BIM número 72

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 72

1

Tercera època

PREU: 3 euros

maig/juny 2015

QUATRE ANYS PER ENDAVANT

XXVI JORNADES CULTURALS

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb la col·laboració de: Ajuntament de Masdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells.

Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Encetem la setanta-dosena edició del butlletí. Això vol dir que ja portem dotze anys fent-lo! Déu n’hi do! De totes maneres, salut que tinguem per a continuar fent-lo dotze anys més!

Esta vegada, de notícies no n’hi fan falta, a diferència d’altres vegades o d’altres edicions en què els mesos no acostumen a ser tan productius com este últim bimestre: maig i juny. Començant per les eleccions municipals (a la portada trobareu una foto dels components del consistori local), passant per les vint-i-sisenes jornades culturals i acabant, més o menys, com el curs escolar, amb la festa de Sant Joan (festa que dóna la benvinguda a l’estiu i al “caloret”). També podeu vore a l’altra foto de portada una imatge d’esta celebració, així com a la contra.

Estem a les portes de les Festes Majors i no hi ha Festes sense pubilles. Per això, a les dos fotos que falta comentar a la contra, hi hem col•locat imatges de les dos jóvens que enguany són pubilles: la Genu i l’Elisa. Moltes felicitats a les dos.

Al final de maig van haver-hi eleccions municipals. Els resultats van ser els següents: CIU, 394 vots (és a dir, set regidors o regidores: Álvaro Gisbert, Juan Antonio Nozal, Meritxell Sabaté, Emilio Monfort, Jordi Vidal, Carme Barberà i Josep Albiol); ERC en va aconseguir 109 (una regidora, Sònia Tomàs) i el PSC va aconseguir-ne 76 (un regidor, Jordi Tomàs). Moltes felicitats també a tothom i convidar-vos a fer ús d’esta tribuna pública per tal de donar a conèixer les notícies, sentiments o opinions sobre un determinant aspecte a la ciutadania. Mai no hem negat el dret a expressar-se de manera escrita a ningú en esta revista. Només faria falta! Això sí, sempre ha d’anar degudament signat. Al consell de redacció ens agrada i molt que la gent col•labore i tant de bo féssem edicions de 40 pàgines cada vegada.

I després del maig, Ada Colau, Podemos i Rita Barberà, va arribar el juny, el mes més desitjat pels escolars, ja que significa la fi del curs i l’inici de les vacances d’estiu. Al mes de juny enguany es van celebrar les XXVI Jornades Culturals, jornades plenes d’activitats: presentació de llibres, concursos de dibuixos, exposicions, concerts, obres de teatre i moltes altres activitats més que hem intentat que queden reflectides en les fotos de l’interior.

Una altra activitat que també mereix comentar-se perquè és prou important dins de la seua modalitat i que dóna vida turísticament parlant al nostre municipi és la celebració del IV Obert Internacional d’Escacs de Masdenverge, que es va celebrar al final de juny, notícia de la qual també trobareu molta informació a la secció del Club d’Escacs Masdenverge. Actualment fa goig visitar la zona poliesportiva del nostre poble, on sempre hi ha activitats: futbol sala, escacs, birles… I parlant de birles, ara sí que el Club de Birles Masdenverge la pròxima temporada jugarà a primera, ja que ha pujat de categoria. La raó? Que té molt bons tiradors i tiradores.

Moltes felicitats!

Finalment, i abans d’acabar este editorial, m’agradaria felicitar l’Elisa Tomàs, no per haver estat proclamada reina de Festes, sinó per haver quedat tercera classificada al Campionat d’Espanya de patinatge. Moltes felicitats, Elisa!

I sense res més que comentar-vos, m’acomiado de tots vatros desitjant-vos molta salut i ja molt bones Festes Majors.

René Gonel

Pa i Pastes del ROSER Tel. 977 719 100 c/ Major 4 43878 MASDENVERGE

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 4/2015, DE 28 D’ABRIL DE 2015.

ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple. * Núm. 27/2015 de reserva de llocs per a la col•locació de cartells de la campanya de les eleccions locals del dia 24 de maig del 2015. * Núm. 28/2015 de reserva de locals oficials i llocs públics d'ús gratuït per a la celebració d'actes de la campanya electoral de les eleccions locals del dia 24 de maig del 2015.

- RE núm. 143 d’Ana Ramos de la Fuente, com a titular de l’establiment La Taverna. Sol•licita autorització per ocupar la via pública amb unes tres taules, al carrer Reus, i col•locar un rètol a la façana de l’establiment. El ple informa l’alcalde que sol•licite al tècnic municipal informe sobre la possibilitat tècnica d’autoritzar l’ocupació.

- RE núm. 159 d’Endesa Distribución Eléctrica, SL. Efectua requeriment a l’Ajuntament perquè fins al 4 de maig done resposta a les qüestions següents: signatura del corresponent conveni de rescabalament pel qual EDE retornaria a l’Ajuntament l’import de 9.527 euros; pagament per part de l’Ajuntament de l’import de la factura d’EDE de 180.836 euros, pels treballs d’electrificació dels sectors PAU-1 PAU-2 i PAU-3; la revisió de l’Impost sobre construccions, instal•lacions i obres de l’obra executada per EDE, i la signatura del corresponent conveni de fraccionament del pagament de la factura.

- RE núm. 183 del Servei d’Assistència Municipal de la Diputació. Notifica l’acord de la Junta de Govern per la qual accepta la justificació de la subvenció atorgada l’any 2014 per a la reducció d’animals peridomèstics i domèstics, per l’import aprovat de 1.421 euros.

- RE núm. 195 d’Inmaculada Pérez Paz, com a titular de la Pastisseria del Roser. Sol•licita autorització per ocupar la via pública amb unes tres taules, al carrer Major, o bé contra la façana de l’església o bé a la façana davant de la pastisseria. El ple informa l’alcalde que sol•licite al tècnic municipal informe sobre la possibilitat tècnica d’autoritzar l’ocupació.

2. Sorteig dels membres de la mesa electoral per a les eleccions municipals.

President: Juan Carlos Albiol Martí 1r vocal: Marta Lleixà Ferré 2n vocal: Jesica Albesa Huertas 3. Proposta de nomenament del jutge de pau titular i substitut.

Es nomenen Jesús Domingo Tomàs Ferrando, com a jutge de pau titular i Juan Francisco Ferré Barberà com a jutge de pau substitut.

4. Aprovació de la massa salarial del personal laboral de l’ajuntament per a l’exercici 2015.

S’aprova la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament per a l’exercici 2015, la qual ascendeix a la quantitat de 81.526 €.

5. Precs i preguntes.

Moisés Carles Bielsa (PSC-PM), en relació amb la factura de Montserrat To i Sánchez SL, de 12.644 euros, pels treballs fets a l’exterior del magatzem municipal, pregunta si esta despesa està contemplada al pressupost municipal. L’alcalde li respon que sí.

Sònia Tomàs Roiget (ERC) pregunta quins són els camins que la junta de govern d’avui ha aprovat arranjar.

L’alcalde li contesta que són certs trams dels camins de Tortosa i del Figueral, l’estat de conservació del ferm dels quals es troba en molt mal estat de conservació. I que per tal de millorar-lo, l’Ajuntament pretén fer uns treballs de rasanteig, anivella-

3

REGISTRE CIVIL No hi ha noves dades respecte de l’última edició ment i compactació del traçat dels trams d’estos camins en pitjor estat i un nou doble tractament superficial de reg.

Sònia Tomàs pegunta en què consistix l’acord d’execució per administració de l’obra Canvi d’ús per a serveis d’acolliment diürn-Centre de dia. L’alcalde respon que es tracta d’una obra aprovada pel Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona i que, finalment, s’executarà per Administració, és a dir, amb treballadors de l’Ajuntament; encara que posteriorment s’haja de contractar un paleta per a determinats treballs, com són fer el barandat i la cambra higiènica. I explica que d’esta manera el cost de l’obra serà inferior al preu establert al projecte. L’alcalde explica que l’Ajuntament està estudiant de quina manera es gestionarà el Centre de Dia i que seria o bé contractant laboralment gent del poble amb titulació adequada, o bé contractant alguna empresa; esta última solució seria més factible perquè l’Ajuntament s’estalviaria els problemes que implicaria la substitució, en cas de baixes, malalties i vacances de personal propi.

Sònia Tomàs pregunta si en este plec de clàusules l’Ajuntament aplicaria l’acord de ple del març en què es comprometia a incorporar clàusules socials en els expedients de contractació pública. I si, a més a més, s’exigiria a les empreses licitadores que un percentatge important de treballadors i treballadores del Centre de dia fossen gent del poble.

L’alcalde li respon que sí i pel que fa a la proposta que els treballadors de l’empresa siguen gent del poble, també, sempre que sigue possible; però que el desitjable seria que al concurs també participessen empreses del poble.

4

l’Ajuntament comunica

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 5/2015, DE 21 DE MAIG DEL 2015.

ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple. * Núm. 46/2015 d’adhesió de l’Ajuntament de Masdenverge al projecte Montsià Actiu 2015-2016.

- RE núm. 240 de la Diputació de Tarragona. Notifica la concessió d’una subvenció per import de 4.000 euros per a la VIII Fira del caçador de Masdenverge.

2. Aprovació dels models de declaració d’interessos sobre béns patrimonials i causes de possible incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que proporcione o pugue proporcionar ingressos econòmics dels membres de la corporació.

3. Declarar l’obligació del concessionari del servei d’instal•lacions esportives i culturals de l’Ajuntament de prestar el servei fins que un altre contractista se’n face càrrec de la gestió.

El ple va acordar declarar la voluntat de no prorrogar per un any més el contracte per a la gestió del servei d’instal•lacions esportives i culturals de l’Ajuntament amb Jordi Tomàs, a partir de l’1 de juny de 2015, perquè l’Ajuntament té la necessitat de dur a terme canvis importants en la gestió del poliesportiu per a donar resposta a les necessitats actuals del servei, en benefici dels usuaris, però també per tal d’aconseguir un estalvi econòmic en despesa energètica mitjançant la instal•lació d’un comptador a la zona del bar-restaurant perquè del consum elèctric se’n pugui fer càrrec el concessionari.

L’Ajuntament ha iniciat els tràmits per redactar un nou plec de condicions que introduirà novetats en la gestió del servei, que donaran resposta a les necessitats actuals del servei, així com a la necessitat

Plaça Espanya núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

de reduir els costos actuals per a l’Ajuntament.

4. Acceptació de la renúncia presentada per l’entitat Club de Futbol Masdenverge a la subvenció de l’any 2015.

El ple accepta la renúncia de l’entitat a la subvenció de 3.661 euros, corresponent a l’any 2015, acordada mitjançant Conveni de col•laboració entre l’Ajuntament i l’entitat de data 15 de desembre de 2011 i actualitzada mitjançant les Bases d’execució del pressupost municipal 2015. Part d’este import servirà per a dotar d’una partida al pressupost municipal del 2015 per al lloguer del desfibril•lador del camp de futbol.

5. Aprovació del programa de les XXVI jornades culturals masdenverge 2015.

6. Ratificació del decret d’alcaldia d’adhesió de l’Ajuntament de Masdenverge al projecte Montsià Actiu 2015-2016.

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 7/2015, DE 13 DE JUNY DE 2015.

CONSTITUTIVA. RESULTATS ELECTORALS – MUNICIPALS 2015 - Nre. vots obtinguts per Convergència i Unió (CIU): 394.

Regidors electes: 7 Álvaro Gisbert Segarra Juan Antonio Nozal Pallarès Meritxell Sabaté Vida Emilio José Monfort Miró Jordi Vidal Pérez Carme Barberà Roiget Josep Albiol Ferré - Nre. vots obtinguts per Esquerra Republicana de Catalunya-Acord municipal (ERC-AM): 109.

5

Regidors electes: 1 Sònia Tomàs Roiget - Nre. vots obtinguts per Partit Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP): 76.

Regidors electes: 1 Jordi Germà Tomàs Ferrando

6

l’Ajuntament comunica

PLANTA D’ASFALT A MASDENVERGE Estos dies corren molts comentaris sobre la planta d’asfalt ubicada a la gravera que hi ha més a prop d’Amposta. Des de l’Ajuntament voldríem fer alguns aclariments, ja que la notícia ha passat per moltes mans. Per això, el 9 de juliol, al Centre Masdenverge Actiu, vam fer una reunió informativa sobre el tema.

perquè la planta s’havia desplaçat a Ulldecona. El departament de Medi Ambient de la Generalitat, l’OGAU, serà qui ens digue si complixen totes les condicions per a poder fer l’activitat o no.

En cas que no passes este control, l’empresa no podria fer l’activitat i comportaria la retirada del permís

que en el seu moment els diversos departaments de la Generalitat els van atorgar i no el nostre Ajuntament, ja que no té competències en estes activitats.

L’Ajuntament resta a la disposició dels veïns per a qualsevol aclariment.

Ajuntament de Masdenverge

LA FOTO DIVERTIDA

Esta planta porta més de deu anys a la gravera del nostre terme, no ha vingut ara. El que sí que va fer va ser emportar-se la planta —ja que és mòbil— a Ulldecona per a una faena en concret que han de fer a la zona de Benicarló i Vinaròs. La planta en cap moment es va donar de baixa de l’activitat del nostre poble, ja que el desplaçament tan sols era per a estalviar una suma considerable de diners en el gasoil dels viatges dels camions, en esta faena en concret.

La planta, al començament de l’activitat, va haver de fer algunes millores a petició d’algún veí, ja que li perjudicava la pols de les graves que fan servir per a barrejar amb l’asfalt. Durant estos més de deu anys, en cap moment hem tingut cap queixa d’una altra anomalia d’este tipus.

Les poques queixes que vam tindre després van ser derivades del soroll de la gravera en una època que van tindre molta faena i treballaven a la nit, fins que els ho vam prohibir i vam establir uns horaris que van complir taxativament.

Els veïns de masdenverge poden estar tranquils perquè l’Ajuntament vetllarà pel compliment de la normativa vigent i perquè la planta passe tots els controls periòdics que han de passar este tipus d’activitat, i n’informarà a la població de qualsevol canvi. De fet, d’aquí a poc passaran un control, que s’ha retardat

Esta vegada, agafem la màquina del temps i anem fins a l’any 1909. De vegades, trobes fotos molt antigues que paguen la pena només per a vore com anaven vestits els nostres avantpassats. D’esta foto, inclús podem dir-vos el nom de les persones que hi apareixen i el lloc on es va fer: el senyor que apareix a la foto és Valentí Monfort; al costat, la seua dona, Cinta Roig (en aquell moment, embarassada de Valentí Monfort Roig, afusellat a la Guerra Civil); la xiqueta gran, Cinta Monfort Roig; la xiqueta que va de blanc, Elisa Monfort Roig; i la iaia, la mare de la Cinta Roig. La foto està tirada davant del que avui és la carnisseria de Santi i Irene.

La colla del Tello

Pepita: Bueno, xiques i xic, com dia la Rita, ara si que ja tenim el caloret aquí!

Cinteta: Sí, sí... I a n’ella fora de l’ajuntament. Que ja tocava! Pobres valencians!

José: Sí, sí, pobres valencians, però vés-los-ho detrás!

Francisca: Però no cal anar tan lluny per a vore los canvis als ajuntaments, eh! Que a Barcelona també Déu n’hi do!

Cinteta: Ni tan a lluny tampoc eh, només cal anar a Amposta! Per a bé o per a mal? No se sap! D’aquí a quatre anys ne parlarem!

José: Jo me penso que para…

Totes: Xssssst, quieto! Ja vorem!

Francisca: De moment, natros aquí, canvis… los mínims: un. Verem tamé com va.

Pepita: Ara per ara se fa una rotonda. Mireu que diu lo diari: “El Departament de Territori i Sostenibilitat ha licitat, per 2,4 milions d’euros, les obres de condicionament de la carretera T-350 entre Santa Bàrbara i Masdenverge. L’actuació podrà ser adjudicada la pròxima tardor, i amb un termini d’execució de deu mesos, afectarà un tram de 2,8 quilòmetres, que suposa un transit mitjà de 5.000 vehicles…”

José: I la rotonda?

Pepita: Dixa’m acabar, home! “Entre les millores previstes, amb l’objectiu de millorar la funcionalitat i la seguretat de la carretera, figuren l’eixamplament del vial i la construcció d’una nova rotonda a l’accés de Masdenverge, una travessera conflictiva des del punt

de vista de la seguretat, on s’han registrat diversos atropellaments de vianants durant els últims anys”. Això segons l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Cinteta: Pos això, molt bona notícia. Ne saps alguna altra?

Pepita: Pos sí! Escolta això: “La planta d’asfalt d’Ulldecona, desistix de traslladar-se al polígon Valldepins i torna a Masdenverge. La causa és el retard de la tramitació de la llicència ambiental mentre la planta necessita funcionar immediatament. L’empresa Durantia Infraestructuras ha renunciat definitivament a traslladar la planta de conglomerat asfàltic que té a Ulldecona, al Montsià, al polígon industrial de Valldepins. Durantia ha decidit tornar a Masdenverge, on disposen de totes les llicències municipals per a funcionar d’immediat i poder complir així el contracte d’obra que té amb el govern espanyol.

La causa d’esta decisió és el retard en la tramitació de la llicència ambiental per a fer el trasllat de la planta d’asfalt a la zona de la cantera d’Ulldecona, on està ubicada, fins a Valldepins, després que la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) suspengués l’aprovació definitiva del projecte”. Això també segons l’ACN. Francisca: Pos bueno, d’esta notícia, no sé què dir-te…

Ara, una cosa sí que te la dic, eh! Del mòbil este en Internet que et van regalar lo dia que vas fer anys, n’estàs traient un partit que rai!

Cinteta: Se veu que això de les noves tecnologies a tu t’ha agarrat bé i de ple, eh! I, bueno, les festes, com se presenten? Sort que no hi ha tants de dies de festes com pubilles tenim, eh! Perquè sinó durarien de Nadal a Sant Esteve.

Pepita: Pos sí, xiqueta. Se veu que va ser un any dolent!

Però, bueno, és lo que hi ha, i val més això que no res.

Solucions? N’hi ha! Ara… José: Bueno, va, dixem-ho estar que és hora de dinar… i acaba de tocar la una al campanar.

CODERE

L’ENQUESTA Confies que la manifestació a favor dels bous a Amposta servirà per a alguna cosa?

S’haurien de fer encara més accions.

5 vots Si. 3 vots No.

1 vot

7

I la pròxima enquesta és: Pròximament s’arreglarà la carretera entre Santa Bàrbara i Masdenverge i es farà una rotonda a l’entada del poble. Penseu que servirà per a reduir la velocitat dels vehicles?

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

8

Notícies locals/opinió

DE MASDENVERGE AL POBLENOU DEL DELTA Una de les coses que trobo més fascinants és observar els paisatges. Ja siguen meravelles d’exuberància vegetal, quadres bucòlics on la mà humana ha cisellat veritable poesia o vistes d’aquelles que encomanen vertigen; els paisatges són sempre un aliment per a l’esperit. En qualsevol cas, preferixo els de dimensions més reduïdes de la nostra terra, tot i no ser possiblement tan espectaculars. Penso que van més amb el meu caràcter. Amb estos paisatges passa una cosa que, per sabuda, no dixa de ser extraordinària: canvien constantment, de manera inexorable. Ja et pots haver fixat en l’arbreda que voreja un barranc qualsevol o en la lloma llunyana on, a faixes, puntegen els ametlers, o en els quadres d’arròs que s’allarguen fins a la ratlla de llevant... Si s’observen amb una mica d’interès sempre s’hi veuen cada vegada coses diferents, algun senyal que indica el pas del temps, la petjada indefectible de les persones. La realitat, en definitiva, és que els paisatges viuen en una continuada alteració, sovint tranquil•la, amena i estacional, però a vegades també exagerada, delirant.

La millor manera d’observar esta naturalesa tan humanitzada és a peu, és clar. De totes maneres, la bicicleta oferix la possibilitat d’allargar-se una mica més, de cobrir més espai en una mateixa estona. I com que, aturant-nos, la podem dixar a gairebé qualsevol lloc per a descansar una mica i escoltar els sorollets del camp, observar amb calma algun punt concret, va molt bé per a batre gairebé tots els terrenys. Així doncs, voldria contar-vos ara l’experiència d’una breu excursió sobre dos rodes fins al Poblenou del Delta, durant esta passada primavera. La sortida la faig de bon matí, quan l’aire és encara suspès sota un cel gairebé net de núvols. Quietud total! El sol ixent a penes comença a escalfar i els seus rajos van marcant cada cop més els contorns dels objectes. Els relleus del món van sortint, a poc a poc, de la penombra.

Deixant enrere el poble de Masdenverge, havent passat les Covetes, rambla de la Galera amunt, els bancals de tarongers se succeixen a mà esquerra separats tan sols, de tant en tant, per senderes, entradors i camins que testimonien les particions. El verd groguinós de les capçades forma llargues i ininterrompudes fileres tirades a cordell, rectes com els joncs. Trobo a faltar —no em puc estar-me de dir-ho—les fins no fa gaire omnipresents oliveres. Sí, malauradament les oliveres han patit una considerable minva en els últims anys en favor dels cítrics. I estos han canviat l’aspecte de la nostra garriga donant-li, al meu modest entendre, un aire massa feixuc. Personalment, la densitat d’estes plantacions m’embafa. Penetrar-hi és quedar-se sense alè, perdre la orientació en un la-

berint de frondositat inexpugnable. Que lluny de la gràcia dels oliverars de tota la vida! Fins i tot després del canvi de moda en l’esllemenada, amb la qual han agafat una imatge més ornamental, les oliveres conserven una espècie de sensibilitat antiga, perenne. Pareixen figures de ballet clàssic enfront del gregarisme completament monòton que ens ha envaït. Però si tarongers i mandariners van imposant el seu domini davant les oliveres, allò que porta camí de desaparèixer del tot són els horts, que també havien format part del nostre paisatge quotidià des de temps antics. Uns hortets polits, senzills, tots ells solcats meravellosament i que a l’estiu s’omplien de les verdures i hortalisses més tendres, d’una aroma que cap al tard es confonia amb el de la terra banyada per l’aigua dels recs. Font de productes frescos que, collits i menjats, han sigut l’autèntic fonament de la cuina casolana fins a fa quatre dies. Parlo en passat perquè de tots estos xicotets tresors, ja en va quedant poca cosa. Comencen a formar part només del record. Ara, en estes qüestions, com en tantes altres, anem a remolc de la dictadura inapel•lable del capitalisme més furibund i del mal gust estètic!

En estos pensaments em trobo quan, travessant la rambla de la Galera, encaro la pujadeta del camí dels Masets. Aquí arriba una de les poques costeres del trajecte, gairebé tot pla, sota una ombra fresca que incita a la pedalada. La meua intenció és anar vorejant Amposta per a guanyar la via que transcorre paral•lela a l’antic canal de navegació, a l’alçada de l’Oriola i en direcció a Sant Carles de la Ràpita. Per a fer això he de salvar els primers i lleus contraforts que donen pas a la serra del Montsià (no és el camí més curt, cert, però com en els bons viatges l’objectiu és també disfrutar del trajecte…).

Després de passar pel pont sobre el ferrocarril i el túnel sota l’autopista, creuo la nova carretera que s’enfila cap als Freginals. A partir d’aquí els camins se succeixen ja dins del terme ampostí: Solsó, Pista Tapa, Ferrereta, etc.

Vaig avançant entre camps de tarongers, oliveres i garrofers. Alguns marges són alts, i l’acumulació de pedres denota un cert canvi en la composició del terreny, a més d’una major antiguitat agrícola. Es tracta del pedruscall calcari amb el qual els nostres avantpassats amansiren els desnivells d’estes contrades. L’aire és fi, pulcre, i se sent una lleu brisa, intermitent; presagi potser del vent de dalt? Ja es veurà! El sol va prenent força i això es nota en la vivacitat de la fauna: moixons que s’arremolinen aquí i allà, en un fresseig continu, saltironant entre les branques dels arbres i el terra; i també alguns insectes alats que brunzixen amb neguit pul•lulant de flor en flor. És la vida que malda, com sempre, per tirar endavant.

Abans d’emprendre la part riberenca de l’excursió, vull fer una breu visita a l’ermita —la tinc relativament a prop— que s’aixeca sobre esta mena de repeu que té el Montsianell per la banda de llevant. El Montsianell

Notícies locals/opinió és l’antic sentinella d’Amposta, i a la seua falda poblada de casetes rústiques i construccions de pedra en sec es bastí, fa pocs anys, una ermita consagrada a la Mare de Déu del Montsià. Les parets són d’un blanc refulgent, enlluernador, que em recorda al dels emblanquinats pobles de la baixa Andalusia. Arribant-hi faig un tomb pels voltants, a peu, i em refresco. El panorama des d’aquí dalt és força bo. Pot apreciar-se clarament l’últim tram de l’Ebre, i com el seu delta penetra en la cuirassa marina talment un dard que porta la força de milers i milers de tones de terra, abans de morir —i donar vida!— a la Mediterrània. És terra procedent de l’antiga Ibèria, de la Pell de Brau, de l’Espanya pelegrina… Quants pocs llocs hi ha al món que hagen sigut testimonis d’una metamorfosi d’estes característiques en tan poc temps, geològicament parlant, és clar! Pensar que el delta representa una quinta part de la superfície conjunta del Baix Ebre i el Montsià, amb totes les implicacions socials, culturals, econòmiques, etc. que això comporta, és pensar també en allò que l’amenaça: alteració de cabals, manca de sediments, contaminació, sobreexplotació, plagues...

La veritat és que no es veuen actituds massa adequades per a conjurar estos perills. Manquen mires que a un determinat àmbit polític —més enllà de l’arrauxament ideològic i partidista imperant— posen l’accent en la solució dels problemes reals que tenim com a societat. I el del delta, n’és un. Potser hauríem de pujar més sovint a llocs com este per a ser conscients de la conjunció inextricable que hi ha al món que ens sustenta.

Però em crida el camí! Des de l’ermita, la baixada fins a arribar al nivell de la plana deltaica és plàcida, i a mesura que m’hi apropo es percep en l’ambient un canvi de sentor, una humitat més porosa. En prendre la via ciclista que discorre paral•lela al canal de la Ràpita, apareixen de seguida l’àrea recreativa dels ullals de Baltasar, a l’esquerra, i el que resta de la vella torre de l’Oriola, a la dreta. Per aquí passa també el GR-92, abans de desviar-se cap a les alçades del Montsià una mica més endavant. La terra dels quadres —plans com la mà— que es va veient a part de baix de la ruta és pura molla d’aportació sedimentària, pastosa, aterrossada en la superfície: “mamelleta de monja”, que és com anomenaven els pagesos d’abans a la de més bona qualitat.

Ara, però, l’aigua l’ha començada a cobrir i en moltes parts ja només apareixen els cordons, que delimiten estos nous espills —iridiscents per la llum matinal— de múltiples formes geomètriques. Cada primavera l’aigua de l’Ebre inicia el cicle de l’arròs amb la inundació del delta. És potser l’única activitat de totes les relacionades amb este cultiu que continua fent-se a la manera tradicional: es va obrint la seqüència de comportes que des dels canals principals porten el líquid element per la teranyina de canalets, séquies, sequiols, boqueres, etc., fins a l’últim racó de la ribera. Esta aigua no s’atura mai,

9

entra i surt dels quadres en un corrent continu i vivificador que produix ambients de característiques extremament particulars. La visió és superba! En pocs dies una superfície de 300 quilòmetres quadrats es transforma en l’enorme maresma que donarà cabuda, tan sols alguns mesos després, a més de 100.000 tones d’arròs.

Observant el paisatge i reflexionant al voltant de tot això vaig fent camí per esta carretereta tranquil•la, poc transitada, directament devers la costa. La serra del Montsià s’eleva com un gegant enmig de la planúria. Diu la dita que “si Montsià porta capell, guarda’t d’ell!”, però avui el dia està sent d’una llangor gairebé exasperant. L’únic interès meteorològic el configuren alguns cirrus que, llisos i desfibrats, s’agombolen al damunt dels ports de Tortosa… Arribant a les envistes de la Ràpita, amb el moll nou en primer terme donant la benvinguda, he de trencar a l’esquerra en angle recte per a agafar el camí asfaltat que duu fins al Poblenou del Delta, i encara més enllà: fins a la platja de l’Aluet i la barra del Trabucador.

Unes quantes gavines sobrevolen l’espai entre la terra i el mar, fent el seus crits característics; i pels camps ja inundats proliferen altres ocells de diverses espècies que tenen els seus amagatalls entre els canyars i senillars del parc natural. Sembla que, si més no, s’ha assolit un mínim equilibri entre l’activitat humana i l’ecosistema deltaic, permetent així que l’àrea es convertisca en un santuari per a desenes d’espècies animals —sobretot aus— que la trien per a criar durant el bon temps o simplement com a refugi dels freds hiverns del nord d’Europa. Un equilibri sempre precari però que s’ha vist paradoxalment afavorit per la deshumanització del territori. Quan parlo de deshumanització del territori m’estic referint a la dels camps de cultiu, naturalment. Les màquines han substituït els hòmens i les dones i ara per la ribera es veu més aviat poca gent si ho comparem amb les collades d’abans; i encara una part dels que s’hi passegen són turistes que volen conèixer l’ambient i la gastronomia de la zona i, fins i tot, com si d’un rar exotisme es tractés, assistixen embadocats a les demostracions de les dife-rents faenes tradicionals.

El canalet de Sant Pere connecta l’Encanyissada amb la mar en una mena de cordó umbilical que alimenta la bassa. El pont que creua este canalet, tenint tan poca alçada, és en canvi un bon punt per a ataüllar la constant barreja, el flux i reflux que es dóna en este espai entre la mar, el riu, el delta i l’activitat humana que tot ho determina. M’hi aturo inconscientment. Des d’aquí dalt s’intuix, a llevant, la badia dels Alfacs amb les seues aigües encalmades que avui es presenten d’un blau encisador. La porta de la badia comença a la punta de la Banya. A mi, més que una banya, sempre m’ha paregut més aviat el rem amb el qual el delta busca impulsar-se desesperadament vers el mar

10

Notícies locals/opinió

obert… A ponent, en primeríssim terme, apareix l’Encanyissada, la bassa per excel•lència: aiguabarreig físic i espiritual; antic niu de gambers i escopetes, de pobres guanyapans i “matuteros”, de “señoritos” i renegats… Al davant, en fi, el pla dels Gavilans i la silueta ja precisa del campanar del Poblenou, que aporta la nota de verticalitat a una panoràmica rodona, total.

Després d’este bany paisatgístic ja només em queda passejar pel Poblenou, recórrer tranquil•lament els seus carrers rectangulars guarnits amb palmeres, formats per cases menudes i blanquíssimes —abunden les d’una sola planta—, a les façanes de les quals, sovint, apareixen floreres de tota classe d’aromes delicats i colors encesos… Batejat originalment amb el nom de Villafranco del Delta, el Poblenou ha sigut sempre el Poblenou. És este un lloc on les persones encara et miren als ulls, i on tens la impressió, especialment amb els més grans, de ser al davant d’individus que ja són de tornada de gairebé tot. Parlant dels poblenouencs, voldria dir dos paraules sobre la figura de Pepe Casanova (EPD), veí nostre al carrer del Pou durant molts anys. Pepe era fill dels Muntells, però va poder optar a un habitatge i un tros de terra durant la constitució del Poblenou, i va ser un dels colons que desermaren els últims reductes d’aquella ribera mata-persones. Anys després —casualitats de la vida— va fer cap a Masdenverge. Jo el recordo amb el seu caràcter sempre jovial i rialler, amic de tothom; diràs que el veig muntat a la seua Mobylette, que ell tenia feta una pintura! Cap al tard, sobretot a l’estiu, havent sopat, s’asseia en una cadireta de pauma al carrer de casa, i prenia la fresca tot fumant una cigarreta. Enraonava amb calma, amb aquell punt d’ironia tan pròpia de la gent d’estos pobles. En els moments de silenci, però, se’l veia capcot. Devia recordar la vida per aquí baix: els inicis del poble, les dificultats i els sacrificis per a tirar endavant, tantes coses dixades enrere!

Després de fer una última ullada pels voltants —estiro les cames fins a l’antiga torre defensiva de Sant Joan—, emprenc la tornada. Vaig ara pel camí que passa per la Casa de Fusta i avanço enmig d’estes terres, tan antigues i sempre jóvens al mateix temps, mentre el sol arriba al seu punt més àlgid. El mas d´’Anguila, la Casota, les Becassines, l’Esquerra, la Mitjahora… evoquen un temps que ara ens sembla que ja forma part d’una altra història, gairebé mítica. Són topònims carregats d’un simbolisme que, a les generacions més actuals, malauradament, ja se’ns comença a escapar. No ens ho hauríem de permetre. Estimar i conèixer els paisatges requerix també un exercici de memòria: és aprendre a recordar.

Rubén Royo Espuny

NETEJANT EL MAS DE SANT PAU La majoria de veïnes del poble de Masdenverge coneixem més o menys la història del mas de Sant Pau i com va arribar a convertir-se en lloc de trobada per a celebrar el dia de Pasqua. La gent que hi anava disfrutava del paisatge, amb una font que rajava contínuament i que s’aprofitava per a regar un hort xicotet que hi havia al costat del mas i també per a donar de beure als animalets que els masovers hi criaven. El mas està situat de cara al sol de migdia i a poca distància del barranc, però al peu d’on comença l’elevació de la muntanya —que li dóna la seguretat de no patir cap inundació— oferix una estampa pintoresca amb una panoràmica molt àmplia. El poble va arribar a tindre-li afecte i estima, i com s’ha dit tothom anava al mas de Sant Pau a celebrar la Pasqua. Malgrat tot, el pas dels anys, tot i la bona construcció, l’han anat deteriorant.

Va passar dels monjos a mans de diversos propietaris fins arribar a un abandó gairebé total. L’actual propietari va comprar-lo amb la idea de restaurar-lo per a fer-ne un lloc d’oci i esbarjo, però els temps han estat desfavorables per a la construcció i, avui en dia, el mas està caient, talment com el continu rajar de la font que alimenta l’exuberant vegetació —sobretot d’aritjols i de romingueres— que està devorant els pacífics arbres del conjunt del mas, a més d’afegir-hi els actes vandàlics a l’edifici... tot queda en un estat deplorable. Una part de la teulada s’ha ensorrat, una gran biga de ferro fa de falca en una de les cantonades i, a l’interior, les sales estan apuntalades... Tot plegat, com si fos el preludi del dia en què tot arribarà a convertir-se en un munt de runes, d’aquí a pocs anys.

I la silueta elegant i majestuosa que es fa visible al final de la vall i el sol de la tarde fan destacar la seua figura que a hores d’ara pareix que s’està apagant, ja entregada al record de pròximes generacions passades. Quan sos pares els expliquen que allí anaven a celebrar la Pasqua i els conten que allí es van conèixer, els despertarà tot el respecte i l’estima que un lloc tan emblemàtic com este es mereix.

No obstant això, l’abandó del mas de Sant Pau no ha passat inadvertit per a les autoritats del poble. Aprofitant la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, el dia 6 de juny, amb el consentiment del propietari actual, van decidir anar a fer-hi neteja. Es van fer dos bans per a demanar voluntaris: amb la col•laboració de membres de l’Ajuntament, amb l’alcalde al capdavant, es va aconseguir formar un equip de deu persones, que amb motoserres i altres estris van fer una neteja molt considerable.

Notícies locals/opinió En primer lloc van començar per netejar el curs de la font, que naix en una coveta i arriba fins al lloc on abans hi havia la bassa; després de netejar una olivera soferta que agonitzava coberta d’un mantó d’aritjols, vam netejar les escales de pedra que van del mas a la font.

La duresa de la feina se sumava a la forta calor, acusada per la roba de protecció que calia portar; una parada per a descansar, beure i menjar per a recuperar forces. Les motoserres tornen a interpretar la simfonia de la faena fent honor al mas de Sant Pau i a totes les persones que en algun moment de les seues vides s’hi han acostat per a celebrar el dia de Pasqua. Es tractava de mantindre’l viu en la història del poble de Masdenverge. Poc o gens importava que sigués de propietat privada o no; es tractava d’aixecar la memòria del que va ser i amb els millors desitjos perquè en un futur pugue arribar a ser. És un emblema respectat per tothom i encara més el Dia Mundial del Medi Ambient.

Tocades les 12 de migdia, vam plegar cansat, amarats de suor i plens d’esgarrinxades i picadures de bitxets, però contents per tot el que havíem fet.

Amics de l’Astronomia de Masdenverge

11

12 NOM: Genu COGNOMS: Esterlich Garcia EDAT: 16 ESTUDIS: estic fent primer de Batxillerat.

ENTITAT QUE REPRESENTARÀS A LES FESTES MAJORS: al Club Patí Masdenverge.

QUÈ SIGNIFICA ESTA ENTITAT PER A TU? Significa molt per a mi, ja que és un esport que practico des de fa molts anys i pertanyo al club.

COM VIURÀS LES FESTES MAJORS SENT PUBILLA? Intentaré aprofitar-les al màxim, anar a tots els actes i disfrutar-los.

QUIN ÉS L’ACTE QUE MÉS T’AGRADA DE LES FESTES? I PER QUÈ?

Els bous, ja que crec que és una tradició que no pot fallar mai a unes festes, i com que em ve de família, sempre els hem seguit i ens agraden molt. També el patinatge, ja que a festes hi participo.

QUIN ACTE NO T’AGRADA I TRAURIES DE LES FESTES? No en trauria cap, ja que hi ha alguns actes que m’agraden més i n’hi ha que m’agraden menys. Crec que tots els actes estan bé perquè cada entitat ha de fer el seu.

I QUIN TROBES QUE FA FALTA? Enguany trobo a faltar la cursa enigmàtica, perquè hi participava molta gent i era una nit inoblidable.

PEL•LÍCULA PREFERIDA: 3 metros sobre el cielo ULTIM LLIBRE LLEGIT: Jardí vora el mar COLOR PREFERIT: blau MÚSICA I CANTANT QUE T’AGRADA: Electrolatino i uns dels cantants que més m’agraden són Maluma i Dasoul.

AFICIONS: patinar, escoltar música, sortir amb els amics, anar de festa…

QUE T’AGRADARIA SER DE GRAN: mestra d’educació física o de primària.

EL TEU LLOC PREFERIT DEL POBLE: el poliesportiu, ja que és on hi ha el futbol, el parc per als xiquets, el tennis, el pàdel, el bar...

LLOC QUE T’AGRADARIA VISITAR I PER QUÈ?

Suïssa, perquè és el país on va nàixer ma mare.

QUIN DESIG TENS PER A MASDENVERGE? Que prospere el poble i que la joventut no marxe, que es creen llocs de treball i algun lloc de diversió per als jóvens.

Pubilles 2015

EXCAVACIONS J.J. PANISELLO

C/ POU, 41 MASDENVERGE TEL.: 977 718 808 MÒBIL: 615 393 585

Pubilles 2015 NOM: Elisa COGNOMS: Tomàs Franch EDAT: 17 anys ESTUDIS: enguany he fet primer de Batxillerat científic.

ENTITAT QUE REPRESENTARÀS A LES FESTES MAJORS: A la Unió Musical Masdenverge.

QUÈ SIGNIFICA ESTA ENTITAT PER A TU? Esta entitat m’ha vist créixer, ja que des de ben menuda que faig música, i m’hi sento totalment representada. Significa molt per a mi perquè la música ha ocupat part del meu temps durant molts anys i m’ha ensenyat moltes coses, tant a nivell acadèmic com personal, i em sento molt satisfeta de poder representar a la Unió Musical en estes festes tan especials per a mi.

COM VIURÀS LES FESTES MAJORS SENT PUBILLA? Estes Festes Majors les viuré des d’una perspectiva que no he viscut mai, representant al meu poble a cada acte, i probablement seran les més boniques i especials de la meua vida; per tant, les intentaré viure el més intensament possible.

QUIN ÉS L’ACTE QUE MÉS T’AGRADA DE LES FESTES? I PER QUÈ?

El meu acte preferit és la cursa enigmàtica, perquè em divertixo moltíssim participant-hi amb els meus amics, i encara que no haguem guanyat mai, perquè és molt difícil, l’esforç fet durant tota la nit val molt la pena.

Aprofito també per a felicitar a tots els jóvens que l’organitzen, perquè s’ho curren molt durant tot l’any per a fer la millor cursa de totes les Terres de l’Ebre.

I això és digne d’agraïment i reconeixement.

QUIN ACTE NO T’AGRADA I TRAURIES DE LES FESTES? A mi personalment m’agraden tots els actes de les festes, ja que crec que n’hi ha per a totes les edats i tots els gustos.

I QUIN TROBES QUE FA FALTA? L’únic que penso que fa falta és algun acte més per als jóvens, com ara una festa de nit amb aigua.

PEL•LÍCULA PREFERIDA: The Holiday. ÚLTIM LLIBRE LLEGIT: Jugar con el corazón, de Xesco Espar.

COLOR PREFERIT: bordeus.

MÚSICA I CANTANT QUE T’AGRADA: m’agrada molt la música pop, i el meu cantant preferit és Pablo Alborán.

AFICIONS: des de ben menuda que practico el patinatge artístic sobre rodes,

però més que un hobby, és un esport que s’ha convertit per a mi en un estil de vida.

També des dels quatre anys he fet música, i m’agrada molt tocar el clarinet, encara que este curs l’he hagut de deixar per motius d’incompatibilitat horària.

QUÈ T’AGRADARIA SER DE GRAN: m’agradaria ser metgessa i dedicar tota la meua vida a ajudar les persones que ho necessiten.

EL TEU LLOC PREFERIT DEL POBLE: la Foia.

LLOC QUE T’AGRADARIA VISITAR I PER QUÈ?

El meu somni sempre ha estat viatjar a Bora-Bora, una illa de la Polinèsia Francesa, perquè crec que és el que més s’acosta al concepte que tinc de paradís. És una

13

illa volcànica rodejada per una llacuna i una barrera de corall, amb aigües cristal•lines i arena blanca, on pots disfrutar de paisatges d’insomni i d’una tranquil•litat absoluta.

QUIN DESIG TENS PER A MASDENVERGE? Desitjo que continue sent el poble tranquil i acollidor que és, que seguixen creixent i evolucionant les actuals entitats i també que n’apareguen de noves per a poder cobrir les necessitats de tothom i fer-lo encara millor del que és.

Per acabar, desitjo que tothom s’ho passe molt bé durant estes Festes Majors 2015.

14

ANC

LA CAMPANYA “ON TOT COMENÇA” INICIA EL CAMÍ PER GUANYAR EL 27S El dijous 18 de juny es va presentar oficialment “On tot comença”, la nova i intensa campanya de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium per a guanyar els comicis plebiscitaris del 27 de setembre. En paraules del roquetenc Josep Sabaté, coordinador de mobilització social de l’ANC: “farem la campanya d’estiu més potent de la nostra història, perquè a més d’impulsar l’èxit de l’11S també serà la precampanya del 27S”. En esta línia, entre la infinitat d’activitats que s’han planificat, destaquen el Vot a Vot, el 10+ i la campanya d’estiu, que conduirà fins a l’acte central de l’11 de setembre a la Meridiana de Barcelona.

Vot a Vot

El Vot a Vot és una macroconversa telefònica a través de la qual es parlarà amb més d’un milió de persones per a conèixer la seua opinió sobre el moment que estem vivint, recollir els seus dubtes i poder-los respondre amb arguments.

situat a l’extrem sud de la Meridiana.

Com l’any passat, des de Masdenverge per la Independència hem contractat un autobús per a desplaçar-nos-hi. Ben prompte anunciarem l’obertura d’inscripcions. Per als que estigueu interessats a anar-hi amb bus, demanem que us inscrigueu com abans millor, ja que —a causa de la gran demanda d’autobusos per aquell dia— les places són limitades.

Us animen a participar en esta nova gran onada de mobilització social que serà l’avantsala per a guanyar el 27S, un plebiscit que ens oferix l’oportunitat única i real de forjar els fonaments d’un país més just i millor d’acord amb la voluntat de la gent.

Des de Masdenverge per la Independència estem preparats i, sobretot, tenim molta il•lusió i moltes ganes de treballar per a encarar estos poc menys de 90 dies que ens queden per a la data definitiva. Hem preparat una sèrie d’accions i actes que us anirem anunciant oportunament i, com sempre, us invitem a tots a col•laborar-hi i participar-hi.

Podeu contactar amb natros a través del correu web masdenverge@assemblea.cat o de les xarxes socials: www.facebook.com/MasdenxIndep i www.twitter.com/MasdenxIndep ANC – Masdenverge per la Independència

El 10+

El 10+ és una campanya de complicitats i proximitat inspirada en el cas escocès. Es basa a mantenir converses informals amb grups reduïts de persones per tal de debatre i argumentar al voltant dels beneficis de la independència.

Campanya d’estiu

Pretén dotar de contingut real la futura República Catalana.

Se centra en deu eixos bàsics que han de guiar la formació del nou país (vegeu imatge). Cadascuna de les deu regions en què es dividix l’Assemblea a escala territorial treballarà un eix específic. En concret, la nostra regió —Terres de l’Ebre— representarà l’eix “Equilibri territorial” i tindrà el privilegi d’encetar la gran campanya d’estiu amb un gran acte a Tortosa el 5 de juliol. L’eix d’equilibri territorial engloba les infraestructures, la mobilitat, les inversions, etc. Representa les mancances que tenim a l’Ebre en tots estos sentits i, d’esta manera, es reivindica la necessitat urgent de millora i l’aposta per un nou país que mantingue l’equilibri territorial.

Alhora, com no podia ser d’una altra manera, també representa la defensa aferrissada del símbol per excel•lència del nostre territori: el riu. Amb eines d’estat, en una Catalunya independent, les Terres de l’Ebre també en sortirem beneficiades.

Diada 2014: omplim l’avinguda Meridiana

Com bé sabeu, este any el repte que ens proposem és omplir la Meridiana de Barcelona, una de les principals avingudes de la ciutat. Com és costum, el recorregut es dividirà en trams, per als quals s’aconsella la inscripció prèvia per a facilitar-ne la logística. En concret, esta vegada hi haurà 135 trams que, agrupats, representaran els deu eixos de la República Catalana. Natros tindrem reservats els trams corresponents a l’eix “Equilibri territorial”, que està representat pel blau, el color del nostre riu. L’objectiu final de la mobilització és plasmar simbòlicament com el poble català conduix els deu eixos del futur país fins al Parlament de Catalunya,

Muriel Casals, d’Òmnium; Jordi Sànchez, president de l’ANC; Josep Sabaté, coordinador de mobilització de l’ANC; i Raül Romeva, responsable de campanya d’Òmnium, durant la presentació de la campanya ‘On tot comença’. Font: El Punt Avui

ANC CRÒNICA D’UNA OFENSIVA PREMEDITADA Fa poc s’ha presentat davant dels mitjans de comunicació un informe anomenat “Crònica d'una ofensiva premeditada: les conseqüències sobre les persones de Catalunya”. En este document, l'executiu català acusa l'Estat espanyol d'ofegar, limitar i laminar l'autogovern de Catalunya, amb greus conseqüències per al benestar dels ciutadans.

Heus ací un resum del document esmentat: Manca de voluntat de diàleg

El document relata com el govern de l'Estat espanyol ha eliminat tota relació de diàleg amb les institucions catalanes: el llarg procés de negociació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, la petició del pacte fiscal del 2012 o la demanda constant a les institucions espanyoles de facilitar els mecanismes per a fer realitat el dret a decidir del poble de Catalunya. 'informe constata que l’Estat espanyol ha paralitzat les relacions bilaterals Estat-Generalitat: durant els anys 2012, 2013, 2014 i 2015 no s'ha reunit cap dels òrgans bilaterals previstos per a desplegar l'Estatut, ni s'ha aprovat ni ampliat cap traspàs, tot i les reiterades demandes de la Generalitat.

Recentralització per la via econòmica

L'informe posa de manifest l'ofec econòmic a què l'Estat ha sotmès els últims anys les institucions catalanes, amb un model de finançament injust i un dèficit fiscal insostenible.

Des de fa 25 anys persistix el dèficit fiscal que patix Catalunya i que al 2011 es va situar en els 15.006 milions d'euros, el 7,7% del PIB, xifra que equival aproximadament a totes les despeses de la Generalitat en salut, educació i benestar social del 2011 o a la previsió de despeses de l'Estat en defensa i seguretat per a aquell any.

Per altra banda, el govern espanyol ha impedit totes les mesures tributàries que la Generalitat ha proposat per millorar els seus ingressos: les taxes judicials, l'euro per recepta, l'impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear o l'impost sobre la provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual.

Reducció de recursos amb impacte sobre l'estat del benestar

En matèria de benestar social, l'Estat ha incomplert el desplegament de la Llei de la dependència i ha retallat en tres anys un total de 240 milions d'euros a Catalunya, que haurien permès crear 13.000 noves places residencials o incloure 26.500 persones en el sistema de protecció, entre altres Tot i que per llei hauria d'aportar el 50% del finançament públic, el 2014 l'Estat només es va fer càrrec del 17’5%, mentre que Catalunya va haver de fer front al 82’5% restant.

La sanitat patix un dèficit crònic de recursos, que se situa en el 10% de la despesa total en salut de l'Estat. Els recursos per càpita de Catalunya estan per sota de la mitjana espanyola com a conseqüència del model de finançament.

En ensenyament, a part de l'atac continuat al model d'escola catalana, des del 2010 les transferències finalistes de l'Estat s'han reduït un 98%: han passat de 147,3 milions d'euros el 2010 a una previsió de 2,87 milions per al 2015.

15

Es manté també la recentralització cultural, que als pressupostos de 2015 congela l'aportació en cultura a Catalunya i, en canvi, augmenta el pressupost dels museus del Prado, Reina Sofía i Thyssen o del Teatro Real. Des de 2011 s'han reduït un 42 % les aportacions del govern espanyol als equipaments culturals de Catalunya.

Reducció de recursos amb impacte sobre la reactivació econòmica

La manca d'inversions a Catalunya ha estat constant al llarg del temps i ha afectat totes els àmbits: trens de rodalia, corredor del Mediterrani, accessos als ports, gestió aeroportuària, carreteres, etc. El govern espanyol deu 3.967 milions d'euros al govern de la Generalitat per l'incompliment de la disposició addicional tercera de l'estatut, que havia de pal•liar el dèficit crònic en infraestructures.

En matèria d'ocupació i relacions laborals, l'Estat ha reduït un 60% els fons per a polítiques actives d'ocupació, cosa que ha limitat la capacitat de la Generalitat per a atendre persones amb programes d'orientació, formació i contractació.

Recentralització per la via normativa

El govern espanyol ha impulsat una reforma administrativa que proposa que la Generalitat suprimisca institucions i organismes estatutaris de forta implantació a Catalunya, com ara el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes o el Servei Meteorològic de Catalunya.

El govern espanyol ha presentat fins a dinou recursos d'inconstitucionalitat contra normes o disposicions catalanes, entre les quals destaquen les que afecten el model català de comerç (horaris, rebaixes, grans equipaments) o les que pretenien fer front als casos de pobresa energètica.

El govern espanyol incomplix sistemàticament la legalitat vigent i els compromisos adquirits. Fa més de quinze anys que incomplix sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem favorables a la gestió territorialitzada del 0,7% de l'IRPF. Són un total de dotze sentències incomplertes que impliquen que 20 milions recaptats a Catalunya no tornen al país. També fa més de vint anys que incomplix la llei en matèria de beques a l'estudi i no n'ha traspassat la titularitat a la Generalitat. De fet, fins i tot després de 30 anys de les primeres sol•licituds, encara no s'ha complert la devolució total dels Papers de Salamanca.

Atac al model d'escola catalana

Les últimes pàgines de l'informe se centren en l'atac constant que patix la llengua i el model d'escola catalana, element d'integració i cohesió del país que ha funcionat amb èxit els últims 30 anys.

Finalment el treball constata el menyspreu continuat a la llengua catalana i constata la proliferació d'iniciatives contràries a què avance o es desenvolupe amb normalitat la llengua (LAPAO, decret de trilingüisme a les Illes) i la 'passivitat' de l'Estat davant de posicionaments catalanòfobs.

Nota. Disposem del document complet amb les dades i gràfics que justifiquen estes conclusions i el posem a disposició de qui vulgue consultar-lo.

Masdenverge per la Independència - ANC

16

XXVI Jornades Culturals

Concert de primavera de la Unió Musical Masdenverge

Correbars amenitzat per grup Batukeem

Presentació de la “Guia de Masdenverge”

Teatre. Representació de l’obra

Homes

XXVI Jornades Culturals

Concert de la Coral Masdenverge i de la Coral Camilleres de Sallagosa

II Trobada de Dolçainers i Tabalers de Masdenverge

Torneig 3x3 de bĂ squet

V Pujada nocturna a la Foradada

Foguerades de Sant Joan

17

18

EL PRESIDENT DE LA COMUNITAT DE PROPIETARIS La responsabilitat del president de la comunitat en l'exercici del seu càrrec necessita protecció jurídica per a fer front a possibles reclamacions que, encara que resulte estrany en la nostra cultura, cada dia són més habituals. Ser el representant legal d'una comunitat de propietaris és una activitat amb cert risc.

Resulta contradictòria la responsabilitat que porta implícita l'assumpció del càrrec de president, ja que l'acceptació del càrrec és obligatori, sense possible renúncia, si va ser nomenat legalment. L'edat no eximix del càrrec i hi ha moltes persones majors exercint el càrrec. Mestresses de casa i jubilats (per això que tenen temps i estan sempre disponibles), i jóvens inexperts que de sobte es veuen “dirigint” als seus veïns en complexos immobiliaris amb múltiples serveis comuns que poden donar lloc a potencials situacions de risc, es veuen obligats a prendre decisions sense els

De bona llei coneixements ni habilitats suficients.

El president d'una comunitat de propietaris pot incórrer en diferents responsabilitats atenent a diversos criteris: • Com a representant legal de la comunitat o a títol personal.

• Contractual (la majoria de les sentències fermes vénen motivades pel fet d’haver-se extralimitat en l'execució d'acords) o extracontractual (quan el dany o perjudici no té el seu origen en una relació contractual sinó en l'incompliment de la llei).

• Enfront de copropietaris o enfront de tercers.

• Civil o penal.

• Per les decisions adoptades o omissions en l'acompliment del seu càrrec o per accidents ocorreguts a la finca.

Les situacions de risc més freqüents que poden originar responsabilitats en el president són la realització d'obres, els ascensors, la contractació amb proveïdors en general, la signatura de l'acta de la Junta i la certificació de deutes.

Responsabilitat com a representant legal de la comunitat

En ser un dels òrgans de govern, que ostenta la representació legal de la comunitat, segons l'article 13.3 de la Llei de Propietat Horitzontal, ha de complir amb els mandats, actuar amb diligència i executar els acords adoptats per la Junta de Propietaris.

La responsabilitat del president pot exigir-se per una actuació culpable o negligent en l'exercici de les seues funcions, que cause perjudicis a la pròpia comunitat o als propietaris.

Els danys i perjudicis seran acreditats per qui resulte perjudicat. En cas que el reclamant sigue un copropietari, primer haurà de sol•licitar una convocatòria de Junta extraordinària per tractar-hi l'assumpte; si es pren l'acord d'exercir accions, serà la comunitat qui exigisca responsabilitat al president; si no existix este acord, qualsevol propietari podrà iniciar la reclamació a títol personal.

Funcions rellevants com ara convocar les juntes, exercitar les accions judicials que s'acorden, exigir el paga-

De bona llei ment als propietaris deutors, revisar les despeses i pressupostos i fer complir els acords de la Junta, porten implícita responsabilitat exigible, essencialment com a representació legal.

sense acord previ de la comunitat de propietaris. O l'ocultació, a la resta de copropietaris, d'una clàusula d'un contracte signat amb un proveïdor, lesiva per als interessos comuns.

Els acords adoptats per la Junta hauran de ser executats pel president, com a mandatari de la comunitat.

Si en dur-los a terme es dóna lloc a un perjudici a un tercer o a un altre copropietari, la responsabilitat es restringix a l'àmbit intern de la comunitat de propietaris i serà esta la que haja de respondre, i posteriorment repetir contra l'òrgan de govern (president) en cas en què s'acredite que es va extralimitar en les seues funcions.

A Cantàbria s'ha dictat una sentència contra el nomenament com a administrador d'una comunitat de propietaris, d'una persona que no tenia la formació adequada. Si la decisió sobre el seu nomenament la va prendre el president, podria haver incorregut també en responsabilitat penal.

Responsabilitat a títol personal

Un exemple d'actuació subjecta a esta responsabilitat pot ser la contractació d'una assegurança sense respectar l'acord de la comunitat o per absència del mateix. També ho seria la resolució unilateral del contracte de manteniment d'ascensors,

Un altre exemple pot ser el retard en l'emissió, o la falta de legitimació per a la seua expedició, del certificat de deutes, condemnat per l'Audiència provincial d'Alacant el 3 de juliol del 2013.

En general, si el president no actua amb diligència i la seua deixadesa dóna lloc a un perjudici a la comunitat, estaríem davant un clar fet de responsabilitat exigible.

19 Protecció jurídica als presidents

En general, les pòlisses multirisc que contracten les comunitats de propietaris no tenen cobertura per a la responsabilitat del president, principalment per manca d'assessorament professional en el moment de la contractació. Es pot incloure de forma opcional? Cal contractar una assegurança complementària per al president i per a la Junta de govern?

Les respostes del mercat assegurador davant l’assegurança del president són insuficients perquè molt poques companyies oferixen una cobertura personalitzada per a este risc; tot i així, ho fan amb amb serioses llacunes. Davant situacions de conflicte, les assegurades són insuficients.

Malgrat la falta d'oferta d'una garantia específica o complementària per ajudar el president de la comunitat de propietaris a fer les seues tasques, la millor opció es buscar experts en el ram a l’hora de portar la gestió de la nostra comunitat.

20

Fila 13

L'estiu ja és aquí i les estrenes més esperades del cinema també! No hi ha res com suportar estes altes temperatures en una sala de cinema amb la fresqueta de l'aire condicionat i un refresc amb gel a la butaca. Per este motiu, en una edició especial de Fila 13, us porto les novetats cinematogràfiques més fresquetes i esperades d’este estiu.

Terminator: Gènesi (10 de juliol) Arriba la quinta entrega de la saga de Terminator. El polític i actor Arnold Schwarzenegger repetix com a protagonista i ho fa sense cap arruga ni cap mal a les articulacions. El temps no passa per a ell. Tot comença l'any 2029 amb John Connor com a líder d'una guerra en contra de les màquines. Connor envia un dels seus hòmens a a salvar la vida de sa mare que viu en l'actualitat... Un embolic que pot pretendre convertir-se en una seqüela o una preqüela. Jo preferixo qualificar-lo com un reset del mateix guió de sempre amb nous efectes especials.

Sayonara baby.

Pixels (24 de juliol) De moment, el tràiler que es veu per la televisió dóna bona forma a la pel•li, però crec que pot ser un fiasco com a superproducció de Hollywood. Uns aliens envien a la terra uns videojocs reals per a atacar els humans.

Amb Adam Sandler al capdavant podem esperar qualsevol final d’esta pel•lícula.

Ted 2 (31 de juliol) Torna l'ós de peluix més entremaliat del cine. Ted vol casar-se amb la seua novia, tindre un fill i ser un ós normal i corrent. Ho aconseguirà??

Misió Imposible: Nació Secreta (7 d'agost) La saga torna amb la quinta pel•lícula i amb el seu gran Del revés: Inside Out (17 de juliol) protagonista Tom Cruise al capdavant de tot l'equip.

Pixar aposta per l'estrena d'una 'dramedia' animada amb Ethan Hunt (Cruise) lluita per tal d’acabar amb el Sindi3D. Els seus grans protagonistes són les emocions d'una cat, una xarxa de terroristes que volen dominar el món. xiqueta: Alegria, Temor, Fúria, Descontent i Tristor.

Alba García

Llar d’infants

21

MAC, MEC, MIC...

Amb la caloreta ja tenim aquí l'estiu i un altre curs a la butxaca. Els xiquets de P2 acabaran estos dies el seu pas per la llar d'infants i el curs que ve ja aniran al “col•le dels grans”, com diuen ells. Al Josep, la Lisa, el Jaume, la Mar, l’Aitor i el Kevin els desitgem que tinguen molta sort en esta nova etapa que començaran al setembre!

Al juny vam fer la festa del color blau. Tapes d'àlbums, activitats i jocs diferents, amb la festa de l’aigua com a activitat final per a tancar estos dies. El 19 de juny, dins del marc de la Jornades culturals, vam fer la nostra funció de final de curs, juntament amb els xiquets i les xiquetes de l’escola.

Enguany vam centrar la nostra interpretació al voltant de la figura del MIC, el ninot de llana de color taronja tant característic que surt al canal 33. Unes corones de MIC i cançons per a ballar amb molt de ritme van donar peu a la nostra actuació. Com a cloenda, vam fer entrega dels diplomes i de les orles als xiquets de P2. Tots van fer-ho d’allò més bé! Feien molt de goig a l'escenari!!

Esta vegada volem felicitar a un ratolinet de P0 pel seu primer aniversari. Ella és la Blau! D'avui a molts anys!

Recordem que la llar tancarà durant el mes d'agost. Bones vacances i ens tornem a vore al setembre!

BLAU

Desirée Simó

FUNCIÓ DE FINAL DE CURS

22

Escola Rosa Gisbert

EL RACÓ DE L’ESCOLA Durant els dies 27, 28 i 29 d’abril s’ha dut a terme la XXX Roda de Teatre Infantil i Juvenil del Montsià.

L’últim dia, el 29 d’abril, tres escoles de la ZER (Godall, Freginals i Masdenverge) van presentar-hi les seues obres. El nostre col•legi va representar una obra que era una paròdia del Festival d’Eurovisió, adaptat a les nostres terres amb el nom d’EuroMontsià Festival. Els xiquets i les xiquetes del cicle mitjà van anar al Casal d’Amposta acompanyats pels mestres Lucia, Jordi i Anna.

El dia 8 d’abril, a les 19 hores, al Casal de Godall, els cinc pobles que formen la ZER Montsià hi van celebrar el seu 25è aniversari. De 7 a 9 del vespre, s’hi van presentar tot un seguit d’activitats: parlaments, entrega de premis de dibuix als diversos cicles, interpretació d’una cançó del grup ebrenc Xeic, lipdub i, per a cloure la trobada, tres temes interpretats per l’Agrupació Musical de Godall.

La setmana següent, el divendres 15 d’abril, el poble de Godall va tornar a acollir-nos per a celebrar la 25a Diada de la comunitat educativa de la ZER Montsià, amb tota una sèrie d’activitats que van fer que tant alumnes com professors xaléssem d’allò més.

Com ja és habitual, en acabar el curs, la sexòloga va fer-nos una visita per a resoldre els dubtes i les inquietuds dels alumnes de sext. I, ja gairebé a punt d’acabar el curs, el dia 18 de juny, vam poder seguir les activitats que ens havien preparat els agents rurals.

L’Alfred, professor de l’autoescola Montesó de Tortosa, es va oferir per a fer un taller de seguretat vial al més menuts de l’escola, els quals van acudir a l’escola molt ben preparats amb les seus bicis i cascos. Els alumnes més grandets van fer d’agents de seguretat per a controlar el trànsit dels menuts.

L’aigua i la gresca ens van acompanyar durant la festa cloenda de l’últim dia de classe. A la tarda, el festival de play-back va servir per a dir adéu als alumnes de sext. A més a més, també vam poder passar-ho bé amb les actuacions dels xiquets la llar d’infants, dins del marc de les Jornades Culturals.

Escola Rosa Gisbert

Escola Rosa Gisbert

23

24

Records d’antany

DIBUIXOS FETS PER MI I DEDICATS A LA GENT DEL NOSTRE POBLE Per Àngel Carles

Sempre, des de molt jovenet, el meu passatemps era el dibuix, i ara ja gran, el temps em sobra i el dedico al dibuix, entre moltes coses que faig. Un bon dia, mirant la foto de l’antiga església, penso: “que no la dibuixaré?” Pensat i fet!

I és clar, em va agradar i penso mirant la foto de l’església, i a dibuixar-la. I quan me’n dono compte, en acabar amb les coses curioses del poble, em desplaço fins al mas de Sant Pau i a la faena... i al final mai no he contat dies ni hores. El resultat aquí el teniu.

En algunes pàgines d’esta revista voreu les meravelles que antigament teníem i encara tenim al nostre poble i al nostre terme. I ja posats, al mas de Sant Pau, allò que més faena em va donar va ser el molí, no l’interior, sinó traure’n la façana; la resta és simplement temps.

La primera església del nostre poble és la de la foto. Sí, estava situada al mateix lloc, però la data de l’església de la foto la desconec. Durant els anys de la seua història, en algunes ocasions la van reformar, però la reforma més important va ser obra del molt estimat mossèn Julio, ja que es va vendre alguna casa veïna apegada a l’església i ell va dir: esta és la meua! I ell, al mes d’agost del 1985, esta actual parròquia, durant els 14 anys en què el vam tindre a Masdenverge com a rector, va aconseguir construir esta meravella d’església que avui disfrutem la gent del nostre poble. I este és el motiu de la combinació de les dos esglésies: la vella i la nova.

Tampoc vull oblidar-me de les escoles velles. Aquí, sí que hi tinc molt a vore. Allí, moltes vegades, els actes religiosos se celebraven a l’escola dels nois. Abans en dèiem l’escola de Doña María i a dalt, entre Don Martorell i Don Joaquín, a la casa del costat van ensenyar-nos molt del que avui sé.

Molts anys de la nostra infantesa patint fred i calor, la gent de la nostra època en té molts records. Molt abans de ser escoles, van ser el sindicat obrer format per gent del poble i el constructor va ser un senyor de Tortosa. En aquella època, la façana era i és una meravella.

La casa de la vila tamé té la seua història. Natros la coneixem com l’ajuntament. Antigament, esta casa, en l’edat escolar de mos pares, eren les escoles a baix i a dalt la casa de Don Mariano. El mestre que va a ensenyar a llegir als nostres pares, Don Mariano, era el iaio de Beltri; ma mare li era padrí, i ell era padrí de ma germana Clotilde. A Beltri el van nomenar alcalde de Deltebre durant molts anys. I este és el motiu de dibuixar el nostre consistori. Avui n’és l’alcalde Álvaro Gisbert. Quanta història contaríem d’este emblemàtic edifici. Sí, és el nostre ajuntament, jutjat de pau i, molt antigament, en algunes dependències de la part de baix, va ser presó.

I tanquem este escrit parlant una mica del cèlebre molí de Soquet. Antigament, al molí de Soquet les dones anaven a rentar la roba, ja que davant dels masets sortien unes

Records d’antany aigües que brollaven de més amunt; allí rentaven i eixugaven la roba i per als hòmens era un refugi perfecte per a fer petar la xerrada i parla amb els Soquets. Ells n’eren els amos; o sigue, son iaio de José Juan Llaonet, veí de Masdenverge. I com no, molt tocant al moli de son iaio, en altres butlletins ja voreu el dibuixos del poble modern, incloent-hi el centre actiu.

Des de fa molt de temps, el meu interès ha estat sempre per una família molt estimada per tots els masdenvergens. Sí, és una família molt senzilla, però amb molt de saber dins del cap. És la família Tena. Una de les noies de la Rosalia ha tingut interès a trobar el saber i acabar la carrera de biologia. Comencem per la Susanna: ella és biòloga i està destinada a Barcelona. Estes carreres són molt dures i ella ha aconseguit una plaça a l’Hospital de Bellvitge, i sa germana, la Inés, és mestra i es dedica a l’ensenyament. És més jove que sa germana i jo penso que el seu saber té alguna cosa a vore amb el de son iaio, el molt estimat per tots natros, el Tio Juan. Sí, el Tio Juan i jo sempre ens explicàvem moltes coses. Jo penso que era un home molt intel•ligent i estes netes tenen al seu cap el que el Tio Juan els va ensenyar en vida. Susanna i Ines, el Tio Juan era el vostre iaio. Ell va ser el vostre primer bon mestre i a més són molt masdenvergenques. Ànims i molta sort en la vostra vida.

Heus ací un escrit de la Susanna: “Com ja saps, sóc la filla gran de la Rosalia, la de Juan. Al juliol faré 31 anys. Tinc una germana 16 mesos més minuda que es diu Inés i és mestra.

Des de sempre, a casa ens han educat perquè respectem i estimem la natura. Recordo, per exemple, moltes passejades amb mon iaio pel terme de Masdenverge. Així, des de ben joveneta ja m'agradava molt la naturalesa i deia que volia estudiar biologia. Al col•legi no tenia massa bones notes, la veritat sigue dita, però a mesura que em vaig anar fent gran em vaig tornar més responsable i a l'institut vaig començar a millorar. En acabar batxillerat em van donar el premi extraordinari, cosa que em va facilitar l'inici de la carrera, ja que este premi t’eximeix del pagament de la matrícula. A més, amb l'ajuda d'alguns amics del poble, els quals sempre m’han fet costat en tot, vaig trobar una molt bona opció per a poder viure a Barcelona. Es tractava d'un programa de Catalunya Caixa anomenat “Viure i conviure” que consistia a compartir pis amb una persona gran gratuïtament. Esta experiència va ser en conjunt molt bona, sobretot els primers anys quan vaig compartir pis amb una dona originària d’Horta de Sant Joan, de la qual vaig aprendre moltes coses.

D'esta manera, i també gràcies a les beques anuals del Ministeri d'educació i alguns treballs extra com a cambrera, venedora o professora de repàs, vaig poder cursar la tan desitjada llicenciatura en biologia a la Universitat

25

de Barcelona (UB). Sorprenentment, fins i tot per a mi, a l’ora d'escollir l'especialització de la llicenciatura em vaig decantar per la branca sanitària enlloc de fer-ho per la via d'organismes, que era la que m'havia motivat a arribar fins allà. Esta època d'estudiant universitària va ser molt divertida, amb les biofestes, biomarxes, biomercadillos... que alegraven el curs acadèmic. L'any 2006 vaig acabar la llicenciatura en biologia i seguint la formació pel vessant més sanitari vaig cursar un màster en biomedicina com inici de la meua tesi doctoral.

La tesi estava centrada en l’estudi de diversos productes naturals presents en el té verd, l'oliva, el raïm i una planta anomenada hamamelis virginiana, en diferents models in vitro i in vivo de càncer de còlon. Els estudis pretenien principalment avaluar la possible utilització d'estos productes naturals, molts generats com a subproductes derivats de la producció de vi i oli per exemple, en la prevenció i la teràpia del càncer de còlon. Durant la tesi doctoral vaig tindre l’oportunitat de fer una estada a Chicago (EUA), al Jesse Brown VA Medical Center, associat a la University of Illinois at Chicago (UIC), una experiència inoblidable. Si algú està interessat o simplement té curiositat per alguns d’estos estudis, es poden consultar en línia a través del servidor de tesis doctorals en xarxa (TDX) o bé a la base de dades pubmed buscant per l’autor susana sánchez-tena. En l'actualitat, treballo com a investigadora postdoctoral a la Facultat de Medicina de Bellvitge. Ocupo la majoria del temps treballant al laboratori i també faig algunes classes pràctiques de biologia molecular als alumnes dels graus de medicina i ciències biomèdiques. El projecte d’investigació on estic implicada ara té com a objectiu caracteritzar unes proteïnes gegants que fa relativament pocs anys que es van descobrir. Es tracta d’un estudi molt més fonamental, on avaluem on es troben estes proteïnes, amb què interaccionen o amb quines malalties podrien estar relacionades. Encara queda molta faena per fer, però malauradament el meu contracte s’acaba al final de l’any i em caldrà buscar nous mitjans de finançament. Per desgràcia, la inversió pública en investigació es redueix any rere any i cada vegada es més difícil aconseguir un contracte més o menys digne i un mínim d’estabilitat laboral. Probablement, com molts altres investigadors, hauré de buscar altres opcions laborals al sector privat o a l’estranger. De moment, però, potser serà millor no pensar-hi. Estic fent la faena que m’agrada i això es nota en el meu dia a dia.

I, finalment, per a acabar la meua història, una de les alegries més grans que he tingut durant estos últims anys ha sigut escriure una guia del nostre poble. L’alcalde li va proposar a la Laura Tomàs, i ella a mi... i sense dubtar-ho les dos vam endinsar-nos en este projecte que ha donat els seus fruits fa pocs mesos amb la publicació de la Guia de Masdenverge. Ha estat un plaer fer este treball i sobretot fer-ho al costat d'una gran amiga a qui estimo moltíssim.

26

Records d’antany UN TOMB PER LA HISTÒRIA

El matrimoni Pau i Palmira van començar un viatge de peregrinació per llocs de la Història Sagrada. Van sortir de Masdenverge cap a Barcelona per tal d’anar a agafar l’avió que els havia de portar fins al Caire (Egipte). Allí van passar la primera nit a l’Hotel Royal Crown i en sundemà van desplaçar-se fins al delta del Nil. Este lloc està considerat com el territori de Gosen, lloc on vivien els israelites i des del qual va començar l’èxode del poble jueu, guiats per Moisès i amb l’ajut de Déu, cap a la terra promesa. I ara, des d’este punt, el matrimoni va seguint part d’esta ruta.

Poc després de començar la ruta, passen per Ismaelia i pel lloc on els israelites van creuar el mar Roig. I a Suez, van passar a l’altre costat del canal. Ja a la península del Sinaí, punt que marcava el final de l’etapa d’avui: el monestir de Santa Caterina, fent especial atenció i efectuant parades als llocs on Moisès, amb el seu poble, van acampar i es van abastir de l’aigua de les fonts que Moisés feia brollar; d’una d’estes fonts brollava aigua amarga fins que Moisés hi va ficar un arbust i es va tornar dolça.

Deixant la carretera que continua per la costa de la península del Sinaí, van agafar un creuament que anava per l’interior, talment com si fos una carretera secundària amb moltes coves i gorges estretes del desert. De tant en tant, hi apareixia alguna plana que trencava la monotonia de passar per entre grans muntanyes de roca.

Passades unes hores de fer camí per la desèrtica carretera i d’haver trobat només una camioneta de cara, van arribar a l’oasi de Feiran, lloc molt important on Moisès i el seu poble també van estar-se i on novament va fer brollar algunes fonts. Ara, s’hi pot contemplar el monestir de les set xiquetes, del segle IV d. C., i els habitatges dels anacoretes. Aprofitant que l’autocar ha parat per a fer-hi una visita, els pelegrins disfruten del preciós paisatge que oferix tot el conjunt de l’oasi envoltat de palmeres, conegut com la perla del Sinaí.

Reemprenen la marxa baix la calenta temperatura obsequiada per un implacable sol dels últims dies de juny, i per una carretera que si miraves al mapa pareixia la gràfica d’un cardiograma. I sent avançada ja la tarda, es presenten a l’Hoter Morgan Village, just enmig del desert.

Allí sopen i Pau compra un gaiato i es giten a dormir.

S’adormin de seguida, cansats del sacsejat viatge, i a la una del matí s’aixequen per a agafar l’autocar que els porta fins al monestir de Santa Caterina. Des d’allí, caminant, emprenen la marxa juntament amb altres persones per a muntar al cim del Sinaí; els beduins oferien els serveis dels seus camells cridant “camel, camel!”. Hi va haver gent que els en van llogar; la nit és fosca i el matrimoni, com gairebé tota la resta, porten llanternes i Pau, a més a més, el gaiato.

Amb ànim i coratge avancen muntanya amunt, però al tram final, l’empinada i ondulada sendera s’anava complicant fins al punt que els camells ja no anaven més avant perquè havien de passar per uns passadissos ben estrets, entre les roques i escales d’alts esgraons, construïts amb

gran sacrifici i devoció. Algunes persones, molt cansades, s’havien de resignar a no arribar dalt de tot i es quedaven al costat de la sendera assegudes damunt les pedres per a descansar i esperar des d’allí el gran moment, com els altres que seran a dalt.

Els que van arribar al cim, com ara el Pau i la Palmira, van haver d’esperar impacients i alegres que es fes de dia. Van aprofitar l’ombra de la poca nit que quedava per a contemplar les estrelles, entre les quals destacava la Via Làctia... però el gran i fascinant espectacle celeste de la nit s’anava esborrant a mesura que la rosada llum de l’alba anava apareixent anunciant la sortida de l’astre rei, allà per la part del golf d’Aqaba. Arribat el moment que el sol apareix, tots los peregrins que han fet el sacrifici il•lusionat d’escalar el més alt de tots els cims del món es manifesten amb alegria i la llum del sol aviva el color daurat de les muntanyes del Sinaí.

—Sí, Pau, la muntanya més alta del món, perquè aquí — com sabem— és on Déu va entregar a Moisès les taules de la llei. —I sempre recordarem este moment amb molt d’ànim espiritual. —Fem-nos una estimada, diu ella. —I tant que sí, diu ell.

I després d’una emocionada i segurament beneïda estimada, el matrimoni emprenen la tornada, ara tot baixada

Oasi de Feiran

Monestir de Santa Caterina del Sinaí

Records d’antany direcció al monestir. I tota aquella gent que a la fosca de la nit no es veien, ara és un regal per a la vista vore tot el recorregut del sender ple de persones caminant quasi en fila índia en animada marxa afavorida pel pendent i el content dels cors.

Mentre el matrimoni era a l’interior del monestir, van poder contemplar les valuoses obres d’art exposades al museu, d’entre les quals destacaven les icones i l’urna on es guarden les restes glorioses de Santa Caterina, i també la presència de la calavera-relíquia d’un monjo amb la vestimenta de l’orde i en posició asseguda, amb un escrit que deia: “germans mori tenim”. De fet, era el monjo que va construir la sendera i les escales de pedra per a anar al cim del Sinaí. —Impressionant, no? —diu Pau. —És una bona manera de fer-li un homenatge, contesta la dona. I quan surten del museu i fan una volta pel monestir, es troben davant la rominguera que feia flama i no es cremava: l’aparició de Déu a Moisès per a dir-li que torne a Egipte per a traure’n els israelites. I la Palmira li diu a l’home: — Mira, Pau, un testimoni més de la Història Sagrada. Tu trobes que és la mateixa rominguera? —Dona, este fet és verificat, i els monjos deuen fer la manera que es vaigue reproduint, diu l’home.

I acabada la visita per l’interior del monestir, van caminant per fora entre la gent en busca de l’autocar per a anar a l’hotel on recullen l’equipatge i els donen el dinar per a emportar-se. Emprenen viatge de seguida i travessen la península del Sinaí novament per l’ingrata carretera ara en busca del golf d’Aqaba. Arribats a la ciutat costera de Nuweiba, s’acomiaden del xofer i del guia i dinen a bord del ferri-boat mentre naveguen rumb a Aqaba, abandonant de moment la ruta de l’èxode davant la dificultat d’anar a Cadesh Barnea. Conformats, recreen la vista mirant les costes d’Aràbia i del Sinaí, i quan arriben al port d’Aqaba desembarquen. Sopen a l’hotel Aqaba Gulf i hi passen la nit; l’endemà viatgen fins a Amman, passen la nit a l’Hotel Comodore i continuen el viatge al dia següent cap al mont Nebó, lloc que marca el final de la ruta de l’èxode. Aquí va ser on va arribar Moisès amb el seu poble d’Israel, però ell no hi va poder entrar perquè Déu l’havia privat de fer-ho; així, Moisès va haver de passar a Meribà i tan sols va poder contemplar la terra promesa des de la distància.

Abandonen el mont Nebó, amb el record de Moisès i mirant el monument amb una gran creu que aguanta una serp de filferro. Pel pont Allenby, que és la frontera entre Israel i Jordània, passen el riu Jordà i visiten Jericó. —Guaita, Pau, guaita quantes palmeres hi ha aquí. —Moltes, moltes, per això també li diuen la ciutat de les palmeres, diu ell. —I allà a la muntanya, fixa’t en les casetes, construïdes com si fossen nius d’orenetes, diu Palmira. Este és el mont de les temptacions de Crist, i els que hi viuen són monjos, diu Pau. I de Jericó van a Jerusalem, baixant quan arriben a la porta de Jaffa, i allargant el pas, caminant, visiten el Sant Sepulcre i el mur de les lamentacions.

—Trobes que tenim temps d’anar a vore el museu de l’Holocaust? pregunta Pau. —Home, ara és la una. Hem d’agafar l’autocar de les cinc per anar a l’aeroport de TelAviv; de cas, anem-hi amb taxi i provem si és obert i si el

27

podem visitar. Per dinar compren un entrepà i una llauna de Coca-Cola i en taxi es presenten al museu. Per sort, hi van poder entrar: s’hi van quedar encongits en contemplar el testimoni d’allò que va ser el patiment i el dolor del poble jueu, però entre els relats més commovedors es van trobar el del mestre professor Janusz Korczac, que va acompanyar dos-cents xiquets, alumnes seus, a morir tots junts a les càmeres de gas. En taxi tornen a la parada d’autobusos-porta de Jaffa i agafen el que va a l’aeroport Ben Gurión de Tel-Aviv, on aixequen vol rumb a Catalunya.

Asseguts còmodament a l’avió, ella a la part de la finestra i ell al seu costat i a la part dreta de l’avió, comencen tots dos a parlant de l’emocionant viatge que estan fent.

—Natros hem fet esta peregrinació per motius purament religiosos, però inevitablement esta experiència ens ha portat a comprendre millor la història de la nostra nació, Catalunya. Ben bé es pot comparar la dura lluita de Moisés per decisió de Déu per a alliberar els israelites de l’esclavatge egipci i portar-los al seu país Israel, en la lluita dels nostres dirigents catalans per a conduir Catalunya a ser una nació lliure i apartada dels que ens fan fer tovots sense palla, diu Palmira.

Miquel Ramos

Mont Nebó

Jericó

28

Club d’escacs

IV OBERT INTERNACIONAL D'ESCACS DE MASDENVERGE T.E. Durant els dies 26, 27 i 28 de juny s'ha disputat el IV OBERT INTERNACIONAL D'ESCACS DE MASDENVERGE T.E. al pavelló poliesportiu de Masdenverge. Es tracta d’un torneig d'escacs homologat per la Federació Catalana, la Federació Espanyola i la Federació Internacional. Els 126 jugadors, de totes les edats, que hi van prendre part van poder disfrutar d'una competició de bon nivell, molt disputada fins a l’última ronda. La passada edició, hi van participar 132 jugadors, fet que ens demostra que este esdeveniment esportiu té una molt bona reputació dins del món dels escacs catalans.

Clubs d'escacs de tot arreu de la geografia espanyola i, sobretot, federats d'Aragó, la Rioja, Alacant, València, Castelló i molts catalans i jóvens i adults del nostre territori es van trobar al nostre poble.

La competició va constar de set rondes: dos en divendres, tres en dissabte i dos en diumenge. Este campionat obert ha estat i ha de ser un torneig que pretén divulgar l'aspecte competitiu dels escacs, però sobretot l'aspecte formatiu. Com en els últims anys, el club posa dos tècnics de l'esport, mestres en escacs, per a analitzar les partides de tots els jóvens que hi participen. Volem seguir sent un torneig escola i omplir la mancança existent de bones competicions d'escacs.

L'any passat ens vam convertir en el torneig d'escacs de referència pel que fa al volum de participació i quant a nivell competitiu pel que fa a la província i un dels més ben valorats a tot Catalunya. Tenim la gran col•laboració de l'Ajuntament de Masdenverge i de firmes comercials molt arrelades al territori que ens ajuden a nivell econòmic i sobretot amb els lots que repartim sortegem entre tots els participants (més de 50 lots de productes de la terra —oli, arròs, sal...— que es repartixen acabar el torneig. A més a més, també fem visites guiades als parcs naturals del Delta i dels

Ports per a tots els acompanyants. El Museu de les Terres de l'Ebre hi col•labora des del primer obert.

Enguany, el guanyador ha estat una gran sorpresa, ja que partia amb el número 26 del rànquing i tenia només quinze anys. Santiago Peres Gisbert, del Club d'Escacs Alzira, va fer un excel•lent torneig que li ha permès pujar 138 punts en el rànquing FIDE, ja que va guanyar a tres mestres catalans de bon nivell i a altres jugadors molt forts. En segona posició ha quedat Rubèn Fernández de Reus i en tercer lloc, Alejandro Roig de Castelló.

Des del Cub d'Escacs Masdenverge ens sentim molt satisfets tant per la bona acollida que proporciona l'Obert de Masdenverge com pel bon nivell de competició i l'excel•lent esportivitat, fets que ens animen a tirar endavant i a seguir organitzant l'Obert Internacional.

L'acte d'entrega de premis va estar presidit per Cinta Espuny, la delegada territorial d'Esports de la Generalitat de Catalunya, Manolita Cid, delegada de Benestar i Família, Ferran Torta, delegat provincial de la Federació Catalana d'Escacs, i Alvaro Gisbert, alcalde de Masdenverge.

Club d’Escacs Masdenverge

Campió SANTIAGO PÉREZ GISBERT, de només 15 anys, d’Alzira.

Club d’escacs

29

Segon classificat: RUBÈN FERNÁNDEZ, de Reus.

Tercer classificat: ALEJANDRO ROIG, de Castelló.

ENIGMES ESCAQUÍSTICS

Blanques juguen guanyen

i

Blanques juguen guanyen

i

Blanques juguen guanyen

i

Blanques juguen guanyen

i

Club de birles

30

FEDERACIÓ CATALANA DE BIRLES I BOWLING

COMPETICIÓ DE TIRADES INDIVIDUALS 2015

1a LLIGA TERRES DE L'EBRE TEMPORADA 2014/2015 BIRLES CATALANES PROMOCIÓ, 16 de maig de 2015 FORA FORAT 279 - FREGINALS 236

ELS VALENTINS 238 - MASDENVERGE 241 JUGARAN A 1A DIVISIÓ

JUGARAN A 2A DIVISIÓ

FORA FORAT 263 - FREGINALS 280 ELS VALENTINS 237 - MASDENVERGE 276 FORA FORAT I MASDENVERGE FREGINALS I ELS VALENTINS

CLASSIFICACIÓ EQUIPS 1a DIVISIÓ - FINAL

LLOC

1 2 3 4

5

6 7 8 9 10

CLASSIFICACIÓ EQUIPS 2a DIVISIÓ - FINAL

Després de jugar les partides de Promoció, hem de felicitar els jugadors de l’equip del Club de Birles Masdenverge per la consecució de l’ASCENS A LA PRIMERA DIVISIÓ. Tant de bo l’any que ve puguem celebrar la permanència en esta nova categoria.

NOM i

CLUB

Núria Moran Souto BLANES Gemma Lloreta Gabarró LLORETA KIN Marta Solé Font SIURANENC D`HORTA Teresa Botet García PALAMÓS

Lourdes Adell Monforte MASDENVERGE

Gemma Xuriguera García PONTS Gemma Millán Cañadas GODALL Raimunda Maiz Blanco GODALL Gemma Carné Vilardosa LLORETA KIN Joana García Martínez SIURANENC D`HORTA

Les competicions de les jornades individuals han tingut lloc a diverses poblacions i comarques.

Els competidors i competidores hi han participat per separat, segons les categories i el sexe. Així, del nostre club hi ha tres dones i un home: Marga Albiol, Lourdes Adell, Marisa Hierro i César Colàs.

A la final, celebrada a la població de Ponts, només hi passaven les deu primeres classificades.

Del nostre club, hi va passar Lourdes Adell, a qui hem de felicitar per la seua extraordinària quinta posició, d’un total de 38 participants. La resta de participants del nostre equip van fer una molt bona actuació, tot i que cap d’ells no va poder passar el tall dels millors. Ànims per a tothom.

Club de birles Masdenverge

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS: 1. Beguda. Animal. 2. Ganes de clapar. Cent. Paret.

3. Cent u. Pedra. Estan al circ. 4. Oxigen. Situació conflictiva que també pot ser de diversió. Vocal. 5. Habitacions. 6. Consonant. Música teatralitzada. Consonant. 7. Acabament d’infinitiu. Al revés, resa. Gustós, saborós. 8. Líquid de la fruita.

Vocal. Pulcre, polit. 9. Prudent, cautelós. Clatell.

VERTICALS: 1. Poble riberenc. Perill. 2. Nen. Consonant. Colla que va pel carrer. 3. Prefix negatiu. El que deixa una bona ploguda. Símbol de coure. 4. Consonant.

Contracció dolorosa dels músculs. Consonant. 5.

Poble on van a niar el corbs. 6. Consonant. Carruatge. Consonant. 7. Arbre. Vocals que fan un fertilitzant. En conill. 8. Animal. Consonant. Maxil•lar d’ocell. 9. Mamífer marí. Recipient de celler.

31

32

La “contra”

SANT JOAN I PUBILLES