Issuu on Google+


L’ajuntament de Sant Boi de Llobregat va aprovar el Pla de Biblioteques el 17 de desembre de 2007, fent una proposta de compromís amb els ciutadans i ciutadanes de Sant Boi per facilitar l’accés a la cultura i garantir el seu apropament a la ciutadania, aprofundint en els programes de cultura de proximitat i adaptant-los a les diferents realitats dels barris. Des de l’any 1926 a la Biblioteca Popular Cal Silio, posteriorment Can Castells (1987-2005) i M.Aurèlia Capmany des del 1993, els equipaments bibliotecaris van donar un salt qualitatiu amb la construcció i posada en marxa de la Biblioteca Central “Jordi Rubió i Balaguer”. Amb l’aprovació del Pla de Biblioteques i Lectura Pública i en el seu desenvolupament, s’assegura als ciutadans de Sant Boi l’accés a la informació, a la formació i al lleure. Cal agrair a la Diputació de Barcelona el suport permanent que facilita a les Biblioteques, tant en recursos humans i econòmics com en la redacció d’aquest pla. Esperem que en gaudiu tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Boi. Montserrat Mirabent i Coll Regidora de Cultura i Promoció del Turisme


SUMARI

1. Marc contextual del Pla de Biblioteques i Lectura Pública 1.1. Sant Boi de Llobregat. Aproximació a la realitat demogràfica i sociocultural 1.1.1. Aproximació soci demogràfica 1.1.2. Projeccions de població 1.1.3. Documents de diagnòstic per a la planificació

1.2. Model de biblioteca pública 1.2.1. Àmbits d’actuació de la biblioteca pública 1.2.2. La biblioteca pública i el treball en xarxa i de cooperació

1.3. Marc legal, normatiu i competencial 1.3.1. Marc legal de la biblioteca pública a Catalunya 1.3.2. Marc competencial de les diferents administracions públiques 1.3.3. Marc normatiu: estàndards d’equipaments i serveis 1.3.4. Marc local: el Pla de Cultura de Sant Boi de Llobregat

2. La biblioteca pública a Sant Boi de Llobregat: situació precedent al pla 2.1. Antecedents 2.2. Situació actual de les biblioteques 2.2.1. Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer 2.2.2. Biblioteca Maria Aurèlia Capmany


2.3. Línies estratègiques d’actuació 2.3.1. Línies estratègiques de la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer 2.3.2. Línies estratègiques de la biblioteca Maria Aurèlia Capmany

2.4. Punts forts i febles 2.4.1. Punts forts i febles de la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer 2.4.2. Punts forts i febles de la biblioteca Maria Aurèlia Capmany 2.4.3. Punts forts i febles de la ciutat

2.5. Representació gràfica de l’àmbit de cobertura geogràfic i social de les biblioteques públiques actuals

3. Configuració de la xarxa local de biblioteques de Sant Boi de Llobregat: elements, recursos i serveis 3.1. Elements i funcions de la Xarxa Municipal de Biblioteques 3.1.1. Biblioteca Central Urbana 3.1.2. Biblioteques de proximitat

3.2. Catàleg de serveis 3.2.1. Qüestions generals 3.2.2. Catàleg de serveis bibliotecaris a Sant Boi de Llobregat 3.2.3. Esquema dels serveis segons tipologia d’equipament bibliotecari

3.3. Gestió dels Recursos 3.3.1. Fons documental i política de col·lecció de ciutat 3.3.2. Edificis i espais 3.3.3. Recursos humans 3.3.4. Recursos econòmics


3.4. Eines de planificació i promoció de la Xarxa 3.4.1. Pla conjunt d’activitats 3.4.2. Política de comunicació 3.4.3. Mecanismes de planificació i avaluació del servei bibliotecari

4. Proposta d’actuació 4.1. Comissió de Lectura Pública 4.2. Infraestructures i equipaments 4.2.1. Biblioteca de Marianao 4.2.2. Ampliació de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany

4.3. Recursos humans de la xarxa 4.4. Cooperació i serveis conjunts amb agents locals 4.5. Pla d’actuació. Calendari 4.5.1. Infraestructures 4.5.2. Recursos humans 4.5.3. Comissió de Lectura Pública

4.6. Valoració econòmica 4.6.1. Pla d’inversions 4.6.2. Pla de manteniment

1. 2. 3. 4. 5.

ANNEX: DESCRIPCIÓ

DELS PERFILS PROFESSIONALS BÀSICS DEL PERSONAL DE LES BIBLIOTEQUES ANNEX: CATÀLEG DE EQUIPAMENTS I SERVEI. CEIP I IES ANNEX: CATÀLEG DE EQUIPAMENTS I SERVEI. CULTURA I JOVENTUT ANNEX: BIBLIOGRAFIA ANNEX: COMISSIÓ REDACTORA


1. Marc contextual del pla local de biblioteques i lectura pública

1.1. Sant Boi de Llobregat. Aproximació a la realitat demogràfica i sociocultural Sant Boi de Llobregat, municipi que es troba a la comarca del Baix Llobregat, amb una superfície de 21,94 Km2, té una població de 81.611 (2006) habitants amb una densitat de 3.788 h/km2 distribuïda territorialment en sis districtes: Ciutat Cooperativa-Molí Nou, Marianao-Can Paulet, Barri Centre, Vinyets-Molí Vell, Camps Blancs-Canons-Orioles i Casablanca. El municipi està situat al marge dret del riu Llobregat i limita amb Santa Coloma de Cervelló, Viladecans, el Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí.

1.1.1. Aproximació soci demogràfica La població dels 6 districtes urbans la població és, amb data d’1 de gener de 2006, la següent: Distribució de la població per districtes. 2006 C. Cooperativa-Molí Nou Marianao Barri Centre Els Vinyets-Molí Vell Camps Blancs Casablanca Total

Població % 9.546 11,70% 31.822 39,00% 14.047 17,20% 15.847 19,40% 4.764 5,80% 5.585 6,80% 81.611 100,00%

2006 Menors de 16 anys Entre 16 i 29 anys Entre 30 i 44 anys Entre 45 i 64 anys Majors de 64 anys

Homes 6.506 8.512 10.885 9.728 4.998

Dones 6.247 8.075 9.926 10.175 6.559

Total 12.753 16.587 20.811 19.903 11.557

% Homes 16,0% 21,0% 26,8% 23,9% 12,3%

% Dones 15,2% 19,7% 24,2% 24,8% 16,0%

% Total 15,6% 20,3% 25,5% 24,4% 14,2%

Total

40.629

40.982

81.611

100,0%

100,0%

100,0%


La distribució de la població resident a Sant Boi mostra una àmplia majoria de persones en edat laboral (entre 16 i 64 anys), una mica més del 70% del total. En canvi, el nombre de persones per sota d’aquesta edat representa el 14.6%, i el que generalment s’anomena grup infància (menors de 13 anys) comprèn aproximadament l’11,5% del total de població. A l’altre extrem trobem el sector de la gent gran, els majors de 64 anys: aquest grup té un pes del 14,2% i la seva importància numèrica segueix en augment des de fa ja anys. El nombre de nens i nenes menors de 4 anys també és en augment perquè incrementa els darrers anys el nombre de naixements. Tot i això, l’increment del nombre de persones grans és superior al del nombre de naixements, de manera que el procés d’envelliment propi de la societat occidental continua el seu curs.

Estructura de la població per lloc de naixement 2006 Catalunya Resta de l’estat Resta de la Unió Europea Resta d'Europa Magrib Resta d’Àfrica Amèrica Centr. i del Nord Amèrica del Sud Àsia Oceania

Població 48.669 25.613 666 381 2.415 118 343 3.042 355 8

% 59,0% 31,4% 0,8% 0,5% 3,0% 0,1% 0,4% 3,7% 0,4% 0,0%

Homes 24.654 12.419 328 138 1.591 75 127 1.405 185 5

% Dones 60,9% 24.069 30,7% 13.874 0,8% 270 0,3% 128 3,9% 824 0,2% 43 0,3% 216 3,5% 1.637 0,5% 170 0,0% 3

% 59,0% 34,0% 0,7% 0,3% 2’0% 0,1% 0,5% 4,0% 0,4% 0,0%

Majoritàriament al municipi predominen les persones nascudes a Catalunya, tot i que el pes relatiu dels nascuts a altres indrets de l’estat espanyol és encara molt fort, una tercera part del total. Les persones nascudes a Andalusia i Extremadura són, per aquest ordre, les més nombroses pel que fa als nascuts fora de Catalunya. Les dues Castelles, Aragó i Múrcia són també Comunitats Autònomes d’origen de molts santboians i santboianes. Pel que fa als nascuts a la Unió Europea i a la resta del món, el seu nombre es troba en creixement durant els últims anys. 1.1.2. Projeccions de població Arrel de l’estudi de la Carme Trilla i de Amand Blanes1, es compta amb una projecció de la població de Sant Boi fins l’any 2017. Així, Sant Boi passaria de 80.586 habitants de l’any 2002, a 85.210 del 2017, amb un increment absolut de 4.624 persones (veure taula). 1

Projeccions de població i habitatge

Carme Trilla i Amand Blanes Centre d’estudis Demogràfics. BCN 2004


Projecció de la població de Sant Boi de Llobregat. 2002 – 2017

Any (100=2002) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Efectius 80.586 81.178 81.715 82.231 82.717 83.175 83.600 83.987 84.335 84.635 84.884 85.078 85.212 85.282 85.284 85.210

Taxa (per mil)

7.32 6.60 6.29 5.90 5.52 5.09 4.62 4.13 3.55 2.94 2.28 1.58 0.82 0.02 -0.87

Base 100 100.00 100.73 101.40 102.04 102.64 103.21 103.74 104.22 104.65 105.02 105.33 105.57 105.74 105.83 105.83 105.74

S’observa que el ritme de creixement, que pel conjunt del període se situa en 3,5 per mil anual, presenta una tendència descendent. Encara que els moviments migratoris són importants, la major immigració es veu compensada per una emigració també més intensa, provocant que el saldo pel conjunt del període tingui un nivell relativament baix. Una altra constatació serà el progressiu envelliment de la població, que passarà d’un 13.45%, de persones de més de 65 anys al 2002, al 18.11% a l’any 2017, sent el grup d’edat que creixerà més percentualment. 1.1.3. Documents de diagnòstic per a la planificació

Agenda 21 L’Agenda 21 de Sant Boi de Llobregat, estructurada en tres àmbits: Agenda Social, Agenda Econòmica i Agenda Ciutadana, aporta una anàlisi exhaustiva del Sant Boi de Llobregat de l’any 2000. Així, en la diagnosi de l’agenda Social trobem informació sobre dinàmiques demogràfiques; justícia social, no discriminació i respecte a la diversitat; la lluita contra la pobresa i la vulnerabilitat; coneixement, educació i informació; protecció i foment de la salut i foment del desenvolupament sostenible dels assentaments humans. La diagnosi de l’agenda econòmica ens informa sobre les tendències de consum i producció; estructura productiva i treball; sectors econòmics i generació d’ocupació. Per la seva banda, a l’agenda Ciutadana trobem informació sobre presa de decisions; les administracions locals; les dones; la infància i l’adolescència; la joventut; persones grans; persones discapacitades; associacionisme i


participació pública; els treballadors i les treballadores; les empreses; el camp i la seva gent; la comunitat científica i tecnològica i la cooperació internacional. Aquesta informació és pot consultar a la web municipal: www.santboi.cat

Pla de Cultura de Sant Boi de Llobregat

Encara que es tornarà a fer esment en el punt 4 marc legal, normatiu i competencial, el Pla de Cultura incorpora una diagnosi que aporta informació sobre el Sant Boi actual. Així, trobarem àmplia informació sobre el marc territorial, soci – econòmic i urbà i els equipaments i els serveis culturals bàsics i els agents de la cultura. Aquesta informació és pot consultar a la web municipal: www.santboi.cat

1.2. Model de biblioteca pública

“La biblioteca pública com a centre local d’informació facilita tot tipus de coneixement i d’informació als seus usuaris i els proporciona les condicions bàsiques per a l’aprenentatge, per a la presa de decisions i per a l’assoliment del desenvolupament cultural.”2

El punt de partida de la concepció de biblioteca pública, fruit de la nova realitat social i del canvi dels suports i els mitjans tradicionals de transmissió de coneixements, se centra en dos aspectes. D’una banda, en la necessitat de conèixer a fons les demandes de la comunitat per respondre a la diversitat d’interessos que pot tenir per raó d’edats, formació, interessos, etc. De l’altra, en la conveniència d’optimitzar els recursos i, per tant, de centrar-se en aquells serveis que satisfacin més les necessitats dels usuaris, com també d’aprofitar els recursos d’altres institucions, amb convenis cooperatius i xarxes. La biblioteca pública actua com a mitjancera entre la informació i l’usuari i vetlla per a la constitució, a escala local, de fons i serveis d’informació d’acord amb les necessitats dels ciutadans, que en són els usuaris dels serveis. Coneixedora de les necessitats d’informació de la població, la biblioteca pública pot proposar continguts i serveis d’informació a la xarxa. La biblioteca ha d’intervenir a l’hora de potenciar els avantatges socials de la societat de la informació i mirar de superar el risc de la divisió entre les franges socials amb dificultat d’accedir-hi.

2

Elements de definició de la missió de la biblioteca pública recollits en el Manifest de la Unesco de la biblioteca pública 1994 (Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994).


Els poders públics han d’evitar els riscos de marginació d’amplis sectors de la població, intervenint en el procés de distribució de la informació per tal de garantir el dret de tothom a tenir les mateixes oportunitats de desenvolupament personal.

1.2.1. Àmbits d’actuació de la Biblioteca Pública D’acord amb les Directrius de l’IFLA/Unesco,3 les biblioteques públiques se situen en els següents grans àmbits d’actuació: accés a la informació; suport a la formació; foment de la lectura/desenvolupament cultural; espai de relació i suport al desenvolupament personal. Accés a la informació Les tecnologies de la informació i la nova realitat social potencien que la biblioteca pública esdevingui un punt d’accés a la informació per a tots els ciutadans. La societat de la informació comporta oportunitats per al benestar social, però també riscos de desigualtats amb certs perills per a la cohesió de què gaudeixen les societats europees. Es poden formar tres grups de ciutadans segons la seva relació amb la informació i el coneixement: els que tinguin accés a la informació i capacitat per seleccionar-la i utilitzar-la; els que tinguin accés a la informació, però els manqui la capacitat per seleccionar-la o utilitzar-la, i els que ni tan sols tindran accés a la informació, per raons culturals, econòmiques o geogràfiques. En conseqüència, el paper dels poders públics en aquesta nova situació ha de ser el d’evitar els riscos de marginació d’amplis sectors de la població, i per això han d’intervenir en el procés de distribució i d’accés a la informació per garantir el dret de tothom a tenir les mateixes oportunitats de desenvolupament personal. Cal concebre la biblioteca pública com una finestra a tota la informació de l’entorn més immediat. Les noves pautes donen un tractament molt important a la informació local. Assenyalen que la biblioteca pública té una responsabilitat particular per facilitar l’accés a la informació local i vinculen la provisió d’informació sobre la comunitat amb el foment de la participació i la presa de decisions del màxim nombre d’agents. Així doncs, es perfila una cooperació necessària amb altres agents de la localitat —productors i distribuïdors d’informació— per a una gestió sostenible dels recursos d’informació a l’àmbit local. Els darrers estudis sobre les funcions que ha d’assumir la biblioteca pública reafirmen la importància de proporcionar l’accés a la informació local. Consideren, dins els rols actuals de la biblioteca pública, el fet d’esdevenir un centre d’informació local i remarquen que la biblioteca ha d’oferir la informació de la localitat on es troba emplaçada i aquella que afecta directament al ciutadà. Suport a la formació

3

Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques/ elaborades per un grup de treball dirigit per Philip Gill per encàrrec de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002. Disponible a Internet: http://www.cobdc.org/publica/directrius/index.html [Consulta: 1 març 2006].


La biblioteca pública és un excel·lent suport per a l’educació permanent i una demostració pràctica de l’aposta de la nostra societat envers el valor de l’educació, entès com un procés amb continuïtat al llarg del temps. Les biblioteques públiques inclouen dins de la seva oferta de serveis, el suport a la formació, que s’orienta a ajudar els usuaris a tenir més a prop d’allà on viuen o treballen aquells documents i instruments que els faciliten l’aprenentatge. Dos serveis addicionals que avui en dia s’estan potenciant des de les biblioteques són el de l’aprenentatge de les tecnologies i el seu efecte en la cerca i l’obtenció d’informació, i el de l’autoafirmació. Foment de la lectura i desenvolupament cultural de la comunitat En les pautes de 2001 de l'IFLA/UNESCO es pren en consideració el paper de la biblioteca pública en el desenvolupament cultural i artístic de la comunitat i en el suport a la seva identitat cultural. De nou apunten cap a un treball necessari amb organitzacions locals i regionals, i per això han de coordinar activitats culturals, organitzar actes i assegurar que els interessos de la comunitat estiguin representats en la col·lecció documental del centre. S’hi recomana que la biblioteca vetlli per reflectir la varietat de cultures representades en la comunitat i emmarca aquesta activitat dins d’una coordinació necessària amb l’entorn i una aportació de la biblioteca o els equipaments bibliotecaris en la línia de donar resposta amb materials pertinents als interessos de la comunitat.

Espais de relació La biblioteca pública té un paper com a espai públic, de relació i de trobada. Les Directrius IFLA/Unesco conceben la biblioteca pública com “la sala d’estar de la comunitat”, això és, com un espai de trobada on conflueix una certa diversitat d’oferta cultural, on no sols s’estableixen relacions individuals entre l’usuari i el llibre i la cultura, sinó també relacions col·lectives. El desenvolupament cada vegada més gran de serveis electrònics en l’àmbit cultural i en altres àmbits ha posat de manifest que l’ús creixent d’aquests serveis es produeix junt amb una major demanda per part dels ciutadans d’espais físics d’intercanvi i de relació. A major consum de serveis culturals en línia, major és la necessitat d’oferir a nivell municipal espais per fomentar l’intercanvi i la relació personal. Suport al desenvolupament personal Ningú no dubta que l’oportunitat de fomentar la creativitat personal i perseguir nous interessos és important per al desenvolupament de les persones. La biblioteca pública pot contribuir a aquest desenvolupament i també a resoldre satisfactòriament els afers a què ens afrontem en la nostra quotidianitat. Podríem fer un apropament parcial d’aquest paper a la funció que perseguien els serveis d’informació a la comunitat sorgits en el marc de les biblioteques angloamericanes en els anys setanta. Per millorar el nivell d’accés a la informació i a la cultura es proposa integrar la biblioteca a la comunitat i cobrir les necessitats quotidianes dels ciutadans. Perseguint


aquest objectiu s’ha de desenvolupar bases de dades de les entitats del municipi, dels principals equipaments sanitaris i educatius, entre d’altres. Servei a nens i joves El públic objectiu de la biblioteca pública és tota la comunitat i el repte que ha d’assumir és fer front a les seves necessitats informatives. No obstant això, la biblioteca pública té la responsabilitat especial d’adreçar-se a nens i joves, per la qual cosa, serà important la relació que estableixi amb les biblioteques escolars del municipi. Caldrà tenir en compte que els fons i els serveis siguin apropiats per a uns i altres. Aquestes qüestions, entre d’altres, es recullen en els estàndards específics de servei bibliotecari per a infants i en els estàndards de servei bibliotecari per a joves de l'IFLA.4 El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, a través del programa Chilias5, adreça serveis i productes d’informació als usuaris entre 8 i 12 anys: webs de recursos infantils, consulta del catàleg col·lectiu, gimcanes virtuals per buscar informació en clau de joc, tallers de contes, etc. A Sant Boi es treballa amb programes transversals per la qual cosa cal aprofitar-ho per a compartir recursos 1.2.2. La biblioteca pública i el treball en xarxa i de cooperació Per tal de fer front a la creixent demanda d’informació, com també per tal d’oferir serveis de qualitat, la biblioteca pública ha d’estar integrada en una doble xarxa: la tècnica i la territorial. Des del punt de vista tècnic, les biblioteques públiques han de tenir un dinamisme i una capacitat d’actuació i de resposta que s’escapa a cadascuna de les biblioteques enteses de forma individual. Des d’aquest punt de vista, el treball en xarxa afavoreix el treball tècnic i en redueix substancialment els costos. En aquest sentit, el paper de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona és primordial. Però també cal que les relacions “tècniques” de les biblioteques vagin més enllà i que s’estableixin xarxes de treball local amb altres tipus de biblioteques, centres de documentació i serveis d’informació del municipi. D’altra banda, la biblioteca pública ha de treballar en xarxa també des de la perspectiva territorial. La biblioteca pública ha de tenir una presència activa en les polítiques locals d’informació i ha de desenvolupar sistemes que li permetin un treball en xarxa a nivell territorial amb els agents més propers (culturals, educatius, socials o econòmics). La biblioteca pública, per tant, s’adreça a cooperar estretament amb institucions patrimonials, escoles i institucions educatives, entre d’altres, per tal de funcionar com a proveïdora d’informació a la comunitat i oferir serveis especials a diversos grups d’usuaris, des d’informació empresarial fins a serveis per a minories ètniques i persones amb deficiències visuals. La biblioteca pública tendeix a desenvolupar els seus serveis d’acord amb les necessitats locals. 4 5

Trobareu més informació dels dos documents a: <http://www.ifla.org/VII/s10/scl.htm>. [Consulta: 1 febrer 2006]. Chilias: la biblioteca virtual [en línia]. <http://www.diba.es/chilias>. [Consulta: 1 febrer 2006].


1.3. Marc legal, normatiu i competencial

1.3.1. Marc legal de la biblioteca pública a Catalunya

La Constitució espanyola i el dret a la cultura 1978 – La Constitució espanyola recull en l’article 44 que l’accés a la cultura és un dret constitucional. Les lleis municipals i la competència en biblioteques 1985 – Segons l’article 26 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local, i la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (8/1987, art. 64b), es fixa que les biblioteques formen part de les competències obligatòries dels ajuntaments de poblacions amb més de 5.000 habitants. La legislació sectorial 1993 – El 3 de març de 1993 s’aprova al Parlament de Catalunya la nova llei de biblioteques, que defineix, estructura i organitza el Sistema de Lectura Pública de Catalunya. El text es refereix a tots els elements que integren el sistema bibliotecari de Catalunya i a la manera com es relacionen entre ells. El Sistema de Lectura Pública queda definit a la llei com “el conjunt organitzat de serveis de biblioteca pública de Catalunya integrat per totes les biblioteques públiques de titularitat pública, totes les biblioteques públiques de titularitat privada que hi siguin integrades –si han subscrit un conveni amb l’ajuntament corresponent-, les biblioteques de titularitat estatal gestionades per la Generalitat i, excepcionalment, si les necessitats de lectura pública ho requereixen, hi poden ser integrades les biblioteques dels centres d’ensenyament no universitari”. La llei determina la unificació de les xarxes dependents de les diverses administracions en un únic Sistema de Lectura Pública, estructurada en quatre xarxes provincials. Atribueix la responsabilitat de les biblioteques públiques als ajuntaments, i els serveis de suport a la lectura pública al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a les quatre diputacions provincials.


1.3.2. Marc competencial de les diferents administracions públiques La Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya6 atribueix la responsabilitat de les biblioteques públiques als ajuntaments, i els serveis de suport a la lectura pública al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a les quatre diputacions provincials. Tenint en compte aquest marc competencial, a la província de Barcelona s’estableixen uns convenis entre els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per l’establiment de biblioteques, on es contempla la distribució de responsabilitats envers el desenvolupament del servei. En el cas de Sant Boi ja hi ha convenis a les dues biblioteques de la ciutat, Jordi Rubió i Balaguer i M. Aurèlia Capmany.

1.3.3. Marc normatiu: estàndards d’equipaments i serveis Diferents organismes, tant internacionals com locals, han estudiat les característiques que ha de tenir un “servei òptim” i han elaborat uns estàndards que han de servir per orientar la planificació bibliotecària. Els elements de definició de la missió de la biblioteca pública es troben recollits en el Manifest de la Unesco7. Aquest text és una referència indispensable per emmarcar el concepte de biblioteca pública, essencialment perquè presenta un enfocament evolutiu en què els serveis de la biblioteca s’adapten als nous temps i a les noves necessitats, i, en definitiva, a la pròpia evolució social. L’organisme internacional que proposa i marca les directrius generals i els estàndards que han de regir el funcionament de les biblioteques és la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques (IFLA). La darrera revisió de Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques8 data del 2001 i són les que actualment es troben vigents. Les Directrius es defineixen com una eina pràctica i comencen per proporcionar una relació detallada dels serveis i instal·lacions que una biblioteca pública ha d’oferir. L’IFLA disposa igualment d’estàndards de servei bibliotecari per a infants i d’estàndards de “serveis especials” de la biblioteca pública (per a persones amb discapacitat, persones amb dificultats visuals, etc.). Altres organismes han elaborat els seus propis estàndards, com el Ministeri d’Educació i Cultura, la Generalitat de Catalunya o la pròpia Diputació de Barcelona, sempre tenint com a referència les indicacions de l’IFLA i la realitat on s’insereixen.

6 «Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya». DOGC, núm. 1727 (29 de març de 1993), p. 2.217-2.222. 7 Manifest de la Unesco de la biblioteca pública 1994 (Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994). 8

Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques/ elaborades per un grup de treball dirigit per Philip Gill per encàrrec de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002. Disponible a Internet: http://www.cobdc.org/publica/directrius/index.html [Consulta: 1 març 2006].


El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, en la mateixa línia que recull el Mapa de Lectura Pública de la Generalitat de Catalunya disposa d’uns paràmetres9 en els quals s’estableixen a partir del nombre d’habitants i de si la biblioteca té funció de centralitat: • • • • •

La superfície útil i la construïda, distribuïda per àmbits. Les unitats necessàries de mobiliari i d’equipament. El fons documental inicial i de manteniment tenint en compte diferents suports i tipologia de material. Les hores setmanals mínimes d’atenció al públic. El personal necessari.

La darrera edició d’aquest document data de finals 2001. Aquests mínims regeixen les adequacions i les noves construccions dels equipaments que formen part de la Xarxa de Biblioteques, en conveni amb la Diputació de Barcelona. El Servei de Biblioteques disposa també d’uns estàndards econòmics bàsics, actualment en revisió, que recullen el cost d’inversió inicial i de funcionament i manteniment anual d’una biblioteca, d’acord amb la tipologia i les dimensions10 1.3.4. Marc local: El Pla de Cultura de Sant Boi de Llobregat El 19 de setembre de 2005 va ser aprovat per l’ajuntament el Pla de Cultura de Sant Boi de Llobregat11. En el punt 4 referent a “Els equipaments i els serveis culturals bàsics” del document de diagnòstic es fa incís en la importància del paper de la biblioteca com a “equipament bàsic pel foment de la lectura entre els ciutadans i pel desenvolupament de la política cultural qualsevol municipi”. Així mateix s’estableix un estat de la qüestió sobre la situació bibliotecària del moment, deficitària i lluny dels estàndards que estableix el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, sobretot pel que fa relació a: la manca de recursos econòmics i de personal, espai inadequat, que resulta insuficient, l’escassetat d’hores setmanals d’obertura, el baix número de documents, i els pocs punts d’accés a Internet. Posteriorment en el document de propostes, en la línia estratègica 7, referent a “Infraestructures per a la cultura”, es formula l’objectiu de “Consolidar una xarxa especialitzada d’equipaments al servei de la cultura que permetin una programació cultural artística regular, diversa i de qualitat”. Entre les accions a portar a terme hi figuren les següents: • • 9

Impuls de la Biblioteca Central Urbana Jordi Rubió i Balaguer com un dels equipaments de referència pels ciutadans, tant en el camp de promoció de la lectura, com en el propi àmbit de la difusió cultural. Redacció d’un Pla Local de Biblioteques i Lectura Pública.

Paràmetres bàsics de Biblioteca Pública. [Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. Servei de Biblioteques, 2001]. 2 fulls. Consultables a: http://www.diba.cat/biblioteques 10 Paràmetres de despesa d’inversió inicial i de funcionament i manteniment anual del servei bibliotecari. [Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. Servei de Biblioteques, 2001]. 2 fulls. Consultables a: http://www.diba.cat/biblioteques. 11 Pla de Cultura de Sant Boi de Llobregat. Sant Boi. [Sant Boi de Llobregat: Ajuntament de Sant Boi, 2005]. 118 p. Disponible a Internet: http://www.stboi.es/pladecultura/document%20definitiu/2.pdf [Consulta: 1 març 2006].


2. La biblioteca pública a Sant Boi: situació precedent al pla

2.1. Antecedents L’antecedent a les biblioteques públiques, d’accés lliure i gratuïtes, el tenim amb la Biblioteca Popular de Sant Boi (Cal Silio), al carrer Major, que va ser inaugurada l’any 1926 i clausurada l’any 1998. La presència de serveis bibliotecaris a Sant Boi de Llobregat, tal com els entenem avui, va començar amb la Biblioteca Can Castells inaugurada l’any 1987, ubicada al barri Centre, de titularitat municipal i gestionada amb un conveni amb la Diputació. Va tenir un paper importantíssim en la vida dels santboians. La Biblioteca exercia funcions de Central Urbana tot i que no acomplia amb els paràmetres establerts per la Diputació de Barcelona. Un estudi realitzat l’any 2003 evidenciava que la Biblioteca Can Castells tenia importants dèficits a l’edifici, del fons, de l’equipament i de personal. El 23 de febrer de 1998, el Ple Municipal va acordar l’elaboració d’un Pla de Biblioteques pel període 1999-2010. Aquell mateix any es presentava una primera proposta de Pla de biblioteques per l’accés dels santboians a la cultura i a la societat de la informació on s’apuntava la necessitat de construir una nova biblioteca Central Urbana. El març de 2005 es van traslladar els fons i el personal de Can Castells a la nova biblioteca que va ser inaugurada el 22 de maig d’aquell mateix any amb el nom de Jordi Rubió i Balaguer. Des del 18 de maig de 2006, Can Castells és la seu del Centre d’Art, que compta amb un petit espai per a l’estudi i la lectura.

2.2. Situació actual de les biblioteques 2.2.1 Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer El municipi de Sant Boi de Llobregat disposa actualment de dues biblioteques públiques clarament definides, La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer que és Central Urbana, inaugurada el 22 de maig de 2005, ubicada al barri centre i la Biblioteca M. Aurèlia Capmany, que és de proximitat, ubicada al barri de Ciutat Cooperativa, inaugurada l’ 1 de setembre de 1993 Ambdues biblioteques són de titularitat municipal en conveni amb la Diputació de Barcelona.


2.2.1 Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer •

La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer és al bell mig de la ciutat, geogràficament parlant, al Parc de la Muntanyeta. Com a Biblioteca central serveix a tota la població de Sant Boi de Llobregat que és actualment de 81.611 habitants.

La superfície construïda és de 3.947 metres en dues plantes. Els punts de lectura són 374 repartits en les tres zones de l’equipament, a més de 45 llocs a les aules de formació i 204 a la sala d’actes. Hi ha un bar a la primera planta de l’edifici. El fons documental és de 66.041 documents, format per llibres, revistes i diaris, CD’s i DVD’s El personal que hi treballa consta de 18 persones: 4 tècniques bibliotecàries, 10 tècnics/es auxiliars, 2 ajudants de servei, 1 informàtic i 1 directora. La prestació horària és de 57 hores a l’hivern, repartides entre tots els dies de la setmana a l’excepció dels diumenges i de 37 a l’estiu (juliol i agost) de dilluns a divendres.

• • •

Donem dades estadístiques del primer any complet de funcionament

Núm.

Mitjana diària

2006 Visitants

213.547

768

Usos del servei de préstec

60.976

219

Préstecs

185.830

668

Usos del servei d’Internet

42.363

152

Usos del servei d’ofimàtica

9.710

35

Nous usuaris

3.448

12

2.2.2 Biblioteca Maria Aurèlia Capmany • • • • •

La Biblioteca M. Aurèlia Capmany dóna cobertura la població del barri de Ciutat Cooperativa, actualment de 9.440 habitants. La superfície construïda és de 500 metres quadrats amb planta baixa i altell. Els punts de lectura són 90 repartits entre les diferents zones de l’equipament. Disposa d’un fons de 23.725 documents. El nombre de documents que pertoca per habitant és de 2’3 a prop de la mitjana recomanada.. El personal que hi treballa consta de 3 persones: 1 tècnic auxiliar, 1 ajudant de serveis i 1 directora, que és bibliotecària La prestació horària és de 33 hores a l’hivern, les tardes de dilluns a divendres i els dijous i dissabtes al matí. A l’estiu, de juny a setembre és de 29 hores, de dilluns a divendres.


Presentem dades comparatives dels últims anys

Visitants

ANY

ANY

ANY

ANY

2006

2005

2004

2003

37.982 35.677 24.960 29.692

Mitjana diària

147

137

98

116

Nous usuaris

342

475

620

367

Mitjana diària

1’32

1’81

2’5

1’43

Usos del servei de préstec 6.107 Mitjana diària 24

7.248

6.457

5.951

27’70

25’2

23’3

L’augment d’ús corresponent a l’any 2005, sobretot d’usos préstec, coincideix amb que durant dos mesos la Biblioteca M. Aurèlia Capmany va ser l’únic equipament bibliotecari del municipi perquè ja s’havia tancat la Biblioteca Can Castells i encara no s’havia inaugurat la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer. Si analitzem els paràmetres totals d’ambdues biblioteques tenim: • 4.447 metres quadrats construïts • 464 punts de lectura + els 45 de les aules i els 204 de la sala d’actes • 89.766 documents. La ràtio document habitant és:de 1’1 encara lluny del 1’5/2’5. • 21 persones hi treballen: 4 bibliotecàries, 11 auxiliars, 3 ajudants de serveis, 1 informàtic i 2 directores que són bibliotecàries • La prestació horària cobreix tots els dies de la setmana excepte els diumenges i festius (62 h. setmanals a la Rubió i 33h. a la Capmany)

2.3. Línies estratègiques d’actuació de les biblioteques de Sant Boi de Llobregat

2.3.1. Línies estratègiques de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer • • •

Atraure tots els públics de la ciutat per integrar-los en la societat de la informació i del coneixement Consolidar el sistema bibliotecari com un eix fonamental, referencial i indiscutible dins del ventall de l’oferta cultural de la ciutat Conquistar nous usuaris, fidelitzar els existents i desenvolupar una política de satisfacció a llarg termini que creï una relació durable entre el ciutadà i la seva biblioteca


2.3.2. Línies estratègiques de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany • • •

Esdevenir un servei d’informació de primera mà amb una programació i uns serveis atractius per al barri Esdevenir un servei d’informació de primera mà per a les comunitats més desfavorides del barri Esdevenir un punt neuràlgic i centre social de trobada per al sector juvenil i adolescent

2.4. Punts forts i febles 2.4.1. Punts forts i febles de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer Entorn Oportunitats ♦ Ubicació cèntrica de la biblioteca ♦ Facilitat d’aparcament ♦ Nucli potent d’equipaments a prop (camp de futbol i de rugby, institut, escoles, etc.) ♦ Expectatives del nou equipament entre la població ♦ Augment de la població infantil ♦ Bona planificació de la construcció i disseny de l’equipament per part de tots els agents que hi intervenen: arquitectes, informàtics, responsables de cultura etc. ♦ Cooperació territorial aprofitant la transversalitat dels programes de l’ajuntament Amenaces ♦ Alt cost de manteniment ♦ Vulnerabilitat dels patis i terrasses de l’edifici Intern Punts forts ♦ Equip professional i dinamitzador ♦ Horaris amplis ♦ Fons documental apropiat ♦ Espai agradable i confortable ♦ Suport tecnològic adequat ♦ Diversitat de serveis ♦ Bons canals de comunicació


Punts febles ♦ Necessitat de trobar franges horàries de comunicació entre el personal ♦ Adequació de l’espai d’activitats de l’àrea Infantil ♦ Manca protecció del sol en una part important de l’edifici ♦ Poca dinamització del bar 2.4.2. Punts forts i febles de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany Entorn Oportunitats ♦ Situació accessible gràcies a la proximitat dels transports públics. ♦ Població jove i població immigrant en creixement. ♦ Proximitat d’escoles de primària. ♦ Suport de les autoritats locals i elaboració del Pla de Cultura. ♦ Existència de la Biblioteca Central. ♦ Construcció de vivendes de protecció oficial al barri. ♦ Treball transversal amb les entitats del barri. Amenaces ♦ Baix índex de lectura de la població del barri. ♦ Evolució cap a una societat basada en l’aïllament social i refugiada en la comunicació via Internet. ♦ Formació d’usuaris pèssima en relació a la cultura de biblioteques i a la utilització de les obres de referència. ♦ Competència d’altres activitats socials. Intern Punts forts ♦ Préstec interbibliotecari local gratuït. ♦ Canvis en el personal auxiliar i subaltern. ♦ Instal·lacions reformades al 2002.12 ♦ Incorporació del nou servei d’audiovisuals. ♦ Manteniment bimensual del fons audiovisual per part del Servei de Biblioteques. ♦ Ampliació dels metres lineals de prestatgeries gràcies al mobiliari de l’antiga biblioteca Can Castells. ♦ Incorporació de l’arc antifurts i comptador de persones. ♦ Elevada utilització del préstec en els usuaris infantils. ♦ Programació d’activitats. ♦ Treball en xarxa. ♦ Utilització de les noves tecnologies de la informació. ♦ Relació de proximitat amb els usuaris donades les característiques de la població del barri i les dimensions de la biblioteca.

12

Al 2002 es van efectuar reformes a l’edifici per aprofitar l’espai i per a reforçar la seguretat de les instal·lacions.


Punts febles ♦ Sector d’usuaris conflictius.13 ♦ Espai comú per a les dues seccions de la biblioteca infants/adults.14 ♦ Mancança d’espai destinat al treball intern de la biblioteca i magatzem. ♦ Mancança de zona d’estudi per als usuaris. ♦ Mancança de sala polivalent. ♦ Pressupost d’activitats insuficient i congelació del pressupost per adquisició de fons cada primer trimestre de l’any. ♦ Equip de reproducció de documents audiovisuals antic.15 ♦ Baix pressupost per adquisició de fons. ♦ Baix percentatge d’usuaris actius. ♦ Baix rendiment de la col·lecció. ♦ Baix nombre d’usuaris amb carnet en relació a la població del barri. ♦ Fons poc actualitzat (quota de renovació de la col·lecció baixa). ♦ Fons audiovisual insuficient, l’usuari no està satisfet. ♦ Donats els anys de vida de la biblioteca, 12 anys, necessitat de renovació de l’interior de l’equipament (lavabos, parets, mobiliari infantil i del personal laboral, especialment cadires). 2.4.3. Punts forts i febles de la ciutat

Entorn Oportunitats ♦ Prestació bibliotecària per a gran part de la ciutat ♦ Elaboració del Pla de Biblioteques ♦ Moviments veïnals a favor d’una biblioteca pel barri de Marianao

Amenaces ♦ Llunyania del barri de Marianao de les biblioteques actuals, més de 15 min. caminant. Intern Punts forts ♦ Horaris amplis que cobreixen el 90% de les franges horàries ♦ Personal preparat ♦ Préstec interbibliotecari local gratuït. 13

Immigrants no adaptats, adol·lescents amb problemes d’integració i delinqüència... Les dues seccions es situen en la mateixa planta de l’edifici. Només estan separades pels taulells d’informació/préstec. Els usuaris es queixen i l’assistència d’usuaris joves i estudiants és molt reduïda. Cal aprofitar el pati interior de l’edifici per habituar-lo com a sala infantil i aïllar d’aquesta manera el soroll. 15 Els reproductors de cd’s d’adults i de vídeo-dvd d’infantil pertanyien a la Biblioteca Can Castells, per tant, els lectors òptics es troben en condicions bastant desfavorables. 14


♦ Programació conjunta d’activitats ♦ Difusió conjunta d’activitats ♦ Web de les biblioteques de Sant Boi Punts febles ♦ Edifici per sota dels paràmetres establerts de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany ♦ Manca d’una tècnica auxiliar de biblioteca itinerant per problemes puntuals del personal


2.5. REPRESENTACIÓ

GRÀFICA DE L’ÀMBIT DE COBERTURA GEOGRÀFIC I SOCIAL DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES ACTUALS

Distàncies quilomètriques des de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

2.5.1 Àmbit de cobertura de les biblioteques públiques

L’àmbit de cobertura de cadascuna de les biblioteques s’ha establert tenint present les dimensions i capacitat de servei de les biblioteques i les barreres físiques que influeixen en l’accessibilitat a la biblioteca –ja siguin naturals o generades per les persones-. Així mateix, cal tenir present que la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, la central urbana, per definició ofereix servei a tot el municipi; en aquest plànol està marcada l’àrea d’influència que cobreix tenint present que, aplicant estàndards anglesos a la nostra realitat, es considera que els ciutadans han de disposar de servei bibliotecari a una distància màxima de 15 minuts a peu del seu lloc de residència. La cobertura bibliotecària de la ciutat queda assegurada per la funció de la BJRB com a Biblioteca Central. L’àrea de cobertura més immediata és el barri Centre i també Vinyets-Molí Vell, Camps Blancs i Casablanca.


Marianao i Can Paulet-Pedres Blanques queden tallats per la Muntanyeta dificultant l’accés a la Biblioteca Central i per tant es tarda més dels 15 min. establerts. Ciutat Cooperativa-Molí Nou queda cobert per la biblioteca Maria Aurèlia Capmany

Ajuntament de Sant Boi. Departament d’informació del territori i població BIBLIOTECA JORDI RUBIÓ I BALAGUER I LA SEVA ÀREA D’INFLUÈNCIA BIBLIOTECA M. A. CAPMANY I LA SEVA ÀREA D’INFLUÈNCIA


2.5.2 Altres tipologies de biblioteques i serveis d’informació municipal El catàleg d’altres equipaments com són les escoles, els casals i altres centres municipals que també tenen espais de biblioteca i que per tant són proveïdors d’informació així com els punts d’accés a Internet són descrits al final d’aquest document en annexes.

3. Configuració de la xarxa local de biblioteques de Sant Boi de Llobregat: elements, recursos i serveis

3.1. Elements i funcions de la xarxa municipal de biblioteques Per un municipi de les dimensions de Sant Boi els Paràmetres bàsics de biblioteca pública contemplen que ha d’oferir el servei bibliotecari a través d’una biblioteca central urbana amb el suport de dues biblioteques de proximitat Actualment ofereixen servei la biblioteca central −Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer− i una biblioteca de proximitat −Biblioteca M. Aurèlia Capmany− que cobreix els barris de Ciutat Cooperativa i Molí Nou. El conjunt d’equipaments i serveis formen “Les biblioteques de Sant Boi de Llobregat” a partir d’un treball en xarxa de la biblioteca central i les biblioteques de proximitat i , que garanteixen la descentralització i l’accés igualitari de tota la ciutadania als serveis bibliotecaris. Un model de treball en xarxa i coordinat com el que presentem ha de permetre establir una política conjunta de serveis bibliotecaris en la base d’una diferenciació de funcions, de col·lecció i de serveis de cada un dels equipaments. A continuació definirem les funcions i característiques de cada un dels equipaments bibliotecaris de les Biblioteques de Sant Boi de Llobregat

3.1.1. Biblioteca Central Urbana La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer és el nucli central de la lectura pública del territori i el referent del patrimoni documental i bibliogràfic de Sant Boi. La BJRB, com biblioteca central urbana, ha d’ésser la capçalera de la xarxa local de biblioteques públiques amb funcions de coordinació de tota l’estructura i de suport a la resta de biblioteques. La BJRB té, per tant, dos nivells de funcions: de cara al ciutadà i en clau interna, de cara a la resta de biblioteques de la xarxa. La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer es constitueix com un centre de referència, d’informació a la ciutadania, amb informació sobre qualsevol tema o aspecte del municipi i un nucli de difusió cultural. En l’àmbit de la informació, la seva funció és la de coordinar la producció de


recursos d’informació per tal que es puguin difondre al web i de forma presencial en la Xarxa (servei d’informació local, i d’altres). La Biblioteca ha de coordinar els serveis de tota la Xarxa en l’àmbit de la formació i les activitats culturals, inclosa la programació de les activitats culturals que les biblioteques realitzen en l’àmbit de ciutat. Així mateix, ha de constituir-me com una biblioteca central de préstec, a la qual hi accedeixen tots els elements de la xarxa i ha de coordinar el servei de préstec interbibliotecari. De cara a la Xarxa, la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ha de fer la coordinació de serveis en clau ciutat i la centralització i coordinació de certs “recursos materials”. Cal tenir present que certs serveis “neixen” en les biblioteques de proximitat, i la viabilitat, que les iniciatives s’hi continuïn generant, responent a unes necessitats específiques. En aquest cas, la biblioteca central ha de coordinar recursos i no centralitzar. La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ha d’actuar com a nòdul amb les altres biblioteques de la comarca i la província. En l’àmbit municipal, aquest centre desenvoluparà un treball de cooperació amb altres centres bibliogràfics i documentals, altres tipologies de biblioteques existents a Sant Boi (biblioteques escolars i d’instituts, la UNED,) i també amb d’altres serveis d’informació municipals (Arxiu Històric Municipal, El Punt. Servei d’informació juvenil, l’OMAP Oficina d’atenció al ciutadà, etc.) Al final del document hi ha ressenyats tots els centres

3.1.2. Biblioteques de proximitat Les biblioteques de proximitat han d’actuar d’extensió de la biblioteca central i donar servei a una part de la població d’un municipi. Les biblioteques de proximitat ofereixen servei a una població més reduïda i localitzada i la seva funció bàsica és la de solucionar les demandes d’informació i de lectura més immediates. Aquest tipus de biblioteca està encaminada a ser el centre d’informació del barri (amb serveis d’acollida per als nous habitants; informació de la cultura i les especificitats pròpies del barri…); porta d’accés a la informació i al coneixement; llocs de trobada i d’intercanvi (punts d’encontre i de discussió, serveis culturals de dinamització…) i centres que potencien el lleure i les aficions dels ciutadans. També tenen per funció l’apropament als ciutadans del barri de l’administració i dels seus serveis. Han de facilitar l’accés a la informació i al coneixement a partir dels recursos d’informació propis i del conjunt de la xarxa municipal i en conseqüència han d’actuar com a porta d’accés al sistema municipal de biblioteques, en primer lloc, i els sistemes bibliotecaris regionals i nacionals. Les biblioteques de proximitat estan implicades en la realitat social immediata i estableixen relacions de cooperació amb el teixit associatiu i cultural del territori. Les biblioteques de proximitat participen, en definitiva i de manera activa en el desenvolupament del seu barri. Aquestes han de desenvolupar-se d’acord a l’entorn i de les seves característiques, produintse una mena de “simbiosis” on cadascuna s’empelti del seu ambient més immediat.


3.2 Catàleg de serveis. Qüestions generals Si una característica han de tenir les biblioteques públiques és el fet d’estar adaptades a la comunitat que han de servir. Es fa necessària una adaptació de la biblioteca al propi entorn, i per això s’amplia la idea de “donar serveis” per la de “prestar serveis adequats” a les necessitats dels usuaris reals o potencials. Els serveis que ofereixen els diferents equipaments bibliotecaris d’una xarxa urbana varien segons les funcions de cada tipologia. Els eixos d’intervenció de la biblioteca pública són la Informació, la Formació i la Cultura. A l’entorn d’aquests eixos trobem els seus serveis bàsics que són el servei d’informació i de referència, el servei de consulta i lectura i el servei de préstec. Aquests serveis bàsics de la biblioteca pública els donen tots els equipaments bibliotecaris. En un treball en xarxa, les biblioteques de proximitat apropen el servei bibliotecari al ciutadà del seu àmbit d’actuació. Ofereixen per tant, un servei descentralitzat i proper al ciutadà. La biblioteca central ofereix, a més, uns serveis específics i diferenciats, s’adreça al conjunt de la ciutadania i te una doble funció. Aquesta, a més d’oferir servei al ciutadà, n’ofereix i els coordina per a la resta d’unitats de la xarxa bibliotecària del municipi. Com a responsable d’organitzar l’estructura bibliotecària del municipi, la biblioteca central ha de: 

Definir una política conjunta de serveis al municipi.



Establir un catàleg de serveis i fer-ne la coordinació. Per exemple l’elaboració de materials de suport per una millor prestació del servei i la coordinació dels mitjans de difusió.



Analitzar i definir necessitats informatives per tal d’adequar els serveis, detectar buits i proposar el disseny de nous serveis.



Oferir els serveis bibliotecaris específics. p. e. serveis a l’empresa, a grups de població amb necessitats especials, etc.



Constituir en una central de préstec envers la resta d’equipaments i fomentar un sistema de préstec interbibliotecari amb la resta de biblioteques i punts d’accés.

Els avantatges que la biblioteca central ofereixi aquests serveis a la resta d’equipaments es poden resumir en tres: millora del servei que rep el ciutadà, millora de la gestió i optimització dels recursos.


3.2.1



CATÀLEG DE SERVEIS BIBLIOTECARIS A SANT BOI DE LLOBREGAT

Servei d’informació i de referència Aquest és un servei bàsic de la biblioteca pública. Les biblioteques ofereixen a partir de fons propis i externs: assessorament sobre com i on trobar la informació necessària; assistència en l’ús de les eines d’accés a la informació, els catàlegs, els CD-ROM i Internet; ajuda per buscar i obtenir aquells documents que la biblioteca no té; disseny de serveis d’informació per a col·lectius locals, empreses, grups polítics, escoles, etc.; accés en línia a les fonts d’informació electrònica i a la informació disponible en CD-ROM; servei d’informació selectiva i fons documental especialitzat i Informació sobre la biblioteca, els seus recursos i els seus serveis. La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, com a biblioteca central, a més d’oferir aquest servei de forma presencial desenvoluparà eines que s’encaminaran a donar suport a les biblioteques de proximitat i a nodrir d’informació el web de les biblioteques. La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer crearà i mantindrà recursos electrònics d’informació de continguts locals i també temàtics, per a la seva difusió presencial i també pel web.



Servei d’informació local La biblioteca pública ofereix amb recursos propis i externs informació sobre la localitat i de la localitat a partir de l’elaboració de bases de dades de contingut local (per exemple, bases de dades de fotografies històriques del barri, bases de dades de premsa) o confecció de cens de webs de contingut local o edició d’informació local al web; l’assessorament en la creació de centres de documentació locals en xarxa; l’assessorament a organitzacions de la zona en el disseny de continguts dels webs propis (part documental) i l’edició de materials de contingut local i/o d’interès sectorial específic.



Servei d’obtenció de documents Servei que es troba molt vinculat al Servei d’informació i referència i que consisteix en la localització de documents, a partir de diverses fonts d’informació, que es troben disponibles en d’altres serveis d’informació, i en la seva posterior obtenció.



Servei de consulta i lectura Aquest servei ofereix la consulta i lectura in-situ del fons documental en qualsevol tipus de suport, tant per a adults com per a infants, per cobrir les necessitats informatives, formatives i d’oci.




Servei de préstec Mitjançant aquest servei s’ofereix la possibilitat de treure els documents (llibres, material audiovisual i altre material) de la biblioteca. Aquest servei té diverses modalitats: servei de préstec interbibliotecari, a través del qual les biblioteques s’encarreguen de localitzar i proporcionar els documents que estan disponibles en d’altres institucions bibliotecàries, per exemple en les universitats públiques catalanes; servei de préstec domiciliari destinat a persones amb problemes de mobilitat (persones grans, persones amb dificultats físiques, malalts, etc.) i servei de préstec a institucions privades i públiques. La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer coordinarà les dues darreres modalitats i s’oferirà a través de les biblioteques de barri.



Suport a la formació Aquest és un dels serveis que està agafant un major protagonisme en la biblioteca pública. Aquest servei facilita, entre d’altres, l’autoaprenentatge (en idiomes, ofimàtica, formació per a la cerca de treball …), la formació continuada i la formació en noves tecnologies d’accés a la informació. Aquest servei també s’orienta a ajudar els usuaris a tenir més a prop d’allà on viuen o treballen aquells documents que faciliten l’aprenentatge.



Servei de formació d’usuaris Consisteix en l’organització d’activitats formatives que permeten aprofundir en el coneixement dels serveis i dels recursos de la biblioteca. Des de la biblioteca central es durà a terme l’elaboració de materials a fi de que aquest servei s’ofereixi de manera homogènia.



Servei d’extensió cultural Servei consistent en l’organització d’activitats orientades a potenciar l’ús de la biblioteca i a fomentar l’interès per la lectura en els adults i els infants (hora del conte, tallers de lectura, presentació de llibres, conferències literàries d’autors, conferències de temes d’actualitat, exposicions sobre autors, il·lustradors, cicles de música, etc.).



Serveis a l’escola Un dels eixos principals de l’acció exterior de la biblioteca pública té a veure amb l’escola. El servei que la biblioteca pot oferir a les escoles del municipi té una doble vessant: l’assessorament en l’organització de la biblioteca escolar i per altra banda, l’organització conjunta d’activitats, com les sessions de formació d’usuaris per facilitar l’aprenentatge de les eines i recursos bàsics per a la formació i el currículum o l’organització d’activitats de foment de la lectura per la creació d’hàbits lectors des de les primeres edats (servei ofert de manera descentralitzada però a partir de materials i de polítiques conjuntes establertes per la biblioteca central).




Serveis especials, per a usuaris amb necessitats específiques Les biblioteques públiques ofereixen uns serveis especials, adreçats a satisfer les necessitats dels grups de la comunitat que per raons diverses no poden usar els serveis convencionals de la biblioteca o que tenen necessitat de serveis adaptats als seus interessos. Aquests grups engloben un ampli ventall, des dels discapacitats físics o psíquics, i persones amb discapacitat visual o auditiva, així com també a col·lectius que són en hospitals, en residències, o que no poden sortir de casa.



Altres Serveis Centre de reprografia i serveis: El servei de reprografia que habitualment totes les biblioteques ofereixen es pot acompanyar d’un servei de relligat, enquadernacions, impressions, impressió d’etiquetes, escàner, càmera digital, etc. Sales d’estudi: En determinades èpoques de l’any existeix la necessitat per part d’alguns sectors de la població de disposar d’espais de treball i d’estudi, per a la preparació d’exàmens, etc., en horari i fora d’horari de la biblioteca. Cal tenir present que aquest servei convé diferenciar-lo de la biblioteca pública, doncs la necessitat es cenyeix a un espai, amb taules i cadires. Aquest servei el donen, actualment, altres equipaments de la ciutat com són l’Olivera i Can Massallera. Sales de formació: espais dotats d’equipaments informàtics, per a facilitar l’impartiment de cursos, així com d’altres materials necessaris per a la formació pissarra, projector, etc.. Sales d’autoformació: espais dotats d’equipaments informàtics, per a facilitar l’autoaprenentage, en ofimàtica, cursos lingüístics, treballs de recerca, etc


3.2.2.

Esquema dels serveis segons tipologia d’equipament bibliotecari

Serveis segons tipologia d’equipament bibliotecari Serveis

Biblioteca Central Urbana

Biblioteques de proximitat

Servei bàsic





Disseny de serveis d’informació per a col·lectius locals: empreses, grups polítics, escoles, etc.



Servei d’informació selectiva i fons documental especialitzat.



Coordinació del servei



Elaboració de materials de suport



Servei d’informació i de referència

Servei d’informació local Servei bàsic





Elaboració de bases de dades de contingut local





Assessorament en la creació de centres de documentació locals en xarxa.



Assessorament a organitzacions locals en el disseny de continguts de les pròpies webs (part documental).



Col·laboració en matèria d’informació amb altres serveis d’informació municipals.





Edició de material de contingut local i/o d’interès sectorial específic (per exemple, guies de lectura, guies d’entitats locals).





Coordinació del servei



Elaboració de materials de suport



 En el seu àmbit d’actuació i en col·laboració amb la Biblioteca Central Urbana


Serveis

Biblioteca Biblioteques Central Urbana de proximitat

Servei de consulta i lectura en sala Servei bàsic



Coordinació del servei



Elaboració de materials de suport





Servei d’obtenció de documents Servei bàsic



Coordinació del servei



Elaboració de materials de suport





Servei de préstec Servei bàsic





Servei de préstec interbibliotecari.





Servei de préstec domiciliari.





Servei de préstec a institucions privades i públiques (escoles, , hospitals, hospital psiquiàtric entitats locals, etc.).





Definició de la política i coordinació del servei de préstec en general



Elaboració de materials de suport



Serveis de formació i suport a l’autoaprenentatge Servei bàsic





Servei de formació d’usuaris.





Centre de suport a la formació continuada i a la formació a distancia.



Coordinació del servei



Elaboració de materials de suport




Serveis

Biblioteca Biblioteques Central Urbana de proximitat

Serveis d’extensió cultural Servei bàsic





Organització d’activitats





Serveis de la biblioteca “portes enllà”. La Biblioteca al carrer per St. Jordi





Coordinació del servei.



Elaboració de materials de suport



Serveis a l’escola Servei bàsic



L’assessorament en l’organització de la biblioteca escolar.



L’organització conjunta d’activitats.



Coordinació del servei.



Elaboració de materials de suport.







Serveis especials Servei bàsic



Coordinació del servei.



Elaboració de materials de suport.





Altres Reprografia i serveis



Sales de formació



Sales d’autoformació





 En el seu àmbit d’actuació i en col·laboració amb la Biblioteca Central Urbana


Serveis

Biblioteca Biblioteques Central Urbana de proximitat

Difusió dels serveis Difusió bàsica.





Elaboració i manteniment del Web.





Elaboració de materials per a la difusió(impresos i electrònics): butlletins informatius, guies de lectura…etc.





Definició de la política de difusió i coordinació.



 En el seu àmbit d’actuació i en col·laboració amb la Biblioteca Central Urbana

3.3. Gestió dels recursos

3.3.1. Fons documental i política de col·lecció de ciutat Es fa necessari definir la política de col·lecció documental del municipi, les possibles especialitzacions i la política global de preservació i d’emmagatzematge. Dues són les consideracions bàsiques al respecte: la col·lecció ha de respondre a uns estàndards quantitatius, i per altra banda, també a una política de ciutat, adequant-se a l’entorn. És des d’aquest punt de vista i en funció del territori que prenen sentit les especialitzacions. La col·lecció i la seva política de desenvolupament s’ha de vincular amb els objectius dels servei i les necessitats dels seus usuaris. La política de col·lecció de la biblioteca central ve marcada per la seva funció d’eix central de la política d’informació, pel fet que ha de donar resposta al conjunt de serveis de manera àmplia i per la funció que ha d’assumir de central de préstec respecte a la resta de les infraestructures bibliotecàries municipals. La col·lecció de la biblioteca central buscarà l’equilibri temàtic. Entre les especificitats d’aquesta col·lecció central es podria destacar una secció àmplia d’obres d’informació i referència, fons general ampli, col·leccions especials sobre temes concrets d’interès per a la ciutat, una col·lecció local que reculli tots els aspectes de la vida ciutadana, col·leccions temàtiques per a cobrir les necessitats més específiques de la població, fons de coneixement més especialitzat, subscripcions electròniques, hemeroteca amb una àmplia secció de revistes i de premsa que inclogui publicacions comarcals i locals i en les llengües que es parlen en la comunitat, recursos electrònics organitzats temàticament, entre d’altres. Les biblioteques de proximitat disposen d’una col·lecció documental més reduïda que la de la biblioteca central, però també disposen d’aquesta col·lecció per mitjà del préstec


interbibliotecari. La seva col·lecció hauria de respondre al pla d’actuació de la biblioteca, i en especial molt més a les necessitats específiques del seu entorn i especialitzar-se d’acord a ell. Cal que procuri donar resposta a aquells temes d’interès més vius de l’àrea d’influència.

Amb el pressupost municipal assignat es tracta d’establir una política de compra conjunta per tal de tenir totes les àrees temàtiques cobertes. Es fa necessari un treball conjunt entre totes les biblioteques amb aquesta finalitat

3.3.2. Edificis i espais El desenvolupament i major implementació de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) matisa la importància de la presència física de la col·lecció i també la importància de l’equipament públic com espai de relació usuari-biblioteca: apareixen noves formes de relació biblioteca-usuari i es pot donar servei bibliotecari i accés a la informació lluny de la col·lecció documental i fora de l’equipament públic. I el que és més important, cal entendre la biblioteca com un servei, en un espai de relació que supera l’equipament bibliotecari. Des d’aquesta òptica és coherent pensar en l’equipament com d’instrument per a poder garantir uns serveis i no una finalitat en si mateixa. Els canvis en els serveis i en la seva producció estan generant canvis en els edificis. L’augment dels serveis bibliotecaris oferts en línia provoca que els edificis i els seus espais esdevinguin espais més socials, d’acollida i com a espai comunitari i d’intercanvi. Els edificis de les biblioteques centrals tendeixen a incrementar les seves zones de treball intern, per la necessitat de producció i coordinació de certs serveis documentals en l’àmbit municipal. Així es manifesta en la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer Es fa necessària la cerca de mecanismes per a donar resposta a certes necessitats i demandes pròximes a la biblioteca des d’una mirada global de ciutat (per exemple, aules d’estudi, aules multimèdia, aules d’autoaprenentatge). Aquests serveis ja s’ofereixen en el marc de la biblioteca central. La perspectiva d’un major treball en xarxa municipal comporta que s’estableixin polítiques globals de ciutat també, en relació a l’emmagatzematge i conservació dels documents (impresos i en format electrònic). Les biblioteques de proximitat es troben ubicades en edificis de menors dimensions, d’acord amb la població a que han de donar servei. Els seus espais han de ser confortables i informals de tal forma que facilitin una consulta àgil i una major afluència dels usuaris. Tendiran a ser visibles des de l’exterior a manera d’aparador i hauran d’estar ben equipades amb les TIC. L’espai ha de facilitar que sigui un punt de trobada dels ciutadans.


3.3.3. Recursos humans Per tal d’oferir uns serveis de qualitat, és necessari que la Biblioteca Pública de Sant Boi disposi de personal qualificat, altament motivat i orientat a l’usuari. Cal que tot el personal tingui clares la missió i funcions del servei bibliotecari, els objectius a assolir, les funcions i responsabilitats de treball ben definides, i alhora la predisposició de formar part d’un mateix equip de treball que cerca unes finalitats comunes. Segons preveu la llei, el personal per assegurar el funcionament d’aquests equipaments són: les persones titulars de la direcció de les biblioteques, el personal tècnic bibliotecari, el personal tècnic auxiliar de biblioteca i el personal ajudant de servei. D’acord a les condicions i característiques del servei, caldrà tenir també en compte personal de suport de diferents perfils. El seu nombre i proporció es recull en els estàndards d’equipaments i serveis. La varietat de serveis i funcions de la biblioteca pública, les innovacions tecnològiques i les expectatives cada vegada més diverses dels ciutadans, duen necessàriament a repensar els equips professionals. Els equips de treball necessiten incorporar nous perfils professionals, especialistes de diferents branques (tècnics informàtics, dinamitzadors culturals…). S’observa, a més, la tendència a pensar en equips plurals, pel conjunt de la xarxa, i no en equips tancats pels diferents equipaments, així com en incorporar col·laboradors externs compartits, que permetin mantenir un ritme més ajustat a les noves demandes dels usuaris. Cada lloc de treball hauria d’estar ocupat a partir d’un pla de treball per competències assegurant així que cadascun desenvolupa la millor funció segons el seu perfil dins de la xarxa. En aquesta línia, cal avançar en una major diferenciació de perfils d’acord als diferents equipaments. Així, per les característiques de la biblioteca central, requerirà professionals amb perfils més especialitzats per gestionar els diferents serveis i perfils informàtics per gestionar la vessant virtual d’aquests serveis. D’altra banda, la gestió de les biblioteques de proximitat requerirà de professionals amb un perfil més polivalent i habilitats de comunicació, capaços de generar sinèrgies amb l’entorn. En el context de “les biblioteques de Sant Boi de Llobregat”, la directora de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, com a directora de la biblioteca central dirigeix i supervisa el funcionament de la biblioteca, així com el de la xarxa local de biblioteques públiques, d’acord amb els objectius establerts pels responsables municipals i les directrius tècniques del Servei de Biblioteques”. En l’organigrama del personal adscrit a les biblioteques de la ciutat, la cap de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer és, orgànicament, la cap i coordinadora de les biblioteques de la ciutat

Els recursos humans són cabdals en la gestió dels equipaments. En annex es defineixen els perfils de director/a, bibliotecari/a, auxiliar de biblioteca, ajudant de serveis i monitor informàtic, així com el d’auxiliar itinerant.


3.3.4. Recursos econòmics Mitjançant un conveni entre les dues administracions locals, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i Diputació de Barcelona, es concreten les aportacions que pertanyen a cadascuna d’elles respecte als equipaments, fons i personal.

3.4. Eines de planificació i promoció de la xarxa 3.4.1. Pla conjunt d’activitats Cal definir a quin públic ens adrecem i quines activitats els volem oferir. Algunes activitats només tenen sentit en unes biblioteques i en d’altres no. Es tracta d’oferir la màxima varietat i arribar a tots els públics. La planificació i programació conjunta ajudarà a aquest fi 3.4.2. Política de comunicació Els canals de difusió de les biblioteques són molt importants per a difondre les activitats i serveis que en elles s’hi ofereixen. La web, els cartells d’activitats, revistes, etc hauran d’ésser elaborats i coordinats per la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer. 3.4.3. Mecanismes de planificació i avaluació del servei bibliotecari Mensualment i anualment les biblioteques analitzen els indicadors i elaboren una memòria anual per a valorar els objectius acomplerts. Serveixen també per alhora fer els nous. És una eina molt important per a detectar problemes i veure on es pot millorar. És important la memòria anual conjunta.


4. Proposta d’actuació 4.1. Creació de la Comissió de Lectura Pública Veiem necessari la constitució de la Comissió de Lectura Pública a fi efecte d’implantar i desenvolupar les línies del Pla Local de Biblioteques i Lectura pública de Sant Boi. La Llei 4/1993, de 18 de març del sistema bibliotecari de Catalunya en el seu article 38, recull les referències (creació, composició i funcions) de les comissions de lectura pública. El contingut de l’article consta en el Pla d’actuació d’aquest document.

4.2. Millora en infraestructures i equipaments Els estàndards bibliotecaris defineixen, segons el nombre d’habitants i característiques del municipi, les dimensions que haurà de tenir l’equipament, o conjunt d’equipaments, la col·lecció i el personal, entre altres elements del servei bibliotecari. L’estructura bibliotecària i els equipaments necessaris per garantir un servei adequat a la població ve determinada a partir de la realitat demogràfica i territorial. Vist el que estableixen els Paràmetres de biblioteca pública i la situació de Sant Boi de Llobregat, estudiada per la comissió de treball del Pla de biblioteques i reflectida en aquest document, es proposa, per ordre de prioritats: 1. L’ampliació de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany 2. La creació d’una biblioteca de proximitat que cobreixi les necessitats del Districte 2: Marianao – Can Paulet – Pedres Blanques.

Les “Biblioteques de Sant Boi de Llobregat” quedarien configurades de la següent manera: 1. La Biblioteca Central Urbana: Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer 2. Dues biblioteques de proximitat: A. Biblioteca Maria Aurèlia Capmany. B. Biblioteca de Marianao. A partir d’aquestes actuacions els àmbits d’influència de les biblioteques passarien a ser els que veiem reflectits en el mapa de la pàgina que ve a continuació.


Ajuntament de Sant Boi. Departament d’informació del territori i població BIBLIOTECA JORDI RUBIÓ I BALAGUER I LA SEVA ÀREA D’INFLUÈNCIA En les seves funcions de Biblioteca Central cobrirà les necessitats de tot el municipi, però oferirà un servei més pròxim al districte 3 (Centre), Districte 4 (Vinyets i Molí Vell), Districte 5 (Camps blancs, Els Canons i Les Orioles) i Districte 6 (Casablanca). BIBLIOTECA M. A. CAPMANY I LA SEVA ÀREA D’INFLUÈNCIA Biblioteca de proximitat que oferirà servei al Districte 1 (Ciutat Cooperativa i Molí Nou) ÀMBIT D’INFLUÈNCIA DE LA FUTURA BIBLIOTECA DE MARIANAO Biblioteca de proximitat que oferirà servei al Districte 2 (Marianao, Can Paulet i Pedres Blanques)


4.2.1. Ampliació de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany

La Biblioteca Maria Aurèlia Capmany ofereix servei a un públic potencial de 9.526 habitants (2005). L’edifici, equipament i recursos dels que actualment disposa estan per sota dels Paràmetres bàsics de Biblioteca Pública. Actualment l’edifici té una superfície útil de 500 m2. Segons paràmetres, per una àrea de cobertura de 10.000 habitants, la biblioteca hauria de disposar d’una superfície de 780 m2 útils. Aquesta ampliació permetria disposar d’un espai polivalent i un espai de música i imatge. Així com d’aïllar la zona infantil de la d’adults i remodelar espais. Pel que fa a fons, el dèficit es centra en la manca de fons audiovisual i musical. Aquest fons, tot i el seu creixement en els darrers anys és, en l’actualitat, de 525 documents (31.12.2005), quan per a una biblioteca amb el públic potencial de la M.A. Capmany i amb espai de música i imatge, segons Paràmetres, en correspondrien 1.600 documents. Per gestionar correctament el servei seria necessària també l’ampliació del personal amb un tècnic auxiliar de biblioteca, quedant configurat l’equip amb un director-bibliotecari, dos tècnics auxiliars i un ajudant de serveis.

Situació actual (31.12.05)

Situació final després de l'ampliació

Superfície útil

500 m2

780 m2

Espais

No disposa d'espai polivalent ni d'espai de música i imatge

Disposarà d'espai polivalent i d'espai de música i imatge

Fons audiovisual musical

525 documents

1.600 documents

Personal

1 bibliotecari-director 1 tècnic auxiliars 1 ajudant de servei

1 bibliotecari-director 2 tècnics auxiliars 1 ajudant de servei


4.2.2. Biblioteca de Marianao

El Districte 2 té 31.734 habitants (2005) i aglutina el 39% de la població de Sant Boi. En els propers anys és preveu un manteniment o un increment relativament baix del seu nombre d’habitants, en la línia de la resta del municipi. La futura biblioteca permetrà oferir servei als ciutadans que actualment veuen limitada la seva accessibilitat per la barrera física que significa la forta pendent de la Muntanyeta per accedir a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer. El seu emplaçament, per tal de poder cobrir les necessitats de tots els habitants del districte, ha de ser pròxima al centre físic del districte. La biblioteca haurà d’ésser un espai atractiu, acollidor i flexible, que respongui a necessitats canviants d’un públic heterogeni. Ha de reflectir la nova concepció de la biblioteca com a referent cultural del territori i, tot i que ha de respondre a uns estàndards comuns de lectura pública ha de adaptar-se a les peculiaritats i necessitats del municipi. Ha de dotar-ne dels mitjans que permetin accedir al coneixement, i respondre a criteris d’accessibilitat i integració social. Els Paràmetres bàsics de Biblioteca Pública estableixen per a una biblioteca de proximitat amb cobertura per a 30.000 habitants les característiques següents.

Superfície útil

1.460 m2

Fons final

40.000 documents 170 títols de revistes

Punts de lectura

115 + 70 de l'espai polivalent

Horari de servei

34 hores setmanals

Recursos humans

1 bibliotecari-director 1 bibliotecari 4 auxiliars tècnics 1 ajudant de servei


4.3. Augment dels recursos humans de la xarxa Pel que fa als recursos humans es considera necessari incorporar la figura del tècnic auxiliar de biblioteca itinerant. Aquest tècnic auxiliar oferirà suport a aquella biblioteca que necessiti d’un reforç de personal, ja sigui per la realització d’alguna activitat extraordinària o bé per suplir puntualment un altre tècnic auxiliar (baixa mèdica, o d’altres incidències laborals). En cas de no necessitar dels seus serveis cap de les biblioteques, el seu lloc de treball serà la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, exercint tasques de suport administratiu de l’activitat pròpia de la gestió de la Xarxa de les Biblioteques de Sant Boi de Llobregat. Cal remarcar que aquesta figura no serà substitutòria de baixes de llarga durada, que requerirà de la contractació de personal per a tals efectes. La posada en funcionament de la Biblioteca de Marianao, recursos humans necessaris.

comportarà l’assignació dels

D’igual manera, l’ampliació de la Biblioteca M.A.Capmany comportarà l’increment d’un nou tècnic auxiliar de biblioteca.

4.4. Cooperació i serveis conjunts amb agents locals D’acord amb les funcions de la biblioteca pública, la xarxa de biblioteques municipals ha d’establir cooperacions amb agents territorials a diferents nivells i amb diferents intensitats amb el doble objectiu d’esdevenir proveïdora d’informació i oferir serveis especials a diversos grups d’usuaris. Ens les sessions de treball de la Comissió redactora del Pla de Biblioteques de Sant Boi de Llobregat s’ha posat de manifest que la biblioteca pública no pot ser un centre aïllat i, per tant, ha de relacionar-se i cooperar de forma constant amb els equipaments i els agents culturals, educatius, socials i econòmics locals. Les relacions amb els diferents agents i els programes de cooperació i col·laboració entre aquests i les Biblioteques de Sant Boi es poden concretar en diferents àmbits. A continuació s’exposen els principals camps de col·laboració i possibles serveis que les biblioteques poden oferir (algunes ja existents). Des de la Comissió del Pla de Biblioteques de Sant Boi s’apunta la necessitat de desenvolupar i treballar aquestes línies d’actuació a partir de l’establiment de comissions i grups de treball per temàtiques específiques. Aquestes línies d’actuació s’aniran incorporant paulatinament en els plans d’acció anuals de les Biblioteques de Sant Boi.


Agents educatius i formatius

Agents d’informació

Agents socials

Biblioteques de Sant Boi de Llobregat

Agents econòmics

Mitjans de comunicació Agents culturals

Amb els agents educatius i de formació 

Programes de formació d’usuaris a diferents nivells



Serveis d’autoaprenentatge



Programació d’activitats conjunta



Oferta d’espais per activitats programades pels propis agents educatius



Oferta d’aules d’estudi i de treball en grup



Oferta de lots itinerants per als centres de formació que complementin i ampliïn els fons de la pròpia biblioteca



Visites col·lectives per als alumnes per tal que coneguin els fons, les possibilitats, els serveis i les activitats que ofereix la biblioteca pública.



Possibilitat l’accés al fons de les Biblioteques de Sant Boi a partir dels centres d’ensenyament.



Assessorament i suport tècnic en la planificació de les biblioteques escolars.



Oferta de cursos de formació específics (tant temàticament com per col·lectius especials)



Participació en el desenvolupament de formacions relacionades amb l’àmbit de la informació i la documentació


Amb els agents culturals 

Programació cultural continuada



Presentacions de novetats editorials amb el suport de les llibreries de Sant Boi de Llobregat.



Promoció dels escriptors locals



Participació en els programes culturals a nivell de ciutat



Oferta d’espais per a programació cultural.

Amb els agents d’informació 

Establiment de polítiques comunes de serveis d’informació a nivell local



Establiment d’una política de conservació i difusió de la col·lecció local conjuntament amb l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat



Participació de les biblioteques en el servei d’informació ciutadana oferta des de l’Oficina Municipal d'Atenció al Públic.



Participació en el desenvolupament del web i de la intranet municipals

Amb els agents econòmics 

Servei d’informació específic per a les empreses, en col·laboració amb CORESSA (Corporació d'Empreses i Serveis de Sant Boi).



Esponsorització de projectes



Assessorament en el disseny de serveis d’informació



Oferta d’espais per a seminaris, xerrades, conferències

Amb els agents socials 

Oferta de cursos de formació



Programació conjunta d’activitats



Programa de préstec domiciliari



Disseny de serveis especials adreçats a col·lectius d’immigrants, discapacitats, gent gran, malalts,...



Oferta d’espais per activitats

Mitjans de comunicació 

Participació en programes o seccions fixes.



Redacció de notes de premsa.



Redacció d’articles sobre autors locals, col·lecció local, polítiques bibliotecàries...


4.5. Pla d’actuació. Calendari La proposta de Pla Local de Biblioteques i Lectura Pública incorpora tres grans línies d’actuació: 1. La proposta d’ampliació i construcció de nous espais bibliotecaris 2. Augment dels recursos humans de les biblioteques de Sant Boi de Llobregat 3. La constitució de la Comissió de Lectura Pública a fi i efecte d’implantar i desenvolupar totes les línies de treball fixades en el Pla. 4.5.1. Infraestructures Respecte al punt 1 es presenta en aquest document una valoració econòmica dels costos de construcció i de manteniment dels equipaments. A més d’aquestes dades proposem que vagin acompanyades d’una proposta temporal de realització, que abastaria els períodes següents: •

Es proposa l’ampliació de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany entre els anys 2007 i 2009.

Es proposa la construcció de la Biblioteca de Marianao, entre els anys 2009 i 2012.

D’aquesta manera, Sant Boi de Llobregat assoliria els estàndards fixats per la Diputació de Barcelona per a poblacions de característiques similars 4.5.2. Recursos humans Per donar desposta a les noves infraestructures bibliotecàries serà necessari incrementar la dotació de recursos humans. La proposta de calendari serà la següent: • •

Incorporar el nou tècnic auxiliar a la Biblioteca M. Aurèlia Capmany entre els anys 2007 i 2009. Incorporar la figura del tècnic auxiliar itinerant entre els anys 2007 i 2009

Incorporar el personal de la Biblioteca Marianao entre els anys 2009 i 2012

La incorporació del personal adscrit a nous equipaments estarà vinculada a la finalització i posada en funcionament dels equipaments.


4.5.3. Comissió de Lectura Pública Respecte al punt 2 en que, com dèiem abans, la Llei del Sistema bibliotecari de Catalunya regula les comissions de lectura en l’article 38 •

Proposem llur constitució després previsiblement durant l’any 2007.

de

l’aprovació

d’aquest

Pla

L’article diu, textualment, el següent:

Article 38 Comissions de lectura pública - 1 En cada comarca i en cada municipi que compta amb una biblioteca central urbana hi ha una comissió de lectura pública. - 2 La determinació de la composició i el règim de funcionament de les comissions de lectura pública correspon al consell comarcal o a l’ajuntament respectius. En tot cas, les comissions d’àmbit comarcal són presidides per un representant del consell comarcal i les d’àmbit local per un representant de l’ajuntament, i n’ha de formar part el director de la biblioteca central comarcal o de la biblioteca central urbana, respectivament. - 3 Les comissions de lectura pública tenen per funcions: a) Col·laborar amb la biblioteca central corresponent en el compliment de les seves comeses. b) Analitzar les necessitats d’equipaments o de serveis de la comarca o el municipi respectius. c) Programar activitats de promoció i estímul de l’ús de les biblioteques. d) Coordinar l’actuació de les biblioteques públiques i escolars. e) Qualsevol altra que els assignin el consell comarcal o l’ajuntament corresponents. L’aprovació i posada en marxa del Pla Local de Biblioteques i Lectura Pública, és una bona oportunitat per iniciar el procés de formació de la Comissió de lectura pública de Sant Boi de Llobregat. Hi ha experiències properes (s’adjunten Normes reguladores de la Comissió de lectura pública de districte de l’ajuntament de Barcelona) que ens permetran avançar en la estructuració de la Comissió de Lectura Pública local. Aquesta haurà de tenir com a objectiu el desenvolupament de les funcions que recull l’article 38 de la Llei, així com ser l’òrgan que garantirà l’aplicació i desenvolupament del Pla Local de Biblioteques i Lectura Pública de Sant Boi de Llobregat. Al marge del que s’acordi en el futur, es proposa que l’embrió d’aquesta Comissió sigui la comissió del Pla de Biblioteques i redactora d’aquest document. No obstant, i seguint el model de les comissions dels districtes de Barcelona, la composició de la Comissió hauria de contemplar, entre d’altres, els següents membres: -Regidor/a de Cultura -Directora de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer -Directora de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany -Cap Patrimoni Cultural -Representant dels Departament d’educació, Participació Ciutadana i Joventut. -Representant dels Consell de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. -Representant d’un CEIP i d’un IES de la població La Comissió de Lectura Pública tindria, també, l’objectiu de seguir el procés de construcció dels nous equipament proposats en el present document.


4.6. Valoració econòmica 4.6.1. Pla d’inversions

Biblioteca Maria Aurèlia Capmany En obra i equipament: Ajuntament

Diputació

Obra civil

330 m2 construïts

1.200 € / m2

396.000 €

0€

Mobiliari

280 m2 útils

260 € / m2

72.800 €

0€

0€

15.000 €

468.800 €

15.000 €

Ajuntament

Diputació

En fons documental:

Fons audiovisual

TOTAL

Biblioteca de Marianao En obra i equipament:

Obra civil

1.714 m2 construïts

1.200 € / m2

2.056.800 €

0€

Mobiliari

1.460 m2 útils

260 € / m2

379.600 €

0€

37.850 €

0€

(*)

60.100 €

0€

480.000 €

2.474.250 €

540.100 €

Equip audiovisuals i antifurts

Equips informàtics

En fons documental:

Fons bibliogràfic inicial

TOTAL


Despesa global d’inversió inicial

Ampliació Biblioteca Capmany

Construcció Biblioteca Marianao

Ajuntament

Diputació

468.800 €

15.000 €

2.474.250 €

540.100 €

2.943.050 €

555.100 €

4.6.2. Pla de manteniment En aquest apartat s’especifica l’increment de les despeses que suposarà el manteniment de les Biblioteques de Sant Boi en les tres fases de la implementació del Pla: 1. Ampliació de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany 2. Contractació del tècnic auxiliar de biblioteca itinerant de xarxa 3. Posada en funcionament de la Biblioteca Marianao


Fase 1: Ampliació de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany Ajuntament

Diputació

Fons documental

1.600 €

1.600 €

3.200 €

Manteniment equipament i consums

10.640 €

0€

10.640 €

Personal

27.000 €

0€

27.000 €

39.240 €

1.600 €

40.840 €

Despesa de manteniment acumulada: Fase 1 + Fase 2 + Fase 3

Increment despeses M.A. Capmany

39.240 €

1.600 €

Incorporació de l'auxiliar tècnic itinerant

27.000 €

0€

Despeses de manteniment Marianao

220.900 €

140.390 €

287.140 €

141.990 €

Fase 2: Incorporació del tècnic auxiliar de biblioteca itinerant de xarxa

Personal

Ajuntament

Diputació

27.000 €

0€

Despesa de manteniment acumulada: Fase 1 + Fase 2 Incorporació de l'auxiliar tècnic itinerant

27.000 €

0€

Despeses de manteniment Marianao

220.900 €

140.390 €

247.900 €

140.390 €


Fase 3: Posada en funcionament de la Biblioteca Marianao Ajuntament

Diputació

Fons documental (1)

25.000 €

25.000 €

50. 000 €

Subscripcions

1.400 €

7.600 €

9.000 €

0€

17.420 €

17.420 €

Manteniment equipament i consums (3)

55.500 €

0€

55.500 €

Promoció de la lectura i dels serveis

7.000 €

0€

7.000 €

132.000 €

77.500 €

209.500 €

0€

12.870 €

12.870 €

220.900 €

140.390 €

361.290 €

Manteniment informàtic (2)

Personal (4)

Altres

(1) Càlcul realitzat a partir d’un valor de referència de 20 € document. (2) Cal incorporar el manteniment informàtic de l’espai multimèdia que va a càrrec de l’Ajuntament (3) Càlcul realitzat a partir d’un valor de referència de 38 € per m2 útil. (4) Càlcul realitzat a partir d’un valor de referència de 42.500 € anuals per un bibliotecari-director, 35.000 € per un bibliotecari, 27.000 € per un auxiliar tècnic i 24.000 € per un ajudant de serveis.


Despesa de manteniment acumulada: Fase 1+ Fase 2 + Fase 3

Increment despeses M.A. Capmany

39.240 €

1.600 €

Incorporació del tècnic auxiliar itinerant

27.000 €

0€

Despeses de manteniment Marianao

220.900 €

140.390 €

287.140 €

141.990 €

Increment de les despeses de manteniment anual que suposa la implementació de les accions del pla sobre les despeses actuals

Ajuntament

Diputació

Fons documental

26.600 €

26.600 €

53.200 €

Subscripcions

1.400 €

7.600 €

9.000 €

0€

17.420 €

17.420 €

Manteniment equipament i consums

66.140 €

0€

66.140 €

Promoció de la lectura i dels serveis

7.000 €

0€

7.000 €

186.000 €

77.500 €

263.500 €

0€

12.870 €

12.870 €

287.140 €

141.990 €

429.130 €

Manteniment informàtic

Personal

Altres


1. ANNEX: DESCRIPCIÓ DELS PERFILS PROFESSIONALS BÀSICS DEL PERSONAL DE LES BIBLIOTEQUES

Descripció dels perfils professionals bàsics del personal de les biblioteques de Sant Boi de Llobregat.

Director/a de Biblioteca Central Urbana16 Característiques del lloc Centre de treball: Biblioteca Pública Grup de titulació: A Requisits Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació. Llicenciatura en Documentació (2004). _____________________________________________________________ Missió Dirigir i supervisar el funcionament de la biblioteca, així com dirigir i supervisar la xarxa local de biblioteques públiques, d’acord amb els objectius establerts pels responsables municipals i les directrius tècniques del Servei de biblioteques. Funcions bàsiques Generals de la biblioteca • Gestionar l’equipament per a l’assoliment de la seva finalitat, tenint en compte els recursos humans, econòmics i materials disponibles. • Establir els plans d’acció a dur a terme i concretar-ho en plans d’objectius anuals. • Organitzar l’activitat de la biblioteca d’acord amb els plans d’objectius anuals i les línies d’actuació aprovades pels responsables municipals. • Gestionar els recursos econòmics assignats, per a l’adquisició de fons documental, la realització d’activitats, etc. • Gestionar els recursos humans de la biblioteca i facilitar la comunicació entre el personal. • Planificar, organitzar i supervisar l’activitat del personal propi de la biblioteca, distribuint tasques i supervisant-ne l’execució. • Avaluar l’acompliment del personal al seu càrrec i elaborar les propostes de millora a partir d’activitats formatives o d’altre tipus. • Recollir estadístiques i elaborar indicadors que permetin el seguiment de l’activitat de la biblioteca. • Avaluar els serveis de la biblioteca i elaborar la Memòria anual d’activitat del centre. • Representar la biblioteca, tant davant els responsables municipals com d’altres institucions i entitats, i impulsar la presència de la biblioteca en el municipi. • Fer el seguiment de l’activitat del centre, conjuntament amb els responsables municipals, i vetllar per tal que els serveis s’ajustin a les necessitats dels usuaris. 16

Perfil segons catàleg de llocs de treball de la Diputació de Barcelona


• • • • • • • •

Aportar a les comissions de seguiment de la biblioteca les propostes de millora del servei i la informació necessària per a la presa de decisions. Establir la política de col·lecció de la biblioteca. Supervisar el bon funcionament dels processos vinculats: la selecció, adquisició i tractament del fons obsolet. Crear i mantenir bases de dades per atendre les necessitats de la biblioteca i dels seus usuaris. Analitzar les necessitats d’informació de la comunitat, incloses les d’aquells que no poden desplaçar-se a la biblioteca, i vetllar per tal que s’hi doni resposta. Gestionar el servei d’informació, i facilitar la informació requerida pels usuaris, ja sigui mitjançant els fons propis com d’altres centres. Elaborar i mantenir actualitzades les fonts d’informació de la biblioteca. Elaborar i promoure plans d’activitats de difusió de la biblioteca i de promoció de la lectura, d’acord amb les polítiques municipals. Tenir cura de la conservació del centre i vetllar pel bon ús de la biblioteca. Complir i fer complir la normativa existent per tal que el treballador vetlli per la seva pròpia seguretat en el lloc de treball i en relació a les tasques que desenvolupa, així com tenir cura que els condicions de seguretat i salut en el lloc de treball (condicions de treball, maquinària, eines, equips de protecció, senyalització, etc.) siguin les apropiades. Col·laborar amb altres equipaments i serveis d’informació del municipi.

Relacionades amb la xarxa local • Coordinar la xarxa local de biblioteques públiques: biblioteques de proximitat, i presentar propostes d’adequació permanent i de millora del servei als responsables municipals i al Servei de biblioteques. • Donar elements als directors de les biblioteques per a la planificació anual de les biblioteques de la xarxa local, tenint en compte que aquesta respongui a una estratègia coherent i d’acord amb les prioritats municipals. • Gestionar els recursos econòmics assignats a la xarxa local de biblioteques, d’acord amb les indicacions dels directors de biblioteques. • Organitzar i coordinar els recursos humans de la xarxa local de biblioteques, en especial el personal itinerant i de suport, d’acord amb les indicacions dels directors de biblioteques. • Definir la política del fons bibliogràfic i documental de la xarxa local de biblioteques (selecció, materials de lliure accés, tractament d’obsolets, etc.), d’acord amb les indicacions dels directors de biblioteques. • Definir el catàleg de serveis de la xarxa local de biblioteques, d’acord amb les indicacions dels directors de biblioteques i vetllar perquè aquests s’ajustin a les necessitats dels usuaris. • Planificar i fer el seguiment de les activitats de foment de la lectura a nivell municipal, tenint en compte els objectius de cada biblioteca. • Col·laborar amb l’ajuntament en l’organització i/o supervisió d’altres serveis bibliotecaris o d’informació del municipi. Relacionades amb la zona/comarca • Cooperar amb les biblioteques públiques de la zona en relació amb l’intercanvi d’informació, amb el préstec interbibliotecari i amb l’organització d’activitats o serveis. • I, en general, totes aquelles de caràcter similar que li siguin atribuïdes.


Formació • Planificació i gestió de les biblioteques. • Gestió pública. • Gestió de recursos i equipaments culturals. • Organització del treball. • Conducció d’equips humans de treball. • Gestió de recursos documentals. • Selecció documental. • Catalogació de documents. • Tecnologies de la informació. • Qualitat en el servei. • Informació i atenció a l’usuari. • Dinamització dels serveis i promoció de la lectura. • Informàtica aplicada a la gestió bibliotecària (VTLS o similar). • Informàtica a nivell d’usuari: processador de textos, bases de dades, full de càlcul, etc. • Acreditació de coneixements de llengua catalana. Nivell C o superior. • Altres Idiomes. En especial, anglès i francès. Titulacions acadèmiques rellevants • • •

Postgrau en l’àmbit de Biblioteconomia i Documentació. Altres llicenciatures Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació.

Mèrits específics a valorar • Publicacions en l’àmbit de biblioteques. • Assessorament en l’àmbit de biblioteques. • Docència en l’àmbit de biblioteques. • Aportacions a jornades, congressos, seminaris, cursos o equivalent. • Assistència a jornades i altres encontres professionals.


Director/a de Biblioteca de Proximitat17 Característiques del lloc Centre de treball: Biblioteca Pública Grup de titulació: B Requisits Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació. Missió Dirigir el funcionament de la biblioteca, d’acord amb els objectius establerts pels responsables municipals i les directrius tècniques del Servei de biblioteques. Funcions bàsiques • Gestionar l’equipament per a l’assoliment de la seva finalitat, tenint en compte els recursos humans, econòmics i materials disponibles. • Establir els plans d’acció a dur a terme i concretar-ho en plans d’objectius anuals. • Organitzar l’activitat de la biblioteca d’acord amb els plans d’objectius anuals i les línies d’actuació aprovades pels responsables municipals. • Gestionar els recursos econòmics per a l’adquisició del fons documental (fons local, d’interès específic i, en general, aquell adquirit amb recursos municipals), així com la resta dels recursos econòmics assignats. • Gestionar els recursos humans de la biblioteca i facilitar la comunicació entre el personal. • Planificar, organitzar i supervisar l’activitat del personal propi de la biblioteca, distribuint tasques i supervisant-ne l’execució. • Avaluar l’acompliment del personal al seu càrrec i elaborar les propostes de millora a partir d’activitats formatives o d’altre tipus. • Recollir estadístiques i elaborar indicadors que permetin el seguiment de l’activitat de la biblioteca. • Avaluar els serveis de la biblioteca i elaborar la Memòria anual d’activitat del centre. • Representar la biblioteca, tant davant els responsables municipals com d’altres institucions i entitats i impulsar la presència de la biblioteca en el municipi. • Fer el seguiment de l’activitat del centre, conjuntament amb els responsables municipals, i vetllar per tal que els serveis s’ajustin a les necessitats dels usuaris. • Aportar a les comissions de seguiment de la biblioteca les propostes de millora del servei i la informació necessària per a la presa de decisions. • Establir la política de col·lecció de la biblioteca. Supervisar el bon funcionament dels processos vinculats: la selecció, adquisició i tractament del fons obsolet. • Crear i mantenir bases de dades per atendre les necessitats de la biblioteca i dels seus usuaris. • Analitzar les necessitats d’informació de la comunitat, incloses les d’aquells que no poden desplaçar-se a la biblioteca, i vetllar per tal que s’hi doni resposta. • Gestionar el servei d’informació, i facilitar la informació requerida pels usuaris, ja sigui mitjançant els fons propis com d’altres centres. Elaborar i mantenir actualitzades les fonts d’informació de la biblioteca.

17

Segons el catàleg de llocs de treball de la Diputació de Barcelona


• • •

• • • •

Elaborar i promoure plans d’activitats de difusió de la biblioteca i de promoció de la lectura, d’acord amb les polítiques municipals. Tenir cura de la conservació del centre i vetllar pel bon ús de la biblioteca. Complir i fer complir la normativa existent per tal que el treballador vetlli per la seva pròpia seguretat en el lloc de treball i en relació a les tasques que desenvolupa, així com tenir cura que els condicions de seguretat i salut en el lloc de treball (condicions de treball, maquinària, eines, equips de protecció, senyalització, etc.) siguin les apropiades. Col·laborar amb l’ajuntament en l’organització o supervisió d’altres serveis bibliotecaris del municipi, si s’escau. Col·laborar amb altres equipaments i serveis d’informació del municipi. Cooperar amb les biblioteques públiques de la zona en relació amb l’intercanvi d’informació, amb el préstec interbibliotecari i amb l’organització d’activitats o serveis. I, en general, totes aquelles de caràcter similar que li siguin atribuïdes.

Formació • Planificació i gestió de les biblioteques. • Gestió pública. • Gestió de recursos i equipaments culturals. • Organització del treball. • Conducció d’equips humans de treball. • Gestió de recursos documentals. • Selecció documental. • Catalogació de documents. • Tecnologies de la informació. • Qualitat en el servei. • Informació i atenció a l’usuari. • Dinamització dels serveis i promoció de la lectura. • Informàtica aplicada a la gestió bibliotecària (VTLS o similar). • Informàtica a nivell d’usuari: processador de textos, bases de dades, full de càlcul, etc. • Acreditació de coneixements de llengua catalana. Nivell C o superior. • Altres Idiomes. En especial, anglès i francès. Titulacions acadèmiques rellevants • Llicenciatura en Documentació. • Post-grau en l’àmbit de Biblioteconomia i Documentació. • Altres llicenciatures. Mèrits específics a valorar • Publicacions en l’àmbit de biblioteques. • Assessorament en l’àmbit de biblioteques. • Docència en l’àmbit de biblioteques. • Aportacions a jornades, congressos, seminaris, cursos o equivalent. • Assistència a jornades i altres encontres professionals.


Bibliotecari/a18 Característiques del lloc Centre de treball: Biblioteca Pública Grup de titulació: B Requisits Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació. Missió Suport tècnic en l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació, en tots els processos d’informació de la biblioteca pública, fent accessibles aquests recursos als usuaris dels serveis. Funcions bàsiques • Organitzar i controlar els recursos de que disposa la biblioteca. • Fer propostes d’adequació del fons documental, que integrant els interessos i característiques dels usuaris, equipaments, entorn i recursos, garanteixin la prestació d’un servei de qualitat • Organitzar, catalogar, classificar i fer el manteniment del fons documental de la biblioteca. • Gestionar el procés de selecció i adquisició de nous documents adquirit amb recursos municipals prioritzant el de fons local i d’interès específic. • Vetllar el procés de selecció, compra, recepció i revisió dels documents entrats a la biblioteca • Donar suport, dinamitzar i motivar el personal de l’equip humà del seu àmbit de treball que en depèn. • Informar i assessorar els usuaris sobre l’ús i funcionament de la biblioteca i dels recursos i activitats. • Gestionar el servei d’informació, i facilitar la informació requerida pels usuaris, ja sigui mitjançant els fons propis com amb els d’altres biblioteques • Donar suport als usuaris en la recerca d’informació que requereix l’ús de fonts d’informació externes principalment d’Internet • Col·laborar en l’actualització i disseny dels webs de la biblioteca, municipals i/o del Servei, així com vetllar perquè els seus continguts siguin coherents, estructurats i accessibles. • Elaborar i mantenir actualitzats catàlegs, guies, bibliografies, dossiers i altres documents similars per tal d’apropar la informació als usuaris. • Crear i mantenir bases de dades per atendre les necessitats de la biblioteca i dels seus usuaris. • Organitzar i supervisar el servei de préstec d’acord amb la normativa establerta pel Servei de Biblioteques. • Organitzar activitats de difusió de la biblioteca i de promoció de la lectura i fer-ne l’avaluació. • Elaborar material de difusió de les activitats i serveis de la biblioteca.

18

Segons catàleg de llocs de treball de la Diputació de Barcelona


• • • • • •

Realitzar estudis sobre els serveis que presta la biblioteca per tal d’adaptar-los a les necessitats dels usuaris. Recollir dades, elaborar gràfics, estadístiques i indicadors qualitatius i quantitatius que permetin avaluar l’activitat de la biblioteca i millorar els processos de treball emprat. Participar en les comissions, reunions de treball i d’altres activitats programades per la Biblioteca, pel Servei o pel municipi. Tenir cura de la conservació del centre i de la col·lecció i vetllar pel bon ús de la biblioteca. Donar suport al director del centre i aportar suggeriments per a la millora del servei. I, en general, totes aquelles de caràcter similar que li siguin atribuïdes.

Formació • Gestió de recursos i equipaments culturals. • Gestió de recursos documentals. • Selecció documental. • Catalogació de documents. • Tecnologies de la informació. • Qualitat en el servei. • Informació i atenció a l’usuari. • Dinamització dels serveis i promoció de la lectura. • Informàtica aplicada a la gestió bibliotecària (VTLS o similar). • Informàtica a nivell d’usuari: processador de textos, bases de dades, full de càlcul, etc. • Acreditació de coneixements de llengua catalana. Nivell C o superior. • Altres Idiomes. En especial, anglès i francès. Titulacions acadèmiques rellevants • Llicenciatura en Documentació. • Post-grau en l’àmbit de Biblioteconomia i Documentació. • Altres llicenciatures. Mèrits específics a valorar • Publicacions en l’àmbit de biblioteques. • Assessorament en l’àmbit de biblioteques. • Docència en l’àmbit de biblioteques. • Aportacions a jornades, congressos, seminaris, cursos o equivalent. • Assistència a jornades i altres encontres professionals.


Tècnic/a auxiliar de biblioteca19 Denominació del lloc de treball: Tècnic/a auxiliar de biblioteca Requisits Titulació de batxiller superior, formació professional de segon grau, o equivalent Descripció del lloc de treball: Missió o finalitat del lloc: Donar suport tècnic i desenvolupar les funcions que garanteixin el bon funcionament de la Biblioteca Municipal, segons les directrius del superior immediat.

Funcions •

Atendre i informar el públic sobre l’ús i funcionament de la biblioteca, així com dels recursos i activitats que s’hi ofereixen.

Donar suport als usuaris en la recerca documental amb el fons propi de la biblioteca i amb el d’altres biblioteques (préstec interbibliotecari).

Donar suport als usuaris en la recerca d’informació que requereix l’ús de fonts d’informació externes principalment a Internet.

Gestionar l’accés a Internet amb connexions o accés Wi-Fi, a ofimàtica, etc.

Atendre el funcionament i manteniment dels equips informàtics i audiovisuals, i assessorar el públic sobre l’ús d’aquests mitjans

Col·locar, ordenar i mantenir endreçat el fons documental (llibres, revistes, audiovisuals, etc.) de les àrees de la Biblioteca, segons el sistema de classificació establert.

Realitzar la gestió del préstec del fons documental, d’acord amb la normativa del Servei de Biblioteques. Donar d’alta els nous usuaris de la biblioteca

Elaborar material de difusió (guies, dossiers i informació selectiva, etc.), segons les necessitats de la Biblioteca, sota la supervisió del seu superior jeràrquic

Preparar el fons documental que la Biblioteca posa a disposició dels usuaris (segellar, col·locar etiquetes als teixells, dispositius de seguretat, folrar, etc.)

Registrar les entrades i sortides de material tan documental com d’altri, per garantir un correcte aprovisionament

Recollir i processar dades sobre recursos, interessos, usuaris, i/o altra informació d’interès per la gestió del centre (desiderates, suggeriments, etc.) que ajudi a la presa de decisions respecte l’orientació i característiques del fons documental

19

Segons catàleg de llocs de treball de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat


Facilitar als responsables dels webs de la biblioteca, municipals i/o corporatives, dades i informació actualitzada sobre la Biblioteca (activitats, novetats, etc.)

Donar suport en el desenvolupament d’activitats culturals, administratives i de dinamització del servei.

Col·laborar en l’adequació de les sales i altres espais de la Biblioteca encarregant-se de la instal·lació dels equips i dispositius audiovisuals necessaris per a desenvolupar l’activitat.

Controlar el bon ús de la Biblioteca per part dels usuaris

Treballar d’acord amb les normes en matèria de prevenció de riscos laborals

I, en general, dur a terme totes aquelles de caràcter similar que li siguin atribuïdes.

Grup de classificació: C Nivell VLT: 08


Ajudant/a de serveis 20

Denominació del lloc de treball: Ajudant/a de serveis Requisits Certificat d’estudis primaris Descripció del lloc de treball: Missió o finalitat del lloc: Realitzar les funcions manuals i de suport necessàries per al correcte funcionament, manteniment i conservació de la biblioteca, segons la normativa vigent i les directius marcades pel superior jeràrquic

Funcions bàsiques

20

Vigilar i controlar les instal·lacions i l’equipament per garantir el seu bon ús i manteniment

Realitzar totes les tasques de manteniment bàsiques necessàries que assegurin la conservació i el bon estat de la biblioteca

Notificar les incidències observades en el servei prestat per empreses externes, en el cas que calgui

Obrir i tancar la biblioteca, deixant a punt l’edifici en cada cas pel que fa a alarma, llums, panys de seguretat, portes, custòdia de claus, etc.

Fer el recompte diari de visitants.

Rebre i distribuir documents (lots, comandes de fons, correspondència, etc.)

Recollir la premsa diària i la correspondència

Realitzar encàrrecs relacionat amb el servei, dins o fora de la biblioteca (préstec interbibliotecari, correus, ajuntament, etc).

Atendre el públic personalment i per telèfon (horaris, activitats, etc.)

Controlar l’accés del públic a les instal·lacions, a més de controlar el bon ús de l’equipament, en especial la sortida de documents sense autorització

Donar suport a la gestió del préstec del fons documental: renovar documents per telèfon, telefonar els morosos, lliurar els carnets

Adequar els espais i les sales per al correcte desenvolupament d’activitats, exposicions, cursos, etc (reserva de sales, micròfons, ordinador portàtil, etc.)

Segons catàleg de llocs de treball de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat


Distribuir i notificar documentació i informació relacionada amb les activitats municipals i/o de la biblioteca.

Traslladar material dintre de la biblioteca (taules, cadires, carros de llibres o altres documents, etc.)

Vetllar per la bona imatge de la biblioteca (mantenir actualitzats el material de difusió dels taulells i dels panells d’informació, disposar bé les cadires etc.)

Realitzar les tasques administratives de nivell bàsic que siguin necessàries (cobrar fotocòpies dels usuaris, ensobrar, etc.) i notificar incidències

Preparar material divers de la biblioteca: fer fotocòpies, guillotinar documents, segellar i folrar llibres, segellar punts de llibre, plegar guies de lectura, etc.

Treballar d’acord amb les normes en matèria de prevenció de riscos laborals

I, en general dur a terme altres funcions de caràcter similar que li siguin encomanades

Grup de classificació: E Nivell VLT: 04


Monitor/a informàtic

Denominació del lloc de treball: Tècnic informàtic Descripció del lloc de treball: Missió o finalitat del lloc: Realitzar les funcions necessàries pel correcte funcionament del sistema informàtic de la biblioteca i donar suport als treballadors i usuaris de la biblioteca, segons les directrius del superior jeràrquic •

• • • •

• • • •

Definir, implantar i desenvolupar l’estructura de dades informàtica de la biblioteca, com i on es guardarà l’informació digital, mitjançant l’establiment d’un Servidor de dades a la biblioteca, i la seva administració, manteniment i gestió de la seva informació. Dissenyar, programar, desenvolupar, posar en marxa i administrar la Plana Web de les Biblioteques de Sant Boi. Dissenyar, Programar, desenvolupar posar en marxa i administrar d’un entorn informàtic de treball cooperatiu mitjançant una Intranet de la biblioteca. Programació i desenvolupament d’aplicacions informàtiques dintre de l’entorn de l'intranet,per tal de centralitzar l'informació,i millorar l’eficiència dels processos interns i facilitar el treball cooperatiu utilitzant eines informàtiques. Dissenyar,programar,desenvolupar, posar en marxa i administrar l’aplicació informàtica d’ inscripcions on-line per portar el control dels alumnes al cursos de TIC municipals i facilitar el procés d’inscripcions a diferents llocs físics de l‘ajuntament, (Torre del Sol, Biblioteca) Suport informàtic als treballadors de la biblioteca Suport informàtic als usuaris de la biblioteca. Mantenir i gestionar els PAIP (punts d’accés a Internet públics) municipals Realitzar informes que recullin les dades més significatives dels apartats. Coordinar el projecte TIC municipal

Grup de classificació: C Nivell VLT: 08


NOM

CEIP Can Massallera CEIP Amat – Verdú

CEIP Antoni Tàpies

Adreça Espai físic. Superfície Punts de lectura Horari d’atenció

Cerdanya, 23 – 25 65 m2

Pau Claris, 6 – 8 30 m2

Hores servei setmana FONS -Llibres -Revistes -Audiovisuals SERVEIS I PRESTACIONS Informació Consulta Prèstec Reprografia Nombre de PCs -Connexió Internet -Ofimàtica Altres

CEIP M. Fernández Lara Menéndez Pelayo s/n Coin, 5 50 m2 65 m2

30 Matí de 9 - 12.30 h. *De 9 a 12.30 i de 15 Tarda de 15–16.30 h. a 16.30 h. *De 13.30 a 14.30 h. Dilluns a dijous de 16.30 a 17.30 h 25 hores 34 hores

25 De 9 a 13 i de 15.30 a 16.30 h.

15 De 9 a 12.30 i de 15 a 16.30 1 hora setmanal per préstec.

25 hores

26 hores

Més de 3.200 Infantils – professionals Pel·lícules

Sense dades Sense dades

3.000 500

Sense dades Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Si Si No 1 1

Si Si Si No 2 2

Si Si Si No 1 1

-

-

-

CEIP Antoni Gaudí

CEIP J. Ma. Ciurana

En obres

En obres

Si Si

2. ANNEX: CATÀLEG DE EQUIPAMENTS I SERVEI. CEIP I IES

PLA DE BIBLIOTEQUES INFORMACIÓ EQUIPAMENTS I SERVEI


PLA DE BIBLIOTEQUES INFORMACIÓ EQUIPAMENTS I SERVEI

Adreça Espai físic. Superfície Punts de lectura Horari d’atenció

Hores servei setmana FONS -Llibres -Revistes -Audiovisuals SERVEIS I PRESTACIONS Informació Consulta Prèstec Reprografia Nombre de PCs -Connexió Internet -Ofimàtica Altres

Centre de Recursos i Servei d’Informació documentació per a Juvenil EL PUNT les Dones (CRDD) Ebre, 27 Can Jordana Pl. Montserrat Roig, 1 (L’Olivera) 28.85 m2 90 m2 6 Dimarts i dijous de 10 a 13 hores Dimarts, dimecres i dijous de 17 a 20 hores

Fundació Marianao

Girona, 30 55 m2

Centre de Recursos i Arxiu Històric Documentació per a Municipal la Solidaritat Ebre, 27 Can Jordana Hospital, 9 Can Torrents 60 m2 30 m2 1 Dimarts, dijous i divendres de 10 a 13.30 hores. Dilluns a dijous de 16.30 a 20.30 hores

12 Dimecres i divendres de 10 a 13 hores. Dimarts, dimecres i dijous de 16 a 19 hores.

15 hores

18 1 sala Dilluns, dimarts, No es contempla dijous i divendres de l’accés lliure 16 a 20.30 hores. Dimecres d’11.30 a 14 i de 16 a 20.30 hores 25 hores

26.30 hores

15 hores

550 21 51

989 26 34

500 20 110

2.000 200 100

Si Si Si Si 1 1

Si Si Si

Si Si Restringit Si

6 6

15 15

Si Si Si Si 2 2

1

6

15

2

3.000

Centre d’Art Can Castells Lluís Castells 16 24 m2 6 Dilluns a divendres de 16 a 20’30 hores. Dijous i dissabtes de 10 a 13

3. ANNEX: CATÀLEG DE EQUIPAMENTS I SERVEI. CULTURA I JOVENTUT

NOM


4. ANNEX: BIBLIOGRAFIA RECURSOS D’INFORMACIÓ LOCALS Pla de cultura de Sant Boi de Llobregat: Gener de 204-19 de setembre de 2005) Sant Boi de LLobregat: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat,2005. 105 p. (Papers de treball; 11) LA BIBLIOTECA PÚBLICA I EL SEU MARC CONCEPTUAL. SERVEIS DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA

Anglada i de Ferrer, Lluís M. (1998). El paper de les biblioteques a la societat informacional: propostes per a l’administració pública catalana. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. 19 p. Recull de documentació del cicle de seminaris sobre “Catalunya i la societat de la informació”. La biblioteca pública [en línia]: nous reptes i estratègies en la societat de la informació: informe. [Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Biblioteques], 2003. 31 p. <http://www.diba.es/biblioteques/documentspdf/informebibpub.pdf>. [Consulta: 23 gener 2006]. La biblioteca pública a la província de Barcelona: un treball en xarxa. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Biblioteques, 2002. 70 p. Las bibliotecas públicas en España, una realidad abierta. [Madrid]: Plan de Fomento de la Lectura: Fundación Germán Sánchez Riupérez, 2001. 319 p. ISBN 84-89384-33-9. Mañà, Teresa; Mayol, Carme. “La biblioteca pública avui”. Bibliodoc: anuari de biblioteconomia, documentació i informació. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1999. p. 27–40. Omella, Ester; Abadal, Ernest. “Política local d’informació i biblioteca pública”. Item, núm. 24 (gen.–juny 1999). p. 13–34. Thourhauge, Jens. “Una imagen básica de la biblioteca pública en la sociedad de la información: funciones, tareas y servicios de la biblioteca pública”. En: Las bibliotecas públicas y la sociedad de la información. Comisión Europea, DG XIII /E.4. Madrid: CINDOC, 1998. p. 7–19.

MARC LEGAL DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA

“Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases del régimen local”. BOE, nº 80 (3 de abril de 1985). p. 89–95. “Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya”. DOGC, núm. 1727 (29 de març de 1993). p. 2.217–2.222. “Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya”. DOGC, núm. 832 (27 d’abril de 1987). p. 1563–1592.


“Decret 124/1999, de 4 de maig, sobre els serveis i el personal del Sistema de Lectura Pública de Catalunya”. DOGC, núm. 2.885 (10 de maig de 1999). p. 6.151–6.152.

DIRECTRIUS I ESTÀNDARDS D'EQUIPAMENTS I SERVEIS

Ballester, Josefina; Camps, Elisa; Mayol, M. Carme. Normes per a biblioteques públiques a Catalunya. Barcelona: Associació de Bibliotecaris de Catalunya: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1984–1991. 2 vol. Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002. 115 p. ISBN 84-86972-14-0. “Paràmetres bàsics de biblioteca pública”. En: Bailac, Assumpta (coord.) (2001). La biblioteca pública a la província de Barcelona: un treball en xarxa. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques. p. 67. Pautas PULLMAN: Public Libraries Mobilising Advanced Networks [en línia]: Los nuevos servicios de Biblioteca Pública en la Sociedad de la Información. 2ª ed. [Luxembourg]: European Commission. Directorate-General Information Society, 2003. <http://www.pulmanweb.org/DGMs/DGMs.htm> [Consulta: 23 gener 2006]. Pautas sobre los servicios de las bibliotecas públicas. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2002. 103 p. Prototipo de bibliotecas públicas. [Madrid]: Ministerio de Cultura, 1995. 137 p. “Resolució de 28 de juny de 1993, de convocatòria de concurs públic...”. DOGC, núm. 1776 (28 de juliol de 1993). p. 5.265–5.267. “Resolución del Parlamento Europeo sobre el papel de las bibliotecas en la sociedad moderna”. Acta (Parte II: Textos aprobados por el Parlamento). 23 Octubre 1998: Edición provisional. Dirección General XIII. Comisión Europea, 1998. Disponible a: <http://www.fundaciongsr.es/documentos/manifiestos/resoCE.htm> [Consulta: 23 gener 2006]. UNESCO. Manifest de la Unesco de la biblioteca pública 1994. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Disponible a: <http://www.ifla.org/VII/s8/unesco/catal.pdf> [Consulta: 23 gener 2006].

PLANIFICACIÓ, GESTIÓ I AVALUACIÓ

Comprehensive, efficient and modern public libraries: standards and assesment [en línia]. Department for Culture, Media and Sports's. <http://www.culture.gov.uk/PDF/libraries_pls_assess.pdf> [Consulta: 23/01/2006]. Equipamientos municipales de proximidad: plan guía para su planificación territorial y construcción. Red. Fundación Kaleidos. Gijón: Trea, 2003. 263 p. (Biblioteconomía y administración cultural; 72). ISBN 84-9704-079-1.


Guideliness for the preparation of library plans in 2003. Department for Culture, Media and Sports's. <http://www.libplans.ws/guidelines/2003/default.asp> [Consulta: 23 gener 2006]. Himmel, Athel; Wilson, William James. Planificar per a aconseguir resultats: un procés de transformació de la biblioteca pública. Lleida: Pagès Editors; Barcelona: Diputació de Barcelona, 2001. 256 p. (Materials per a la biblioteca pública; 3). ISBN 84-7935-856-4. Mascarell, Ferran. “Establecer un plan de bibliotecas en la ciudad: una tarea de participación”. En: Jornadas Biblioteca Pública y Políticas Culturales (3es: Barcelona, 2000). 3as Jornadas Biblioteca Pública y Políticas Culturales: la biblioteca pública, puerta de acceso al conocimiento. Barcelona: Fundación Bertelsmann, 2001. ISBN 84-93-0934-9-1. Models de planificació estratègica en l’àmbit de biblioteca pública [en línia]. Barcelona:Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques, cop. 2003. <http://www.diba.es/biblioteques/treballenxarxa/quefem/xarxabiblioteques/informebib pub2.asp>. [Consulta: 23 gener 2006]. Omella, Ester; Permanyer, Jordi; Reyes, Lourdes. “Els plans municipals de biblioteques [en línia]: contextualització i situació a Catalunya”. En: BiD, núm. 8 (jul. 2002). <http://www.ub.es/biblio/bid/08omella.htm>. [Consulta: 23 gener 2006]. Omella, Ester; Permanyer, Jordi. “L’estructuració d’una xarxa municipal de biblioteca pública”. En: Ítem, núm. 35 (set./des. 2003), p. 7-34. Stueart, Robert D. Gestió de biblioteques i centres d'informació. Lleida: Pagès Editors; Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998. 443 p. (Materials per a la biblioteca pública; 2). ISBN 84-7935-503-4. Vidulli, Paula (1998). Diseño de bibliotecas: guia para planificar y proyectar bibliotecas públicas. Gijón: Trea, 1998. 295 p. (Biblioteconomia y administración cultural; 15). ISBN 84-89427-77-1 PLANS MUNICIPALS DE BIBLIOTEQUES

La ciutat canvia la seva xarxa de biblioteques: programa per a la implementació de la xarxa de biblioteques públiques a la ciutat de Badalona (1992–1995). [Document inèdit]. Pla de biblioteques de Barcelona 1998–2010: les biblioteques del segle XXI: de la informació al coneixement. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona, 1998. 242 p. Disponible en línia: <http://www.bcn.es/biblioteques> [Consulta: 23 gener 2006]. Pla de biblioteques de l'Hospitalet de Llobregat. [Document inèdit]. Aprovat pel Ple el 3 d'octubre de 1997. Pla de biblioteques de Sabadell: Xarxa Municipal. [Document inèdit]. Aprovat pel Ple el 29 d'octubre de 1997. Pla de biblioteques de Terrassa. [Document inèdit]. Aprovat pel Ple el 26 de febrer del 1998.


5. ANNEX: COMISSIÓ REDACTORA

Pla de Biblioteques i lectura pública elaborat per les persones següents: Lluïsa Rocher

Consell de Cultura. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Ester Omella

Servei de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Enric Vilagrosa

Servei de Biblioteques. Diputació de Barcelona

David Coca

Coordinador del Projecte Educatiu de Ciutat. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Gregori Gutiérrez

Cap de Patrimoni Cultural. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

M. Teresa Pagès

Directora de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat, març 2007


Pla de Biblioteques Sant Boi