Bim 61

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 61

1

Tercera època

PREU: 3 euros

juliol/agost 2013

FESTES MAJORS 2013

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb la col·laboració de: Ajuntament de Masdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieulos al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Encetem la seixanta-unena edició del BIM després d'un estiu bastant intens, carregat de festes majors arreu dels municipis de la nostra comarca i de les nostres terres i estant en el punt de mira de l'Estat espanyol per la nostra ànsia independentista, les nostres ganes de ser independents de la resta d'Espanya... ganes que, personalment, comparteixo i desitjo. Tant de bo este desig es face realitat.

Ara per ara, però, la realitat és molt diferent. Només cal engegar la televisió —l'arma i el mitjà de comunicació més poderós— i vore com, des de molts determinats sectors, s'intenta impedir este somni.

Ja vorem què passa al final. L'assumpte està bastant carregat i, per si de cas no n’hi havia prou, ara s’hi ha afegit el tema de Gibraltar per a acabar d'embolicar el credo, juntament amb els ja continuats casos de corrupció (surt Urdangarín a Suïssa amb una bossa del Mercadona i s'han dit un munt de disbarats, com ara que no té diners...), dels quals no hi ha ningú que se’n pugue salvar. Bé, sí, els que no manen enlloc... però no cal patir perquè el dia que manen —si algun dia passa— també sortiran tots els draps bruts. I si no n'hi ha, no tardaran molt a inventar-se'n alguns! La veritat és que tot plegat fa fàstic.

Per sort, les nostres tires tornen a posar una mica d’humor al tema.

Tornant al nostre municipi, després d'un estiu no gaire calorós però on no han faltat la gresca i les ganes de festa, tornem al setembre, alguns continuem i alguns altres iniciem el curs (polític, escolar...) i no hi ha millor manera de fer-ho que recordant com hem arribat fins aquí, és a dir, mirant les fotos o els articles de les activitats de les diverses associacions durant els mesos de juliol i agost. Tot seguit us faré cinc cèntims dels actes i esdeveniments que hi ha hagut: podem parlar de les Festes Majors de Masdenverge, de les quals trobareu moltes fotos; també podem parlar d'actes que han organitzat algunes quintes o associacions (aquí ja entrem a parlar dels jóvens, dels jubilats, dels clubs de birles, escacs i patinatge...) i, com no, sempre presents, els meravellosos col•laboradors i les meravelloses col•laboradores de les nostres diverses seccions, que cada volta van en augment. És fabulós!!

Un altre fet —no sé si tant fabulós o no— que se'ns presenta d’aquí a no res és l'elecció que haurem i hauran de fer moltes entitats que posen a la venda loteria: caldrà triar entre la loteria catalana o l’espanyola.

Ja vorem què passa. Natros, esta pregunta la fem a l'enquesta que plantegem esta vegada: a quina de les dos jugareu?

I també parlant de fets i escenaris, este sí que és fabulós i beneficiós per al nostre municipi: el cap de setmana del 5 i 6 d'octubre se celebrarà al nostre municipi la VI edició de la Fira del caçador, esdeveniment del qual ens sentim orgullosos i ens en fem ressò, tal com podeu vore a la contraportada d'este BIM. I sense res més que comentar-vos ja, us animo a disfrutar, una vegada més, de la lectura d'esta revista, una publicació feta al vostre poble i per a vatros. Està vist que si els mitjans de comunicació local no ens preocupem per natros, ningú no ho farà i menys encara els de fora, per molt a prop que els tinguem. Molta salut a totes i tots!

René Gonel

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 5/2013, DE 23 DE MAIG DEL 2013.

ORDINÀRIA. Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents: 1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior, núm. 4/2013, de 25 d’abril del 2013.

2. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès dels quals es dóna compte en el ple.

De manera específica, es dóna compte del decret d’alcaldia següent: * Núm. 28/2013 d’autorització de la contractació laboral temporal de Catalina Jiménez per a desenvolupar a temps parcial (20 hores setmanals) les tasques pròpies de netejadora de les instal•lacions municipals, del 15 de maig al dia 7 de juny de 2013.

A continuació, es dóna compte dels escrits següents: - RE núm. 217 i 253 de la Comissió de Preus de Catalunya. Notifica i emplaça l’Ajuntament per a poder comparèixer en recurs contenciós administratiu interposat per SOREA contra la resolució de la Comissió de Preus referent a

les tarifes del servei de subministrament d’aigua a Masdenverge.

- RE núm. 223 del Servei d’Ocupació de Catalunya. Tramet la resolució d’acceptació de la renúncia parcial a la subvenció atorgada per a la realització de projectes i accions per a l’ocupació, període 2008-2009, i d’inici de l’expedient de revocació parcial en la quantia de 416,97 euros, atès que els treballadors van causar baixa abans del període atorgat.

- RE núm. 249 del Consorci Administració Oberta de Catalunya. Remet informe del grau d’implantació dels serveis d’administració electrònica a l’Ajuntament de Masdenverge.

3. Aprovació del programa de les XXIV Jornades Culturals Masdenverge 2013.

4. Aprovació del Manual d'actuació per a emergències en àrees de pública concurrència:correfocs de Masdenverge.

5. Aprovació de certificacions d’obra.

Al 2012, el ple de la Corporació va adjudicar el contracte per a la realització de l’obra Millora enllumenat públic 4a fase a l'empresa Mittom Sistemes SL pel preu total de 100.333 euros, amb les

3

REGISTRE CIVIL DEFUNCIONS

Prudencia Calvo Moreno (5-VII-2013)

NAIXEMENTS Salwa Aziz (13-VIII-2013) MATRIMONIS

Òliver Cruz Boix amb Isabel Casanova Barberà (6-VII-2013) Xavier Canut Brinqué amb Cristina Isabel Esquerré Tomàs (20-VII-2013)

condicions següents d’acord amb l’oferta de l’adjudicatari: •Millores que ofereix, sense càrrec per a l’Ajuntament, per import total de 3.953 euros.

•Termini total de garantia: 2 anys L’actuació està subvencionada de la manera següent: -Pla únic d’obres i serveis de Catalunya: 49.316,68 euros.

-Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona: 44.385,01 euros.

Per part del tècnic director de les obres, Sr. Xavier Casanova, s’ha formulat la certificació d’obra per import de 31.462 euros.

Atès que correspon a l’òrgan de contractació el reconeixement de l’obligació que es deriva de la relació contractual, el ple acorda per unanimitat aprovar la certificació d'obres.

4

l’Ajuntament comunica

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 6/2013, DE 26 DE JUNY DEL 2013.

ORDINÀRIA. Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents: 1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior, núm. 5/2013, de 23 de maig del 2013.

2. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès dels quals es dóna compte en el ple.

De manera específica, es dóna compte dels decrets d’alcaldia següents: * Núm. 35/2013 d’autorització de la contractació laboral temporal d’Estefania Garcia per a desenvolupar a temps parcial (20 hores setmanals) les tasques pròpies d’educadora infantil de la llar d’infants municipal, del dia 27 de maig fins a la reincorporació de la treballadora substituïda. * Núm. 39/2013 de presentació d’al•legacions davant la Direcció General d’Administració Local a l’informe d’auditoria de la declaració de l’Ajuntament de despeses corresponents al període de l’1 de juliol a 31 de desembre de 2012 del PO FEDER de Catalunya 2007-2013, Viure al Poble. * Núm. 45/2013d’autorització de les contractacions laborals temporals següents: - Jordi Romeu per a desenvolupar a temps parcial (20 hores setmanals) les tasques pròpies de monitor de natació/socorrista per a la realització de cursos de natació a la piscina municipal,

del dia 1 al 26 de juliol del 2013.

- Oyana Sabaté Vida per a desenvolupar a temps parcial (20 hores setmanals) les tasques pròpies de monitora de natació/socorrista per a la realització de cursos de natació a la piscina municipal, del dia 5 al 30 d’agost del 2013.

A continuació, es dóna compte dels escrits següents: - RE núm. 292 del Consell Comarcal del Montsià. Informa, respecte a la gestió del Pla de camins 2013-2015, que es proposarà un conveni de gestió amb una durada de tres amb dos línies: una d’inversió, amb aportacions de dos terceres parts del Consell Comarcal i una tercera part dels ajuntaments.

I, una altra, de manteniment, que s’efectuarà amb aportacions del Consell Comarcal.

- Informació d’interès de la Federació de Municipis de Catalunya, relativa a la Campanya d’inspecció per a comprovar la correcta identificació amb microxip de gossos a partir del 17 de juny del 2013.

3. Aprovació del compte general de l’Ajuntament de Masdenverge corresponent a l’exercici 2012.

4. Fixació de les dos festes locals per a l’any 2014.

17 de gener (Sant Antoni) i 9 de juny (Dilluns de Pasqua Granada).

5. Aprovació del Programa de Festes Majors 2013, dels preus públics per a l’entrada als balls i altres activitats i per a la publicitat en el programa de Festes Majors.

6. Acord provisional de modificació de les ordenances fis-

cals núm. 13, reguladora de la taxa per retirada de vehicles estacionats incorrectament a la via pública i per retirada, custòdia i gestió de vehicles fora d’ús o abandonats, i núm.

17 reguladora de taxa per l’entrada de vehicles a través de les voreres i reserves de la via pública per aparcament exclusiu, parada de vehicles, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena.

La quota tributària es determinarà per una quantitat fixa de conformitat amb les tarifes següents: Epígraf primer. Per retirada i transport de vehicles estacionats incorrectament a la via pública: Servei de sortida de grua, quan no ha comportat la retirada del vehicle 46,00 € Servei de retirada i transport de vehicle 60,00 € Servei de custòdia, després de les primeres 24 hores 4,00 €/dia Servei de gestió administrativa 30,00 € A) Per la prohibició d’estacionament davant un solar o un garatge particular, per a l’entrada de vehicle - Quota mínima fins a tres metres d’amplada de porta 42,00 € /any - Per cada metre o fracció que excedeixi dels tres metres d’amplada de porta 10,00 €/any B) Per la reserva de via pública per càrrega i descàrrega de mercaderies 42,00 € /any C) Per la prohibició d’estacionament davant un garatge d’ús comercial o un taller mecànic - Quota mínima fins a tres metres

l’Ajuntament comunica d’amplada de porta 42,00 €/any - Per cada metre o fracció que excedisca dels tres metres d’amplada de porta 10,00 €/any D) Per la prohibició d’estacionament davant un garatge particular, un garatge d’ús comercial o un taller mecànic, quan per a l’entrada del vehicle calgue reservar la zona anàloga de davant l’aprofitament (en vies estretes) - Quota mínima fins a tres metres d’amplada de porta 75,00 €/any - Per cada metre o fracció que excedeixi dels tres metres

d’amplada de porta 10,00 €/any E) Per l’adquisició de la placa de gual o senyal de reserva 14,00 €

A més a més, també resulta necessari afegir un article a l’Ordenança que regule la venda ambulant o no sedentària al municipi.

7. Acord inicial de modificació de l’Ordenança municipal de policia i bon govern.

8. Aprovació de la rectificació de l’inventari general de béns de la Corporació, actualitzat a data 31 de desembre de 2012.

Per a poder atorgar llicències de guals i oferir el corresponent servei de retirada de vehicles indegudament estacionats a la via pública resulta necessari modificar l’Ordenança municipal de policia i bon govern de Masdenverge per a regular la immobilització, retirada i dipòsit de vehicles.

L’ENQUESTA Quina solució proposaries per a les persones del poble i forasters que tiren les escombreries fora dels contenidors i que molts cops ocasionen males olors i insalubritat?

Sancionar econòmicament i exposar la denúncia al taulell d’anuncis de l’ajuntament

9. Ratificació del Decret d’alcaldia de formulació d’al•legacions a l’informe d’auditoria de la declaració de l’Ajuntament de despeses corresponents al període de l’1 de juliol a 31 de desembre de 2012 del PO FEDER de Catalunya 2007-2013, Viure al Poble.

I la pròxima enquesta és:

A quina loteria jugaràs per Nadal, a la d’Espanya o a la de Catalunya?

7 vots Publicar-ne fotos a les xarxes socials

6 vots No faria res 1 vot

5

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

6

La foto divertida

LA FOTO DIVERTIDA Exacte! La foto era de quan feien les “Fiestas de la Juventud” i van fer una carrossa d’una Ruperta.

Les persones que hi apareixien eren, de dreta a esquerra: Maribel Vida, Juan Bartolomé Cruz, Lluís Maria Albiol, Maria Elena Ferreres i Ricardo Tena.

Esta vegada anem de boda!

Era l’any 1961 i podeu vore com tota la comitiva enfila el carrer Major, encara de terra, en direcció a l’església. Però, sabeu qui era la que es casava?

Pa i Pastes del ROSER Tel. 977 719 100 c/ Major 4 43878 MASDENVERGE

La colla del Tello

Pepita: Bueno, xiques i xic, com ha anat l'estiu?

José: Pos molt bé, no ha fet tanta calor com los últims anys... i fes-te compte que ja tenim l'hivern aquí. Mos han tornat a pujar la llum i la paga ja ho vorem! Pujar-la segur que no!

Francisca: I les festes?

Cinteta: Pos la veritat que molt bé, les hem disfrutat en “salud, dinero y amor”.

Francisca: “Salud y amor” en lo teu cas, no ho dubto.

Només calia vore-vos los ballets que fèieu en lo teu home, los saltirons que pegàveu i les abraçades.... però això del “dinero”...

Cinteta: Tamé, dona, tamé! Ara que parleu dels diners, però, vo’n contaré una que ja fa anys que passa a les barres de festes i qui ho fa se pensa que les persones que hi ha allí no ho veuen.

Francisca: Ai, mareta meua, a vore, digues, digues...

Cinteta: Pos que l'expert en este tipo d'actes ja fa uns quants anys va a la barra los dies de festes que està, demana un parell de cuba libres i a l'hora de pagar te dóna dos tiquets del color diferent al que la gent que porta la barra fa servir aquell dia.

Francisca: I què diu allavontes?

Cinteta: Pos que no ho sabia que eren del dia anterior, que no va gastar-los, que li fem este favor...

Francisca: I la gent que està a la barra, què fa?

Cinteta: Pos se queda parada, ja que sap elegir molt bé les víctimes per a tal "incident", i lo bo és que mentre li van ficant lo whisky, la persona diu "va, dona, va! No sigues tacanya, fica-me'n un xorret més!"

Francisca: Escandalós! I qui és tal persona?

Cinteta: Pos no t’ho diré aquí, que mos sent molta gent.

Domés ho dic per a previndre a la gent que portarà la barra l’any que ve, i punto pelota.

Pepita: I el panorama polític, com lo tenim?

José: Pos fatal, ja no cal ni que ho preguntes: continuen tapant lo que realment interessa parlant de Gibraltar uns i d'independència los altres, encara que ja no tants.

Cinteta: Escolta, i de l'assumpte este de què la gent dixa les coses fora dels contenidors encara que estiguen buits, com està la cosa?

Pepita: Pos mira com està que l'auloreta que mos arriba a la gent que té la casa a prop no té desperdici! I mira que costa poc, eh, tirar les coses dins del contenidor.

Perquè una cosa és que una persona recicle més o reci-

7

cle menys, jo aquí ja no hi entro, però, per l'amor de Déu, una altra cosa és agafar la bossa, obrir la tapa i tirar-la dins! Per a fer això no cal ni pensar! Ha de ser un acte reflex! I el dia que es barreja esta en alguna altra aulor que mos arriba de no sé on... ja tenim aquí les "aromes de Montserrat".

José: Queixones ho sou un bon rato, eh!

Cinteta: Sí, i encara no he acabat, que això de les caguerades de gos torna a estar en auge! I mira que és fàcil, eh! Pos xic, porteu una bosseta i ja està. La gent se pensa que no la veiem, però no és així... Com dia aquell de la pel•lícula, "les caurtines tenen ulls" i sempre queden retratats los mateixos.

José: I l'asunto de la loteria, com està? A quina jugareu, a la catalana o a l'espanyola?

Pepita: Pos no ho sé, perquè primer m'agradaria saber on van tots los diners que mos gastem la gent comprant participacions, perquè igual van a engrossar el sou dels quatre que mos governen o destinats a coses que interessen a n'estos quatre o a pagar els viatges que fan arreu del món estos més de quatre.

Lo dia que mos ho expliquen, ho decidiré.

Cinteta: Jo tampoc tinc encara res clar, tot i que penso que estaria millor dixar-nos los diners en la "nostra", però tinc los meus dubtes... Tinc dubtes de tot!

Fixeu-vos que encara no sé ni el que faré a dinar...

José: Pos jo sí que ho tinc clar: caragols! En les arruixadetes que hi ha hagut últimament n'han aparegut un munt, i sabeu què?

Totes: Què?

José: Que marxo a dinar que acaba de tocar la una al campanar.

CODERE

8

Notícies locals/opinió

TROBADA DELS NASCUTS A MASDENVERGE EL 1948 Enguany es complixen 65 anys del naixement al poble de Masdenverge d’Evaristo Albiol, Jesús Alonso, Francisco Calvo, Maribel Farnós, Estela Ferré, Marisol Ferré, Joaquim Ferreres, Pepita Roiget, Rosalia Tena, Pilarín Tomàs, Gonzalo Tomàs, Octavio Tomàs i Valentí Tomàs, motiu pel qual —i seguint el costum que va començar l'any passat— vam decidir reunir-nos per a fer un dinar de germanor i celebrar que fem 65 anys. Al dinar vam anar la majoria de les persones citades anteriorment, amb casos com el de la Pepita Roiget, qui va haver de fer un sobreesforç per a ser-hi perquè la nit abans havia tingut un sopar a Barcelona, cosa que tots li agraïm.

La trobada, a la qual vam assistir acompanyats de les nostres parelles, ha sigut possible gràcies al treball previ que han fet la Pilarín i la Teresa (la dona d'Octavio), ja que van ser les dos persones encarregades de contactar amb tothom (no tots vivim a Masdenverge) i de consensuar una data que ens anés bé a tots plegats. El dinar, preparat per Juanito Arasa i M. Teresa Panisello, va ser molt bo i va servir d'excusa per a ajuntar-nos al voltant d'una taula per a menjar, beure (sense passar-se) i recordar fets dels nostres primers anys de vida

que ja estaven al bagul dels records i que vam recuperar: com ara quan Evaristo i Joaquín, ja de ben menudets, duien a dins seu la dèria dels vehicles a motor i sempre anaven conduint —encara que fos de manera virtual— a tot arreu, bé sigue a l'escola o a comprar pa, queviures, etc.; també vam recordar anècdotes del bessons Octavio i Gonzalo, que van ser moltes pel fet que eren tan iguals en tot que eren capaços de confondre tothom (mestres, familiars, amics...) qui volgués endevinar qui era un i qui era l'altre, ja que era molt difícil poder fer-ho. Hi ha l’anècdota, per exemple, de quan vam començar a estudiar amb Don Rogelio (DEP). Una de les vegades, teníem examen de gimnàstica a l’Institut Joaquim Bau de Tortosa i un dels bessons tenia un problema a una cama que li impedia de fer-lo... i evidentment, com molt bé heu endevinat, l'altre germà s’hi va presentar al seu lloc sense que ningú no se n’adonés. En fi, coses de xiquets menuts (teníem 12 anys) fetes sense mala intenció i que ara recordem amb la perspectiva de més de 50 anys que han passat com un alè d'aire.

Com heu pogut llegir, són dos anècdotes de les moltes que vam recordar i que van fer-nos passar una sobretaula molt agradable, tant que vam decidir que ho volem repetir i per això l'any que ve, si Déu vol, tornarem a trobar-nos per a celebrar els 66 anys.

Valentí Tomàs

Notícies locals/opinió

9

CAMPIONS DEL CONCURS D’EMBOLADORS DE VINARÒS El passat dissabte dia 10 d’agost, la colla d’emboladors els Joves de Masdenverge vam ser invitats a participar en el concurs d’emboladors que es va celebrar a la plaça de bous de Vinaròs, en el qual també van participar les colles d’emboladors d’Amposta, Benassal, Benicarló, Morella, Sant Jaume d’Enveja i els amfitrions, els emboladors de Vinaròs. Desprès d’explicar detalladament les normes del concurs i deixar ben clar que l’embolada es faria amb ferramentes convencionals, es va donar pas al concurs.

El resultat del concurs va ser el següent: els primers classificats vam ser natros, la colla d’emboladors de Masdenverge, amb un temps de 17 segons i 20 dècimes, seguits de la colla d'emboladors de Vinaròs, amb un temps de 20 segons i 30 dècimes; la resta de colles van rebre penalitzacions a causa de la caiguda d'una o de los dos ferramentes després d'haver embolat el bou. Amb este èxit vam poder posar punt i final d’una manera immillorable a la celebració del nostre 15è aniversari.

Emboladors els Joves de Masdenverge

10

Notícies locals/opinió VIA CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

No hi ha marxa enrere. Ha calgut recórrer a un sistema de pregons repetits durant molts de dies, s’han hagut de fer moltes piulades, reunions, trobades i desquedades. Hi ha hagut qui ho tenia clar des del principi, gent que s’hi ha apuntat a última hora i d’altra que s’hi ha vist arrossegada. Al final, tothom era al seu lloc. N’hi ha que no hi van ser i els hagués agradat ser-hi i alguna persona que hi va ser i que potser se’n penedix (espero que pocs). N’hi ha que han anat per primera cop a una concentració-manifestació i d’altres que voldrien que fos l’última. Però, no, no serà pas l’última... ni de bon tros. Sí, tenim molta pressa, potser massa pressa... però ara arriben els trams més difícils de la pujada.

No m’interessa gens ni mica perdre el temps a posar medalles, perquè cada baula de la cadena humana del passat dia 11 té el mateix valor, tot i que segurament no el mateix significat.

Tant se val si fa anys, mesos o dies que els participants en la cadena han decidit apostar per la independència. Tant se val a quin Déu preguem (o a cap!), quina llengua parlem o quina terra ens va vore nàixer. Tant se val si els nostres avantpassat ja eren aquí abans d’arribar natros o si acabem d’arribar i volem ser-hi. La Diada no és cap festa com sempre se’ns ha volgut vendre. Cap poble celebra derrotes, sinó que les exalta per a fer arribar al món les seues reivindicacions i els seus anhels. L’11 de setembre del 1714 ens queda lluny en el temps vital, però no pas en la història. Tanmateix, no ens cal recórrer a 300 anys enrere per a entendre que des de fa segles hem estat i som un poble privat de veu i amb les llibertats controlades i restringides.

Quan no pots decidir a casa teua i cada vegada que tens previst avançar algú et para la cameta i et culpa per haver caigut a terra, quan cada llei important que aproven els polítics que tu votes cada quatre anys ha de ser referendada a 600 quilòmetres de casa teua, quan se’t mutila la llengua per tots els cantons, quan se’t menysprea, se’t menysté, se t’escanya econòmicament, se t’acusa amb injúries infundades, quan ets motiu de befa constant per com parles, pel teu tarannà... no hi ha poble que al final no esclate. Si, hem aguantat molt de temps, potser massa temps... però ara hem dit que prou.

Sincerament, no sé si farem el cim o no. Personalment, crec que encara fa falta molta més gent, persones que possiblement tenen certa temor per tot el que està passant, gent gran que recorda temps convulsos del passat, gent amb mil i un interrogants sobre què passarà l’endemà. Sí, ens haurem de reunir molts més cops i a qui li toque haurà d’explicar-nos molt bé què passarà. Però no els donem tota la responsabilitat. Ningú no ho sap. Els contraris al dret d’autodeterminació dels pobles del món (tant se val si hi voten a favor o en contra) són els primers que branden les lleis i constitucions per a prohibir un exercici que hauria de ser inherent a l’existència dels pobles. Els grans demòcrates ens alerten dels grans perills de l’abisme: us arruïnareu, passareu a tindre un PIB per sota del d’Albània, us faran fora d’Europa (si no hi ha un terratrèmol i una nova divisió tectònica, ho veig ben difícil, perquè no és el mateix sortir de la Unió Europea que d’Europa. Que curiós que els països que millor van d’Europa són els que no en formen part, però!!!), s’obligarà tothom a parlar català, marxaran totes les empreses de Catalunya.... Sí, podria omplir tot el BIM,

però no caldrà. Això sí, pocs arguments per a quedar-nos a Espanya hi trobareu. Penseu-hi!

El 1991 vaig marxar a viure a l’URRS per a treballar com a professor de català a la Universitat de Moscou... i l’1 de gener del 1992, després de gairebé setanta anys, l’URSS va començar la seua desintegració i van aparèixer molts nous països al món.

Recordo haver visitat l’ambaixada letona al febrer en mig d’un gran ambient d’eufòria... i al maig vaig viatjar per primera vegada a Letònia i Estònia. Sí, certament, la gent ho estava passant força malament, amb la il•lusió i la incertesa del moment. Patint gana, sí. Amb fred i desconcert. Però lliures per a decidir el seu futur. Anys més tard, en la meua nova faena vaig tindre l’oportunitat de treballar amb molts camioners estonians. Sempre que els demanava pel país m’explicaven que ho estaven passant malament, que tenien problemes d’abastament de recursos, que havien de resoldre el tema de les comunitats russes en territori estonià, que hi havia problemes de corrupció política... però s’estimaven mil vegades més ser estonians pobres que soviètics (almenys així parlaven els camioners amb qui vaig parlar). Amb el temps, han acabat signant acords de col•laboració amb Rússia, han entrat a la Unió Europea i tenen l’euro com a moneda i l’estonià com a idioma oficial. Intervenen en reunions internacionals, formen part dels grans organismes mundials, participen en tota mena d’esdeveniments esportius... Són estonians i és Estònia.

Natros només demanem que ens deixen triar si volem que el nostre país sigui un nou estat d’Europa o si volem continuar sent una comunitat més d’Espanya.

I ara, una volta passada la Diada, cal continuar treballant amb un objectiu clar: convèncer tanta gent com sigue possible perquè quan arribe el dia de votar (arribarà!!!), tothom aporte el seu granet d’arena. Entenc que la desafecció política ha allunyat molta gent de les urnes, a més del cansament produït per les promeses incomplertes i les contínues alarmes que no paren de sonar pels casos de corrupció. Però ara no es tracta de votar a cap partit ni de dreta ni d’esquerra, ni de centre. És l’hora de preparar-nos per a quan haguem de decidir què volem ser. I els que tenim clar que cal votar i consultar la població, hem de fer entendre a la gent que té dubtes que la seua contribució serà clau en tot el procés, que si a ells no els interessa, que només per un moment pensen en els seus fills i, sobretot, néts i nétes. No volem ni hem de demanar permís ni perdó per formar part d’un poble que ara, per fi, ha decidit fer via i alçar al vent una sola veu. IN-INDE-IN-DE-PÈN-CI-A! Pau Albiol

Llar d’infants NOU CURS!!

Encara som a l’estiu i comencem un nou curs!

Què vol dir això?? Que ens retrobem amb els pares i els xiquets i les xiquetes de la llar. La Bella, l’Erik, la Paula, l’Arnau, l’Iris, el Marc, l’Adrián i el Kevin es retroben després de passar uns dies d’estiu fantàstics amb les seues famílies. Alguns ja ens han deixat —el Joan, l’Eloi, el Marc i el Lluc— perquè s’han fet grans i aniran al col•legi, mentre que d’altres —com en Josep i el David— comencen tot just ara… i de ben segur que no seran els únics!

Estos dies viurem plors, alegria, tristor en separar-se dels pares, riures... un munt d’emocions noves, no tan sols per als més menuts sinó també per als adults! Intentarem passar un bon inici fent diverses activitats, juntament amb les noves mascotes: els aneguets (P1) i els pollets (P2).

A continuació trobareu tres fotos: dos d’aniversaris del passat mes de juliol —l’Arnau i la Bella han fet 2 anys!! D’avui a mols anys!!!— i l’altra és la foto de començament de curs que enguany hem fet al pati, tot just davant de la caseta nova que tenim!! Estem molt contents perquè ens ho passarem molt bé jugant i terrejant!

Desirée Simó

11

12

Notícies locals/opinió

TOT RESPONENT UNA PREGUNTA Després de saber que al nostre poble s'ha creat una nova associació —que porta per nom Associació d'Amics de l'Astronomia de Masdenverge—, el president de la qual és Miquel, l'home de la Rosa Maria de Cantares, vaig decidir d'anar a parlar-li perquè m'expliqués com havia sorgit la idea de crear l'associació i alhora esbrinar quins coneixements tenia d'astronomia. No per res, però aprofitant la nostra amistat i que a mi també m'agrada mirar cap al cel, després de felicitar-lo per la seua activitat divulgadora, vaig dir-li:

tots sabem, vent de dalt. Per això he dit no del tot la ignorància, gràcies a Déu, perquè en la natura som estimulats al coneixement tot disfrutant-la. I va ser així, d'esta manera, com va començar la meua afició per l'astronomia. Tot i que l'escola ja s'havia acabat per a mi, vaig intentar educar-me anant al repàs dels Hermanos a Amposta i als llibres que em donaven vaig començar a entendre coses que em pareixien una mica complicades com ara els meridians i els paral•lels, antecs, periecs i altres... i així anava fent.

A la mili també vaig aprofitar el temps per a llegir coses sobre l'univers.

—M'han dit que has creat l'Associació d'Amics de l'Astronomia de Masdenverge. No sabia que tenies tanta afició a l'astronomia. Pots dir-me com va començar?

I vivint a Salou, allí és on més ho vaig posar en pràctica perquè tenia un amic que era oficial de la marina mercant i que tenia un vaixell amb el qual anàvem mar endins per a disfrutar l'astronomia.

—Sí, tinc afició, sí. Molta! Tot va començar quan tenia catorze anys... En aquells temps difícils en què la necessitat obligava moltes famílies a anar a plegar aulives per estos móns de Déu, com molts altres xiquets i xiquetes, vaig ser arrencat de les classes de l'escola per a anar amb els pares al Gran Campus de les Auliveres, on continuàvem el curs de l'austeritat i de la ignorància, tot i que no del tot. La finca on estàvem plegant aulives estava situada al peu del Mont Caro, apartats de tota contaminació de llums urbanes, i les nits que estava ras, sense lluna, el cel oferia un espectacle fascinant i meravellós, alhora que em feia sentir un gran respecte i recolliment. Jo mirava i mirava, però no coneixia ni l'estrella polar, ni m’adonava de la rotació del nostre món... Pensava que eren les estrelles les que giraven i mirant la Via Làctia, quedava del tot absorbit de vore aquella espessor d'estrelles.

I quan hi havia lluna també em distreia. No tenia res més: a les nits mirant el cel estrellat i durant el dia a plegar aulives amb mos pares i germanetes, tot i que durant el dia, sense parar de treballar, no faltaven els moments en què podies disfrutar d'alguna cosa que tenia el seu encant com ara vore entre les rames de les auliveres el blau infinit del cel amb algun moixó que per naturalesa l’havia de ratllar a les altures... i a vegades crèiem endevinar el temps que faria segons al rumb que seguia per volar, igual com amb les postes de sol, que quan són en excés púrpura crepuscular senyalen, com

I tot això sense perdre mai el contacte amb el nostre poble, Masdenverge, on veníem sempre que podíem perquè tenim aquí la casa. Jo sortia tot sol a vore les estrelles, però no m'agradava, em sentia incòmode pel que pogués tindre d'estranya o de sospitosa la meua presència pels afores del poble, tot i que ja començava a conèixer persones aficionades. Per sort, quan ja vam vindre a viure aquí definitivament, l'any 2003, prompte vaig establir contacte amb persones amb les qual ja havia fet

EXCAVACIONS J.J. PANISELLO

C/ POU, 41 43878 MASDENVERGE TEL.: 977 718 808 MÒBIL: 615 393 585

Notícies locals/opinió amistat i que mostraven interès per l'astronomia. Així va ser com vam començar els fonaments. Les amistats aficionades eren: Santiago Tomàs lo mecànic (Déu el tingue al cel); la seua dona, la Pilarín; son fill, Josep i la seua parella, l’Elisabet. Vam començar a fer sortides tots plegats. El dia 8 de juny del 2004, vàrem anar Santiago, la Pilarín, son fill Josep i jo mateix, al mas de l’Ullal per a contemplar el trànsit de Venus fent passar la llum del sol a través d'uns prismàtics projectada sobre un paper. Un fenomen interessant que va agradar-nos molt. Amb el Josep ja començàvem a parlar de crear una associació. Un dia d'agost del 2005 vaig anar amb la dona a la platja dels Eucaliptus per a vore les estrelles i el març del 2006 també vam sortir una nit l’Elisabet, el Josep i jo per a vore una alineació d'astres. El lloc d'observació va ser novament al mas de l’Ullal, on vam poder vore uns astres situats sobre la línia eclíptica: Júpiter, Spica, la Lluna, Regulus i Saturn. I en estes sortides l'afició anava augmentant juntament amb les ganes de crear l'associació, moment que va arribar l'any passat gràcies a l'ajut de persones realment aficionades a l'astronomia que hi van posar tot l'interès del món perquè l'associació fos una realitat. Però abans d'acabar la resposta a la pregunta que m'has fet, vull que sàpigues que la causa principal del meu interès pels móns que ens envolten va ser la lectura de les sagrades escriptures, ja que vaig quedar-me admirat del gran nombre de connexions que hi ha entre l'astronomia i la Bíblia. I encara més admiració i meravella si hom creu en Déu, com

Plaça Espanya núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

13

ara jo. Natros continuarem fent sortides per a observar els astres i participarem en tots els actes festius amb la conformitat de l'Ajuntament.

—Moltes gràcies Miquel per tot el que m'has explicat amb una molt amable resposta. Us desitjo que tingueu èxit i que disfruteu de les meravelles de l'univers... i ja pots comptar amb mi com a nou soci.

—No, gràcies a tu per preguntar-me. Jo el que vull és divulgar l'astronomia, que alhora és fomentar la ciència. I estic content del fet que el nostre poble tingue una associació d'astronomia.

M.R.R.

Representació de la Família, feta per Miquel a l’hort de la Pilarín.

Passeig Escoles, NÚM. 71 (benZinera Cooperativa) 43570 SANTA BÀRBARA Tel.: 977 719 606 E-mail: dispetap@yahoo.es

14

Els jóvens FESTES MAJORS 2013

Com cada any, les Festes Majors comencen i s’acaben. Les setmanes prèvies tot és eufòria, maldecaps, excitació, faena i ganes, moltes ganes de festa i d’excessos. Però en este poble, una vegada han passat les Festes pareix que s’acabe l’estiu, com si l’últim coet del castell de focs artificials sigue l’alarma que ens porta de nou a la realitat: hi ha qui torna a la faena després d’uns dies de rauxa; hi ha qui aprofita per a escapar-se uns dies… però sigue com sigue, tot torna més o menys a la normalitat i a la quotidianitat de la resta de l’any.

Des de l’Associació de Jóvens intentem treballar i organitzar diversos actes i activitats durant les Festes perquè esta setmana sigue, si més no, especial per a tots els veïns del poble. A continuació us farem una valoració i un resum breus de les diferents activitats que hem fet durant esta setmana màgica, al llarg de la qual esperem que hagueu xalat de valent, ja que sense la vostra participació, res del que fem tindria sentit.

El primer acte que vam preparar va ser la Masden Party, la festa que com cada any ens acompanya de bou a bou. La Masden Party va donar el seu tret de sortida a la una de la matinada (una vegada l’embolat tancat) i durant tota la nit Joan d’Antonio, Dídac Tomàs i Carlos Ivern van ser els encarregats de fer ballar i suar a tots els assistents. D’esta nit caldria destacar, com cada any, la gran afluència de gent, el bon rotllo que s’hi respirava i la set massiva provocada per una càlida i bonica nit estival.

L’altra nit que teníem reservada per als jóvens va ser el dilluns. Vam tornar a tindre festa, la vam tornar a liar: la Festa Fluor! Tots aquells que van consumir van tindre el seu regal fluorescent. Val a dir que la festa va superar les nostres expectatives ja que, tot i ser dilluns, hi va vindre molta gent. Però el fet destacable és que els assistents van vindre predisposats a passar-s’ho bé amb roba ben llampant per a la ocasió. Quina patxoca feia la pista de ball! Moixina i Carlos Ivern van ser els dj’s de la nit, i Jonathan Valls va encarregar-se que tot anés sobre rodes.

Dimecres a la nit va celebrar-se un dels actes més esperats de les festes: la Cursa enigmàtica. Enguany, Masdenverge es va convertir en Masdenverge City, una ciutat custodiada pels superherois més famosos de l’univers Marvel. En esta edició, el malvat Càrcelas i el seu inseparable Urdang-Dèvil

volien arruïnar Masdenverge City emportant-se’n tota la riquesa. Gràcies al seu raig làser, el malvat Càrcelas va traure els poders als superherois. Per tant, els concursants s’havien de convertir en superherois anònims amb la missió de retornar els poders als seus veritables amos per a evitar que Càrcelas en sortís victoriós.

Per Masdenverge City, cadascú a la seua zona, hi havia escampats tots els superherois: Hulk, Spiderman, Superman, Batman, Thor, Lobezno i Capità Amèrica, així com també els malfactors més destacats com ara Jòker, Dr. Octopus, Pingüino, Lex Luthor... En total, gairebé una seixantena de personatges, als quals estem molt i molt agraïts. La participació, com cada any, va ser molt alta: un total de 42 grups feien al voltant de 350 persones corren de punta a punta de poble a altes hores de la nit. El grup guanyador (per cert, planer) va ser obsequiat amb un val per a un sopar a qualsevol bar del poble. Treballarem perquè l’any vinent tornem a tindre una cursa enigmàtica igual o millor a la d’esta novena edició.

Com cada any, el bingo ha estat la manera de fer més amenes les mitges parts de les orquestres les nits de ball. Enguany vam decidir introduir una novetat: el bingo anticrisi. Vam decidir canviar el premi d’un bingo per a fer-lo una mica més especial, amb un premi de 50 € a la línia i 120 € al bingo que, per sort o per desgràcia, es va repartir entre dos guanyadors.

Una altra novetat van ser el gots de les Festes (encara no el teniu?). Pel mòdic preu d’1,5 € podies aconseguir el teu got: groc, roig o verd. Per a gustos, colors! Els vam repartir durant les dos nits de festa jove i la nit del bou estofat per a poder fer el brindis final i d’esta manera dir adéu a més d’una setmana de festa i xalera amb els gots de les Festes Majors 2013.

Agraïm a totes aquelles persones que de manera directa o indirecta han col•laborat amb l’associació. Com bé sabeu, sense tots vatros, els nostres esforços no servirien per a res. Intentarem seguir en la mateixa línia, fent les coses de la millor manera que sabem. Treballarem fort per a les Festes del 2014, però també durant tot l’any, ja que l’associació no para de moure’s per al bé de tots natros, que al cap i a la fi és per al bé de Masdenverge. Pit i collons!

Salut i força al canut!

Associació de Jóvens “Font del Peu”

Els j贸vens

15

Festes Majors 2013

16

DOLÇAINERS I TABALERS

PUBILLES I HEREUS

DIADA DE LA BICICLETA

FESTA DE L’ESCUMA

“ENCIERRO”

MILLA URBANA

Festes Majors 2013 DIADA DE LA PAELLA

ACTES TAURINS

FI DE FESTA

17

18

Els jubilats

ACTES FESTES MAJORS 2013 Enguany, com en anys anteriors, l’Associació de Jubilats i Pensionistes ha participat en diversos actes de les Festes Majors del nostre poble.

El primer dels actes que va organitzar l’Associació va ser el Dinar de Germanor, que es va celebrar al restaurant de Cal Pinell, al pavelló poliesportiu, el dilluns 29 de juliol. Com en anys anteriors, van serhi presents, com a invitats, algunes autoritats com ara el senyor alcalde i la seua senyora i el regidor de les associacions i la seua senyora, a més de mossèn Milton. En total vam ser 47 persones —potser que la crisi face que algunes persones s’ho pensen més que en uns altres temps— que vam disfrutar d’un bon àpat. Pensem que, en general, la gent va sortir prou satisfeta del menú que van preparar-nos. L’any anterior, algunes persones van queixar-se perquè consideraven que alguns plats eren més aviat escassos. Hi van haver parlaments per part de la senyora presidenta, del senyor alcalde i de mossèn Milton. Per a finalitzar la festa, van posar música per a poder ballar, encara que algunes persones ja començaven a marxar. El mateix dia vam participar en l’acte de l’Ofrena. Algunes dones de la Junta es van vestir amb els vestits típics de pageses.

qual cosa va permetre fer un doble triangular (quedava eliminada la parella que menys partides havia aconseguit guanyar en els dos enfrontaments). El primer grup va quedar configurat per les parelles següents: Rosendo Ferré-Salus Irigoyen/ Domingo Panisello-Pablo García/Constantí Segurana-Jesús Albiol. El segon grup el formaven les parelles següents: Núria Chavarria-Sergi Panisello/J. Antonio Fernández-Toni Iniesta/Valentí Monfort-Àlex Iniesta. Els campions van ser la parella formada per J. Antonio Fernández i Toni Iniesta (la partida final va estar molt emocionant ja que el resultat va ser de 30-29) i els sotscampions, la parella formada per Rosendo Ferré i Salus Irigoyen.

El dijous i dissabte, dies 1 i 3 d’agost, s’hi va celebrar el campionat de guinyot. Aquí, la participació sí que va ser nombrosa, amb una forta participació de jóvens. En total, s’hi van apuntar vint-i-sis parelles.

En el quadre final, hi trobem les parelles següents: semifinals, Jesús Albiol-Arcadi Arasa guanyen contra José Ferré-Jasmina Ferré i Rubén Royo i Salus Irigoyen guanyen contra Joan Bonet-Eduard Albiol.

Finals: campions, Jesús Albiol i Arcadi Arasa guanyen contra els sotcampions, Rubén Royo i Salus Irigoyen.

Associació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge

Els dies 30 de juliol i 1 d’agost vam participar en diversos actes: El dimarts dia 30, primer, vam acudir a l’església a La salve, on vam poder sentir la meravellosa veu del nostre cantant-músic resident a Madrid, Lluís Vida qui, any rere any, col•labora en l’acte. Tot seguit, acompanyats de les autoritats i de la banda de música, vam dirigir-nos al recinte de festes on va celebrar-se l’Homenatge a la vellesa. La senyora presidenta i el senyor alcalde van dirigir unes breus paraules a tots els assistents. Durant l’acte es va retre un especial homenatge a les dos persones de més edat del poble: Josefa Carcasés Subirats i Joaquín Esquerré Ripollés. Després, l’Ajuntament va obsequiar les persones de més de vuitanta anys amb una ampolleta d’oli. Mentre disfrutaven d’una mica de dolç, van poder assistir a un fantàstic concert de música a càrrec de l’orquestra Nueva Alaska.

Els dies 30 i 31 de juliol es va celebrar el campionat de dòmino per parelles a la llar organitzat per la nostra associació. Van apuntar-s’hi sis parelles, la

Els jubilats CAMPIONAT DE GUINYOT

CAMPIONAT DE DÒMINO

FAMIFER METAL·LIQUES SL c/ Afores s/n Tel. / Fax: 977 717 005 43878 Masdenverge

Barbacoes - Tubs - Xemeneies Colzes - Fumerals - Aspiracións Galvanitzats - Inoxidables Material construcció - Granja

19

Club de birles

20

TIRADA DE FESTES MAJORS Com en anys anteriors, el Club de Birles Masdenverge ha organitzat una tirada individual durant les Festes Majors. El nombre de participants no ha estat gaire alt, ja que en total s’hi ha apuntat vint persones: tres dones i disset hómens, amb nul•la presència dels més menuts. ¿Quina és la causa d’una participació tan minsa en esta activitat? Potser pel fet que l’activitat que es va fer la nit anterior, la cursa enigmàtica, es va acabar molt tard, a altes hores de la matinada i, després, feia mandra aixecar-se per a anar a les 10.30 h a tirar a les birles. Esperem que l’any que ve es puguen racionalitzar una mica millor els horaris i que hi participe més gent.

El quadre final dels guanyadors va ser el següent:

HÒMENS 1r Santiago Sabaté 1a Lourdes Adell 2n Aitor Ibáñez 2a Marga Albiol 3r

Joaquín Esquerré

Club de Birles Masdenverge

3a

Jéssica Albesa

DONES

Fila 13

21

“My life without me” (La meua vida sense mi)

“Be kind rewind” (Rebobineu, per favor)

La directora catalana, Isabel Coixet, ja va cridar l'atenció dels cinèfils durant la dècada dels noranta amb la seua pel•lícula “Cosas que nunca dije” (Coses que mai no et vaig dir). La cineasta ja mostrava en aquell treball els seus interessos estètics i argumentals que l'acompanyarien al llarg de la seua carrera professional. Una carrera que ja va donar el seu salt al gran públic amb la extraordinària pel•lícula “My life without me”.

En este film, Coixet seguix els passos d'Ann, una jove de 23 anys, mare de dos xiquetes i un marit amb el qual fa temps que viu en una caravana. Un dia li diagnostiquen una malaltia terminal, fet que no voldrà explicar als seus familiars ni amics del seu entorn. Durant els pocs dies que li queden de vida, l’Ann es dedica a preparar una llista sobre les coses que ha de fer abans de morir. En esta llista hi ha anotacions com ara preparar cintes amb missatges per als aniversaris de les seues filles, enamorar-se d'un altre home o buscar una nova parella per al seu marit. Amb este argument, la directora ja ens presenta una d'aquelles pel•lícules que, tot i la seua aparença grisa, depriment i trista, acaba mostrantnos tota una lliçó de vida on l'optimisme guanya qualsevol batalla.

La protagonista, a la qual dóna vida l'actriu Sarah Polley —que repetix més endavant amb Coixet a “The secret life of words” 'La vida secreta de les paraules'—, interpreta una noia enfonsada dins d'una vida apàtica i plena de frustracions. Gràcies a la seua llista i el seu 'compte enrere' descobrirà una nova motivació per a començar a viure una sèrie d'experiències vitals les quals mai hauria viscut de no saber la tràgica notícia.

I és d'esta manera com l’Ann descobrix de nou l'amor gràcies al personatge que interpreta el gran actor Mark Ruffalo, un home amargat a causa d'una anterior relació (magnífiques escenes de la seua primera i última trobada o la del bes al cotxe). També es reconcilia amb una mare nihilista i força peculiar —interpretada per la vocalista del grup Blondie Deborah Harry— i busca la millor mare per a les seus filles i futura dona per al seu marit, un personatge breu i dolç interpretat per Leonor Watling.

El film està basat en un relat curt de Nanci Kincaid, una història íntima, delicada, emotiva i amb una estètica molt acurada, marca del cinema indie de les últimes dècades.

Coixet aconseguix omplir l'espectador de llàgrimes optimistes i ens ensenya a valorar el xicotet regal de la vida. “My life without me”, un conte sobre la mort.

“Be kind rewind” (2008) és i serà un gran homenatge del millor cinema de tots els temps. Sota la direcció de Michael Gondry, Jack Black i Mos Def són els dos protagonistes d'esta divertidíssima pel•lícula.

Mos Def és el dependent d'un vell videoclub on encara es lloguen pel•lícules amb el sistema VHS. A causa d'un lleu accident del seu esbojarrat amic, Jack Black, totes les bandes magnètiques s’esborren del tot, la qual cosa provoca que la fi del videoclub del barri sigue encara més imminent. Davant d'este problema, els dos amics decidixen fer servir el concepte de 'suecar' per a intentar reparar els danys abans que el propietari s'adone de la gran catàstrofe. ‘Suecar’ s'utilitza per a descriure les pel•lícules àmpliament conegudes que s'han tornat a enregistrar, sense ni un cèntim, amb una càmera domèstica, actors amateurs i la imaginació com a únic pressupost.

El nus de la pel•lícula és tota una desfilada de les millors escenes dels films més coneguts de la història del cinema, com ara “Gosthbusters” (Els caçafantasmes), “Men in black” (Els homes de negre), “Driving Miss Daisy” (Tot passejant Miss Daisy) i “Rush Hour 2” (Hora punta 2), entre d'altres.

Una idea esbojarrada amb un desenllaç encara més surrealista. En un temps en què els videoclubs ja tenen els dies comptats, afortunadament els veïns del barri veuen esta iniciativa com una nova forma de disfrutar del bon cinema de la mà de dos jóvens amb una imaginació que supera totes les barreres de la indústria del cinema.

Però “Be kind rewind” encara vol donar una altra lliçó a tots els espectadors: Black i Def s'unixen per a lluitar en contra de les grans produccions de Hollywood. Una nova indústria en la qual el cinema s'ha convertit en tot un negoci i ja deixa de formar part del sèptim art.

Alba Castell

22

Records d’antany

RECORDANT LA NOSTRA JOVENTUT Per Àngel Carles

Estes Festes passades ningú no esperava la gran afluència de públic que hi va haver a la plaça d’Espanya quan la banda de música va començar el seu concert. Gent i més gent buscant cadires! Tothom comentava que hi havia molta gent. Molts mai no havien escoltat la nostra banda. La banda sí que sabien que la teníem al poble, però sempre hi havia algun però: fa fred, fa calor, està molt apartat... I, per fi, la direcció de la banda i l’Ajuntament la van encertar: enguany el concert es farà a la placa. Dani Tomàs, el president de la banda, tenia temor perquè l’acústica o el so no fossen prou bons i de no encertar-la.

Jo sabia que l’encertarien per un motiu molt evident: la nostra banda toca molt bé. Però és cert que era la primera vegada que la banda celebrava el concert a la plaça i no se sabia com aniria el tema de l’acústica. En part, tenien raó. Molts recordem quan fa molts anys, per Festes, venien a tocar orquestres a la plaça com ara l’orquestra Mancy de Vinaròs. L’orquestra tocava sota la direcció de Paco la Farga, una molt bona persona. Tampoc m’oblido de l’orquestra Rosell-Mata, valencians molt alegres.

L’acústica d’estes orquestres era molt bona. Estos valencians els teníem totes les festes i també s’encarregaven de fer els cercaviles o passades pel poble, el vermut. Això ja s’ha perdut.

No obstant això, ara tenim una pista de ball i patinatge, coberta, que meravella tothom qui ens ve a visitar. I això sense oblidar-nos del bonic poliesportiu. Però el millor concert que jo he escoltat, per a mi inoblidable, va ser el 28 de agost a les vuit de la tarde a la plaça d’Espanya.

La plaça plena de gom a gom. Tant de bo els concerts de l’hivern també es poguessen fer a la plaça. Dani, no en tingues cap dubte, el concert va ser molt encertat.

I les dos últimes peces, La perla preciosa i la nostra famosa Cançó del Globo van fer que la gent xales com mai.

Volem donar les gràcies als músics que van acompanyarnos per a reforçar la banca, als nostres músics del poble, tots ells perfectament dirigits sota la batuta del nostre director, Jordi Martí.

La gent va passar una tarde molt bonica. Pares, animeu els vostres fills per a què s’apunten a fer solfeig. La música és cultura. I també gràcies a les autoritats. Sí, és molta faena, però la recompensa dels masdenvergencs durant tota la tarde, d’una música tan encertada al centre del poble, tot recordant el passat, ha valgut molt la pena.

Moltes gràcies a tots!!!

Concert de la Unió Musical Masdenverge durant les Festes Majors

Les aventures d’en Josep L’INCREÏBLE

CORRETJA JAKE

D’EN

Hola amics! Us convido a llegir un nou conte d’en Josep. Mireu, tot va començar així: un dia, a l’escola, vaig veure entrar-hi per la porta a en Jake amb un corretja que va deixar bocabadada tota la classe. En aquell moment, vaig pensar que no me la deixaria perquè estava una mica enfadat amb ell des de l’última vegada. A l’hora del pati tothom la hi demanava.

23

cadira. Vaig provar de deslligar-lo, però era com si el nus estigués encantat. En Valentí va agafar correntilla i zaass! la corda es va trencar. Li vaig dir al Jake que vingués en natros, però va marxar corrent.

La resta del grup vam continuar investigant, tot atemorits. De sobte, vam sentir un soroll: booom!

Vam pegar un crit d’esgarrifança i vam fer dos passos enrere. El Ferran es va girar i el va veure. Vam entrar a l’aula de parvulari per a amagar-nos, però el fantasma va obrir igualment la porta i hi va entrar.

Quan es van acabar les classes, en Jake em va arrear un clatellot i em va fer momos. Jo vaig enfadar-me amb ell i li vaig pegar una patada a la corretja que, en aquell mateix moment, es va descordar de la cintura i va caure al terra. Sense pensar-m’ho dos vegades, vaig començar a trepitjar-la i el metall banyat amb or de la placa que hi havia al davant va començar a descolorirse. Vam girar-nos i vam veure el mestre. Havíem oblidat que érem a classe... així que va castigar-nos. I quan el mestre diu “castigats” xisclant és que tenim un problema molt gros. Tots els xiquets van marxar i vam quedar-nos natros dos sols pels passadissos de les classes.

Jo vaig anar pel costat per a intentar escapar-me, el vaig agafar de la roba i la hi vaig esgarrar. De cop i volta, la disfressa li va caure al terra i tots vam veure que era el nostre professor.

Es feia tard i el professor se’n va anar, però amb les presses va oblidar que érem allí i va deixar-nos tancats a l’escola.

I vet aquí com s’acaba un nou misteri resolt pel Josep.

Jo estava aterrit perquè deien que a la nit hi havia un fantasma: el guardià de l’escola. Segons expliquen, quan era menut, un pobre xiquet va ser menyspreat pels altres xiquets i un dia se’l van trobar mort al mig del passadís. Abans que un xiquet el portes al metge, els altres xiquets de l’escola que van passar per davant seu el van ignorar. Eren realment menyspreables. Diuen que l’ànima ferida del pobre xiquet encara ronda per l’escola i que a les nits surt i no deixa que ningú puge al segon pis.

En Jake, però, no es creia aquelles ximpleries i hi va pujar. Des de baix vaig sentir un crit del mateix Jake i de seguida vaig sortir de l’escola, cames ajudeu-me, a la recerca dels meus amics.

Mentre corria, vaig veure l’Èric jugant amb la pilota. Li vaig explicar què passava a l’escola i tots dos vam anar a buscar els altres. Quan ja hi érem tots, vam pensar d’agafar uns ganivets de la cuina i entrar a l’escola. I així ho vam fer. Les llums de l’escola, però, es van apagar i vam espantar-nos d’allò més.

Llavors vam trobar-nos en Jake lligat a la pota d’una

—Però, professor, per què?

—Molt senzill. Perquè a la classe no m’agrada castigar als xiquets i si els castigo, després els espanto i els xiquets, com que tenen temor de ser víctimes del “fantasma” una altra vegada, es porten bé. Però al final vatros us heu interposat i ara no ho podré fer més de fantasma. Grrrrrrrrrrr!

Jordi Ferreres Ripollés

24

De bona llei EL TREBALLADOR A TEMPS PARCIAL: EL GRAN OBLIDAT

Definir el concepte de treballador a temps parcial no és fàcil perquè hi ha diverses normatives que parlen sobre este tipus de treballador, cadascuna de les quals dóna una definició diferent. Per tot això, el més senzill és fer-ne una conceptualització negativa: “el treballador a temps parcial serà tot aquell que no sigue un treballador a temps complet segons la normativa del país on preste els serveis”.

den a aconseguir la tan pretesa flexibilitat. Per exemple, es contracta una persona durant tres dies a la setmana en un determinat context que necessita incrementar la producció o tindre més personal disponible. En una època de crisi per al conjunt de l'economia és menys nociu convertir contractes a temps complet en contractes a temps parcial que no pas recórrer a l’acomiadament.

Amb esta mesura s'ajudaria a millorar els indicadors macroeconòmics com ara el consum o la taxa d'atur. Això es va fer a l’empresa Volkswagen (Alemanya) el 1994 amb molt bons resultats.

Un cop ja tenim un concepte aproximat sobre el que és l'ocupació a temps parcial passaré a enumerar alguns dels avantatges que trobo per a este tipus d'ocupació. Pel que fa a l’empresari, el primer avantatge a tindre en compte és que la majoria dels comerços i empreses obren de dilluns a dissabte —o inclús alguns en diumenge— i una bona manera d’optimitzar l’aprofitament de la unitat productiva és fent contractes a temps parcial.

Quant al treballador, històricament el contracte a temps parcial s'ha fet servir amb la finalitat de conciliar la vida laboral i familiar, sobretot per a les dones. Això permet que els pares treballen menys dies i que conserven el lloc de faena. La major utilització del contracte a temps parcial beneficia els sectors que tenen més dificultats per a accedir al mercat laboral: dones i jóvens. És una manera de repartir la faena; és a dir, existint la mateixa oferta d'hores de faena, treballen més persones i s’ajuda al creixement econòmic.

En segon lloc, els contractes a temps parcial aju-

El problema d’este tipus de contractes és que per

De bona llei a què funcionen bé i a la llarga no suposen un problema per al treballador, necessiten un bona regulació. Encara no es disposa d’esta normativa, ja que la que s’està aplicant actualment pot causar importants problemes al treballador que un cop acabat el contracte ha de sol•licitar algun tipus de prestació, com ara la d’atur o la jubilació. És per això que el passat 16 d'abril, la ministra d'Ocupació i Seguretat Social i el secretari d'Estat de la Seguretat Social van mantindre una reunió amb els interlocutors socials en la qual van analitzar esta situació i van expressar la seua coincidència en l'objectiu d'evitar efectes perjudicials per a determinats col•lectius, entre els quals el dels treballadors a temps parcial. Per això, van acordar constituir un grup de treball per a treballar en el disseny de la nova regulació.

Esta norma té com a finalitat donar una cobertura adequada a totes les persones que tinguen una activitat laboral o professional i mantindre els principis de contributivitat, proporcionalitat i equitat que caracteritzen el sistema espanyol de la Seguretat Social, tot garantint l'equitat respecte a la situació dels treballadors a temps complet.

La nova regulació planteja normes de proporcionalitat entre l'esforç dels treballadors a temps parcial i els que tenen una jornada completa a l'hora de poder accedir a una pensió, a través de les mesures següents: o Normes de proporcionalitat entre l'esforç dels treballadors a temps parcial i els que tenen una jornada completa a l'hora de poder accedir a una pensió: - El període de cotització a temps parcial compu-table per a acreditar el dret a una pensió no haurà de ser de 15 anys quan el treballador tingue cotitzacions per jornades a temps parcial.

Per tant, tots els treballadors voran complert el requisit per a accedir a la pensió de jubilació simplement estant 15 anys en alta, amb independència del percentatge de jornada que treballen.

- Respecte de la quantia de la pensió es manté la regla del coeficient multiplicador de l'1,5 en

25

els períodes calculats amb el coeficient de parcialitat. Amb això, per exemple, es garantix que els treballadors fixos-discontinus i a temps parcial que no treballen tots els dies, però tenen un percentatge de jornada del 66% o més, vegen computat l'any complet, a l'efecte d'acreditar els 15 anys necessaris per a accedir a la pensió.

- El percentatge aplicable sobre la base reguladora es determinarà mitjançant l'escala general prevista en la Llei general de Seguretat Social. D’esta manera, als 15 anys de cotització s'aplicarà un 50% i a partir d'aquí tot el temps que ho supere s'incrementarà en este percentatge en funció de l'escala general de la jubilació ordinària. o Pensions mínimes: es garantix la pensió mínima prevista en els pressupostos generals (631,30 euros en el cas de la jubilació als 65). Si la pensió causada pel treballador resulta inferior a l'import de la pensió mínima vigent en cada moment tindrà dret a un complement fins a aconseguir la quantia mínima, sense superar la pensió no contributiva. o Pel que fa a les competències en matèria sancionadora dels serveis públics d'ocupació estatal i autonòmics, es posa de manifest l'obligació d'inscriure's com a demandant d'ocupació i la renovació d'esta demanda com un requisit necessari per a percebre i conservar la prestació i el subsidi per desocupació, amb l'objecte d'atorgar una major seguretat jurídica als perceptors de les prestacions i subsidis per desocupació. o Quant als requisits aplicables a aquells que surten a l'estranger i que perceben prestacions i subsidis per desocupació: en casos de sortides per assumptes propis, per un període màxim de 15 dies naturals dins d'un any natural, es manté la condició de beneficiari i se seguix percebent la prestació o el subsidi per desocupació.

Estes són algunes de les mesures més rellevants que s’han incorporat al decret llei de protecció dels treballadors a temps parcial convalidat el 12 de setembre al Congres dels Diputats.

26

Les nostres mascotes

LEGISLACIÓ SOBRE PERILLOSOS

GOSSOS

Des de l'any 1999 han aparegut diverses lleis i decrets que regulen la tinença de gossos perillosos.

Així, primer de tot, cal saber que el nostre gos és considerat perillós si: •Pertany a una de les races o encreuaments següents: akita inu, bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasiler, mastí napolità, pit bull terrier, presa canari, rotweiler, Staffordshire bull terrier, terrier de Staffordshire americà i Tosa japonès.

•Presenta totes o gran part de les característiques següents: musculatura forta, caràcter marcat, pèl curt, perímetre toràcic de 60-80 cm, altura de la creu entre 60-70 cm, pes superior a 20 kg, mandíbules grans i fortes, boca robusta, coll ample, pit ample i robust....

•Té un caràcter marcadament agressiu o ha tingut algun episodi d'agressivitat.

•És un animal ensinistrat per a l'atac i defensa (només estan autoritzats aquells que fan tasques de vigilància per a empreses de seguretat i cossos de seguretat).

Si l'animal és considerat com a potencialment perillós, cal complir tota una sèrie de normes per a poder-lo tindre: •Identificació amb microxip (obligat per llei per a totes les races).

•Estar inscrit en el cens d'animals potencialment perillosos del municipi de residència.

•Posseir una assegurança de responsabilitat civil per al gos.

•Posseir la llicència per a la tinença i conducció d'animals potencialment perillosos (que emetrà l'ajuntament on residix el propietari). Per poder demanar-la cal ser major d'edat, tindre un certificat de capacitat física, certificat de penals en ordre i no haver estat privat de la tinença d’este tipus d'animals.

Les nostres mascotes

27

Per a més informació sobre estos tràmits, es recomana adreçar-se al vostre ajuntament.

Complint tots aquests requisits, ja podem tindre legalment un animal de raça perillosa, però com a mesures de seguretat cal recordar que: •No poden ser conduits a la via pública per menors de 16 anys.

•A la via pública han d'anar lligats amb corretja de màxim 2 metres de llargada.

•A la via pública han d'anar amb morrió.

•Les instal•lacions on estiguen estos animals han d'estar senyalitzades i complir el que indica la llei al respecte (tanques prou altes, etc.). És important que si tenim un gos potencialment perillós complim tots els requisits que se'ns demanen per a evitar sancions (poden oscil•lar entre els 60 i els 30.000 euros) i sobretot accidents que perjudiquen a terceres persones.

Luci Farnós

CLUB D'ESCACS DESPRÉS DE L’OBERT INTERNACIONAL DE MASDENVERGE ....podríem haver aturat l'activitat escaquista perquè l'estiu comporta deixar-se anar, i encara més després del titànic esforç que va comportar l’organitzar del torneig per al nostre poble i, sobretot, per a la gent del club. Vam demostrar-nos a natros mateixos que som capaços de fer grans coses, possiblement massa grans per al poble que som. És un repte que tan sols clubs i poblacions grans poden assumir. Per a natros era tot un repte; el vam assumir i vam sortir-ne airosos, tot i que possiblement una mica desbordats per la gran quantitat de jugadors que hi van participar. Hem demostrat que amb esforç i ganes, aportant cadascú la seua menuda o gran aportació, podem tirar endavant molts altres reptes. La veritat és que és per a sentirse contents, molt contents.

El torneig internacional de Masdenverge ha aparegut a la radio local, comarcal i catalana, així com també en altres mitjans com ara premsa, televisió i a infinitats de webs que fan referència a escacs, tant a escala catalana, nacional i internacional.

Les comarques del sud de Catalunya, les anomenades Terres de l'Ebre, sovint estan oblidades. Som pocs els clubs d'escacs i poques les llicències. Enguany hem estat l'únic obert internacional de tot el territori, un bagatge trist. Amb l'organització del torneig hem aconseguit que 120 persones d'arreu de la nostra geografia i de l'Estat espanyol hi participessen. Els nostres jugadors i els del territori han tingut la possibilitat d'enfrontarse a jugadors de fora molt qualificats, hem omplit al complet les 65/70 places de turisme rural de què disposa la població durant tres dies. Els bars i restaurants del poble han tingut un bon grapat de gent que hi ha anat a buscar menjar; hem donat a conèixer el nostre poble, la nostra hospitalitat, el Delta i el seu entorn, hem fet formació per als més jóvens, hem donat a conèixer els productes típics del nostre territori (oli, vi, sal, arròs...).

28

Club d’escacs

Però han passat coses que no ens esperàvem: s'han donat d'alta per primera vegada als seus respectius clubs —principalment Tortosa, Amposta, Vinaròs...— un bon grapat de jugadors. Avui, tots ells són nous jugadors d'escacs. Un altre fet a tindre molt en compte és el fet que dos clubs del nostre entorn volen organitzar tornejos d'escacs semblants al nostre. Ara en tenen una bona imatge, moltes dades i veuen que no és tan i tan complicat. Un altre fet a destacar és la idea de fer dos bons torneigs socials potents conjuntament, en lloc de cada club de manera individual. Molts de temes han sortit a resultes del nostre torneig. Benvingudes siguen i és que amb l'esforç ben conjuntat gairebé tot es pot aconseguir.

CLASSES D'INICIACIÓ ALS ESCACS AL JULIOL Els més menuts també es mereixen la nostra atenció i no els hem de descuidar mai. Els jóvens, a l'estiu, tenen hores i hores de lleure i un poc de dedicació a la seua formació present o futura també pot anar bé. Durant el mes de juliol s'han impartit classes gratuïtes d'escacs a nivell d'iniciació. Els jóvens que hi han participat han hagut de pensar una mica, però a la vegada també s'han divertit. Ens consta que han passat uns moments entretinguts i a més han aprés un esport nou que, de ben segur, si continuen exercint-lo els ajudarà en la seua formació.

CLASSES D'ESCACS A NIVELL INTERMEDI-AVANÇAT Durant el mes de juliol també s'ha fet un curs, conjuntament entre els clubs d'Amposta i Masdenverge, a les nostres instal•lacions. Este curs estava pensat per a alumnes que ja porten més temps jugant i que volien millorar el seu nivell d'escacs.

TORNEJOS D'ESTIU Durant els mesos d'estiu s’ha disputat el Circuit Català d'Oberts Internacionals, amb tornejos a dojo per tot arreu de la geografia catalana, a més d’Andorra i Benasc (Osca). Hi participa molta gent de nivells i edats molts diferents. Els que hi juguen, tenen l’oportunitat d'enfrontar-se als millors jugadors catalans, espanyols i estrangers. Natros, per bé

que animen els nostres jugadors a apuntar-s’hi, ho deixem sempre a criteri dels jugadors del club i dels pares. Gent que vol agafar nivell combina escacs i vacances i fa de l'estiu un temps menys avorrit, a més de poder millorar el seu nivell.

TORNEIG DE FESTES MAJORS I ALTRES Com és habitual, la setmana de Festes vam organitzar el clàssic campionat de ràpides. La participació va rondar les 40 persones, un nombre prou elevat si tenim en compte la inclemència del temps durant la tarda del darrer dissabte de festes. També hem participat en diversos tornejos de festes majors com ara a la Ràpita, Amposta, Vinaròs, Tortosa, Benicarló i Alcalà de Xivert.

ESCACS A L'ESCOLA DE PRIMÀRIA EN HORARI CURRICULAR L'any passat, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana d'Escacs i la Universitat de Girona van fer un pla pilot a vint-i-cinc centres d'ensenyament en què els escacs passaven a ser una assignatura més dins de l'horari normal de l'escola.

Enguany, curs 2013-2014, han estat cent vint-i-cinc els centres educatius de primària que han sol•licitat impartir escacs a l'escola. S'han format als mestres d'escola per a impartir les classes a un nivell elemental.

La motivació per a dur a terme esta iniciativa és ben senzill: en primer lloc, perquè l'any passat l'Assemblea General de la Comunitat Europea va aprovar, per una àmplia majoria, la introducció dels escacs com una eina educativa per a la formació escolar dels jóvens. La Comunitat Europea instava els respectius països a introduir els escacs en la formació ordinària escolar. En segon lloc, perquè Catalunya no es vol quedar endarrere en este tema, no perquè hi haja cap imposició, sinó pels beneficis educatius que comporta l'aprenentatge dels escacs i la seua pràctica en els jóvens en formació.

Natros, com a club que toca directament el tema de les classes, ens hem ofert per a dur a terme la formació dels mestres que han d'impartir estes

Club d’escacs classes, així com també amb el jóvens que vulguen aprendre els escacs. Segons la informació que ens han donat, a les Terres de l'Ebre hi ha vint-i-set centres de primària que començaran a fer classes d'escacs a primària a nivell bàsic i al Camp de Tarragona se n'han apuntat trenta-tres.

Benvinguda sigue esta iniciativa i que la incorporació d'este interessant programa eductiu sigue tot un èxit.

CLASSES D'ESCACS AL CLUB NIVELLS D'INICIACIÓ, INTERMEDI I AVANÇAT HORARIS: de 5.30 a 8 h, tots els dissabtes a la tarda a partir del 21 de setembre.

LOCAL: Club d’Escacs Masdenverge, C/ Montsià, 15.

PREUS MOLT MÒDICS: 42 € al quadrimestre.

El primer més de prova gratuït: inclou les classes, la fitxa i l’assegurança federativa, jugar el Provincial sense cost afegit, etc.

Tots els dissabtes a la tarda ens ajuntem un bon grup de jóvens i adults, amb sis monitors, que impartixen les classes dels diversos nivells.

La nostra escola d'escacs és molt coneguda a escala comarcal, Terres de l'Ebre i sempre aportem classificats un bon nombre de jóvens a les finals catalanes i espanyoles.

US ANIMEM A PARTICIPAR-HI!!

Club d’Escacs Masdenverge

29

“LA CÀTEDRA DE CHRISTIAN GALVAN”(Blanques juguen i guanyen)

30

Club Patí

EL NOSTRE CLUB NO FA VACANCES II TROFEU D´INICIACIÓ

Els dies 13 i 14 de juliol es va celebrar a la ciutat de Reus el II Trofeu d’iniciació, on van participar nou de les nostres patinadores i hi van obtenir molt bons resultats. Cal destacar a Rosa Esteban com a campiona del nivell B de 12 i 13 anys i a Genu Esterlich com a sotscampiona del nivell A de més de 14 anys.

porada. No hi ha gaires clubs de la zona que s’atrevisquen amb xous perquè, en primer lloc, és molt difícil compaginar tots els horaris de les xiquetes per a poder entrenar i, en segon lloc, per la coordinació que hi ha d’haver entre les dotze components del grup per a fer les figures totes a la vegada... però si els hi surt bé, i quasi sempre és així, és molt vistós, lluït i bonic de vore.

Des del Club Patí animem els xiquets i les xiquetes que us agrade patinar o penseu que us podria agradar a provar-ho.

Les classes, com ja vam dir l’edició passada, han començat a primers de setembre. Animeu-vos! Encara sou a temps!.

FESTIVAL DE FESTES MAJORS

Per tercer any ja, el nostre Club humil i amb pocs recursos econòmics vam atrevir-nos novament a muntar el festival de Festes Majors per a posar el nostre granet d’arena i contribuir al lluïment de les festes, com sempre hem fet, amb actes de tot tipus i per a edats diverses per a què tothom estigue content.

Volem fer arribar el nostre agraïment a l’Ajuntament (regidor de festes i regidor d’esports) pel seu ajut, establiments col•laboradors i patrocinadors, entrenadora, monitora, pares i mares i xiquets i xiquetes patinadors. Hem d’agrair també molt especialment la col•laboració d’Elisa Tomás del nostre poble i Júlia Ventura, les dos patinadores del Club Patí L’Aldea, així com de la més menuda, l’Anouk Vizcarro, també del mateix club. Totes tres van saber estar a l’alçada, cadascuna en el seu nivell i categoria, com elles saben fer i val a dir que van deixar-nos bocabadades. Des d’aquí els donem ànims a les dos grans de cara a la seua participació en el Campionat d’Europa i a l’Anouk, sort en el Campionat de Catalunya. Donem les gràcies també a la gent del gimnàs Alfaro d’Amposta que com a novetat d’enguany van actuar entre número i número de les patinadores, mostrant-nos el seu art del taekwondo. Pensem que va agradar i d’alguna manera estem animant a la gent jove o no tant jove, dins de les seues possibilitats, a practicar esport, sigue el que sigue.

Les nostres patinadores més grans, com a número final, van oferir-nos el xou ‘La dansa del foc’ (fragment d’El amor Brujo de Manuel de Falla) amb el qual competiran la pròxima tem-

CAMPUS DE PATINATGE A L´ALDEA

El mateix dia que començaven les nostres festes, el 26 de juliol, i fins a l’1 d’agost, dos de les patinadores del nostre Club, la Genu Esterlich i l’Anna Andreu, acompanyades de la seua entrenadora Rosana, van assistir al Campus intensiu de patinatge organitzat pel Club Patí l’Aldea amb ganes de treballar i millorar dia a dia i gaudir d’una nova experiència.

El Campus va comptar amb la presència d’entrenadors internacionals com ara l’italià Simone Fraietta i de Manel Villarroya, entrenador habitual del Club Patí l’Aldea, i la col•laboració de Júlia Ventura i Núria Gas, patinadores d’elit del club. Les nostres patinadores, a hores d’ara, encara en parlen del bé que s’ho van passar i del que hi van aprendre. Seguiu així!

Club Patí Masdenverge

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (fet per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS

1. Vendre sense cobrar al comptat. Jugador del Barça. 2. Barret militar. Cent. Fruit sec. 3. Pronom personal. Caiguda forta. Infusió. 4. Comença el conte. Captinyós. Consonant. 5. Acció de posar la cama per a fer caure a algú. 6. Vocal. Exclamació per a encoratjar. Fa fum. 7. Déu egipci. Habilitat a fer certes coses adquirida amb l’estudi o l’experiència.

Despullat. 8. Líquid purulent. Vocal. La grandesa de Messi. 9 Continent. Que pot servir .

VERTICALS

1. Fregament. Instrument musical. 2. Embarcació.

Va per tot. Ocells. 3. Carta de la baralla. Planeta.

Afirmació. 4. Consonant. Del color del cel (femení).

Vocal. 5. Situació dolorosa, sèrie de penes i afliccions. 6. Consonant. Excessivament picant. La tens a l’ull. 7. Preposició. Tres que fan el titot. Ni gat ni grat. 8. Clot. Vocal. Tant pot ser nen com jove. 9. El darrer de la sèrie. Tros de paper rectangular.

31

32

La “contra”