L'atles viatger

Capítol 2 I pataplum! la Rita va caure en una platja i no veia res, perquè tenia els ulls ben plens de sorra. Quan es va treure la sorra, va mirar i va veure davant seu un mar molt estrany.

Hi havia unes onades molt grans i l'aigua era molt fosca. De moment no veia l'avi per enlloc. Mirà cap a l'horitzó i se sorprengué en veure peixos que saltaven. Eren peixos molt estranys, tenien tres cues i una escata gegant al mig. Feien molt mala cara i semblaven perillosos. La Rita és valenta i no s'espanta fàcilment! Va continuar mirant el mar i va veure una balena que tenia dos caps i va pensar: “quins animals més estranys, mai no havia vist un mar com aquest”.

Es va girar i va pensar si tot plegat no era un somni. Però de cop i volta es va recordar de l'avi i cridà tot caminant per la platja: –Avi, avi, on ets?

Ningú no li respongué. Al final, tot i que li feia una mica d'angúnia, va decidir llançar-se al mar i nedar.

De sobte, davant seu es presentà un pop amb cara de bo.

La Rita no tenia por i li va preguntar: –Hola, com et dius?

–Em dic Pipus i et saludo d'aquesta manera.

En Pipus la va ruixar amb tinta de colors. La Rita va començar a cridar com una boja i en Pipus va riure i es va amagar darrere unes roques. De cop la Rita sentí una veu darrere seu que li deia: - 10 -