PORTFOLIO. Blanca Codina. 2022

Eines

AutoCad + Photoshop + inDesign + Rhinoceros + Grasshopper + Revit + SketchUp + Adobe Premiere + V-Ray + Artlantis + Enscape

Formació acadèmica _Titulada en el grau d’Arquitectura a l’ETSAB, UPC - Universitat Politècnica de Catalunya-.| 2016 - 2021 _Máster Habilitante en Arquitectura en la ETSAM, UPM - Universidad Politécnica de Madrid-. | 2021 - 2022

Experiència professional _vbtarquitecte | gener 2021 - desembre 2021

_Maria Alonso arquitectura | agost 2020 - setembre 2020 _Neus Fornaguera Arquitectes | octubre 2018 - gener 2019

_Acompanyament de l’arquitecte tècnic Joan Fèlix Martí nez per l’aprenentatge propi | juliol 2017

Idiomes

_Català. Llengua materna. _Castellà. Nivell llengua materna. _Anglès. First Certificate in English (FCE) realitzat el març de 2016. _Alemany. Certificat A2. _Francès. Nivell A1

Activitats extracurriculars i coneixements destacats _Participació a: NAGs SCALAE 00 01 Tertulia +o- crítica. SCALAE Activisme Editorial en Arquitectura.| desembre 2022

_Construcció d’una maqueta a escala 1:1, Taller Visiting Studio, amb Josep Bunyesc i Juhani Pallasmaa _48H OPEN HOUSE, Open House Associació cultural | octubre 2018

+

_Presentació de la geolocalització de la novela Summa Kaòtica de Ventura Amatller a: -“Ventura Amatller 30 anys Summa”, Òmnium Mataró, 2016 -Ajuntament de Pals, 2017 -Fira del llibre, “Indilletres”, 2018

“Vaig quedar parat, perquè la feina de la senyoreta Co dina és, de llarg, el millor estudi que s´ha fet mai sobre l´obra de Ventura Ametller.”

Adrià Pujol, Diari de Girona

_Primer premi de poesia de la XXXIII Mostra Literària del Maresme | octubre 2016 _Estudis per a intèrpret de Viola al Conservatori de música de Granollers | setembre 2012 - juny 2016

JORDI ADELL ROIG arquitecto jordi.adell@anvers.cat | 657 67 09 66

Església 4 2-D

08024 Barcelona

NIF: 46135966-J | N.Col.legiado: 38156-1

Profesor asociado jordi.adell-roig@upc.net

DPA Departamento de Proyectos Arquitectónicos ETSAB Escuela Superior Técnica de Barcelona UPC Universidad Politécnica de Cataluña

Carta de recomendación para Blanca Codina

Blanca Codina fue alumna de mi taller de Proyectos V-VI en el cuarto curso de la ETSAB 2019-2020.

Blanca destacó des de el primer día por sus reflexiones y aportaciones en las discusiones del taller. Con una mira da culta y profunda sobre los problemas planteados, demostraba un interés en ir siempre más allá de los límites de la pregunta y cuestionarse la pregunta misma. Una actitud, a mi entender, inherente a su manera de ser y enten der la razón de ser arquitecta. También buscaba ampliar el espectro de la dimensión arquitectónica y sus posibles límites disciplinares, convocando constantemente en sus dibujos y explicaciones al que parecía ser un familiar mundo del arte y la literatura.

En el primer semestre, el proyecto desarrollado fue un edifico intermodal y de servicios “Park, ride and work” en la línea de ferrocarril del Llobregat. Destacó des del inicio de su proyecto con sus collages provocativos que evo caban mundos cercanos al surrealismo de Dalí, al utopismo de Superstudio o incluso al futurismo de Archigram. Planteó y desarrolló un proyecto de megaestructura que ampliaba la respuesta al enunciado incorporando me diante un salto arriegado la escala territorial y la noción de infraestructura arquitectónica.

En el segundo semestre, el proyecto desarrollado fue la intervención en el patrimonio industrial construido de la Colonia Güell. En este semestre nos mostró una sensibilidad diferente con la misma radicalidad. Apoyándose en Piranesi y Bill Viola en sus collages iniciales, expandió los límites entre patrimonio-ruina, rehabilitar-rehabitar, interior-exterior. A través de la irrupción de una nueva geometría en la jerarquía ortogonal/funcional calle-edifi cio de la colonia consiguió remover la esencia misma de la arquitectura existente y dotarla de una nueva y poética vida. En este semestre, difícil a causa del confinamiento, encontró el refugio del proyecto en unos preciosos dibujos a mano.

Es por todo lo que hemos aprendido de ella, que extiendo esta carta de recomendación a Blanca Codina. Estoy seguro que aportará conocimiento allá donde tengan la suerte de recibirla.

Barcelona, a 13 de mayo de 2021

Jordi Adell Roig, arquitecto y profesor asociado DPA ETSAB

ANVERS ARQUITECTURES www.instagram.com/arquitectures_anvers

A la atención Yo, Xavier de la ETSAB, ETSAM.

Tuve como curso académico ideas; con invertidas proyecto.

Estoy a Reciban Xavier Ros Arquitecto Arquitectura www.harquitectes.com Nº arq. Col.:

A la atención Yo, Josep Clavaguera de arquitectura Alumna en Visiting Studio mantenemos

Curso que Cómo ex éxito del Estoy a su Un cordial

Barcelona, 30 de abril de 2021

atención de los/las responsables del Máster en Arquitectura, ETSAM.

Xavier Ros, escribo esta carta para presentar buenas referencias de Blanca Codina, alumna ETSAB, con motivo de su solicitud para realizar el máster habilitante de arquitectura en la

como alumna a Blanca en la asignatura de proyectos IV, “habitatge i ciutat”, durante el académico 2018/2019. La alumna destacaba en clase por su entusiasmo en compartir las con su compañera de proyecto y hacia los demás. Con muchas ganas de aprender invertidas en una gran capacidad de trabajo, mostró sus habilidades para desarrollar un buen proyecto.

su disposición para ampliar la información si es necesario, Reciban un cordial saludo,

Ros Majó

Arquitecto socio fundador en HARQUITECTES y professor de Proyectos en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB/ UPC).

www.harquitectes.com

Col.: 30.206/6 DNI: 34754325Z

Lleida, 10 de mayo de 2021

atención de los/las responsables del Máster en Arquitectura, ETSAM.

Bunyesc, escribo esta carta para presentar buenas referencias de Blanca Codina Clavaguera alumna de la ETSAB, con motivo de su solicitud para realizar el máster habilitante arquitectura en la ETSAM.

en su quinto año, en la asignatura de taller temático I, siendo yo el profesor del Studio durante el quadrimestre de otoño del curso 2020/2021, y desde entonces, mos el contacto.

que ha recibido este año el 24è Premi a la Qualitat en la Docència Universitària UPC profesor de la alumna, puedo afirmar que es una alumna muy activa y participa al curso.

su disposición para ampliar la información si es necesario, cordial saludo,

Fdo.:

Josep Bunyesc Dr. arquitecto

BUNYESC PALACIN JOSEP - 43735116H

Firmado digitalmente por BUNYESC PALACIN JOSEP - 43735116H Nombre de reconocimiento (DN): c=ES, serialNumber=IDCES-43735116H, givenName=JOSEP, sn=BUNYESC PALACIN, cn=BUNYESC PALACIN JOSEP - 43735116H Fecha: 2021.05.27 13:09:53 +02'00'

de la RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL

de la colònia Güell per a una escola de música.

Islas drenantes y Arquitecturas

Zagreb

y

colectoras

Co-working i habitatge colectiu: LA CIUTADELLA

Co-working i habitatge colectiu:

de la RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL

Rehabilitació de la colònia Güell per a una escola de música.

Taller: Jordi Adell Roig d’Arquitectures ANVERS

Aquest projecte és un exercici que consisteix a prendre la ruïna i replan tejar-ne la condició; qüestionar els límits que estableix per convertir-la en alguna cosa diferent. Si la música tornés a organitzar l’espai, voldria ser un joc de percepcions i mirades creu ades. Espais entre espais, l’edificació nova i l’antiga generant nous recintes

Colonia Güell según Antoni Tàpies

Colonia Güell según Piranesi y Bill Viola

RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL de la RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL de la RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL de la RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL

la RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL de la RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL de la RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL de la RUÏNA cap a la MUSICA

acompanyats de nous recorreguts, dirigits pel paviment que travessa espais-reacció entre volums. La con templació en harmonia és música a la forma.

RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL de la RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL de la RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL de la RUÏNA cap a la MUSICA VISUAL

Imaginant un refugi de dimensions mínimes, vam considerar la cinta de Moebius; perímetre que acaba on comença, però sempre a un nivell diferent: una dinàmica infinita o la possibilitat de crear el màxim de situacions en un espai de 4x4 metres.

Refugio de 4x4 para la Biennal de Seoul con Daniel Arellano, Marta Colominas, Albert Parera y Núria Sant. Taller: Juhani Pallasmaa, Josep Bunyesc y Queralt Garriga

Solo

Solo Refuge

/

/ Solo Refuge

/ Solo Refuge

/ Solo Refuge

/ Solo Refuge

/ Solo Refuge

Solo Refuge

/

/ Solo Refuge

Solo Refuge

/

/ Solo Refuge

Solo Refuge

Dels tancaments sorgeix l’acció i, aquestes, tenen un disseny i una manera de fer incidir la llum de terminada. L’atmosfera interior és protagonista i es relaciona amb l’exterior des de la percepció de qui habita. Les teles exteriors es recullen o es deslliguen; ama guen o deixen veure en funció de l’acció interior.

...

Refuge

Refuge

Refuge

Refuge

Refuge

Refuge

Refuge

Refuge

Refuge

Solo Refuge

Solo Refuge

Solo Refuge

Solo Refuge

Solo Refuge

Solo Refuge

Solo Refuge

Solo Refuge

Gràcies a l’entusiasme compartit amb els profes sors, el projecte del refugi esdevingué la nostra pri mera construcció d’arqui tectura a escala 1:1.

Solo

y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terres

Islas drenantes

Islas drenantes y Arquitecturas terrestres

Un proyecto en Zagreb de recarga de acuíferos y

El proyecto se encuentra en el corazón del sistema (0). El programa con siste en un edificio de servicios de carácter deportivo que den sentido a todas las instalaciones que le rodean.

Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terres

Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres

Se abre la manzana para crear un nuevo espacio que relaciona las piezas existentes con un proyecto dotacional

Nuevo equipamiento y recorrido deportivo. Las circulaciones organizan el interior de la manzana, así como la distribución del juego para la intersección de actividades.

Se ubican 15 islas drenantes que cubren 35 pozos de grava que permiten el drenaje directo del agua de lluvia a los acuíferos.

Se replanta un nuevo bosque para fijar el sustrato vegetal que permite una humedad constante en el terreno. Así, impedir la exce siva evaporación del agua superficia.

Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terres

Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terres

Arquitecturas terrestres. que se aligera en los niveles superiores

Los conductos sirven el agua purificada de la lluvia a los espacios de baños, vestuarios y duchas. Van hacia planta baja atravesando planta primera. En tonces el primer nivel queda compartimentada por estos elementos verticales. Seguidamente, el agua usada se empleará para el mantenimiento del bosque lúdico. Posteriormente, se infiltrará en el suelo e islas drenantes

Las islas drenentes, mediante grava de di ferente granulometría cubren los pozos de infiltración. Estas zonas se perciben como extensiones de arena y serán un espacio lúdico e inusual dentro de la ciudad.

Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terres

Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terres

Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terres

Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terres

Islas drenantes

Arquitecturas terrestres Islas drenantes y Arquitecturas terrestres Islas drenantes

Arquitecturas terrestres Islas drenantes

Islas drenantes

Arquitecturas terres

Co-working i habitatge col·lectiu: LA CIUTADELLA

Amb Núria Sant Puig. Taller: Jordi Badia de BAAS Arquitectura

CIUTADELLA

CIUTADELLA

CIUTADELLA

CIUTADELLA

CIUTADELLA

POBLE

POBLE

POBLE

Co-working i habitatge col·lectiu: POBLE NOU

POBLE

POBLE

Si es projectessin habitatges en una llar ga parcel·la, s’obririen cap a una tercera façana, marge entre el que és ordenat i el que és desordenat; joc de pells entre la màxima gravetat i la lleugeresa. A to tes les seqüències, el material i la forma revelarien la condició de l’espai, la part més íntima en forma de xemeneia-ins tal·lació, la més oberta en escala-inter secció d’habitants.

POBLE

Amb Núria Sant Puig. Taller: Xavier Ros de Harquitectes

POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU POBLE NOU

AL MARGE DE

AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU

AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU

AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU

AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU

POLiESPORTIU

UN POLiES PORTIU AL MARGE DE LA CIUTAT

Taller: Pepe Morales, Sara de Giles de MGM Arquitectos y Queralt Garriga

Ens situem a una zona límit de Sant Cugat. L’emplaçament té la vocació de transformar acti vitat, escala i atmosfera. Tot es tradueix en un joc damunt una gran coberta; rampa que con nectaria la ciutat i el verd amb una circulació ascendent

La manera com s’articula l’edifici dóna pas a tres buits. Els dos més grans corresponen als pavellons de gimnàstica rítmica i bàsquet, el tercer acull el programa de posa da a punt.

UN POLiESPORTIU AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU AL MARGE

AL MARGE DE

AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU

AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU

AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU

AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU

POLiESPORTIU

...

amb un gest per abraçar l’activitat esportiva des dels marges i amb l’afany d’arribar de banda a banda.

El pavelló no es presenta com un volum sinó com un llindar; una horitzontal que t’envolta i fa confús la trobada entre l’espai pavelló i el verd.

UN POLiESPORTIU AL MARGE DE LA CIUTAT.

UN POLiESPORTIU AL MARGE DE LA CIUTAT.

UN POLiESPORTIU AL MARGE DE LA CIUTAT.

UN POLiESPORTIU AL MARGE DE LA CIUTAT. UN POLiESPORTIU AL MARGE

espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai

espai virtual vs. espai físic

un mapa conceptual en tres dimensions

Blanca Codina + Núria Sant + Marta Colominas Teoria II. Prof. Joan Ramon Cornellana

Blanca Codina + Núria Sant + Marta Colominas Teoria II. Prof. Joan Ramon Cornellana

Complet a: https://issuu.com/blancacodina/docs/ treball_teoria_ii_issuu

Complet a: https://issuu.com/blancacodina/docs/ treball_teoria_ii_issuu

Amb la voluntat d’explotar els arguments en un mapa tridimensional, debatre sobre l’espai en un espai, hem arribat a les portes del 2021 amb una pandèmia mundial que arriba a casa. Així doncs, als ulls d’aquest estudi, estar tancat a l’habitació amb COVID-19, és comptar amb quatre parets, un terra i un sostre durant un mínim de deu dies. I així ho presentarem.

[...]

Demanàvem una realitat veloç, dinàmica, i la COVID-19 ens ha portat el ciberespai com a plat principal del dia. El canvi de paradigma ha arribat amb, per exemple, el teletreball, per ensenyar-nos l’espai de treball a casa; el pro grama s’ha alterat. La ciutat connecta i es co munica. Mentrestant, qui mira per la finestra anhelant el moviment usual no ha vist ningú, tampoc l’han vist. Qui té una pantalla posseeix la finestra i alhora es mou per l’escenari. L’es pectacle s’ha reinventat a escales majors i ha tornat a començar.

- obrim fil -

“Aterrem en un primer món on les ciutats no tenen límit, no hi ha una escala intermèdia entre la ciutat-núvol i l’individu. L’arquitectura és mitja de relacions i l’important és la xarxa; la xarxa és tan gran com abstracte i des d’aquest amalgama, un perfil amb el nostre nom es co munica amb un perfil a 10.000 km en mil·lèssimes de segon. ’espai que ocupem les persones, és l’espai que ocupen els humans més infinitud de perfils virtuals; som l’aire que restem a una habitació més el que prenen milers de computadores arreu del món.”

SubmarineCableMap

Aterrem en un primer món on les ciutats no tenen límit, no hi ha una món.

espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai físic vs. espai virtual vs. espai

LiuzhouForestCity

caravans

MetrodeBarcelona

Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de

successos.

Internettéel poder de posar elfocusonmésconvingui

ledstrapselleuqasetottemolatigidnómle,tnatrep;laicosiapse’

“Barcelona s’ha convertit en un con junt d’edificacions alhora que una idea d’experiència. Les dinàmiques que s’organitzen a la ciutat han après a existir a la xarxa del Big Data. L’espai Internet transporta la ciutat en matèria de successos –ciutat- esdevenimenti la fa a mida per a cada usuari. La ciutat es passeja i es navega. La con nexió immediata envers la reducció de mobilitat per a un entorn més sosteni ble, dóna importància a l’espai digital; converteix moltes qüestions urbanísti ques en aspectes subjectes a les tele comunicacions.”

Connectar; una nova forma

Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de construir___

Connectar; una nova forma de construir___

Connectar; una nova forma de construir___

Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de

“La ciutat edificada demana una reedició a càrrec de l’espai digital i aquest exerceix con nectant. Si la xarxa abasta i cus, la ciutat no necessita construir nous barris; necessita equi par-los per donar-los accés a l’espai digital. Mentre les comunitats tinguin recursos per estar connectades, la proximitat i les distàncies que den en segon terme. És per això, que en termes generalistes podríem afirmar que la ciutat està a tot arreu, sempre que el lloc tingui un interès per a un usuari de la xarxa i que el ciutadà tingui recursos per ser-ne usuari.

La pandèmia accelera i accentua. Ens ha portat a les portes d’un canvi de paradigma al nivell dels que van deixar de pensar que la terra era plana, o bé dels que ens pensàvem que la terra no podia ser un sol municipi.”

La ciutat no s’expandeix amb

connectant

https://upcommons.upc.edu/handle/2117/350201 Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma de construir___ Connectar; una nova forma