BIM número 74

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 74

1

Tercera època

PREU: 3 euros

setembre/octubre 2015

QUINTA DEL 2015

VIII FIRA DEL CAÇADOR

VII CURSA MASDENVERGE

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb la col·laboració de: Ajuntament de Masdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells.

Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Finalment, JA HEM VOTAT! I hem vist com una gran part de la població, farta de la situació actual, ha estat conscient del paper que pot jugar la mobilització i la lluita per tal d’aconseguir uns determinats objectius polítics i econòmics; en este cas, traure’ns la soga que l’Estat espanyol té a sobre nostre. Esta consciència i mobilització s’ha traduït, en els últims temps, en concentracions massives, protestes en sectors com ara la l’educació i la sanitat (en els quals tampoc s’ha aclarit res, ja que ara tornem amb els diners que es deuen a les farmàcies…), arribant a un punt en què estem patint les conseqüències més despòtiques del capitalisme i la seua misèria, veient els nivells de corrupció política i financera a escala estatal, ha aparegut a primera plana de l’actualitat política l’opressió cultural i social que es viu a Catalunya per formar part d’un Estat on conviuen diversos pobles sota el mandat d’un centralisme ranci i feixista (pareixo un anarquista i res més!). Però bé, s’ha votat! I quin ha estat el resultat d’estes votacions? Si agafem un punt de masoquisme bastant elevat i mirant el resultat de les votacions a 13TV (cosa que personalment vaig fer), el referèndum va ser un fracàs total. “¡No hay mayoría independentista!” deien ells! “¡Les ha salido el tiro por la culata!”, “¡El pueblo catalán ha hablado!”. Quina bogeria, pensava jo, i quina manera de tergiversar la realitat. Ja és ben veritat ja, allò que diuen que en unes eleccions tots guanyen!

Però la realitat és que va sortir una majoria independentista i esta majoria farà el que ja està fent: anar elaborant lleis per a anar fent-nos a poc a poc —tant de bo sigués de cop— cada vegada una mica més independents. I estos decrets i estes lleis, cada vegada que arriben a Madrid, s’aniran anul•lant, i llavors es tornarà a recórrer, i s’anirà a Europa, i bla, bla, bla… serà llaaaaaaaaarg. Però jo, personalment, no penso defallir! I espero que tota la gent que va votar pel sí, tampoc ho face. Ara al desembre, a tornar-hi!

Després d’esta breu reflexió en veu alta, passem a revisar el que ha estat l’actualitat d’estos últims dos mesos, setembre i octubre, al nostre municipi. A part dels inicis escolars, també s’han començat moltes altres activitats associacionistes i un canvi de temps que ens obliga a abrigar-nos una mica més. Però, per sobre de tot —i esta sí que no s’inicia, sinó que cada cop es consolida més—, este bimestre és el de la nostra fira, la Fira del caçador. Any rere any, la fira bat record d’estands, de participació…

Enguany, per fi, pareixia, una mica més, la fira de la recuperació. A poc a poc anem deixant la crisi enrere i tornant a la “normalitat” econòmica, però costarà. A la portada i a la contraportada trobareu, com no podia ser de cap altra manera, fotos de la Fira.

Unes altres fotos que també hem volgut posar a la portada han estat la de tots els xiquets i xiquetes que formen la quinta del 2015 del nostre poble amb els seus pares.

Ells són el futur! I com no, també una foto de la cursa del nostre poble. Un altre èxit!

També voldria comentar-vos que cap de les persones que elaborem esta revista som periodistes ni pertanyem a este ram, ni tampoc ningú rep cap tipus de remuneració econòmica per a editar-la bimestre rere bimestre. Tots ho fem, com dirien els castellans, “por amor al arte”. És per això que, de vegades, com tothom, podem tindre algun error del tipus que sigue. No som perfectes i ho sabem. Si enteneu això, moltes gràcies! I si no…

D’altra banda, com sempre trobareu els escrits de totes i tots els nostres col•laboradors que BIM rere BIM —elles i ells mai no ens fallen— sempre estan al peu del canó proporcionant “matèria primera” per tal que esta revista pugue sortir amb la periodicitat amb la qual ho fa. Moltíssimes gràcies a tots i totes! Continueu així!

Sense ja res més a comentar-vos, m’acomiado de tots vatros desitjant-vos molta salut i una bona lectura.

René Gonel

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 9/2015, DE 23 DE JULIOL DE 2015.

ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple.

- RE núm. 252 del Sr. Manel Ripollès Puig. Explica que va nàixer i viure part de la seua joventut a Masdenverge i que té intenció de regalar un exemplar del Diccionari GalArt 2014-2015, en el qual hi ha participat, a la Biblioteca Municipal.

- RE núm. 325 de l’IES Les Planes de Santa Bàrbara. Agraix la col•laboració de l’Ajuntament de Masdenverge en el projecte “Aula d’Excel•lència” per al curs 20142015.

- RE núm. 326 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tramet certificat de l’acord de la Sala de Govern pel qual es nomena jutge de pau titular de Masdenverge al Sr. Jesús Domingo Tomàs Ferrando i jutge de pau substitut al Sr. Juan Francisco Ferré Barberà.

- RE núm. 354 de la presidenta del Consell Territorial de la Propietat Immobiliària del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. Demana que l’Ajuntament de Masdenverge designe un municipi de població igual o inferior a vint mil habitants per formar part de l’esmentat Consell Territorial.

2. Aprovació inicial de la modificació puntual núm. 1/2015 de les normes subsidiàries de planejament de Masdenverge, relativa a la modificació de l’àmbit del PAU-4 per l’exclusió de part d’una finca que té la condició de solar.

3.

Aprovació inicial de l’expedient de modificació del pressupost de 2015 núm.

2/2015, de transferències de crèdit.

4.

Moció presentada a l'empara de l'article 91.4 del RD 2568/1986. Acceptació de les condicions de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per a la concessió d’aprofitament d’aigües públiques amb destinació a l’abastament de la població.

5. Precs i preguntes

La regidora Sònia Tomàs comenta que s’ha assabentat de queixes d’alguns veïns per l’existència de rates al poble i pregunta si s’ha fet alguna intervenció al respecte.

L’alcalde respon que s’ha avisat el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre i que hi han vingut especialistes a fer el corresponent tractament.

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 10/2015, D’1 DE SETEMBRE DE 2015.

EXTRAORDINÀRIA. 1. Sorteig dels membres de les meses electorals per a les eleccions autonòmiques del dia 27 de setembre de 2015.

MESA A Carles Arasa, Palmira (presidenta) Calvo Caro, Silvia Maria (1r vocal) Arasa Segarra, Ana Maria (2n vocal) SUPLENTS Caballé Ramos, Manuela Ferre Roig, Gaspar Arasa Panisello, Joan Algarra Cifré, Rafael Ramon Ferrando Reina, Miguel Ángel Cabrera Samper, Arcadio MESA B Romeu Esquerré, Álvaro (president) Iniesta Walker, Àlex (1r vocal)

3

REGISTRE CIVIL

NAIXEMENTS Amy Pastor Marcial (29-IX-2015) DEFUNCIONS José Roig Ferré (29-X-2015)

Royo Gracia, Maria (2n vocal) SUPLENTS Pérez López, Agustín Torta Boix, Glòria Romeu Lleixa, Robert Panisello Barberà, Sergi Ripollés Tomàs, Natividad Tomàs Albesa, Maria Cinta

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 11/2015, DE 23 DE SETEMBRE DE 2015. ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple.

* Núm. 103/2015 d’atorgament d’una subvenció del 50% de l’import de la matrícula del curs monitor/a de lleure infantil i juvenil, organitzat per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, a

4

l’Ajuntament comunica

tres jóvens del poble. * Núm. 109/2015 d’aprovació de les línies fonamentals del pressupost de l’exercici 2016.

- RE núm. 401 de Greenpeace Spain.

Demana que l’Ajuntament done suport a la petició de paralització del projecte del Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Radioactius (ATC) de Villar de Cañas (Conca), ja que si continua endavant, pel terme de Masdenverge passarien uns tres transports de residus radioactius al mes.

- El ple acorda reclamar que la línia d’Ulldecona a Tortosa que entra a Freginals i torna a sortir cap a Ulldecona per a fer el trajecte cap a Tortosa, en lloc de recular, que aprofite el nou traçat de la carretera de Freginals a Amposta per reco-llir els passatgers de Masdenverge i continuar cap a Tortosa per Santa Bàrbara. D’esta manera, Masdenverge tindria més freqüència de transport públic cap a Tortosa, ja que actualment és insuficient.

2. Ratificació de la sol•licitud a la direcció general del cadastre de no aplicació de coeficients d’increment als valors cadastrals dels béns immobles urbans per a l’exercici 2016.

3. Sol•licitud al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas de reintegrament durant deu anys de la liquidació definitiva de l’exercici 2013 de la participació mu-

nicipal dels tributs de l’Estat.

4. Aprovació del programa de la VIII Fira del Caçador de Masdenverge 2015.

5. Adhesió a la moció de suport a l’acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània.

6. Adhesió a la moció de suport al Correllengua 2015.

7. Aprovació d’una moció a favor del desdoblament de la carretera N-340.

8. Precs i preguntes.

Sònia Tomàs (ERC) demana com

està el tema de la redacció del nou plec de clàusules administratives per a l’adjudicació del servei públic de gestió de les instal•lacions esportives municipals. Álvaro Gisbert (CDC) li respon que, en motiu d’una modificació recent del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la modalitat d’arrendament per a l’adjudicació de la gestió de serveis públics, que és la que l’Ajuntament tenia previst utilitzar, ja no és possible i que, per tant, s’ha de tornar a estudiar quina és la modalitat més adequada per a la nova adjudicació. També diu que confia que pròximament puguen tindre preparat el nou plec de clàusules per a la seua aprovació.

La foto divertida

5

Justa la fusta! Tres dels aficionats masdenvergencs al futbol eren Mariano lo Rago, Pepito lo Folo i Àngel Carles. Esta vegada viatgem amb la màquina del temps fins al 1950. Uns nois d’uns divuit anys anaven de cap de setmana a la Ràpita, concretament a la platja d’Isidro. Hi anaven amb el burro de Parra i un carro molt engalanat.

Sabeu qui són esta colla?

L’ENQUESTA Que creus que cal fer per evitar que quedin bosses i brossa fora dels contenidors?

Res, per molt que s’intente, qui és brut ho seguirà sent.

7 vots S’ha de sancionar econòmicament els infractors.

3 vots Cal fer una campanya de sensibilització (fullets, bans municipals...)

0 vots

I la pròxima enquesta és:

Trobeu que estan en bon estat els camins del nostre terme? (vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

6

La colla del Tello

Pepita: Bueno, gent, ja s’ha votat! I, què? Què n’heu tret de clar? Perquè pareix que haiguen guanyat tots!

Al desembre, a tornar-hi!

Francisca: Però no ha estat així, perquè ha guanyat la majoria independentista, tot i que a molts els pese.

Ara, en esta dosi d’autoestima i de legitimitat, hem encetat el camí cap a la futura nació catalana, que penso que encara tardarà una mica a fer-se oficial.

Cinteta: Pos sí! Pareix que hi ha molta lletra menuda i moltes hores de negociació, tot i que esperem i desitgem que finalment arriben a un acord.

José: I de la crisi migratòria que hi ha a Europa, què me’n dieu? Pareix que la cosa no s’acaba de resoldre de cap manera.

Pepita: I dels alemanys... què me’n dius dels cotxes trucats per a què contaminen menys? Tothom tenint-los com a model i pam! Tamé mos l’han pegat.

Francisca: La veritat és que, últimament, als alemanys me’ls han desacreditat molt. La gent, com més diners té, més ne vol! Però, bueno, almenys ells dimitixen de cop. No com aquí.

Pepita: I canviant de tema, com va anar la fira?

José: De categoria, xica. Llàstima de la pluja del primer

dia, però pareix que poc a poc mos estem recuperant... i això es va notar a la fira.

Cinteta: I de la Castanyada, què me’n dieu? Com va anar? O preferiu que li digueu Halloween?

Francisca: Dis-li com vulgues, però hi ha moltes diferències entre una festa i l’altra. Dins d’este ordre, la Castanyada és una celebració infantil, afalaga la quitxalla, la convertix en protagonista. Si anem enrere en el temps, diuen que menjar castanyes i panellets era un recurs energètic durant la nit de vetlla que precedix lo dia de Tots Sants. De totes maneres, no és gens aventurat relacionar-ho amb el fet que, a l’hivern, la terra no dóna molts de fruits i que els nostres ancestres, afamegats i sense llum, simplement havien d’optimitzar els recursos. I les contalles adjacents, vetho aquí, només serien una argúcia: adelitar la canalla a la vora del foc i ensinistrar-la, símbols a l’alça, en el misteriós món de la mort. En canvi, Halloween és una celebració celta de Cap d’any, en què els morts sortien a escampar la boira. El cristianisme la va desplaçar a la vigília de Tot Sants. Amb el temps, com la Castanyada, s’ha convertit en un període de temps de xerinola per als menuts. La iconografia timburtonívola que l’acompanya és recent i eficaç. I la funció és la mateixa: entretenir i familiaritzar els mardufais amb la mort.

José: Total, que de diferències no n’hi ha tantes, tot i que alguna.

Francisca: Sí, ve a ser més o menys com la Grossa i la Loteria Nacional, tot i que espero que enguany, els organitzadors de la Grossa, s’ho treballen una mica més i li donen un puntet més de seriositat a l’assumpte.

Cinteta: Bueno, i la cursa com ha anat?

Pepita: Pos com sempre, tot un espectacle, veient a molta gent, cadascun en la seua especialitat, corrent pels voltants del poble. La veritat és que fa molt de goig.

José: Au, pos, ara que ja hem repassat tota l’actualitat, anemone a dinar, que acaba de tocar la una al campanar.

CODERE

Plaça Espanya núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

Notícies locals/opinió VII CURSA-CAMINADA I V CANICROS Aquí us passem les classificacions de la VII Cursacaminada i V Canicròs que es va celebrar el 7 de novembre a Masdenverge. Un altre any hem arribat als 400 participants. Volem donar les gràcies als col•laboradors que sempre ens donen un cop de mà, així com als comerços, entitats i patrocinadors que també han fet una guinyada a l’esport. Sense ells este acte seria inviable. I com, també agrair la participació dels participants en les tres modalitats. Moltes gràcies a tots vatros i fins a l’any vinent.

Nota: l’organització de la cursa vol demanar disculpes a Toni Morant Fornés ja que per un descuit no se’l va fer pujar al podi com a segon classificat masculí local. Lamentem molt l’error i prompte se li farà arribar el trofeu i l’obsequi corresponent.

Classificació masculina local 1. Lluís Rebull Bel (16/11/1998) - 1:15:00 (Masdenverge) 2. Toni Morant Fornés (27/08/1979) - 1:16:53 (Masdenverge BTT - Montbike Amposta) 3. Xavi Tomàs Farnós (11/02/1991) - 1:24:06 (Masdenverge) Club Centre Excursionista Masdenverge

Lluís Rebull Bel, primer classificat local

7

8

Notícies locals/opinió

LA UNIÓ MUSICAL MASDENVERGE TANCA EL CICLE DE CONCERTS “EBRE, MÚSICA I PATRIMONI” El concert es va celebrar a l’espai natural de les basses de la Foia davant de prop d’un centenar de persones El 19 de setembre va tindre lloc l’últim concert del cicle “Ebre, Música i Patrimoni” a l'espai natural de les basses de la Foia, un dels punts de patrimoni natural més singulars de la comarca del Montsià. Esta activitat, que es combina bianualment amb el cicle “Ebre, Art i Patrimoni”, forma part del programa estival que oferix el Servei d’Atenció Museística (SAM) de les Terres de l’Ebre, amb seu al Museu de les Terres de l’Ebre, i amb el suport del Departament de Cultura.

Sota el títol "Música: el llenguatge del Montsià", la Unió Musical Masdenverge va oferir un repertori en què la música tradicional, la clàssica, el jazz i altres estils adaptats per la banda es van succeir durant prop d'una hora, tenint com a nexe d'unió la natura i la tradició musical local i territorial.

Prop d’un centenar de persones es van desplaçar fins a este indret, al cor de la comarca del Montsià, per a gaudir d'un espectacle únic, tant per la música com per l'espai natural que l'acollia. En total, hi han participat dotze equipaments patrimonials de les Terres de l'Ebre (entre els quals s’inclou el Centre d’Interpretació Viure al Poble de Masdenverge), més de 150 músics i uns 1.150 assistents.

Cal destacar que totes les actuacions del cicle han estat inspirades, reinterpretades o creades expressament amb un objectiu comú: crear sinèrgies de manera totalment transversal, en el sentit patrimonial i artístic, mitjançant la fusió de llenguatges.

Des del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre tan sols ens queda donar les gràcies a tots els que vau fer possible el concert del dia 19 de setembre i animar-vos a tornar amb més força la pròxima edició del cicle “Ebre, Música i Patrimoni”.

Josep Segarra Museu de les Terres de l’Ebre

Notícies locals/opinió QUI SÓN? QUI SOM? MASDENVERGE EN BLANC I NEGRE L’eclosió de la fotografia, a cavall dels segles XIX i XX, va coincidir amb la transformació de la societat, l’economia i l’urbanisme. En este sentit, la fotografia ens ha permès documentar la història recent i els canvis en les formes de vida i la fisonomia dels nostre pobles.

Famílies, colles d’amics i celebracions locals, d’una banda, i espais de treball, de lleure i de socialització de la població, de l’altra, van quedar immortalitzats en el seu moment, permetent que les generacions actuals, a partir de les fotografies i la memòria dels més grans, puguen recuperar i conèixer part de la història més recent de la població.

En el cas de Masdenverge, prèviament a la inauguració d’esta exposició, s’hi van fer diversos tallers de memòria oral amb veïnes i veïns de la població que han permès recuperar informació —els llocs, les persones que hi surten fotografiades, el motiu, etcètera— de la seixantena de fotografies que la integren i que abasten una cronologia que va dels primers anys del segle XX a les darreries de la dècada del 1960.

Amb la exposició es pretenia interactuar amb el públic, el qual va poder aportar informació sobre les fotografies, bé sigui identificant-ne les persones, els espais, celebracions o ajudant a precisar-ne la cronologia. Per tal de facilitar la participació, a la part de baix de cada fotografia hi havia una còpia per a què tothom hi pogués escriure la informació que volgués. Esta informació servirà per a la posterior documentació de les fotografies i la seua incorporació a la fototeca — oberta a l’ús públic— del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

El projecte, coorganitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Masdenverge, forma-

9

va part dels VII Tallers i Jornades de Memòria Oral (2014-2015) que promou el Departament de Cultura de Catalunya, amb la col•laboració de diverses entitats del país.

Des del Museu de les Terres de l’Ebre volem agrair la participació de tots els que han pres part en el projecte, bé sigue en l’organització —com és el cas de l’Ajuntament de Masdenverge i del Departament de Cultura— com assistint als actes (taller i exposició) i cedint material. Gràcies a tots ells la memòria de Masdenverge es manté avui una mica més viva.

Josep Segarra Museu de les Terres de l’Ebre

10

C.E.M.

IRONMAN MALLORCA Com ja us vaig avançar en el butlletí anterior, el meu objectiu de la temporada no era Balaguer... sinó que n’era un altre.

Finalment, el passat 26 de setembre va arribar el gran dia. Tot va començar cap al desembre de l'any passat, un diumenge de bicicleta, quan mon cosí Josep em va comentar que el 2015 li agradaria fer un Ironman. Com que es tractava d’un repte molt dur, li vaig comentar que a mi també m'agradaria, però que el sacrifici i la duresa eren molt importants i que no sabia si seria capaç de fer-ho. De totes maneres, em feia molta il•lusió fer-ho com a repte personal esportiu.

Us explico en què consistix esta prova i el perquè dels meus dubtes. Un Ironman és una prova semblant a un triatló; és una de les proves de triatló mes dures que hi ha i en fan per tot el món. En concret, a tot l’Estat se’n fan dos: el de Mallorca i el de Barcelona. Es tracta d’una cursa de resistència on es practiquen tres esports consecutivament: nadar, bicicleta de carretera i córrer. Tots tres esports m'apassionen, com molts ja sabeu. L'ordre de la prova és el següent: 3,8 quilòmetres nadant pel mar en aigües obertes, 180 quilòmetres en bicicleta de carretera i, finalment, 42,2 quilometres per asfalt corrent. Sí, sí, ho heu sentit bé! Molts potser no podreu fer-vos a la idea del que representa, però després de nadar al mar has de fer 180 km en bici i després has de córrer una marató sencera...

Com bé podeu vore, es tracta d’un repte molt important i que no tothom té la capacitat de fer, motiu pel qual jo tenia els meus dubtes. A part de la duresa i de la complexitat de la prova, cal afegir-hi el temps que hi has de dedicar cada dia per a entrenar. Poder-la fer és molt gran i quan compartixes la vida amb algú, este algú t'ha d'ajudar molt i t'ha de donar suport en tot moment. Vaja, que no és una cosa d’un sol!!

Aquell mateix dia que anava amb Josep en bici, en arribar a casa li vaig comentar a Meritxell les intencions de mon cosí i li vaig dir que a mi també m'agradaria fer-lo... però que calia invertir-hi moltes hores i sense el seu ajut no ho podria fer.

Ella, sense dubtar en cap moment, va dir-me que si tenia aquell somni i em veia capaç de fer-lo... endavant!!

Com que és una prova molt dura que requerix de molta preparació, calia trobar-ne una per a la qual tingués prou temps de preparació. Els entesos diuen que es necessiten uns sis mesos com mínim per a preparar i acabar un Ironman en condicions, sense tenir en compte el temps.

La setmana següent —en concret, el dia de la Marató de TV3 de l'any passat—, Josep i jo vam decidir inscriure’ns a l’Ironman de Niça (França), però quan vam intentar apuntarnos-hi, ja no quedaven places. Vam estant mirant altres possibilitats per dates i finalment vam inscriure’ns a l’Ironman de Mallorca del 26 de setembre del 2015. A priori teníem prou temps per a poder arribar en condicions d'acabar la prova. Ja no hi havia marxa enrere.

Com que havia decidit de fer-lo, volia fer-lo bé, per la qual cosa vaig buscar un entrenador específic d'estes proves perquè em planifiques els entrenaments i la dieta que m’ajudessen a fer realitat el meu somni: acabar un Ironman.

Molts de vatros m’haureu vist fer esport a hores intempes-

tives, amb aquelles solanes, a aquelles hores del dia i de la nit, dia rere dia. Hi he invertit moltes i moltes hores entrenant les tres modalitats: a la piscina, a la platja, pel poble, per fora, etc.

Com us he dit, molta preparació i molt complexa, d'aquí la importància del paper de Meritxell en esta aventura per la paciència i el suport que necessitava en tot moment. L’any ha estat molt i molt dur —més del que us penseu i que em pensava—, tot i no dedicar tot el temps que hagués volgut al entrenaments per temes de faena, vida personal, salut, ganes, problemes físics per caigudes i sobreentrenaments, etc.

Després de nous mesos d’entrenament, per fi va arribar l’última setmana abans de la carrera. Esta setmana no és ni de bon tros la decisiva, però si t’agafa un mal constipat et jugues tota la temporada. Els nervis eren totals i els dubtes encara més. No saps mai si estàs preparat del tot o si has entrenat prou. Finalment, però, va arribar el dijous i vam marxar cap a Mallorca el Josep, la Núria, la Meritxell i jo. Dubtes i més dubtes: hauré agafat tot el que necessito? Seré capaç de fer-ho? Molta i molta gent del poble i de fora havia estat partícip dels meus entrenaments i de la meua vida diària i aquell repte se l'havien fet seu.

Això, vulguis o no, ajuda!

Arribem a Mallorca i després d'aprofitar el temps per a fer una mica de turisme vam anar a buscar els pitralls i a la reunió informativa de la prova. L'ambient era espectacular i la pressió anava en augment a mesura que passaven les hores. Vam aprofitar el divendres per a fer els últims entrenaments de les tres modalitats abans de deixar tot el material necessari a les zones de transició per a l’endemà. El dia clau, el dissabte 26-S. Divendres a la nit vaig sopar amb sobrecàrrega d'energia i a dormir. Bé, això de dormir és un dir, perquè no vaig aclucar l’ull en tota la nit... Pensava: seré capaç? L’acabaré? Em defraudaré a mi mateix, a la meva gent i a tots els que m'han donat suport?... i així tota una infinitat de pensaments que no us podeu arribar ni a imaginar.

Però el dia ja havia arribat i a les 5 del matí tots enlaire: esmorzar contundent amb arròs i menjar energètic i cap a línia de sortida!!! Un cop allí vam revisar els últims detalls de la bici i del material i ens vam posar el neoprè. El dia abans l'organització encara no tenia clar si en permetrien l’ús, ja que per normativa, quan l'aigua està a més de 24 graus, el neoprè no està permès. I ara, tremoleu! El dia abans havia acabat de nadar gelat com un cuc i l'aigua estava a 24,1⁰ C. Encara bo que havien donat l'opció als corredors de portar o no el neoprè... Jo ho tenia clar: neoprè posat i al tall!

Set del mati i 2.500 participants preparats a la línia de sortida.

Sí, ho heu llegit bé: 2.500!!!!! Tot i que ja saps més o menys quin temps tens previst de fer en el primer segment de la prova, els 3,8 km de natació, vam decidir col•locar-nos a la sortida que marcava una previsió de temps d’entre 1 h 15 minuts - 1h 30 minuts... Molt conservadors perquè la coa era llarga i teníem moltes hores per endavant. Josep i jo ens vam mirar, ens vam animar i vam arrancar tots a les 7:37... Com sempre a les sortides, cops i surres per tot arreu. Per sort, vaig agafar ritme ben prompte i vaig seguir els consells dels que ja havien fet alguna Ironman: sobretot, passa-t’ho bé i xala!!! I així ho vaig intentar fer: lliscant per damunt de l'aigua d’Alcúdia, vaig agafar un bon

C.E.M. ritme que em va portar a acabar el segment en 1 h 3 minuts, en la posició 87, amb 400 metres extra per a les corbes de més per culpa de l’orientació. Un temps més que acceptable per a mi... no pensava anar tan ràpid. I primera sorpresa!! La Meritxell i la Núria estaven esperant-nos a la T1, animant-nos de valent i preocupant-se pel nostre estat físic.

Em vaig canviar amb més temps del previst, vaig agafar la bici i vaig començar a pedalar, amb 180 quilòmetres al davant. Començava la segona part de la prova. De sortida em trobava molt bé, però ja sabeu molts de vatros que la bici no és el meu fort. Jo ja n’era conscient i el que vaig fer era mirar de passar esta part de la millor manera possible. I així ho vaig fer: vaig arrancar i ja al poc temps em va passar Josep, com un avió; anava molt fort i el vaig vore molt bé. Em va animar. En bici, i sobretot pel pla, no tinc un ritme ràpid i em va començar a passar gent i més gent. No era res nou per mi. Jo havia sortit prou abans de l'aigua i sabia què passaria, però m'ho havia de passar el millor possible! Anàvem passant quilòmetres i quilòmetres, menjant i bevent molt.

En arribar al quilòmetre 90... sorpresa!!!! Em vaig trobar la Meritxell, la Núria i uns quants bojos del 3Dreams Triatló —l'equip al qual pertanyo quant faig triatlons— animant com a desenfrenats... La sorpresa ja us la podeu imaginar...

Tots “compinxats” i Josep i jo sense saber-ne res... No tinc paraules per a descriure l'emoció que vaig sentir. El que sí que us puc dir és que em van donar forces i vaig emprendre el camí cap al meu terreny, la part de la bici on havíem de pujar un port de muntanya no molt fort, paregut a pujar a Fredes. Vaig pujar amb força i vaig començar a passar gent i més gent. Massa ràpid, potser! Tenia temor de pagar l'esforç més endavant. Vaig arribar a dalt de tot, al quilòmetre 120, i tot seguit vaig emprendre els últims 60 quilòmetres plans cap a la transició 2. Quan vaig arribar al final em vaig tornar a trobar a tota la cleca animant de manera incondicional i deixant-se la gola. La Meritxell, preocupada, em va preguntar com estava i li vaig dir que prou sencer i amb ganes de vore com responien les cames a l’hora de començar a córrer.

Després de les 6 h 29 minuts que havia tardat a completar el segment de bicicleta, vaig acabar el parcial en la posició 273.

Em vaig tornar a canviar, vaig menjar una mica i, finalment, vaig començar a córrer. Les sensacions eren molt bones! Fins i tot potser massa... Vaig sortir molt endollat i ben prompte vaig agafar un ritme prou alt. Diuen els entesos que en una prova d'estes la verdadera cursa comença a partir del quilòmetre 30. Pensant en això, vaig intentar moderar el ritme, però la cridòria dels meus i anar passant gent contínuament em va empènyer a anar cap endavant sense afluixar en cap moment... Vaig fer una primera volta molt ràpida, a 4:38 el km... i vaig encetar la segona de les quatre que completaven els 42,2 km. El ritme no minvava i vaig continuar molt fort... menjant i bevent, i reposant energies, que ja en quedaven poques. Vaig fer una segona volta boníssima, calcant el temps per km. Realment va ser un dels moments en que més vaig disfrutar, em trobava fort i vaig continuar amb un ritme elevat. Poc després vaig atrapar a Josep, que ja patia amb algun problema físic.

I finalment va arribar el moment clau: el km 30. Tots els com-

11

panys animant i amb una nova incorporació a la cleca: l’Oyana, que hagués hagut d’arribar a Mallorca dos hores abans, però l’avió havia arribat en retard. Ufff!!!! Una mica més i s’ho perd...

La veritat és que un cop vaig arribar a este punt, només pensava a descomptar el que em quedava per a acabar la cursa. I amb això al cap vaig començar l'última de les voltes. Com ja us podeu imaginar, en els últims 10 km que em quedaven per a la línia d'arribada, hi havia alguna cosa estranya m'empenyia cap endavant i que em feia incrementar el ritme, encara més, fins a l'arribada, amb un crono del parcial de córrer de 3 h 21minuts.

Vaig acabar en la posició 120.

Sí, amics, el meu somni s’havia complet. Havia acabat un IRONMAN!!!! Amb un temps d’11 hores i 8 minuts vaig acabar en la posició 473. Milers i milers de coses em van passar pel cap i l’emoció va ser indescriptible... Només volia compartir aquell moment sobretot amb la Meritxell —aquella fita també era seua—, amb el Josep —gràcies pels consells i per la teua experiència— i amb els meus. Tantes i tantes persones que m'han estat seguint i animant. Gràcies a tots de tot cor.

Esta guinyada és de les indescriptibles i inoblidables per a mi...

Guinyada a l'esport i a l’Ironman de Mallorca.

Res més amics, si em posés a dir noms per a agrair a tota la gent que m'ha donat suport, no acabaria i segur que em deixaria algú. MIL GRÀCIES, família i amics en general. Això ho recordaré sempre.

Molta salut i cames!!!!!

Xavier Ocaña Trail Masdenverge - 3Dreams Triatlon

ANC

12

CRÒNICA

DE DOS D’OCTUBRE

DIES

Com a membres de l’Assemblea Territorial de l’ANC a Masdenverge, permeteu, amics lectors, que iniciem este article fent una breu referència a la persona que ha estat la nostra presidenta durant tres anys i que ara és la segona autoritat de Catalunya: Carme Forcadell.

Carme Forcadell va nàixer a Xerta. El 2009, com a vicepresidenta de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), va coordinar les més de cinc-centes consultes independentistes que es van organitzar per tot Catalunya i el 2011ja va ser escollida presidenta de l’ANC. El 2012, en acabar la primera gran manifestació de l’11 de setembre, Carme Forcadell va demanar a Núria de Gispert —aleshores era la presidenta del Parlament— que iniciés el procés de secessió d’Espanya atesa la voluntat manifestada pel poble de Catalunya. Només tres anys més tard, Carme Forcadell, convertida ara en l’actual presidenta del Parlament, sembla decidida a ser ella qui inici este procés. Vegem a continuació la crònica d’un dia extraordinari, probablement un dels més importants de tots els que hem viscut d’ençà de la mort de Franco: el dilluns 26 d’octubre del 2015.

A les 10.00 h: els diputats de Junts pel Sí, a l’hora de presentar les credencials i recollir l’acta de diputat, lliuraven un text que deia: “Anuncio que resto a disposició del nou parlament, del president i del govern de la Generalitat de Catalunya per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar l’estat català lliure i sobirà.”

A les 11.00 h: s’iniciava la sessió constitutiva del parlament de Catalunya.

A les 12.00 h: Carme Forcadell era proclamada presidenta de la cambra per 77 vots a favor: 62 dels diputats de Junts pel Sí, 10 dels de la CUP i 5 dels de Catalunya Sí que es Pot. A les 13.30 h: en el discurs d’investidura, Carme Forcadell mostrava les constitucions catalanes abolides pel decret de Nova Planta del 1716 i feia una crida a construir, tres-cents anys després, una

nova constitució catalana. Deia: “Que els somnis del carrer entrin al parlament i els anhels de la ciutadania trobin refugi a l’hemicicle.

Estiguem a l’altura del moment i fem present el futur en aquest procés constituent. Que el llegat d’aquest parlament sigui la creació d’un marc jurídic propi. Nous paradigmes demanen un nou parlament. No siguem esclaus del passat.”

“Tanquem l’etapa autonòmica i enlairem un nou escenari per al demà. És un moment fundacional.

Des d’ara mateix construirem un parlament sobirà que vol representar un territori lliure. Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures, que siguem nosaltres el model a seguir”.

I acabava així: “Posem-nos a caminar. Encetem el procés constituent. Visca la República Catalana.”

Encara no havien passat ni 24 hores d’estes paraules quan els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP entraven al registre del Parlament una proposta de declaració per a iniciar la legislatura de transició cap a la proclamació de la República Catalana.

En la declaració, Junts pel Sí i la CUP constaten que “el mandat obtingut de les urnes el dia 27 de setembre obliga a treballar per un estat independent en forma de República Catalana, i que els passos que s’hauran de fer hauran de ser ferms, sense supeditació a les institucions polítiques o jurídiques de l’Estat espanyol.”

El text està obert a les esmenes i l’adhesió de més formacions polítiques del Parlament. Està previst que sigue votat abans del ple d’investidura, previst per al dia 9 de novembre.

En el moment de tancar este article no sabem si això anirà d’esta manera o d’una altra; de totes maneres, per la seua rellevància, transcrivim a continuació la proposta de resolució íntegra: «PROPOSTA DE RESOLUCIÓ El Parlament de Catalunya: PRIMER. Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d’escons de les forces parlamentàries amb l’objectiu que Catalunya es-

Racó literari devingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.

SEGON. Declara solemnement l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.

TERCER. Proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

QUART. Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.

CINQUÈ. Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

SISÈ. Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d’altres.

SETÈ. Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l’Estat espanyol de tal manera que permeti l’empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.

VUITÈ. Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d’aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.

NOVÈ. Declara la voluntat d’inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.»

Podeu contactar amb natros a través del correu web masdenverge@assemblea.cat o de les xarxes socials www.facebook.com/MasdenxIndep i www. twitter.com/MasdenxIndep Masdenverge per la Independència - ANC

13

AMB LENT AMOR En memòria de Salvador Espriu (1913-1985)

Hem desvetllat cançons esponeroses!

Serem llavor d´un nou designi, hereus del vagit del temps: aquell que brolla en el camp eixut de tantes presències…

Lluny de l´orba nostàlgia del desig i de faules d´al·legòrica bellesa, fidels a la llum i de la llum esplet, somiarem una alba fraternal ajaçats entre el blat i la murta.

Hem desvetllat la música del vent i eixorivit mil ànimes captaires!

Amb lent amor s´obrà la vida cosint cada somni per fer-ne cel: pa d´esperança en la taula del món.

Si sentírem l´esguard de la nit, roent, altiu, enyorívol…; si miràrem cap endins de la nit fins al moll de la nostra vilesa, què vam veure sinó l´esglai d´allò que és passat per sempre?

Només un instant de diàleg pot salvar l´honor de les paraules!

Sota la crua llum de la tarda bastirem plegats el pont del futur, tots iguals en una mateixa nuesa, amb el lent coratge de l´amor.

Car sabem que la terra ens espera, tothora, per a l´últim repòs.

Rubén Royo Espuny

14

Escola Rosa Gisbert EL RACÓ DE L’ESCOLA

Comencem un trimestre políticament convuls, amb notícies com la de l’èxode massiu de refugiats innocents de Síria que intenten creuar les terres de Macedònia, Belgrad i Hongria, així com altres que, amb 6.000 km a les espatlles, vaguen pel nord d’Àfrica o els subsaharians que intenten deixar Melilla enrere a la recerca d’un món millor que els possibilite deixar de viure en la misèria. Tots ells volen trobar una “Terra promesa”, mentre els traficants els cobren per a traslladar-los fins a les nostres capitals (una vegada més, robar i fer llenya de l’arbre caigut). Hauríem de ser solidaris i obrir els braços als 14.000 refugiats que hi ha previst que l’Estat espanyol acollirà.

La setmana del 26 al 30 d’octubre va estar plena d’activitats per als més grans i també per als menuts. Així, el dia 26 d’octubre, els Mossos d’esquadra van centrar les seues activitats en els alumnes dels cicles superior i mitjà, respectivament. Als del cicle superior, a través del taller Internet Segura, els va mostrar els avantatges i inconvenients d’Internet.

Així, els van parlar sobre: els continguts il•legals no adequats, els virus, el xat i la missatgeria instantània, els blocs i els fotoblogs, la càmera web, consells per a xiquets i xiquetes i ja, finalment, van poder visualitzar un vídeo sobre “donya Manuela”. Als del cicle mitjà els van llegir el conte de la Ciber Caputxeta, gràcies al qual van aprendre que no han de parlar amb ningú que no coneguen ni tampoc han de donar les seues dades a ningú. S’ho van passar d’allò més bé!!

El dia 28 d’octubre, l’alumnat del cicle superior va fer salut amb la X Bicicletada de la ZER Montsià, que un any més va visitar les instal•lacions esportives de Santa Bàrbara, on van ser molt ben acollits.

L’esport i la preparació de tots —tant professors com alumnes— va quedar ben palesa.

Escola Rosa Gisbert

15

Els xiquets i xiquetes d’educació infantil i cicle mitjà van vore expectants un vídeo en què els Mossos estaven representats per xiquets menuts. Els van parlar del departament d’oficines, de l’aeri i del de trànsit, del laboratori, de la policia canina i de les brigades especials.

La Castanyada ens torna a visitar el 30 d’octubre: grans i menuts mengen panellets i castanyes, els protagonistes d’esta festa.

El claustre

El mateix dia, en el taller de Coeducació, adreçat a l’alumnat de cicle mitjà, van jugar a un joc anomenat ‘Passa Paraula’, que igual que el de la tele tenia un rosco: els alumnes escoltaven les definicions de paraules i la lletra amb la qual començaven per a què les encertessen el més prompte possible.

Totes les paraules estaven relacionades amb la Coeducació: igualtat, gènere, estereotip... Aprofitant estes paraules, els van explicar coses sobre la igualtat de sexes. Una segona activitat consistia a escollir, d’un catàleg, tres joguets de xiquet i tres de xiqueta. Van aprendre que tant els xiquets com les xiquetes poden jugar amb qualsevol de les joguets. Tot seguit, van vore un vídeo sobre este tema. Finalment, van passar-los un full individual de valoració de l’activitat.

16

Llar d’infants

LA LLAR D'INFANTS REP LA CASTANYERA De nou tornem a escriure al BIM perquè pugueu vore què hem fet estos primers mesos a la llar del poble!

Una de les primeres activitats va ser la creació del racó del color roig! Hem fet experiments amb diversos aliments: gelatina, tomates, primentons, prunes...

Pintura, ceres, cançons i, com no, vam acabar-ho amb la festa del color roig! Tothom anava vestit de color roig.

També tenim la “caixeta de la tardor": a dins, hi dormen fulles, pinyes, nous, castanyes, mangranes... Cada dia les despertem per a manipular-les i cantar cançons de l'estació en la qual ens trobem: la tardor!

L'última activitat més recent ha estat una visita molt especial, la de la castanyera!!! La castanyera va arribar amb un cabàs carregat de castanyes per a poder celebrar la festa de la Castanyada. Els xiquets i les xiquetes — que també anaven disfressats de castanyers i castanyeres — la van rebre molt bé i van ballar cançons dedicades a la castanya i a la castanyera! (Pares, sou els millors!! Gràcies per la vostra participació!).

Acabem felicitant una fada purpurina de P2 que ha fet dos anys! Ella és l’Emma! D’avui a molts anys!

Desirée Simó

EMMA

Club de birles La temporada està sent més complicada que la passada, ja que juguem a una categoria superior; tot i això, ens anem defensant. Aquí trobareu els resultats i la classificació, així com també una foto feta durant la tirada de la Fira del Caçador.

Club de Birles Masdenverge

TEMPORADA 2015-2016 13/09/15 Vinaròs A (272/309) Masdenverge (225/193) 27/09/15 Masdenverge (272/261) Godall B (294/276) 11/10/15 La Cava A (251/239) Masdenverge (251/271)

25/11/15 Masdenverge (250/239) Amposta C (274/265)

Pa i Pastes del ROSER c/ Major, 4 43878 MASDENVERGE Tel. 977 719 100

17

18

MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE CIRCULACIÓ Esta reforma respon, d'una banda, a la conveniència d'incloure en la norma comunitària una referència al fet que tots els dispositius de retenció per a xiquets que es facen servir a bord dels vehicles han d'estar homologats d'acord amb la normativa de la Unió Europea, en la qual es recullen les últimes millores tècniques que han de complir estos dispositius.

Amb la modificació esmentada també es tracta d'incloure una precisió pel que fa als dispositius de retenció infantil per a exigir que la seua utilització es face conforme a les instruccions que haja facilitat el fabricant a través d'un manual, fullet o publicació electrònica, on s'indicarà de quina manera i en quin tipus de vehicles es poden utilitzar de

De bona llei manera segura. Esta previsió es deu al fet que actualment en el mercat conviuen dispositius de retenció infantil que han d'instal•lar-se en el sentit de la marxa i uns altres que han de disposar-se en sentit contrari, motiu pel qual no és possible establir una regulació única per a tots ells, de manera que per a garantir una instal•lació correcta i segura cal establir que es fa seguint les instruccions del fabricant.

En el nostre ordenament, les normes sobre l'ús dels dispositius de retenció infantil es recullen en l'article 117 (Cinturons de seguretat o altres sistemes de retenció homologats) del Reglament general de circulació per a l'aplicació i desenvolupament del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, aprovat pel Reial decret 1428/2003, de

21 de novembre. En conseqüència, cal modificar l'article 117 del Reglament general de circulació per tal d'incorporar en el nostre ordenament intern les previsions d’esta norma comunitària.

A més, s'ha aprofitat per a incorporar en este article altres canvis orientats a augmentar la seguretat i la protecció dels menors en funció de la seua alçada i del seient que ocupen al vehicle, amb la finalitat de reduir la gravetat de les lesions que poguessen patir en cas d'accident. En concret, es reforça la protecció dels menors de divuit anys —d'alçada igual o inferior a 135 centímetres— quan viatgen en un vehicle de fins a nou places (incloent-hi el conductor) en establir l'obligació que ocupen els seients posteriors, admetent com a úniques excepcions que el vehicle no dispose de seients posteriors, que estos seients ja estiguen ocupats per menors d'edat en

De bona llei les mateixes condicions o no que sigue possible la instal•lació de tots els sistemes de retenció als seients posteriors. Tan sols en estes circumstàncies excepcionals els menors podran ocupar el seient davanter del vehicle i hauran de fer servir, en tot cas, un sistema de retenció homologat adaptat a la seua talla i pes.

L'objectiu d'estos canvis és imposar com a prioritat que el menor que no tingue esta alçada ocupe sempre el seient posterior del vehicle, on la possibilitat de patir lesions en cas d'accident és considerablement menor que si ocupa els seients davanters.

S’intenta evitar que els menors puguen ocupar el seient davanter, tot i que els seients no estiguen ocupats.

El sector considera esta iniciativa un avenç més en la seguretat vial dels més menuts i un pas clau per tal d’aconseguir l'objectiu estratègic marcat per al 2020: aconseguir que no mora cap xiquet en accident perquè viatjava sense el sistema de retenció infantil. Segons les dades de la DGT, l’any passat, dos dels catorze menors de dotze anys morts anaven sense el correspo-

nent sistema de seguretat. Ara fa amb prou feines un lustre, al 2009, esta xifra era sis vegades superior: dotze víctimes.

Per a finalitzar, cal observar que «les campanyes de conscienciació i els controls sobre la utilització d'estos dispositius són dos elements clau que han contribuït a la millora de les dades», segons apunta un informe de la Fundació Mapfre. I en este sen-

19

tit, un estudi de la Universitat de València assenyalava que, al 2004, el 60% de les víctimes infantils no portava cap sistema de protecció, així com el 50% dels ferits greus i el 30% dels lleus. Estos percentatges han caigut ara dràsticament: al 14%, al 10% i al 3%, respectivament, segons el balanç del 2014 de Trànsit.

Judit Chavarria

20

Les nostres mascotes

ALIMENTS TÒXICS PER A LA NOSTRA MASCOTA Estàs preparant el menjar i el teu gat ve a demanarte’n una mica? O ets a taula menjant i el teu gos ve a pidolar-te una mica del que tens al plat? Ambdós situacions solen ser habituals a cada casa de gats i gossos, però ¿saps quins ingredients no hauries de donar-los mai per a no perjudicar la seua salut?

Hem de ser molt curosos amb el tipus de menjar que donem als nostres gats i gossos, ja que hi ha tota una sèrie d’aliments que —tot i que per a natros no són perillosos— per a ells poden ser tòxics i poden posar en risc les seues vides. Està clar que tot dependrà de les quantitats ingerides per la nostra mascota però, tot i així, tot allò que puguem evitar que mengen i que no haurien de menjar ens pot evitar un disgust.

Els aliments següents són els més desaconsellats per als nostres animals de companyia.

1. Llet. Des que tenim memòria sempre s’havia dit que al gat se li havia de posar un bol amb llet per a esmorzar (sabem del cert que és un altre mite). El sistema digestiu del gat, després d’ésser deslletat, deixa de tolerar la lactosa; per tant, si li’n donem, podem provocar-li diarrees, vòmits i altres problemes digestius. Si volem donar-li’n i el gat accepta veure’n, hauria de ser la llet formulada especialment per a gats que es ven als supermercats o als centres especialitzats. A més a més, la llet de vaca no és gens adequada ni per al gat ni per al gos.

2. Productes ensucrats i ensucrats amb xilitol. Els productes ensucrats són perjudicials per a la salut del nostre animal i, a més a més, els productes amb xilitol són tòxics per al seu organisme.

3. Xocolate. El xocolate és altament tòxic per a qualsevol mascota. Això és així per un component anomenat teobromina, una substància que l’organisme dels animals no processa adequadament; és a dir, s’elimina molt a poc a poc. Això vol dir que si el nostre gat o gos menja xocolate sovint, encara que sigue en poques quantitats, la teobromina es va acumulant al seu organisme i com que no és capaç d’eliminar-la pot acabar arribant al nivell de toxicitat que provoca la seua intoxicació (de 80-100 grams de xocolate ingerit per quilo de gat). L’excés de teobromina provoca, tant en gats

com en gossos, acceleració del ritme cardíac, diarrees, vòmits, fallades sistèmiques, coma i pot arribar a provocar-los la mort. Com més pur sigue el xocolate, més quantitat de teobromina conté.

4. Ceba, calçots, porro i all. Estes quatre verdures són molt tòxiques, tant per gossos com per gats, perquè contenen unes substàncies que eliminen els glòbuls rojos de la sang i això els pot provocar anèmies hemolítiques.

5. Advocats. En general, esta fruita —i sobretot la polpa— conté molt de greix. La seua ingesta continuada podria provocar pancreatitis i trastorns estomacals.

6. Panses i raïm. Poden provocar fallades renals a la nostra mascota.

7. Fruits secs (continguen sal o no). Els fruits secs estan totalment desaconsellats per als animals ja que els poden provocar fallades renals, vòmits, diarrees i altres problemes digestius.

8. Ossos i espines. Els ossos, especialment els d’aus, i les espines de peix s’estellen molt fàcilment. Això pot provocar perillosos esquinçaments i obstruccions esofàgiques i intestinals.

Les nostres mascotes 9. Carns salades i embotits. L’organisme del gat, o gos, no pot acceptar la quantitat de sal que inclouen les carns salades; esta elevada proporció de sal dins del seu organisme pot provocar-li hipertensió i greus problemes sistèmics. A més a més de la sal extra, els embotits contenen una elevada quantitat de greix que els pot provocar una pancreatitis.

10. Peix cru. El peix cru conté un paràsit anomenat Anisakis, que tan sols es pot eliminar cuinant el peix o congelant-lo primer. A més a més, conté un enzim que provoca deficiència de vitamina B a l’organisme de la nostra mascota.

11. Tonyina per a consum humà. La tonyina per si sola no és un producte tòxic per al gat; el problema residix en l’absència de l’aminoàcid anomenat taurina, que és essencial per al correcte funcionament del cor, la vista i molts altres òrgans. Així, si li proporcionem tonyina de manera continuada com a base de la seua dieta, com que no ingerix este aminoàcid, podria patir seriosos problemes cardíacs. A les llaunes de caprici per a gats, fetes amb tonyina, se’ls ha afegit prèviament la taurina.

21

Una bona dieta ha de contindre una quantitat equilibrada dels cinc grups de nutrients bàsics: greixos, proteïnes, carbohidrats, minerals i vitamines. Els greixos proporcionen energia i són fonamentals tant per a animals molt actius com per a femelles en període de lactància. Les proteïnes són necessàries per a mantindre, construir i reparar els teixits corporals (músculs, òrgans, pèl i pell) i per a mantenir en correcte funcionament el metabolisme de la nostra mascota. Els carbohidrats són una font d’energia i fibra que ajuda al correcte creixement de la nostra mascota. Les vitamines i els minerals tenen una importància primordial en gairebé tots els processos orgànics del gos i el gat.

Qualsevol deficiència o excés d’algun dels nutrients anteriors pot ocasionar problemes a la salut de la nostra mascota.

Por totes les raons que hem esmentat anteriorment és recomanable donar a la nostra mascota un aliment comercial, de qualitat, balancejat i complet, que sigue adequat a la raça, edat, etapa de vida o estat de salut de la nostra mascota.

22

Fila 13

Benvolguts seguidors de FILA 13! Fa pocs dies que s'ha celebrat una de les festivitats més importants a tot el món: Halloween. I seguint les nostres tendències cinèfiles avui dedicarem esta secció al món de la temor, la sang i els fetges esbudellats. Per a retre homenatge a un dels gèneres més importants de la indústria del cinema faré un recull de les quatre pel•lícules més terrorífiques que cap bon cinèfil no es pot perdre. Endavant càmeres... i acció!

1. [REC] En primera posició trobem una de les cintes més terrorífiques de la història, la qual, a més a més, ha estat rodada en un edifici de la rambla de Barcelona. Esta pel•li narra la història d'una jove reportera, la qual ha d’entrevistar un grup de bombers. Una nit, els bombers reben una trucada per a ajudar a una anciana en perill.

Això és només el principi d'un llarg malson. Els veïns de l'edifici tenen un estrany virus que els convertix en zombis, unes bèsties violentes que faran tot el possible per a atrapar els que encara queden vius. Personalment considero que el que fa possible esta angoixa i temor és que els personatges estan tancats a l'edifici sense cap possibilitat d'escapar-ne. A més, la tècnica de gravar amb la càmera a les espatlles fa que augmente la temor gràcies a la poca visibilitat que té l'espectador.

3. Night of the living dead (La noche de los muertos vivientes) Tornem amb la fórmula zombi. Este cop ens traslladem al 1968, quan es va filmar la pel•lícula de temor més mítica i espectacular de tots els temps. Avui en dia, segurament no ens semblarà tan terrorífica com ara fa uns anys, però sí que podem dir que és la 'mare' del gènere de temor per excel•lència. La cinta explica com les radiacions procedents d'un satèl•lit provoquen un horrible fenomen: els morts surten de les seues tombes i ataquen els hòmens per a alimentar-se’n.

4. A nightmare on Elm Street (Pesadilla en Elm Street)

2. The Shining (El resplandor) Basada en la novel•la de l’escriptor Stephen King, molts la consideren la millor pel•li de temor de la història. Jo ho confirmo gràcies a l'espectacular paper que interpreta Jack Nicholson (mai més he pogut tornar a vore una de les seues pel•licules amb total tranquil•litat).

Dirigida per Stanley Kubrick, The Shining narra la història d'un vigilant que acaba d'arribar amb la seua família a l'hotel Overlook, solitari recinte de vacances d'alta muntanya. Quan encara fa poc temps que s’hi està, Nicholson comença a sofrir canvis i trastorns de personalitat inquietants. A causa de la incomunicació, l’insomni i la malèfica influència del lloc, el vigilant es vorà immers en una espiral de violència contra la seua dona i el seu fill.

La història comença amb la vida d'alguns jóvens d'una xicoteta localitat que habitualment tenen malsons. En estos terribles somnis veuen com són perseguits per un home deformat que fa servir un guant amb unes navalles ben esmolades. Alguns d'ells comencen a ser assassinats per este ésser anomenat Freddy Krueger. El motiu de la seua venjança? Haureu de vore el film per a acabar de completar la història més terrorífica de tots els anys.

Alba Garcia

Els jóvens KÀRTING TERRES DE L’EBRE El 19 de setembre, des de l’Associació de Jóvens Font del Peu vam programar una activitat que mai havíem fet abans: una sessió de kàrting!

L’escenari elegit va ser el Kàrting Terres de l’Ebre, situat a Roquetes, De fet, van ser ells qui van contactar amb natros a través de la pàgina de Facebook de l’Associació per a oferir-nos els seus serveis ja que fa ben poc que han inaugurat les seues instal•lacions. Un deu per a ells! Gent jove i amb ganes de fer alguna cosa diferent al i per al territori.

Com que era la primera vegada que organitzàvem una cosa semblant no sabíem exactament com ho havíem de fer ni com aniria: ens agradarà o no, tenim risc de prendre mal… Ara, una vegada passada la jornada, totes les valoracions són positives i ja tenim ganes de viure-hi un altre dia de motor i gas!

En total, érem onze persones i vam dividir-nos, per sorteig, en 2 grups per a poder fer la qualificació per a la cursa final (per als amants del futbol, vindria a ser com unes semifinals). El pas a la final se’l guanyaven els cinc pilots que fessen la volta més ràpida.

Un cop fetes les qualificacions i la cursa final, el guanyador va ser Joan Arasa, qui va ser el més ràpid tant a la qualificació com a la final. En segon lloc va quedar Joan Lluís Valldepérez, qui també va fer segon a les dos proves. A tots dos se’ls notava el seu saber fer damunt d’un kart. Tenien un altre nivell! Dani Iniesta, de manera sorprenent, és va colar al pòdium, ja que va aconseguir una meritòria tercera posició.

Cal destacar la presència de Laia Tomàs i Núria Chavarria, les quals van donar guerra fins a l’últim revolt i es van quedar a un pas de la final.

Després d’escolta l’himne d’Els Segadors en honor al primer classificat, va marxar a dinar tots junts. De fet, això és el que se’ns dóna millor: tots vam arribar a la final!!!

Salut i gas!

Associació de Jóvens Font del Peu

23

24

Notícies locals/opinió

ADÁN ES CLASSIFICA PER AL CAMPIONAT DE CATALUNYA El cap de setmana del 9 al 12 d’octubre, a la localitat de Sant Martí Vell de Girona, al Centre d’Alt Rendiment Víctor Álvarez (CAVA), s’hi va celebrar el Campionat de Catalunya de Doma Clàssica. Adán Esterlich Arasa ha estat concursant durant tot l’any 2015 en esta disciplina i havia aconseguit les puntuacions necessàries per a poder participar en l’anomenat Concurs Nacional de Catalunya.

La prova constava de l’execució de dos represes. La primera va ser el diumenge 11 i Adán va superar-la amb una bona actuació que li va permetre participar en la final que es va celebrar l’endemà, dilluns dia 12. Tant Adán com el seu cavall, Llamàntol, van estar a l’altura de la competició, de molta dificultat, i van acabar en una merescuda quinta posició que li va permetre pujar al pòdium (en el Campionat de Catalunya fan pòdium els cinc primers classificats!).

Esta era l’última participació de la temporada 2015, de la qual Adán trau unes conclusions molt positives tant del seu esforç com de l’entrega de Llamàntol. De cara al 2016, afronta el repte de la nova temporada amb molt d’optimisme, ja que puja de categoria i es trobarà amb noves dificultats que espera poder superar amb bona nota.

Gràcies Adan per la teua entrega, el teu sacrifici i la teua constància. Tos pares i el teu entrenador, Juan José Gilabert (Centre Hípic ECUVIN de Vinaròs), t’encoratgem a continuar treballant amb molt força, ja que sabem que per a assolir els reptes que tens en ment has de posar-hi ganes i rebre el nostre suport constant. Pit, seny i constància!

Herme i Carina

Notícies locals/opinió ACTIVITATS A LA BIBLIOTECA La setmana del 26 al 30 d'octubre, a la Biblioteca Municipal de Masdenverge, hi vam organitzar tota una sèrie d'activitats en les quals van participar molts xiquets i xiquetes del poble. Enguany, per al concurs de dibuix vam proposar que fessen unes vinyetes que representessen la Castanyada. Finalment, el dibuix de l'Aroha Troncho serà el que anunciarà les activitats que es faran a la biblioteca la Castanyada del 2016.

Una altra de les propostes d'esta setmana va ser que els participants inventessen relats de terror i que els escenifiquessen.

Els participants van anar molt més enllà i van acabar enregistrant un vídeo terroríficament ben fet pel qual volem felicitar-los, tant per la idea com pel treball. Ells protagonistes del vídeo són: Jordi Ferreres, Josep Mora, Ferran Peralta, Desire Martin i, en un paper destacar, la joveneta Iriana Ferreres, una promesa de la interpretació que va saber actuar amb total naturalesa.

Per a tancar esta setmana d'activitats de la Castanyada vam premiar tots els participants amb un berenar. I ara, ja us podeu anar preparant per al Nadal!

Esperem que les activitats que estem organitzant siguen del vostre grat. La biblioteca, a banda de ser un lloc per llegir, estudiar i estar en silenci, també és un espai actiu on periòdicament es fan activitats.

Us informo que trimestralment la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta ens cedix uns lots de llibres, cessió gràcies a la qual podem oferir-vos un servei itinerant de diverses lectures. Passeu per la biblioteca i feu-hi una ullada. De ben segur que hi trobareu alguna cosa interessant.

El nostre horari és de dilluns a divendres, de 17 a 20 h. Us hi esperem!!

Montse Parrot Bibliotecària

25

26

Notícies locals/opinió LES NOSTRES FIRES Per Àngel Carles

el vostre treball també el valoro i molt: ben cuinat i amb molt bon gust. Una llàstima que a mi només van tocar-me dos talladetes de conill, però molt bo. L’any que ve potser tingue una mica més de sort!

TORTOSA PENÍSCOLA

Ja han passat vuit anys des de la nostra primera fira al pavelló. Com passa el temps, any rere any, a Masdenverge i la nostra fira va millorant simplement per un treball que duen a terme les nostres autoritats i persones que donen el seu temps per dur a terme esta millora. Pensem que tots recordem les millores que s’han produït al nostre municipi i parlem de les fires com vam començar. No massa gent va vindre a visitar-nos, alguns un poc recelosos de les fires d’este poble. Sí, esta va ser la meta que el nostre ajuntament, començant per l’alcalde Álvaro i el gran suport dels consellers que en estos vuit anys han treballat molt per a millorar estes fires, i la resta de coses que han dut a terme per a millorar el poble. Sí, ja ho sé: els camins! Penso que ells ja estan al corrent d’este problema que tenim al nostre terme.

Esperem que mol prompte el nostre ajuntament mos done una gran sorpresa: una gran obra en benefici de la gent gran, la inauguració del centre de dia. Són unes obres que la gent direu: Que és això tan bonic!

Una meravella per a el conreu de la gent gran, esperem! Ja sé que com a casa no hi ha res! Salut per a disfrutar d’estes instal•lacions. I penso jo: si els nostres vellets aixequessen el cap i veiessen estes noves instal•lacions, què pensarien? Segur que dirien que el que estem veient és un somni, i és veritat en totes estes instal•lacions! Estic gairebé segur que a la millor natros les necessitarem. Vés a saber!

Continuem en la fira d’este octubre passat, un èxit més que res per la gran quantitat de gent que va visitar-nos. La tarde del diumenge dia 4 va ser el mai vist: cotxes que no trobaven aparcament... i em diu un matrimoni: digue’m a on podem aparcar? Què ha passat a Masdenverge enguany? Natros hi venim cada any i lo d’este any no ho havíem vist mai, tant de personal i tants de cotxes. I l’any que ve segur que en millorarem en alguna cosa. I, per dins, la fira era alguna cosa fora del previst. Al tard, de tota la comarca van visitar-nos.

Aitor, amb el seu saber d’ensinistrament d’aus rapinyaires, va fer esperar molta gent per a vore la seua actuació, ensenyant com treballaven al seu xiulet estes aus tan ben ensinistrades. Gràcies! I com no a tots el que han col•laborat en el muntatge d’estes fires. I a l’alcalde i als conselleres gràcies pel vostre treball. No m’oblido del guisat de porc senglar i de conill, ja que

Esta foto gairebé ens explica com recordem la Peníscola dels anys del rodatge de la pel•lícula “El Cid” pels voltants dels anys seixanta. Jo, en aquella època, tenia un taxi a Amposta i uns quants viatges vaig haver de trepitjar la mala carretera que hi havia entre Benicarló i Peníscola per un sol fet: a Peníscola es rodava la pel•lícula d’”El Cid”, dirigida per Samuel Bronston i Samuel Anthony. Els protagonistes eren el gran Charlton Heston i l’esplèndida diva del cinema, Sofia Loren. Quina pel•lícula més bonica! Sí, molts tenim la gran sort del record d’estos fets. Ara estan a punt de fer el rodatge d’una gran pel•lícula anomenada “Juego de tronos”. La gent, però, tindrem un greu problema referent al rodatge d’esta pel•lícula: el muntatge es farà gairebé tot dins del barri antic. Això vol dir al poble i al castell, amb carrers estrets i problemes per als espectadors.

Estes fotos parlen molt de com ens traslladàvem entre els pobles en aquella època: la HIFE o José María Chavarría. L’any 1928, en este espectacular vehicle, mol abans del rodatge d’”El Cid”, la HIFE ja feia els viatges a Peníscola i Tortosa – Benassal. La novetat és que potser el vorem pels carres de Tortosa i de Jesús, ja que la HIFE i l’Ajuntament de Tortosa estan negociant la posada en circulació de l’emblemàtic vehicle per dins de la ciutat.

Ja sé que molts recordem la Parrala, que ens portava de Santa Bàrbara a Amposta, i a menjar-nos la Mona a Mig Camí. De fet, són joies d’un passat que ha tornat als rodatges de sèries a Peníscola: enguany, s’hi ha rodat un gran nombre de pel•lícules, s’ha filmat la sèrie d’”El Chiringuito de Pepe”, a la platja, amb molts d’espectadors i un gran ambient. De ben segur que els turistes han pogut viure una experiència del tot nova just a la platja de Peníscola.

Tot això ha estat gràcies als alcaldes del passat. El que hi ha avui ja porta dotze anys al càrrec; és el senyor Andrés Martínez. Sempre em comenta que a les pròximes eleccions no es presentarà: “tinc massa faena”, em diu—. A més de ser l’alcalde de Peníscola, és vicepresident de la Diputació de Castelló i advocat. Malgrat tot, cada vegada hi ha més coses noves a Peníscola. Estes passades festes em va dir: Què et sembla la gentada que tenim? Veus perquè hem de fer coses! És cert: alguns masdenvergencs tenen una segona residencia a Peníscola i tant debò que per molts anys

Notícies locals/opinió puguem disfrutar d’estes platges meravelloses i d’este poble, tot i que mai no oblidarem que les nostres arrels són de Masdenverge.

FI DE LA VENDA DEL LLIBRE ELS MASOS DE MASDENVERGE Avui, per a mi és una satisfacció contar la història dels masos de Masdenverge. La venda dels meus llibres ha anat molt bé: 162 exemplars del llibre d’”Els masos de Masdenverge” i 173 d’”Una vida dedicada al senderisme”. Ara ja fa més de vint-i-cinc anys que vaig dir prou al senderisme: els Poets, el Montsià i moltes escapades per la resta del país, sempre acompanyat d’un bon amic, Rogelio l’Esquilador. Els que teniu la sort de tindre el llibre, hi trobareu meravelles dels paisatges tan bonics que hi ha arreu de l’Estat. La meua il•lusió era fer este llibre i, per fi, aquí el tenim a la vostra disposició.

Tanmateix, hi ha un però. Els llibres i jo hem, dit prou.

Els que teniu el llibre ja voreu com són les nostres muntanyes, les vistes... Recordo molt bé que quan

27

veiem un paratge preciós, en fèiem la foto i després el nostre plaer era la contemplació d’estes meravelles que ha creat la natura. A part de l’amic Rogelio —que en pau descance—, molts cops venia l’amic Llaonet, i altres camins ens acompanyaven les nostres dones.

Vore els ports nevats Per a mi va ser tot una satisfacció. Era com Alemanya, el país on vam viure vuit anys i amb 20 graus baix zero. El fred de Caro era gelat, però mai vam passar dels 8,9 graus baix zero... i el dinar al restaurant de Caro valia la pena. Contemplar esta meravella, gelada però bonica, avui és només un bonic record del passat, però el llibre ens omple el cor de vore les fotos i els escrits que sempre feia de les nostres sortides. Avui el meu consol és vore el llibre de 103 pàgines i contemplar les fotos. Jon ja no muntaré la muntanya de Caro, però el llibre és el meu consol.

J tinc en preparació la història dels molins d’oli que tenim a les nostres comarques i dels molins que afronten al País Valencià, a poblacions com ara Traiguera, la Jana i Canet. Ja vorem que en surt, però jo crec que la joia dels molins la tenim ben a prop: el molí de Vallés, a Santa Bàrbara. Els molins que a mi m’interessen són els que hi ha pel camp, no als pobles.

Odi. Mirant les notícies a la televisió m’adono que estem carregats d’odi als nostres governants, matrimonis que trenquen la unió i que, fins i tot, arriben a l’extrem de l’assassinat, veïns de la nostra comunitat, odi entre companys... No pinta grans bé. Ja vorem com acaba tot això. Massa odi.

Per a tancat l’escrit, dir-vos que el dia 25 d’octubre, a la parròquia del poble es viure un esdeveniment molt bonic: la presentació davant la Verge del Roser, la nostra patrona, d’una part dels nadons nascuts al nostre poble durant el període 2014-2015. En total, nou de les tretze criatures que van nàixer durant este període de temps. Salut per a totes les criatures nascudes al poble i felicitats a tots els pares i mares.

28

Records d’antany

LLUNA PLENA Wolfang i Zacaries, tots dos aficionats a l’astronomia, estan contemplant les estrelles que en esta època de l’any es poden vore baix la volta celeste del seu poble, Masdenverge. Són als afores del poble, a la vora del barranc. És l’1 de juny del 2015, a punt de tocar les 10 de la nit. S’hi pot vore amb molta brillantor el planeta Venus i aparentment a prop — però bastant mes apagadet— localitzen el planeta Júpiter. A mesura que la nit es va tancant, hi van apareixent Saturn i Urà, però també en poca brillantor en part pel resplendor de la Lluna que està a punt fer el ple. Tanmateix, els poden apreciar amb claredat acceptable per la lluminositat de les estrelles Artur (a la constel•lació de Bover) i Vega (a la constel•lació de Lyra). Seguint la vista des d’Artur, en direcció nord, observen l’Óssa Major i guiant-se per les estrelles Merak i Dhube arriben a l’estrella Polar, que no brilla tant com la importància que fins ara sempre havia tingut abans d’inventar-se el GPS, però encara en té.

I tot amb la llum de la Lluna gràcies que al cel no hi ha rastre de núvols. La constel•lació de Lyra va agafant altura amb la rutilant estrella Vega i es pot definir clarament part de la constel•lació. Fixat amb els binocles, Zacaries diu: —Estic veient, més cap al sud de Vega, les estrelletes Sheliak i Sulafat. Pren!

Mira tu! I ara Wolfang, que és qui està mirant, comenta que entre les dos estrelles hi ha M57, que es la nebulosa de l’Anell, a una distància de la Terra de 2.300 anys llum, tot i que s’hi apropa a 69.120 quilòmetres per hora. —Bon Deu, quasi corre tant com lo meu cotxe Marbella! diu Zacaries. —No és broma, no! Passen coses que pareixen increïbles. Ara tenim la Lluna aquí al nostre andret i demà que farà el ple intentarem vore el cràter d’Henrietta —diu Wolfang. —Bona idea, sí! Al mateix temps farem honor a esta dona i si vols hem podem parlar i entre els dos augmentar el nostre coneixement sobre ella —diu Zacaries. —Jo ignoro el que tu pugues saber, però si vols començaré jo explicant-te algunes coses que he llegit ara fa poc... i si m’equivoco en alguna cosa o no ho recordo, ja em corregiràs tu si ho saps. Què t’apareix? —proposa Wolfang. —Sí, sí, parla tu parla i mentrestant anirem observant la Lluna i l’estrella Vega que va atansant-se! accepta Zacaries.

I amb els prismàtics contemplen la Lluna i creuen observar el cràter d’Henrietta. Tot seguit, Wolfang

diu: —Esta dona, Henrietta Swan Leavitt, va nàixer a Lancaster, un poblet de l’estat de Massachussets, als Estats Units. Filla d’un capellà, va cursar estudis universitaris al Radcliffe College i es va interessar per l’astronomia quan tenia 24 anys. Ja graduada va decidir fer més cursos sobre astres, però una malaltia va dixar-la sorda i quasi no sortia de casa.

Amb prou faena recuperada, el 1895 es va oferir com a voluntària per a treballar a l’observatori de la Universitat de Harvard, el director de la qual era Edward Pickering. Després de treballar-hi set anys, ja cobrava 30 cèntims de dolar a l’hora. Tot i no que no tindre l’oportunitat de fer treballs teòrics, va arribar a ser cap del departament de fotometria fotogràfica de l’observatori, on s’ocupava d’estudiar les imatges fotogràfiques d’estrelles per a determinar-ne la magnitud. Durant els primers vint anys del segle XX va descobrir més de 2.000 estrelles variables i va treballar molt sobre les estrelles anomenades Cefeides, per la primera variable descoberta a la constel•lació de Cefeu, que varien de brillant a dèbils i de nou a brillants.

Henrietta va publicar un treball d’unes tres pàgines per a l’Observatori de la Universitat de Harvard núm. 173, al 1912, en què feia constar el descobriment de vint-i-cinc estrelles variables al petit núvol de Magallanes, però signat per Pickering. El seu treball no va parar. La relació període-lluminositat va ser clau per a la determinació de distancies còsmiques. La mena d’estrelles variables que Henrietta va exposar en el seu article canvien de brillantor molt regular en períodes que van d’hores a mesos i en brillantor vint vegades el nostre Sol. I tots coneixem una estrella cefeida: la nostra estrella Polar és una Cefeida. Gràcies a Henrietta, els astrònoms van poder mesurar distàncies a l’Univers.

El 1913, Ejnar Hertzsprung va emprar la relació d’Henrietta per a estimar les distàncies a estrelles llunyanes i Harlow Shapley la va fer servir per a apreciar la mida de la nostra galàxia; el més important de tot, però, va ser el profit que obtingueren del brillant treball d’Henrietta al final del 1920 els astrònoms Hubble i Humason, que van usar estrelles Cefeides per a determinar distàncies entre galàxies i descobrir l’expansió de l’Univers, amb la qual cosa van donar lloc a la teoria del Big-Bang.

—Has dit que el treball d’Henrietta el va signar Pickering. Aquí es demostra la discriminació! I el que acabes de dir jo també ho sabia, però cal dir alguna cosa més que recordo bastant bé: primer,

Records d’antany que va nàixer el 4 de Juliol del 1868, el Dia de la independència dels Estats Units, i va morir el 12 de desembre del 1921, el mateix any que a Albert Einstein li van concedir el Nobel de Física. El 1925, un matemàtic suec, Gösta Mittaj Leffler, li va escriure una lletra sense haver que ja s¡havia mort per a proposar-la com a nominada per al Nobel pels seus treballs sobre les estrelles variables i els càlculs de les distàncies estel•lars. Com que els Nobel o s’atorguen mai a títol pòstum, no va aconseguir el premi, que va anar a parar a mans dels alemanys James Frank i Gustav Hertz Avui en dia li reten homenatge l’asteroide 5383 Leavitt i el cràter Leavitt a la Lluna.

El 1931, Albert Einstein va visitar l’observatori Mount Wilson. En escoltar per boca d’Hubble l’evidència de l’expansió de l’Univers, va canviar la seua visió que fins aleshores era estàtica per una de dinàmica. El 16 de gener del mateix any es van reunir a Passadena (Califòrnia) Einstein, Hubble, Humason, Charles Saint John, Michelson, Campbell i Adams, tots ells científics de gran renom, amb cap dona. És curiós, però jo penso, Wolfang, que Einstein els va dir a Hubble i a Humason que el mèrit de tot allò que se li atribuïa era d’Henrietta Swan Leavitt. Ell, el dia que van visitar l’observatori Mount Wilson, se’n va alegrar i va canviar la seua visió de l’Univers. Però ara, quins comptes donarien a la comunitat científica ja que un cop establerta la teoria de l’expansió de l’Univers i la del Big-Bang, els nous descobriments fan despertar seriosos dubtes sobre l’expansió.

Per exemple, la galàxia d’Andròmeda s’atansa a la nostra Via Làctia en rumb de col•lisió a la velocitat de 140 quilòmetres per segon, M92 cúmul Globular a Hèrcules a 110 quilòmetres per segon, M13 també cúmul globular a Hèrcules a 887.700

29

quilòmetres per hora i la nebulosa de l’Anell M57, aquí a la constel•lació Lyra que ara intentarem vore, s’aproxima a natros a 69.120 quilòmetres hora, M90 galàxia espiral a Virgo s’atansa a 383 quilòmetres per segon i moltes més. Amb tot això, queda demostrat que no tot l’Univers s’expandix si s’ajunten galàxies entre si. El senyor Immanuel Kant ja va parlar al 1755 sobre l’existència de galàxies i va obligar a treballar en la investigació d’esta teoria a tots els científics de l’època. Henrietta va ser la més brillant de tots, demostrant la seua gran passió per l’astronomia. I ara, si tu vols, li dedicarem pel nostre compte les paraules que hi ha a l’escut de la Universitat de Harvard —on estigué treballant bona part de la seua curta vida— i que el senyor John Harvard devia escollir d’entre les tres que va pronunciar Jesucrist quan diu: «Jo sóc el camí, la VERITAT i la vida», ja que John Harvard era religiós. —Igual que el pare d’Henrietta! —diu Zacaries. —Sí, sí, per mi aprovat... i ara mirem l’M57 que ja la tenim aquí.

I els dos aficionats a l’astronomia observen la nebulosa de l’Anell i tot el que poden dins del gran espai celeste. Ja a la matinada del dia 2, una mica ja cansats, prenen la decisió de marxar a casa.

—I recorda Zacaries: avui hi haurà lluna plena a les 18.19 hores! —diu Wolfang.

Miquel Ramos

Nebulosa anular de Lyra

30

Club d’escacs

ACTIVITATS SETEMBRE I OCTUBRE Classes d’escacs

Al setembre vam iniciar, una temporada més, les classes d'escacs. Per al nostre club, el tema de la formació és d’una importància vital. Sempre hi hem dedicat tota la nostra energia. Creiem que no pot ser de cap altra manera. El clubs de poble, com el nostre, sempre hem de vetllar per a formar a la base; de moment, sempre ens ha donat molts bons resultats i èxits i així hem de mantenirho. Enguany, en tenim un exemple clar. Es tracta d’un club —possiblement el més emblemàtic de tot Catalunya i també de l’Estat— que durant uns quants anys ha descuidat la formació i que, si bé de moment no desapareix, queda molt tocat i passarà a ser un club modest, com la gran majoria. Es dóna el cas que esta entitat de la qual parlem és el resultat de la fusió de tres grans clubs de Barcelona; això només és una mostra de com estan les coses.

Fundar i formar una entitat és relativament fàcil; créixer i mantindre’s en el temps, ja és altra cosa. Si no es forma la base, dia a dia i any a any, el destí és del tot incert. Enguany, a la província de Tarragona també han desaparegut tres clubs i n’hi ha d’altres que estan parlant de fusions. Són temps complicats i hem de dedicar-nos de ple a formar la base.

No ho hem de descuidar mai!!

Des de fa temps, natros disposem de monitors titulats per la Federació Catalana i per l'Escola Catalana de l'Esport que impartixen tres nivells diferents: iniciació, intermedi i avançat. Tenim sort i ens ho podem organitzar tot natros. Si algú en sobresurt, ja busquem maneres per a què pugue rebre classes directes per part de la Federació.

Simultànies i estand a la Fira del Caçador

Un any més, el Club d'Escacs Masdenverge ha col•laborat amb la Fira del Caçador a través de l’organització d’unes partides simultànies a càrrec del monitor d'escacs Anselm Espuny. D’un total de quinze partides contra jugadors del Club, va guanyar-ne i va fer taules en una. Les partides es van celebrar dissabte a la tarda, en un dia plujós, motiu pel qual vam haver de jugar al pavelló. Així mateix, com en altres anys, el Club va muntar un estand dins del recinte de la Fira, compartit amb l'Associació d'Amics de l'Astronomia.

Èxit del I Torneig d’Alcossebre per equips

El 4 d'octubre, el nostre Club va participar en el potent torneig per equips d'Alcossebre. En esta ocasió, els nostres representants van ser la Júlia i el Marc qui, conjuntament amb el monitor Manolo Alcover, van formar equip i van aconseguir el primer lloc del tram fins a 1800 d'ELO. Els tres jugadors van enfrontar-se contra rivals de molts de clubs del País Valencià.

Club d’escacs

31

V Curs d’Escacs Francesc Vicent de Sogorb

Una vegada més, diversos membres del nostre club van poder assistir a una classe magistral organitzada pel Club d'Escacs Sogorb i dirigida per Luís Fernández Siles, mestre FIDE. A les classes, de durada d'un matí, hi assistixen jóvens i adults, jugadors, aficionats i monitors de tot arreu del País valencià. Natros procurem ser-hi sempre. Luís Fernández Siles té una gran experiència en formació, tant de jóvens com de monitors, i prepara classes i tallers d'escacs per a la Federació Espanyola d’Escacs.

Club d’Escacs Masdenverge

CLASSES D’ESCACS: NIVELLS D’INICIACIÓ, INTERMEDI i AVANÇAT Per a jóvens i adults a partir dels 3 anys Tots els dissabtes a la tarda de 5.45 a 8 h.

Local: Planta baixa Casal, C. Montsià, 15 Masdenverge Tel.: 661 918 470 A/e: cemasdenverge@yahoo.es

Vine amb natros. Aprendràs i t’ho passaràs d’allò més bé!

ENIGMES ESCAQUÍSTICS

Blanques juguen guanyen.

i

Blanques juguen guanyen.

i

Negres juguen guanyen.

i

Negres juguen guanyen.

i

32

Club Patí

El CP MASDENVERGE SEGUIX ACONSEGUINT ÈXITS ESPORTIUS A ESCALA FEDERATIVA Els dies 19 i 20 de setembre es va celebrar el III Trofeu de nivell C i A, organitzat pel CP Dertusa, al municipi de Tortosa. Hi van participar les dos patinadores més menudes del nostre Club: Brenda Esquerré i Aroha Troncho. Les dos van fer una molt bona actuació. Cal felicitar l’Aroha Troncho pel seu èxit ja que es va proclamar campiona de la seua categoria, la qual cosa li permet participar en la Copa Tardor.

De fet, l’Aroha ha quedat primera classificada de tot Tarragona en els tres trofeus que s’han disputat durant tot l’any. Felicitats i a seguir treballant!!!

El III Trofeu de la categoria, B i Certificat, organitzat pel CPA Vendrell, es va celebrar a Comarruga. Hi van participar les dos germanes Torta i Roig. La Gemma va participar en el nivell B i va acabar en sèptima posició, la qual cosa li va servir per a quedar tercera de general i també per a participar en la Copa Tardor. L’Eva, per la seua banda, va quedar quinta en el nivell de Certificat. Felicitats a les dos per esta merescuda classificació!!!

Club Patí

33

COPA TARDOR I per a finalitzar la temporada de competició, Aroha Troncho i Gemma Torta van participar en la Copa Tardor en categories diferents. Enguany va celebrar-se a Alcanar els dies 31 d’octubre i 1 de novembre. Les dos patinadores del Club van fer el seu disc correctament: Aroha va quedar quarta —competint amb xiquetes de tota la província de fins a 14 anys i amb un total de quinze patinadores— i Gemma Torta va acabar en sexta posició.

Felicitats a l’Aroha i la Gemma!!!

Club Patí Masdenverge

SEMINARI D'ENTRENADORS 2015 Durant els dies 10, 11 i 12 d'octubre es va celebrar, al Pavelló Municipal de Riudoms, el Seminari d'Entrenadors 2015 convocat per la Federació Catalana de Patinatge-Territorial de Tarragona. El seminari va ser impartit per Janet Ruiz Ramajo i inaugurat pel president de la Territorial, Rafel Serrano. Va ser tot un èxit de participació. Les nostres entrenadores que hi van assistir van ser Rosana Tomàs i Genu Esterlich.

34

Club de futbol

A MASDENVERGE HI HA FUTBOL! Setmana sí, setmana no, com sempre s’ha fet, ja que entremig hi ha sempre un desplaçament, al nostre poble hi ha partit de futbol. Els culpables? Els de la foto: Biel, Pep, Iker, Pau, Manel, Genís, Josep,Roc, Biel Andilla, Mateu, Àlex i els seus entrenadors Boni i Tània. Es tracta d’un equip prebenjamí que inicia els primers passos en l’aprenentatge i perfeccionament d’este esport que a tants tant agrada. A

través del butlletí intentarem fer-vos cinc cèntims de la seua trajectòria (dura, com totes al principi, però a poc a poc anirà millorant) i explicar-vos els resultats, la classificació i el calendari que tenen.

La veritat és que dóna gust tornar a vore el camp de futbol amb gent, amb ambient i vore jugar un equipet que no ho fa gens malament. Molta sort, campions!

Consell de redacció

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS:

1. Part d’un cànter. Animal. 2. Ho necessita la barca. Consonant. Familiar. 3. Existeix. Barret militar.

Carta. 4.Vocal. Cantant d’opera. Vocal. 5. Exposar a la vista d’algú. 6. Va per tot. Excessivament picant.

Mitja O. 7. Metall preciós. Sense vocals. Gustós. 8.

Vas. Consonant. Esclop. 9. Aliatge de ferro i carboni. Puntuació acadèmica.

VERTICALS:

1. Curt. Peça que usen els magistrats. 2. Cap cosa.

Consonant. Pedra. 3. Arbre. Acció de tocar. Infusió.

4. Consonant. Pregàries. Consonant. 5. Alegre. 6.

Vocal. No gens diligents a fer el que els manen.

Consonant. 7. Símbols del sodi. Rata. Impressió produïda en l’òrgan de l’oïda. 8. Nom femení. Consonant. Poble de les Terres de l’Ebre. 9. Acció de cisar. Mena de pastís.

35

36

La “contra”