAVA BONÍSSIMA! PERÒ LA LLUNA ERA TANT GRAN QUE ESTIGUÉ DOS DIES PER ACABAR-SE-LA. I ES VA TORNAR A QUEDAR SENSE LLUNA I SENSE MENJAR. NYAM NYAM EL MENJALLUNES ESTIGUÉ SET DIES VIATJANT FINS A TROBAR UNA ALTRA LLUNA QUE TENIA GUST DE NATA; VA CONTINUAR VIATJANT, I ES VA TOPAR AMB UNA LLUNA MOLT ESPECIAL, ERA ENORME; LA MÉS GRAN DE TOTES LES LLUNES QUE HAVIA VIST MAI. AQUEST COP, NYAM NYAM VA ESTAR CATORZE DIES PER ACABAR-SE-LA! IMAGINEU-VOS COM ERA DE GRAN, AQUELLA LLUNA! I AMB GUST DE VAINILLA! VA ACABAR TANT CANSAT QUE VA DECIDIR MUNTAR LA TENDA I POSAR-SE A DORMIR ALLÀ MATEIX. QUAN NYAM NYAM ES VA DESPERTAR ESTAVA DISPOSAT A SORTIR PER ANAR A BUSCAR MÉS MENJAR, ES VA QUEDAR SORPRÈS: COM PER ART DE MÀGIA, LA LLUNA QUE JA S’HAVIA MENJAT, TORNAVA A CRÉIXER I ES VA QUEDAR BOCABADAT. ALS CATORZE DIES, LA LLUNA JA TORNAVA A ESTAR SENCERA I NYAM NYAM DONANT UN SALT D’ALEGRIA, ES VA LLENÇAR DE CAP A MENJAR-SE-LA PER SEGONA VEGADA. PERÒ, OH SORPRESA, ARA LA LLUNA TENIA GUST DE XOCOLATA.


DESPRÉS DE FER LA MIGDIADA, NYAM NYAM EL MENJALLUNES ES VA AIXECAR PER VEURE SI LA LLUNA TORNAVA A CRÉIXER. VISCA!, CRIDÀ QUAN VA VEURE QUE LA LLUNA ES TORNAVA A FER GRAN... I AIXÍ, UNA VEGADA I UNA ALTRA, PER SEMPRE. NYAM NYAM ES MENJAVA LA LLUNA EN CATORZE DIES I NOMÉS HAVIA D’ESPERAR CATORZE DIES MÉS PER TORNAR A GAUDIR D’UNA ALTRA LLUNA AMB GUST DIFERENT. AQUESTA LLUNA MÀGICA ÉS LA MATEIXA QUE NOSALTRES VEIEM. FES LA PROVA. AQUESTA NIT BUSCA LA LLUNA AL CEL. SI NO LA VEUS, ÉS QUE NYAM NYAM EL MENJALLUNES JA SE L’HA MENJAT. LLAVORS, LA VEURÀS CRÉIXER CADA NIT UNA MICA, FINS QUE ALS CATORZE DIES ESTARÀ SENCERA. SI LA LLUNA JA ESTÀ EN EL CEL, OBSERVA SI CREIX O ES FA PETITA. SI ES FA PETITA, ÉS QUE NYAM NYAM JA SE L’ESTÀ MENJANT.

FI


DE QUÈ FA GUST LA LLUNA?

CONTE EXPLICAT PER LA MERITXELL


DE QUÈ FA GUST LA LLUNA? FA MOLT I MOLT DE TEMPS, ELS ANIMALS VOLIEN SABER QUIN GUST TENIA LA LLUNA. A LES NITS, MIRAVEN ANSIOSOS CAP AL CEL, NOMÉS VOLIEN TASTAR UN BOCINET DE LLUNA PER SABER SI ERA DOLÇA O SALADA, PERÒ CAP D’ELLS PODIA ARRIBAR A TOCAR LA LLUNA PER MÉS QUE ESTIRAVEN EL COLL I LES POTES. UN DIA LA PETITA TORTUGA VA VEURE QUE LA LLUNA ESTAVA PLENA I ES VA DECIDIR A PUJAR LA MUNTANYA MÉS ALTA PER VEURE SI AIXÍ ARRIBAVA A TOCAR LA LLUNA. DES D’ALLÀ LA LLUNA ESTAVA MÉS A PROP, PERÒ TOT I AIXÍ NO VA PODER ARRIBAR A AGAFAR-LA. VA DECIDIR AVISAR AL SEU AMIC L’ELEFANT, L’ANIMAL MÉS GROS DE LA SELVA, SEGURA DE QUE AMB LA SEVA TROMPA PODRIA ARRIBAR A TOCAR LA LLUNA. L’ELEFANT ES VA ENFILAR A SOBRE DE LA CLOSCA DE LA TORTUGA, PERÒ NO VA ARRIBAR A TOCAR-LA. VAN PENSAR QUE SI AVISAVEN LA SEVA AMIGA LA GIRAFA, QUE ÉS L’ANIMAL AMB EL COLL MÉS LLARG, SEGUR QUE PODRIEN ARRIBAR A PESSIGAR UN TROS DE LA LLUNA I TASTAR EL SEU GUST. PERÒ LA GIRAFA TOT I QUE VA ESTIRAR COM MAI EL SEU COLL, NO VA ARRIBAR. I VA CRIDAR LA SEVA AMIGA LA ZEBRA. LA ZEBRA, VA ENFILAR-SE SOBRE EL LLOM DE LA GIRAFA I ES VA ESFORÇAR MOLT PER ARRIBAR A AGAFAR UN TROSSET DE LLUNA, PERÒ LA LLUNA, QUE PENSAVA QUE TOT PLEGAT ERA UN JOC, VA PUJAR UNA MICA MÉS AMUNT DEL CEL I LA ZEBRA NO VA PODER AGAFAR-NE NI UN BOCINET. I VAN AVISAR AL REI DE LA SELVA, EL LLEÓ.


EL LLEÓ ESTAVA MOLT CONFIAT EN QUE QUAN ES PUGÉS SOBRE DE LA ZEBRA PODRIA ARRIBAR A AGAFAR LA LLUNA PERÒ QUAN ES VA ENFILAR, TAMPOC LA VA PODER TOCAR. VAN DECIDIR CRIDAR A LA GUINEU, QUE ÉS MOLT ASTUTA I CONFIAVEN EN QUE HI PODRIA ARRIBAR. LA GUINEU ES VA ENFILAR SOBRE DEL LLEÓ I QUAN SEMBLAVA QUE ESTAVA A PUNT DE TOCAR-LA, LA LLUNA ES VA ALLUNYAR UNA MICA MÉS I VA PUJAR MÉS AMUNT. NO VA PODER ARRIBAR-HI. ALESHORES VAN CRIDAR AL MICO QUE ES VA ENFILAR SENSE PROBLEMES A L’ESQUENA DE LA GUINEU. JA ESTAVEN MOLT AMUNT, EL MICO JA PODIA OLORAR LA LLUNA! PERÒ PER MÉS QUE ESTIRAVA LES POTETES NO ARRIBAVA, FALTAVA UNA MIQUETA. I VAN AVISAR A UN ANIMAL BEN PETITÓ, EL RATOLÍ. EL RATOLÍ QUE ERA MOLT VALENT, VA ENFILAR-SE A SOBRE LA TORTUGA, L’ELEFANT, LA GIRAFA, LA ZEBRA, EL LLEÓ, LA GUINEU, EL MICO I …VA ARRIBAR A TOCAR LA LLUNA I SENSE PENSAR-S’HO EN VA ARRANCAR-NE UN BOCÍ I VA ASSABORIR AMB PLAER EL GUST TANT BO QUE TENIA LA LLUNA. LA LLUNA QUE NO S’ESPERAVA QUE EL RATOLÍ ARRIBÉS A TOCAR-LA ES VA QUEDAR MOLT SORPRESA. EL RATOLÍ QUE ERA UN BON AMIC VA COMPARTIR LA LLUNA AMB TOTS ELS ALTRES ANIMALS, VA ANAR ARRENCANT TROSSETS DE LA LLUNA I ELS VA DONAR ALS SEUS AMICS ELS ANIMALS PERQUÈ TASTESSIN EL GUST DE LA LLUNA. QUINA SORPRESA VAN TENIR QUAN ES VAN ADONAR QUE PER A CADA UN D’ELLS LA LLUNA TENIA UN GUST DIFERENT, TENIA EL GUST D’ALLÒ QUE MÉS LI AGRADAVA A CADASCÚ. AQUELLA NIT FELIÇOS I CONTENTS ELS ANIMALS VAN DORMIR TOTS JUNTS.

FI


EL SOL I LA LLUNA ( Extret d’una ma de contes)

CONTE EXPLICAT PER L’ELISENDA


EL SOL I LA LLUNA AGAFEU-VOS BEN FORT, QUE ANEM DE VIATGE. QUE PODEM VOLAR….I VOLEM AL COSTAT DEL SOL I LA LLUNA, FINS A ARRIBAR A L’AMÈRICA DEL NORD. A LA GRAN PRADERIA ON VIUEN ELS SIOUX, UNA TRIBU ÍNDIA FAMOSA PER LA SEVA BRAVURA. QUAN SONEM ELS TAMBORS, TOTA LA TRIBU DELS SIOUX ES REUNEIX PER EXPLICAR LLEGENDES SOBRE L’ORIGEN DEL POBLE. N’HI HA UNA QUE DIU QUE FA MOLTS I MOLTS ANYS, EN TEMPS DELS PRIMERS GUERRERS, ELS SOL I LA LLUNA VIVIEN A LA TERRA I COMPARTIEN L’INMENS TERRITORI ON ELS SIOUX HAVIEN PLANTAT LES TENDES. PERÒ TOT VA CANVIAR QUAN EL SOL I LA LLUNA VAN ADONAR-SE QUE EREN TAN DIFERENTS COM LA NIT I EL DIA. EL SOL ERA UNA ENORME BOLA DE COLOR GROC, RODONA CON UNA PILOTA DE FOC. I DE DINS SORTIEN UN MUNT DE RAIGS QUE FEIEN LLUM I CALOR. LA LLUNA, EN CANVI, ERA MENUDETA I DE COLOR BLANC, I TENIA UN CARÁCTER VARIABLE: S’ANAVA FENT GROSSA O PETITA SEGONS ELS DIES. PERÒ AL SEU VOLTANT SEMPRE I FEIA FRED I ERA FOSC. COM EREN TAN DIFERENTS, EL SOL I LA LLUNA DISCUTIEN SOVINT. SEMPRE ESTAVEN COM GAT I GOS. I ES VEIA VENIR QUE TOT PLEGAT ACABARIA MALAMENT. FINS QUE UN DIA ES VAN BARALLAR. ELS SAVIS SIOUX ENS EXPLICAN QUE VA PASSAR: LA LLUNA, QUE ERA MÉS ESCANDALOSA, CRIDAVA I CRIDAVA ACUSANT AL SOL DE SER EL CULPABLE DE LA DISPERSIÓ DEL POBLE. DEIA QUE QUAN EL SOL ARRIBAVA, TOTS ELS HABITANS ES POSAVEN A FER COSES…ELS UNS ANAVEN A TREBALLAR I ELS ALTRES, A CAÇAR. I QUE ELLA, LA LLUNA, TENIA UNA FEINADA CADA NIT QUAN VOLIA TORNAR A REUNIR EL POBLE AL VOLTANT DE LA FOGUERA.


PERÒ NO US PENSEU QUE EL SOL NO BADAVA LA BOCA. NO,NO.. ES DEFENSAVA DIENT QUE ELL NOMÉS VOLIA QUE EL POBLE CREIXÉS I TREBALLÉS. QUE ELL ERA QUI PORTAVA LA LLUM I L’ALEGRIA, MENTRE QUE LA LLUNA NOMÉS SERVIA PER DEIXAR TOTHOM A LES BOSQUES. DEIA QUE SI ELL NO TORNAVA AMB LA CLAROR I L’ESCALFOR DEL MATÍ, LA LLUNA ERA CAPAÇ DE MATAR LA GENT, DE FRED I DE POR. -ETS UNA ARROGANT! DEIA LA LLUNA, NERVIOSA COM UN FLAM. -I TU ETS UNA PRESUMIDA! CONTESTAVA EL SOL TRAIEN FOC PELS QUEIXALS. I AIXÍ PASAVEN HORES I HORES... FINS QUE UN DIA EL SOL VA DECIDIR REUNIR TOTA LA TRIBU I ELS VA COMUNICAR, DESPRES DE RUMIAR-S’HO MOLT , QUE HAVIA PRES LA DECISIÓ DE PUJAR AL CEL. -DES D’ALLÀ DALT US PODRÉ IL.LUMINAR TOT EL DIA. PODRÉ VEURE MÉS COM CREIXEU I COM US FEU GRANS I FORTS. NO PATIU, MENTRE JO SIGUI ALLÀ DALT MAI NO US FALTARÀ LLUM PER VEURE-US I CALOR PER ESCALFAR-VOS. I SENSE DIR RES MÉS ES VA ENLAIRAR FINS QUE VA ARRIBAR BEN AMUNT. QUAN LA LLUNA HO VA SABER, ES VA MORIR D’ENVEJA, VA CONVOCAR LA TRIBU I ELS HI VA DIR: - JO TAMBÉ ME’N VAIG CAP AL CEL. QUAN JO SURTI VOLDRÀ DIR QUE S’HA ACABAT EL DIA,I QUAN US COBREIXI AMB LA FOSCOR DE LA NIT, US PODREU REUNIR AL VOLTANT DELS FOC A XERRAR, DESCANSAR I PODREU DORMIR. I SENSE DIR RES MÉS, LA LLUNA S’ENFILA CAP EL CEL. ES PER AIXÒ QUE EL SOL SURT PUNTUALMENT CADA MATÍ I IL·LUMINA LA PRADERIA AMB LA SEVA LLUM I UN COP S’HA AMAGAT, ARRIBA LA LLUNA I HO COBRÉIX TOT DE FOSCOR I SILENCI. DES D’ALESHORES, LA LLUNA PERSEGUEIX EL SOL ALLÀ ON VA. I ELS SAVIS SIOUX ASEGUREN QUE SERÀ AIXÍ FINS QUE EL SOL S’APAGUI …O CAIGUI LA LLUNA.

FI


LA LLUNA

CONTE EXPLICAT PER LA NÚRIA


LA LLUNA QUÈ ÉS?... UNA COSA RODONA, COM UNA POMA, QUE ES VEU DES DE TOT ARREU. VA SEMPRE DE VIATGE, SENSE MALETA NI BASTÓ. HI HA QUI ES PENSA QUE ÉS UN FORMATGE. HI HA QUI ES PENSA QUE ÉS UN MELÓ. QUAN ES PLENA LES BRUIXES SURTEN A PASSEJAR I ELS LLOPS UDOLEN SENSE PARAR. LES SEVES COMPANYES UN RAMAT D’OVELLES QUE PASTUREN DE NIT I NO DUEN ESQUELLES. ELS NENS LI CANTEN DES DE BEN PETITONS: LA LLUNA, LA BRUNA, VESTIDA DE DOL, SON PARE LA CRIDA SA MARE NO HO VOL. LA LLUNA ESTÀ CONTENTA, COMENÇA EL QUART CREIXENT. QUAN ÉS LA LLUNA PLENA, ES PASSA LA NIT RIENT. LA LLUNA S’ENTRISTIA, JA TOMBA A QUART MINVANT, QUAN ES A LLUNA NOVA S’AMAGA TOT PLORANT. ÉS COM UN SOL QUE HA PERDUT LA PERRUCA. AL LLIT, DE SEGUIDA AL LLIT! LA LLUNA JA HA SORTIT CORREM TOTS CAP AL LLIT. ÉS HORA DE DORMIR, QUE EL SOL JA VOL SORTIR. BONA NIT!

FI


UN BOSC PLE DE BOIRA

CONTE EXPLICAT PER LA GLORIA


UN BOSC PLE DE BOIRA HI HAVIA UNA VEGADA UNA ESTRELLA QUE VA BAIXAR DEL CEL PER BUSCAR ALS SEUS AMICS, UN SOL, UNA LLUNA I UNA ALTRA ESTRELLETA. AL CEL NO ELS TROBAVA ENLLOC, AIXÍ QUE UNA NIT VA DECIDIR FICAR-SE EN EL BOSC, TOT PLE DE BOIRA PER ANAR-LOS A BUSCAR. LA ESTRELLA, QUE NO VEIA RES, VA ANAR CAMINANT I CAMINANT FINS QUE ES VA TROBAR UNA OMBRA NEGRA, I ÉS QUE A LA NIT, I AMB TOT PLE DE BOIRA NO ES PODIA DISTINGIR QUI ERA, PERÒ UN COP ES VA A COSTAR VA VEURE QUE ERA UN FOLLET A DALT D’UN BOLET! ES VA APROPAR AL FOLLET I VA SEURE AL SEU COSTAT. LI VA PREGUNTAR SI SABIA ON EREN ELS SEUS AMICS, L’ESTRELLA, EL SOL I LA LLUNA I EL FOLLET LI VA DIR: “SI MIRES UNA MICA MÉS ENDAVANT MÉS COSES QUE ET TROBARÀS!” L’ESTRELLA VA CONTINUAR CAMINANT, FINS QUE ES VA TROBAR AMB UNA ALTRA OMBRA NEGRA, ESTAVA TOT FOSC I POBRE NO VEIA RES, FINS QUE ES VA ACOSTAR I VA VEURE QUE EREN TRES OSSOS PELUTS QUE BERENAVEN ASSEGUTS! COM QUE TENIA UNA MICA DE GANA ELS HI VA DEMANAR SI LI DONAVEN UNES GALETETES I UNA MICA DE REFRESC I ELS OSSOS LI VAN DONAR. L’ESTRELLA ELS HI VA PREGUNTAR SI HAVIEN VIST ALS SEUS AMICS, I ELS OSSOS LI VAN DIR: SI CAMINES UNA MICA MÉS ENDAVANT MÉS COSES QUE ET TROBARÀS!”. I L’ESTRELLA VA CONTINUAR, FINS QUE ES VA TROBAR UNA ALTRA OMBRA NEGRA, I ES VA A COSTAR, ERA UNA FADA MOLT ANIMADA QUE SALTAVA EN UNA MATALÀS ELÀSTIC! L’ESTRELLA ES VA POSAR A SALTAR AMB LA FADA MENTRE LI PREGUNTAVA SI HAVIA VIST ALS SEUS AMICS, I LA FADA LI VA DIR: “SI CAMINES MÉS ENDAVANT MÉS COSES QUE ET TROBARÀS!”. I CAMINANT CAMINANT ES VA TROBAR UNA ALTRA OMBRA NEGRA, FINS QUE ES VA ACOSTAR I VA VEURE QUE ERA UN UNICORN QUE TOCAVA EL CORN!


LI VA PREGUNTAR A L’UNICORN SI HAVIA VIST A LA SEVA AMIGA ESTRELLA, AL SEU AMIC SOL I A LA SEVA AMIGA LLUNA, I L’UNICORN LI VA CONTESTAR: “SI CAMINES MÉS ENDAVANT MÉS COSES QUE ET TROBARÀS...!” I AIXÍ, CAMINANT, MOLTES MÉS COSES QUE ES VA TROBAR, A LA RINXOLS D’OR QUE MENJAVA BOMBONS, A UNA BRUIXA DE COLORS DALT D’UNA ESCOMBRA AMB MOTOR, A UN OGRE QUE FEIA IOGA, A LA BLANCANEUS I LA VENTAFOCS QUE JUGAVEN A UN DELS SEUS JOCS, I A L’AVIA I A LA CAPUTXETA QUE VENIEN GELATS EN UNA FURGONETA... I TOTHOM QUE ES TROBAVA A L’ESTRELLA LI DEIA EL MATEIX: SI CAMINES MÉS ENDAVANT MÉS COSES QUE ET TROBARÀS... L’ESTRELLA JA ESTAVA UNA MICA CANSADA DE CAMINAR, ERA DE NIT, ESTAVA TOT FOSC I SOBRE TOT PLE DE BOIRA, SEMPRE HO VEIA TOT NEGRE, S’HAVIA D’ACOSTAR FINS VEURE QUI ERA L’OMBRA QUE ESTAVA VEIEN, LES OMBRES ENGANYAVEN I SEMPRE ES PENSAVA QUE ERA UNA COSA I DESPRÉS SEMPRE ERA UNA ALTRA... QUAN JA ESTAVA A PUNT DE CAURE A TERRA PEL CANSAMENT ES VA TROBAR UNS CONILLETS I ELS HI VA PREGUNTAR. ELS CONILLETS LI VAN DIR QUE SÍ, QUE HAVIEN VIST ALS SEUS AMICS, QUE NOMÉS CAMINÉS UNA MICA MÉS ENDAVANT SE’LS TROBARIA, I AIXÍ HO VA FER, ES VA A COSTAR, ACOSTAR I A COSTAR A UNA GRAN OMBRA QUE VEIA DES DE LLUNY, I ALLÀ ESTAVEN , EL SOL, LA LLUNA I L’ESTRELLA, JUGANT, SALTANT, CORRENT I DIVERTINT-SE EN UNA GRAN FIRA AL FINAL DEL BOSC. L’ESTRELLA, QUE JA ESTAVA MOLT CONTENTA PER HAVER-LOS TROBAT TAMBÉ ES VA QUEDAR AMB ELLS PER JUGAR, PERÒ NO NOMÉS ESTAVEN ELS SEUS AMICS, SINÓ QUE TOTHOM A QUI ES VA TROBAR EN EL BOSC TAMBÉ S’HAVIA APUNTAT A LA GRESCA!

FI


LA SORPRESA D’EN BLANQUET

CO CONTE EXPLICAT PER L’ELI

POHOPOL

CONTE EXPLICAT PER LA LOLA

CONTE EXPLICAT PER LA CLAUSTRE


LA SORPRESA D’EN BLANQUET UN MATÍ BEN ASSOLELLAT, LA MARE LI VA DIR A EN BLANQUET: - BLANQUET, ME N’HE D’ANAR. QUEDA’T AQUÍ QUE TORNARÉ EL MÉS AVIAT QUE PUGUI. SEMBLA UNA MICA TRISTA I CANSADA, PER AIXÒ EN BLANQUET, MENTRE MIRAVA COM S’ALLUNYAVA, ES VA POSAR A PENSAR. <<POTSER SI LI DONO UNA SORPRESA A LA MAMA, ES POSARÀ CONTENTA UNA ALTRA VEGADA.>> DESPRÉS DE PENSAR QUÈ PODIA FER, EN BLANQUET VA DECIDIR GUARNIR LA SEVA COVA. PRIMER VA ALLISAR LA NEU QUE HI HAVIA AMUNTEGADA AL DAVANT; LLAVORS VA FER UNS QUANTS ÓSSOS DE NEU AL COSTAT DE LA PORTA, PER VIGILAR L’ENTRADA. -HA QUEDAT MACA! – VA DIR QUAN VA ACABAR -, PERÒ HA DE SER UNA SORPRESA MOLT I MOLT ESPECIAL PER A A LA MAMA. NECESSITO COSES PER GUARNIR. – I VA SORTIR A BUSCAR-NE. AL CAP D’UNA ESTONA, VA ARRIBAR AL CAU ON VIVIEN ELS LLOBATONS. ESTAVA PLE DE CARAMELLS, QUE BRILLAVEN AL SOL. - QUE PUC AGAFAR ALGUNS CARAMELLS, SI US PLAU? –VA PREGUNTAR-. ESTIC GUARNINT LA COVA PER DONAR UNA SORPRESA A LA MEVA MARE. - I TANT, FALTARIA MÉS –VAN RESPONDRE ELS LLOBATONS. LLAVORS EN BLANQUET VA TRIAR ELS CARAMELLS MÉS GRANS I MÉS LLUENTS I ELS LLOBATONS EL VAN AJUDAR A PORTAR-LOS A LA SEVA COVA. EN BLANQUET I ELS SEUS AMICS VAN PENJAR ELS CARAMELLS AL VOLTAT DE LA COVA I DESPRÉS ES VAN ALLUNYAR UNA MICA PER ADMIRAR LA SEVA FEINA. -SÓN MACOS I BRILLANTS –VA FER-, PERÒ M’AGRADARIA AFEGIR-LI ALGUNA COSA MÉS PERQUÈ LA COVA ES VEIÉS REALMENT ESPECIAL. ANEM A VEURE QUÈ MÉS TROBEM. EN BLANQUET I ELS SEUS AMICS SE’N VAN ANAR A BUSCAR MÉS COSES. AL CAP D’UN MINUT O DOS, ES VAN TROBAR UN CONILL.


-HOLA, CONILL! –VA DIR EN BLANQUET-. ENS POTS AJUDAR A BUSCAR ALGUNA COSA PER GUARNIR LA MEVA COVA? LI VULL DONAR UNA GRAN SORPRESA A LA MEVA MARE. - I SI HI POSES FLORS? –VA DIR EL CONILL -. I LI VA ENSENYAR ON CREIXIEN. - EM SEMBLA PERFECTE! –VA FER EN BLANQUET RIENT. I ELS AMICS VAN RECOLLIR UNES QUANTES FLORS I LES VAN PORTAR A CASA. QUAN VAN ARRIBAR A LA COVA, EN BLANQUET, EL CONILL I ELS LLOBATONS VAN PLANTAR LES FLORS A LA NEU, DE TAL MANERA QUE SEMBLAVA UN JARDÍ. - LA TEVA COVA ARA SÍ QUE ESTÀ BONICA, BLANQUET – LI VA DIR EL CONILL-. QUINA SORPRESA MÉS MACA PER LA TEVA MARE! - SÍ… -VA DIR EN BLANQUET-. PERÒ POTSER SI POGUÉSSIM TROBAR ALGUNA COSA MÉS, PER FER-HO MOLT, MOLT ESPECIAL! I AIXÍ, SE’N VAN ANAR UNA ALTRA VEGADA! AL CAP D’UNA ESTONA, VAN ARRIBAR A UN BOSC I EL REN VA SORTIR DE DARRERA UN ARBRE. - HOLA, REN –VA DIR EN BLANQUET-. EM POTS AJUDAR A TROBAR ALGUNA COSA ESPECIAL PER GUARNIR LA MEVA COVA? - BÉ, AMB AQUESTES BRANQUETES GELADES PODRIES FER UN PORXO DAMUNT LA PORTA PERQUÈ FES OMBRA. - BONA IDEA! –VA FER EN BLANQUET RIENT-. I DE SEGUIDA ES VA POSAR A TRIAR LES MÉS BONIQUES PER EMPORTAR-SE A CASA. QUAN VAN TORNAR A LA COVA, EN BLANQUET, ELS LLOBATONS, EL CONILL I EL REN, TOTS VAN TREBALLAR MOLT I VAN FER UN PORXO DE BRANQUETES QUE RESPLENDIA AMB LA LLUM DEL SOL.


- LA VOSTRA COVA ESTÀ PRECIOSA! –VA DIR EL MUSSOL MENTRE PASSAVA VOLANT-. VOLS POSAR-HI AIXÒ? – I VA DEIXAR CAURE UN GRAPAT DE BAIES VERMELLES I BRILLANTS A LA FALDA D’EN BLANQUET. - GRÀCIES, MUSSOL! –VA EXCLAMAR EN BLANQUET. FINALMENT, LA COVA ESTAVA ACABADA. HAVIA QUEDAT PRECIOSA, AMB ELS CARAMELLS LLUENTS, LES FLORS DE COLORS, LES BRANQUETES I BAIES VERMELLES. JUST QUAN ELS AMICS ACABAVEN DE SEURE A REPOSAR UNA MICA, LA MARE VA TORNAR A CASA. - QUINA SORPRESA MÉS MERAVELLOSA! –VA DIR SOMRIENT EL SEU BLANQUET-. QUE MACA HA QUEDAT LA NOSTRA COVA!. BÉ, JO TAMBÉ TINC UNA SORPRESA. VENIU TOTS AMB MI. I ELS VA FER UN GEST PERQUÈ LA SEGUISSIN. I TOTS VAN SEGUIR LA MARE AMUNT, CAP AL CIM D’UN TURÓ COBERT DE GEL. EL CEL ERA TANT FOSC QUE SEMBLAVA DE VELLUT, PERÒ ALLÀ DALT UNA ESTRANYA LLUM DAURADA IL·LUMINAVA LA NEU. - MAMA, PER QUÈ NO M’HO DIUS? QUINA ÉS LA TEVA SORPRESA? –LI VA PREGUNTAR EN BLANQUET-. - OH! –VA EXCLAMAR EN BLANQUET-. EL FIRMAMENT ESTAVA TOT IL·LUMINAT PER UN MUNT DE COLORS: VERD, TARONJA, GROC I VERMELL. - L’AURORA BOREAL.! –VA DIR EN BLANQUET. - HO HAS ENDEVINAT, PETITÓ – VA RESPONDRE LA SEVA MARE. I, JA DE NIT, TOTS ES VAN QUEDAR MIRANT MERAVELLATS EL CEL RESPLENDENT. AQUELLA NIT, EN BLANQUET ES VA ARRAULIR AL COSTAT DE LA SEVA MARE. - HA ESTAT MÀGIC! GRÀCIES MAMA.! - LA TEVA SORPRESA HA ESTAT LA MÉS BONICA, PERQUÈ ARA CASA NOSTRE ESTÀ PLENA DE LLUM I DE COLORS. I LA MARE VA ABRAÇAR EN BLANQUET I VAN DESCANSAR A LA SEVA BONICA COVA A LA NEU.

FI


COCO I LA LLUNA

CONTE EXPLICAT PER LA MARIA


COCO I LA LLUNA COCO EL COCODRIL ESTAVA FART D’EN GRONXAR-SE PER LA NIT. ARA EL QUE MÉS LI AGRADAVA DEL MON ERA SOMRIURE A LA LLUNA. TANT LI AGRADAVA LA LLUNA QUE UNA NIT LA ROBÀ. LA VA AGAFAR EN BRAÇOS I SE L’ENDUGUÉ A CASA PER GAUDIR TOT SOL D’ELLA, TOTA L’ESTONA, TOTA L’ESTONA, TOTA L’ESTONA. I VA ESTAR FELIÇ EXPLICANT-LI UN MUNT DE COSES. PERQUÈ LA LLUNA, A MÉS A MÉS DE SOMRIURE, ESCOLTA SEMPRE AMB MOLTA ATENCIÓ. MÉS TARD VA COMENÇAR A TENIR SON I VA VOLER QUE LA LLUNA S’APAGUÉS COM SI FOS UNA BOMBETA, PERÒ LA LLUNA, ES CLAR NO ÉS CAP BOMBETA I NO S’APAGA AIXÍ COM AIXÍ. LA LLUNA NO SE’N VA A DORMIR FINS QUE ES FA DE DIA. EL QUE VA PASSAR ES QUE ENLLUERNAT PER LA LLUM DE LA LLUNA EL COCO NO VA PODER TANCAR L’ULL EN TOTA LA NIT. L’ENDEMÀ, QUAN ANAVA A COMPRAR EL COCO ES VA TROBAR AMB EL SEU AMIC LLOP, QUE ESTAVA MOLT TRIST. _ QUÈ ET PASSA? LI VA PREGUNTAR _ QUE ALGÚ MOLT GRACIÓS S’HA EMPORTAT LA LLUNA I JA NO PUC UDOLAR PERQUÈ NO HI HA NINGÚ QUE M’ESCOLTI A LA NIT. _ AH!… VA DIR EN COCO, PERÒ NO VA GOSAR A CONFESSAR-LI QUE HAVIA ESTAT ELL… MÉS TARD , AL MERCAT, ES VA SORPRENDRE MOLT AL VEURE QUE AL CARRER ESTAVA PLE D’ASTRONAUTES. AL DESAPARÈIXER LA LLUNA S’HAVIEN QUEDAT SENSE FEINA.


_ UI, UI, SI SABEN QUE HE ESTAT JO… VA PENSAR COCO ENTRE ESPANTAT I PENEDIT. QUAN LA PAULA, LA SEVA MILLOR AMIGA LI VA DIR QUE HAVIA DE VENDRE EL TELESCOPI PERQUÈ JA NO PODIA VEURE LA LLUNA, EN COCO ÉS VA SENTIR FATAL. TORNANT A CASA, COM QUE NO ES VEIA RÉS, ESTAVA FOSC, SENSE LLUNA, COCO VA ENSOPEGAR I … “XAF” VA CAURE AL RIU. DEFINITIVAMENT VALDRÀ MÉS QUE TORNI LA LLUNA AL SEU LLOC, _ VA PENSAR EN COCO, QUE PORTAVA UN DIA HORRIBLE I ESTAVA PENEDIT DE LA SEVA GENIAL IDEA DE ROBÀ LA LLUNA_. PER CULPA MEVA, EL LLOP ESTÀ TRIST, LA PAULA ENFADADA, ELS ASTRONAUTES SENSE FEINA I JO XOP I MORT DE SON. PERÒ … LA LLUNA HAVIA CRESCUT TANT QUE JA NO PASSAVA PER LA PORTA NI PER LA FINESTRA. PER TREURE LA LLUNA EN COCO VA HAVER DE TREURE LA TEULADA DE CASA SEVA. DESPRÉS, AMB MOLT ESFORÇ, VA ACONSEGUIR AIXECAR LA LLUNA QUE ESTAVA MOLT RODONA, LI VA FER UN PETÓ DE COMIAT I LA DEIXAR ANAR. ALESHORES LA NIT ÉS VA IL·LUMINAR COM UNA FESTA. EL LLOP, LA PAULA, ELS ASTRONAUTES I TOTHOM VA PODER MIRAR UN ALTRE VEGADA LA LLUNA. I EN COCO VA TORNAR A SOMRIURE… I MÉS TARD VA DORMIR COM UNA SOCA.

FI


UN ESTEL PER AL QUICO COET

CONTE EXPLICAT PER L’ASCEN


UN ESTEL PER AL QUICO COET HI HAVIA UNA VEGADA DOS COETS: EL QUICO COET I EL SEU PARE EN JOANOT EL FORÇUT. A TOTS DOS ELS AGRADAVA PASSAR-SE HORES I HORES CONTEMPLANT L’ESPAI PLE D’ESTELS I ALTRES ASTRES CELESTS. BEN AVIAT ARRIBARIA L’ANIVERSARI D’EN JOANOT I EN QUICO COET LI VOLIA FER UN REGAL BEN ESPECIAL. LI REGALARÉ UN ESTEL BEN LLUENT, PERQUÈ SE’L GUARDI NOMÉS PER A ELL. DIT I FET, AL DIA SEGÜENT, EL QUICO COET ES VA POSAR BEN GUAPO I, ES VA ENLAIRAR, XIIUU, CAP L’ESPAI. VA COMENÇAR A VOLAR AMUNT, AMUNT, AMUNT, FINS QUE VA ENDEVINAR ALGUNA COSA PETITA QUE RESPLENDIA. -JA N’HE TROBAT UN!! - VA EXCLAMAR EL QUICO COET- PERÒ QUAN VA SER-HI A TOCAR….VA VEURE QUE ERA EL SATÈL·LIT CELESTÍ QUE DONAVA VOLTES A L’ENTORN DE LA TERRA -QUÈ FAS TU, TAN LLUNY DE CASA?-LI VA PREGUNTAR EL SATÈL·LIT CELESTÍ. BUSCO UN ESTEL PER A EN JOANOT EL FORÇUT- VA RESPONDRE EN QUICO COET. - PERÒ NO ET POTS ENDUR UN ESTEL DEL CEL, SI HO FESSIS, L’ESTEL PERDRIA TOTA LA SEVA LLUENTOR – LI VA DIR EL SATÈL·LIT CELESTÍ. PERÒ EN QUICO ESTAVA TAN DECIDIT A TROBAR UN ESTEL PER AL SEU PARE QUE NO SE’L VA CREURE. I… VA TORNAR A ALÇAR EL VOL. DE SOBTE , EN QUICO VA VEURE UNA COSA QUE PARPELLEJAVA ENMIG DE LA FOSCOR. -

UN ESTEL!! –VA EXCLAMAR, PERÒ QUAN VA ACOSTAR-S’HI , NOMÉS EREN LES ESPURNES DELS MOTORS DE LA NAU ESPACIAL.

-

HOLA QUICO- LI VA SALUDAR LA NAU.


-

QUÈ FAS PER AQUÍ?, EL QUICO COET LI VA EXPLICAR QUE VOLIA UN ESTEL PER AL SEU PARE. LA NAU LI EXPLICA QUE NO POT PORTAR-SE CAP ESTEL DEL CEL JA QUÈ DEIXARIA UN FORAT BEN GROS. EL QUICO NO SE LA VA CREURE VA PRENDRE EMBRANZIDA I… ZIIIMM VA SORTIR DISPARAT UNA ALTRA VEGADA. DE SEGUIDA VA VEURE UNA LLUMETA QUE PIPELLEJAVA. -

UN ESTEL!! !- VA EXCLAMAR, PERÒ, NOMÉS ES TRACTAVA DE LA LLANTERNA DE L’ASTRONAUTA ANDREU. QUAN EL QUICO COET LI VA CONTAR EL QUE VOLIA, L’ASTRONAUTA ES VA POSAR A RIURE I LI VA DIR QUE NO PODIA AGAFAR CAP ESTEL PERQUÈ ENCARA ERA MASSA PETIT. I…. AMB UN ZIMM I UN SOM, EN QUICO COET ES VA ENLAIRAR AMUNT AMUNT FINS QUE VA ARRIBAR A LA LLUNA!!. A LA SUPERFÍCIE VA DISTINGIR UNA COSA QUE BRILLAVA. -PER FI!! UN ESTEL!!-VA EXCLAMAR, PERÒ QUAN VA SER-HI A TOCAR… ES VA ADONAR QUE NO ERA CAP ESTEL. ERA EL SEU AMIC, EN CENTELLA RABENT ,QUÈ S’HAVIA QUEDAT ATRAPAT EN UN CRÀTER DE LA LLUNA. EL QUICO COET COM BON AMIC LI VA AJUDAR A SORTIR DEL FORAT. EL CENTELLA S’HAVIA FET MAL A LA CUA . EL QUICO LI VA DIR.

-

NO PATEIXIS, CENTELLA RABENT. JO T’AJUDARÉ A TORNAR A CASA.

EN CENTELLA ES VA AGAFAR BEN FORT A LA CUA D’EN QUICO COET I XIU, CAP A CASA ¡! VAN PASSAR PEL COSTAT DE L’ASTRONAUTA ANDREU, I DE LA NAU ESPACIAL, I D’EN SATÈL·LIT CELESTÍ FINS QUE VAN ATERRAR AL COSTAT D’EN JOANOT EL FORÇUT. -

ON T’HAVIES FICAT? - LI VA PREGUNTAR EL JOANOT. I QUÈ LI HA PASSAT AL CENTELLA RABENT?


EL QUICO LI VA EXPLICAR LA HISTÒRIA D’AQUELL ESTEL TAN ESPECIAL QUE HAVIA SORTIT A BUSCAR, PERÒ QUE S’HAVIA ESTIMAT MÉS DONAR UN COP DE MÀ AL SEU AMIC EN CENTELLA RABENT QUÈ SEGUINT BUSCANT L’ESTEL. BEN FET - LI VA DIR EL JOANOT FORÇUT. ÉS MILLOR QUE AJUDIS A UN AMIC QUE NO PAS QUE EM DUGUIS UN ESTEL DE REGAL. ELS ESTELS S’HAN DE QUEDAR A L’ESPAI ON TOTHOM ELS PUGI VEURE. A MÉS A MÉS, QUICO COET, JO JA EN TINC UN D’ESTEL. - DE DEBÒ? - VA PREGUNTAR –LI MOLT SORPRÈS EN QUICO COET. - DONCS SÍ - VA DIR-LI EN JOANOT FORÇUT. EL TINC AQUÍ , MOLT A PROP MEU, PERQUÈ QUICO COET…

TU ETS EL MEU ESTEL ESPECIAL!!.

FI


Dossier contes 2009 10