Issuu on Google+


INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2007-2008 ÉS EL VUITÈ ANY CONSECUTIU QUE POSEM EN MARXA EL TALLER DE CONTES AL PARVULARI. L’EQUIP DE MESTRES HEM VALORAT MOLT DE TORNAR A FER AQUESTA PROPOSTA PELS RESULTATS TANT POSITIUS OBTINGUTS EN ELS ANYS ANTERIORS. AQUEST ANY, DONAT QUE TREBALLEM COM A EIX TRANSVERSAL DE L’ESCOLA, LA FANTASIA,TOTS ELS CONTES SÓN ADEQUATS PER AQUEST TEMA. UN DIA A LA SETMANA ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN VUIT GRUPS. AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM MÉS DEL TALLER DE CONTES. TAMBÉ VALOREM MOLT POSITIVAMENT LA UTILITZACIÓ I MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA, PER PART DELS NENS; QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA. I TAMBÉ ÉS MOLT ENRIQUIDOR PELS NENS I MESTRES EL CONEIXEMENT I RELACIÓ AMB TOT L’ALUMNAT I MESTRES DEL PARVULARI (NO NOMÉS AMB LA SEVA TUTORA) TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER DE CONTES I QUE AVUI TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA, DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ. CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL. EL RESULTAT D’AQUESTES PROPOSTES DE TREBALL US HAN ARRIBAT A CASA, A MIDA QUE HAN TREBALLAT CADA CONTE. AQUÍ TENIU LA RELACIÓ DELS VUIT CONTES EXPLICATS:


 

   

 

EN FREDERICK. CONTE EXPLICAT PER LA MARIA. NADARÍN. LA GLÒRIA EL MARCIANET LLEIG. MIREIA L’ARC DE SANT MARTÍ I ELS OCELLS. LA NÚRIA. PETITA QUITXÉ. LA SÍLVIA EL PETIT BUYEI. LA CLAUSTRE LA YACI I LA SEVA NINA. L’ELISENDA LA LOLA TÉ VERGONYA. L’ADRIÀ

PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA BONICA EXPERIÈNCIA.

L’EQUIP DE PARVULARI


EN FREDERICK de "LEO LIONNI"

CONTE EXPLICAT PER LA MARIA


EN FREDERICK AL LLARG D’U N PRAT ON PASTURAVEN LES VAQUES I ELS CAVALLS TROTAVEN, HI HAVIA UNA TANCA DE PEDRES. EN AQUELLA TANCA, PROP DEL PALLER I DEL GRANER, HI VIVIA UNA FAMÍLIA DE RATOLINS MOLT XERRAIRES. COM QUEDAVA POQUET PERQUÈ ARRIBÉS L’HIVERN, ELS RATOLINS VAN COMENÇAR A RECOLLIR BLAT DE MORO, NOUS, BLAT I PALLA. TOTS TREBALLAVEN DIA I NIT. TOTS MENYS EN FREDERICK. - FREDERICK, PER QUÈ NO TREBALLES?- LI VAN PREGUNTAR. - JO TREBALLO- VA DIR EN FREDERICK,- RECULLO ELS RAJOS DE SOL PER ALS FREDS I FOSCOS DIES D’HIVERN. I QUAN EL VAN VEURE ASSEGUT A UNA PEDRA, EMBADALIT MIRANT EL PRAT, LI VAN DIR: - I ARA, FREDERICK? - RECULLO COLORS PER A L’HIVERN GRIS. I UNA VEGADA MÉS, EN FREDERICK SEMBLAVA ADORMIT, MENTRE TOTHOM TREBALLAVA. - SOMIES, FREDERICK? PERÒ EN FREDERICKVA RESPONDRE: - OH, NO!. ESTIC GUARDANT PARAULES, PERQUÈ ELS DIES D’HIVERN SERAN MOLTS I LLARGS, I ESGOTAREM LES COSES DE QUÈ PARLAR. L’HIVERN VA ARRIBAR , I QUAN VA CAURE LA PRIMERA NEVADA, ELS RATOLINS ES VAN AMAGAR AL SEU CAU ENTRE LES PEDRES DE LA TANCA. AL COMENÇAMENT, HI HAVIA MENJAR PER A TOTHOM, I ELS RATOLINS NARRAVEN HISTÒRIES . EREN UNA FAMÍLIA FELIÇ. PERÒ MICA EN MICA EL MENJAR ES VA ANAR ACABANT. JA HAVIEN ROSSEGAT LA MAJORIA DE NOUS, EL BLAT DE MORO S’HAVIA ACABAT I LA PALLA HAVIA VOLAT. AL CAU FEIA MOLT DE FRED I NINGÚ NO TENIA ESMA PER PARLAR. ALESHORES, ES VAN ENRECORDAR DE LES PARAULES D’EN FREDERICK, SOBRE ELS RAJOS DE SOL, ELS COLORS I LES PARAULES. - ON SÓN LES TEVES PROVISIONS, FREDERICK?- LI VAN PREGUNTAR. - TANQUEU ELS ULLS,-ELS VA DIR, MENTRE PUJAVA DALT D’UNA GRAN PEDRA.


- ARA US ENVIO ELS RAJOS DE SOL, NOTEU LA SEVA DORADA ESCALFOR. I A MESURA QUE EN PARLAVA ESL RATOLINS SENTIEN L’ESCALFOR TÈBIA DEL SOL. ERA LA VEU D’EN FREDERICK? O, ERA MÀGIA? - I QUÈ ENS DIUS DELS COLORS, FREDERICK? - TANQUEU ELS ULLS, UN ALTRE COP. I QUAN EKLS VA PARLAR DEL LILA DE LA VIOLETA, DEL VERMELL DE LES ROSELLES ENTRE EL GROC DEL BLAT, EL VERD DE LES FULLLES ... ELLS VEIEN ELS COLORS AMB TANTA CLARETAT QUE SEMBLAVEN QUE ESTESSIN PINTATS ALS SEUS CAPS. -

I LES PARAULES, FREDERICK?- EN FREDERICK VA COMENÇAR, PREPARNT LA SEVA VEU... “A LA UNA, SURT LA LLUNA, A LES DUES, MENJO PRUNES, A LES TRES, NO DIGUIS RES, I A LES QUATRE, FEM TEATRE. A LES CINC, DE FRED NO EN TINC, A LES SIS UN BON PASTÍS, A LES SET, BEC A GALET, I A LES VUIT EL PA JA ÉS CUIT. A LES NOU, EM BEC UN OU, A LES DEU AIXECO EL PEU, A LES ONZE, EL LLIT S’ENFONSA I A LES DOTZE, TOT S’ESBOTZA.

QUAN EN FREDERICK VA ACABAR, TOTS VAN APLAUDIR. I LI VAN DIR: PERÒ FREDERICK, TU ETS UN POETA!!!

FI


NADARIN de LEO LIONNI

CONTE EXPLICAT PER LA GLÒRIA


NADARIN EN UN RACÓ PERDUT DEL MAR HI VIVIA FELIÇ UN BANC DE PEIXETS. TOTS EREN DE COLOR VERMELL. NOMÉS UN D’ELLS ERA TAN NEGRE CONM LA CLOSCA D’UN MUSCLO. NEDAVA MÉS RÀPID QUE ELS SEUS GERMANS I GERMANES. ES DEIA “NADARIN”. UN MAL DIA, VA APARÈIXER ENTRE LES ONADES, UNA TONYINA MOLT FEROTGE QUE TENIA MOLTA GANA. D’UN MOS ES VA EMPASSAR TOTS ELS PEIXETS VERMELLS. NOMÉS EN NADARIN VA ACONSEGUIR ESCAPAR. NADARIN VA FUGIR FINS EL FONS DEL MAR, ESTAVA MOLT ESPANTAT, MOLT SOL I MOLT TRIST. PERÒ EL MAR ESTAVA PLE DE CRIATURES PRECIOSES I, NEDANT ENTRE TANTES MERAVELLES, NADARIN TRONÀ A SER FELIÇ. VA VEURE UNA MEDUSA DEL COLOR DE L’ARC DE SANT MARTÍ... UNA LLAGOSTA QUE ES PASSEJAVA FENT VOLTES I VOLTES ... PEIXOS MOLT ESTRANYS, QUE EREN ESTIRATS PER UN FIL INVISIBLE... UN BOSC D’ALGUES QUE BROTAVEN SOBRE ROQUES DE CARAMEL... UNA ANGUILA TAN LLARGA QUE QUASI S’OBLIDAVA QUE TENIA CUA... I ANEMONES, QUE SEMBLAVEN PALMERES VERMELLES BALANCEJANT-SE AMB EL VENT. LLAVORS, ENTRE LES OMBRES DE LE4S ROQUES I LES ALGUES HI HAVIA AMAGAT UN BANC DE PEIXETS IDENTICS A ELL. -

ANEM A NEDAR, A JUGAR I A VEURE COSES!- VA DIR EN NADARIN PLE D’ALEGRIA. NO PODEM , -VA RESPONDRE UN PEIXET VERMELL- EL GRAN PEIX ENS MENJARIA. PERÒ NO ENS PODEM QUEDAR AQUÍ PER SEMPRE, -VA DIR EN NADARIN.- HEM DE PENSAR ALGUNA COSA.


NADARIN VA PENSAR I PENSAR. I DE COP SE LI VA OCÒRRRER UNA COSA. -JA, HO TINC!, -VA DIR- NEDAREM TOTS PLEGATS. NEDAREM TOTS MOLT JUNTS COM SI FOSSIM EL PEIX MÉS GRAN DEL MAR! ELS VA ENSENYAR A NEDAR TOTS MOLT JUNTETS, MOLT A PROP UNS DELS ALTRES, CADASCUN AL SEU LLOC. I QUAN JA HAVIEN APRÉS A NEDAR COM SI FOSSIN UN PEIX ENORME, NADARIN ELS HI VA DIR: -JO SERÉ L’ULL. I AIXÍ VAN PODER NEDAR EN L’AIGUA FRESCA AL DEMATÍ, DURANT EL SOL DE MIGDIA I EL GRAN PEIX EN VEURE’LS VA FUGIR, PENSANT QUE ERA UN ENORME PEIX VERMELL.

FI


EL MARCIANET LLEIG de "EULÀLIA CARRILLO"

CONTE EXPLICAT PER LA MIREIA


EL MARCIANET LLEIG -

A TAULA! ÉS HORA DE SOPAR! – DIU EL PARE. NO TINC GANA!- RESPON LA MARINA, FENT-SE EL RONSO. SEU AQUÍ ARA MATEIX!, QUE, MENTRE CUINO, T’EXPLICARÉ UN CONTE.

FA MOLT I MOLT DE TEMPS, EN UNA GALAXIA MOLT LLUNYANA HI HAVIA TRES OUS DE MARCIANS QUE ESTAVEN A PUNT DE TRENCAR-SE. (EL PARE LI ENSENYA DOS OUS DE CODORNIU I UN DE GALLINA) UNA MICA MÉS DE PACIÈNCIA, I AL CAP D’UNS QUANTS DIES, NEIXERIEN TRES MARCIANETS. UN D’AQUESTS MARCIANETS ERA… EL MARCIANET LLEIG. EL DIA ESPERAT, VA ARRIBAR. ELS TRES OUS DE MARCIANS ES VAN TRENCAR. DEL PRIMER OU ( EL PARE TRENCA A LA PAELLA UN OU DE CODORNIU) EN VA SORTIR UN MARCIANET PRECIÓS. ERA PETIT COM UNA FLOR PETITA I D’UN COLOR GROC, SUAU I ELEGANT. DEL SEGON OU, (EL PARE TRENCA A LA PAELLA UN ALTRE OU DE CODORNIU) VA SORTIR UNA MARCIANETA QUE TAMBÉ ERA UNA PRECIOSITAT. ERA TANT PETITA I GROGUENCA COM EL SEU GERMÀ. DEL DARRER OU, (I EL PARE TRENCA L’ OU DE GALLINA) EN CANVI, EN VA SORTIR UN MARCIANET MOLT DIFERENT DELS ALTRES DOS. MALGRAT QUE EL MARCIANET S’HI ESFORÇAVA, TOT HO APRENIA MOLT A POC A POC. PER AIXÒ ELS SEUS GERMANS VAN COMENÇAR A DIR-LI QUE ERA UN MARCIANET LLEIG. I QUE NO VOLIEN JUGAR MÉS AMB ELL. I, ÉS CLAR, EL POBRE MARCIANET LLEIG, ES VA ACABAR CONVERTINT TAMBÉ EN UN MARCIANET SOL I TRIST, I CADA DIA ES PREGUNTAVA: - ON PUC ANAR, QUE ALGÚ M’ESTIMI? EN AQUELLA ÈPOCA, AL SEU PLANETA HI VIVIA UN MONSTRE TERRRIBLE I MOLT TEMUT PERTOTS ELS MARCIANS. A MÉS DE SER MOLT MAL CARAT, ERA MOLT I LLEIG. - ANIRÉ A VEURE EL MONSTRE. COM QUE ELLL ÉS TAN HORRIBLE, SEGUR QUE NO LI FARÀ RES DE JUGAR AMB MI, QUE TANMBÉ SÓC LLEIG. I DIT I FET.


EL MARCIANET VA ANAR A VEURE EL MONSTRE HORRORÒS (ÉS L’ESCUMADORA DE CUINAR). PERÒ LA SORPRESA LA VA TENIR QUAN EL MONSTRE ES VA ESPANTAR, EN VEURE UN MARCIANET TAN LLEIG, I LI VA DIR: - FUIG D’AQUÍ , MARCIANET LLEIG. ETS TAN LLEIG QUE NO PUC NI MIRAR-TE. AQUEST COLOR TAN VULGAR, I TAN GROS QUE FAS PENA. I UNA VEGADA MÉS, EL MARCIANET LLEIG ES VA QUEDAR SOL. VA ANAR PASSANT EL TEMPS, I EL MARCIANET LLEIG CONTINUAVA SOL I TRIST.(L’OU ES VA FREGINT) I ES PREGUNTAVA ELL MATEIX. –ARRIBARÀ UN DIA , QUE TOTHOM DEIXARÀ DE DIR-ME MARCIANET LLEIG? ELL QUE MÉS DESITJO AL MÓN ÉS QUE ALGÚ M’ESTIMI. A VEGADES, QUAN VOLEM MOLT UNA COSA, NO PASSA. PERÒ A VEGADES SÍ. ( ARA EL PARE AFEIGEIX LA CLARA D’OU A SOBRE DEL ROVELL). I VET AQUÍ, QUE AIXÓ ÉS EL QUE LI VA PASSAR AL MARCIANET LLEIG. UN DIA EL MARCIANET LLEIG ES VA ADONAR QUE A L’ESQUENA I TOT AL VOLTANT DEL SEU COS LI HAVIA CRESCUT UNA CAPA PRECIOSA, ERA UNA CAPA DE COLOR BLANC, BRILLANT, MOLT GROSSA, I A MÉS A MÉS ERA UNA CAPA MÀGICA, PERQUÈ SERVIA PER VOLAR. QUÈ CONTENT QUE ES VA POSAR, QUAN LA VA VEURE TOTA ESTESA!. - SÒC UN MARCIANET VOLADOR! SÒC UN MARCIANET VOLADOR! JA MAI MÉS NINGÚ NO EM DIRÀ MARCIANET LLEIG!. (L’OU JA ÉS FERRAT) FENT SERVIR LA SEVA CAPA MÀGICA, EL MARCIANET VA ANAR A BUSCAR ELS SEUS GERMANS. (EL PARE HI TIRA UN

ROVELL DE CODORNIU A SOBRE DEL QUE JA ESTÀ FET, I DESPRÉS L’ALTRE)

VOLEU QUE US PORTI A FER UNA VOLTA PER LA GALAXIA D’AQUÍ AL COSTAT?ENS HO PASSAREM MOLT BÉ.-ELS VA DIR. COM EN VAN QUEDAR DE BOCABADATS ELS GERMANS DEL MARCIANET, QUAN EL VAN VEURE AMB LA SEVA CAPA. EL PRIMER QUE VAN FER VA SER DEMANAR-LI PERDÓ PER HAVER-SE RIGUT D’ELL. - MAI MÉS ENS ENRIUREM DE TU.- LI VAN PROMETRE. - JA HO SÉ- ELS VA DIR EL MARCIANET, PERÒ EL QUE TAMPOC NO HEU DE FER SI US PLAU ÉS BURLAR-VOS D’ALGUN QUE SIGUI DIFERENT O QUE VAGI MÉS A POC A POC PER APRENDRE LES COSES. -


AMB LA CAPA MÀGICA DEL MARCIANET, ELL I ELS SEUS GERMANS , VAN FER UNA VOLTA FANTÀSTICA PER LA GALAXIA DEL COSTAT. TAMBÉ ELS VA ACOMPANYAR EL MONSTRE, (ARA EL PARE AMB L’ESCUMADORA TREU ELS OUS DE LA PAELLA), QUE CANSAT DE SER UN MOSTRE MALCARAT I SOLITARI, S’HAVIA FET AMIC DEKL MARCIANET VOLADOR I DELS SEUS GERMANS. EL SOPAR DE LA MARINA JA ÉS A TAULA. -SE M’HA TRENCAT UNA MICA LA CAPA DELM MARCIANET VOLADOR- DIU EL PARE, POSANT ELS OUS AL PLAT. - NO HI FA RES, PERÒ .- RESPON LA MARINA- TINC TANTA GANA, QUE M’ACABARÉ EL SOPAR VOLANT! (LA MARINA

ESCRIU “FI” AMB KETCHUP, A SOBRE DELS OUS FERRATS)

FI


L’ARC DE SANT MARTÍ I ELS OCELLS de "FERNANDO ALONSO"

CONTE EXPLICAT PER LA NÚRIA


L’ARC DE SANT MARTÍ I ELS OCELLS FA MOLTS,MOLTISSIMS ANYS, ELS ARBRES VERDS ADORNAVEN, IGUAL QUE ARA, ELS PRATS I LES MUNTANYES. ELS CAMPS EREN PLENS DE FLORS I PAPALLONES, I ELS SEUS COLORS TAN BONICS FLOTAVEN EN L’AIRE. PERÒ ELS OCELLLS VOLAVEN SENSE ALEGRIA. ESTAVEN TRISTOS I MAI NO CANTAVEN, PERQUÈ TENIEN EL PLOMATGE GRIS. VOLAVEN, CADA DIA, FINS LA RIERA... I LA RIERA ELS MOSTRAVA, COM UN MIRALL, QUE LES PLOMES ENCARA EREN GRISES. LLAVORS ELS OCELLS TORNAVEN ALS SEUS NIUS MOLT TRISTOS I SENSE ESMA DE CANTAR. A LA FI, UN DIA, TOTS ELS OCELLS ES VAN REUNIR EN UNA CLARIANA DEL BOSC. - QUI PODRÀ DONAR COLOR A LES NOSTRES PLOMES?- CRIDAVEN. I UN OCELL MENUT I EIXERIT VA DIR: - A LA NIT ELS COLORS DORMEN. PERÒ AL MATÍ, EL SOL VESTEIX DE COLOR ELS CAMPS, LES FLORS I LES PAPALLONES. - ANEM A CASA DEL SOL! TRUCAREM A LA PORTA I LI DEMANAREM QUE ENS VESTEIXI DE COLORS! QUAN EL SOL VA VEURE TOTA AQUELLA BANDADA VA DIR: - AQUETS POBRES OCELLS ES CREMARAN AMB ELS MEUS RAJOS. I EL SOL VA CRIDAR LA PLUJA. I LA PLUJA VA BAIXAR SUAUMENT SOBRE ELS OCELLS. QUAN VA ESCAMPAR I EL SOL VA TREURE EL NAS ENTRE DOS NÚVOLS, ELS OCELLS VAN CRIDAR PLENS D’ALEGRIA I SORPRESA. AL CEL S’HI HAVIA FORMAT UN ARC DE COLORS. I ELS OCELLS VAN VOLAR CAP A L’ARC PER JUGAR-HI. ELS UNS VAN PARAR-SE EN EL COLOR BLAU, D’ALTRES EN EL VERMELL...


CADA UN VA TRIAR EL COLOR QUE LI AGRADAVA MÉS. L’ENDEMÀ, QUAN EL SOL VA DESPERTAR ELS COLORS, L’OCELL QUE S’HAVIA BANYAT AL COLOR VERMELL TENIA EL PLOMATGE VERMELL, I L’OCELL QUE S’HAVIA BANYAT AL BLAU, BLAU TENIA EL PLOMATGE. I D’ENÇÀ D’AQUELL DIA, EL BOSC VA SER UNA FESTA DE CANTS I DE COLORS.

FI


PETITA QUITXÉ de PATRICIA GEIS

CONTE EXPLICAT PER LA SÍLVIA


PETITA QUITXÉ HI HAVIA UNA VEGADA UNA NENA QUE LI DEIEN PETITA QUITXÉ QUE VIVIA AMB ELS SEUS PARES I ELS SEUS DOS GERMANS A LES TERRES ALTES DE GUATEMALA. UN DIA, PAPA I MAMA QUITXÉ VAN ANAR A TABASCO, AL MERCAT, A VENDRE. I LA PETITA QUITXÉ I ELS SEUS GERMANS VAN AGAFAR ELS CISTELLS I VAN SORTIR A BUSCAR HERBES. LES FEIEN SERVIR PER CURAR CERTES MALALTIES, COM EL MAL DE PANXA I LES FERIDES. I VAN CAMINAR I CAMINAR, SEGUINT L’AROMA DE LES HERBETES, FINS QUE VAN DECIDIR QUE JA ERA PROU TARD I QUE TOCAVA TORNAR A CASA. LA PETITA QUITXÉ DEIA ALS SEUS GERMANS: -ENS HAURÍEM D’AFANYAR PER TORNAR A CASA ABANS NO ES FACI FOSC-. PERÒ ELS SEUS DOS GERMANS NO LI FEIEN CAP CAS I ANAVEN PASSEJANT TRANQUIL·LAMENT. I MENTRE CAMINAVEN, EL GERMÀ GRAN CANTAVA: - PER AQUEST INDRET CAMINA EL PATOJITO MÉS FORT DE GUATEMALA. I ANAVA AGAFANT TOTES LES PEDRES QUE VEIA I LES LLANÇAVA CADA COP MÉS LLUNY. I EL GERMÀ MITJÀ CANTAVA: - PER AQUEST INDRET CAMINA EL PATOJITO MÉS ESPAVILAT DE GUATEMALA. MENTRE SALTAVA TOTS ELS ESBARZERS QUE VEIA PER AGAFAR LES MORES MÉS AMAGADES. I LA PETITA QUITXÉ CANTAVA: - PER AQUEST INDRET CAMINA LA PATOJITA MÉS PREOCUPADA DE GUATEMALA. I ANAVA AGAFANT INSECTES I TOTA MENA DE BESTIOLES, ELS FICAVA AL CISTELLET, I ELS TAPAVA AMB BRANQUILLONS I FULLES FRESQUES. CANTANT, CANTANT, NO ES VAN ADONAR QUE S’HAVIA FET FOSC I QUE JO NO ES VEIA RES. I NO ES VEIA RES: NI LLUNA NI ESTRELLES, I SEGONS CONTAVEN ELS AVIS, DE NIT, LES ESTRELLES SÓN LES ENCARREGADES DE VIGILAR QUE LES ROQUES NO ES CONVERTEIXIN EN JAGUARS. ELS TRES GERMANS VAN MIRAR CAP EL CEL, AMB L’ESPERANÇA DE VEURE-HI, ENCARA QUE FOS, UNA SOLA ESTRELLA. PERÒ NOMÉS VAN VEURE-HI NUVOLOTS NEGRES. ES VAN POSAR TOTS MOLT JUNTETS, I EL GERMÀ GRAN VA DIR:


JO NO TINC POR. I COM QUE SÓC EL MÉS FORT, LLANÇARÉ UNA PEDRA QUE ARRIBARÀ TAN AMUNT QUE FARÀ UN FORADET EN UN NÚVOL, PEL QUAL SORTIRAN TOTES LES ESTRELLES! I VA LLENÇAR UNA PEDRA, I DESPRÈS UNA ALTRA I UNA ALTRA. PERÒ L’ÚNIC QUE VA PASSAR ÉS QUE UNA PEDRA VA REBOTAR I LI VA TOCAR EL CAP. -

EN VEURE QUE LA IDEA DEL GERMÀ GRAN NO TENIA ÈXIT, EL GERMÀ MITJÀ VA DIR, BALBUCEJANT: - JO TAMPOC NO TINC POR. I COM QUE SÓC EL MÉS ÀGIL, SALTARÉ TAN I TAN ALT QUE APARTARÉ UN NÚVOL PERQUÈ PUGUEM VEURE LES ESTRELLES. I VA SALTAR, SALTAR I VA TORNAR A SALTAR. PERÒ ELS NÚVOLS ESTAVEN TAN I TAN AMUNT QUE ERA IMPOSSIBLE D’ARRIBAR-HI. I QUAN VAM COMPROVAR QUE LA IDEA DEL GERMÀ MITJÀ TAMPOC NO RESULTAVA, LA PETITA QUITXÉ, TREMOLANT, VA DIR: - DONCS JO ESTIC MORTA DE POR, I ENCARA QUE NO SIGUI LA MÉS FORTA, NI LA MÉS ÀGIL, PEL QUE SEMBLA SÓC LA MÉS LLESTA, PER AIXÒ MENTRE JUGÀVEU HE ANAT AGAFANT AQUESTES BESTIOLES. LLAVORS VA ACOSTAR LA CARONA AL CISTELL I VA XIUXIUEJAR ALGUNA COSA BEN BAIXET. I UNA COSA BEN ESTRANYA VA PASSAR: TOT DE LLUMETS VAM COMENÇAR A ENCENDRE’S I A BRILLAR DINS DEL CISTELL, PRIMER UNA MICA FLUIXET PERÒ DESPRÈS VAN RESPLENDIR AMB MÉS FORÇA. LES BESTIOLES EREN UNES CUQUES DE LLUM PRECIOSES I FOSFORESCENTS. ALESHORES VAN SORTIR DEL CISTELL I VAN COMENÇAR A VOLAR FINS QUE VAN FORMAR UN CEL ESTRELLAT. I BRILLAVEN TANT QUE VAN COMENÇAR A IL·LUMINAR EL CAMÍ CAP EL POBLE. LA PETITA QUITXÉ I ELS SEUS GERMANS VAN CÓRRER PELS CAMINS FINS QUE VAN ARRIBAR A L’ALDEA, A LA SEVA CABANA, - ADÉU, CUQUES DE LLUM, ADÉU AMIGUES! I MOLTES GRÀCIES! DES D’ALESHORES, LA PETITA QUITXÉ I ELS SEUS GERMANS VAN PROCURAR ANAR AMB COMPTE I ARRIBAR A CASA A UNA HORA MÉS PRUDENT. I CONTE CONTAT, JA ESTÀ ACABAT.

FI


EL PETIT BUYEI de "PATRÍCIA GEIS"

CONTE EXPLICAT PER LA CLAUSTRE


EL PETIT BUYEI HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN QUE ES DEIA PETIT BUYEI I QUE VIVIA AL SUD DE LA XINA. EL PETIT BUYEI I ELS SEUS PARES VIVIEN AL COSTAT D’UN RIU, EN UN POBLE DE CASES DE PEDRA SITUAT EN UNA VALL DE MUNTANYES MOLT VERDES, SEMPRE TAPADES PELS NÚVOLS I LA BOIRA BAIXA. A L’ENTRADA DEL POBLE HI HAVIA UN CAMFORER ALTÍSSIM, L’ARBRE DE LA VIDA I DE LA BONA SORT. UN DIA, ELS SEUS PARES LI VAN DIR QUE ANÉS AL RIU A BUSCAR AIGUA, PER TENIR-NE A CASA I PER ABEURAR ELS PORCS. EL PETIT BUYEI VA PENSAR QUE SERIA MILLOR DUR ELS PORCS AL RIU. - ALS PORCS ELS ANIRÀ BÉ - DEIA EN VEU ALTA, PERQUÈ ES PASSEN LA VIDA TANCATS. I JO NO EM CANSARÉ TANT, NOMÉS TINC DOS CÀNTIRS I M’ESTALVIARÉ UNS QUANTS VIATGES. TAL DIT, TAL FET. VA AGAFAR ELS DOS CÀNTIRS PER OMPLIR-LOS D’AIGUA I VA TREURE ELS PORCS DEL CORRAL, QUE EL VAN SEGUIR EN FILA ÍNDIA. EL PETIT BUYEI VA OMPLIR ELS CÀNTIRS MENTRE ELS PORCS S’ABEURAVEN I ES REBOLCAVEN EN EL FANG, DISFRUTANT DE VALENT. TOT ANAVA LA MAR DE BÉ, SI MÉS NO, DE MOMENT. DE SOBTE, UN FAISÀ DAURAT VA PASSAR PEL COSTAT DEL RIU I LI VA DIR: - PETIT BUYEI, QUE NO HO SAPS? HI HA UN TERRIBLE LLEOPARD QUE FA LA RONDA PER AQUESTS VOLTANTS. I NO HI HA RES QUE LI AGRADI TANT COM UN BON PORC. HEU DE MARXAR IMMEDIATAMENT. PERÒ, COM? EL PETIT BUYEI NO PODIA AGAFAR TOTS ELS PORCS D’UNA SOLA VEGADA, I AQUELLS ANIMALETS NO ES PODIA PAS DIR QUE FOSSIN CAPAÇOS DE CÓRRER GAIRE. - HEM DE FER ALGUNA COSA – ES DEIA. I DESPRÉS DE PENSAR I PENSAR, L’ÚNICA COSA QUE SE LI VA OCÓRRER VA SER DISFRESSAR-LOS DE TAL MANERA QUE NO SEMBLESSIN POCS. AMB FULLES D’ARBRE, BRANQUILLONS, HERBES I FANG HUMIT ELS VA ANAR CONVERTINT EN ELS ANIMALS MÉS ESTRANYS QUE MAI S’HAGUESSIN VIST. SEMBLAVEN MOLTES COSES PERÒ NO PORCS. EL PETIT BUYEI I ELS SEUS ANIMALS ESTRAMBÒTICS ANAVEN CAMINANT SILENCIOSAMENT CAP A L’ENTRADA DEL POBLE. ANAVEN AVANÇANT AMB MOLT DE COMPTE, PROCURANT NO FER CAP SOROLL . I ANAVEN TAN CONCENTRATS EN EL TIC-TAC DEL SEU COR QUE NO VAN SENTIR EL TERRIBLE LLEOPARD COM S’ACOSTAVA. DE SOBTE, ES VAN TROBAR CARA A CARA. NO SABEM PAS QUI VA TENIR UN ESGLAI MÉS GROS.


ELS PORCS DISFRESSATS VAN COMENÇAR A BORDAR, UDOLAR, MUGIR, BELAR, PIULAR, RENILLAR, RUGIR...... FINS I TOT CANTAR COM ELS GALLS: - BUB-BUB, PIU-PIU, RIC-RIC, MUU-MUU, CU-CUT, CLOC-CLOC, QUIQUIRIQUIC! I ABANS QUE EL LLEOPARD ES REFÉS DE LA SEVA SORPRESA, EL PETIT BUYEI I ELS PORCS VAN FUGIR CORRENTS I ES VAN REFUGIAR EN UN FORAT MOLT GROS DEL TRONC DEL VELL CAMFORER QUE HI HAVIA A L’ENTRADA DEL POBLE. I QUAN VA RECOBRAR LA SERENITAT, EL LLEOPARD SE’N VA ANAR CORRENTCAP A LA MUNTANYA. MENTRESTANT, BUYEI I ELS PORCS S’ESTAVEN DINS EL FORAT DE L’ARBRE. NO GOSAVEN BELLUGAR-SE. EL PETIT BUYEI AGUANTAVA ELS DOS CÀNTIRS I ELS PORCS, UNS SOBRE DELS ALTRES. ALLÍ DINS NO PODIEN SENTIR NINGÚ. - UN LLEOPARD, UN LLEOPARD! – CRIDAVEN ELS HOMES DEL POBLE. L’ALARMA ES VA ESTENDRE PER TOTA LA VALL, HI HAVIA UN LLEOPARD A LA VORA DEL RIU. QUAN VA SENTIR LA NOTÍCIA EL PARE BUYEI VA ANAR CAP A CASA I NO HI VA TROBAR NI ELS PORCS NI EL SEU FILL. EL VAN BUSCAR PER TOT ARREU PERÒ NO EL VAN TROBAR. DESPRÉS DE MOLT BUSCAR, EL PARE BUYEI ES VA ASSEURE A L’OMBRA DEL CAMFORER I VA DIR: - CAMFORER, CAMFORER! PER QUÈ HE ENVIAT EL MEU FILL A BUSCAR AIGUA? I JUST EN AQUELL MOMENT, EL PETIT BUYEI NO VA PODER AGUANTAR MÉS I VA DEIXAR ANAR ELS CÀNTIRS PEL FORAT. VAN ANAR A PARAR AL COSTAT MATEIX DEL PARE. - CAMFORER, CAMFORER! QUÈ SE’N DEU HAVER FET, DELS MEUS PORCS? I EN AQUELL MOMENT, ELS PORCS, QUE JA NO PODIEN AGUANTAR MÉS, VAN ANAR SORTINT, L’UN DARRERE L’ALTRE, TOTS EMPASTIFATS DE FANG, D’HERBES I DE FULLES. I ALESHORES EL PARE BUYEI VA EXCLAMAR: - CAMFORER, CAMFORER! I QUÈ SE N’HA FET, SOBRETOT, DEL MEU PETIT BUYEI? - I EN AQUELL MOMENT EL PETIT BUYEI VA SORTIR DE L’ARBRE. QUE CONTENTS QUE ES VAN POSAR TOTS PLEGATS! PER CELEBRAR-HO, VAN FER UNA GRAN FESTA AL VOLTANT DEL VELL CAMFORER. VAN FER UN GRAN TEC AMB ARRÓS I POLLASTRE ROSTIT. I VAN CANTAR, I BALLAR, I ........... I EL LLEOPARD NO ES VA ACOSTAR MAI MÉS A AQUELL POBLE QUE TENIA UNS ANIMALS TAN I TAN ESTRANYS!

FI


LA YACI I LA SEVA NINA CONTE POPULAR DEL BRASIL

CONTE EXPLICAT PER L’ELI


LA YACI I LA SEVA NINA LA YACI VIVIA AMB ELS SEUS PARES EN UN POBLAT QUE S’ANOMENAVA CAXIMBO, DINS LA GRAN SELVA BRASILERA. TENIA UNA NINA QUE NO ERA COM LES ALTRES, PERQUÈ SE L’HAVIA FET ELLA MATEIXA AMB UNA PANOLLA DE BLAT DE MORO, I L’HAVIA VESTIDA AMB LES FULLES GROGUENQUES, DE LA MATEIXA PLANTA. SE L’ESTIMAVA TANT, QUE LO LA DIXAVA NI UN MOMENT. LA NINA ES DIA “CURUMÍ”. LA YACI JUGAVA MOLT AMB LA “CURUMÍ”, LA BANYAVA, LA VESTIA, LA GRONXAVA A LA SEVA HAMACA I SEMPRE LA DUIA AL BRAÇ. LA MARE CRIDAVA LA NENA PERQUÈ L’AJUDÉS A LES FEINES DE CASA, - YACI! YACI! VINE! AJUDA’M A ESCOMBRAR! PERÒ LA YACI ESTAVA TAN DISTRETA TOT JUGANT AMB LA NINA, QUE NI TAN SOLS LA SENTIA. UN DIA, DESPRÉS D’HAVER-LA CRIDADA MÉS D’UN COP, LA MARE ES VA ENFADAR I LI DIGUÉ: - ET PRENDRE LA NINA. HO DEIA NOMÉS PERQUÈ L’OBEÍS, PERÒ LA YACI S’ESPANTÀ I SE LI ACUDÍ D’AMAGAR LA SEVA “CURUMÍ”. AMB LA NINA AL BRAÇ, SE N’ANÀ CAP A LA VORA DEL RIU, ON ES BANYAVA CADA MATÍ. HI TROBÀ LA SEVA AMIGA, LA TORTUGA. - QUÈ CERQUES PER AQUÍ, YACI? - UN AMAGATALL PER A LA NINA. - ÉS BEN FÀCIL -DIGUÉ LA TORTUGA-; FES COM JO : CAVO A LA SORRA I HI AMAGO ELS OUS.


LA YACI FÉU UN CLOT AMB LES MANETES, BEN SEMBLANT AL QUE VEIA FER LAA SEVA TORTUGA, I COLGÀ LA NINA SOTA LA SORRA CALENTA. LA “CURUMÍ” ERA CUBERTA DE SORRA FINS A L’ESPATLLA. LA NENA VA DISSIMULAR EL LLOC BO I TAPANT-LO AMB FULLLES. - NO ET PREOCUPIS- FÉU LA TORTUGA-, ALHORA QUE VIGILO ELS MEUS OUS VIGILARÉ LA TEVA NINA. I LA YACI SE’N TORNÀ A CASA. HAVIEN ARRIBAT LES GRANS PLUGES. L’AGUA QUEIA SENSE ATURADOR. VA PASSAR FORÇA TEMPS ABANS QUE LA YACI SORTÍS A BUSCAR LA SEVA NINA. PER FI VA PODER ANAR A LA RECERCA DE LA SEVA NINA “CURUMÍ”. PERÒ HAVIA PLOGUT TNAT, EL TORRENT D’AIGUA ERA TAN CABALÓS, QUE LA VORA DEL RIU NO SEMBLAVA LA MATEIXA. I LA YACI NO PODIA RECORDAR ON HAVIA AMAGAT LA NINA. MIRANT, MIRANT, TROBÀ FINALMENT LA TORTUGA. LA VOLTAVEN MOLTES TORTUGUETES I ELS HAVIA D’ENSENYAR A NEDAR. L’ANIMALÓ ACOMPANYÀ LA SEVA AMIGUETA A L’AMAGATALL ON HAVIEN DEIXAT LA NINA, PERÒ NOMÉS HI HAVIA DUES FULLES QUE SORTIEN DE LA TERRA COM SI FOSSIN DUES MANS VERDES. LA YACI S’AGENOLLÀ PER VEURE-LES D’APROP I LA TORTUGA LI DIGUÉ: - NO PLORIS, NOIA. AQUESTES FULLLES SÓN LA TEVA “CURUMÍ”. CREIXERAN I ES TORNARAN UNA PLANTA MOLT ALTA. LLAVORS T’OFERIRÀ MOLTES PANOLLES. VINE A BUSCAR-LES A L’ESTIU. TORNARÀS A TROBAR AQUÍ LA TEVA NINA. LA YACI HI TORNÀ EN ARRIBAR L’ESTIU I HI TROBÀ MOLTES PANOLLES DE BLAT DE MORO, IGUALS QUE LA SEVA “CURUMÍ”. AMB LES ALTRES, QUE EREN DUES, TRES, QUATRE, CINC, I ENCARA MÉS, LA SEVA MARE VA COURE UNA COCA DE BLAT DE MORO.

FI


LA LOLA TÉ VERGONYA de "MERCÈ ARÀNEGA"

CONTE EXPLICAT PER L’ADRIÀ


LA LOLA TÉ VERGONYA LA LOLA ÉS UNA GRANOTA LLESTA, PERÒ UNA MICA TÍMIDA I VERGONYOSA. VIU AMB EL SEU GERMANET I ELS SEUS PARES A PROP D’UN RIU. LI AGRADA SALTAR A L’AIGUA I VEURE COM LES GOTES ESQUITXEN AL SEU VOLTANT. A LA LOLA LI AGRADA MOLT CANTAR. A LES TARDES, LA LOLA ES TANCA A LA SEVA HABITACIÓ PERQUÈ NO LA VEGI NINGÚ I ES POSA A CANTAR. A LA SEVA FAMÍLIA LA MOLESTA BASTANT SENTIR-LA CANTAR I CANTAR . AL PARE LI FA MAL EL CAP, LA VARE NO POT LLEGIR, UI EL GERMANET PLORA PERQUÈ NO EL DEIXA DORMIR. UNA TARDA LA LOLA HA APRÈS CANÇONS NOVES. QUAN ESTÀ A PUNT DE CANTAR-LES, LA MAARE LI DIU: - LOLA, SI US PLAU, PODRIES CANTAR AL PRAT? A LA LOLA LI FA UNA MICA DE VERGONYA, PERÒ COM QUE EL SOL JA S’HA AMAGAT I NO HI HA GAIRE LLUM, PENSA: “NINGÚ NO EM VEURÀ NI EM SENTIRÀ. FINS I TOT PODRÉ BALLAR, SI EM VE DE GUST.” LA JOANA, EN PERE I EN NEL·LO ES DIVERTEIXEN CAÇANT MOSQUES AL PRAT. QUAN SENTEN LA LOLA, S’HI ACOSTEN EN SILENCI PER ESCOLTAR-LA MÉS BÉ. TRES CUCS, QUE JA ANAVEN A DORMIR, L’ESCOLTEN ADMIRATS. I CINC CARGOLS, QUE DORMIEN DARRERE UNA PEDRA, ES DESPERTEN EN SENTIR-LA CANTAR . - QUÈ BÉ QUE HO FA ! –DIUEN, I L’ESCOLTEN MOLT ATENTS. PER ALLÀ A PROP HI HA UN GAT, QUE CONTEMPLA COM SURT LA LLUNA. QUAN SENT ELS CANTS DE LA LOLA, ALÇA LES ORELLES; I, MOLT A POC A POC I SENSE FER SOROLL, S’HI ACOSTA PROCURANT QUE NO EL VEGI.


LA LOLA NO S’HA ADONAT QUE UN GRUP D’AMICS L’ESTAN MIRANT I ESCOLTANT. SÓN LA JOANA, EN PERE, EN NEL·LO; ELS TRES CUCS D’ABANS, MÉS UN ALTRE CUC QUE ACABA D’ARRIBAR; ELS CINC CARGOLS , I EL GAT. FA MOLTA ESTONA QUE LA LOLA ESTÀ CANTANT. I LA LLUNA JA HA SORTIT. EL PARE LA CRIDA MOLT FORT DES DE LLUNY: - LOLAAA..., CAP A CASSA, QUE JA ÉS MOLT TARD! EN SENTIR LA VEU DEL PARE, LA LOLA CALLA. QUAN LA LOLA ESTÀ A PUNT D’ANAR-SE’N CAP A CASA, LA SORPRÈN UN GRAN APLAUDIMENT. TOTS LA FELICITEN I LI DONEN LES GRÀCIES PER LES SEVES CANÇONS. UN CUC ENTUSIASMAT, LI REGALA UNA FLOR. LA LOLA ES PENSAVA QUE ESTAVA SOLA I QUE NINGÚ NO LA VEIA NI LA SENTIA. ARA TÉ TANTA VERGONYA QUE ES TORNA MOLT VERMELLA. ON S’HA VIST UNA GRANOTA VERMELLA ? PERÒ LA LOLA ESTÀ MOLT CONTENTA I MOLT FELIÇ.

FI


Dosier contes 07 08