La cacera de bruixes va ser una eina misògina de control amb diferents objectius socials, religiosos i econòmics a favor del patriarcat i els estaments de poder, directament relacionada amb el naixement del capitalisme. Del segle XV al XVIII es va infligir una persecució social, majoritàriament cap a les dones (en un 80%): dones sàvies (metgesses, herbolàries, llevadores, guaridores, etc.); vídues, pobres, immigrades, fetilleres, paganes, actives de forma econòmica, política o social. Estigmatitzades i assenyalades com a “bruixes i metzineres”. El fenomen va servir per destruir dissidències i resistències al poder, sotmetre aquelles que se sortien dels llocs preestablerts i controlar els cossos de les dones com a objectes sexuals, reproductius i mà d’obra gratuïta al servei del capitalisme. Catalunya va ser un dels llocs amb més dones acusades, torturades i assassinades, unes 400, sobretot al Pirineu.
Arreu d’Europa i també al Parlament de Catalunya, s’han aprovat iniciatives per a la reparació necessària d’un feminicidi que connecta directament amb la nostra societat. La revista Sàpiens va publicar el 2021 un monogràfic al respecte i un Atles de la cacera a Catalunya. També va impulsar la Campanya #noerenbruixes i un manifest al qual us podeu adherir [Consulteu la secció Recursos].
Centre d’interès en Feminisme i LGTBIQ+ Biblioteca Poble-sec – Francesc Boix Octubre 2022